Successfully reported this slideshow.

Diari del 4 de març de 2013

506 views

Published on

Aqui podeu trobar el diari d'avui en format PDF. Que tingueu un Bondia¡¡¡ :)

Published in: News & Politics
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Diari del 4 de març de 2013

  1. 1. dilluns, 4 de març del 2013 / núm. 2.261 / any 10 Per un millor preu tindrà més 30 min. Gratuïts 1ª hora 0,90 € +15 min. 0,35 € andORRa Pàgines 6 i 7 “Volem que els que van marxar tornin i que vingui gent nova” aVui éS nOTíCia Pàgina 3 Rosa Gili, una de les impulsores de i que vingui la gent nova que vul- El menjador social ha atès 53 Fem PS, destaca que volen “intentar gui”. I afirma que el projecte es fa que torni tota la gent que va marxar en un sentit “constructiu i obert”. persones des de l’abril del 2012 i s’hi han destinat 19.200 euros Tati Masià andORRa Pàgina 9 Medi ambient vol treballar conjuntament amb les estacions els objectius sobre paisatge andORRa Pàgina 11 Lluís Sàmper rebutja que es pugui fer una quitança dels punts de la Seguretat Social CuLTuRa Pàgina 15 ‘Les hommes d’airain’, basada en l’obra d’isabelle Sandy, es projecta a Madrid ESPORTS El Lusitans es distancia en l’inici del play-off al títol amb cinc punts d’avantatge Pàgina 17 ESPORTS Pàgina 16 El VPC veu com el cuer, el Saint Jory, capgira el marcador Grandvalira optarà a ser la seu de les finals de la Copa d’eu- ropa del 2014. en la competi- Ara, a acollir les finals i acaba perdent (16-18) Pàgina 17 ció disputada a soldeu s’im- posa luca de aliprandini. de la Copa d’Europa * COST DEL MISSATGE: 1,50 €  + CÀNON Participa en el proper sorteig d’un iPad miniwww.bondia.ad / tel. 808 888 / fax 828 888 VENDA i LLOGUER Envia un SMS al 789* d’apartaments, xalets, estudis, edificis... www.cisa.ad amb la paraula clau IPAD espai i el teu nom 73 73 73
  2. 2. 2 D’INTERÈS DILLUNS, 4 DE MARÇ DEL 2013 INFONEUORDINO ARCALÍS EL TEMPS meteo@bondia.adCota mínima cm 220Cota màxima cmQualitat de la neu 320 Pols Pertorbació activaAccessos Oberts Núvols i primeres plugesInstal·lacions obertes 15/15 07.51 hPistes obertes 27/27 19.11 hTelèfon estació 739 600 Aquesta setmana les pertorbacions més càlides -2/4PAL ens visitaran i avui ja començarem a tenir-ne unCota mínima cm 160Cota màxima cm 210 -1/6 -2/5 petit aperitiu. El cel s’anirà tapant amb el pas deQualitat de la neu Pols les hores i ja durant el migdia quedarà cobert aAccessos ObertsInstal·lacions obertes 18/18 -1/7 -1/6 -5/2 la cara sud, amb alguna clariana a la cara nord. Quart minvantPistes obertes 23/23 0/7 A la tarda les primeres precipitacions comença-Telèfon estació 878 000 1/8 ran amb una cota de neu al voltant dels 1.800ARINSALCota mínima cm 170 metres. La visibilitat disminuirà ràpidamentCota màxima cm 210 0/8 a muntanya, mentre que el vent anirà agafantQualitat de la neu PolsAccessos Oberts -4/6 empenta. Bufarà del sud al sud-oest moderat,Instal·lacions obertes 11/12 -1/9 amb algun cop fort a zones d’alta muntanya.Pistes obertes 18/19Telèfon estació 878 000 Les temperatures seran més suaus. Demà, dia dimecres inestable amb pluges generalitzades i nevades dimarts a cotes altes. Que tingueu un BONDIA.PAS DE LA CASA-GRAU ROIGCota mínima cm 200Cota màxima cm 250Qualitat de la neu PolsAccessos ObertsInstal·lacions obertes 29/29Pistes obertes 50/50Telèfon estació 872 900SOLDEU EL TARTERCota mínima cm 140Cota màxima cm 220Qualitat de la neu PolsAccessos ObertsInstal·lacions obertes 36/36Pistes obertes 63/64Telèfon estació 890 500Circuit de fons 15/15Cota mínima cm 100Cota màxima cm 160Qualitat de la neu PolsAccessos ObertsTelèfon estació 741 444 Aquesta previsió i cotes podenvariar en funció de les condicions meteorològiques. SANT JULIÀ DE LÒRIA Verge de Canòlich, 82, local 2 Telèfon: 842 010 (RAQUEL MARTÍNEZ MEDINA) Obert de dilluns a divendres: 9.30 h - 13.30 h i 16.00 h - 20.00 h Dissabte: 10.00 h - 13.00 h (ens adaptem al seu horari) Cuina casolanaamb un toc italiàMenúdiari 16 € tot inclòs CUINA PERMANENT A PARTIR DE LES 8.30 h NITS AMB RESERVA 836 063Carretera general · PAL · La Massana
  3. 3. Dilluns, 4 De març Del 2013 3 benestarCreixen les persones amb dificultatstot i que el percentatge es manté baixEl menjador social ha atès 53 persones des de l’abril del 2012 i s’hi han destinat 19.200 euros m. s. c. tati masià Rosa Ferrer “Si s’ha obert un menjador anDorra la VellaEl menjador social impulsat fa social vol dir que hi hagairebé un any pel Comú d’An­ una necessitat que fa tresdorra la Vella ha fet palès elcreixement de les persones que anys no hi era ”tenen dificultats econòmiquesal Principat. Tot i així, la cònsol “ Han crescut les demandesmajor i consellera de Social de la d’ajuda i el nivell d’assistènciacapital, Rosa Ferrer, no vol par­ és important, però tambélar de pobresa, ja que, tal comexposa, el percentatge de pobla­ ha disminuït la població ”ció en aquesta situació és a horesd’ara relativament baix. i també per Càritas i l’Hospital Les dades de què disposen Nostra Senyora de Meritxell. Aels serveis socials de la corpo­ més, un 11% ha provingut deració posen de manifest aquest Ciutadans Solidaris. La majoriaempitjorament del dia a dia dels dels expedients atesos (un 78%)ciutadans. Les demandes de estaven dins la xarxa social delprestacions van créixer el 2012 la cònsol major d’andorra la Vella i consellera de social, rosa Ferrer. país i el gruix més importantrespecte a l’any anterior i “el ni­ s’ha adreçat al ministeri de Ben­vell d’assistència és important”, estar i a Càritas. També s’ha de­va destacar Ferrer. Un aspecte el cost dels àpats serà assumit per la creu roja, que rivat usuaris al Servei d’Atencióque cal tenir en compte, però, és a la Dona, al mateix Comú de lala reducció de la població, ja que comptarà amb el suport d’empreses privades capital i a institucions estrange­molts residents han optat per re­ res. En un 24% del casos, però,tornar al lloc d’origen en perdre El menjador social canviarà de mans en breu. El nat per la Creu Roja, el servei no ha de compor- la derivació no ha estat possible.la feina, va indicar la mandatà­ servei ha de passar a ser gestionat per la Creu tar cap cost afegit, excepte si creix la demanda. Ferrer va destacar que la me­ria. Roja i amb la col·laboració del Comú d’Andorra Al mateix temps va assegurar que fins que no sura també ha permès aconse­ Amb tot, la consellera de So­ la Vella i el Govern. Sembla que les tasques per existeixi aquest recurs alternatiu, la corporació el guir una comunicació i coordi­cial d’Andorra la Vella remarca iniciar aquesta nova etapa ja estan força avan- seguirà assumint. De fet, el menjador social està nació entre administracions finsque “si s’ha obert un menjador çades, segons va explicar la cònsol major de la previst a la partida de social dels comptes de la aleshores inexistent. Això tambésocial vol dir que hi ha una ne­ capital. La intenció és que el cost del menjar l’as- corporació per a aquest 2013. La cònsol major permet que no hi pugui havercessitat que fa tres anys no hi sumeixi la Creu Roja, que es preveu que compti d’Andorra la Vella va recordar que la dotació que abusos ja que les treballadoresera”. Davant d’aquesta realitat, amb el suport d’empreses privades, i el lloguer es destina a aquest departament ha crescut lleu- socials coneixen de seguida siFerrer va assenyalar que cal ac­ del local anirà a càrrec del Govern. Així mateix, gerament respecte a l’any 2012 amb l’objectiu de una persona ja té un expedienttuar i ser àgil. Per aquest motiu, els treballadors socials del Comú d’Andorra la cobrir les necessitats. El Comú destinarà a ser- obert i rep un altre tipus d’ajuda.el 2 d’abril del 2012 va impulsar Vella seguiran desenvolupant la mateixa tasca veis socials 3,8 milions d’euros (aquí també s’hila prova pilot del menjador so­ que realitzaven fins ara. troben les escoles bressol i els serveis per a la el costcial, un servei que de seguida Ferrer va indicar que quan passi a ser gestio- gent gran), un 11,4% del pressupost. Des que es va crear el servei, eles va veure que era necessari, ja cost que comporta per al Comúque només en la primera setma­ oferir el menjador social ha pu­na va rebre uns set usuaris. francesa i marroquina (9% ca­ 40% a solters. També hi ha un ordinària. jat a 19.287 euros. Això inclou els El volum de persones ateses dascuna) i, en menys mesura, 7% de casats i un 2% de vidus. Tot i que la majoria d’usuaris àpats que s’ofereixen al Calonesdurant aquests gairebé deu me­ argentina, nord­americana i bo­ Cal destacar que dels 39 expedi­ s’han adreçat al menjador soci­ i també els àpats a domicili (ensos (des del 2 d’abril del 2012 liviana (amb un 2% cadascuna). ents atesos, sis són famílies mo­ al gràcies al boca­orella, des del el cas que es necessiti sopar). Lafins al 14 de febrer del 2013) ha Els usuaris resideixen sobre­ noparentals. Comú s’ha evidenciat un incre­ cònsol major va recordar que laarribat a 53. La majoria (un 53%) tot a Andorra la Vella (69%) i Es­ El principal motiu pel qual ment notable de les derivacions corporació va rebre una donaciósón homes, un 32% dones i un caldes-Engordany (16%), però els usuaris es veuen obligats a per part de les entitats que hi ha de 4.000 euros per aquest servei.15% infants. Això correspon a també n’hi ha que provenen de recórrer a aquest servei és per­ al Principat, ja que el servei ha A més d’oferir menjar deun total de 45 expedients atesos. Canillo, Sant Julià de Lòria i En­ què han perdut la feina i perquè estat consolidat pels professi­ forma temporal per a personesPer nacionalitats, els usuaris són camp. A més, quatre persones disposen de recursos escassos. onals com un recurs més de la amb problemes de subsistència,principalment espanyols (43%), (9%) no tenen un domicili fix. Així mateix, també hi ha per­ xarxa social del país. Així, un una tasca important de la inici­seguits dels portuguesos (22%) Quant al tipus de família atesa, sones que passen un moment 11% dels expedients han estat ativa és informar els usuaris so­i andorrans (11%). Al darrere el 51% dels expedients corres­ de dificultat ja que han hagut derivats pel ministeri de Ben­ bre els serveis i recursos que hihi ha persones de nacionalitat ponen a persones separades i un d’afrontar alguna despesa extra­ estar, un 7% per la Creu Roja, ha al Principat.
  4. 4. 4 opinió Dilluns, 4 De març Del 2013 edIToRIaL ENQUESTA DE LA SETMANA ¿El nou corrent sorgit al si del PS alteraràContinuar consolidant el menjador social el funcionament del partit?El menjador social d’andorra la Vella ha atès dificultats de moltes persones. I és un servei Envia un SMS al 789 amb la tevaentre el mes d’abril de l’any passat i mitjans de important no només per garantir que les per-febrer un total de 53 persones. Entre els prin- sones que tenen més dificultats puguin gaudir, resposta ENQ SI o bé ENQ NOcipals motius que al·leguen les persones que almenys, d’un àpat en condicions al dia, sinó Cada dimarts el resultat de l’enquesta es publicaràassisteixen a aquest servei és que o bé s’han també per detectar casos que no són atesos pels en aquest espai i entre els participants se sortejaranquedat sense feina o bé no disposen dels recur- serveis socials. i també havíem insistit que era tres lots de productessos necessaris. El Comú d’andorra la Vella hi necessari que el Govern s’hi impliqués, ja que per al bany.ha destinat més de 19.000 euros i té la intenció es tracta d’un recurs que atén les necessitatsde continuar-hi col·laborant, tot i que aquest de moltes persones del país, no únicament derecurs experimentarà una reorientació a través la capital. El menjador social aviat arribarà ade la implicació de la Creu Roja i del Govern. un any de vida i cal continuar treballant per- perJa quan es va posar en marxa vam expressar què sigui un servei consolidat i queque es tractava d’una iniciativa totalment ne- doni resposta a les necessitats de lacessària per al país, i més tenint en compte les societat. deS de SheRwood Paraules que estan vius. He d’amagar les meves debilitats sota la reputació dels grans.” Al llarg dels seus Es- sais, Michel de Montaigne citava reflexions d’altres Tal com ho veig jo, els aforismes, màximes, cites o com vulguem dir-ne que ens han deixat els grans pensadors no són un punt final ni tenen tancat a esmolades autors, els quals, segons el savi francès, havien sa- but captar idees d’una manera més elegant i preci- pany i forrellat el botí de l’última paraula. Les ci- tes representen d’una forma absolutament diàfanajoRdI SeRReT I eSToPà sa del que ell era capaç. Al llarg dels tres volums i esclaridora l’objectiu últim d’una bona filosofia de cità Plató 128 vegades, Lucreci 149 i Sèneca 130, vida; no és qüestió de pensar molt, sinó de fer-hoEl 1832 es publicava a Madrid un article periodístic entre d’altres. correctament. La cita brillant i punyet sacseja l’airetitulat Manía de citas y de epígrafes; l’autor era Mari- com una fuetada, sotmetent de genolls la retòricaano José de Larra. S’hi queixava de la proliferació Montaigne i Larra eren dues persones summa- malgastada en innumerables discursos buits. El seude cites al començament dels llibres, dels capítols, ment intel·ligents. Sabien que en les cites es con- efecte encara es multiplica més si la veu que ensen la meitat del text, en els articles de premsa, etcè- densa amb força i vigor el pensament concentrat arriba ho fa des del ressò de les profundes covestera. Per exemple, les cites en unes altres llengües d’un individu que ha reflexionat fins a donar una dels temps, apoderant-se de nosaltres una estra-–deia en to de burla– tenen dos avantatges: alegren forma acabada a la seva idea, de manera que no nyesa que oscil·la entre la humilitat i la perplexitat.la visualització del text, perquè és necessari trans- hi ha una altra manera millor ni més perfecta Desenes, centenars o milers d’anys abans que lescriure-les en cursiva, i suggereixen que l’autor sap d’expressar amb precisió el que es volia dir. Però nostres existències es veiessin amenaçades per fa-llatí, francès o anglès, malgrat que no conegui ni un aquesta excelsa harmonia, aquesta demostració talitats que només nosaltres semblem conèixer, ho-sol mot en aquestes llengües. Larra no abominava inapel·lable d’agudesa i clarividència, pot ser un mes virtuosos del tot aliens a la nostra realitat ensde les cites, sinó del mal ús que se’n feia: “La plebs argument dissuasiu per al receptor a l’hora de bas- deixaren un llegat de paraules esmolades per tallarignora que fàcil que és trobar cites per a tot, i que tir el seu propi parer. Larra avisava que l’ús indis- l’espessor que ens envolta. No ens van cedir cros-és més difícil acumular coneixements que aparen- criminat de cites és una coartada perfecta perquè ses per caminar, sinó brúixoles per orientar-nos, notar-ho.” La pedra de toc de Larra a l’hora de pon- els esnobs i els mediocres amb ínfules revesteixin van pensar per nosaltres sinó que ens animaren aderar amb cautela quan s’ha de fer un ús correcte d’aparent coneixement les seves ànsies narcisistes afegir els nostres pensaments als seus.i responsable de les cites s’exemplifica en una sin- de despertar interès en els altres. A Montaigne nogular anècdota. Cert enginyer agrònom va escriure li queien els anells a l’hora d’utilitzar exposicions “La política és l’art de buscar problemes, tro-un llibre sobre pasturatge i ramaderia, i en el seu brillants d’altres autors, sempre que aquesta pràc- bar-los, fer un diagnòstic fals i aplicar després elsafany per semblar culte i refinat va escriure en l’en- tica no suposés la claudicació del propi discórrer: remeis equivocats.” (Groucho Marx –1890-1977–,capçalament del seu llibre la següent cita de Lope “Quan pregunto a aquest conegut meu què sap comediant estatunidenc.)de Vega: “Ponle su esquila de labrado estaño, y no le d’alguna cosa, em vol ensenyar un llibre o em citaengañen tus collares de oro.” (“Posa-li la seva esque- un autor. No s’aventuraria a dir que té crostes al “És possible que una persona intel·ligent es re-lla de llavorat estany, i que no l’enganyin els teus cul, sense haver estudiat abans al diccionari els sig- cuperi d’un fracàs, però és improbable que un im-collars d’or.”) El seu ridícul va ser espantós quan es nificats de crosta i de cul.” bècil es recuperi d’un èxit.” (Joseph Rudyard Ki-va assabentar que Lope de Vega havia escrit aquest pling –1865-1936– escriptor britànic.)sonet utilitzant una metàfora. El poeta només par- Parafrasejar grans filòsofs, escriptors o políticslava d’amor i desamor i les vaques i les esquelles és una llaminadura temptadora per arranjar qual- “L’amor consisteix en dues solituds que es pro-que esmentava no eren vaques, ni esquelles. sevol discurs, però és ben cert que l’abús pot de- tegeixen i limiten, procurant que un sigui el motiu rivar en una certa apatia i extenuació. Fixem-nos de la felicitat de l’altre.” (Rainer Maria Rilke ‒1875- Tres segles abans que Larra reflexionés sobre en les agendes que brinden a l’usuari una màxima 1926– poeta xec.)l’ús de les cites, una de les ments més lúcides de per a cada dia de l’any. Al final aquelles perles pre-la història del pensament va dir-hi la seva: “De ve- cioses s’acaben diluint en l’onatge dels dies, entre “Posem més interès a fer creure als altres quegades em valc dels altres per dir el que no sabria les anotacions innòcues i els estrambòtics dibuixos som feliços que a tractar de ser-ho.” (François dedir tan bé com ells a causa de la meva pobresa de perpetrats en el transcurs d’una conversa telefòni- la Rochefoucauld –1613-1680–, escriptor moralistallenguatge i, de vegades, a causa de la meva pobre- ca. Però un cop s’ha avisat profusament dels perills francès.)sa d’intel·lecte. D’altres cops ho faig per frenar la de l’enlairament i l’aterratge i de les dificultats detemeritat d’aquelles crítiques precipitades que es- planejar amb pols ferm entre forts corrents, s’ha “¿Dius que vols ser ric? Doncs no t’afanis a aug-tan sempre a punt per saltar a l’atac de qualsevol de gaudir de la sumptuositat del cel, el qual ens mentar els teus béns, sinó a disminuir la teva cobdí-escrit, especialment si són escrits recents d’homes brinda la seva bellesa tot fent-nos sentir humils. cia.” (Epicur de Samos –341-270 aC–, filòsof grec.)El diari no es responsabilitza de les opinions expressades pels col.laboradors de la secció de Tribuna. L’opinió del BonDia es reflecteix en el seu editorial.Perquè les vostres cartes al director o les vostres opinions puguin ser publicades, cal que ens faciliteu les vostres dades: nom i cognoms, passaport, telèfon i parròquia de residència. Dipòsit Legal AND. 114-2004directori La Veu deL PobLe S. a. PReSIdeNT Carles Naudi d’Areny-Plandolit SeCReTaRI Ferran Naudi d’Areny-Plandolit GeReNT Thomas Kampfraat boNdIa dIReCToR Marc Segalés CaP de RedaCCIÓ Marta Fernández RedaCCIÓ Joan Josep Blasco, Mireia Suero, Esther Jover, Julià Rodríguez CoRReCCIÓ M. Àngels Sala MaQueTaCIÓ Lídia Jo, Cecilia Cogliati FoToGRaFIa Tatiana Masià, Iñaki Rubio, CoMeRCIaL I adMINISTRaCIÓ Ricard Vallès, Isabel Diaz, Joan Nogueira, Virginia Yáñez dISTRIbuCIÓ Premsa distribució TRaNSPoRT Trans Integral Seu SL. Carrer Maria Pla, 28, 1a planta. Andorra la Vella .Telèfon: 808 888 Fax: 828 888 Adreça electrònica: bondia@bondia.ad Web:www.bondia.ad
  5. 5. Dilluns, 4 De març Del 2013 publicitat 5 BUSQUEM CAMPIONS Fotografies: Ana Arce · www.anaarce.com CAMPANYA 2013 DONACIÓ DE SANG T. +376 808 225 · www.creuroja.ad LLOC 18 i 19 de març C/ Pau Casals, 10 · planta 3 · Andorra la Vella de 10 a 14 h i de 16.30 a 21 h (Davant l’Escale)Busquem campions que vulguin viure lextraordinària experiència de salvar vides.Qui pot donar sang? Què has de fer? + informació 18 anys 70 anys mínim màxim QR link Has de tenir Has de pesar Has de menjar La primera vegada entre 18 i 70 anys més de 50 kg i hidratar-te bé abans has de portar T. +376 808 225 de donar sang un document d’identitat creuroja@creuroja.ad Director Tècnic Som un equip de persones sempre al teu costat C/ Pau Casals, 10, planta 2 · Tel. (+376) 876 555 · Fax (+376) 860 759 · AD500 Andorra la Vella · www.assegur.com · www.assegurempreses.com www.facebook.com/AssegurAndorra
  6. 6. 6 Dilluns, 4 De març Del 2013 ROSA GILI, ImpuLSORA DEL GRup fEm pS“Volem que els que van marxar tornin alPS i que vingui la gent nova que vulgui”Rosa Gili està entre els principals impulsors de Fem PS, un grup de treball que, fa tan sols uns dies es fa en un sentit “constructiu i obert” per enfortir el PS.entre altres objectius, vol “intentar que torni tota la gent que va marxar i que “Crec que hi ha gent que demana que hi hagi unes maneres diferents al partit.vingui la gent nova que vulgui”. Gili afirma que el projecte que es va presentar En tot cas, jo ho he interpretat així”, manifesta la consellera general. tati masià Julià rodríguez anDorra la Vella estat percebuts des de fora. Crec que potser s’ha fallat en la rela-El projecte Fem PS s’ha anat ció dels càrrecs del partit ambgestant en els últims dos me- els militants de base i quan vamsos, segons es va dir a la pre- estar al Govern, per exemple,sentació. ¿Què va impulsar un molta gent es queixava que ligrup de persones a engegar-lo? faltava informació. La idea és Ens trobem davant del con- millorar en aquest sentit.grés del mes d’abril, en el quals’haurà d’elegir un nou comitè ¿L’error del Govern del PS vaexecutiu, i a més tot just falten ser no diferenciar-se gaire delsdos anys per a les properes elec- del PLA?cions generals. Pensem que és Va ser una legislatura falseja-el moment d’encarrilar les coses da d’alguna manera perquè nocap a on pensem que han d’anar. es va deixar acabar. És evidentPel que fa a les persones, creiem que per al PS era una primeraque és el moment de donar-se a vegada i t’has d’anar assentantconèixer de cara a unes candida- en el funcionament d’un Go-tures a unes eleccions. vern. A més, no hi havia majo- ria i es va perdre molt de temps¿Quina és la valoració que fa en negociacions, i això no va serde la tasca desenvolupada per l’ideal per fer un treball mésl’anterior executiva? pausat, com pot fer avui dia La feina feta per l’executiva DA amb 22 consellers. Explicarha estat motíssima perquè van el que va passar en aquell mo-entrar en un moment molt difí- ment és molt complex, però hemcil, amb unes derrotes electorals de veure les queixes de la gent imolt dures per a nosaltres, en un aportar ara una millora.moment en què la gent estavadesmotivada. O sigui, que van ¿Quin suport creieu que teniu atenir molt mèrit d’implicar-se en hores d’ara entre la militància?aquesta tasca. De treballar han Crec que hi ha gent que de-treballat, després si ha estat una gent tingui ganes de tornar i am- cialment, s’ha de crear una can- mana que hi hagi unes maneresfeina més o menys productiva... “El que ens mou a l’equip pliar les nostres bases. Ens hem didatura, però ideològicament diferents al partit. En tot cas, joimagino que ha estat difícil de que hem impulsat Fem de fer una alternativa creïble en no ens estem movent del que és ho he interpretat així. Personal-tirar endavant entre ells la seva el sentit que hi hagi gent nova la socialdemocràcia i de l’àmbit ment, he rumiat molt si impli-tasca. PS és la voluntat de tirar que digui “jo crec en el vostre en què sempre hem estat. Això car-me o no en el projecte. Penso endavant el partit” projecte i m’hi vull implicar”. és el que ens mou ara. De debat que si no fem res el partit no ani-L’altra tendència considera que Hem de lluitar contra la des- ideològic, al congrés n’hi haurà rà bé, i no era optimista si con-era el moment de parlar de pro- afecció ciutadana que hi ha en- i tenim clar que se n’haurà de tinuava d’aquesta manera. Pergrama i d’ideologia, però no “Hem de lluitar contra vers la política i començar una fer, però la base ideològica està aquesta raó sóc conscient quede persones. ¿Quina és la seva la desafecció envers la dinàmica proactiva. Això és el definida i d’aquí no ens movem, cal un canvi fort, i no sóc l’únicaopinió sobre això? que ens mou. Pensem que fins com he dit. que ho pensa. Ara, el que neces- Aquest debat de cares o per- política i començar una ara potser no s’ha seguit aques- sitem és convèncer i que la gentsones crec que no és interessant. dinàmica proactiva” ta línia, i el que volem nosaltres Parlen d’horitzontalitat, de cregui en aquest projecte.El que ens mou a l’equip de Fem és millorar. transparència, de democràcia,PS és la voluntat de tirar enda- per diferenciar-se de l’altra ten- El que vol fer Fem PS és un pro-vant el partit. És un partit que ha “La persona que sigui ¿Totes les qüestions de formes dència... grama, ¿però què es pot dir depatit molt, i hi ha molta gent que candidata d’aquí dos que caracteritzen Fem PS justi- Nosaltres ens estem dirigint les persones que integraran lan’ha marxat desanimada i d’al- fiquen una ruptura al partit? ara sobretot a la militància i candidatura a l’executiva?tres que són poc actius i s’han anys a les eleccions El que hem de tenir clar és estem fent èmfasi en aquests No n’hem parlat perquè eldistanciat. Davant d’això el que s’ho haurà de guanyar” que Fem PS és un projecte que punts que ens semblen essenci- que tenim clar és que volem unvolem és crear il·lusió i que la es fa de cara al congrés. Essen- als i que potser fins ara no han funcionament d’equip i, per tant,
  7. 7. Dilluns, 4 De març Del 2013 andorra 7encara estem en una fase embri- tati masià altra persona del partit, ha deonària en aquest sentit. El que ser el que la militància vulgui.hem fet fins ara és compartir uns Ell té tot el dret a ser candidatobjectius i unes idees i després a un càrrec, però l’important ésés important que molta gent s’hi que la militància ho vulgui, iafegeixi, i moltes d’aquestes per- crec també que en aquest sentitsones també podran optar a un s’ha d’escoltar la ciutadania percàrrec important. arribar a ser una alternativa de Per tant, crec que aquesta no govern real.és la preocupació primera, sinóque primer el que volem és mi- ¿La persona que surti presidentllorar el partit, i la resta ja s’anirà del partit haurà de ser el candi-fent. Tenim clar que volem fer dat a cap de llista a les properesuna candidatura, i de candidats eleccions generals?n’hi haurà, però encara no és la Crec que ara és molt prema-preocupació primera. tur dir això. Penso que si algú té ganes de tirar endavant el¿Hi ha més persones represen- partit primer ho ha de fer sabertatives que donin suport a Fem i després s’ho ha de guanyar.PS que les que van assistir a la Ara, de moment, parlem d’unapresentació? candidatura al congrés, tot i que Hi ha més càrrecs electes que és evident que un president oestan amb nosaltres, però supo- un primer secretari del partit enso que ja tindran l’ocasió d’anar principi té un vessant més me-sortint en els propers dies. diàtic i més protagonisme polí- tic, però per mi no hi ha res de¿Creu que podran conviure lesdues tendències que hi ha ara “DA proposava noves maneres de fer política, però tancat i la persona que sigui can- didata d’aquí dos anys, com dic,en el si del PS? el cert és que s’estan cobrint de glòria” s’ho haurà de guanyar. S’haurà de veure com aniranles coses, perquè el corrent que ¿Com veu la tasca del Govern en aquests perquè té una bona imatge, però la manera de ¿Hi ha hagut una radicalitzaciós’ha donat a conèixer no ha dit pràcticament dos anys de legislatura? procedir que han tingut no ha estat la correcta, del PS quan s’apunta a movi-que presentarà una candidatu- Crec que hi ha molta decepció en la ciutada­ ja que ha fet la impressió que hi ha hagut una ments socials o d’altres tipus,ra. Nosaltres no estem tancats a nia perquè en les últimes eleccions Demòcrates gran improvisació. Sembla que no hi ha un estu­ com han dit alguns dirigentsres, no ens preocupa que hi hagi per Andorra (DA) va vendre un projecte fantàs­ di seriós sobre el que pot aportar una actuació del partit?una altra candidatura o no, per- tic, com un regal que van embolcallar molt bé i d’aquesta mena a Andorra. I això és el que fa Això de la radicalització noquè nosaltres estem centrats en que la gent es va creure, però s’està demostrant una mica de por. Ara bé, tant de bo que aquesta sé en què s’argumenta. Jo esticel nostre projecte, que no exclou que van improvisar moltíssim i ho continuen fent iniciativa funcioni i aporti molta riquesa al país, al grup parlamentari i al comitèa ningú. S’ha de deixar temps cada dia. Crec que cada vegada hi ha més des­ però crec que amb maneres de fer com aquesta directiu i no n’he vist, tot i queper veure com reacciona la mi- encís envers les institucions i un malestar molt el Govern no dóna confiança. a títol individual algú hagi po-litància a aquesta situació. De important. I és que ens van vendre molt diàleg i gut expressar una opinió o unamoment, el que volem és treba- estem veient que al final tenen tots els sindicats Sembla que a DA hi ha certes reticències a altra. Per això no entenc de quèllar pel partit, i el temps dirà… de funcionaris molt enfadats i hi ha hagut una l’IRPF. ¿Això podria retardar la posada en parlen totes aquestes veus que sentència del TC en què s’ha deixat ben clar que marxa de l’impost? han fet referència a aquesta ra-Els impulsors del projecte vau han vulnerat la Constitució. Per això penso que Aquí crec que es veu també la improvisació dicalització.dir que el PS està obert a pactes un grup que proposava noves maneres de fer amb què actuen. En el moment de les eleccionsamb altres formacions, ¿però política s’està cobrint de glòria. Els grans pro­ es van presentar una sèrie de persones, però no ¿Com pot afectar el grup parla-no s’ha d’arreglar primer la jectes de turisme que havien de fer s’han quedat tenen clar el que volen fer. Van fer un programa mentari la crisi interna que viusituació interna per tenir més en no res i tampoc estan aportant gran cosa. molt ràpidament i molt poc consensuat entre actualment el PS?opcions a guanyar les properes ells, que per cert no inclou el tema de l’IRPF. És A nivell de grup parlamen-eleccions generals? Però en matèria de turisme, per exemple, evident que no es pot firmar un CDI amb França tari haurien de poder treballar Nosaltres no ens hem plante- ara volen portar el gran projecte del Cirque si no tens un model fiscal ben consolidat. Això fins al final del mandat de ma-jat un escenari de trencament, el du Soleil. demostra que es van unir en un moment donat nera normal, sempre que les re-nostre projecte es fa en un sen- En principi, a mi personalment, no m’ana­ per fer fora el Govern socialdemòcrata però sen­ lacions entre tots els membrestit constructiu i obert i, a partir va malament que portessin el Cirque du Soleil, se una visió de país. siguin de respecte. S’ha de tenird’aquí, el que volem és enfortir en compte que ideològicamentel PS i intentar que torni tota la ens estem basant en el que diugent que ha marxat i que vingui sultats electorals que es van re- La paraula renovació s’ha vol- parlar de tot. No estem dema- el programa electoral i no hi hala gent nova que vulgui i que gistrar? gut vendre d’una manera false- nant que s’aparti algú. El que res de nou, i en principi s’ha defins ara no s’ha sentit prou cò- Suposo que sí, i per això ho jada. Entenc que la renovació volem, com he dit, és escoltar el fer el que digui la militància enmoda per fer-lo. hem posat entre els nostres com- s’ha d’entendre en un sentit am- que vol la gent del carrer i els de l’òrgan més important, que és el Els nostres objectius són promisos. S’ha de tenir present pli, en les maneres de fer, en el dins. Potser hi ha qui s’enroca congrés. Per tant, no hi hauriaaquests, i les trencadisses no en- que sempre s’ha de poder parlar funcionament del partit. I al fi- que es vol fer fora algú. Penso d’haver cap problema.tren dins el que ens mou a nos- de tot i la crítica sempre és bona, nal, si implica també renovació també, amb tot, que un liderat-altres. Ara, no sé el que passarà, tot i que a vegades et diguin al- de persones, ¿doncs per què no? ge te l’has de guanyar i no l’has ¿Però la direcció que surti delel temps ho dirà. Crec que la guna cosa que no t’agrada. Tots Hem d’estar oberts a tot. Jo per d’imposar mai. Si tu treballes, congrés no pot condicionar elriquesa és la diversitat i sempre els membres del projecte hem exemple, ara sóc consellera ge- exposes i convences pots ser un funcionament del grup parla-es pot aprendre de tothom, fins de fer possible aquesta autocrí- neral però d’aquí dos anys se’m líder, però no és qüestió d’im- mentari?i tot d’aquelles persones que no tica per poder canviar i ser reac- pot dir que ja no represento el posar sinó de convèncer la gent. Si funcionem posant-nosestan tan implicades en la políti- tius, que crec que és el que s’es- partit; hem de ser capaços d’es- De totes maneres ara encara no d’acord de manera democràtica,ca. El que no volem és excloure pera ara més que mai en el món coltar el que ens diuen els mi- estem parlant d’un líder del par- com recollim a les bases del pro-a ningú i volem que hi hagi in- de la política. Quan parlem d’un litants. Les coses canvien i són tit o d’un cap de llista, sinó que jecte Fem PS, i amb diàleg entretercanvi amb els militants i amb distanciament dels ciutadans cícliques, per això cal renovació. només estem treballant en una els militants, no hi ha d’haverels ciutadans, perquè necessi- dels polítics és perquè potser el candidatura per al congrés. problemes. Tots tenim clar quetem enfortir les bases per tirar partit no s’ha adaptat prou o no ¿Però quin paper han de tenir el nostre mandat és fer oposicióendavant. ha escoltat prou el que volen els els actius importants del partit, ¿Persones com Jaume Bartu- i fer propostes segons el progra- ciutadans. així doncs, que han ocupat càr- meu poden tenir un paper re- ma amb què ens vam presentar.L’autocrítica és un valor que recs importants i durant molt llevant en el futur del PS? Crec que la nostra feina la po-voleu recuperar, ¿és això el que ¿Al final tot és una qüestió de de temps? Crec que el paper de Jaume dem fer igual, tot i els problemesha faltat després dels mals re- renovació sí o renovació no? El que volem és que es pugui Bartumeu, com el de qualsevol interns al partit.
  8. 8. 8 andorra Dilluns, 4 De març Del 2013 treballImmigració ja tramita permisos si s’hapresentat abans la sol·licitud d’inversióEl procediment es permet davant la demanda dels empresaris de més agilitat en els tràmits tati masià Redacció / agències anDorra la Vella La resolució favorableEl servei d’Immigració ja per- es condiciona al fet quemet als empresaris forans tra-mitar els permisos de treball la inversió estrangeraper als seus empleats a partir s’acabi autoritzantdel moment en què presentenla sol·licitud d’inversió estran-gera. Aquesta és una demanda Des del departament d’In-que els empresaris van fer di- terior, a més a més, s’apuntarectament al ministre d’Interi- que durant els últims mesosor, Xavier Espot, perquè si no s’han fet esforços per agilitzarel procés s’alentia molt, i final- i simplificar els tràmits de lesment s’ha decidit agilitzar-ho autoritzacions d’Immigració.permetent aquest procediment. Segons indiquen, actualment el Els empresaris van manifes- procés s’ha fet més ràpid i destar al ministre d’Interior, en el del moment de la sol·licitud finsmarc d’una trobada a la Confe- a la resolució favorable no pas-deració Empresarial Andorrana sen més de quatre dies si hi ha(CEA), l’alentiment que supo- els empresaris s’han queixat en diverses ocasions de la falta d’agilitat del servei d’immigració. una quota oberta.sava el fet que no es poguessin Aquesta era una altra de lestramitar els permisos de treball es podia engegar ja no hi esti- se li va fer la demanda, el minis- per persones que acreditin que demandes dels empresaris,fins a tenir l’autorització d’in- guessin interessats. Per aquest tre ja va expressar que ho veia ja han començat els tràmits per que en diverses ocasions s’hanversió estrangera. Van explicar motiu, van demanar que un cop coherent i que s’intentaria tirar fer una inversió estrangera. La queixat de la falta d’agilitat delque en alguns casos es podia es presentava la sol·licitud d’in- endavant, i ja és així. Actual- resolució favorable, però, que- servei d’Immigració, i s’intentadonar que treballadors que es- versió estrangera es poguessin ment, el servei d’Immigració da condicionada al fet que la donar resposta així a aquestataven disposats a formar part començar els tràmits per als admet l’entrada i el registre de inversió s’acabi autoritzant i es queixa i facilitar les coses alsd’un equip en el moment en què permisos de treball. sol·licituds d’autoritzacions de constitueixi i s’inscrigui el ne- empresaris del país i també alses plantejava el projecte, quan En el mateix moment en què residència i treball formulades goci corresponent. inversors estrangers. documental psicoanàlisi‘Tocant de peus a terra’ bancària a través d’un comuni- cat. L’estrena de Tocant de peus a terra tindrà la presència de ‘La primera sessió’ ess’estrenarà aquest dimarts la directora de l’Unicef, Marta Alberch, així com dels prota- gonistes del documental, que projectarà a La Llacuna faran una breu explicació de Redacció anDorra la Vella lemany. El documental explica tes que l’Unicef desenvolupa la seva experiència abans de la Redacció el viatge d’Albert Llovera, Lluís en aquest país africà gràcies a projecció. L’entrada és lliure. La anDorra la VellaAquest dimarts, 5 de març, a Álvarez i Josep Maria Borrell a la col·laboració aportada pels Targeta Solidària compta actu-les set del vespre, s’estrena el Mauritània. El viatge tenia com clients de MoraBanc i el mateix alment amb nou ONG, que es El Centre d’Atenció Psicològicadocumental Tocant de peus a a objectiu “comprovar sobre el banc dins la Targeta Solidària, beneficien de les aportacions i Psicoanalítica, en col·laboracióterra als cinemes de l’Illa Car- terreny” les accions i els projec- segons ha informat l’entitat dels clients i del mateix banc. amb el Comú de la capital i de l’Aliança Andorrano-francesa, ha organitzat per divendres la pro- jecció i el posterior col·loqui del Dimecres documental La primera sessió, del psicoanalista i realitzador francès Gérard Miller, amb la participació d’Eugenio Díaz, membre de l’Es- cuela Lacaniana de Psicoanálisis. AMB HIPNOSI Amb una sola sessió de hipnosi La projecció tindrà lloc a les vuit seràs un exfumador per a sempre, del vespre al centre cultural La sense “mono”, sense ansietat, Llacuna, en versió original i sub- irritabilitat o engreixar-te. Sessió: Dimecres a l’Hotel Plaza titulada. El documental explica Hora: 20:15 h què és la psicoanàlisi, per què les C/ Maria Pla, 19-21 AD 500 persones busquen un psicoanalis- Centre Mosaic: Av. Meritxell 99 2º 2ª Andorra la Vella AD 500 ta i què passa a la primera sessió. www.centremosaic.com • info@centremosaic.com En concret, setze pacients, famo- sos i desconeguts, ofereixen el seu testimoni de per què van comen- Places limitades • Inscripcions çar una psicoanàlisi i quines són les seves experiències al voltant Tel: 82 90 60 de la primera sessió.
  9. 9. Dilluns, 4 De març Del 2013 andorra 9 estratègia nacionalMedi Ambient vol treballar amb les Una estratègia que persegueixestacions els objectius sobre paisatge assolir set objectiusPartint de la guia de bones pràctiques, es vol analitzar la plasmació de certs punts L’Estratègia nacional del tati masià paisatge va néixer d’un fò- m. f. anDorra la Vella materialitzar els objectius que es rum que va servir per fixar recullen en aquest document. els objectius que es volienEn el marc de l’Estratègia naci- Aquesta no és, però, l’única aconseguir en relació ambonal del paisatge es van marcar feina que s’ha posat com a ob- aquesta matèria. Llavors esun seguit d’objectius per al perí- jectiu per a aquest any el de- va determinar que s’hauri-ode 2012-2015, que s’han d’asso- partament de Medi Ambient, i en de plasmar una vintenalir a través d’un seguit d’accions per això, entre altres, ha previst d’accions per al períodeplanificades per a cada any. Des poder celebrar un seguit de re- 2012-2015. Aquestes ac-del departament de Medi Am- unions amb diferents actors cions han de servir perbient del Govern han fixat les implicats en la preservació del complir els set objectiuspropostes que es volen treballar medi ambient per tirar enda- d’aquesta estratègia, queal llarg d’aquest 2013, entre les vant accions conjuntes. Així, per se centra, en primer lloc,quals cal destacar fer una feina exemple, s’ha previst poder fer en la millora dels paisatgesconjunta, fins i tot a través d’un un treball conjunt amb el sec- naturals, rurals i urbans.conjunt de tallers, que serveixi tor del turisme per fomentar els Un altre pretén aconseguirper avaluar amb les estacions paisatges des del punt de vista carreteres més respec-d’esquí els punts a aplicar de turístic. També hi ha la intenció tuoses i integrades en ella guia de bones pràctiques per la guia d’integració de les estacions es va presentar l’any passat. de treballar de manera conjunta medi. També es vol que lesals dominis que es va presentar amb FEDA, entre altres òrgans i instal·lacions turístiques il’any passat. que es feien en aquella guia, la presentació de la Guia d’inte- institucions. de lleure siguin de qualitat i Així, tal com posa en relleu el que té com a objectiu una inte- gració paisatgística de les estacions Des del departament també respectuoses; que hi hagi aldirector de Medi Ambient, Marc gració més gran de les estacions d’esquí alpí, els camps de neu ja es pretén poder continuar amb país un turisme diversificat iRossell, es tracta de treballar d’esquí al paisatge i aconseguir van destacar que algunes de les la llista de punts negres del pai- respectuós i, a l’últim, l’ob-conjuntament amb les estacions que determinades instal·lacions, principals recomanacions tenien satge, una feina que es porta a jectiu final és poder acon-per veure com es pot començar com els ginys, puguin tenir una difícil aplicació. Per tant, la terme gràcies a la col·laboració seguir una població quea posar fil a l’agulla i plasmar menys impacte en l’entorn. feina s’haurà de centrar en l’ava- de la ciutadania i de la proposta conegui i estimi el paisatge.algunes de les recomanacions Cal destacar que després de luació conjunta de com es poden de la fotodenúncia. LEÑAS ROJO
  10. 10. 10 ANDORRA DILLUNS, 4 DE MARÇ DEL 2013 SOLIDARITAT L’equip del River, imatge de la CREU ROJA / ASSEGUR campanya de donació de sang La Creu Roja posa en relleu els valors que representa el club REDACCIÓ ANDORRA LA VELLA Andorrana i el Grup Assegur, blicitaris en què es farà una cri- esperen “motivar” la ciutadania da a la col·laboració ciutadana. El BC River Andorra serà el a participar en la col·lecta. Des de la Creu Roja Andor- protagonista de la campanya Així, el tècnic, Joan Peñarro- rana es destaquen “els valors de donació de sang de la Creu ya, i els jugadors Pablo Sánchez, de país i de treball en equip que Roja d’aquest any. Amb aquesta Devin Wright, Dimitri Flis, Marc representa el club, que des del col·laboració, els organitzadors Blanch i Dani Pérez seran els primer moment s’ha posat a dis-L’equip, en un moment de la preparació de la campanya. de la campanya, la Creu Roja protagonistes dels cartells pu- posició de l’entitat desinteressa- dament”. La campanya ha estat disse- nyada i coordinada pel Grup Assegur, en el marc d’un conve- ni de col·laboració firmat entre les dues entitats fa uns dies. Jugadors i tècnic van fer una sessió de fotografies al polies- portiu d’Andorra a càrrec de la fotògrafa professional Ana Arce, voluntària de la Creu Roja, on es van captar les imatges amb què s’ha dissenyat la campanya. Cal recordar que l’anunci d’aquesta campanya arriba tot just després que l’ONG i el Grup Assegur signessin un acord per col·laborar en la campanya de donació de sang d’aquest any, i a través del qual el servei de pre- venció aliè Assegurprevenció cedeix les seves instal·lacions per fer extraccions i Assegur col- labora en la promoció i divulga- ció de la col·lecta de sang. INFÀNCIA Preinscripcions per al Llamp i la Ludoteca de Santa Coloma REDACCIÓ ANDORRA LA VELLA Avui arrenca el període de pre- inscripcions al casal d’infants El Llamp d’Andorra la Vella i a la Ludoteca de Santa Coloma per al curs 2013-2014. Les peticions es podran tramitar fins al dijous 28 de març, a les dependènci- es del departament de Social, a l’avinguda Príncep Benlloch, número 30, els dies feiners en- tre les nou del matí i les tres de la tarda. El servei començarà el mateix dia d’inici del curs es- colar. Tal com recorden des del Comú d’Andorra la Vella, s’ofe- rirà servei cada tarda després de la jornada escolar fins a dos quarts de nou del vespre. Per a més informació, els pares poden adreçar-se al casal d’infants El Llamp o al telèfon 809 687, i a la Ludoteca o al telèfon 720 600.

×