Diari del 26 de juny de 2013

429 views

Published on

Aqy¡ui podeu trobar el diari d'avui en format PDF. Que tingueu un Bondia!! :)

Published in: News & Politics
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
429
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
2
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Diari del 26 de juny de 2013

  1. 1. WWW.BONDIA.AD/TEL.808888/FAX828888DIMECRES,26DEJUNYDEL2013/NÚM.2.338/ANY10NOU PLA DE JUBILACIÓ100% Capital Garantit3% rendibilitat garantida**3% TAE fins el 31/12/20161 hora gratuïta20% descompteen l’horaRESERVA-LA1 hora gratuïtaTARGETA VIP*costdelmissatge:1,50€ +cànon• Ambilight Spectra millora l’experiència visual • Pixel Precise HD per unes imatges extremament nítides i clares • Pantalla LCD Full HD amb resolucióde 1920 x 1080p • LCD de 100 Hz, amb rendimient de 3 ms per a una nitidesa de movimient extraordinària • 2 x 10 W amb Incredible Surround • Philips Net TV per aobtenir els serveis més coneguts en el televisor • Gaudeix d’una àmplia selecció de vídeos de YouTube i altres fonts d’Internet • Connector PC DLNA per veure vídeosdes de l’ordinador • Recepció HDTV MPEG4 mitjançant sintonitzador TDT y TDC amb CIEnvia un SMS al 789amb la paraula clauTV (espai) nom ientraràs en el sorteigd’un magníficTELEVISORPHILIPS de 42”Rebaixada de sis a quatre anysla pena a un condemnat pertràfic de cocaïnaANDORRA Pàgina 8L’Associació de veïns de SantaColoma reclama accions perevitar inundacionsANDORRA Pàgina 9Sant Julià tanca el 2012 ambun superàvit de 135.900 euros il’oposició, preocupada pel deuteANDORRA Pàgina 11Finances, art, premsa i els20 anys de la Constitució,a la 30a Universitat d’EstiuCULTURA Pàgina 14Crèdit Andorrà mostra al mónel seu fons d’art amb unapinacoteca virtualCULTURA Pàgina 15Les anàlisis de sang estaranincloses en el projectede la llei de l’esportESPORTS Pàgina 16ANDORRA Pàgina 7Els paquets de fibraòptica tindran 30minuts de trucadesa mòbils del paísANDORRA Pàgina 6El PS troba bé quemés del 50% delsbeneficis del jocvagin a l’àmbit socialAVUI ÉS NOTÍCIA Pàgina 3Tati MasiàLa Fundació PrivadaTutelar fa més feinaL’activitat de la Fundació Pri-vada Tutelar registra un aug-ment de les persones ateses iuna diversificació de la tascaque desenvolupa.
  2. 2. Dimecres, 26 De juny Del 2013d’interès2Aprofita l Estiu i Apunta t, ,CURSOS INTENSIUSacadèmia d’anglèsInformat:tel: 813-989C/ Bonaventura Armengol 10 I Edifici Montclar I Bloc 2, 6-1 I Andorra la Vella I singular@singular.adRESTAURANT TIC-TAPACUINA PERMANENToberta de les 12.00 a les 2.30 horesMenú dimecresPrimer platMeló amb pernil de glaAmanida malaguenya amb tonyinaGaspatxo andalúsEspaguetis carbonara o bolonyesaSopa de peix i mariscPostres a triar, beguda, cafè i ‘xupito’MENÚ DIARIMENÚ CARTAMENÚ DEL XEFMENÚ DE TAPES X 2MENÚ MARISCADA X 2MENÚ GRAELLADA DE CARN X 2 10,90 €+ IGIFem tot tipus de celebracions Escaldes-Engordany Tel.: +376 81 39 69Segon platBacallà al forn gratinatSípia a la planxa amb salsa d’all i julivertBotifarra amb mongetesEntrecot a la brasa amb verdures naturalsREBAIXES-40% enpantalons(a 50 m de Correus Espanyols,direcció Parc Central)EL TEMPSdijousdivendresdijous2/135/196/218/239/248/256/215/204/187/199/26meteo@bondia.adCalor frescaCel poc ennuvolatAquests dies la situació meteorològica continuasense grans canvis. Tot i estar sota el domini del’anticicló, el vent del nord continua fent que lesmàximes quedin retallades i en cap cas arribinals 30 graus, que en aquesta època de l’any ja se-ria força normal. A més estirar, avui arribaremals 25 o 26 graus. De nou però, la matinada seràfreda als cims i fresca a la resta. Pel que fa al cel,estarà serè al matí. Durant la tarda, podrà créi-xer algun núvol d’evolució de bon temps que nodonarà precipitacions. El vent bufarà de compo-nent nord a nord-oest amb algun cop moderatde fins a 40 km/h als cims. Demà, a partir de latarda esperem una lleugera inestabilització deltemps. Que tinguin un BONDIA.Minvant06.18 h21.34 h
  3. 3. 3DIMECRES, 26 DE JUNY DEL 2013L’activitat de la Fundació Pri-vada Tutelar va registrar l’anypassat un augment de les per-sones ateses i una diversificacióde la tasca que desenvolupa. Enconcret, el volum d’usuaris s’hapràcticament doblat respecte el2011, que ha passat de 14 a 26.La gerent, Esther Fenoll, va in-dicar que aquest increment nos’ha registrat tant en les tasquesque tenen a veure amb l’àmbittutelar. Així, per primer cop, labatllia els ha encomanat duesadministracions judicials (d’unmenor i d’una persona gran),que succeeix quan els batlleindica que la fundació es facicàrrec d’administrar els dinersd’un fill o una persona gran enel cas que els tutors no ho facincorrectament o que hi hagi elperill de fer-ne un mal ús. Tam-bé s’han atès administracionspatrimonials i s’han realitzatun total de 124 assessoramentsa famílies que exerceixen de tu-tors i sobre tràmits administra-tius o tuteles i pretuteles, entred’altres.Davant d’aquest incrementde feina caldrà ara renegociarels convenis amb el Govern, jaque aquestes tasques no estanrecollides en els acords exis-tents. Fenoll va remarcar queaquest augment de feina com-porta també més despesa, i queper això s’ha de contemplar anivell econòmic. El fet és queavui els comuns i el Govern des-tinen un import a la fundació enfunció del nombre de tuteles,pretuteles i curateles. Aquestesaportacions estan establertes enun conveni entre les parts peròno ho estan les administracionsjudicials i els assessoraments.L’assessor de Benestar, RamonNicolau, va indicar que l’acordes pot ampliar amb aquestsaspectes i que en aquests mo-ments ja s’hi està treballant.La fundació també ha atèsdos casos de menors cobrint ac-tivitats d’oci i durant el cap desetmana. Fenoll va exposar quees tracta d’un suport que des del’administració central no estàcontemplat i que la flexibilitatde la Fundació, que té una es-tructura molt lleugera, permetdonar una resposta ràpida a lesnecessitats que van sorgint.Per fer front a l’augment deles tasques registrades durantl’any passat es va incorporar al’equip de professionals, formatper una treballadora social i unajurista, una psicòloga, i tambénous voluntaris a l’àrea social,que fan acompanyaments i as-sistència directa als tutelats. Laintenció és créixer en nombre devoluntaris de cara a aquest any.La gerent de l’entitat també vaexposar que la conjuntura eco-nòmica ha tingut un impacte enels donatius, que s’han reduït.On sí que s’ha experimentat unincrement, però, és en els amicsde la fundació, que ofereixen 20euros a l’any, uns diners que esdestinen íntegrament als tute-lats.Tant Fenoll com la ministrade Salut i Benestar, Cristina Ro-dríguez, van destacar la neces-sitat que existeixi un ens comla Fundació Tutelar ja que pot“desenvolupar aquesta tasca deforma més exhaustiva”, va dirla gerent. Així mateix, Rodrí-guez va indicar que no tot ho hade fer el sector públic i que l’ac-tuació publicoprivada ofereixflexibilitat i agilitat. La ministrava matisar que això no vol dirque s’hagi de carregar la funda-ció de tasques que ha d’assumirel ministeri. Per això va exposarque els recursos han de ser com-plementaris. Al mateix tempsva apuntar que el repte és quela resta d’entitats coneguin elrol de la fundació.La Fundació Tutelar diversifica la tascaque ofereix i duplica el volum d’usuarisMEMÒRIA DEL 2012M. S. C.ANDORRA LA VELLAAra s’està treballant per incloure aquests nous serveis al conveni que es té signat amb el GovernTATI MASIÀEl patronat de la Fundació Tutelar en la reunió d’ahir.Fenoll destaca la necessitat de donacions i l’increment delllindar de precarietat perquè els usuaris arriben justosLa gerent de la Fundació Tutelar va explicar queels problemes d’alguns usuaris que no arribaven alllindar econòmic de precarietat ja s’han solucionatdesprés que el Govern concedís l’ajuda que permetarribar a aquest topall mínim. Tot i així, Fenoll vaafirmar que “la gent arriba justíssima” i per aquestmotiu seria necessari una ajuda extra de donaci-ons. També creu que “seria molt bo” que l’executiuaugmentés el llindar econòmic de precarietat, queara es troba a poc més de 700 euros. Això podriaarribar amb la llei de serveis socials. Tot i així, la mi-nistra de Salut i Benestar no es va voler pronunciaral respecte i va indicar que caldrà esperar a l’apro-vació del text.Des de la Fundació Tutelar es va declarar queles necessitats bàsiques dels usuaris estan cober-tes amb les aportacions del Govern, els set comunsi BPA. Malgrat tot, Fenoll va remarcar que sempre hiha “coses extres” que són difícils d’afrontar. Aquestés el cas de dos tutelats que s’haurien de fer unarestauració bucal important que té un cost elevat.Altres necessitats fan referència a les activitatsd’oci o a necessitats que no tenen cobertes per laCASS (com poden ser les persones que tenen pellatòpica i han d’utilitzar productes que no estan fi-nançats per la seguretat social). Tot això acaba sentuna despesa important i per tant es remarca la im-portància dels donatius.Rodríguez diuque cal agilitzarla concessiód’ajudesTot i que “ara no anemamb el reglament a la mà”,la ministra de Salut i Ben-estar va acceptar que “ésevident que el temps deresposta” que es dónaen les concessions d’aju-des per part del ministeri“sempre és millorable”.En aquest sentit es va re-ferir a les crítiques d’algu-nes ONG sobre la lentituddel Govern a l’hora de ferefectiva una prestació apersones que ja la tenenaprovada. Rodríguez vaexposar que es fan esfor-ços per agilitzar aqueststràmits i que hi ha ajudesque es donen en concep-te urgent. Tot i així va as-senyalar que no s’han deconfondre les situacionsd’urgència amb un mínimde controls. També vadestacar que cal millorar lacoordinació entre les insti-tucions i la necessitat queels professionals, sobretotels treballadors socials, escomuniquin.Aquest any per primercop la batllia els haencomanat duesadministracions judicials
  4. 4. OPINIÓ4 DIMECRES, 26 DE JUNY DEL 2013LA VEU DEL POBLE S. A. PRESIDENT Carles Naudi d’Areny-Plandolit SECRETARI Ferran Naudi d’Areny-Plandolit GERENT Thomas KampfraatBONDIA DIRECTOR Marc Segalés CAP DE REDACCIÓ Marta Fernández REDACCIÓ Joan Josep Blasco, Mireia Suero, Esther Jover, Julià Rodríguez CORRECCIÓ M.Àngels Sala MAQUETACIÓ Lídia Jo, Cecilia Cogliati FOTOGRAFIA Tatiana Masià,Iñaki Rubio, COMERCIAL I ADMINISTRACIÓ Ricard Vallès, Joan Nogueira,Virginia Yáñez DISTRIBUCIÓ Premsa distribució TRANSPORT Trans Integral Seu SL.Carrer Maria Pla, 28, 1a planta. Andorra la Vella .Telèfon: 808 888 Fax: 828 888 Adreça electrònica: bondia@bondia.ad Web:www.bondia.adDIRECTORIEl diari no es responsabilitza de les opinions expressades pels col.laboradors de la secció de Tribuna. L’opinió del BONDIA es reflecteix en el seu editorial.Perquè les vostres cartes al director o les vostres opinions puguin ser publicades, cal que ens faciliteu les vostres dades: nom i cognoms, passaport, telèfon i parròquia de residència.DipòsitLegalAND.114-2004ENQUESTA DE LA SETMANA¿Li sembla bé que el topall per a l’IRPFes fixi en els 24.000 euros anuals?Envia un SMS al 789 amb la tevaresposta ENQ SI o bé ENQ NOCada dimarts el resultat de l’enquesta es publicaràen aquest espai i entre els participants se sortejarantres lots de productesper al bany.tres lots de productesen aquest espai i entre els participants se sortejarantres lots de productesEDITORIALLa tasca desenvolupada per la Fundació Pri-vada Tutelar va en augment segons posen enrelleu les dades facilitades ahir per l’entitat.Així, el volum d’usuaris ha passat de 14 a 26i, a més, les tasques que duen a terme es vandiversificant. Aquest increment s’ha de veureacompanyat, necessàriament, de més recursosper tal que l’entitat pugui dur a terme la sevafeina de la manera correcta. També calen mésvoluntaris que puguin donar un cop de màa la fundació. Per tant, és més que evidentque cal més implicació tant de la societat civilcom de les administracions, uns per oferir elseu temps lliure o també per fer arribar lesseves donacions a la Fundació Privada Tute-lar; els altres per dotar l’entitat dels recursosnecessaris per al seu correcte funcionament.La fundació porta a terme una gran tasca iarriba allà on no ho fan les administracions,però aquestes li han de donar el suport ne-cessari perquè la feina continuï sent profito-sa. Sempre hem posat en relleu que la feinaconjunta entre el sector públic i privat ha deser molt estreta perquè els beneficiats siguinaquells que ho necessiten i en aquesta qüestióés més que evident aquesta neces-sitat de cooperació per aconseguirel benestar dels tutelats.Treball conjuntCONFERÈNCIESAvui dia està de moda la paraula interactivitat, originald’Internet, com una nova forma de relacionar-se que im-plica la doble direcció d’un procés, d’anada i de tornada.Es fonamental tenir-la en compte en la celebració de confe-rencies del tipus que siguin. De forma general els assistentsno s’acontenten d’estar callats escoltant a una persona, tot ique sigui molt competent en la seva matèria i voldrien par-ticipar per donar a conèixer el seu punt de vista, però nos’atreveixen a fer-ho per por a fer el ridícul, possiblementpel seu baix nivell cultural o per la seva manca de pràcticade parlar en públic.També quant es produeix l’interactivitat entre el conferen-ciant i el públic els assistents s’acaben qüestionant quin va-lor te el coneixement de temes que segurament els podenafectar, però que es millor oblidar, per no complicar-se lavida en una societat consumista, en la que pensar i actuarde forma coherent és massa feixuc. El final es produeix,amb o sense Interactivitat, una manca palesa d’assistentsa les conferencies, fora de que es tracti d’una gran perso-nalitat o es desenvolupin en entorns de petita burgesia itambé de moviments de dones, circumstancies que fan quesi assisteix per quedar be. En l’actualitat, l’organització deconferencies hauria d’obeïr a l’acompliment de demandesde ciutadans que estan implicats en millorar la seva qua-litat de vida o de la societat, volen saber més per ser més.Passa però, que en una societat conformista aquest esforçde ser més no interessa.DIVORCI POLÍTICEn un matrimoni es produeixen etapes amb més o menysbones relacions i d’altres pèssimes, totalment inaguanta-bles. Quan aquest matrimoni pateix una crisi econòmica,les diferencies es poden accentuar, fins a l’extrem que ar-ribin a ser insostenibles. La voluntat de continuïtat o nodel matrimoni depèn de les parts, tot i que si només unad’elles decideix no fer-ho, és suficient per consumar eldivorci. Aquesta comparació amb un matrimoni serveixperfectament per justificar el possible fet d’una Catalunyaindependent separada d’Espanya. Ningú pot qüestionaraquest dret, de respectar la llibertat de poder escollir ambqui es vol conviure, dret totalment asimilable al de l’auto-determinació dels pobles.Situacions de crisi econòmica com l’actual acaben gene-rant processos de canvis, que porten a tenir de decidir en-tre una reforma, per millorar el que tenim o una rupturaper canviar-ho. Una reforma suposaria intentar millorarl’actual model autonòmic que ha esgotat totes les sevespossibilitats, entrant en un procés de franca recessió. Si lareforma no és viable, cal apostar per una ruptura de sepa-ració, molt semblant a la d’un matrimoni. Seria desitjableque aquest presumpte divorci es podes realitzar de formaamigable i no violenta. Catalunya, com a demandant de laseparació, no ha d’estar en cap moment en contra d’Espa-nya, sinó a favor d’un nou projecte que aposta per una for-ma de vida independent amb la que creu possible millorarla seva qualitat de vida.JAUME BERTRANCARTES AL DIRECTORJOSEP ARACIL I XARRIÉMai no sabríem com som si no fos per les coses queens fan de mirall. Els miralls i els vidres, els llacs i elsrius, però sobretot, les altres persones que trobem pelcamí de la vida. Les persones que ens veuen creen lanostra imatge amb la mateixa intensitat que ho fem nos-altres mateixos. Això no solament ens passa a la realitat:també ens passa a la literatura. Per entendre Jane Eyre,aquella dona que no es reconeixia als miralls, necessi-tem que ens en parli, abans de morir, la insubstituïblesenyora Reed: la veu de Jane ens fa entrar al món deReeds i Rivers, Masons i Rochesters (els Rochesters hand’aparèixer en plural, si no volem oblidar la pobra Bert-ha, l’animalota salvatge i el secret obscur de Thornfield).Un altre exemple, antic i controvertit, basat en fets re-als: l’únic que ens enamora de Sòcrates és el que en vaveure Plató. Per molt que hi hagués un munt de grecsantics que es dediquessin a escriure diàlegs protago-nitzats per Sòcrates, aprofitant que ell mateix no haviaapuntat res del que deia, com Antístenes, Arístip, Critó iuns quants més, ens és igual. N’hem acceptat una visió,i no en volem d’altra. Quan llegim Xenofont la nostra re-acció al que diu és que es va equivocar i no va entendreres. Confrontats amb Els núvols d’Aristòfanes pensemque el comediògraf era un ressentit i un exagerat, encaraque es tracti de la referència històrica més antiga sobrela figura del filòsof. El nostre Sòcrates, el veritable Sòcra-tes, és el de Plató, i punt.De cara als països i a les ciutats, passa el mateix queamb les persones. Gairebé tot el que sabem del Londresdel segle XIX està basat en Dickens, i molts, jo crec quemolts, reconstruïm a la memòria les imatges del Parísd’abans pels fragments que recordem de Zola. I allò queval per als llocs grans, en aquest cas també s’aplica alsllocs petits.Té el mateix destí, Andorra? Encara mai no he sen-tit que algú hagi vingut aquí per passejar pels mateixoscarrers que els personatges dels seus llibres preferits,per veure aquella casa on vivia el seu pintor més es-timat. Això és estrany si tenim en compte la quantitatd’intel·lectuals, sobretot catalans, que van passar tem-porades més o menys llargues al país. Per no començara fer-ne llistes interminables, només esmentaré JacintVerdaguer, Salvador Espriu i Josep Pla: no s’entén sirecordem la importància del paisatge andorrà en l’obrade diversos grans artistes. Per la mateixa lògica de noallargar-me excessivament, em limitaré a mencionar Jo-aquim Mir.Cada vegada que s’escriuen, s’exposen, es componencoses noves, bones, nostres, espero l’arribada de la can-çó, de la novel·la, de la pintura que iniciï el pelegrinatgedels amants de la cultura i els seus amics despistats capa les nostres terres. Hi afegeixo els despistats perquè sónels qui fan girar el món. No és necessari doctorar-se enart per associar Barcelona amb Gaudí o Cadaqués ambDalí, no cal saber res de poesia per recordar que és aCotlliure on trobem la tomba d’Antonio Machado, nocal ni que t’agradi la música per saber que els Beatleseren de Liverpool. Això no vol pas dir que Barcelonao Liverpool, Cotlliure o Cadaqués no tinguin cap altracosa d’interès universal, però és el que recordem quanhi pensem tots, cultes i incultes, aficionats i indiferents.Qui ens emmirallarà amb prou força perquè se’nsrecordi? Sovint somio a trobar la resposta, però se m’es-muny, s’escapa. I torno a buscar Andorra a les imatgesi als versos, a les històries i als cuplets, als vídeos, alsapunts, a les improvisacions musicals o teatrals, a totesles mostres de la nostra existència real o inventada. Labusco imaginada pels visitants passatgers i pels turis-tes habituals, pels residents recents i els que hi viuen detota la vida, pels qui ens estimen i pels qui ens rebutgen,pels qui ens entenen i pels qui no en tenen ganes, pelsnostres grans amics i pels estranys hostils, pels qui s’hisacrifiquen i pels qui se n’aprofiten, per les filles i els fillsde les nostres muntanyes, per les filles i els fills dels de-serts llunyans.T’HO DIC EN CONFIANÇAALEXANDRA GREBENNIKOVAMiralls
  5. 5. opinió 5Dimecres, 26 de juny del 2013El dia 13 de juny, el Consell General va votar laLlei de comerç. Una llei que des de fa molts anys, elnostre país demanava.Vull recordar que fou des de l’oposició que vamplantejar fa uns mesos la proposició de llei del co-merç, per reforçar una de les activitats econòmiquesmés importants pel nostre país, com és el comerç.El nostre grup parlamentari se sent orgullós d’ha-ver contribuït a que avui es faci realitat una llei en laque vàrem treballar de valent quan assumíem la res-ponsabilitat del Govern. Perquè el comerç és una deles activitats econòmiques principals del nostre paísi calen lleis que promocionin les diferents activitatseconòmiques existents.Una activitat econòmica que genera llocs de tre-ball i que cal preservar, protegir, estimular i facilitar.I també ajudar.És imprescindible potenciar la iniciativa comerciali l’emprenedoria, com elements generadors de dina-misme econòmic.N’hem parlat la setmana passada durant el debatd’orientació política del Govern.La llei aporta la regulació de noves formes de co-merç que tradicionalment no es trobaven desenvolu-pades a Andorra, com la venda automàtica o la vendaambulant i que calia regular per que el seu desenvo-lupament es fes de forma correcta.També s’incorpora la regulació dels outlets, figu-res comercials que cada cop s’estenen de forma mésimportant i que fins ara no hi havia els mecanismesde control adequats per a un bon funcionament.Es reforça també la figura de l’inspector de comerçque té la potestat d’inspecció i accedir als diferentsestabliments per poder examinar les instal·lacions, ladocumentació, els llibres i els registres obligatoris.El text permet donar la possibilitat als comerciantsa poder desenvolupar la seva activitat econòmicaamb el marc jurídic necessari per assegurar els prin-cipis de llibertat d’empresa, amb llibertat de preusque afavoreixin un comerç competitiu. Tot això senseque es pugui perjudicar els consumidors per pràcti-ques abusives.També és important constatar que la llei facilitaque es puguin llogar de nou els locals comercials en-cara que no hagin estat donats de baixa pels arrenda-taris anteriors.S’estableixen mesures per la lluita contra l’intru-sisme, tant perjudicial pel bon desenvolupament eco-nòmic.He enumerat molts aspectes positius, però hi haun tema que el nostre grup parlamentari entén que,ara per ara, no genera facilitats sinó dificultats. Emrefereixo al fet que la majoria i el Govern de DA nohan volgut una regulació dels períodes de rebaixes.Durant l’etapa en que vàrem desenvolupar la res-ponsabilitat del Govern ja enteníem i defensàvemque l’executiu havia de regular les rebaixes.Aquesta regulació sens dubte s’ha de desenvolu-par amb la participació i opinió dels col·lectius, peròel Govern ha de ser el garant i protector de totes lesveus, també dels petits comerciants, com també l’opi-nió dels representants dels consumidorsSi el que calia era que el sector es posés d’acord,quina millor manera que amb l’arbitratge del Govern!Els períodes de rebaixes es plantegen arreu comun esdeveniment que genera un reclam important.S’atrau així persones, famílies, que volen aprofitar elsdescomptes per fer les compres. Però si no establimun dia de començament és difícil poder tenir l’efectereclam.Un país turístic té tot l’interès a fer publicitat delsperíodes de rebaixes per a poder generar un altreatractiu en un moment en el qual costa fer venir alsturistes.A més si un país com el nostre vol fer estudis so-bre l’activitat econòmica a Andorra i ho vol fer deforma regular, per tenir dades reals sobre l’activitatcomercial del nostre país, ha de tenir uns indicadorsque determinin des de l’evolució de les vendes, a lamitjana de facturació, l’afluència de visitants, l’evo-lució dels costos de cadascun dels components d’unnegoci, l’estat de la competència o l’estratègia de des-comptes i rebaixes, entre altres temes.I això és impossible fer-ho si cadascú comença lesrebaixes quan li sembla, sense cap control.També hem d’ajudar els petits comerciants que esveuen en la impossibilitat que els seus períodes derebaixes s’allarguin durant mesos, ja que afectaria ala seva subsistència.I hem de recordar que les rebaixes no són SAL-DOS. No és, o no hauria de ser, allò que està malpa-rat, allò que sobra o allò que no té la qualitat sufici-ent. Els productes oferts són i han de ser els mateixosde l’oferta regular de tot l’any.En canvi, les ofertes es poden fer durant tot l’any,ara bé, cal informar les persones consumidores, enel rètol de cada oferta, quan comença l’oferta i quanacaba, les condicions, la qualitat i les prestacions delsbéns o serveis en promoció, i els avantatges de l’ofer-ta o la promoció i si la promoció o l’oferta es refereixnomés a unes unitats limitades, cal indicar el nombred’unitats o de destinataris que se’n poden beneficiar is’ha d’informar del sistema de prioritat per a atendreles demandes.Malgrat que la majoria de DA no ho ha entès aixíi ha rebutjat una regulació dels períodes de rebaixesvolem expressar públicament la nostra satisfaccióperquè, finalment, el comerç ja disposa d’una norma-tiva moderna i adaptada.És una bona actuació de les institucions en suportal comerç. N’haurem de fer més. Ho hem començata fer durant el debat d’orientació política presentantuna proposta de resolució, que fou aprovada pelConsell General divendres passat, per a facilitar lesimportacions a la duana hispano-andorrana supri-mint duplicitats en la tramitació.tribunaSílvia Bonet Perot, Consellera general, membre del Consell Nacional de Socialdemocràcia i Progrés d’AndorraEl necessari suport al comerçCartes al directorEnvia les teves cartes al director o les teves opinionsa l’adreça electrònica director@bondia.adRecorda que ens has de facilitar les teves dades,així com la parròquia de residència.
  6. 6. 6 Dimecres, 26 de juny del 2013Els socialdemòcrates veuen ambbons ulls que els beneficis delsector del joc estiguin vinculatsa una finalitat de tipus social,tal com va anunciar el cap deGovern, Antoni Martí, en el seudiscurs durant el debat d’orien-tació política. Martí va manifes-tar que a la majoria de països eu-ropeus una part dels ingressosque s’obtenen per aquesta viavan a parar a polítiques socialsi, en concret, va indicar que lavoluntat és que Andorra se situïentre els països que hi destininun percentatge més alt, entre un50% i un 65% del total dels bene-ficis del joc, a polítiques socials ieducatives.La presidenta suplent delgrup parlamentari socialdemò-crata, Mariona González, va ex-plicar ahir que està d’acord “queels diners obtinguts amb elsimpostos del joc serveixin, perexemple, a ajudar les ONG” o aaltres finalitats socials. Tot i així,la consellera del PS es mostravaprudent a l’hora d’opinar sobreaquest punt, igual que sobre laresta del projecte de llei “finsque el tinguem a sobre la taulai puguem analitzar el més delcentenar d’articles que han ditque tindrà”. A més, Gonzálezrecorda que el tema de la fisca-litat del joc és una de les qüesti-ons que encara no estan defini-des, tal com va avançar el propiministre de Presidència, AntoniRiberaygua, durant la seva com-pareixença davant la comissiód’Economia per detallar les líni-es mestres que tindrà en comptela regulació del joc.Un dels aspectes especial-ment valorats pels socialdemò-crates a l’hora de legislar sobreaquesta matèria és que es vulguiposar èmfasi en la protecció deles persones respecte a possiblesefectes nocius que poden tenirels diferents tipus de jocs. “Lamúsica sona bé per la protec-ció que se suposa que hi haurà,però hem de veure després comaixò es plasmarà al text”, va as-senyalar González. De la matei-xa manera, es valora també po-sitivament des de les files del PSque es vegi el futur casino comun atractiu més del país a l’horade captar visitants i que la fisca-litat de la instal·lació depengui,entre altres factors, del nombrede pernoctacions que s’assoleixiper aquesta via, tot i que, segonsla parlamentària socialdemòcra-ta, “caldrà veure també com espreveurà això a la llei perquè ésdifícil de quantificar”. Gonzálezconsidera també que és bo quefinalment hi hagi una regula-ció dels diferents jocs “perquèfins ara l’Estat no n’ha obtingutcap rendiment” i estaria bé quea partir d’ara pugui tenir unsingressos provinents d’aquestsector com passa als països ve-ïns. La consellera va qualificarde “semblant al de l’any anteri-or” el discurs de Martí al debatd’orientació.El PS troba bé que més del 50% delsbeneficis del joc vagin a l’àmbit socialpolíticaJULIÀ RODRÍGUEZAndorra la VellaEls socialdemòcrates veuen positiu que es vulgui posar èmfasi en la protecció de les personestati masiàLa consellera general Mariona González en una sessió al Consell.El primer secretari del Partit So-cialdemòcrata (PS), Pere López,va valorar ahir la proposta delGovern en relació amb el pro-jecte de llei de l’IRPF que es vaavançar la setmana passada enel decurs del debat d’orienta-ció política global del Govern.López, en declaracions al pro-grama Ara i Aquí de RNA, valamentar que el text no prevegiun tipus més elevat per gravarles rendes més altes, ja que cre-uen que l’impost sobre la rendaha de repercutir en major me-sura en aquells que tenen mésingressos.López creu que Demòcratesper Andorra (DA) ha legislat so-bre l’IRPF “per obligació” ja queel seu model econòmic es basa enl’obertura econòmica, i conside-ra que fins que no s’han adonatque calia establir un impost so-bre les rendes per tirar endavantels convenis de no doble impo-sició necessaris per a l’obertura,no s’han decidit a crear un IRPF.El primer secretari del PS creuque el Govern ha optat per ferun impost que afecti al màximde gent i per això han rebaixat elmínim exempt, mentre que desde la formació socialdemòcrataconsideren que cal gravar elsqui més tenen. En aquest sen-tit, López va recordar que ells javan parlar d’un llindar entornals 115.000 euros a partir delqual es podria establir un tipusmés elevat. Per això, el primersecretari del PS va lamentar que,a l’espera que el projecte de lleientri a tràmit, el text no prevegiaquesta possibilita.López vol un tipus més elevatper a les rendes més altesIRPFagènciesAndorra la Vellatati masiàPere López.Mariona González“És bo que hi hagi finalmentuna regulació dels diferents jocsperquè fins ara l’Estat no n’haobtingut cap rendiment”“La música sona bé pel que fa ala protecció de les persones peròs’ha de veure com es plasmaràaixò al projecte de lleiLa FAAD creuque l’anunci deMartí és “unabona notícia”El president de la Fede-ració d’Associacions dePersones amb Discapaci-tat (FAAD), Lluís Sàmper,va qualificar ahir de “bonanotícia” l’anunci del cap deGovern sobre el fet que mésde la meitat dels beneficisdel joc aniran a polítiquessocials. “El felicitem que si-gui així”, va dir Sàmper, tot ique va recordar que potserno s’assoliran tants ingres-sos per aquesta via comes preveuen. També trobapositiu que es vulgui arribara un acord amb l’ONCE pervendre el seu cupó a Andor-ra i que els discapacitats espuguin beneficiar dels ser-veis d’aquesta associació.“De moment no hi ha resen concret”, va dir Sàm-per, que va recordar quefa molts anys que es parlad’un possible conveni.
  7. 7. andorra 7Dimecres, 26 de juny del 2013Els paquets de telefonia de fibraòptica de 49 i 69 euros tindran apartir de l’1 de juliol 30 minuts almes de trucades a mòbils d’An-dorra. Es tracta d’un incentiumés que Andorra Telecom posaen marxa en aquesta data per tald’afavorir el pas dels clients capa la fibra òptica. En aquests mo-ments la parapública comptabi-litza ja uns 22.000 usuaris de fi-bra òptica dels 26.000 clients debanda ampla que hi ha. La resta,uns 3.600, corresponen a clientsamb ADSL, segons les xifres delmaig passat.El director comercial d’An-dorra Telecom, Carles Casade-vall, va ser l’encarregat de pre-sentar aquest nou avantatge ques’ofereix als clients de fibra òpti-ca, que s’afegirà a la tarifa planai als 300 minuts de trucades adestinacions fixes europees dequè gaudien fins ara. A partirdel primer de juliol els paquetsde telefonia de fibra òptica de 49i 69 euros disposaran de 30 mi-nuts al mes de trucades a mòbilsdel país. Això representarà unestalvi per als clients d’entre 4 i6 euros al mes, segons va indi-car Casadevall. A més, aqueststrenta minuts es tarifaran de lamanera més favorable possibleper a l’usuari, és a dir, per se-gons i “sense arrodoniment”,amb la qual cosa es pagarà perconversa real feta. De la mesuraen queden exclosos, però, els pa-quets de fibra de telefonia mini(els de 15 euros i 39 euros men-suals). La voluntat de l’empresaparapública és que d’aquestamanera els clients s’animin apassar progressivament a la fi-bra òptica. Al novembre de l’anyvinent es preveu que l’ADSLtingui només un mega de velo-citat, segons va dir Casadevall.El director comercial d’An-dorra Telecom va recordar tam-bé que des d’ahir ja estan dispo-nibles els nous serveis de SOMTelevisió, presentats recentmenten una altra roda de premsa.Així, un nou descodificadoramb un disc dur de 320 GB per-met enregistrar els continguts iposar la pausa mentre es miraun programa en directe. A més,inclou també la possibilitat devídeo sota demanda a través delCanal Plus Yomvi, amb uns 500títols que es poden adquirir a unpreu d’entre els 25 cèntims i els 7euros, com a preu màxim, i ambla previsió que el nombre depel·lícules vagi creixent al llargdels propers mesos fins a més de1.500.També es poden veure 14 ca-nals de SOM Televisió a travésde dispositius mòbils Androidi iOS. El nou sistema permetràque cada usuari es connecti desde tres dispositius diferents, isempre a través de wi-fi.Els paquets de fibra òptica tindran 30minuts de trucades a mòbils del paístelefoniaJulià rodríguezAndorra la VellaAndorra Telecom incorpora aquest nou incentiu per afavorir el pas dels clients a la fibra òpticatati masiàEl director comercial d’Andorra Telecom, Carles Casadevall.Dels 26.000 clients debanda ampla, 22.000tenen fibra òptica i uns3.600 ADSL
  8. 8. andorra8 Dimecres, 26 de juny del 2013Av. de Salou, 40AD500 Andorra la VellaT. +376 729 800 · F. +376 729 801Principat d’AndorraPrimavera2013Ferreterieswww.cifec.esENTRA AEl Tribunal Superior ha rebaixatla pena de presó a un home quehavia estat condemnat en pri-mera instància a una pena de sisanys de presó ferma, 4.000 eurosde multa i 15 anys d’expulsiódel país per un delicte de tràficde gran quantitat de cocaïna. ElTribunal Superior ha deixat fixa-da la pena, finalment, en quatreanys de presó, dels quals tres deferms i un condicional pel ma-teix delicte mentre que confirmaels 4.000 euros de multa i els 15anys d’expulsió.Cal recordar que l’home ha-via estat jutjat després d’haverestat controlat a la duana delriu Runer mentre es disposava aentrar al país amb una quantitatde 104 grams de cocaïna en rocaque ja havia estat adulterada. Toti que el ministeri fiscal conside-rava que aquesta quantitat, perser elevada, havia d’anar neces-sàriament destinada a la venda,l’home relatava un gran consumi que, per tant, aquesta droga eraúnicament per a ell. D’aquestamanera, la defensa exposavaque en el present cas no s’haviaaportat cap prova que justifiqu-és que el seu client volia destinaraquesta droga a la venda. Un ar-gument que va tornar a defensaral davant del Superior perquè lapena imposada pel Tribunal deCorts li fos rebaixada.D’altra banda, el Superior haconfirmat la pena d’un any depresó per a un jove que va serjutjat per haver intentat vendrecànnabis a menors d’edat. ElTribunal de Corts, a l’hora d’im-posar la pena, va contemplarl’eximent d’alteració mental peròva tenir en compte que el jove ésreincident i, a més de la pena depresó, li va imposar una multatotal de 600 euros, ja que tam-bé se’l condemnava pel consumcontinuat de cànnabis.La defensa va posar en dubtetant en primera com en segonainstància que el seu client volgu-és vendre cànnabis als joves, jaque moments després d’aquestsfets va ser controlat per la poli-cia, que no li va trobar a sobrecap mena de substància estupe-faent ni proves per demostraraquesta venda. La fiscalia, peròcreia que sí que existia aquestintent.Rebaixada de sis a quatre anys la penaa un condemnat per tràfic de drogatribunal superiorservei de policiaLa droga que li van trobar a l’home.El jove va ser controlat a la frontera del riu Runer amb 104 grams de cocaïnam. f.Andorra la VellaEl Premi Nacional a l’Estudi almillor alumne de cada sistemaeducatiu es va lliurar ahir. Elsguardonats han estat Alba Na-dal Teruel, del sistema educatiuandorrà, que ha cursat el batxi-llerat econòmic i social a l’Es-cola Andorrana de Batxillerat icomençarà estudis de dret a To-losa; Ariadna Soro Álvarez, delsistema educatiu espanyol i queha cursat el batxillerat de ciènci-es i tecnologia al Col·legi Inter-nacional del Pirineu i començaràestudis de física i matemàtiquesa Barcelona i Joel Lakhani, delsistema educatiu francès que haestudiat batxillerat científic alLiceu Comte de Foix i comença-rà estudis d’enginyeria a Lió.Aquest premi consisteix enl’atorgament d’una beca íntegra(matrícula, residència, desplaça-ment i material escolar) per cur-sar estudis universitaris.Soro, Nadal i Lakhani rebenel Premi Nacional a l’EstudieducacióRedaccióAndorra la VellasfgaLa ministra va lliurar els premis.consell generalNou termini pera les esmenesal text deserveis socialsRedaccióAndorra la VellaSindicatura, en la reuniómantinguda divendres pas-sat, va acordar, a petició delpresident del grup parla-mentari socialdemòcrata,David Ríos, i del presidentdel grup mixt, Jaume Bartu-meu, prorrogar el termini pera la presentació d’esmenes ala proposició de llei de ser-veis socials i sociosanitaris,segons recollia ahir el But-lletí del Consell General. Elnou termini perquè els grupsaportin les modificacions queconsiderin escaients al textfinalitzarà el 17 de setembre.Així mateix, i a peticiótambé dels grups de l’oposi-ció, Sindicatura va acordarprorrogar el termini per a lapresentació d’esmenes a laproposició de llei en què s’es-tableixen mesures contra lamorositat. Els grups podranpresentar esmenes fins al 6de setembre.Es confirma l’any depresó per a un joveacusat d’intentar vendrecànnabis a menors
  9. 9. andorra 9Dimecres, 26 de juny del 2013PISCINAMUNTANYAESCALDESTORNEM A OBRIR!! del15 de juny al 15 de setembreClasses GRATUÏTES de natació per infants,embarassades i nadons, i aquagym.Informa’ttati masiàrotary clubEl Rotary Club d’Andorra va celebrar ahir elseu tradicional sopar per escollir nou presi-dent. En aquest cas cal destacar que l’escollit haestat Pere Cervós, que repeteix un segon any enel càrrec. L’acte, que es va celebrar en un cèntrichotel de la capital, va servir també per fer lliu-rament de la recaptació d’un xec de 4.390 eurosal president de l’associació Hi Arribarem. Tam-bé es va lliurar el premi Servir 2013 a CecíliaPares, per la seva tasca solidària.Nou president i lliurament del premi ServirL’Associació de Veïns i Comer-ciants de Santa Coloma va ce-lebrar ahir a la nit una reunióde poble a la Casa Pairal perparlar de quines seran les se-ves reivindicacions principals iels objectius prioritaris en quètreballaran després de les duessetmanes que funciona. L’entitatconsidera que la població “estroba abandonada” en relacióamb altres zones de la parròquiad’Andorra la Vella, i per aixòveïns i comerciants han deciditunir-se per primera vegada perexpressar les seves queixes col·lectivament, ja sigui davant elcomú o del Govern.El president de l’associació,Carles Perea, manifesta queestan pagant els mateixos im-postos “però no gaudim de lesmateixes inversions” i recordaque prova d’això, per exemple,és que és l’únic poble que no téjardineres quan en altres indretshi ha trams de no més de 200metres en què “n’hi ha comp-tabilitzades 56”. Als veïns elspreocupa també especialmentque no hi hagi voreres en algunstrams del poble o bé que aques-tes siguin molt estretes, amb elconsegüent perill que suposaper als vianants. “A més, de ve-gades, hi ha cotxes mal aparcatsque dificulten encara més el pasde les persones”, explica Perea,segons el qual “són uns puntsconcrets, que tenim identificats,i en què creiem que s’haurien defer algun tipus d’obres”.L’associació troba també quehi hauria d’haver millores pelque fa a la higiene de parcs i car-rers, que qualifiquen de “precà-ria i, a vegades, insalubre”. “Amés, els espais comunals, comel camp de petanca, estan aban-donats i descuidats”. En aquestàmbit, Perea recorda també quehi ha alguns llocs privats en quèla corporació comunal no técompetència directa, que estandescuidats, “amb vidres i ambmoltes possibilitats que es pro-dueixin incendis”. La demandaen aquest cas és que s’apliquialgun tipus de normativa perobligar els propietaris a teniren condicions aquests espais itambé a “tancar-los perquè norepresentin cap perill”.Una reivindicació importantserà també que es facin actu-acions per evitar inundacionsal poble, com la que es va tor-nar a repetir la setmana passa-da. Perea recorda que episodisd’aquests tipus s’han repetit elsúltims trenta anys. L’entitat es-pera que la partida d’1,7 milionsd’euros que el Govern ha inclòsal pressupost per ordenar elsllits i els marges dels rius puguiservir per posar fi a aquesta pro-blemàtica.El president de l’associacióva destacar la bona acollida queha tingut l’entitat i va expressarla voluntat de reunir-se amb lesautoritats comunals. “Creiemque la d’Andorra la Vella és unacorporació amb la qual es potparlar i ha de saber quines sónles necessitats reals que té el veï-nat”, va dir Perea.La junta directiva aprofitaràper demanar al Comú per quèes va desestimar la recollidade firmes que es va presentarfa anys pel que fa al doble car-ril del carrer Prat Salit i tambéper què es fa un pàrquing per aautocars sense que hi hagi unazona recreativa per a la gentgran. L’entitat ha deixat tambéclar que les noves infraestructu-res als entorns de l’església “nosón les necessitats que reclamai que ha reclamat durant tantsanys el veïnat”. Més enllà deles reivindicacions, l’associacióposarà en marxa una escola depares i organitzarà activitats perdinamitzar el poble.L’Associació de veïns de Santa Colomareclama accions per evitar inundacionsandorra la vellaJULIÀ RODRÍGUEZAndorra la VellaLa millora de les voravies o més higiene a parcs i carrers són reivindicacions de l’entitatTATI MASIÀLa Casa Pairal de Santa Coloma va acollir ahir a la nit una reunió de poble convocada per l’Associació de veïns.
  10. 10. ANDORRA10 DIMECRES, 26 DE JUNY DEL 2013GUIADESERVEISTracte especial a clients ambtractaments mèdics diaris*viatges especials a convenirTAXICOL·LECTIUREGULARSERVEI DIARI A BARCELONAI RODALIES* (feiners)SORTIDES A LES 6I A LES 11 DEL MATÍTORNADA A HORA CONVINGUDA viatges especials a convenirTORNADA A HORA CONVINGUDATel. 398 406jagai@hotmail.comAnna CalafellFOTOGRAFIAEnllaços, comunions, batejos,esdeveniments, books, publicitatTot el que imaginis, personalitzat per a tuwww.annacalafell.cominfo@annacalafell.comTel.: +34 973 98 62 04Sabrina RIBA PUBLIEROsteòpataus informa que el consultori de Osteopa a i RPG®romandrà tancatdel 27 de juny al 14 de juliol d’enguanyi del 2 al 15 de setembreAv. Fiter i Rossell 6 2º 3ª - Escaldes-EngordanyTel: 86 83 83UNIVERSITATPrimer any devida de la UOLSREDACCIÓANDORRA LA VELLALa Universitat Oberta La Salle(UOLS) celebra el primer any devida al país. Precisament aquestdivendres és previst que el rec-tor, Lluís Vicent, faci balanç delquè ha estat aquest primer anyde funcionament del centre uni-versitari. El centre, ubicat a laMassana, ofereix formació enlínia o semipresencial.La restricció al trànsit de vehi-cles al barri antic i al Cap delCarrer d’Andorra la Vella entraen vigor aquesta setmana, ambla posada en funcionament depilones retràctils instal·lades endiversos indrets d’accés per pa-cificar la circulació viària en partdel centre històric de la capitali com a mesura de dinamitzaciódel comerç de la zona, segons vaposar en relleu ahir el Comú através d’un comunicat.Així, es prohibeix el trànsitrodat i l’aparcament a la via pú-blica al carrer de la Vall des dela plaça Príncep Benlloch fins ala Casa de la Vall; al carrer AnnaMaria Janer; a l’antic carrer Ma-jor (dels números 1 al 15 i del 2al 24), i a les placetes Monjó, dela Consòrcia, Sant Esteve i bai-xada de l’Hortal.Al Cap del Carrer (inclososels accessos per la plaça Prín-cep Benlloch i el passatge IsabelSandy); al carrer la Llacuna, enel tram comprès entre el carrerles Canals i l’encreuament ambels carrers Mossèn Cinto Verda-guer i Mossèn Tremosa.Els veïns i comerciants de lazona podran circular-hi sense li-mitació d’horari per accedir alsseus aparcaments privats, allot-jaments turístics i per al desen-volupament normal de la sevaactivitat, segons afegeixen desdel Comú. La prohibició, però,no afectarà els vehicles dels ser-veis públics en l’exercici de lesseves funcions.Comencen les restriccionsde trànsit al centre històricANDORRA LA VELLAZONA REGULADA D’ACCÉSRODAT AL CENTRE HISTÒRICCOMÚ ANDORRA LA VELLAEl mapa amb la zona afectada per les restriccions.S’han instal·lat pilones retràctils a diferents entrades de la zonaREDACCIÓANDORRA LA VELLALa consellera de Cultura, Edu-cació i Joventut del Comúd’Ordino, Gemma Riba, va serahir l’encarregada de dur a ter-me el lliurament de les clausUSB als alumnes de les escolesGermans de Riba que acabenaquest any els seus estudis deprimària.Es tracta d’un regal quela corporació comunal dónacada any als alumnes queacaben primària i, si bé anysenrere es lliurava un diccio-nari, posteriorment es va de-cidir regalar una clau USB, jaque per als alumnes podia seruna eina més útil, tenint encompte l’ús de les noves tec-nologies per part dels joves.L’acte de lliurament va te-nir lloc a la tarda a la CasaPairal d’Ordino.Els alumnes reben elregal de la clau USBTATI MASIÀUn moment de l’acte celebrat ahir a Ordino.REDACCIÓORDINOORDINOLa mesura buscadinamitzar el comerç dela zona, segons recordael Comú
  11. 11. andorra 11Dimecres, 26 de juny del 2013Llengües exprés No et quedis sense el teu tiquet AQUEST ESTIU!Plaça Rebés, 4 | Andorra la Vella | inlingua@inlingua.ad807060Són cursos fets a mida perquè s’adapten al teu nivell,a les teves necessitats i a la teva disponibilitat horària.Idiomes: anglès o francèsContinguts: segons les teves necessitatsNombre d’alumnes per classe: només tuPeriodicitat: l’escollidaHorari: el que tu triïsSi t’interessa un altre idioma, digue’ns-ho!Atenció al públic, conversa, negocis...Fins a un 20% de descompte si t’inscrius al curs amb dos amics!Cada dia, tres cops per setmana, quatre dies...1 hora al matí, 2 hores a la tarda, 1,5 hores al vespre...u tiquet AQUEST ESTIU!ngua@inlingua.ad807060dapten al teu nivell,ilitat horària.oma, digue’ns-ho!onversa, negocis...rs amb dos amics!ana, quatre dies...hores al vespre...Llengües exprésPlaça Rebés, 4 | ASón cursos fea les teves neIdiomes: anglès oContinguts: segoNombre d’alumnesPeriodicitat: l’escHorari: el que tuFins a un 20%1El Comú de Sant Julià de Lò-ria va aprovar ahir la liquida-ció dels comptes del 2012 ambun superàvit de 135.901 euros.Això és resultat d’uns ingressosque ascendeixen als 11 milionsd’euros i unes despeses de 10,9milions. El conseller de Finan-ces, Joan Besolí, va destacar l’altgrau de compliment sense aug-mentar la pressió fiscal i mante-nint els serveis, i el fet que desde fa cinc anys es tanca l’exerciciamb un resultat positiu.Així mateix va indicar l’es-forç per fer més amb menysrecursos i va assenyalar la re-ducció de la partida de perso-nal, que ha baixat un 7% per lesjubilacions, subcontractacionsi baixes laborals així com la re-tallada dels costos del Trívium.També afecta el personal de quèes disposa a través del progra-ma de contractació d’aturats delGovern. Tot i així, la partida depersonal representa un 40% delpressupost del Comú. Quant ales inversions, s’hi han destinat635.000 euros, que s’han utilitzatper a equips informàtics, l’ar-ranjament de la plaça Calongei el parc infantil del Prat Gran.Les inversions que no s’han exe-cutat (s’ha arribat al 69,3% delprevist) es realitzaran aquestany. De fet, ahir es van aprovarels reconduïts d’aquest exerciciper valor d’1 milió d’euros, queinclouen obres que s’han iniciati el préstec a Camprabassa.Al mateix temps, en la ses-sió es va aprovar l’execució delpressupost corresponent al pri-mer trimestre d’aquest any, ques’ha tancat amb un superàvit de581.373 euros.El conseller de la minoriaJosep Roig va reconèixer l’altgrau de compliment així comles obres realitzades i la dina-mització al centre del poble. Toti així va alertar de l’incrementde l’endeutament motivat perles societats públiques, sobre-tot pel projecte de Naturlàndia.Besolí va confirmar que a finalsdel 2012, l’endeutament ascen-dia als 18,9 milions d’euros (i sesituava al 68% del límit legal) ial 30 de març va pujar fins als19,9 milions (a un 80% del sos-tre). L’endeutament de Campra-bassa ascendeix als 7,9 milionsd’euros.En aquest sentit, Roig va ex-posar que “preocupa la dinàmi-ca de les societats públiques” jaque tot i que el parc d’animals“s’hauria de convertir en un re-vulsiu, les xifres són el que són”.Precisament sobre aquest pro-jecte va recordar que l’anteriorcorporació havia anunciat que ahores d’ara les accions haurientriplicat el valor però en el seulloc s’ha demanat un aval i unpréstec al Comú. El conseller deFinances va oferir tranquil·litatal voltant del nivell d’endeuta-ment indicant que és la parrò-quia menys endeutada del Prin-cipat. Així mateix va recordarque s’ha destinat una inversióimportant a Naturlàndia, en unprojecte que no sols és de par-ròquia sinó de país. A més vaafirmar que el pla de viabilitatexposa que a llarg termini espot començar a rebaixar deute.Ahir també es va aprovar l’avalde substitució d’una pòlissa de775.000 euros de Camprabassaper una nova pòlissa de 500.000euros i un préstec de 250.000.Roig també va alertar sobrela caiguda dels ingressos desdel 2009 i la necessitat de redis-tribuir-los millor.El consell de Comú tambéva aprovar ahir, amb l’absten-ció de la minoria, un crèdit ex-traordinari de 80.000 euros peradquirir uns nous ascensors pera l’edifici del Centre de Con-gressos. Roig va lamentar lamanca de previsió, ja que tenien27 anys, i el fet que augmenti lapartida d’endeutament, mentreque la majoria va justificar-hoindicant que es tracta d’una si-tuació imprevista.Així mateix es va aprovar lacreació de nous preus d’abona-ment per als estudiants de laUniversitat d’Andorra (UdA)per a l’aparcament de les Feixesdel Rabató. Tindrà un preu de 26euros al mes i podrà utilitzar-sede setembre a juny i de dillunsa divendres. Per obtenir-lo cal elcertificat de la UdA.Sant Julià de Lòria tanca l’exercici del2012 amb un superàvit de 135.900 €CONSELL DE COMÚm. s. c.sant julià de lòriaL’endeutament passa dels 18,9 milions a finals de l’any passat a 19,9 milions al març del 2013tati masiàUna sessió de comú anterior.Roig acusala majoria deposar traves aldebatL’oposició al Comú laurediàva acusar la majoria de “po-sar traves al debat” i de “te-nir poca cintura” en rebutjarajornar tres punts de l’ordredel dia perquè RossendAreny es trobava absentper motius laborals. Roig vaindicar que els punts quefan referència al pressu-post i a l’aval a Naturlàndiaeren de gran importància iper aquest motiu consideraque s’haurien pogut deixarper la propera sessió. Elconseller del grup mixt vaindicar que la sessió es vaconvocar la setmana pas-sada i que Areny es trobafora acompanyant els seusalumnes en una sortida es-colar. La cònsol va indicarque eren consellers les 24hores del dia.
  12. 12. 12 Dimecres, 26 de juny del 2013Fins a 278 palistes de 32 païsosdiferents competiran en canoa(individual C1 i doble C2) o ca-iac (en individual K1) en la Copadel Món de Canoe Eslàlom 2013,que tindrà lloc al Parc Olímpicdel Segre de la Seu d’Urgell elsdies 5, 6 i 7 de juliol, i que s’hapresentat aquest cap de setmanaa la Diputació de Lleida.Entre d’altres, hi seran pre-sents Daniele Molmenti (Itàlia)i Émilie Fer (França), or en K1als Jocs Olímpics de Londres. Ala capital alturgellenca hi arriba-ran aquests piragüistes desprésd’haver competit prèviamenta Cardiff (Gal·les) i Augsburg(Alemanya) durant el mes dejuny. Les dues posteriors es fa-ran a Tacens (Eslovènia) i Bratis-lava (Eslovàquia).La competició també va pre-cedida per la Copa del Segre (laSeu-Ponts) i la Copa Pirineus(Seu-Foix-Pau), i consolida unadestinació de canoa eslàlom quevindrà reforçada l’any 2017 ambel Campionat del Món d’Eslà-lom de Pau (França).L’equip espanyol hi partici-parà amb més d’una dotzena depalistes i tindrà representació entotes les categories cobrint totala competició al més alt nivell iamb clares possibilitats de me-dalla sota les ordres de XabierEtxaniz, entrenador estatal.A l’acte de presentació delcertamen hi van assistir el pre-sident de l’ens provincial, JoanReñé; l’alcalde de la Seu d’Ur-gell, Albert Batalla; el delegat dela secretaria general de l’Esporta Lleida, Josep Ramon Solsona;el president de la Federació dePiragüisme de Catalunya, JoanIgnasi Rosell, i el gerent del Parcdel Segre, Francesc Ganyet.Reñé va indicar durant laseva intervenció que es tractad’un esdeveniment esportiu“important” que implica l’ar-ribada “d’un gran nombre depersones que coneixeran laciutat, la comarca i el Pirineu”.Els organitzadors calculen queentre participants i visitants,l’entorn de la prova tindràuna repercussió econòmica de500.000 euros.Per la seva part, l’alcalde dela Seu d’Urgell, Albert Batalla,va recordar que el Parc Olímpicdel Segre és “una instal·lació re-ferent en tot el món en provesde piragüisme d’aigües braves”i va destacar el fet que la Seud’Urgell fa més de 40 anys queorganitza esdeveniments inter-nacionals.La celebració de la prova, queté un pressupost de 100.000 eu-ros, compta amb el suport de lesinstitucions, dels patrocinadorslocals i de la Diputació de Lleidai la Generalitat.Fins a 278 palistes de 32 països serana la Copa del Món d’Eslàlom de la SeupiragüismeRedaccióla seu d’urgellEls organitzadors estimen la repercussió econòmica per la capital alturgellenca en 500.000 €ajuntament de la seu d’urgellLa prova de la Copa del Món de la capital alturgellenca s’ha presentat a la Diputació de Lleida.La projecció del film Solitud(1991), de Romà Guardiet, rodaten bona part a la zona de Boscalt,a Ansovell, i el curtmetratge Labelle au bois dormant, d’Albert Ca-pellani, van inaugurar ahir als ci-nemes Guiu la setena edició de laMostra de cinema de muntanyadels Pirineus, Picurt, en un acteque va comptar amb la presència,a més dels organitzadors del cer-tamen, de l’alcalde de la Seu d’Ur-gell, Albert Batalla, i el presidentdel Consell Comarcal de l’Alt Ur-gell, Jesús Fierro.La segona part de la jornadainaugural es va dedicar al para-pent amb diverses projeccionsrelacionades amb aquest esport.Així, es va comptar amb la pre-sència del parapentista mallorquíHoracio Llorenç, campió del mónd’acrobàcies i que, juntament ambtres parapentistes més, va batre elrecord de distància i baixada del’Himàlaia. Llorenç va presentarel film Karakoram Highway. Per laseva banda, Ferran Carricondo vadonar a conèixer El plaer de volar,apte per a tots els públics.Coincidint amb l’obertura delcertamen, i com una de les acti-vitats paral·leles, ahir també esva inaugurar l’exposició Cartellsde cinema de Josep Benavent, quees pot veure a l’Arxiu Comarcalde l’Alt Urgell. La mostra, querecull imatges de films històrics,és oberta de les nou del matí a lesdues de la tarda. L’organitzacióha previst visites guiades de dot-ze a una per avui i pels dies 10 i 24de juliol.‘Solitud’ de Romà Guardietobre la setena edició del PicurtcertàmensRedaccióla seu d’urgellràdio‘Carretera imanta’ estrenatemporada ambAlbert BatallaRedaccióla seu d’urgellL’alcalde de la Seu d’Ur-gell, Albert Batalla, va serel convidat ahir per estre-nar la nova temporada delprograma-concurs Carretera imanta de RadioSeu, que pre-senta Ignasi Cervera. Batallava parlar de l’oferta cultural,esportiva i lúdica de la ciutatper a la temporada d’estiu ide la Copa del Món de CanoeEslàlom 2013.tribunalsLa fiscalia creuque Ausàs feiacontraban quanera conselleragènciesvielhaLa fiscalia de Lleida consideraque Jordi Ausàs feia contrabande tabac mentre encara eraconseller de Governació de laGeneralitat, a l’estiu del 2010.Així ho apunten fonts prope-res al cas que avancen que lafiscalia demanarà una pena desis anys i cinc mesos de presóper a Ausàs per un delicte decontraban i un altre de perti-nença a grup criminal.L’equip espanyol, dirigitper Xabier Etxaniz, seràpresent en totes lescategories
  13. 13. publicitat 13Dimecres, 26 De juny Del 2013Ctra. Os de Civís · AD600 · Aixovall · Principat d’AndorraTel.: +376 816 256 / 359 817Tast i aperitiu gratis(bodes, aniversaris,sopars dempresa)Obert a la nit dijous divendres i dissabteA 50 m dretadireccióAixovallBUFET LLIURECADA DIAPREU: 11,50€(IGI INCLÒS)OBERT A LA NITDIJOUS, DIVENDRESI DISSABTEBUFET LLIURECADA DIAPREU: 11,50€(IGI INCLÒS)OBERT A LA NITDIJOUS, DIVENDRESI DISSABTECtra. Os de Civís · AD600 · Aixovall · Principat d’AndorraTast i aperitiu gratisESPECIALANIVERSARISI GRUPSPREU: 12,50€(IGI INCLÒS)
  14. 14. 14 Dimecres, 26 de juny del 2013La Universitat d’Estiu d’Andor·ra (UEA) compleix trenta anys.El tema escollit per debatre en lapròxima edició, que tindrà llocdel 2 al 6 de setembre, és Podersi contrapoders en un món global.Un plantejament eclèctic quepermet parlar de diverses face·tes dels qui exerceixen el poder iels qui el volen contrarestar: lesfinances, els mitjans de comuni·cació, l’art, la religió, els movi·ments socials, la democràcia...La trentena edició de la UEAcoincideix amb la celebraciódels vint anys de la Constitucióandorrana. Per subratllar l’efe·mèride, l’última ponència es de·dicarà a l’evolució de la societaten les últimes dues dècades. ElCentre de Recerca d’Estudis So·ciològics (CRES) presentarà elsresultats d’un estudi.Per segon any consecutiu, laUEA no tindrà presidència peròrepetirà la figura del moderadordels debats. Aquest any, la tascarecau en el professor d’antropo·logia social a la Universitat deLleida, Carles Feixa. L’antropò·leg ha estat escollit perquè “téuna visió àmplia i global de totsels temes que es debatran”.La directora d’EnsenyamentSuperior i Recerca, MeritxellGallo, confessa que encara nos’ha decidit si es recuperarà lapresidència, encara que admetque l’any passat la UEAes va de·senvolupar amb tota normalitat.Quant a la mort del presidentd’honor José Luis Sampedro,Gallo afirma que la UEA “se’nrecordarà, d’ell”.Les jornades començaran ambun discurs del cap de Govern,Antoni Martí. El primer dia elsponents seran el professor derelacions internacionals KarlosPérez, que parlarà d’Exercici depoders i contrapoders en la societatinternacional, i el director de re·cerca del CNRS, André Orléan,que se centrarà en El poder de lesfinances. Descripció i reptes.El segon dia, la periodistaMònica Terribas exposarà laseva opinió sobre El poder delsmitjans de comunicació i la sevaimbricació amb els poders polítics ieconòmics globals, i la catedràticade lingüística Luisa Martín ana·litzarà El poder dels discursos enles societats de transformació.La tercera jornada es dedicaals moviments socials, amb lesponències: Crítica de la raó numè-rica, individu, xarxes, poders i con-flictes, amb el director d’estudisa l’EHESS, Michel Wieviorka, iDe la generació @ a la generació #.La joventut en el món postglobal, acàrrec del moderador Feixa.El quart dia de debat versaràsobre religió i art. El sociòleg ipolitòleg Patrick Michel tractaràdels Poders i contrapoders des delprisma religiós, i el conservadoren cap del Museu d’Art Con·temporani de Barcelona (MAC·BA), Carles Guerra, ho farà so·bre L’art com a contrapoder.Finalment, l’últim dia, el di·rector del Centre d’Estudis deTemes Contemporanis de la Ge·neralitat de Catalunya, FerranSáez, introduirà La democràciaa Europa: mecanismes de poderi contrapoder. Després, el col·laborador del CRES Lluís Sáezpresentarà l’estudi La societat an-dorrana. 20 anys després de l’apro-vació de la Constitució d’Andorra.Com cada any l’assistència ésgratuïta però els que s’hi inscri·guin obtindran un certificat quese’ls reconeixerà com a crèditsde lliure elecció. De moment jahi ha un centenar d’inscrits. LaUEA manté el seu pressupost,uns 60.000 euros per portar elsmillors ponents.Finances, art, premsa i els 20 anys de laConstitució, a la 30a Universitat d’Estiuformacióe. j. m.Andorra la VellaL’esdeveniment educatiu dedicarà la nova edició a ‘Poders i contrapoders en un món global’tati masiàLa directora d’Ensenyament Superior i Recerca, Meritxell Gallo, ahir.tati masiàballL’Aula de Dansa del Comú d’Andorra la Ve·lla va acomiadar ahir el curs amb un festivalal Teatre Comunal. Els alumnes van demostrartot el que han après durant el curs. I demà, ales 19.15, al Centre de Congressos, l’Institut deMúsica oferirà el concert de final de curs.Festival de final de curs de l’Aula de DansaartUna pàgina webrecopila MirRedaccióAndorra la VellaLes 1.500 obres conegudes deJoaquim Mir i Trinxet (Barcelo·na, 1873-1940) es podran con·sultar íntegrament a la pàginaweb www.joaquimmir.org, que laFundació Godia de Barcelona hacreat per penjar-hi tota la infor·mació amb l’estudi i difusió delpintor i la seva creació artística.Mir va visitar Andorra elsanys 1932, 1933 i 1934 i va apro·fitar per retratar els paisatges icaptar la llum de muntanya. Entotal Mir va pintar una vintenad’olis. Fa unes setmanes, l’oli LaValira al seu pas per Engordany,Andorra es va subhastar per100.000 euros.músicaLa JONCA assajaper a MeritxellRedaccióordinoEls 25 músics de la Jove Orques·tra Nacional d’Andorra (JON·CA) assajaran de nou durant elcap de setmana el Concert deMeritxell, que tindrà lloc el 6 desetembre, a les 20.30, a l’Audito·ri Nacional d’Andorra.Els intèrprets estan repartitsen vuit violins primers, vuit vi·olins segons, quatre violes i cincvioloncels, i un contrabaix pro·fessional que col·labora per alconcert. La JONCA prepara unprograma que repassa els 300anys d’història de la música oc·cidental, des de Bach fins a l’ac·tualitat. Irina Robles s’encarregade la direcció escènica.
  15. 15. cultura 15Dimecres, 26 de juny del 2013La valuosa pinacoteca de CrèditAndorrà ja és accessible a tot·hom gràcies a la pàgina web querevela un centenar d’obres del’extraordinari fons d’art. L’en·llaç art.creditandorra.com porta aun museu virtual que ens des·cobreix tots els secrets de la col·lecció. “La pàgina web presentauna selecció de les millors pecesdigitalitzades”, va detallar ahirla conservadora d’art de l’entitatbancària, Gemma Martín.La tria és molt completa i hiha el millor de la pinacoteca, ésa dir, quasi tot. El museu virtual“recull les obres més representa·tives que es troben al fons d’artsobre pintura catalana dels se·gles XVIII al XX, la col·lecció derellotges catalans del segle XVIIIi la predel·la i una de les taulescentrals –L’aparició al mont Gàr-gan– del retaule gòtic de SantMiquel de Prats, del segle XVI,atribuït al Mestre de Canillo”.La navegació pel web és moltsenzill. L’enllaç presenta la col·lecció classificada en nou apar·tats (arquitectura i urbanisme;escultura; estils i tendències;pinzellades de llum i de color;fons d’art sobre paper; pinturaantiga –segles XVII i XVIII–; elrellotge català –segle XVIII –;figuració, i el retaule de Sant Mi·quel de Prats –segle XVI–).En cada apartat, les obres in·closes es mostren en un mosaici el navegant pot obrir cadascu·na de les imatges per observarla peça amb detall i conèixer-nel’autor, la data, les característi·ques tècniques i, fins i tot, algu·na dada curiosa.El web, a més, també ofereixl’accés a les obres a través d’unllistat ordenat dels 92 autors quehi són representats. Finalment,el recorregut pel museu virtualtambé presenta les obres classi·ficades per temes.La pinacoteca i la col·leccióde rellotges es troben a la sise·na planta de l’edifici central deCrèdit Andorra però és privadai només s’hi pot accedir en lesvisites guiades puntuals que or·ganitza l’entitat. El web permetconsultar el fons i observar-lominuciosament.Quant a la predel·la del re·taule de Sant Miquel de Prats,el web inclou una lupa, una einaque permet ampliar els detalls ivisualitzar tots els racons de lapeça.El fons d’art de Crèdit Andor·rà es va començar a crear l’any1987, amb l’impuls de Jaume Ca·sal i Vall. El gruix de la col·leccióla forma la pinacoteca amb mésde 100 quadres de “l’edat d’orde la pintura catalana”, segonsla conservadora d’art, que com·prèn des del 1880 fins al 1936.El formen pintors catalans, lamajoria benestants, influenciatspels impressionistes francesosi que demostren una moderni·tat en la tècnica i els temes. Elpaisatge i les persones anòni·mes prenen protagonisme. Mir,Casas, Nonell, Rusiñol, MartíAlsina, Fortuny, Anglada Cama·rasa... però també Miró, Tàpies,Picasso i, fins i tot, Gaudí (ambun paraigüer procedent de CasaDalmases) són a la col·lecció.Només hi ha dos quadres an·teriors a l’època: dues pinturesde temàtica religiosa d’Anto·ni Viladomat (1687-1755), ques’han incorporat al fons d’art perla seva excepcionalitat.La col·lecció la completen re·llotges del segle XVIII amb unapeculiaritat que els fa únics: elsvan fer ferrers que, a causa delDecret de Nova Planta (1714),no podien treballar a la forja.Una de les últimes adquisici·ons del fons d’art ha estat la tau·la del retaule gòtic de Sant Mi·quel de Prats, del segle xvi, queescenifica L’aparició al mont Gàr-gan. L’any 2006 Crèdit Andorràva comprar la predel·la.L’impressionant pinacotecade l’entitat financera ja no és unsecret a veus, sinó que s’atreveixa entrar al segle XXI i a seguirel corrent de les majoria de mu·seus i col·leccions: mostres vir·tuals perquè tothom en frueixi.Crèdit Andorrà mostra al món el seufons d’art amb una pinacoteca virtualdifusióe. j. m.Andorra la VellaLa col·lecció inclou, sobretot, els autors de l’edat d’or de la pintura catalana, com Casas i Nonelltati masiàPresentació de la pàgina web ‘art.creditandorra.com’, en què es revela el fons d’art de Crèdit Andorrà, ahir.La Massana engega demà laprogramació cultural d’estiu.L’oferta inclou vuit espectaclesrepartits en la Nit sense parau·les, amb tres actuacions per atots els públics; les Petites tardesd’estiu, per al públic infantil, iles Nits d’estiu als museus, uncicle que aquest any està dedicatals músics del país.El cantautor massanenc JordiBotey actuarà demà, dia 27, alMuseu Casa Rull a les nou delvespre. El músic interpretarà laseva obra més personal, les se·ves cançons preferides i algunsclàssics catalans contemporaniscom Lluís Llach, entre d’altres.Lluís Parisé, productor i arran·jador dels seus discos, l’acompa·nyarà al piano. “Serà un concertíntim en un entorn idíl·lic, ja queés tot un plaer actuar a CasaRull, envoltat del cultura”, vadeclarar ahir Botey.El 25 de juliol, a la Farga Ros·sell, Patxi Leiva presentarà laseva faceta musical més íntima,i el 29 d’agost, al Centre d’in·terpretació del romànic, a Pal,Blau d’Àngel, àlter ego de Car·les Matute, interpretarà versionslliures, cançons pròpies i temesbasats en poetes andorrans.La triple Nit sense paraulesserà l’1 d’agost i començarà ambMinute, de la companyia Jam,al Prat del Colat. Minute és unespectacle de carrer en què unfotògraf que encara utilitza unacàmera antiga pretén recuperarun ofici que ha mort. Per fer-hocomptarà amb la participaciódel públic.A continuació, la companyiaEncara farem salat, sortirà delPrat del Colat amb l’espectacleitinerant Humortal, en què unsenterramorts en hores baixes espassegen amb un taüt fins a laplaça de les Fontetes.I, finalment, a la plaça, latrapezista andorrana MeritxellRabassa presentarà l’espectacleTrapezzy Mery, en què combinales dificultats tècniques de latècnica circense amb coreografi·es de gran bellesa. “L’espectaclecombina diferents acrobàcies aè·ries, amb teles i trapezi, i tambéamb la dansa del ventre i teatreinspirat en Les mil i una nits”, vaavançar ahir l’artista.Les Petites tardes d’estiu alPrat del Colat seran el dimecres31 de juliol, amb la companyiaGuixot de 8 que portarà el jocGargot d’escultura, en què elsnens jugaran amb jocs que sónuna interpretació lliure d’escul·tures del segle XX, i el dimecres7 d’agost amb la companyia Fes·tuc Teatre, que muntarà una cer·cavila que combina festa, músi·ca, jocs i diversió.A més, el 10 d’agost, l’esglésiaparroquial de Sant Iscle i SantaVictòria serà l’escenari d’un delsconcerts programats en el 14èFestival internacional d’orguedel Principat d’Andorra, a càr·rec de l’organista italiana ElenaSartori.Botey, Leiva i Matute, a lesNits d’estiu als museusRedaccióla massanaprogramació culturalcomú de la massanaEl cantant Jordi Botey, la consellera Jael Pozo i la trapezista Meritxell Rabassa.
  16. 16. 16 Dimecres, 26 de juny del 2013Andorra continua treballant enla lluita contra el dopatge. Les di-ferents parts implicades realitzenesforços perquè al país no es pro-dueixin trampes en el rendimentdels esportistes, que a més podenportar problemes greus de salut,fet pel qual incideixen en tots elselements que facin possible quea Andorra es pugui arribar “a sercampions del món en el dopatgezero”, com va indicar el secretarid’estat d’Esports, Jordi Cerque-da.La Comissió Estatal Antido-patge es va reunir ahir per fer unbalanç de l’últim any i tractar lesiniciatives que cal desenvoluparper tal de millorar les mesurescontra el dopatge. Una d’ellesserà la de poder fer extraccionsde sang per realitzar anàlisis peraquest motiu, ja que amb la le-gislació actual no està permès alpaís. Només es pot fer a travésde l’orina, com s’està portant aterme en l’actualitat. Cerquedava anunciar que “el projecte dela llei de l’esport ho inclourà”,que es pot presentar cap a finalsd’any.En cas d’aprovar-se, aquestamodificació permetrà a ulls del’Agència Mundial Antidopatge(AMA) millorar la imatge delPrincipat en aquest sentit, ja queactualment es puntua al país enun cinc sobre cinc quant a proce-diments, però només en un dossobre cinc quant a normativa. Iper augmentar la puntuació ésnecessari poder prendre mos-tres de sang per realitzar anàlisisantidopatge, com succeeix en laresta de països.La comissió va realitzar unbalanç del 2012, fent palès queel nombre de proves que es vanrealitzar van ser 26, una rebai-xa força significativa respecte al2011, que van ser d’una cinquan-tena. Aquest fet es va produir perla disminució de la subvenció delConsejo Superior de Deportes es-panyol. Per a aquest 2013 s’espe-ra arribar a la quarantena per larebaixa de preu que s’ha produïtper la realització de les anàlisis.Actualment l’analítica d’orina estroba entre els 160 i els 250 euros.Els controls es continuen realit-zant a Madrid, però “es busquenaltres vies”, i per això “demana-rem preus” a altres centres, comels de Barcelona i París.Aquest any es realitzaran pro-ves a tots els esportistes que par-ticipin als Jocs Olímpics d’hivernde Sochi del 2014, a bona partdels becats, a jugadors de la LligaNacional i de les seleccions, tantsi es troben en competició comfora. També es faran controls ales federacions que organitzincampionats nacionals. “Es tractaque la gent faci esport amb hàbitsde vida saludable”, insisteix Cer-queda, remarcant que es tractade realitzar una tasca educativaperquè esportistes i tècnics cone-guin les conseqüències negativesdel dopatge.Des de la comissió s’insistirà,a causa de la falta de demandesque es produeixen al Principat,a informar sobre les autoritzaci-ons d’usos terapèutics existents,perquè l’atleta conegui els me-dicaments que pot prendre encas d’algun problema de salut olesió. L’AMA cada any fa públicauna llista. Cerqueda va celebrarque de totes les anàlisis que esvan produir el 2012, cap fos po-sitiva. El 2011 es va produir unresultat advers per cànnabis a unjugador de la Lliga Nacional queno comportava sanció, només unadvertiment pel fet de ser la pri-mera vegada.La comissió està formada percinc nous integrants: FrancescTarroch (representant del minis-teri de Justícia i Interior), ManuelFernàndez (representant de lesfederacions esportives olímpi-ques), Carla Guerrero (presiden-ta del Col·legi de Farmacèuticsd’Andorra), Francesc García(suplent del Comitè Olímpic An-dorrà) i Eduard García (suplentde les federacions esportivesolímpiques).Les anàlisis de sang estaran inclosesen el projecte de la llei de l’esportlluita antidopatgejoan josep blascoAndorra la VellaAmb la legislació actual només es poden realitzar controls antidopatge mitjançant l’orinatati masiàLa Comissió Nacional Antidopatge es va reunir ahir per fer balanç i tractar diferents propostes.El sorteig de l’Europa League vadeixar els dos equips colomencsdisputant l’anada de la primeraronda de la fase prèvia a l’estadiComunal. Davant la impossibili-tat de disputar-se els dos partitsel mateix dia, la UEFAva decidirque fos la UE Santa Coloma quidisputés el primer partit com alocal.El resultat del sorteig deNyon va portar el màxim or-ganisme continental a prendrela decisió. L’equip d’EmilianoGonzález jugarà el 4 de julioll’anada davant l’HŠK ZrinjskiMostar a l’estadi Comunal a les19.30 h. Això fa que l’FC SantaColoma jugui el mateix dia elprimer matx en terres islande-ses al Kopavogsvöllur davant elBreidablik UBK. La tornada seràl’11 al Comunal (17.30 h).En la Lliga de Campions l’FCLusitans s’estrenarà també acasa. Serà el dia 2 davant l’EB/Streymur de les illes Fèroe a les19.30 h.La UE Santa Coloma jugaràl’anada a l’estadi Comunalfutbolj. j. b.Andorra la Vellatati masiàLa UE Santa Coloma la temporada passada es va enfrontar a l’FC Twente.
  17. 17. esports 17Dimecres, 26 de juny del 2013En la seva 31a edició l’Open in-ternacional d’Andorra tindrà unnombre similar de jugadors queen les últimes edicions, igualque la puntuació ELO mitjanade tots ells. Per tant, es manté unformat que el fa ser reconegut enel circuit espanyol i europeu perla seva organització i el cartellde participants.El torneig es realitzarà persisè any consecutiu a l’Hotel St.Gothard d’Erts, que signa uncontracte de patrocini amb la Fe-deració d’Escacs Valls d’Andor-ra (FEVA) que amplia la relaciófins al 2014. Es desenvoluparàdel 20 al 28 de juliol i ja hi ha ins-crits 145 jugadors, amb un totalde 180 com a xifra màxima. En-tre els qui han confirmat la sevapresència hi ha 45 jugadors ambtitulació internacional, entre ells15 grans mestres i 16 mestres in-ternacionals.Hi ha una vintena de païsosrepresentats, amb majoria departicipació d’Espanya i França,destacant també la presència de19 escocesos. El cap de sèrie ésel veneçolà Eduardo Iturrizaga,que es troba entre els quatre mi-llors de tota Llatinoamèrica. Elsegon és l’israelià Maxim Rodst-hein, que va guanyar el torneigfa cinc anys, i el tercer l’argentíFernando Peralta, vencedor enfa set. Entre els espanyols des-taquen Julen Arizmendi, ÀlvarAlonso i Josep Manel López. Elsandorrans millors per rànquingseran David Nordwood, RaülGarcia i Daniel José. Un altrenom important és el del gal Mic-hael Massoni, campió de Françasub-20. També hi haurà altrescampions nacionals, aquestsmés exòtics, com Duane Rowe(Jamaica) i Matthieu Midonet(Illes Maurici). En fèmines hiserà la luxemburguesa FionaSteil-Antoni, l’equatoriana CarlaHeredia i l’hindú Tania Sachdev.El cartell de participants faque sigui “un dels anys mésforts”, assegura el director tèc-nic de la FEVA, Òscar de la Riva,assenyalant que hi ha hagut “ro-tació de jugadors que no havienvingut mai”, que s’ha produït“fruit de la qualitat del torneigi les instal·lacions”. Desprésdels open de Sants (Barcelona)i Benasque, que acullen més demig miler de participants, el delPrincipat és el més reconegut enl’àmbit espanyol. En compara-ció, el nombre de participantsfa que el d’Andorra sigui “untorneig més interessant” perguanyar punts ELO i obtenir ti-tulacions internacionals.La bossa de premis és de10.500 euros, dels quals 2.200són per al guanyador. El dia 21es disputarà l’habitual Gran Prixd’Andorra a la plaça del poblede la capital, amb 8 rondes a par-tides de cinc minuts. Es reparti-ran 1.525 €. Per Francesc Rechi,president de la FEVA, l’acordsignat amb l’hotel possibilita lacontinuïtat del torneig, “estarmés tranquils econòmicament” i“seguir creixent”. En aquets sen-tit i per fer l’estada dels jugadorsmés agradable “mirarem de feraltres activitats. No hi faltaranidees”, que ampliaran les que esrealitzaven fins ara.La federació sempre ha tin-gut una consciència tecnològicaimportant per tal de fer ressò dela tasca que realitza. En aquestaedició estrena una aplicació pera mòbils i tauletes que permetràen quatre idiomes que els juga-dors tinguin tota la informacióde l’Open. A més també es re-transmetran en directe per in-ternet els quatre primers taulersde cada jornada, i a través d’unacàmera web es podrà seguir entemps real l’esdeveniment.L’Open internacional d’Andorrasegueix mantenint el nivellescacsfevaRodsthein, guanyador del torneig fa cinc anys, torna a l’Open.Es repeteixen les xifres de participació i de rànquing dels jugadorsj. j. b.ertsLa Federació Andorrana de Vòlei va presentar el llibre Vòlei,una història d’èxit, que coincideix amb el 25è aniversari de l’ens.En aquest recull es reflecteix l’arrelament que ha tingut aquestesport al país en les seves diferents modalitats, tant en pis-ta com en la versió de platja. Es fa una mirada enrere en lahistòria i tota la gent que s’hi ha implicat, exposa el present ideixa veure el que serà el futur. S’han llançat a la venda 250exemplars a un preu de 20 euros. Es pot comprar al Casal del’Esport.El passat, present i futur delvòlei andorrà, en un llibretati masiàvòleiLa Federació Andorrana deBàsquet (FAB) treballa a cons-ciència des de fa un temps perdesenvolupar el 3x3, ja que ésuna modalitat que s’impulsaamb força des de la FIBA i onels països petits poden trobaruna bona forma de represen-tació internacional. En aquestsentit, Andorra es classifica perprimer cop en uns Campionatsdel Món a través del rànquing.L’any passat va ser-hi repre-sentada al Mundial d’Alco-bendas sub-18 femení a travésd’una invitació de darrera hora.Andorra no va guanyar cappartit a la pista, però va compe-tir en tots. Només se’n va adju-dicar un per incompareixençade Tunísia, fet que va permetreguanyar llocs al rànquing.Això mateix permet estar alMundial de Jakarta (Indonèsia)del 26 al 29 de setembre. Hi sónels 32 millors països i el Princi-pat es troba en el 29. Hi jugaranCristina Andrés, Clàudia Bru-net, Anna Mañà i Laura Navar-ro. La FAB no podia assumir lesdespeses del viatge, que anirà acàrrec de les famílies. Andrés iNavarro repetiran experiència.S’ha realitzat una selecció dejugadores per representar An-dorra i “estic segur que ho fa-ran bé. Hi tenim posades mol-tes expectatives per guanyarpartits. Són molt competitivesi com més bé ho facin esporti-vament més portes se’ns podenobrir de cara al futur”, indicaJaume Tomàs, director tècnicde la federació.D’altra banda, l’AndorraTour 2013 tindrà quatre etapes,el 2, 4, 9 i 11 de juliol, totes alpavelló Joan Alay. Enguany hihauràl’al·licientdeclassificar-seper disputar competicions in-ternacionals: el ChallengerWorld Tour Qualifier Bucarest(28 i 29 de juliol), l’Open FFBBPerpinyà (3 i 4 d’agost) i l’NBA3X Tour Barcelona (14 i 15 desetembre). En el de Romaniahi seran els quatre millors ju-gadors masculins de l’AndorraTour i en la resta dos equipsmasculins i dos femenins.Andorra es guanya ellloc per estar al Mundial3x3 sub-18 femeníRedaccióAndorra la VellabàsquetLa contrarellotge dels Jocs delMediterrani de Mersin (Turquia)es disputava amb la participacióde David Albós. L’andorrà, en laseva especialitat, va concloureen la catorzena posició. La pro-va la van realitzar 23 corredors.Va completar el recorregutamb un registre de 35.24,51 mi-nuts, i es va quedar a 2.39,44 delvencedor, el francès Yoann Pai-llot, que va guanyar la medallad’or amb un temps de 32.45,07.Al segon calaix del podi va pu-jar-hi l’espanyol Luís GuillermoMas amb 32.58,28, mentre quetercer va ser el turc Rasim Reis(33.41,38).Els qui també van debutarvan ser Patrice Lozano i FredericBreton en la ronda preliminarde petanca per parelles. Els an-dorrans, en el grup 1, van gua-nyar en primera instància Sèrbia(7-13), però van caure en el se-gon matx amb Itàlia (13-9). Avuiels andorrans s’enfrontaran ambAlgèria.David Albós finalitza catorzèen la contrarellotge de MersinolimpismeRedaccióAndorra la Vella
  18. 18. CLASSIFICATS18 DIMECRES, 26 DE JUNY DEL 2013Vols vendreel teu cotxeo la teva moto?Anuncia’ten aquest espai.Més informació al80 88 88COMPRO TOT TIPES DE COTXESDE MENYS DE 8 ANYS.PAGAMENT AL COMPTATEns desplacem per veure el vehicle.tel : 32 15 89Vehicles a: http://www.buscocotxe.ad/autoexport/ImmoblesVehiclesVENDA DE LLENYA- Roure. Comanda mínima: 1/2 m3(elpreu inclou també eltransport i la col·locació).- Confecció de coms.- Sacs d’encenalls.835 800Diversosc/ la Llacuna, 11.Andorra la Vella.Tel.: 827 537Diners al’instantCOMPRO ORi ara també PLATAPAGO + I MILLORDISPOSEM DE MOBILIARI DEBOTIGA I MANIQUINS DEMOLT BONA QUALITAT APREU DOCASIÓ (estat impecable)Interessats: 33 25 26OPORTUNITATPer imminentdesnonamentes venen tots elsefectes de la llar.Tel. 665 700Les noies méscompletesde la ciutat24 hores - Visa - SortidesLa Seu d’Urgell693 681 525 / 973 989 518FLORESFRESCASdes de 30 €Immobiliària:tel. 835 800www.manteniment-serveis.comPLETA D’ORDINOApartament de 105 m2amb jardí, 3 hab.,2 banys, sala amb llar de foc,molt assolellat.NOU PREU: 398.000 €PLETA D’ORDINOAcollidor dúplex de 95 m2+ 8 m2deterrassa. 2 habitacions, 2 banys, sala amb llarde foc. Pàrquing.NOU PREU: 360.000 € (NEGOCIABLE)Tot tipus de serveis i reformes, fusteria, elec-tricitat , lampisteria, pintura. Neteja i planxata domicili. Subministrament de llenya.PLETA D’ORDINOMagnífica ocasió. Apartament de 110 m2ambterrassa. 3 habitacions, 2 banys. Gran menjadoramb llar de foc. Molt assolellat. Plaça doble depàrquing, amb traster.REBAIXAT: 475.000 €BUSQUESPIS? 806 260Príncep Benlloch, 8-1rAD500 Andorra la Vellaacg@acg.adDescobreix tota la nostra oferta a www.acg.adANDORRA LA VELLAREF.2810102: PIS,2 H.,SENSE MOBLES,AMB PÀRQ.I TRASTER. SANTA COLOMA. PREU: 400 EUROSREF. 3710101: PIS, 2 H., SENSE MOBLES, ZONAPLAÇA DE LES ARCADES. PREU: 450 EUROSREF. 4070201: PIS, 2 HABITACIONS ÀMPLIES, CUI-NA REFORMADA INDEPENDENT, A SANTA COLOMA.PREU: 450 EUROSREF. 9990112: PIS, 2 HABITACIONS, MOBLAT, AMBPÀRQUING I TRASTER, AL C/ ROUREDA DE SANSA.PREU: 553 EUROSREF. 2880201: PIS, 3 HABITACIONS, SENSE MO-BLES, AL C/ GIL TORRES. PREU: 400 EUROSREF. 2640101: PIS, 4 HABITACIONS, SENSE MO-BLES, GRAN MENJADOR, CUINA ÀMPLIA, ZONAANTIC HOSPITAL. PREU: 600 EUROSESCALDES-ENGORDANYREF. 2020132: ESTUDI SENSE MOBLES, ZONA DONDENIS. PREU: 350 EUROSREF. 4170101: PIS, 2 H., SENSE MOBLES,TOT EXTE-RIOR,A L’AV. PONT DE LA TOSCA. PREU: 400 EUROSREF. 4070102: PIS, 2 HABITACIONS AMB MOBLES,CUINA INDEPENDENT, MENJADOR, A LA ZONA DELDON DENIS. PREU: 450 EUROSREF. 3070101: PIS, 3 H., SENSE MOBLES, AMB PQ.,I TRASTER, TOT EXTERIOR, AMB VISTES, A L’AV. FI-TER I ROSSELL. PREU: 625 EUROSREF. 4450101: PIS, 4 HABITACIONS, SENSE MO-BLES, REFORMAT, TOT EXTERIOR, A L’AV. DEL PES-SEBRE, AMB TOT INCLÒS. PREU: 600 EUROSENCAMPREF. 3340101: ESTUDI ACOLLIDOR, HORT DE GODÍ,SENSE MOBLES. PREU: 200 EUROSREF. 3250101: PIS, 1 HABITACIÓ, SENSE MOBLES,AMB PÀRQUING I TRASTER INCLOSOS, ZONA TURÓDE VILA. PREU: 275 EUROSREF. 4220101: PIS, 1 H., MOBLAT, AMB PÀRQUING,AL COSTAT DEL FUNICAMP. PREU: 400 EUROSREF. 4060101: PIS, 1 HABITACIÓ, AMB MOBLES OSENSE, AMB BALCÓ I PÀRQUING, ZONA MIRADORD’ENCAMP. PREU: 350 EUROSREF. 2320301: PIS, 2 H., AMB MOBLES, AMB PQ.,ZONA HOTEL CORAY. PREU: 350 EUROSLA MASSANAREF. 2300301: PIS, 3 HABITACIONS, SENSE MO-BLES, AMB PÀRQUING, A LA ZONA DEL PRAT DELCOLAT. PREU: 450 EUROSREF. 3090101: CASA INDIVIDUAL A SISPONY,DE 3 PLANTES, A LA URB. CAMP DE BAIX.PREU: 625 EUROSARINSALREF. 2500101: PIS, 1 H., MOBLAT, PER LA ZONADEL CRÈDIT ANDORRA, ZONA TRANQUIL·LA.PREU: 350 EUROSREF. 2090101: PIS, 1 HABITACIÓ, AMB MOBLES,AMB PÀRQUING, A LA CTRA. GENERAL D’ARINSAL.PREU: 400 EUROSREF. 2030101: PIS, 1 HABITACIÓ, MOBLAT, AMBPÀRQUING, CTRA. GENERAL. PREU: 400 EUROSREF. 3490401: PIS, 2 HABITACIONS, SOLEJAT, AMBVISTES. PREU: 400 EUROSEL TARTERREF. 9990110: PIS, 1 HABITACIÓ, MOBLAT, AMBPÀRQUING I TRASTER, ZONA TRANQUIL·LA A PEUDE PISTES. PREU: 400 EUROSREF. 4400101: PIS, 2 HAB., SENSE MOBLES, ALTARTER, PROP CTRA. GENERAL. PREU: 350 EUROSREF. 3970002: PIS, 1 HAB., MOBLAT, AMB PQ. ITRASTER, DAVANT PQ. PISTES. PREU: 350 EUROSSANT JULIÀ DE LÒRIAREF. 2670101: PIS, 2 HABITACIONS, AMB TERRAS-SA, SENSE MOBLES I PÀRQUING, CTRA. DE LA RA-BASSA. PREU: 400 EUROSREF. 3980101: PIS, 3 HABITACIONS, AMB MOBLES,AMB PÀRQUING, A LA CTRA. DE LA RABASSA.PREU: 500 EUROSREF. 2220002: PIS, 2 H., SENSE MOBLES, AMBPÀRQ., CTRA. DE LA RABASSA. PREU: 450 EUROSGRANOPORTUNITATENCAMPCENTREPis de 90 m²,3 habitacions,2 banys,PER REFORMARPreu: 120.000 €Tel.: 831 277PARTICULAR LLOGALOCAL DE 128 M2,3a plantaEDIFICI PRÍNCEPS -ESCALDESCÈNTRIC -LLIURE D’ENVANSApropiat per a consultori,despatx, despatxd’arquitectura, federaci-ons, etc.PREU: 975 eurosmensuals. Despeses decalefacciói comunitàries incloses.Tel. 800 600 (Sra. Imma)Vols vendre o llogar el teu pis?Anuncia’t en aquest espai Més informació al 80 88 88Busquem pisos de lloguer a totesles parròquies.Tenim clients esperant per llogar el vostre pis!MISSATGERDistribució de publicitatPassamansCartes normalsCartes certificadesRevistesServei dencàrrecs(buscar compres, medicaments, etc.)Nosaltres síque arribema TOT arreuMISSATGERMISSATGERTel. 329 921 El primer diari digital d’Andorra

×