Diari del 8 d'abril de 2013

432 views

Published on

Aqui podeu trobar el diari d'avui en format PDF. Que tingueu un Bondia!!! :)

Published in: News & Politics
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
432
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
3
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Diari del 8 d'abril de 2013

  1. 1. AVUI ÉS NOTÍCIA Pàgina 3DILLUNS, 8 D’ABRIL DEL 2013 / NÚM. 2.283 / ANY 10 Avancen els treballs per implementar els sistemes d’arbitratge i mediació ANDORRA Pàgines 6 i 7 “Si no canviem la forma de fer les coses molts hotels tancaran” ANDORRA Pàgina 8 El president de l’Associació Autèntics Principat com un país baix cost. Tam- Pal i Arinsal tanquen una Hotels d’Andorra, Xavier Palou, remar- bé critica que se sotmeti els hotelers ca la necessitat de deixar de vendre el constantment a noves obligacions. temporada positiva tot i que per a Arcalís és pitjor ANDORRA Pàgina 9 Sílvia Casals / FAF El clúster d’educació veu en una escola d’hostaleria una oportunitat de negoci PIRINEUS Pàgina 13 L’aeroport de Lleida-Alguaire tanca la temporada d’hivern amb 4.000 passatgers menys ESPORTS ESPORTS Pàgina 16 El VPC es classifica per als quarts de final mostrant-se L’FC Lusitans s’assegura el campionat imposant-se a la UE Sant Julià per 2-4 quan El Lusitans revalida superior al Saint Lys Pàgina 17 encara queden dues jornades per disputar-se. el títol de campió Els teus trasters a Andorra 10/04 VSWWW.BONDIA.AD / TEL. 808 888 / FAX 828 888 * Cost del missatge 1,50 € + cànon BARÇA PSG Envia un SMS al 789* ENTRADES PER amb la paraula clau PSG i A LA TORNADA DE Tel. 81 74 81 www.guardatot.com Per temporada el teu nom i participaràs en el QUARTS DE FINAL
  2. 2. 2 D’INTERÈS DILLUNS, 8 D’ABRIL DEL 2013 EL TEMPS meteo@bondia.ad Nova pertorbació Continua el temps fred 07.45 h 20.40 h Un dia de treva és el que hem tingut aquests -3/5 darrers dies. El dia d’ahir el temps va ser més -1/6 -2/5 estable però amb unes màximes més altes. Avui ens va travessant un front, que fins a mig matí 0/7 -1/7 -6/0 pot deixar febles precipitacions amb una cota Quart minvant 2/8 de neu de 1.200 metres. Al migdia s’aniran 3/9 obrint clarianes però sense acabar de fer net. Durant la tarda, les nuvolades han de tornar 1/10 a créixer amb força i no es pot descartar que -1/6 el cel acabi donant precipitacions en forma de 1/11 ruixats. Les temperatures seran similars o una mica mes baixes. El vent ha de bufar de com- dimecres ponent oest i girar a nord-oest. Que tingueu dimarts un BONDIA.(a 50 m de Correus Espanyols, direcció Parc Central) Sorteig d’una BTT SPECIALIZED CAMBER FSR ELITE 2012 Envia un SMS al 789* amb la paraula clau bike + el teu nom * cost del missatge: 1,50 €  + cànon Cuina casolana PVP: 1.725 €amb un toc italià Característiques: BTT doble suspensió / Quadre d’alumini M4 / Rodes DT Swiss Amb la col·laboració de Forquilla RockShox Recon Gold 120 mm / Amortidor RockShox Ario RLMenú Frens de disc hidràulics Avid Elixir 3 SL / Transmissió Shimano SLX/XTdiari 16 € Si desitgeu tot inclòs CUINA PERMANENT Nou iMac Core i5 a 2,9 GHz 8 GB de memòria més informació, A PARTIR DE LES 8.30 h 27" - 2,9GHz Disc dur d’1 TB1 ens podreu trobar al telèfon NITS AMB RESERVA 836 063 Preu: 1.740 € * En estoc 73 77 73 o bé a serveis informàtics per a particulars i empresesCarretera general · PAL · La Massana * IGI inclòs esfera@esferatecnologies.com
  3. 3. DiLLUNS, 8 d’abril del 2013 3 resolució de conflictesAvancen els treballs per implementarels sistemes d’arbitratge i mediacióEls advocats han impulsat les tasques perquè els dos mecanismes es puguin posar en marxa tati masià m. f. Andorra la Vella L’antecedentDues modalitats per a la resolu·ció de conflictes com són l’arbi· del sistematratge i la mediació podrien seruna realitat aviat al país. Així, per al comerçdes del Col·legi d’Advocats creat per l’ACUs’ha treballat, i es treballa, perimpulsar aquests dos mecanis· Al país ja hi ha un ante-mes i ja s’han fet els passos ne· cedent d’arbitratge, el decessaris perquè puguin comen· consum. El sistema va serçar a funcionar en breu. impulsat per l’Associació D’aquesta manera, tal com de Consumidors i Usuarisexplica el degà dels advocats, per poder resoldre tots elsFrancesc Badia, una comissió conflictes que poguessindel col·legi va treballar per enfrontar les parts en leselaborar un projecte per a l’ar· transaccions comercials.bitratge, que van fer arribar al Els comerços que volienConsell General i al Govern. El formar part d’aquest siste-text va tenir una bona acollida ma s’hi adherien i d’aques-i en el transcurs d’aquests con· ta manera asseguraven quetactes, tal com explica Badia, es en cas de conflicte accep-va plantejar, fins i tot, que An· Els advocats han defensat la creació d’aquests dos nous sistemes de resolució de conflictes. taven l’arbitratge com adorra podria arribar a ser una eina de resolució.“plaça interessant” per als arbi·tratges internacionals, donada El col·legi va fer arribar Els lletrats advoquen També es treballala seva independència i la cul· al Govern i el Consell per fer d’Andorra una perquè hi hagi una cessitat que hi hagi mediadorstura jurídica. formats i confia que després Després d’aquests contactes, General una proposta plaça per als arbitratges formació per a futurs de l’estiu aquesta formació jael Consell General ha iniciat els sobre arbitratge internacionals mediadors es pugui posar en marxa. Ba·passos per poder tirar enda· dia insisteix en que cal aquestavant una llei d’arbitratge i, se· formació, ja que d’aquesta ma·gons destaca Badia, “em consta és a dir, que es comprometen ons. Per tant, tot i que aquestes que no tenen gaire valor les nera es garantirà la “qualitat”que està força avançat”. És per que s’acceptarà el que digui resolucions depenguin dels tri· persones no van a la justícia or· d’aquestes persones que desen·això que el degà dels advocats aquest tercer. bunals, si s’implementa un nou dinària, ja que els surt més cara voluparan la tasca de mediado·confia que al llarg d’aquest any La idea és crear un tribunal sistema més àgil per a la reso· la reclamació que l’objecte en si. res en els conflictes.aquesta llei pugui ser debatu· arbitral al país en el marc del lució de les sentències aquests El degà dels advocats tambéda al Consell i sigui, finalment, Col·legi d’Advocats que estaria laudes no han de suposar un sistema de mediació insisteix que després els ciuta·una realitat. format, tal com destaca el degà increment de feina per als tri· Paral·lelament, des del Col· dans hauran d’entendre què és “Ajudarà molt perquè serà dels advocats, per diferents bunals ordinaris. legi d’Advocats es treballa per exactament la mediació i que esuna etapa intermèdia per re· persones, que no serien sempre Badia recorda que ara es ti· implementar la mediació. Ara tracta d’una “figura seriosa”,soldre litigis”, destaca el degà les mateixes. Haurien de ser rarà endavant una llei de l’ar· com ara s’està negociant amb més enllà del que se sol en·dels advocats, que afegeix que persones independents de les bitratge, en general, però que la Universitat d’Andorra per tendre per mediació. Badia re·entre els avantatges de l’arbi· parts i que no hagin intervin· potser més endavant caldran formar aquests mediadors amb corda que en aquests casos notratge hi ha la confidencialitat i gut en el conflicte i amb “cert regulacions específiques per a la idea que es pugui establir hi ha res a executar ja que lesla rapidesa en la resolució, tot i prestigi”, per això fins i tot po· altres modalitats, com poden un centre de mediació al qual parts es posen d’acord desprésque adverteix, també, que no és dria venir algun jurista de fora ser l’arbitratge comercial o el els ciutadans puguin anar per de la intervenció del mediador.un sistema que hagi nascut per a formar-ne part. laboral. De fet, defensa que els trobar solucions als conflictes. Sobre el fet que desprésevitar el col·lapse de la Batllia. El resultat de l’arbitratge és conflictes que fan referència a Amb la mediació, segons asse· d’aquesta formació sigui neces·Destaca, especialment, el fet un laude, que és executat direc· aquestes dues temàtiques es nyala Badia, el que es pretén sari tirar endavant una llei queque serveixi per resoldre con· tament pels tribunals estatals. resolen més àgilment a través és que “no neixi el litigi”, una reguli la mediació, Badia admetflictes de manera confidencial. Tal com destaca Badia, això de l’arbitratge que no pas si qüestió diferent de l’arbitratge que segurament aquest text le· Badia posa en relleu que en va lligat amb la millora en les cal anar als tribunals ordinaris que el que buscaria és que “es gal serà necessari però insisteixaquest procés les parts decidei· execucions que s’està avaluant i també posa en relleu que per resolgui abans el litigi”. en la importància que primer esxen, lliurement, sotmetre’s a i que ha de permetre un nou quanties petites és més interes· D’aquesta manera, el degà formin els mediadors i la gentla decisió que dictarà l’àrbitre, sistema per a aquestes execuci· sant, ja que sovint per objectes dels lletrats insisteix en la ne· pugui conèixer la mediació.
  4. 4. 4 OPINIÓ DILLUNS, 8 D’ABRIL DEL 2013 EDITORIAL ENQUESTA DE LA SETMANA ¿Podran arribar a un acord sobre la jubilacióSistemes més àgils el Govern i els sindicats abans del juny?Des del Col·legi d’Advocats s’està duent a societat en general. I és que d’aquesta manera Envia un SMS al 789 amb la tevaterme una tasca per impulsar els sistemes hi haurà disponible un sistema de resolució resposta ENQ SI o bé ENQ NOd’arbitratge i de mediació. D’aquesta manera, dels conflictes més àgil i a la vegada més eco-en el primer dels casos van elaborar un text nòmic. A més, sembla interessant la proposta Cada dimarts el resultat de l’enquesta es publicaràque han fet arribar al Govern i al Consell Ge- de poder convertir el país en una plaça d’ar- en aquest espai i entre els participants se sortejaranneral, per tal que es pugui tirar endavant una bitratge internacional i de fet, donades les tres lots de productesllei que reguli aquest mecanisme i, pel que fa nostres característiques, segurament moltes per al bany.a la mediació, la feina del col·legi se centra persones optarien per un tribunal arbitral delara a formar els mediadors amb la intenció país. S’acabi o no implementant aquest pro-que amb el temps hi pugui haver un centre al jecte, el que ja seria tota una fita és que el paísqual les persones es puguin adreçar per resol- tingués un sistema arbitral per als assumptesdre els seus conflictes. Si aquests dos sistemes interns i també la mediació, per evi-s’acaben implementant serà molt interessant tar que els conflictes arribin a untant per als tribunals ordinaris com per a la litigi final. DES DE SHERWOOD La sacra, la innombrable, la misteriosa...JORDI SERRET I ESTOPÀSi busquem instantànies que evoquin la concepció de es vesteix de fresses. La lluna enteranyinada de nú- De nit la memòria desplega lentament les sevesla nit, de la nocturnitat, que té la civilització actual, vols reclama els udols d’homes llop i matisa la pal- ales, i ens ofereix imatges llunyanes a fi que celebremhauríem de dirigir la mirada cap a postals urbanes. lidesa dels vampirs; és el que devien sentir els nostres el que hem viscut, a fi que plorem el que hem perdut.Això ens faria recórrer el passadís d’un servei d’ur- ancestres primigenis quan el sol es ponia i els depre- A l’alegre llum del dia, amb l’ordre de les formes i lagències de matinada, on la mirada ullerosa del fami- dadors estenien el seu reialme d’ombres. A l’altre cos- dansa dels colors als ulls, la imaginació empal·lideix.liar preocupat, a qui ningú dóna explicacions, conviu tat de la vorera, on les angoixes i paüres queden allu- És de nit quan es xiuxiuegen secrets a cau d’orella,amb el rostre fatigat del metge exhaust per l’acumu- nyades, la nit acaricia l’infant amb la cançó de bressol quan els estels confirmen la nostra petitesa i finitud,lació de guàrdies. També podríem fixar-nos en el vel de la mare o el conte desgranat pel pare, calant foc quan la calma i la pau s’imposen al soroll i el silencide les hores baixes que cobreix les ciutats, amb auto- a la imaginació, fent-nos recórrer boscos de fades i ret contes a les paraules que no s’han dit i a les que nobusos enfilant el darrer trajecte, o les patrulles de po- castells encantats retallats en la penombra d’un em- s’haurien hagut de dir. És en la nit que és bonic creu-licia recorrent l’asfalt amb cautela. Podríem escoltar bruix. Les nits d’estiu, quan els nens dels pobles sur- re en la llum, quan l’aixopluc d’un llibre ens alleujael soroll d’una rotativa, mentre escup els exemplars ten a jugar a la fresca, els encalcen les pessigolles dels la vida i la promesa d’un dia millor encara no s’hade diaris que acompanyaran la simfonia de cafeteres furtius, trobant conhort en l’amagatall d’una foscor marcit. És durant la nit quan els músics i els poetesi el dringar de tasses del dia següent. Podríem pensar còmplice, on no els puguin trobar les hores de son treballen amb fervor, mirant d’atrapar a les seves xar-també en les terminals de camions que, en el cor de la perdudes. xes harmonies i versos, com pescadors nocturns quenit, carreguen tot allò que els consumidors s’enduran fiquen les mans al mar i de l’aigua negra en surtena casa seva l’endemà. Llavors creixem, la nit juga als daus amb les hor- peixos argentats. Devia ser de nit quan el poeta ro- mones i un calfred dionisíac ens recorre l’ànima. Li màntic Novalis va dedicar-li un himne: Però hi va haver un temps no tan llunyà en el qual rendim ofrenes amb tiberis i escarafalls, es menja,la nit era una cosa totalment diferent, perquè la re- es beu i es canta, se celebra el tacte roent de la carn “Igual que un rei de la natura terrestre, la llumalitat era diferent quan l’observaves a la llum de la i les seves promeses de luxúria, tot plegat no té res concita totes les forces a canvis innumerables, lligalluna, d’un llum d’oli o d’espelmes sempre a punt d’inofensiu. Els plomalls adquireixen colors vistosos, i deslliga vincles sens fi, envolta tot ésser de la ter-d’apagar-se. Fins al romanticisme, la nit va ser el que els becs adopten la forma adequada per amollar-se al ra amb la seva imatge celeste, la seva sola presènciahavia estat des de temps immemorials: un espai on premi que és cobdícia, cada pam de territori esdevé obre la meravella dels imperis del món. Però em di-la foscor convidava a creuar el llindar entre la vida un reducte preciós que cal defensar amb vehemència. rigeixo vers la sacra, la innombrable, la misteriosareal i el misteri que l’envolta, una línia divisòria entre La nit és el bressol per excel·lència del joc amatori, i el nit. Et complaus també amb nosaltres, ¿nit obscura?la certesa corpòria de la llum i el dubte immaterial que es pressuposa un passatemps traçat pels capricis ¿Què és això que ocultes sota la teva capa, que ambde l’obscuritat. De nit els compositors del classicisme de la sensualitat que ens desborda els sentits, amaga una força invisible em penetra l’ànima? Un bàlsamcrearen les seves serenates nocturnes i els romàntics, un rerefons de pes, com bé assenyalava Schopenha- preuadíssim es destil·la de la teva mà com si fos undelicades peces de piano adreçades als clars de lluna. uer: “¿Per què tant de soroll i tant d’enrenou? ¿Per pom de roselles.”De nit va escriure Petrarca: “Ara que el cel, la terra i què tanta urgència, tant d’escàndol, angoixa i esforçel vent callen, i que els animals i els ocells són clososdins el son, que el carro estelat de la nit s’avança i si les nits acaben amb les mans buides? No és una fotesa el que hi ha en joc; al contrari, la importància Cartes al directorvolta, i al seu jaç l’oceà reposa sense onades, jo vetllo, del tema està en consonància amb la seriositat i l’en- Envia les teves cartes al director o lespenso pateixo, ploro...” tusiasme de l’esforç. L’objectiu últim de la recerca de teves opinions a l’adreça electrònica tots els enamoraments és més important que cap al- director@bondia.ad Quan som infants, l’esperança de la salvació s’ins- tre objectiu en la vida de l’home; i per tant, mereix lacriu en el petit angle de llum que ens brinda la porta seriositat amb què tothom el persegueix. El que hi ha Recorda que ens has de facilitar les tevesmig oberta, la nit crea un món de contorns indefinits, en joc no és ni més ni menys que la composició de la dades, així com la parròquia de residència.de misteris, de vertígens, i es veuen coses inexistents, generació següent, l’existència i la constitució de lai hom hi creu, l’aire s’omple de presències i el silenci raça humana dels anys a venir.”El diari no es responsabilitza de les opinions expressades pels col.laboradors de la secció de Tribuna. L’opinió del BONDIA es reflecteix en el seu editorial.Perquè les vostres cartes al director o les vostres opinions puguin ser publicades, cal que ens faciliteu les vostres dades: nom i cognoms, passaport, telèfon i parròquia de residència. Dipòsit Legal AND. 114-2004DIRECTORI LA VEU DEL POBLE S. A. PRESIDENT Carles Naudi d’Areny-Plandolit SECRETARI Ferran Naudi d’Areny-Plandolit GERENT Thomas Kampfraat BONDIA DIRECTOR Marc Segalés CAP DE REDACCIÓ Marta Fernández REDACCIÓ Joan Josep Blasco, Mireia Suero, Esther Jover, Julià Rodríguez CORRECCIÓ M. Àngels Sala MAQUETACIÓ Lídia Jo, Cecilia Cogliati FOTOGRAFIA Tatiana Masià, Iñaki Rubio, COMERCIAL I ADMINISTRACIÓ Ricard Vallès, Joan Nogueira, Virginia Yáñez DISTRIBUCIÓ Premsa distribució TRANSPORT Trans Integral Seu SL. Carrer Maria Pla, 28, 1a planta. Andorra la Vella .Telèfon: 808 888 Fax: 828 888 Adreça electrònica: bondia@bondia.ad Web:www.bondia.ad
  5. 5. DILLUNS, 8 D’ABRIL DEL 2013 OPINIÓ 5 TRIBUNA Fins al PS i més enllà DELFÍ ROCA Sí, he militat al PS uns quants anys i durant aquest sense persones i sense idees. Aquí tenim, doncs, l’ar- Per fer-ho calen activistes, no militants. Calen es- interessant període he tingut la sort de tastar la vic- rel de la desafecció política que patim. pais per al coworking polític, on tots els sectors que tòria i la derrota electorals. Em sento molt afortunat volen canvis, que defensen els seus drets, que vo- per haver viscut ambdues experiències. M’han fet Quan els ciutadans mirem cap al futur, no el ve- len que les coses es facin d’una altra manera dins i créixer com a persona, així és que dono les gràcies iem gens clar. No sabem si demà tindrem feina, casa fora de la política, i que creuen que és possible, pu- a totes les companyes i companys del PS que les van o menjar. Consegüentment, el nostre present és in- guin treballar plegats. Passar del tradicional funci- fer possibles. cert i angoixant. Per aquest fet els reaccionaris es onament piramidal dels partits, on es desenvolupa troben la terra femada perquè s’estenguin els seus aquella estranya forma de vida del militant, una vida Ara, però, acabo de donar-me de baixa del PS. El missatges de tipus regressiu, tradicionalista o con- “plàcida de televisió i sabatilles”, la de la seguretat fet en si, una alta o una baixa més en un partit polític, servador. Mentrestant, els partits progressistes s’han que donava seguir el guia, citant un excompany del no té cap importància per la ciutadania, fora dels que buidat de contingut, s’han quedat sense visió global, PS, cap a una nova forma d’organitzar-se per fer po- em coneixen o els que segueixen de prop la política tot acceptant amb resignació i un sentiment d’impo- lítica, no serà una tasca fàcil, però és factible. andorrana. Per aquest motiu, avui escric per als inte- tència real la tirania de l’especulació financera. Fins i ressats a explorar nous models de governança, més tot ells s’han cregut el missatge neoliberal que no hi Podem començar abandonant l’arrogància i abra- adaptats al món actual. ha cap alternativa. çant la humilitat, deixant de banda el dirigisme per practicar l’acompanyament. Com també podem ac- He tornat el carnet del PS pel fet que m’ha aca- Cal doncs anar més enllà dels partits polítics i or- ceptar que a la política s’hi va a servir i no a manar. bat guanyant el sentiment d’ineficàcia que els partits ganitzar-se com en un país ocupat, no per una po- Així doncs, s’han de connectar els espais de pen- polítics em generen ara, perquè no ens resolen els tència militar estrangera, sinó per uns poders finan- sament progressista, com a nodes actius, per orga- problemes. Crec que l’actual model de partit polític cers globals que, alimentats pels valors neoliberals nitzar una autèntica revolució de les idees. Perquè (leninista) basat en el centralisme democràtic ja no imperants, ens oprimeixen democràticament. Hem de la gent volem opinar i decidir cada dia, fent-ho acti- serveix per fomentar la innovació i el canvi social combatre el nou feudalisme econòmic, reconstruir vament. en la societat actual, digital, horitzontal, descentra- l’Estat del benestar, potenciar l’educació i garantir la litzada, així com tampoc serveix per acompanyar el informació independent. Hem d’implantar l’econo- Al capdavall, el primordial és elaborar un pensa- canvi cap a un nou model econòmic fonamentat en mia social i solidària enfront de la cultura del bene- ment polític basat en el diagnòstic de la situació actu- el coneixement i la sostenibilitat. La seva trajectòria, fici a curt termini que fomenten les oligarquies eco- al, tenint en compte que la voluntat popular reclama el seu funcionament, la deshonestedat d’alguns di- nòmiques i financeres. En suma, cal centrar-se en el un canvi radical del funcionament de la democràcia. rigents, ha contribuït que la idea que els polítics no- desenvolupament integral de l’individu, a construir més es preocupen dels seus interessos i no dels de la plegats una societat millor i a garantir per a tothom, Perquè, malgrat que tots els partits resulten dece- gent s’estengui àmpliament. Els partits s’han quedat ara i en el futur, els béns comuns. bedors, ens cal, necessitem, un Govern...GUIA DE SERVEIS Monedes, joies usades, trencades, rellotges, peces d’ortodòncia... 24 k, 18 k, 14 k, 12 k 9 k i plata Vine i comprova que NOSALTRES SOM ELS QUE + PAGUEM Av. Bonaventura Riberaygua, 6 Andorra la Vella (a 50 m d’antics bombers)
  6. 6. 6 DiLLUNS, 8 d’abril del 2013 xavier palou, president de l’associació autèntics hotels d’andorra“Si no canviem la forma de fer les coses en poc temps molts hotels tancaran”El president de l’Associació Autèntics Hotels d’Andorra, Xavier Palou, explica Principat com un país baix cost i no prendre decisions a cop calent en matèriaels objectius d’aquesta nova entitat, que reuneix els establiments de caràcter de promoció turística. També critica que el Govern sotmeti constantment elsfamiliar i aposta per la qualitat. Remarca la necessitat de deixar de vendre el hotelers a noves obligacions difícils d’assumir en un context de crisi. tati masià mireia suero comellas erts més força una cadena que té mol- tes habitacions que un individual¿Per què neix l’Associació Au- que en té poques. I això és el quetèntics Hotels d’Andorra? pretenem. Ser més forts a l’hora Ens vam reunir un grup d’ho- d’anar-nos a vendre i a l’hora detelers que compartíem opinions comprar. Comprar conjuntamenti hem mirat de fer aquesta peti- articles també abarateix els cos-ta associació, que no pretén anar tos. Perquè avui has de filar molten contra de la Unió Hotelera. prim per poder arribar a tenir-hoÉs una cosa molt definida. Hem tot força controlat.apostat per la qualitat, hi ha unaempresa francesa que ens fa au- Critiquen que es recorre massa aditories, que permeten veure co- ofertes. ¿Els preus els ha de re-ses que fem malament i avançar gular el Govern o el sector?cap a l’objectiu de no ser hotels Crec que les dues coses hauri-baix cost sinó que el client quedi en d’anar lligades. Potser sí quesatisfet amb els serveis que li ofe- una solució seria que el Governrim. L’objectiu és tenir una marca fixés els preus. Però caldria tor-de qualitat perquè els clients tro- nar a classificar els hotels. Avui jabin una oferta diferenciada. No hi ha una classificació, un segellvolem dir que no hi hagi altres de qualitat o per a un restauranthotels d’Andorra que també es- gastronòmic, però no serveix detiguin bé. Reunim hotels de cinc, res perquè això no dóna cap plusquatre i tres estrelles de totes les ja que no es promociona de for-parròquies. ma diferent. Aquí potser és on podem criticar el Govern.¿I com ha estat rebuda per laUnió Hotelera? ¿Què caldria fer? La majoria som socis de la Diferenciar més els hotels unsUnió Hotelera. Potser algú ho ha dels altres. Això ja ho tenim fetvist com una competència, però però no s’aplica perquè no hi hanosaltres cooperem amb ells. els controls. D’inspeccions ja en és que els membres no poden for- cara que hi hagi associats de di- tenim, però haurien de ser fetesEl nombre d’associats és redu- “Hi ha hotels bons i mar part de cadenes. Així es vol ferents categories, i fixar-nos uns pel Govern mateix i amb profes-ït. ¿Hi ha la intenció de créixer cal donar a conèixer intentar fer veure als clients que preus mínims per no arribar a fer sionals de l’ofici.més? quan arribin trobaran els propie- moltes ofertes que no garantei- Som vuit hotels. Podem créi- que hi ha gent que taris que porten l’hotel. xen la qualitat. A Andorra hi ha ¿L’associació també servirà perxer més però amb el perfil que es- ho intenta fer bé” hotels bons i el que cal és donar defensar els interessos delstem definint tampoc no serà una Aquest perfil d’establiments a conèixer que hi ha gent que ho associats davant les adminis-entitat gaire gran. Podem arribar també es deu trobar amb unes intenta fer bé. tracions?a ser uns vint hotels. Som hotels “Tothom s’aprofita de la necessitats i problemes dife- Hem tingut reunions amb elfamiliars, on es dóna un cert ni- situació i els operadors rents de les cadenes. ¿Com es farà aquesta comerci- Govern. Com bé sabem, cada mesvell de qualitat en restauració, i Hi ha moltes coses que no són alització? tenim una normativa nova i aixòvolem promocionar els produc- turístics fixen comissions les mateixes. Per exemple una ca- Tindrem una pàgina web prò- ens preocupa. Ara tenim el re-tes del Pirineu. De petites associ- de fins al 50%” dena gran, representada a França ximament. Hi explicarem els ob- glament del Registre d’Ocupacióacions com aquesta n’hi ha a tot i Espanya i que té hotels aquí, jectius que tenim, els labels que d’Allotjaments Turístics (ROAT),arreu i al país encara hi ha lloc comercialment és molt més po- tenim, i intentarem fer la venda la normativa de la higiene en elper a més. “Cada mes tenim derosa. Un hotel petit no pot anar directa tot i que no podem deixar treball –de cara al mes que ve hi normatives noves que a totes les fires ja que representa de passar pels operadors turís- ha la revisió de tot el personal,Un dels requisits és que el pro- un cost important i no es pot ar- tics. No podem dir que no volem que costarà 100 euros més–, hipietari estigui al capdavant de comporten més despesa. ribar a tot arreu. Un dels nostres agències perquè en depenem, ha la normativa dels dipòsits del’establiment. Estem espantats” objectius és arribar a poder-nos però fins i tot a l’hora de negociar gasoil, que també han de passar Un dels puntals de l’associació comercialitzar conjuntament, en- les comissions amb les agències té un control... i tot això comporta,
  7. 7. DILLUNS, 8 D’ABRIL DEL 2013 ANDORRA 7comporta, comporta. Realment TATI MASIÀ client. El boca-orella et pot portarestem espantats. En la situació en deu clients més. Si no ho fem aixíquè estem anem creant cada ve- veiem que d’aquí poc temps tan-gada més despeses i això fa que caran molts hotels. Potser per lade vegades no puguem apujar el necessitat que tenim avui ens so-sou del personal. bren la meitat de les places hote- ¿Fins a quin punt hem d’anar leres que tenim, tot i que en diesfent aquesta despesa? Sí que in- punta potser ens en faltarien. Tottentem fer les coses bé i seguir les això s’ha d’autoregular.normes, però tal com estem ensplantegem on anirà l’hoteleria ¿Per on hauria de passar la mi-d’Andorra perquè si venem tan llora de l’atenció al client? ¿Fabarat i posem moltes lleis noves falta més formació?en espais de temps molt curts... Per una banda, pel que fa aA més, un hotel requereix molt qualitat hi ha d’haver un orga-manteniment. nisme que ho controli, que hau- No volem ser les víctimes però ria de ser el ministeri. I pel que fales promocions turístiques que a personal hi ha gent molt bona.s’estan fent són molt importants, Avui el client sap més que abansi algunes les podem compartir però si rep un tracte bo i no se’lperò d’altres no perquè estan ba- tracta com un número ja estàsades en el baix cost. Potser ens satisfet. Això s’aconsegueix fentplantejarem no anar allà on vagi que el personal estigui a gust allàel Govern i obrir mercats nous on treballa.perquè si no ens cremem ràpid. “S’ha actuat amb pocs coneixements amb el Cirque du Però perquè el personal estigui a¿Quins són els clients princi- Soleil perquè els acords per a l’estiu ja estan tancats” gust i treballi bé també ha de te-pals? nir un bon sou. ¿Està ben pagat? Ara estem veient que vénen ¿Com veuen la promoció turística d’Andorra tar-ho. Ara digues-los que ho facin. S’actua amb Crec que, en general, l’hosta-molts russos, un mercat que ara ja Turisme? poca antelació o pocs coneixements. A més, el leria avui no està ben pagada. Hiés de tots els nivells. Els anglesos Entenem que és una tasca complicada. S’inten- juliol no és un bon mes. Quant a la campanya d’hi- ha feines més físiques realitzadesens han baixat molt, els holande- ta implicar-hi els comerciants i hotelers i potser el vern, visualment ens ha satisfet més que la de l’any per personal que de vegades nosos s’han mantingut, el francès és que més falta és el suport dels empresaris. Cal més passat. També he de dir que ens han escoltat. Fins està gaire format i que no té sousun client molt potent i hi creiem participació i comunicació amb el ministeri. Res- ara s’havia venut el país com un parc d’atraccions. gaire bons. I també hi ha direc-molt i Espanya és un client en pecte a les promocions que es fan, ara podem tenir No podem estar de promocions tot l’any perquè no tius, maîtres que estan més benquè creiem molt però l’estat no és diferents opinions però amb el poc pressupost que ens prendran per gent seriosa. pagats. Però la situació no permetgens favorable. A més, els opera- es té, tot i que ha crescut, hem de ser molt curosos sovint apujar el sou als treballa-dors estan fixant comissions del i tenir gent molt ben preparada per saber on anem. ¿I com ha anat la temporada d’hivern? dors. En tot cas es cobra més que25%, el 30% i fins i tot del 50%. No podem dir a cop calent “ha sortit això, va, ens Ha estat una temporada curta. I les temporades a Espanya. hi fiquem”. Perquè podem fer promocions que cos- curtes solen ser més bones ja que, si cau aviat, perCada vegada són més elevades. ten molt i que poden sortir malament o no tenir la Pasqua la gent està més predisposada a venir que També hi ha la intenció de Tothom s’aprofita una mica rendibilitat que esperàvem. I també hem de confiar no a anar a la platja. També hem tingut neu, tot i fer canvis en la classificació ho-de la situació. Com que s’ha de més en la gent d’Andorra i no donar-ho tot a fer a que de vegades n’hem tingut massa. telera.vendre molt barat s’ha de pas- fora perquè qui coneix més el país som nosaltres. Hi ha coses que s’han d’adap-sar per algú que vengui molt, i També han canviat els hàbits dels clients. tar, ara compta més que tinguisaquest demana que li donem el ¿Com veuen l’aposta del Cirque du Soleil? Sí. Molts van a l’últim moment, la reserva quasi dos coixins que no pas internet.35% o que li fem una oferta que Tenim molts dubtes sobre si pels diners que tothom la fa per internet, abans venien quatre dies En classificació hotelera cal mi-sigui una ganga. Entenem que la costa serà tan bona. És una època molt concre- i ara, dos. Hem de buscar nous mercats. En això rar el que tenim, el que es fa i elsituació és complicada, però tam- ta i es tiren molts diners en una cosa en molt poc hi hem de creure més. La gent de països més llu- que no es fa, i el que donem a ferbé entenem que el tipus de client temps. A més, l’acord s’ha tancat ara. És una mala nyans també pernocten més dies. Però de vega- i de la forma com es fa. Caldriaque tenim no el podem canviar política perquè tot això ho hauríem d’haver sabut al des les estacions i el Govern no actuen de forma que els establiments donessin elsd’avui per demà. mes de desembre, que és quan donem les tarifes conjunta. Caldria fer més esforços per anar tots serveis que els corresponen se- als operadors. Si això ho tens, ja pots empaque- sota la marca Andorra. gons la categoria, que els segells¿La viabilitat dels negocis està es complissin i ser més autosufi-en una situació crítica? cient a l’hora de concedir-los, ja Diria que els números des del tradueix en menys pernocta- ria d’Andorra li veiem avui un al futur i fidelitzar i cuidar el que per ser un restaurant gastro-2000 fins ara ja són molt clars, cions i veiem que els preus no futur complicat. Per això cal fer client. I sovint la importància no nòmic cal ser a la guia Michelin ohem passat d’acollir 12 milions s’han apujat o fins i tot alguns les coses diferent de com les fè- és tenir la millor infraestructura, la Gourmet quan ens ho podríemde turistes a 8 milions. Això es han baixat. Per això, a l’hostale- iem abans. Cal treballar de cara sinó el bon tracte que s’ofereix al fer nosaltres. Ivan Origone (Itàlia) 150,69 km/h
  8. 8. 8 andorra DiLLUNS, 8 d’abril del 2013 balanç de la temporadaPal i Arinsal tanquen una temporadapositiva tot i que per a Arcalís és pitjorEl mal temps ha perjudicat el sector d’Ordino ja que ha hagut de tancar un total de vuit dies tati masià agències Andorra la Vella xement importantíssim” respecte que el resultat pugui estar una de l’any passat. mica per sobre del que s’haviaEl domini esquiable de Vallnord El costat negatiu, però, han es- previst.va tancar ahir la temporada d’es- tat els dies de tancament del sec- Mentre que ahir va ser el dar-quí 2012-2013, i ho va fer amb un tor d’Arcalís, alguns coincidents rer dia d’esquí per a Vallnord,balanç “agredolç” segons va ex- amb caps de setmana, i fins i tot Grandvalira encara estarà obertplicar el director general de l’es- amb dies tan assenyalats com el fins al dia 28. Rafel, però, no estació, Martí Rafel. Tot i que la neu de Carnaval, que no es va poder penedeix d’haver de tancar abansabundant ha afavorit els sectors obrir. Rafel va reconèixer que les i defensa que quan es fixa el ca-de Pal i Arinsal i s’han aconseguit pèrdues que suposa haver de lendari és millor respectar-lo, jaimportants xifres d’esquiadors, tancar tants dies, “en què la caixa que, si no, no hi ha marge de ma-les nevades que han obligat a és zero, no venem ni un forfet, ni niobra per a la comercialització.tancar el sector d’Arcalís durant un entrepà, res”, és impossible Tot i que agraeix que Grandvali-vuit dies han posat el punt nega- que es remuntin. És per això que ra allargui els dies d’esquí perquètiu a la temporada. Secnoa ja té “gairebé assumides” així prepara la temporada vinent, A falta de tenir les xifres de- les pèrdues que això suposa, però considera que a Vallnord no hofinitives d’esquiadors i el tanca- Rafel apunta que “són causes podien fer, perquè a més “estemment de comptes de la tempo- majors” i que el temps d’aquest demanant a tot l’equip un esforçrada, Rafel va celebrar, per una any, amb 58 dies de nevades, ha molt important de contenció debanda, que aquest hivern “hi ha estat extraordinari. El director general de l’estació, Martí Rafel. la despesa, i no podem perdre enhagut molta neu, s’ha creat molt Tot i així, Rafel afegeix que una o dues setmanes el que hembon ambient i s’ha esquiat molt”, en els darrers anys ja s’han fet ents i “s’haurà de mirar de trobar que estan “satisfets”. El pressu- estalviat amb tant d’esforç”.la qual cosa ha estat molt positi- accions per millorar l’accés per alguna solució”. En el conjunt de post que es va fer va ser “molt A Vallnord ja comencen a tre-va per als sectors de Pal i Arinsal, carretera i que es pugui arribar Vall­ ord, almenys, s’espera un n prudent” després de la tempo- ballar en el proper hivern, con-que han experimentat un “crei- al sector, però no han estat sufici- resultat positiu, i Rafel apunta rada anterior, i per tant s’espera tactant operadors. avinguda meritxell successosL’eixamplament de les voreres Detinguda per donarestarà enllestit el 30 de maig positiu en un accident Redacció / agències Andorra la Vella el seu cotxe va topar contra el Redacció Andorra la Vella amb la qual cosa poden estar Les obres consistiran a des- semàfor d’obres, va pujar al se- acabats el 30 de maig. plaçar totes les pilones llumi- Una conductora, andorrana parador dret de la calçada i vaEl Comú d’Andorra la Vella co- Aquesta actuació, segons noses que estan instal·lades de 23 anys, va ser detinguda quedar semibolcat. La conduc-mençarà el dia 15 les obres per informen des de la corporació al llarg del mateix tram, per ahir per alcoholèmia positiva tora no va resultar ferida, peròeixamplar la vorera a l’avingu- comunal, constituirà una mena aconseguir que les voravies, a després de tenir un accident els agents li van practicar elda Meritxell en el tram comprès de prova pilot destinada, prin- banda i banda de l’avinguda, a la zona en obres de l’avin- control d’alcoholèmia i la vanentre la plaça de la Rotonda i la cipalment, a comprovar el bon guanyin 1,50 metres d’amplada guda Fiter i Rossell d’Escal- detenir per haver donat un po-cruïlla del carrer Bisbe Iglesias. funcionament del trànsit rodat, i tinguin, d’aquesta manera, una des-Engordany. L’accident va sitiu d’1,63 grams per litre deÉs previst que aquests treballs amb la modificació que elimina amplada mitjana total de quatre tenir lloc a les 7.30, quan la sang. La via va haver de sertinguin una durada de 45 dies, el doble sentit de circulació. metres. conductora es va despistar i tallada una hora. naturlàndia Dimecres Parada tècnica del Tobotronc AMB HIPNOSI Amb una sola sessió de hipnosi Redacció Andorra la Vella seràs un exfumador per a sempre, sense “mono”, sense ansietat, irritabilitat o engreixar-te. El Tobotronc de Naturlàndia Sessió: Dimecres a l’Hotel Plaza es tancarà avui i fins al pròxim -20%* amb el retall de l’anunci Hora: 20h15 Centre Mosaic: Av. Meritxell 99 2º 2ª Andorra la Vella AD 500 diumenge 14 per la parada tèc- nica que es fa cada hivern per www.centremosaic.com garantir la seguretat i el bon info@centremosaic.com funcionament de la instal·lació. Durant aquesta setmana, però, continuaran funcionant totes les Places limitades • Inscripcions altres activitats del parc, inclo- Tel: 82 90 60 ses les de neu, que finalitzaran *Vàlid per la sessió d’Abril 2013 la temporada el dia 14.
  9. 9. DiLLUNS, 8 de abril del 2013 andorra 9 iniciativa actuaEl clúster d’educació veu en una escolad’hostaleria una oportunitat de negociUna altra iniciativa possible és posar en marxa un centre d’investigació de nivell internacional tati masià JULIÀ RODRÍGUEZ ANDORRA LA VELLA cats a Recerca i Desenvolupa- els recursos existents que ajuda- ment (R+D). rien a materialitzar aquesta ideaEl clúster d’educació inclou en- Els impulsors del clúster con- hi ha el sistema educatiu andor-tre les oportunitats de negoci sideren també que Andorra pot rà, amb tota la infraestructuraque s’han constatat en aquest ser el lloc ideal per a la ubicació de què disposa. Una legislacióàmbit la posada en marxa d’una d’internats especialitzats, per poc flexible i la falta d’un centreescola d’hostaleria i formació exemple adreçats a superdotats, d’innovació local o acords ambespecialitzada, per exemple, en esportistes o creatius. Entre els centres europeus serien algunesturisme de neu. D’aquesta ma- atractius que es desenvolupin de les mancances detectades.nera, es podria aconseguir una projectes en aquesta àrea hi hau- Altres projectes que també esmillora de la qualitat en el servei ria el suport a una marca posi- poden tirar endavant dins deldel sector hoteler i es contribui- tiva d’Andorra, així com la for- clúster d’educació són un centreria també a l’enfortiment del tu- mació de professionals per als de formació professional de sa-risme, sector cabdal per al país. clústers existents i emergents. I, lut, que enfortiria la imatge del No és la primera vegada que pel que fa als punts forts perquè clúster de salut i benestar, i unaes parla de la possibilitat que hi aquests internats puguin esde- escola especialitzada en multi-hagi un centre d’aquestes carac- venir una realitat, hi ha la xar- mèdia i audiovisuals, que seriaterístiques en un país eminent- xa d’infraestructures esportives un pol d’atracció de talents perment turístic com és Andorra. El clúster d’educació ja va presentar les seves conclusions. amb què compta el país, incloses al sector de les TIC. L’organitza-I és que, segons han posat de les estacions d’esquí, i les em- ció de congressos i conferènciesmanifest en diferents ocasions com són l’estacionalitat i la di- ació d’innovacions per al sector preses locals que estarien dispo- en finances, turisme i comerç iels agents econòmics, hi ha una ficultat de retenció de recursos, de les TIC i facilitar la creació de sades a col·laborar-hi. Com en l’atracció d’institucions culturalsdemanda local perquè sigui fac- la baixa voluntat dels hotelers noves empreses en aquest àmbit, altres possibles iniciatives, però, internacionals estan també entretible una escola d’aquest tipus. A locals d’invertir en la formació així com atreure professionals farien falta professors especialit- les línies de treball a seguir.més, entre els punts forts perquè dels empleats i la necessitat de qualificats. Per a la implementa- zats que avui no hi ha al país i També es pot optar per po-el projecte es pogués convertir trobar inversors que estiguin in- ció d’aquesta oportunitat de ne- també trobar finançament. tenciar un campus de llengües,en una realitat s’esmenta la co- teressats a apostar per una inici- goci s’hauria de tenir en compte Andorra es podria convertir la realització de cursos d’estiu,operació que podrien oferir les ativa com aquesta. la cooperació amb la Universitat també, segons una altra de les per exemple, centrats en els es-empreses locals, per exemple, Entre les possibles línies que d’Andorra i les empreses que oportunitats de negoci descrites ports, i l’acollida de seminarisperquè els alumnes hi pogues- es podrien desenvolupar des funcionen al país relacionades al clúster, en una zona de proves i capacitacions de tractamentssin fer pràctiques. del clúster d’educació hi hauria amb les TIC. I entre les barreres per a nous models educatius. mèdics especialitzats. Totes Malgrat tot, com passa amb també un centre d’investiga- per a la posada en pràctica, els Els avantatges que se’n deriva- aquestes iniciatives s’afegirien ala resta d’oportunitats de negoci ció de nivell internacional, per participants en el clúster van rien serien que es reforçaria la la creació d’un màster dedicat aque els participants en el clúster exemple, en tecnologies de la esmentar la infraestructura físi- marca Andorra com a referent estudis de muntanya, una de leshan detectat, hi ha també una informació i de la comunicació ca, la dificultat de finançament i en l’àmbit educatiu i que es fo- idees més ben vistes, i un altresèrie de barreres a solucionar, (TIC). La seva funció seria la cre- la falta de recursos locals enfo- mentaria la investigació. Entre sobre emprenedoria.
  10. 10. 10 PUBLICITAT DILLUNS, 8 D’ABRIL DEL 2013 UFET LLIURE B IA A DI CAD 1ÒS50 € , U: I1CL ÒS)) PRE N CL N (IGI I (IGI SES ES ES INCLOS S INCLO BEGUD E BEGUD IT T OBER T A LA NI S T A LA N ES OBER RE R , DIVEND DIVEND DIJOUS , DIJOUS TE TE I DISSAB I DISSA B Obert a la nit dijous divendres i dissabte Tast i ES PECIAL S RSARI ANIVE PS aperitiu I GRU gratis : 12,5)0 € PREU INCLÒS I(IG I S TOT INCLÒ A 50 m dreta direcció Aixovall Ctra. Os de Civís · AD600 · Aixovall · Principat d’Andorra Tel.: +376 816 256 / 359 817
  11. 11. DILLUNS, 8 D’ABRIL DEL 2013 ANDORRA 11 SANT JULIÀ DE LÒRIAUn centenar de paradistesa la fira de les Oh!fertesEl Comú treballa perquè es relacioni el diumenge amb la parròquia TATI MASIÀ AGÈNCIES SANT JULIÀ DE LÒRIALa Fira Oh!fertes va aplegar ahirun centenar de paradistes a SantJulià de Lòria, ampliant l’espaidedicat als comerciants a un la-teral de l’avinguda Rocafort, amés d’ocupar la plaça Laurèdiai el principi de l’avinguda Ver-ge de Canòlich. L’espai destinatals infants es va traslladar al co-mençament de l’avinguda Vergede Canòlich, on es va poder veu-re força canalla. Pel conseller deSocial del Comú, Carles Álva-rez, aquesta ampliació significaque la fira “funciona i que és unformat que agrada”. A més va indicar que la tro-bada, a part de dinamitzar laparròquia comercialment, tam- Compradors a la zona ‘outlet’ de la fira, ahir.bé ajuda tot Andorra perquè lamajoria d’expositors són d’al- fer-ne més difusió i buscar la productes alimentaris, una zonatres parròquies. Així mateix va fórmula perquè “es relacioni el outlet i un mercat. Per primeraremarcar que, tot i que les fires diumenge amb Sant Julià”. vegada també hi va haver vehi-de Sant Julià han anat a més, cal A la fira s’hi va poder trobar cles d’ocasió. MOVIMENTS SOCIALSAD800 recull propostes per ferarribar al Govern a Facebook AGÈNCIES ANDORRA LA VELLA oberta a rebre propostes. Davant ca, de fer canvis de lleis, però a d’aquest oferiment, Montoro va la gent el que li preocupa és elAD800 farà servir les xarxes so- afirmar que “ja que nosaltres seu dia a dia i potser no percepcials per recollir les demandes sempre estem demanant una que s’estiguin fent coses”, va dirde la ciutadania i fer-les arribar democràcia més participativa, Montoro. Malgrat la bona volun-posteriorment al Govern. El vi- donarem exemple” i a partir de tat expressada per Rodríguez,cepresident de l’associació, Ma- la setmana que ve s’utilitzarà el l’entitat espera que aquest gestnel Montoro, va exposar que grup obert de Facebook perquè no sigui “de cara a la galeria” pers’ha pres aquesta decisió després la gent faci les seves aportacions. fer que AD800 no protesti i qued’una reunió amb la ministra Les més demanades es faran la col·laboració entre l’associacióde Salut i Benestar, Cristina Ro- arribar a l’executiu. “El Govern i el Govern es comenci a materia-dríguez, en què es va mostrar s’ocupa de l’obertura econòmi- litzar en accions concretes. EMPRESA BECIER Renovació de la botiga Repsol La botiga de l’estació de servei Repsol de l’Stela II s’ha refor- mat completament. La llum i l’accessibilitat han estat els factors principals que s’han tingut en compte a l’hora de redissenyar-la. A més dels articles típics s’hi pot trobar ara també productes gurmet. També s’hi poden fer reserves de vehicles de lloguer d’AVIS.
  12. 12. 12 andorra DiLLUNS, 8 d’abril del 2013 benestar social18 voluntaris per acompanyar malaltsEs tracta de persones que fan l’acompanyament dels ingressats a l’hospital i al Cedre agències agències Andorra la Vella Se’ls imparteixenUn total de divuit persones de- formacions perquèdiquen, actualment, el seu tempslliure a acompanyar els malalts tinguin eines perde l’Hospital Nostra Senyora de tractar els pacientsMeritxell i del Cedre. Aquestespersones, que inverteixen unesquantes hores a la setmana a lle- és fonamental per al malalt, elsgir, parlar i passar estones amb voluntaris no necessiten uns es-els malalts de llarga durada que tudis concrets, però quan s’ofe-ho desitgen, fan una tasca que reixen sí que se’ls dóna unades de l’hospital es considera formació en hospitalització i unmolt important. Per aquest mo- voluntari expert els acompanyatiu, la coordinadora del volun- en els primers dies. A més, du-tariat, Mònica Insa, explica que rant l’any s’organitzen formaci-cada any es fan formacions per- ons per als voluntaris, i la quequè els voluntaris tinguin més s’està preparant per a aquesteines per tractar els pacients. La coordinadora del voluntariat a l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell, Mònica Insa. curs és una d’especialitzada en Tal com ha explicat la treba- voluntariat hospitalari. A més,lladora social i coordinadora del Són els mateixos malalts els taris siguin majors d’edat i que Durant el seu dia a dia, els però, depenent de l’àrea a què esvoluntariat de l’hospital, aques- que han de demanar un volun- siguin solidaris, amb habilitats voluntaris acompanyen perso- destinin, per exemple en el casta xifra de voluntaris és inferior tari que els faci companyia. Sem- socials, bona comunicació i que nes que se senten soles i que han de la salut mental, se’ls fan for-a la dels darrers anys, quan n’hi pre se’ls ofereix aquesta opció, sàpiguen escoltar, ja que sovint d’estar durant molt de temps a macions específiques.havia hagut més de vint, però però si els malalts no volen no és el que més hauran de fer amb l’hospital o al Cedre. Actualment A més de les formacions, laafegeix que encaixa en les neces- se’ls pot imposar, i el que han els malalts que estan sols. A més, hi ha sis persones que acompa- coordinadora organitza reuni-sitats que té el centre hospitala- detectat en els darrers anys és s’intenta que els voluntaris tin- nyen els padrins del Cedre i set ons regulars amb cada un delsri. Insa assegura que “si ve més que hi ha “més reticència” per guin un compromís real amb els més que s’ocupen dels malalts voluntaris i amb el grup perquègent a oferir-se serà benvinguda, part dels pacients. Tot i que en- malalts i que els ajudin almenys de llarga durada de l’hospital, comparteixin els dubtes i lesperò no és una urgència”. cara hi ha moltes persones que durant sis mesos. De fet, n’hi ha que poden ser de tota mena i experiències. Tot i que la tasca El més comú és que els vo- volen tenir algú al costat, també que fa fins a vint anys que són de totes les edats, des de nens principal dels voluntaris és estarluntaris siguin persones grans, n’hi ha que desconfien o que són col·laboradors. Tot i així, hi ha fins a persones grans. A més, hi amb els malalts, acompanyar-lossovint jubilades, i normalment molt geloses de la seva intimitat algunes excepcions d’estudiants ha quatre voluntaris que acom- a la cafeteria, explicar-los coses,dones. De fet, dels divuit volun- i no volen que els acompanyin que dediquen els seus mesos panyen els malalts mentals, i hi escoltar-los o llegir-los llibres, entaris que hi ha ara només tres els voluntaris. de vacances a ajudar els malalts ha un professor que dedica unes algunes ocasions poden passarsón homes. Són persones que Insa indica que no hi ha uns però que durant el curs no ho hores a formar els nens malalts per situacions difícils, i per aixòpoden dedicar unes hores regu- requisits estrictes per poder col· poden fer, i en aquests casos van que no poden anar a classe. Insa assegura que fan tot el pos-larment als malalts, i que tenen laborar amb els malalts, sinó que sempre acompanyats d’altres Per poder fer aquest acom- sible perquè no marxin a casaaquesta vocació. només es demana que els volun- voluntaris. panyament, que en molts casos “amb males sensacions”.

×