Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

3 juliol

un recorregut de l'aula de 3r a través d'eines matemàtiques

  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

3 juliol

  1. 1. LA DENSITAT DE L’AULA Com organitzes l’aula quan us orienteu a comprendre utilitzant les matemàtiques? VJornades de la cultura matemàtica de les persones UAB Bellaterra, 18 – 19 de maig 2012
  2. 2. Q – ART Bescola sant climent
  3. 3. Municipis del Baix Llobregatmunicipis superfície població densitatAbrera 19,89 9.422 473,70Begues 50,00 5.284 106Casteldefels 12,9 56.815 4.404Castellví de Rosanes 17,09 1.297 75,89Cervelló 24,25 6.980 288Collbató 17,99 3.024 168Corbera de Llobregat 18,46 11.278 611Cornellà de Llobregat 6,96 86.131 14.192El Prat de Llobregat 31,17 63.190 2.027Esparraguera 27,47 20.163 734Esplugas de Llobregat 4,6 46.296 10.064Gavà 30,90 43.242 1.399
  4. 4. Sé que entendre i fer servir hand’avançar simultàniament i escomplementen, sense saberben bé de quina mena és larelació entre ambdós i quinareciprocitat s’hi estableix.
  5. 5. Com s’organitza l’aula quan ensorientem a comprendre utilitzant lesmatemàtiques.....?Fonamentalment són les veus delsinfants, les seves produccions, lesseves preguntes i respostes, elsesborranys, el que fa de combustible del’activitat. I la curiositat, que cal nodrir ivigilar per no sofocar-la, és la xispa queencèn el motor.
  6. 6. M’obro a la seva il·lusió i em deixo contagiar sensesaber molt bé la direcció que prendrà el camí i així laincertesa és companya de la felicitat, no del neguit!Descobreixo que confiar en la capacitat dels nens i lesnenes per tirar endavant les seves idees és fonamental.La confiança: si han estat capaços d’elaborar unaproposta i explicar-la, és que l’entenen, i que per elles iells té significat. Només és necessari que ho puguinexplicar perquè els altres l’entenguin, compartir-ho,deixar-lo viure i que creixi, construint l’aula.Entendre i entendre’ns. Busco constantment el treballdel llenguatge, l’expressió que constantment s’had’enriquir a fi de que poder fer saber als altres entenguinels pensaments cada cop més elaborats, méscomplexos.
  7. 7. Sabem que aprenem una cosa quan:• lexpliquem i ens entenen• ens ho passem bé• ens surten més preguntes
  8. 8. ELS MINERS DE XILE• 33 miners xilens atrapats en una mina• Vint dies fa que 33 miners van quedar atrapats en una mina coure i or a la regió dAtacama (Xile). Estan a 700 metres de profunditat. El seu rescat es presenta complicat i anuncien que pot trigar-se tres o quatre mesos a poder-los treure dallà dins. Han obert un estret túnel pel qual els faran arribar menjar i algun sistema per poder- shi comunicar. Estan estudiant la possibilitat demprar una perforadora de pous petrolífers però aquest procediment sembla que té molts riscos perquè podria provocar un esfondrament.
  9. 9. ELS TEMES QUE ENS INTERESSA TREBALLARCom són les mines per dintre?Com és que quan van fer el forat per enviar el menjar no es va esfondrar la mina?Com és el refugi per dintre?Com van fer arribar el missatge?Com són 700 metres?Com estan els minerals dins la terra?Com han perforat 700 metres?·Quin és el mineral més fàcil de trobar? (Crec que el carbó. El carbó és un mineral?)·La carta dels miners (Quin són els miners? Com la van enviar? Un té 19 anys.)·Com són les mines per dintre? (La forma com les excaven, en ziga-zaga, en espiral?)·Quant són 700 metres? (Comparem amb edificis famosos. Com puc fer-me la idea de 700 metres?)·Com faran el forat per rescatar els miners? (Amb quines màquines? Com treballen aquestes màquines? Compot baixar una màquina fins 700 metres?)·El mètode que faran servir per pujar a la superfície. (Com serà la càpsula?)·Què fan les famílies? (On són?)Altres temes:·El castellà que parlen a Xile.·Lesfondrament, lestructura de la mina....·laire per respirar, el refugi, el treball a dins de la mina, la llum, el menjar....
  10. 10. 700 metres: la muntanya de st Ramon fa 300 metres d’alçadaaproximadament. 700 metres serien dues vegades la muntanya més 1 terç (300/3=100) si dividim l’alçada en tres parts iguals= 1 terç 2 x 300 = 600 metres 300 / 3 = 100 metres (2 x 300) + (300 / 3) = 700 metres
  11. 11. El camp defutbol del patifa 40 metres.Volem saberquant campsde futbol salacom el del patihi caben a700 metres.
  12. 12. 50 metres quadrats Això és un exemple del refugi on estan els 33 miners. Hohem fet amb 7 metres a cada costat i en total fan 49 metresquadrats, arrodonint són 50. Es un exemple per veure quantespai tenen els miners al refugi.
  13. 13. Quan veig l’oportunitat, busco lavivència també física, corporal; lamanipulació té a més aquestadimensió de participació del cosen l’aprenentatge, en laconstrucció del coneixement.
  14. 14. El guiatge que plantejo considera l’entendrecom a procès obert, dinàmic i en evoluciópermanent, on l’important no és arribar aconclusions que tanquin, sinó mantenir encada moment la possibilitat de seguiravançant en funció de les necessitats queem plantegi el meu fer, la meva acció, elcontext on vull actuar.“La comprensión es, en definitiva, lacapacidad de dar sentido, un proceso sin finque tendería a reconciliarnos con larealidad”(H. Arendt,G. Agamben)
  15. 15. MEITAT Primer fem la meitat de cent i surten cinquanta. Després fem lameitat de quaranta [són 20], llavors juntem cinquanta i vint i dona setanta. Llavors fem la meitat de tres igual a 1 i mig. Lavors el resultat es setanta-un i mig.
  16. 16. Els retorno amb imatges eltreball fet, com un regal quepermet visualitzar l’èxitaconseguit i, així, la construccióde valor, de criteris per elaborarjudicis i sentir-se segurs.
  17. 17. • Tal com vam poder representar la profunditat o l’altura de 700 metres i la superfície de 50 m2, ¿podríem representar com estan de plens o buits de gent els municipis? ¿Podem fer-nos una idea, imaginar què és un territrori quan sabem els km2 i els habitants que té?
  18. 18. Acccepto i potencio manerespròpies, personals derepresentació, així com retornarsempre que faci falta a confegiramb objectes manipulables allòque per la seva realitat abstractas’escapa, com els sistemes decomptatge, la numeració, el càlcul
  19. 19. Massalió 86 Km2Sta Coloma de Cervelló 7,52 Km2
  20. 20. El ritme alterna soroll i silenci,acció i reflexió, petit grup i grangrup per acordar, corroborar,comprovar, decidir
  21. 21. Anem i venim mai amb una únicadirecció i sentit, sinó com les libèl·lules iles papellones, inquietes, giravoltant,repetint, canviant de ritme, però alvoltant d’un objectiu que a l’observadorse li dibuixa clar sols després deguardar a la retina tots els movimentscomplexos durant un incert temps; i totaquest moviment fa eixir, en un momentdonat i sempre imprevisible, un logosque el cohesiona i el fa coherent.
  22. 22. mentre ens orientem per comprendre elmón fent servir les matemàtiquescontinuem tenint la inquietut perquè totes icada una de les persones a l’aula visquinexperiències d’estimar la curiositat, dedecidir personalment, de prendre laparaula, de construir valors i criteris en undiàleg respectuós, curós i acurat… i totaixò ens fa entendre que fer de mestresno és una qüestió de tècnica sinófonamentalment d’ètica i d’estètica…
  23. 23. LA DENSITAT DE L’AULA

    Be the first to comment

    Login to see the comments

un recorregut de l'aula de 3r a través d'eines matemàtiques

Views

Total views

305

On Slideshare

0

From embeds

0

Number of embeds

3

Actions

Downloads

3

Shares

0

Comments

0

Likes

0

×