Diari del 24 de febrer de 2014

474 views

Published on

Aquí us podeu descarregar el diari d'avui. Que tingueu un Bondia!! :)

Published in: News & Politics
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
474
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
4
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Diari del 24 de febrer de 2014

  1. 1. PLA DE JUBILACIÓ 100% Capital Garantit 3% Rendibilitat Garantida* *3% TAE fins el 31/12/2016 Dilluns, 24 De febrer Del 2014 núm. 2.505 / Any 11 Unificació de les normes d’accés a la muntanya “A Andorra hi ha bastant capital per fer front a les inversions en energia” Els comuns treballen per unificar els criteris de les ordinacions d’accés als camins de muntanya per facilitar la tasca de control que fan els banders AVuI éS NOTícIA pàgina 3 TATI mASIà ENTREVISTA A Albert moles pàgines 6 i 7 DA lamenta que l’oposició plantegi apujar les cotitzacions ANDORRA pàgina 8 El SEP confia que la consultiva faci canvis en les jubilacions ANDORRA pàgina 8 Les mundialistes Bòsnia i Bèlgica, rivals per a l’Eurocopa ESpORTS ‘Monument a l’aigua’, premiada al Concurs d’escultures de neu culTuRA pàgina 13 www.bondia.ad / tel. 808 888 / fax 828 888 Dimitri d’Alfange d’Uvril Prestigiós vident i mèdium francès recentment instal·lat a Andorra Telèfon: 845 381 - Mòbil: 340 628 - www.dimitridalfange.ad Consulta amb cita prèvia al despatx d’Aixirivall (Sant Julià de Lòria) El seu equip de vidents professionals, disponible per telèfon, xat i e-mail Consulta immediata a www.selection-voyance.fr Nº de Comerç: 923720M OBRA CIVIL / EDIFICACIÓ ESTRUCTURES Disposem de: Paletes / Encofradors / Ferrallistes / Pedrers / Gruistes / Cap d’equip Av. Joan Martí, 73. Local 2. Encamp.Tel. 333 954 - 815 971 nova.constructora@andorra.ad pàgina 14 Schrottshammer venç amb un rècord de 185,19 km/h ESpORTS pàgina 15
  2. 2. 2 D’interès Casament? Bateig? Comunió? Dilluns, 24 De febrer Del 2014 Av. Fiter i Rossell, n. 6, 2n 2a, Escaldes-Engordany. Tel.: 861 887 Recorda EL TEMPS Avui INFONEU 0 11 mín. OrdinO arcalís max. SETMANA AMB NOUS FRONTS Inici de setmana on de nou els fronts ens aniran creuant i deixaran precipitacions al llarg dels dies i amb un descens de les temperatures. Això però no serà avui doncs la situació meteorològica serà força tranquila. Durant el matí el cel estarà asserenat. A partir de la tarda arribaran núvols alts que no donaran precipitacions tot i que durant la nit es faran més compactes. Les temperatures seran molt similars a les de diumenge amb tendència a baixar al vespre. El vent bufarà del sud-oest amb ràfegues moderades que baixarà de força al migdia i tarda als cims. Que tinguin un BonDia. dimArts 1 mín. Aquesta previsió i cotes poden variar en funció de les condicions meteorològiques. 8 max. -4/5 -3/6 -2/8 -4/6 -2/8 -8/1 Cota mínima cm Cota màxima cm Qualitat de la neu Accessos Instal·lacions obertes Pistes obertes Telèfon estació -1/10 arinsal 120 160 Pols Oberts 18/18 23/23 878 000 120 160 Pols Oberts 12/12 19/19 878 000 pas de la casa grau rOig 0/11 -1/10 -3/8 -2/13 dimecres pal 160 260 Pols Oberts 15/15 27/27 739 600 0 mín. 6 max. Cota mínima cm Cota màxima cm Qualitat de la neu Accessos Instal·lacions obertes Pistes obertes Telèfon estació Circuit de fons Cota mínima cm Cota màxima cm sOldeu el TarTer 150 230 Pols Oberts 30/30 48/48 872 900 120 225 Pols Oberts 36/36 64/64 890 500 15 km 80 120 Qualitat de la neu Accessos Telèfon estació Dura Oberts 741 444 FARMÀCIES DE GUÀRDIA Andorra la Vella Farmàcia del Pont Av. Meritxell, 68 - Tel.: 801 111 Pas de la Casa Farmàcia del Pas C/ Major, 1 - Tel.: 755 860 - 352 711 C/ BRA. RIBERAYGUA, 12 ANDORRA LA VELLA TEL. 809 400 VENDA I LLOGUER D’INSTRUMENTS MUSICALS SO PROFESSIONAL MATERIAL PER A DJ REPARACIÓ I AFINACIÓ DE TOT TIPUS D’INSTRUMENTS MUSICALS I MATERIAL ELECTRÒNIC ASSESSORAMENT I PRESSUPOSTOS PER A INSTAL·LACIONS DE SO PROFESSIONAL Estilistes Espai Sublim TELÈFONS URGÈNCIES Servei Urgent Mèdic (SUM) 116 Hospital de Meritxell 871 000 Urgències (la Seu) 973 35 29 42 Hospital (la Seu) 973 35 00 50 Transport Sanitari Programat 871 116 Creu Roja 808 225 Policia 110 Policia Municipal (la Seu) 092 Mossos d’Esquadra 088 Bombers 118 Bombers (la Seu) 085 Ambulància (la Seu) 973 35 33 35 FEDA (avaries) 145 Andorra Telecom: (Avaries/Aten. al client) 115 111 Andorra Telecom (Inf. nacional) Andorra Telecom (Inf. internacional) 119 ASSESSORS D’IMATGE Horari intensiu de dilluns a dissabte (de 9.30 h a 19.30 h) segueix-nos a Tel. 866 700 Carrer Joan Maragall, 12, local 2. Andorra la Vella. CATALÀ EXPRÉS Quina paraula catalana hem d’emprar per evitar el barbarisme *concordància? Hem d’emprar concordança. En aquest cas, no hi ha concordança. TRACTAMENT RESTAURADOR + RENTAT + MASSATGE CAPIL·LAR + PENTINAT a 26,50 € METXES + RENTAT + MASSATGE CAPIL·LAR + TRACTAMENT + PENTINAT a 29,99 € IGI NO INCLÒS
  3. 3. 3 Dilluns, 24 De febrer Del 2014 Avui és notícia Medi natural Els comuns unificaran les ordinacions d’accés als camins de muntanya L’objectiu és facilitar la tasca de control que realitzen els banders després de detectar dificultats en l’aplicació tati Masià M.S.C. andorra la Vella Després que la majoria de comuns aprovessin les ordinacions per regular l’accés motoritzat als camins de muntanya (tots excepte Sant Julià de Lòria), s’han registrat algunes dificultats per implementar-les. El fet és que en les tasques de control i inspecció hi pren part el cos de banders. Però un cop totes les regulacions han estat en marxa, s’ha posat de manifest que les diferències entre els reglaments dificulten l’actuació dels agents. Per facilitar la seva feina, a principis de febrer els representants dels comuns, encapçalats per la cònsol menor d’Ordino, Consol Naudí, i el director dels banders van convenir unificar els criteris de les diferents ordinacions. L’acord entre totes les parts hi és i ara s’ha iniciat el treball per canviar els punts que creen problemes amb l’objectiu que a la primavera ja es pugui aplicar el nou document, segons va explicar Naudí, després de ser aprovat pel consell de comú de cada corporació. En la normativa es recollirà que qui pot realitzar les tasques de vigilància i el comunicat d’infracció seran els banders. Els punts que s’ha vist que cal unificar fan referència al nombre de motos que poden circular juntes (els grups poden anar de tres a cinc vehicles segons la corporació) i fixar el mateix import de les sancions. Sobre aquest darrer aspecte, avui la diversitat és gran tenint en compte que mentre que Andorra la Vella i la Massana preveuen multes d’entre 50 i 3.000 euros, a Encamp poden anar de 50 a 1.000 euros i Els comuns estan treballant per unificar les ordinacions que regulen l’accés motoritzat al medi natural. Cal unificar el nombre de motos que circulen juntes Que no s’hi inclogui només els vehicles motoritzats Algunes ordinacions preveuen que els grups poden estar formats per tres motos i altres, per cinc vehicles. Algunes corporacions volen que, a més de l’accés motoritzat, es faci referència a les bicicletes de descens. Fixar la mateixa velocitat màxima permesa Tipificar les infraccions fixades en les ordinacions La majoria de comuns preveuen una velocitat màxima de 20 quilòmetres per hora, però altres no fixen cap topall. Una mateixa infracció no té la mateixa consideració de lleu, greu o molt greu en les diferents normatives aprovades. a Ordino, de 50 a 500 euros. Escaldes-Engordany i Canillo estableixen sancions fixes (de 150 i 300 euros, respectivament) i un import per a casos de reincidència (de 300 i 600 euros). En les modificacions que es plantegen també s’aposta per- LES TEVES SEGONES ULLERES NEW WAYFARER GRADUADES PER 1€ MÉS* Oferta limitada 12.000 unitats entre Espanya i Andorra. 255x39 prensa Andorra CATA.indd 1 Uniformar l’import de les sancions previstes Hi ha comuns que preveuen sancions d’un mínim de 50 euros i un màxim de 500, 1.000 o 3.000. Altres tenen una multa fixa. Eliminar la possibilitat de comissar vehicle Alguns comuns recullen la possibilitat de comissar el vehicle, una tasca que els banders no poden fer. Per això caldrà eliminar-la. què la velocitat màxima permesa sigui la mateixa en totes les parròquies (la majoria l’han establert en 20 quilòmetres per hora) i per tipificar les infraccions (fent que cadascuna tingui la mateixa consideració de lleu, greu o molt greu en totes les ordinacions). Per altra banda, també s’ha destacat la necessitat d’especificar la prohibició de conduir camp a través. A més, hi ha reglaments que només fan referència a l’accés motoritzat al medi natural però alguns comuns volen que en el text també s’hi incloguin les bicicletes de descens ja que avui porten problemes quan accedeixen camp a través. Finalment, un altre aspecte que cal eliminar de les ordinacions d’algunes corporacions és la possibilitat que els banders comissin el vehicle, una actuació que no estan facultats per realitzar. Al mateix temps, els comuns van acordar entregar a aquest cos la llista dels camins en què està prohibit circular. El Comú d’Ordino va ser el primer a aprovar una ordinació d’aquest tipus i tot seguit la resta de corporacions se’n van anar dotant d’una. Tal com recorda el conseller de Medi Ambient d’Andorra la Vella, Jordi Cabanes, en un principi hi havia parròquies reticents a regular l’accés als camins de muntanya però la capital va ser de les primeres a aprovar una ordinació després d’Ordino i inspirant-se en el document aprovat per aquesta corporació. Cabanes va destacar que la tasca d’unificació que s’està realitzant ara no representa començar de nou ja que el reglament base ja està elaborat i del que es tracta és tan sols de modificar uns punts concrets. C.C. ILLA CARLEMANY Av. Carlemany, 70 – Planta 0 (+376) 846 667 *Consulta les condicions a l’òptica 04/02/14 17:17
  4. 4. 4 OPINIÓ Dilluns, 24 De febrer Del 2014 EDITORIAL Carles torralba La necessitat d’unificar criteris Les formacions polítiques haurien de deixar de banda la picabaralla per la reforma de la CASS i buscar consens. Els comuns han posat en relleu la intenció d’unificar les ordinacions d’accés als camins de muntanya perquè hi hagi unes normes similars a les diferents parròquies, la qual cosa faciliti, alhora, la feina que fan els banders en la vigilància d’aquests camins. i és que no sembla lògic que segons la parròquia aquells que infringeixen les normes paguin multes d’import molt dispar i tampoc que no hi hagi un criteri unificat sobre diferents qüestions com ara el nombre de vehicles que poden accedir de manera conjunta a través d’aquests camins. D’aquesta manera, i després que les parròquies van fer la feina de regular l’accés rodat a la muntanya, és evident que cal fer un pas més enllà i vetllar perquè la norma sigui la mateixa (o si més no molt similar) a tot el territori. De totes maneres, potser hauria estat més positiu que els comuns haguessin arribat a un acord sobre aquesta unificació de la norma prèviament i, per tant, no s’hagués de fer ara aquesta tasca. Malgrat tot, és positiva aquesta intenció dels comuns d’unificar criteris i és d’esperar que es pugui arribar a un acord que serveixi per preservar el medi. Justo ruiz L’equip suma tres punts vitals per allunyar-se del descens després de remuntar davant el Viladecans. DES DE SHERWOOD Jordi Serret i eStopà Grotescament inimaginable La futurologia no només és una modalitat kitsch d’estafa morrallera, que malviu en les graelles detrítiques de les televisions, és una pulsió que ha poblat l’imaginari de totes les generacions que hi ha hagut. ¿Anirem a millor? ¿Què serà de nosaltres? Als nascuts en els anys 70, pensar en el 2014 ens remetia a aeronaus voleiant per urbs superpoblades serpentejant entre gratacels fluorescents, i si bé la incorporació de la xarxa global, els smartphones i aplicacions vàries a la nostra vida són fites considerables en l’evolució tecnològica, tenen gust de poc si les contraposem amb tot allò en què fantasiejàvem induïts per fastuoses hipòtesis artístiques. Si fem un cop d’ull als escenaris proposats pels visionaris que volien obrir una finestra a les estances del temps venidor, trobem resultats de tota mena. La sèrie de Hanna-Barbera Els Supersònics (1962) transcorria l’any 2062, i George Jetson hi llegia el diari en paper però vivia en un món ple de pantalles planes i llums per posar-se moreno (avançant-se una desena d’anys als raigs UVA). A 2001: Una odissea a l’espai (Stanley Kubrick, 1968) apareixien televisors que renunciaven al tub, juntament amb pantalles portàtils que antecedien de llarg l’iPad. La sèrie original de televisió de Star Trek (1966) pronosticava el concepte de telèfon mòbil i PDA amb els intercomunicadors de la tripulació, molt abans que la gent s’imaginés l’existència d’un aparell que no estigués esclavitzat a un cable. Des de campaments base contemporanis també hi ha qui hi ha dit la seva. A Matrix (Andy i Lara Wachowski, DIRECTORI 1999), es preveu la possibilitat que els éssers humans tinguin una connexió al clatell que els permeti carregar tot tipus de software, i a La teva història completa (Charlie Brooker, Brian Welsh, 2011), un dels capítols de la sèrie Black Mirror, un petit implant a la base del cervell permet disposar del que ha transcorregut al llarg de la teva vida, revisant tots i cadascun dels teus records en qualsevol suport audiovisual. Algunes d’aquestes propostes tan sols trastejaven amb el futur, com si fos una joguina que propicia elucubracions logístiques; d’altres, com en el cas del magistral capítol de Black Mirror, anaven més enllà i plantejaven el desequilibri existent entre els avenços tecnològics i les problemàtiques morals derivades. Això ens introdueix en els dominis d’aquells que varen utilitzar el futur com a al·legoria d’una por incerta que maldava per concretar-se. novel·les com Un món feliç (Aldous Huxley, 1932), Fahrenheit 451 (Ray Bradbury, 1953) i 1984 (George orwell, 1948) descrivien societats tiràniques amb classes socials fortament estratificades, que sabien captar la naturalesa dels nous estats totalitaris. En aquest marc el futur s’albira com un present inqüestionat que fa creure als ciutadans anestesiats amb vides idíl·liques que no cal canviar res perquè invariablement aniria a pitjor. Però tard o d’hora la façana il·lusòria en què es desenvolupa la vida deixa veure les costures mals cosides. Llavors es descobreix que les esposes sempre complaents són robots com en el film Les dones perfectes (Frank oz, 2004), que tot el nostre entorn no és res més que un gegantí escenari de cartó i pedra, com en El show de Truman (Peter Weir, 1998) o que hom és criat com un mer recanvi d’òrgans –L’illa (Michael Bay, 2005)– o eliminat en complir els 30 com a La fuga de Logan (Michael Anderson, 1976), o resulta que té algun defecte genètic com a Gatacca (Andrew niccol, 1997) o viu en una completa il·lusió dels sentits esclavitzats per màquines o alienígenes com a Estan vius (John Carpenter, 1998), Dark City (Alex Proyas, 1998) i la trilogia Matrix (Andy i Lara Wachowsky, 1999-2003), o que els sentiments dels androides són més genuïns i transcendents que els nostres –Blade Runner (Ridley Scott, 1981). El futur se’ns revela fascinant, aterrador o pueril quan la inventiva dels creadors es posa a estirar del cabdell de somnis que atresora la nostra espècie, paradigma de la curiositat infinita. El futur, però, posa de manifest la seva condició d’enigma còmica i tràgicament irresoluble quan des de la condescendència d’un present estàtic ens adonem que la inequívoca perspectiva que tenim de la presència d’una paret l’obtenim després d’haver-nos-la menjat amb una somera hòstia. De tant en tant un sondeig demoscòpic revela quins són els neguits que fan perdre la son a la ciutadania. Si féssim un cop d’ull al que inquietava la gent fa vuit o nou anys, segurament les respostes apuntaven als conflictes bèl·lics en el món, la salut dels éssers estimats i l’estat del medi ambient; en definitiva, llocs comuns –no per això menors– dels qui vivien sense ser víctimes de grans calamitats i veien els toros des de la barrera. Avui dia les res- postes reflectirien la preocupació per la feina, per trobar-ne o mantenir-la, la por de perdre l’habitatge o la preocupació de veure com despeses bàsiques com la llum i l’aigua s’apropen al llindar del luxe. L’any 1900 les principals amenaces per als ciutadans de París en l’àmbit social i polític, davant l’arribada del nou segle, eren una possible invasió dels cosacs, el neokantisme i la incineració de cadàvers. Asseguts còmodament en l’atalaia del present, dibuixem un somriure tendre en pensar en els neguits dels parisencs que treien el nas al futur del segle XX, i experimenten una vergonya pròpia i aliena mal dissimulada davant el cofoisme de qui vuit o nou anys enrere no sospitava gens ni mica la futura patacada que havia de vindre. En el seu llibre Pensar el segle XX, l’historiador Tony Judt diu sobre l’escriptor George orwell –autor de la celebrada distòpia futurista 1984– que la clau de la seva lucidesa i perspicàcia radicava en el fet que “tenia aquella capacitat d’imaginar les conspiracions i complots –per absurds que poguessin semblar– que estaven tenint lloc entre bambolines i tractar-los com a reals, aconseguint que fossin reals als nostres ulls. Els que com ell varen entendre correctament el segle XX ja força anticipadament –com Kafka– o com a observadors contemporanis varen haver de ser capaços d’imaginar un món futur per al que no existien precedents. Varen haver d’imaginar que aquesta situació insòlita i sense cap mena de dubte absurda estava succeint en realitat, en lloc de donar per descomptat, com tots els altres, que era grotescament inimaginable”. La Veu deL PobLe S. a. PReSIdeNT Carles Naudi d’areny-Plandolit SeCReTaRI Ferran Naudi d’areny-Plandolit GeReNT Thomas Kampfraat boNdIa dIReCToR Marc Segalés CaP de RedaCCIÓ Marta Fernández RedaCCIÓ Joan Josep blasco, Mireia Suero, esther Jover, Julià Rodríguez CoRReCCIÓ M. Àngels Sala MaQueTaCIÓ Lídia Jo, Cecilia Cogliati FoToGRaFIa Tatiana Masià, Iñaki Rubio, CoMeRCIaL I adMINISTRaCIÓ Ricard Vallès, Joan Nogueira, Virginia Yáñez dISTRIbuCIÓ Premsa distribució TRaNSPoRT Trans Integral Seu SL. Carrer Maria Pla, 28, 1a planta. andorra la Vella.Telèfon: 808 888 Fax: 828 888 adreça electrònica: bondia@bondia.ad Web:www.bondia.ad dipòsit Legal aNd. 114-2004 El diari no es responsabilitza de les opinions expressades pels col.laboradors de la secció de Tribuna. L’opinió del BonDia es reflecteix en el seu editorial. Perquè les vostres cartes al director o les vostres opinions puguin ser publicades, cal que ens faciliteu les vostres dades: nom i cognoms, passaport, telèfon i parròquia de residència. Avís SMS: En compliment del que preveu la Llei 15/2003 Qualificada de Protecció de Dades Personals, de 18 de desembre, us informem que les vostres dades personals passaran a formar part d’un fitxer automatitzat, a què acordeu el vostre consentiment, la finalitat del qual és la gestió dels missatges SMS. El responsable del fitxer és la SoCIETAT LA VEU DEL PoBLE SA, on podeu exercir el drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició. Us informem que les vostres dades no seran cedides. Els missatges es publiquen literalment, d’acord amb el contingut rebut a la redacció del BonDIA. no obstant, el diari es reserva el dret de publicació i no es responsabilitza de les opinions expressades en aquesta secció. L’USUARI es compromet a fer un ús adequat dels continguts i serveis que ofereix el BonDIA i amb caràcter enunciatiu però no limitatiu, a no emprar-los per a (i) incórrer en activitats il·lícites, il·legals o contràries a la bona fe i a l’ordre públic; (ii) difondre continguts o propaganda de caràcter racista, xenòfob, pornogràfic, il·legal o atemptatori contra els drets humans. El BonDIA es reserva el dret de retirar tots els comentaris i les aportacions que vulnerin el respecte a la dignitat de la persona, que siguin discriminatoris, xenòfobs, racistes, pornogràfics, que atemptin contra la joventut o la infància, l’ordre o la seguretat pública o que, a judici seu, no resultin adequats per publicar-se. no es publicarà cap missatge amb dades personals o que puguin identificar una persona sense el consentiment de la persona interessada. L’usuari s’obliga a no utilitzar els serveis que es prestin amb fins o efectes il·lícits o contraris al contingut del present Avís Legal, lesius dels interessos o drets de tercers. L’usuari garanteix que la informació, el material, els continguts o les observacions que no siguin les seves pròpies dades personals i que siguin facilitats al titular del diari, no infringeixen els drets de protecció de dades personals ni cap altra disposició legal. La informació, els materials, els continguts, les opinions o les observacions que l’usuari faciliti al titular es consideraran no confidencials, i es reservarà el dret a usar-les de la forma que consideri més adequada. La relació entre LA VEU DEL PoBLE i l’USUARI se sotmet a la jurisdicció del Principat d’Andorra.
  5. 5. publicitat Dilluns, 24 De febrer Del 2014 Mai uns Tercers t’havien donat tant! NOVETATS 2014 Et donem més Avantatges exclusius en el taller de confiança Cotxe de substitució il·limitat 50% de la franquícia Peritatge al moment No penalitzem el 1r sinistre Assistència des del km 0 Premiem als bons conductors fins a un 60% de descompte Fenòmens de la natura, danys per pedregades, inundacions,... Assistència en viatge per a les persones Totes les cobertures, límits i garanties, estan detallades en el condicionat general ASSEGUR, S.A. · UNIÓ I ALIANÇA DE PREVISIÓ, S.A. OFICINA CENTRAL C/ Pau Casals 10, planta 2 · AD500 Andorra la Vella · Tel. (+376) 876 555 · Fax (+376) 860 759 OFICINA PYRÉNÉES Av. Meritxell 11, planta 3 · AD500 Andorra la Vella · Tel. (+376) 804 850 · Fax (+376) 860 759 www.assegur.com atencioclient@assegur.com www.facebook.com/AssegurAndorra 5
  6. 6. 6 Dilluns, 24 De febrer Del 2014 Entrevista Albert Moles, director general de FEDA “A Andorra hi ha bastant capital per fer front a les inversions en energia” El director general de Forces Elèctriques d’Andorra (FEDA), Albert Mo- també que “a Andorra hi ha bastant capital per fer front a les necessiles, considera que el sector de la producció d’energia és interessant per tats del pla d’inversions” de FEDA per als propers deu anys, però troba invertir, encara que els rendiments no siguin molt elevats. Moles afirma més difícil que empreses de fora s’interessin per venir al país. tAti MAsià una dimensió que és molt més gran que la d’Andorra. Julià Rodríguez AnDorrA lA VEllA ¿Quins són els objectius de la inversió de 230 milions prevista en els propers deu anys? Els objectius surten del Llibre Blanc de l’Energia. Un d’ells seria mantenir la competitivitat de preus i la qualitat dels serveis. Així mateix, es tracta de garantir el subministrament elèctric, també globalment, fet que vol dir que hem de veure com ampliem les xarxes d’interconnexió amb França i Espanya. Hem de provar de produir més electricitat a Andorra per dues raons: per una qüestió de disminuir l’impacte que té l’energia sobre la balança comercial, i a més per tenir les fonts energètiques relativament diversificades en la mesura que sigui possible, fet que ens permetria estabilitzar més el preu i diluir una mica els riscos. Es tracta que no tot siguin riscos de compra d’electricitat o de gasoil, sinó que tinguem un mix una mica més flexible i competitiu. Tant les inversions de FEDA com els projectes que s’estan promovent d’estalvi i d’eficiència han de servir també per crear llocs de treball, a través d’empreses subcontractades. ¿El sector privat s’hauria de sentir atret per invertir en la posada en marxa d’iniciatives per produir energia? La idea que tenim és que aproximadament la meitat de tot el que sigui producció, que és la part més grossa del pastís, compti amb la inversió del sector privat i això és el que estem provant d’estructurar conjuntament amb el Govern per accelerar projectes i dinamitzar la producció d’electricitat. Crec que veient el dèficit que tenim de producció pròpia, aquest és un sector que passi el que passi en el món de l’energia té uns l’entrada de capital privat ha de servir per dinamitzar la producció d’energia Es tracta de posar en marxa un projecte nou de producció cada dos o tres anys Per les dades que tenim, amb l’energia eòlica surten preus poc competitius anys de retorn pràcticament assegurats perquè realment en aquests moments som molt dependents tant del gasoil com de l’electricitat que importem. En definitiva, és un sector que pot tenir unes garanties per a l’inversor, sobretot si des de FEDA assumim una part dels riscos industrials o tecnològics derivats d’aquestes inversions. ¿L’avantatge d’invertir al sector és que el retorn de la inversió està assegurat? No és una inversió de risc o en tot cas té un risc limitat, malgrat que evidentment en contrapartida tampoc podrem donar rendiments molt elevats, com per exemple les empreses tecnològiques, però amb una visió a mitjà i llarg termini és un sector que pot ser interessant per a l’inversor del país. ¿El desplegament legislatiu perquè es desenvolupi aquest sector i interessi al sector privat no està tardant massa? Precisament fa poc vam signar un conveni amb el Comú d’Escaldes-Engordany per desenvolupar xarxes de calor i el mateix president de FEDA, el ministre Jordi Cinca, va comentar a l’acte que s’estava treballant en aquest marc legislatiu per presentar-lo al Consell General en un termini relativament ràpid. Amb això vull dir que hi ha la possibilitat de fer aquest marc de manera ràpida si així es vol. Es tracta de donar els instruments al capital privat per invertir en projectes de producció, ja sigui amb projectes autònoms o a través de FEDA. A més, una cosa que ara està molt poc desenvolupada és que qualsevol casa o edifici també pugui produir energia, ja sigui per al seu propi autoconsum o bé per vendre-la a la xarxa. L’objectiu, així doncs, és que l’entrada del capital privat pugui entrar a dinamitzar el sector de la producció d’energia al país. ¿Ja hi ha empreses que hagin mostrat interès per invertir en el sector energètic? Crec que el primer que s’ha de fer és acabar de dibuixar el model per veure si hi ha gent interessada o no, però trobo que a Andorra hi ha bastant capital per fer front a les necessitats del pla d’inversions. Però no sé fins a quin punt grups inversors de fora estarien interessats a venir a un mercat tan petit com el nostre, cosa que no és tan evident. Sí que a Europa les inversions en aquest sector han baixat en els últims anys, però en països d’Iberoamèrica, Àsia o Àfrica hi ha moltes oportunitats per invertir perquè tenen ¿Què fa falta perquè Andorra pugui produir el 30% de l’electricitat d’aquí deu anys, tal com es marca com a objectiu el Llibre Blanc de l’Energia? Amb el projecte de cogeneració que es vol fer a Soldeu, s’arribarà al 3% del consum d’energia d’Andorra, i amb el que es preveu a la Comella i el Centre de Tractament de Residus ens situaríem en un 5% o 6%; d’aquesta manera assoliríem un 9% del consum total i s’hi haurien d’afegir tres o quatre projectes més similars i un altre d’hidràulic que es pugui fer, i ja estaríem en un 25% o 30%. Es tracta, d’alguna manera, de po-
  7. 7. ANDORRA Dilluns, 24 De febrer Del 2014 TATi MASià sar en marxa un projecte nou cada dos o tres anys, que crec que és el que toca. Una bona part de l’energia s’ha d’obtenir de les centrals de cogeneració i una altra de centrals hidràuliques o projectes de biomassa, dels quals també s’està parlant. El que tenim més clar, però, és el que ja s’ha posat en marxa, com és la central de cogeneració de Soldeu, i s’ha de tenir present que igual que altres sectors, el de l’energia s’està reinventant i creant models de negoci nous. Per aquesta raó el pla que tenim és d’aquí deu anys, però això no vol dir que no el modifiquem si fa falta d’aquí dos o tres anys perquè la tecnologia i els preus dels costos van evolucionant i s’ha de reaccionar prou ràpid per treure’n el màxim profit. ¿En aquests moments sí que es pot dir que les plantes de cogeneració seria el model a seguir més adequat per al país? Per nosaltres és una manera prioritària de desenvolupar aquest model, tot i que segurament hi ha altres vies i sortiran tecnologies noves que s’hauran de seguir i haurem d’anar adaptant-nos-hi. ¿Però quantes plantes farien falta d’aquestes característiques? Tenim el pla pel que fa a concepte, però el que pretenem, per exemple amb un acord que ja tenim amb Escaldes i s’estendrà també als altres comuns, és identificar les zones amb forta demanda de calor i provar de veure si és rendible desenvolupar un projecte d’aquest tipus i posteriorment, quan sigui rendible i estabilitzat, veure si es pot posar una central de producció d’energia a prop. Si les condicions es compleixen, es podrien engegar els propers anys tres o quatre projectes més. Poden ser projectes de cogeneració o altres sistemes d’energia, tot dependrà de la demanda i dels espais i les capacitats que trobem. Hem de poder identificar entre tres i cinc projectes prioritaris perquè segueixin els de Soldeu i la Comella. La idea és que igual que a Escaldes-Engordany es faci aquest mateix treball en totes les parròquies... El nostre rol és promoure aquests projectes ja sigui directament amb l’aportació de capital privat i públic o bé a través de concessions o d’una altra forma. D’aquesta manera no volem actuar només com a empresa pública del Govern sinó mirant també la globalitat del sector. “Crec que aniran sortint moltes oportunitats per poder vendre productes i serveis també a fora” El reforç de les connexions amb els països veïns i l’increment de la capacitat de transport és fonamental perquè no hi hagi talls en el futur. ¿En quin estat estan les obres actualment? Malgrat que produïm molt més a Andorra, necessitem disposar d’una xarxa potent per absorbir tota l’energia perquè al final sempre pot haver-hi un moment en què les centrals d’Andorra es parin o que necessitem comprar més. Al final el que ens aguanta la xarxa, entre altres coses, són les línies amb França i Espanya. Per això trobo que és clau i estratègic tenir una bona connexió. Amb França ja tot està a punt perquè es culmini aquest procés i amb Espanya estem pendents de la línia que ve d’Adrall, que el 2016 o el 2017 hauria d’estar pràcticament enllestida. ¿Un cert retard en aquesta última línia pot ser molt greu per a Andorra? Tot depèn de com evolucioni la demanda i l’economia d’Andorra. Si el país comencés a créixer com fa deu anys podria tenir problemes en uns anys, això vol dir que tenim un marge per actuar, molt més gran que pel que fa al costat francès, però aquí les obres estan més avançades. D’aquesta manera es pot duplicar la capacitat d’importació i també serà possible que puguem produir més a l’interior d’Andorra perquè la xarxa ens aguantarà, amb la qual cosa a més s’allargarà la vida de les línies. És una inversió que realment garanteix una estabilitat molt important per al país en aquest àmbit i durant molts anys. Es parla també de fer arribar les conduccions de gas des de França i Espanya. ¿Fins a quin punt és això factible? El que ja estem fent primer és proveir-nos amb camions i potser a mitjà o llarg termini podria ser rendible, si el mercat es desenvolupa, fer un gasoducte d’un cantó o de l’altre o de tots dos. Això tindrà una mica de sentit quan realment a Andorra una tercera part de l’energia provingui del gas, ja que ara per produir un 3% a Soldeu no es farà un tub, ja que no es generen prou diners per pagar-lo. És el mateix que passa amb les línies elèctriques: si hem pogut fer les línies amb Espanya i França és perquè hi ha una demanda prou important que justifica que es porti a terme aquesta inversió. Vostè defensa que en el futur FEDA ha de participar en noves activitats de creixement amb altres actors econòmics. ¿Què vol dir amb això? Crec que FEDA té dimensió per començar a plantejar-se altres tipus de serveis directament o a través de partners o filials. Per això estem mirant de participar en projectes tant a dins com a fora del país. El sector de l’energia ha arribat a un moment en què pràcticament té el mateix valor l’energia que es gasta com la que es pot estalviar. El negoci de vendre i produir té un límit, amb la qual cosa s’ha de provar de donar cada cop més serveis, no només directament sinó facilitant la implantació d’empreses al país. El plantejament que moltes empreses del sector privat estan fent per sortir a l’exterior també l’han de fer les empreses del sector públic. Tenim un saber fer i crec que d’oportunitats n’hi ha i hem d’acabar de visualitzar-les. Crec que sortiran moltes oportunitats per dissenyar productes i serveis per poder vendre a fora. Es tracta d’aplegar sinergies perquè de mica en mica tot això es materialitzi, ja que tenim moltes idees que s’han de concretar una per una. 7 El Centre de Tractament de Residus s’ha convertit també en una font important de producció d’electricitat... Jo diria que el centre pot guanyar una mica per augment del volum però tampoc es pot multiplicar massa. Una de les coses que hem de fer és guanyar en eficiència. Amb això vull dir que encara que s’extregui una mica més d’electricitat hem d’aconseguir també extreure molta més calor, que és la manera d’aprofitar més el rendiment de la planta. Així podrem multiplicar per més de dos la quantitat d’energia produïda en aquest centre. L’objectiu és que amb aquesta calor es puguin escalfar molts edificis d’Andorra la Vella que siguin a prop. Això suposaria que si ara estem al voltant d’uns 13 GWh s’arribés a 25 o 30 GWh, fet que significa que s’incrementa molt significativament la quantitat d’energia que es pot aprofitar. ¿L’important volum d’inversions és assumible sense problemes per FEDA? De la manera que el pla s’ha dissenyat, es pot assumir i més amb l’aportació de capital privat que hem dit. ¿Quin paper pot jugar a Andorra l’energia eòlica? Pels números que tenim i les dades de què disposem, surten preus relativament poc competitius per ara, i a més també s’obtindrien quantitats d’energia relativament petites. Per això creiem que podem dir que ens resulta molt més rendible fer altres projectes que no l’energia eòlica. Una de les premisses que sempre s’han de tenir en compte és la competitivitat, de manera que no s’encareixi el preu. Per això s’ha optat per tecnologies que funcionin realment. ¿Quina valoració fa de les instal·lacions de producció d’energia fotovoltaica que ja hi ha en funcionament i quines previsions hi ha? Les quotes que es van treure no s’han esgotat i crec que el preu realment era relativament correcte. El que passa és que la capacitat de generar recursos és la que és, i sempre parlem de produccions petites les que es poden assolir, equivalent a diverses famílies a l’any. Sí que són projectes rendibles però aquesta rendibilitat pot arribar a 50 o 100 euros al mes, així que no es pot dir que hi hagi al darrere un negoci molt clar. L’important és que qui vulgui ho pugui fer, i a més no perdi diners, que hi hagi una estabilitat garantida, cosa que crec que s’ha aconseguit. O sigui que s’ha d’incentivar però fins a un cert nivell.
  8. 8. 8 ANDORRA Dilluns, 24 De febrer Del 2014 CASS Sindicat de l’ensenyament Públic DA lamenta que l’oposició plantegi l’increment de cotització El SEP confiat en la , consultiva per fer canvis al projecte de les pensions Critiquen “la manca de responsabilitat” a l’hora d’afrontar la reforma tAti mASià Redacció Agències AndorrA lA vellA AndorrA lA vellA Demòcrates per Andorra (DA) va contestar ahir les crítiques de l’oposició al projecte de llei de modificació de la Llei de la CASS. D’aquesta manera, reiteren la complicada situació de les finances de la parapública i alhora lamenten que es plantegi un increment de les cotitzacions, tenint en compte la conjuntura econòmica. “La manca de responsabilitat de l’oposició a l’hora d’afrontar la reforma és sorprenent i lamentable la demagògia de barrejar la inversió en infraestructura viària amb els recursos assignats al benestar”, van destacar a través d’un comunicat emès ahir, on afegien que “el Govern ha incrementat la partida destinada a benestar dels últims anys, arribant als pressupostos més elevats de la història en aquesta matèria”. Des de la formació política remarquen que els estudis actuarials que s’han realitzat en els últims anys relatius a la CASS “evidencien la necessitat d’una reforma defugint l’immobilisme”. Demòcrates per Andorra assegura en el comunicat que les modificacions “es fan per respondre a un compromís contret com és el d’encarar la sostenibilitat de l’Estat del benestar”. D’aquesta manera, po- La secretària general del Sindicat de l’Ensenyament Públic, Eva Choy, ha manifestat la seva confiança que el Govern incorpori algunes aportacions de la comissió consultiva al projecte de llei del pla de pensions de la funció pública. Segons Choy, hi ha alguns punts, com el fet que es vulgui fer una llei qualificada, que s’estan estudiant en profunditat i podrien ser modificats. La junta del SEP s’ha reunit recentment per valorar els diversos aspectes que afecten actualment el seu sindicat. Pel que fa al projecte de llei del pla de pensions de la funció pública, de moment el sindicat espera rebre aportacions dels seus afiliats per intentar incorporar-les durant el treball de la comissió consultiva. Choy ha explicat que “estem en fase de recollir dades” però que per ara no han rebut una gran participació per part dels afiliats, i que troben a faltar més implicació. Fins al 28 de febrer el sindicat espera rebre el feedback dels afiliats, i es convocarà una assemblea per informar tots els membres del sindicat i escoltar els punts de vista. Abans de decidir quines mesures s’emprenen per evitar Els consellers de DA en una sessió de Consell General. sen en relleu que cal continuar vetllant per una gestió acurada i “la revisió de la Llei de la CASS per adaptar-la a la realitat del país”. En aquest sentit, recorden la feina que s’està duent a terme per a l’establiment del Model Andorrà d’Atenció Sanitària, la modificació de la Llei de la CASS i la creació de la llei de serveis socials i sociosanitaris. Davant l’opció d’apujar la contribució dels ciutadans, des de Demòcrates per Andorra posen en relleu que “no compartim ni entenem com es pot plantejar l’increment de les cotitzacions tenint en compte l’augment de la pressió econòmica que implica per a empreses i famílies en la conjuntura actual”. A més a més, destaquen que lamenten “l’actitud de l’oposició davant una reforma que totes les formacions polítiques, a l’inici de les negociacions del pacte d’Estat, havien coincidit que s’havia de fer per reduir l’elevat dèficit i amb l’objectiu de garantir la viabilitat del sistema de pensions”. D’aquesta manera, posen sobre la taula el fet que els estudis relatius a la CASS mostren que els fons de la branca jubilació “d’aquí pocs anys, cap al 2016, entraran en dèficit i que les reserves s’esgotaran al voltant del 2030”. que s’apliqui la llei proposada en l’esborrany de l’executiu, el sindicat demanarà assessorament jurídic. Pel que fa a possibles vagues o manifestacions, Choy pensa que seran el darrer recurs, però de moment confia que el text incorpori les aportacions de la consultiva. Un dels aspectes que creu que s’hauran de modificar és el fet que es faci la modificació a través d’una llei qualificada. Tal com ha explicat Choy, han demanat al gabinet jurídic que comprovi si és necessari fer-ho així, i si es conclou que no ho és demanaran que es canviï. A més, volen saber quin és el criteri que ha portat a incorporar els treballadors de les escoles confessionals a aquest futur pla de pensions, i en canvi no incloure-hi els de l’Institut d’Estudis Andorrans o els de l’Efpem. Choy assegura que “no estem en contra que s’hi incloguin més col·lectius, però volem saber com ho justifiquen, perquè això suposarà més despesa”. D’altra banda, la junta del SEP també ha fet una valoració positiva del fet que a partir del curs vinent el Permsea s’apliqui als cursos de cinquè i sisè de primera ensenyança i que els alumnes treballin amb iPads de les escoles. PRODUCTES EN OFERTA DEL 17 DE FEBRER AL 2 DE MARÇ CUINATS, NOMÉS ESCALFAR PER A ENCÀRRECS: abans de divendres a les 20 hores amb botella de cava o vi, més amanida de 500 gr. 1 POLLASTRE A L’AST 1 ESPATLLA DE XAI A L’AST 1 CONILL A L’AST 1 PORQUET A L’AST 1 CUIXA DE XAI A L’AST ROSTIT DE XAI FARCIT (4 racions) SARSUELA DE PEIX (4 racions) RAP AMB CLOÏSSES (4 racions) POLLASTRE DE PAGÈS AMB ESCAMARLANS (4 racions) CASH DE CARNS Venda a particulars i a professionals +376 80 69 03 HORARI: De dilluns a dissabte de 10.00 h a 20.00 h Diumenges de 10.00 h a 15.00 h PER CUINAR (tot fresc) 7,90 €/Kg 5,95 €/Kg 9,50 € 15,00 € 8,00 € 55,00 € 25,00 € 36,00 € 50,00 € 49,00 € 27,20 € 2,50 € POPETS AMB SALSA AMERICANA (4 racions) PERDIU ROSTIDA AMB COLS DE BRUSSEL·LES (4 racions) CABRIT (4 racions i guarnició) OSSOBUCO DE VEDELLA BLANCA (4 racions i guarnició) PEUS DE PORC AMB CEPS (4 racions) CUIXA D’ÀNEC AMB PERES (4 racions) RODÓ DE VEDELLA AMB BOLETS (4 racions) PORQUET CUIT AL FORN (10 racions) 35,90 € 39,90 € 44,20 € 34,00 € 22,00 € 30,00 € 38,00 € 68,00 € 4,90 €/Kg C. E. Serradells 9,50 € Ctra. de la Comella Av. Tarragona Av. Salou CUIXA DE XAI DEL PAÍS TALLAT Carretera de la Comella, 45 - Andorra la Vella LLOM DE PORC CANYA HAMBURGUESA DE POLLASTRE X 4 UNIT. CONILL TENDRE LOT DE CARN N. 2 - 500 gr. de carn picada porc, 500 gr. de cap de llonza de porc, 500 gr. de botifarra crua. Treballem per fer més fàcils els moments més difícils ... • • • Incineracions (concessió oficial) Trasllats internacionals Repatriaments • Venda i col·locació de làpides • Servei de floristeria nacional i internacional • Gestió integral de tràmits per defunció C/ dels Escalls, 9, baixos. AD700 Escaldes-Engordany • Tel.: +376 • 86 66 32 • 80 71 80 • Fax: + 376 86 68 32 • 80 71 72
  9. 9. ANDORRA Dilluns, 24 De febrer Del 2014 Fundació Privada Tutelar Comencen les reunions per al projecte de vida independent Conferència Els responsables confien que al llarg d’aquest any la iniciativa sigui realitat TaTi masià M.F. andorra la vella El projecte de la Fundació Privada Tutelar de vida independent continua avançant. Tal com explica la gerent de l’entitat, Ester Fenoll, ara com ara ja hi ha les persones designades del ministeri de Salut i Benestar i de l’Escola Especialitzada Nostra Senyora de Meritxell (EENSM), responsables d’aquest programa, que juntament amb els representants de la fundació seran els encarregats de mantenir les diferents reunions de treball per anar configurant aquesta proposta. Fenoll posa en relleu que el més positiu és que el projecte tira endavant i va destacar, sobretot, que “tothom” ha mostrat molt d’interès perquè la proposta es pugui materialitzar i espera que aquest any pugui ser una realitat. D’aquesta manera, des de la fundació treballen amb la intenció que al llarg d’aquest 2014 es materialitzi aquesta iniciativa per fomentar l’autonomia de les persones amb alguna discapacitat. Malgrat tot, Fenoll afegeix que és complicat donar una data exacta per a la posada en funcionament, ja que hi ha moltes qüestions que encara s’han de perfilar. Tot i així, confia que la feina avanci de manera ràpida una vegada totes les parts implicades compten amb els representants necessaris en les reunions de treball. Escollir els pisos i definir els usuaris que es podrien acollir en aquest programa, així com La gerent de la Fundació Privada Tutelar, Ester Fenoll. salut i l’escola de meritxell ja tenen els representants per a les reunions entre les qüestions que caldrà definir hi ha escollir els pisos i definir els usuaris determinar el suport que necessitarà cadascun d’ells, són algunes de les qüestions en les quals ara caldrà treballar. El projecte de vida independent va sorgir arran de la donació de 100.000 euros que va fer el copríncep francès, François Hollande, a la Fundació Privada Tutelar. Amb aquests diners, l’entitat va començar a pensar en la idea de tirar endavant aquesta proposta encaminada a fomentar l’autonomia de les persones amb discapacitat, facilitant que puguin escollir on volen viure. Un cop al seu domicili aquestes persones podran rebre el suport que escaigui dels responsables del projecte, en funció de les seves necessitats. Per tant, es tracta d’una iniciativa una mica diferent dels pisos tutelats. Una vegada es va pensar en aquesta proposta, la fundació va voler implicar-hi el ministeri de Salut i Benestar, amb la intenció que pogués ser un programa durador en el temps, i l’Escola Especialitzada Nostra Senyora de Meritxell, tenint en compte que alguns dels alumnes del centre es poden beneficiar d’aquest programa. Responsables de la fundació han mantingut al llarg dels darrers mesos diverses trobades amb una entitat catalana que té un projecte com el que es vol materialitzar aquí, per poder començar a definir-lo. Policia Policia ADAPTANT-NOS ALS GRANS CANVIS: DEMOGRAFIA, OCUPACIÓ I COMERÇ Visita d’alumnes escolars de diferents centres educatius han visitat aquesta setmana passada el despatx central de la policia. l’objectiu principal d’aquestes visites és que els alumnes coneguin com treballa el cos i com és el dia a dia a l’interior de les dependències policials. van visitar, entre altres zones, la galeria de tir, el gimnàs i la sala d’informació, control i comandament. A càrrec d’Alfredo Pastor, professor d’Economia de l’IESE Data: 24 de febrer de 2014 Hora: 19 h Lloc: Edifici Crèdit Centre · 3a planta Av. Meritxell, 80 · Andorra la Vella Confirmació d’assistència: 88 88 80 9
  10. 10. 10 ANDORRA Dilluns, 24 De febrer Del 2014 Sostenibilitat Dificultat dels vehicles elèctrics per ser una alternativa turística El Servei Andorrà d’Atenció Sanitària S’afegeix a les mostres de condol per la mort del seu company i amic, que sempre estarà en el nostre record Sergi VICTORIO RUIZ El Servei Andorrà d’Atenció Sanitària S’afegeix a les mostres de condol per la defunció de Josep CASALS MARTELL Pare del director general de Salut i Benestar i membre del Consell Directiu del SAAS L’elevada inversió i el fet que sigui una activitat nova retarden la posada en marxa agèncieS Agències andorra la vella Gica’m i Volta’l són dues empreses andorranes que han iniciat rutes amb segway i cotxes elèctrics per diferents indrets del Principat, oferint noves propostes respectuoses amb el medi ambient. El segway i el twizzy permeten accedir a llocs on no arriben altres vehicles com els quads o els cotxes particulars, no contaminen, tenen un consum similar al d’una rentadora i no fan soroll. Les dues propostes, però, han trobat alguns entrebancs per poder-se establir al Principat. D’una banda, requereixen una inversió inicial d’uns 12.000 euros en el cas dels cotxes elèctrics i entre 7.000 i 8.000 euros per cada segway. A més, el fet que es tracti d’una activitat nova ha retardat els plans per posar-la en marxa. “Sempre que innoves la introducció costa, que la gent ho vegi com una Les rutes en ‘segway’ per Andorra la Vella. cosa factible i que pot funcionar”, va afirmar el responsable de Gica’m, Albert Sanromà. El representant de Volta’l, Quim Barceló, va coincidir que “de vegades la voluntat de crear coses noves costa, simplement potser pel fet que comporta temps o perquè s’han d’estudiar les coses i comparar amb altres llocs”. En aquest sentit va dir que l’ús del segway no estava regulat en el sistema de circulació, al mateix temps que va exposar les dificultats que ha trobat. L’objectiu d’aquestes empreses és posicionar-se com una oferta més de turisme i oci, però també fer un efecte taca d’oli i potenciar l’ús dels vehicles elèctrics com a mitjans de transport sostenibles i eficients. tati maSià tradicions Sessió del Consell del Bull la consòrcia dels casats d’andorra la vella va celebrar ahir el consell del Bull a casa de la vall. en la trobada hi va participar, entre d’altres, el president del grup parlamentari mixt, Jaume Bartumeu. els orígens de l’entitat es remunten al 1776 i la sessió d’ahir té lloc dos diumenges abans del dimecres de cendra.
  11. 11. ANDORRA Dilluns, 24 De febrer Del 2014 11 Esdeveniments Bona acollida al nou format del mercat de segona mà a Canillo Redacció / Agències Canillo L’edifici del Telecabina de Ca­ nillo va acollir ahir el mercat d’artesania, oportunitats i se­ gona mà. Tal com va explicar la responsable del departament de Cultura del Comú de Cani­ llo i organitzadora de l’esdeve­ niment, Marinette Pouzzo, en aquesta ocasió s’han unit les di­ ferents temàtiques que se solen acollir als mercats canillencs per aconseguir una participació més gran. De fet l’objectiu es va asso­ lir, ja que hi va haver 35 parades i una gran afluència de públic. Pouzzo va valorar positiva­ ment l’acollida d’ajuntar el mer­ cat d’artesania,-de les oportuni­ 1 bondia robapagines.pdf tats i de segona mà. D’aquesta manera s’ha aconseguit un nombre més elevat de parades participants i “més ambient”. A més, hi va haver molts esquia­ dors i visitants i Pouzzo va indi­ car que les vendes havien estat positives. Per a les properes edi­ cions, confia a mantenir aquest format. 13.36 14/02/14 tati masià A més de productes de segona mà hi havia artesania i oportunitats. Carnaval Divendres s’inicia la festa a Escaldes i Andorra la Vella Redacció andorra la VElla Divendres, a les set de la tarda a l’avinguda Carlemany, s’obri­ rà oficialment el Carnaval 2014 amb la penjada del Carnestol­ tes. Els comuns d’Andorra la Ve­ lla i Escaldes­Engordany tornen a organitzar de manera conjun­ ta aquesta celebració, amb la col·laboració de la Unió Protu­ risme d’Escaldes i l’Esbart Dan­ saire d’Andorra la Vella. Aquest any, la gran rua sortirà dissabte del parc de la Mola d’Escaldes a les sis de la tarda i arribarà a la plaça del Poble d’Andorra la Vella, on hi haurà la desfilada de comparses i una botifarrada. Diumenge al migdia, al carrer dels Veedors d’Escaldes, se cele­ brarà la tercera calçotada popu­ lar i dilluns tindrà lloc la festa infantil de disfresses a la sala del Prat del Roure. Dimarts, a la plaça Guillemó s’hi farà el ro­ batori de les olles, amb l’Esbart Dansaire d’Andorra la Vella. C M Y CM MY CY #somdeforfetmobiland CMY K Multipliquem els minuts i megabytes dels Forfets Mobiland. andorra la Vella Minuts nacionals Sol·licituds per als horts socials El període d’inscripcions i de lliurament de sol·licituds de demanda d’ús d’una parcel·la als horts de la Margineda d’An­ dorra la Vella estarà obert fins divendres. Totes les persones interessades hauran de diri­ gir­se al Punt Informació Gent Gran de la conselleria de Social del Comú, al carrer Prat de la Creu, on hauran d’omplir amb les seves dades personals una butlleta de sol·licitud. Forfet Mobiland 15 Forfet Mobiland 29 Millor AT QUAL IT ! PREU Forfet Mobiland 49 Consulta la resta de forfets a andorratelecom.ad 100 70 200 140 400 30 Dades en MB 100 250 500 500 1000 Minuts rebuts en itinerància 15 € 0 29 € 30 45 49 € www.somdeforfetmobiland.com
  12. 12. 12 Dilluns, 24 De febrer Del 2014 Pirineus Medi ambient La Seu ha de reduir 11.000 tones de diòxid de carboni abans del 2020 El PAES preveu un seguit d’accions que afecten edificis municipals, vehicles i enllumenat Redacció L’Ajuntament de la Seu d’Urgell i la totalitat dels sectors econòmics del municipi afectats (sector terciari, residencial, transport i tractament de residus) hauran de reduir un total d’11.041,56 tones de diòxid de carboni, per assolir l’objectiu de reducció del 20% abans de l’any 2020 establert en el Pacte d’alcaldes. Aquesta és la primera conclusió que es desprèn de l’inventari d’emissions de gasos d’efecte hivernacle presentat recentment i que s’emmarca en el Pla d’acció per a l’energia sostenible (PAES) de la capital alturgellenca. Aquest inventari d’emissions de diòxid de carboni assenyala que l’any 2005 el municipi de la Seu d’Urgell va emetre 55.207,79 tones de diòxid de carboni. Una altra de les conclusions de l’inventari és que la principal font emissora de diòxid de carboni actual són els combus- Un moment de la presentació del PAES a càrrec de l’alcalde, Albert Batalla. tibles líquids, que representen el 47,11% de les emissions, i que els sectors que contribueixen amb més emissions són el transport, seguit del domèstic, causants del 36% i el 31% de les emissions, respectivament. Fruit de l’inventari municipal de consums energètics i d’emissions de diòxid de carboni i de la diagnosi energètica, s’ha definit una proposta de mesures que ha de permetre la reducció d’un 20% de les emissions de gasos efecte hivernacle l’any 2020. Així, el PAES preveu un seguit d’accions que impulsarà l’Ajuntament de la Seu d’Urgell i que afecten els edificis municipals, la flota de vehicles o l’enllumenat públic. Entre La Seu acollirà les finals de la Lliga catalana LEB i femenina Redacció la seu d’urgell ajunTaMenT de la seu d’urgell la seu d’urgell Ciutat del bàsquet aquestes actuacions previstes el consistori destaca la substitució de làmpades dicroiques o fluorescents per altres amb tecnologia led, la instal·lació de dispositius d’aturada automàtica, la substitució de làmpades de vapor de mercuri per halogenurs metàl·lics o tecnologia led en l’enllumenat públic i la producció local d’energia en fonts renovables com la instal·lació de plaques fotovoltaiques o calderes de biomassa. També es realitzaran campanyes de sensibilització a la ciutadania per minimitzar el consum d’energia al sector domèstic. En aquest sentit, el pla també recull un seguit d’accions que ha de fer la ciutadania al seu domicili, com la substitució de l’enllumenat actual per un altre de més eficient, la substitució d’electrodomèstics per altres d’energèticament més eficients, o consumir energia de fonts renovables amb la installació de calderes de biomassa o la compra d’energia verda. La Seu d’Urgell acollirà enguany un partit de pretemporada de la Lliga ACB, al setembre, i les finals de la Lliga catalana LEB i de la Lliga catalana femenina, a l’octubre. Aquestes seran algunes de les activitats més destacades de la designació de la capital urgellenca com a Ciutat del Bàsquet Català 2014. Al llarg de tot l’any, s’ha programat un seguit d’activitats, de les quals el president del Sedis Bàsquet, Antoni Ferraz, també ha destacat l’organització d’una trobada d’equips de discapacitats i de les finals dels Campionats de Catalunya júnior masculí (12 i 13 d’abril) i femení (25 i 26 d’abril). El programa també inclou l’organització de la Trobada de centres del programa de Detecció i perfeccionament (9 de març); la trobada d’escoles de bàsquet de la Territorial de Lleida, el 4 de maig; i els ja habituals tornejos de Setmana Santa i de Nadal. Tribunals línia adrall-andorra Petició de tres anys per estafar 67.000 euros a un discapacitat La CE no veu la connexió elèctrica d’interès general Redacció Agències lleida Guia de serveis L’Audiència de Lleida ha jutjat un veí de Vielha de 40 anys acusat d’estafar 67.000 euros a un home que treballava al seu restaurant i que tenia reconeguda una discapacitat. L’any 2001, la víctima va guanyar 127 milions de pesse- tes amb un premi de la loteria. Segons la fiscalia, l’acusat, coneixent la situació de l’home, va convèncer-lo perquè li fes un préstec de 67.000 euros, que mai va tornar, que va quedar documentat en un contracte privat amb data 12 d’abril del 2004. L’acusat va cobrar aquests diners mitjançant un xec, quatre dies després. La fiscalia demana tres anys i mig de presó per a l’acusat per un delicte d’estafa i una indemnització de 67.000 euros, més els interessos. Segons l’advocat de la defensa, que en demana l’absolució, l’acusat sí que va retornar al cap d’un any els diners. la seu d’urgell La Comissió Europea no considera la línia d’alta tensió prevista entre Adrall i Andorra com un projecte “d’interès general”. Així ho afirma la carta de resposta que el director general d’Energia de la CE, KlausDieter Borchardt, ha tramès a la plataforma d’afectats per la connexió elèctrica. Segons ha informat RàdioSeu, en una breu missiva, la CE assegura que “pren nota de la preocupació” generada al territori, però matisa que la línia no està inclosa en la previsió de xarxes transeuropees de transport elèctric, per la qual cosa descarta que pugui servir per enllaçar amb la xarxa francesa. Ja tenim CALÇOTS D’ANDORRA 25 € tot inclòs Plaça del Poble de Pal. PAL, LA MASSANA. Tel.: +376 83 64 00
  13. 13. 13 Dilluns, 24 De febrer Del 2014 Cultura Certamen artístic El jurat del Concurs d’escultures de neu premia ‘Monument a l’aigua’ La menció d’honor del públic professional i del popular ha coincidit per a la peça titulada ‘El viejo y el mar’ Comú d’enCamp / tati masià E.J.M. enCamp Després de sis anys de silenci, el Comú d’Encamp ha recuperat el Concurs d’escultures de neu, un certamen que ha portat escultors professionals i estudiants d’art per treballar els blocs de neu compactada. La idea de recuperar el concurs era que fos tan professional com fos possible. Tot i les bones intencions per recuperar el certamen, el nivell ha estat baix i el jurat –format pels artistes Ahmed Keshta, Àngel Calvente i Faust Campamà, i el director de l’escola d’art Llotja, Jordi Planes– ha premiat la peça de més qualitat tècnica: Monument a l’aigua. El tema del concurs era l’aigua i les seves llegendes i l’equip format per Arlindo Arez i Paulo Quaresma, de Portugal, s’ha endut el primer premi. Monument a l’aigua és una peça de línies pures, en què la terra i el cel s’uneixen gràcies a l’aigua. L’escultura està formada per dues peces: una de molt gran, còncava, perfectament polida, i a sobre una peça més petita, amb formes arrodonides, que simula les onades de l’aigua. L’equip liderat per Arez participava per primera vegada en el concurs, tot i que és un escultor A l’esquerra, l’escultura professional guanyadora: ‘Monument a l’aigua’, d’Arlindo Arez i Paulo Quaresma. Al mig, ‘El viejo y el mar’, de Carlos Martínez i Noe Martínez, que ha obtingut la menció d’honor de públic i jurat. A la dreta, ‘Hola y adiós’, la peça guanyadora de la categoria d’estudiants, de Nora Nebreda, Iñaki Olabarri i Aina Sellés. amb molta experiència en pedra. “L’important no és el material, és l’obra”, va comentar una estona abans de saber que era el guanyador. El segon premi en la categoria professional ha estat per a Èric Rocha i Núria Beunza, pel submarí Octubre Rojo, i el tercer, per a Germinación, de Miquel Samitier i Carles Galiván. En la categoria professional també hi ha hagut representació andorrana: l’equip de Marta Tarrès i Itziar Badenas, que ha reproduït sis dels estanys dels Pessons en sis blocs de diferents altures, com les cotes reals. La participant més veterana ha estat Arlette Silva, del Pas de la Casa, que ha competit per vuitena vegada. Silva ha representat una llegenda d’Oceania d’una granota que es beu tota l’aigua del món i un cuc la fa riure perquè escupi l’aigua. Una trentena d’alumnes d’escoles d’art de Barcelona i Vic també s’han unit al certamen per experimentar amb la neu. Els tres guanyadors han estat Hola y adiós, una peça interactiva convertida en un tobogan perquè baixessin els infants, de Nora Nebreda, Iñaki Olabarri i Aina Sellés; Clain, de Dani Berenguer, Pau Roche i Kati del Giorgio, i La màgia de l’Agus, de Neus Relach, Miquel Gagher i Núria Carrera. Tant el jurat com el públic podien votar per atorgar una menció d’honor a una peça. Tots dos han coincidit que es mereixia destacar El viejo y el mar, un enorme cap que recordava el déu Posidó/Neptú, de Carlos Martínez i Noe Martínez. Els creadors Keshta, Calvente i Campamà, membres del jurat, han col·laborat –fora de concurs– amb una peça monumental, un gran llibre obert. En el concurs també han participat escolars i estudiants de batxillerat artístic, que han experimentat amb els blocs de neu. tati masià teatre Entrades per a ‘Cher Trésor’ Ja estan a la venda les entrades per assistir a la representació de Cher Trésor, de Francis Veber, protagonitzada per Gérard Jugnot. La funció, en llengua francesa, serà el 5 de març a les nou del vespre al Centre de Congressos d’Andorra la Vella. Les localitats, de 18 i 22 euros, es poden comprar a la web www. morabanc.ad/entrades i a l’Oficina Nacional de Turisme. Ho organitza l’ambaixada de França. música Lírica amb la veu de Salvador La jove soprano Jonaina salvador (sant Julià de Lòria, 1987) i el pianista Jordi Barceló –director de l’escola de música de les Valls del nord– van oferir, ahir al vespre, el recital líric teatralitzat Vi líric, al teatre Les Fontetes de la massana. L’espectacle va suposar el debut en un teatre andorrà de salvador, que actualment perfecciona cant a parís. Lectura Reedició d’‘Els ambaixadors’ Els ambaixadors (Destino), la novel·la amb què Albert Villaró ha guanyat el premi Josep Pla, ja va per la segona edició. El llibre es va posar a la venda el 6 de febrer i només dues setmanes després els primers exemplars impresos s’han esgotat. A més, en quinze dies Els ambaixadors s’ha situat en la cinquena novel·la més venuda dels llibres de ficció en català.
  14. 14. 14 Dilluns, 24 De febrer Del 2014 Esports Fase de classificació per a l’Eurocopa 2016 Bèlgica i Bòsnia, dues mundialistes que es troben en el camí d’Andorra Koldo assegura que davant tindran rivals que “potser no tenen el cartell d’altres, però tenen una gran qualitat” uEFa Joan Josep Blasco Calendari andorra la VElla La selecció no tindrà com a rival en la fase de classificació per a l’Eurocopa de França 2016 cap d’aquells anomenats grans, com ha succeït en les anteriors fases, però sí que s’haurà d’enfrontar a dos conjunts que properament disputaran el Mundial del Brasil. Els objectius andorrans tornaran a ser els habituals. El primer, puntuar. El segon, marcar gols. Gaudirà de deu partits per obtenir aquestes dues marques, que en el camí mundialista no va poder assolir. El palau de congressos Acrópolis de Niça va acollir el sorteig del torneig continental, amb 54 equips esperant rivals. Andorra està enquadrat en el grup B juntament amb Bòsnia i Hercegovina, Bèlgica, Israel, Gal·les i Xipre. “Ens trobem amb un grup dur, amb seleccions que potser no tenen el cartell d’altres però que tenen una gran qualitat”, exposa el seleccionador, Koldo Álvarez. A pesar de trobar-se en el segon dels bombos, Bèlgica és el que millor rànquing FIFA té del grup. Es troba en l’onzena posició, mentre que Bòsnia se situa en la dissetena. Tots dos combinats estaran al Brasil disputant el Mundial després d’acabar campions dels seus respectius grups. Els belgues són una de les sensacions del futbol europeu. Disposen d’una generació de joves jugadors que estan desembarcant en alguns dels principals clubs del continent. Eden Hazard (Chelsea), Marouane Dellaini (Manchester United), Romelu Lukaku (Everton), Thibaut Courtois (Atlètic de Madrid) i Christian Benteke (Aston Villa) són els bucs insígnia d’aquesta generació, als quals se sumen altres de més veterans com Daniel van Buyten (Bayern de Munic), Vincent Kompany (Manchester City) o Thomas Vermaelen (Arsenal). Premier League, Serie A i Bundesliga són les principals lligues que es nodreixen dels millors jugadors 09/09/14 10/10/14 alemanya república Txeca Bèlgica ucraïna Irlanda Turquia Israel Eslovàquia Polònia letònia Gal·les Bielorússia Escòcia Islàndia Xipre Macedònia Geòrgia Kazakhstan Andorra luxemburg Gibraltar GrUP e GrUP F GrUP G GrUP H GrUP i anglaterra Grècia rússia Itàlia Portugal Suïssa Hongria Suècia Croàcia dinamarca Eslovènia romania Àustria noruega Sèrbia Estònia Finlàndia Montenegro Bulgària armènia lituània Irlanda del nord Moldàvia azerbaidjan albània San Marino Illes Fèroe Liechtenstein Malta belgues. És un combinat que “té moltíssima qualitat, amb jugadors que es troben en alguns dels millors equips d’Europa”, indica Koldo. Edin Dzeko (Manchester City) i Miralem Pjanic (Roma) són els noms més mediàtics de Bòsnia. “És una potència. Es tracta d’una selecció molt forta amb gent competitiva per naturalesa”, remarca el tècnic, que Andorra-Bèlgica 13/10/15 Espanya Bòsnia-Andorra 10/10/15 Bòsnia Israel-Andorra 06/09/15 Holanda Andorra-Xipre 03/09/15 GrUP d Andorra-Bòsnia 12/06/15 GrUP C Xipre-Andorra 28/03/15 GrUP B Andorra-Israel 16/11/14 GrUP a Bèlgica-Andorra 13/10/14 El sorteig de la fase de classificació es va realitzar al palau de congressos Acropolis de Niça. Andorra-Gal·les Gal·les-Bèlgica tindrà cura del que pugui passar amb els balcànics, ja que “amb seleccions petites no tenen cap mirament”. La principal estrella de Galles és sens dubte el madridista Gareth Bale, que està perfectament acompanyat per Aaron Ramsey (Arsenal), una altra de les sensacions europees. Els gal·lesos són molt lluny quant a palmarès dels seus veïns anglesos, però com tots a les illes “destaquen per la intensitat i la fortalesa física. És un equip que t’exigeix molt sempre”. Els que presenten menys coneixement per al gran públic són els combinats d’Israel i Xipre. Els hebreus compten amb “un conjunt molt compacte, que se sap fer fort davant qualsevol rival”. Per la seva part els xipriotes “tenen un joc de toc. Els agrada jugar la pilota. El nivell dels seus jugadors i els clubs va a més perquè tenen una lliga en què s’inverteixen molts diners i s’està notant”. Andorra treballa per puntuar en aquesta ocasió després d’anys sense fer-ho. També per tornar a marcar gols. En la fase per al Brasil va ser incapaç de perforar una sola vegada la porteria contrària. “És un dels dèficits que tenim”, així que “és l’exigència que ens posem a nosaltres mateixos”.
  15. 15. esports Dilluns, 24 De febrer Del 2014 Quilòmetre llançat 15 Jocs Olímpics de Sotxi grandvalira Andorra s’acomiada de Sotxi amb Laura Soulié de banderera O.g. Redacció andOrra la vella La posició aerodinàmica dels esquaidors és clau per agafar grans velocitats. Schrottshammer venç amb un rècord de 185,19 km/h Redacció andOrra la vella La nova pista Riberal de Grand­ valira­Grau Roig compleix amb totes les expectatives. La nova instal·lació, que l’any vinent acollirà els Campionats del Món, va ser lloada per tots els participants que van prendre part en les dues curses de la Copa del Món. Va demostrar que s’hi pot anar molt ràpid. En la segona cursa l’austríac Klaus Schrottshammer va ser el guanyador en speed 1, la màxi­ ma categoria. Va arribar fins als 185,19 quilòmetres per hora, fet que suposa un rècord de ve­ locitat de la pista. “Fa nou anys que competeixo en Copa del Món i aquesta ha estat la millor en què he participat. Grandva­ lira organitzarà l’any vinent els Campionats del Món de KL i no em sembla que hi hagi gaire a millorar. Estic realment sorprès amb l’organització”, exposava Schrottshammer. La segona plaça va ser per a l’italià Ivan Origone amb 184,29 km/h. El transalpí va ser el guanyador de la cursa mundi­ alista de dissabte. El tercer lloc va ser per al seu germà Simone amb 182,93 km/h. En speed downhill va guanyar el britànic Jan Farrell (166,74 km/h) i en júnior, l’andorrà Kevin Courri­ eu (163,94 km/h). En fèmines es va repetir el mateix podi que en la prime­ ra jornada. La guanyadora va ser la italiana Valentina Greg­ gio (178,10 km/h), seguida per la sueca Linda Baginski (176,66 km/h) i la francesa Ka­ rine Dubouchet Revol (176,31 km/h). En speed downhill va vèncer la gal·la Audrey Passet (158,47 km/h) i en júnior, la seva compatriota Tiphaine Be­ aumont (160,64 km/h). El director tècnic de la FIS de quilòmetre llançat, Christer Weiss, va indicar que “la pista estava en perfectes condicions. Grandvalira ha fet una feina magnífica. És la millor cursa que s’ha fet aquí de totes les edicions de la Copa del Món”. Els Jocs Olímpics de Sotxi van posar el punt final amb la ce­ rimònia de clausura, que va donar el testimoni a Pyeong­ chang (Corea del Sud), que aco­ llirà l’esdeveniment el 2018. La delegació andorrana, amb pocs efectius, va partici­ par en l’acte, amb la biatleta Laura Soulié com a banderera. El tema principal de la ceri­ mònia va ser la cultura russa. L’apagada de la flama olímpica va ser l’instant en què es dona­ ven per tancats els Jocs. D’altra banda, Sara Ramén­ tol va finalitzar en la 10a posi­ ció a l’eslàlom gegant FIS a l’es­ tació francesa d’Alpe­d’Huez. Va marcar un crono d’1.50,29 minuts. Carmina Pallàs va ser 16a amb 1.50,55. La guanya­ dora va ser la francesa Morane Sandraz (1.47,16). A Les Me­ nuires (França) es va disputar un gegant FIS on Robert Solso­ Les delegacions van tornar a desfilar en la cerimònia de clausura. na va finalitzar en la 34a posi­ ció amb un registre de 2.18,60. Josh Alayrach va ser 46è amb 2.20,18. Marc Oliveras va que­ dar eliminat en la primera mà­ nega i Àxel Esteve en la sego­ na. Es va imposar l’esquiador italià Adam Peruado amb un crono de 2.13,31. En surf de neu, Maeva Es­ tévez va ser sisena en el se­ gon boarder cross FIS de Davos (Suïssa). En l’small final va ser segona. En les semifinals havia caigut quan ocupava la segona plaça. rugbi El VPC torna a la bona línia imposant-se al Cazères 15 VPC 6 Cazères Redacció andOrra la vella Triomf del VPC en el partit que tenia pendent, i suma així la segona victòria de l’any per continuar en línia ascendent per tractar d’atrapar els pri­ mers classificats. Va ser el Cazères el que es va posar al davant en el mar­ cador, mitjançant una pena­ litat. Però un assaig col·lectiu local, transformat per Barka­ laia, capgirava el resultat. Un drop del georgià ampliava les distàncies, que es veurien re­ duïdes mitjançant la mateixa jugada per part francesa. En el tram final l’assaig d’Alieu asse­ gurava la victòria. tati maSià Els gals no van frenar els andorrans.
  16. 16. 16 esports Dilluns, 24 De febrer Del 2014 Forapista lliga nacional Els ‘riders’ francesos dominen a Arcalís El Dorado Freeride tati masià Responsables de l’FWT van estudiar l’opció perquè la prova entri al calendari vallnord redacció andorra la vella Un total de 22 riders van par· ticipar en les finals del Dorado Freeride, disputat durant el cap de setmana al sector Arcalís de Vallnord. Els francesos van de· mostrar el nivell amb què es pre· sentaven a la cita i van guanyar en tres de les quatre categories. El pic del Baser Negre, de 2.670 metres, acollia les fi· nals. En esquí, els gals Jordan Bricheux i Chlöe Roux van ser els vencedors. “El secret ha es· tat escollir una bona línia, fer bons salts, no perdre el control i esquiar ràpid”, indicava Roux com a clau del seu èxit. Bricheux va fer saltar la sorpresa, ja que ocupa la trentena posició del rànquing mundial i no entrava en el grup de favorits. “Aquesta ha estat la primera posició de la meva vida”, admetia més que satisfet, remarcant que per gua· nyar “he anat a molta velocitat i he fet bons salts”. En surf de neu en femení es va imposar la seva compatriota Elodie Mouthon. L’únic a poder trencar l’hegemonia del país veí va ser l’estatunidenc Colin Boyd, que va vèncer utilitzant un splitboard, una planxa de surf de neu de travessa. Tres jugadors lauredians surten al pas de Cristian Martínez. El Lusitans venç remuntant dues dianes al Sant Julià Un dels participants de la prova de surf de neu. candidatura a l’fwt Vallnord presenta candidatura perquè El Dorado passi a formar part del calendari del Freeride World Tour (FWT). Per aquest motiu en aquesta edició hi eren presents Lolo Besse i Ber· ti Denervaud, dos dels màxims responsables del circuit mun· dial. Van poder visitar les instal· lacions i comprovar el terreny i l’estructura organitzativa. També es van reunir amb el ministre de Turisme i Medi Ambient, Francesc Camp, els cònsols d’Ordino i la direcció de l’estació. Courmayeur (Itàlia) i Sotxi (Rússia) són les màximes rivals per entrar a formar part de l’FWT. Denervaud va asse· nyalar que la prova d’Arcalís “és una opció molt bona per les cares de la muntanya, la moti· vació de l’equip i les infraestruc· tures dels voltants”. També va subratllar que “l’escenari de les finals és una possibilitat molt bona per a l’FWT tot i que tam· bé hem vist quatre opcions més que poden funcionar”. La deci· sió es prendrà a finals del mes vinent. Futbol vòlei Bàsquet L’FC Andorra es reivindica davant el tercer classificat El CV Andorra no pot fer res davant el CAI Teruel El River MoraBanc derrota el Força Lleida redacció redacció redacció andorra la vella andorra la vella andorra la vella Victòria per canviar la tendèn· cia la que va aconseguir l’FC Andorra, que es va imposar al tercer classificat, la UD Vilade· cans, per 3·1. Els tricolors van saber capgirar el marcador. El partit es va complicar des d’un principi, ja que Rabell posava al davant els visitants al minut 3. Just abans del descans una falta treta des del lateral la rematava de cap Àlex per fer l’empat. Al 60 Sonejee aprofitava també una centrada per donar avan· tatge als locals, amb un cop de cap. Al 86 Ludo marcava el ter· cer per assegurar el triomf. L’FC Andorra torna a guanyar cinc jornades després i se situa tret· zè amb 26 punts. Poques opcions va tenir el CV Andorra davant el CAI Teruel, líder de la Superlli· ga i que ha guanyat tots els partits que ha disputat. El conjunt de Lluís Hillaire en aquesta ocasió no va poder repetir el que va assolir en la primera volta en pista arago· nesa, on va guanyar un set, l’únic que ho ha aconseguit fins ara. En aquesta ocasió va caure per 0·3 (18·25, 21·25 i 14·25). A pesar de la derrota Abel Bernal va ser el màxim anotador de l’enfrontament, amb tretze punts. El CV An· dorra continua una setmana més en la novena posició, su· mant onze punts. Partit treballat el del BC Ri· ver Andorra MoraBanc. Va sumar una nova victòria que l’apropa una mica més a l’as· cens. Es va imposar al For· ça Lleida per 80·74. Al final del primer quart portava un avantatge de 22·15, per arri· bar al descans amb una dife· rència de 5 punts (41·36). A la represa els andorrans van tornar a escapar·se i en el darrer quart, amb el partit del tot encarat, els lleidatans van aprofitar per retallar distàn· cies. Amb aquesta victòria el River MoraBanc segueix líder amb 17 triomfs, dos més que el seu màxim perseguidor, el Quesos Cerrato Palencia. redacció andorra la vella El lideratge de l’FC Lusitans va estar a punt de quedar tocat. La UE Sant Julià li va posar les coses realment difícils, però no va saber mantenir la distància de dos gols que mantenia per acabar caient. El conjunt de Carlos Sánchez va capgirar el marcador i posa més distància amb un rival directe en la lluita pel títol. El Lusitans va remuntar per acabar·se enduent el matx per 3·2. I això que jugaven amb un de menys per l’expul· sió de Martins des del minut 25. Tots els gols arribaven en la segona part. Els lauredians es posaven al davant amb les dianes de Carlos al minut 60 i Fabio al 63. Però només dos minuts després Santos retalla· va diferències. L’empat arriba· va al 74 mitjançant Dos Reis i la remuntada es feia efectiva al 86, amb el gol de Bruninho. Un altre que va patir fins als instants finals va ser la UE Santa Coloma, que va guanyar en el darrer minut a l’Inter Club Escaldes (2·1). Jordi Ru· bio posava al davant els colo· mencs al 59 i en els últims 10 minuts va passar de tot. El conjunt escaldenc empatava al 81 per mitjà de Ruiz. La UE Santa Coloma es quedava amb un jugador menys al 86 en veure la segona targeta groga Bernat i al 89 de nou Rubio marcava. L’FC Santa Coloma no va te· nir problemes per imposar·se a l’FC Ordino (4·0). Al primer minut de partit Ramos ja po· sava al davant el seu equip. Marc Pujol (23 i 30) i Joel, just abans del descans, sentencia· ven el matx. L’FC Encamp es va imposar al cuer, el CE Principat, per 0·5. Renato obria el marcador al minut 45. Izquierdo acon· seguia el segon al 65 i Correia el tercer cinc minuts més tard. En el darrer tram del matx Izquierdo de nou i Dos Santos posaven el resultat definitiu. lliGa NaCiONal DE fUTBOl Jornada 11 Ue santa Coloma - inter Club escaldes 2-1 FC lusitans - Ue sant Julià 3-2 Ce Principat - FC encamp 0-5 FC santa Coloma - FC ordino 4-0 ClassifiCaCió EqUips pJ pG pE pp Gf GC pT 1 FC lusitans 11 9 0 2 2 Ue santa Coloma 11 8 2 1 43 6 27 27 13 3 FC santa Coloma 11 7 2 26 2 33 7 23 4 Ue sant Julià 11 6 5 FC ordino 11 4 3 2 35 12 21 1 6 21 24 13 6 FC encamp 11 7 inter Club escaldes 11 3 1 7 15 37 10 2 0 9 8 34 8 Ce Principat 11 6 0 1 10 0 49 0
  17. 17. 17 Dilluns, 24 De febrer Del 2014 Classificats VEHICLES www.renault.es / 902 333 500 NOU renaULt MÉgane EL TEU MILLOR COPILOT 4.000€ D’EQUIPAMENT INCLÒS: • CLIMATITZACIÓ MANUAL • RÀDIO CD, MP3, USB I BLUETOOTH® • ESP, REGULADOR I LIMITADOR DE VELOCITAT • ORDINADOR DE BORD I MOLT MÉS… DES DE 15.418W* ENERGY TCe 115CV STOP&START Renault España Renault ESP gamma renault Mégane Berlina: consum mixt (l/100km) des de 3,5 fins a 7,5. emissió cO2 (g/km) des de 90 fins a 174. Mégane life energy TCe 115cv s&s 15.418€ PVP. IGI no inclòs. drive the change recomana BECIER VEHICLES AV. D’ENCLAR, 144. TEL. 871 800 - SANTA COLOMA - ANDORRA LA VELLA (PRINCIPAT D’ANDORRA) Horari de vendes: De dilluns a divendres de 9h a 13h i de 15h a 20h. Dissabtes de 10h a 14h. Horari de taller: De dilluns a divendres de 8h a 13h i de 15h a 19h. 14010236 BECIER Master_Media_CPLTS_MEGANE_ENERO_RED CAT .indd 1 Honda Integra 700. Maig 2012. Ancoratge per a maletes original Honda + maleta posterior. 7.900 € - Tel.: 33 79 68 Vols vendre el teu cotxe o la teva moto? 28/01/14 11:36 Anuncia’t en aquest espai. Més informació al 80 88 88 DIVERSOS 24 h Tel.: +34 972 89 06 42 · +34 630 261 057 Personal qualificat d’alt estànding Pàrquing privat Màxima discreció Amb la garantia de La Torre d’Alp
  18. 18. 18 classificats Dilluns, 24 De febrer Del 2014 nucli Dos noies asiàtiques pintures en general Massatges i tot tipus de serveis 24 hores/365 dies. Pis al centre de la Seu (també fem sortides). No s’admeten targetes de crèdit. pressupostos sense càrrec preus interessants tel. 66 23 29 - 33 98 10 0 835 80 VENDA DE LLENYA - Roure. Comanda mínima: 1/2 m3 (el preu inclou també el transport i la col·locació). - Confecció de coms. Tel.: + 34 650 911 631 MAESTRO TOURENA SOLUCIONA TOTS ELS TEUS PROBLEMES NO HI HA PROBLEMA SENSE SOLUCIÓ GRÀCIES AL MEU SECRET SORPRENENT PUC AJUDAR-TE AMB RESULTATS EFICAÇOS I RÀPIDS PROBLEMES AMOROSOS, MALALTIES, FEINA, JUSTÍCIA, IMPOTÈNCIA SEXUAL. +34 610 324 179 - Sacs d’encenalls. IMMOBLES 806 260 Es ven planta d’edifici d’una superfície de 1.437 m2 amb accés directe des del carrer. Molt cèntrica, zona c/ Esteve Dolsa. Príncep Benlloch, 8-1r. AD500 Andorra la Vella acg@acg.ad www.acg.ad Cursos d’anglès i rus per a empreses idiomes.impis.sl@gmail.com IMMOBLES a par tir de Encamp, La Llenguadera, pis en venda, 120 m2, 3 habitacions, 2 banys, parquet, llar de foc, safareig, pàrquing, traster, terrassa de 56 m2, vistes i sol tot el dia. 280.000 € Tel.: 32 94 67 (matins) o 80 41 41(tardes) e rtir d a pa CALEFACCIÓ SA AMB BIOMAS 'ESTALVI 50% D E EN EL REBUT D CCIÓ CALEFA 3-4 hab. VENDA a partir de 175.000 € 3-4 hab. LLOGUER de a partir s 500 €/me Administració de finques. Venda i lloguer VENDES - OPORTUNITAT LLOGUERS ESCALDES-ENGORDANY - MOLT CÈNTRIC 4 habitacions. Tot exterior, gran terrassa, sol, balcó, aparcament i traster. 280.000 € ESCALDES-ENGORDANY Ctra. Engolaters, km 2, dúplex de 3 habitacions. TERRASSA i PQ. 700 €, calefacció inclosa. Fiter i Rossell (cruïlla Vilars). 3 habitacions dobles, 2 b., llar de foc, sense PQ.: 500 € Cruïlla de la ctra. d’Engolasters. 3 hab., 2 b., balcó, llar de foc, safareig. Box tancat per a un cotxe: 650 € Cruïlla de la ctra. d’Engolasters. 1 hab., sense mobles i pàrquing: 350 € ANDORRA LA VELLA Zona Illa Carlemany. 2 hab., sense mobles. 400 €. Sense calefacció. Plaça de les Arcades. 1 hab., mobles: 400 € Ciutat de Valls. 2 hab., sol, sense mobles: 450 € ENCAMP 1 habitació i PQ.: 300 € 2 habitacions, MOBLAT: 450 € 3 i 4 habitacions, sense calefacció: 395 € ESCALDES-ENGORDANY - ZONA CALDEA Seminou, 2 hab. PÀRQUING i TRASTER. 165.000 € ENCAMP, a prop de les escoles 1 habitació. Pàrquing. 75.000 € ENCAMP - CENTRE POBLE (El Tremat) CASA UNIFAMILIAR PER REFORMAR. 210.000 € LA MASSANA CENTRE 1 hab. (opció de 2a hab.) i pàrquing. 150.000 € CONSULTI ALTRES OFERTES EN VENDA I LLOGUER NOVA ADREÇA: CENTRE COMERCIAL LA FIRA - c/ Dr. Nequi, 6, primera planta Andorra la Vella - www.gestiodhabitatge.com - gdh@andorra.ad Attic col·legiada núm. 76 AFem dels seus somnis una realitatA g1r1p Preu Servei 1ad Qualitat Amake your dreams realityA OFERTESULLOGUERS jj Pis Andorraf Zona Plaça Arcades1 b dormitorij Pis Andorraf Zona FEDAf 4jdormitorisjé1jdoblejij doble,1jbanyjcomplet,jcuinajoberta,jsalój 1jsuite),1jbanyjcomplet,jcuinajtancada,jterrassa,salój menjador,jjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjRefC 77777 menjador1 safareig. RefC b75JJx Moblat i equipat ÀÀ7 € Semi moblat1 €À7 € Àtic Sant Juliàf Zona Aixovallfj2jdormitoris,j Casa Adossadaf Sisponyf 5jdormitorisjdobles,jcapjdej 1jbanyjcomplet,jcuinajtancada,salójmenjadorj casa,2jbanysjcomplets,jcuinajamericana,salójmenjadorj ambjvistesjagradables. RefC À4bJ7 ambjllarjdejfoc,jterrassa,jgaratgejbox.jjjjjRefC x5€cx Sol tot el dia1 €À7 € Reformat1 à77 € Pis Encampf Zona Chocolatifj1jdormitori, Pis Andorraf Plaça les Arcadesf €jdormitorisjdoblesj 1jbanyjcomplet,jcuinajoberta,jsalójmenjadorj jij1jindividual,2jbanysjcomplets,jcuinajtancada,salój ambjterrassa1 RefC €àxx€ menjadorjgranjambjterrassa.jjjjjjjjjjjjjjjjRefC xà€5b Sol tot el dia1 €JÀ € Despeses incloses1 à77 € Pis Andorraf Marginetsf 2jdormitorisj Pis Escaldesf La Planafj3jdormitorisjdoblesjij1jsuite, Dobles,j1jbanyjcomplet,jcuinajtancada,jsalój 2jbanysjcomplets,jcuinajtancada,jsafarei,jsalój menjador.jj RefC €Àc4x menjadorjambjaccésjajlajterrassa. RefC ÀcàcÀ Totalment Reformat1 À77 € Dues places pàrking i traster1 àÀ7 € Pis Andorraf Zona FEDAf bjdormitorijdoble, Casa adossadaf La Planafj4jdormitorisjdoblesjambj armarisjencastats,j4jbanysjcomplets,jcuinaj 1jbanyjambjbanyera,jCuinajoberta,jsalój menjador,jterrassa,jj RefC b7ÀbbJ tancada,jsalójmenjador,jterrassa. RefC cb5Àx Moblat i Equipat 5x7 € Doble pàrking i traster inclòs b1477 € 346jx7à Attic Un equip professional al seu abast col·legiat 345 infoimgest@gmail.com · www.andorracanillopark.com 821644 - 344828 346j908 PropietatsjdejLloguer a Totes les Parròquies DemaneujperjlesjNostresjPropietats de Alt Estanding LI TROBAREM EL MILLOR PREU BusquemUPropietatsUdeULloguerUiUCompraUaUTotesUlesUParroquiesUper UalsUNostresUClients.UGestionemUlaUsevaUinversió
  19. 19. classificats Dilluns, 24 De febrer Del 2014 86 33 00 9 m2 + terrassa de Àtic dúplex moblat de 13 unes vistes extraor40 m2, tot exterior amb saló menjador amb dinàries i sol tot el dia, totalment equipada, llar de foc, cuina office mplets, safareig. 3 habitacions, 2 banys co € Pàrquing opcional. 600 LA sEu d’uRGELL (ARFA) Pis cèntric de 40 m amb 1 habitació doble, un bany complet. MOBLAT I EQuIPAT. LA MAssAnA REF. 6589 AndORRA REF. 6596 650 € LLOGuER: Pis seminou de 53 m2 + 6 m2 de terrassa, 2 hab., 1 bany complet, tot exterior, molt a prop del Funicamp. MOBLAT I EQuIPAT. 450 € 2 480 € LLOGuER: Casa adossada seminova de 160 m2 amb 4 habitacions, 2 banys complets, 1 bany auxiliar, cuina equipada, 2 terrasses grans, saló menjador amb llar de foc, hort, pàrquing i traster inclòs. Zona molt tranquil·la amb molt bones vistes i sol. MOBLAdA I EQuIPAdA 1.500 € EnCAMP REF. 6532 LA MAssAnA (Aldosa) LLOGuER: LLOGuER: Pis nou amb 1 habitació, 1 bany complet, cuina totalment equipada, pàrquing inclòs. Pis de 3 habitacions dobles, 1 bany complet, 1 bany aux., cuina tancada, menjador gran. Pàrquing opcional. 600 € EsCALdEs REF. 5464 Av. Fiter i Rossell, 30 Escaldes-Engordany info@immodernandorra.com www.immodernandorra.com REF. 2201 LLOGuER: LLOGuER: LLOGuER: Pis cèntric nOu, A EsTREnAR, de 105 m2, amb 3 habitacions (1 en suite), 2 banys complets, rebedor, ampli saló menjador, cuina tancada. Armaris encastats. 2 places de pàrquing. REF. 6314 450 € LA MAssAnA REF. 5927 LLOGuER: Pis, 115 m², 3 hab., 2 banys, assolellat, dutxa hidromassatge, 1 bany auxiliar, armaris encastats, calefacció central de gasoil, cuina independent, safareig. Acabats de qualitat, possibilitat de pàrquing. no s’hi admeten animals. Pis dúplex en bon estat de 125 m2 amb 3 habitacions dobles (1 suite), 2 banys complets reformats, cuina tancada totalment reformada, armaris encastats, safareig, rebedor, saló menjador amb llar de foc i sortida a la terrassa. Box gran tancat. TOTALMENT MOBLAT I EQuIPAT. AndORRA REF. 6182 EsCALdEs (SA CALMA) REF. 6590 900 € LLOGuER: 850 € LLOGuER: Pis nou moblat de 74 m2, 2 hab. dobles, un bany complet, saló menjador amb llar de foc, cuina equipada i moblada, terrassa de 6 m2, pàrquing i traster. dÚPLEX nOu de 120 m2 amb 3 dormitoris dobles, 2 banys complets, cuina americana, saló menjador amb accés a una terrassa, urbanització molt tranquil·la. Amb vistes al Col·legi sant Ermengol. s’HI POT TEnIR AnIMALs. PÀRQuInG OPCIOnAL. CAnILLO REF. 5899 EsCALdEs REF. 6554 450 € LLOGuER: 185 m² (155 m² d’habitatge, 6 m² de terrassa), 3 hab., 2 banys, 2 places d’aparcament, assolellat, garatge, llar de foc, moblat, terrassa, traster. 1.800 € ORdInO REF. 6582 995 € LLOGuER: Xalet seminou de 495 m2 construïts amb acabats de qualitat, gran saló menjador, cuina equipada, 4 suites, 1 dormitori doble, safareig, ascensor, aparcament per a 5 cotxes, situat a la millor zona d’Encamp, zona amb molt sol i bones vistes. 2.800 € EnCAMP (ViLA) REF. 6568 EsCALdEs REF. 6574 OPORTunITAT AndORRA REF. 4649 Àtic dúplex seminou de 119 m2 amb 2 menjadors, cuina separada equipada, 3 dormitoris dobles amb armaris (un en suite), 2 banys complets, safareig, plaça de garatge i traster, molt assolellat. Àtic nOu, A EsTREnAR, de 75 m2, amb 2 habitacions, 1 bany, saló menjador amb llar de foc, terrassa, armaris encastats, parquet, pàrquing i traster. Vistes panoràmiques. Pis de 61 m2 + 12 m2 de terrassa, 2 habitacions, 1 bany, saló menjador. Totalment reformat, de disseny. Possibilitat de pàrquing de lloguer o compra. PREu: PREu: 298.000 € 158.250 € CAnILLO REF. 5605 PREu: 137.000 € CAnILLO EL TARTER REF. 5466 EnCAMP REF. 6640 AndORRA REF. 6641 LA MAssAnA REF. 5629 Pis de 97 m , 3 habitacions, 2 dobles i l’altra suite, 2 banys amb banyera, cuina equipada tancada, saló menjador amb llar de foc, amb accés a la terrassa d’uns 10 m2, pàrquing i traster. Prop del Funicamp. 50 m². saló menjador, cuina americana equipada, 1 dormitori doble amb armaris encastats, bany complet amb banyera, plaça de garatge i traster opcionals a partir de 24.000 €. Zona Escale. 99 m². Rebedor, saló menjador amb sortida a la terrassa, cuina tancada moblada i equipada, safareig, 4 dormitoris amb armaris encastats, 1 suite, 2 banys complets, 1 amb dutxa i l’altre amb banyera, 1 plaça d’aparcament. sispony. 88 m². Pis seminou amb 2 habitacions (1 suite), 2 banys, cuina tancada, saló menjador amb llar de foc, parquet, armaris encastats, terrassa. Magnífiques vistes. PÀRQuInG I TRAsTER. 2 PREu: 163.525 € PREu: 130.900 € PREu: 19 315.000 € PREu: 210.000 €
  20. 20. 20 classificats Dilluns, 24 De febrer Del 2014 , La teva casa a Andorra Venda Lloguer LA MASSANA. REF. 00061 Pis seminou de 50 m² molt maco!, 1 habitació doble amb armaris, cuina i safareig equipats, garatge i traster inclosos. El 1r i el 2n mes només es paga la meitat del lloguer!* Preu: 395 €/mes L’ALDOSA. REF. 976 Pis de 120 m², 3 habitacions, 1 bany i 1 bany auxiliar. Cuina independent, menjador amb balcó i vistes. Ascensor. Calefacció inclosa. Preu: 640 €/mes CANILLO. Ref. 00886 Pis seminou de 85 m² al centre de Canillo, 3 habitacions, 2 banys, cuina equipada, menjador amb balcó, bones vistes, pàrquing i traster inclosos. Moblat i equipat. PREU: 230.000 € AIXIRIVALL. Ref. 00623 Sol i vistes, zona residencial. Pis de 4 habitacions, cuina tancada, saló menjador, safareig, 2 banys, plaça de garatge i traster. PREU: 225.000 € CANILLO. Ref. 00695 Magnífiques vistes. Àtic de disseny de 3 habitacions dobles (suite amb llar de foc), 2 banys, cuina equipada, gran saló menjador amb llar de foc. Plaça d’aparcament. Totalment moblat. PREU: 260.000 € LA MASSANA. REF. 00022 Pis de 80 m² seminou, 2 habitacions dobles amb armaris encastats, 1 bany, cuina totalment equipada, safareig equipat, menjador, terrassa, garatge i traster inclosos. El 1r i el 2n mes només es paga la meitat del lloguer!* Preu: 545 €/mes ESCALDES-ENGORDANY. REF. 00816 Molt cèntric, preciós pis de 50 m², 1 habitació doble, cuina totalment equipada, moblat, pàrquing i traster inclosos, gimnàs comunitari. Preu: 600 €/mes PLETA D’ESCALDES. Ref. 00945 Al costat del centre. Zona residencial. Saló menjador amb llar de foc. Cuina office tancada totalment equipada. 3 habitacions, 2 banys, safareig, plaça de garatge i traster. PREU: 215.000 € BORDES D’ENVALIRA. Ref. 00080 Pis de 80 m², 2 habitacions, 2 banys, cuina equipada, safareig, menjador, balcó, terres de parquet, calefacció elèctrica, garatge i traster. MOLT MACO! PREU: 135.000 € ESCALDES-ENGORDANY. Ref. 00191 Pis de 110 m², 3 habitacions, 2 banys, cuina, menjador, terrassa (10 m²), traster, garatge, assolellat, zona residencial molt tranquil·la. PREU: 309.750 € ORDINO. REF. 00641 Pis d’alt estànding de 120 m² i 80 m² de jardí, 3 habitacions (1 suite), 2 banys, cuina office, gran saló menjador amb llar de foc. Pàrquing i 1 traster. Calefacció de gasoil per terra radiant i domòtica per a persianes, enllumenat, alarmes. Preu: 950 €/mes ESCALDES-ENGORDANY. REF. 00969 LA MASSANA. Ref. 00110 Àtic dúplex NOU de 140 m², 3 habitacions, 2 banys, safareig, menjador, balcó, terres de parquet, garatge de 2 places i traster. PREU: 350.000 € ESCALDES-ENGORDANY. Ref. 00607 CÈNTRIC, SOL TOT EL DIA. BONES VISTES. Pis de 2 habitacions, 2 banys, saló menjador amb xemeneia, cuina equipada i semioberta, balcó, pàrquing. PREU: 440.000 € PLETA DE SOLDEU. Ref. 00801 Àtic dúplex de 2 habitacions dobles, 2 banys, cuina equipada, saló menjador i plaça d’aparcament. A prop de les pistes d’esquí. PREU: 205.000 € Pis a l’avinguda Carlemany de 70 m², 2 habitacions amb armaris encastats, menjador amb llar de foc, cuina equipada amb vitroceràmica, forn i campana. Ascensor. Preu: 525 €/mes Oportunitat!!! Pis de 2 habitacions amb armaris encastats, bany, menjador amb terrassa de 17 m², pàrquing inclòs. LA MARGINEDA. REF. 00660 EXCLUSIU XALET. Sol tot el dia i vistes. 645 m². Terrassa-jardí amb barbacoa, 6 habitacions (2 suites i 4 semisuites). Zona de fitness amb sauna i jacuzzi. Garatge per a 6 cotxes. Celler, sala de jocs, pràctic de golf o pista d’esquaix, ampli espai al subsòl diàfan. Preu: a consultar PReU: a partir de 74.000 € * promoció vigent per a andorrans i residents amb estada mínima d’un any. Tel.: (+376) 738 721 fercamp@andorra.ad www.fercamp.com ARINSAL - LA MASSANA OFERTES ENCAMP: Promoció d’obra nova al centre d’Encamp. Apartament de 47,02 m2, 1 habitació doble, 1 bany complet, saló menjador amb cuina semioberta moblada. Calefacció i aigua calenta amb biomassa. Aïllaments acústics i tancaments exteriors de PVC amb triple vidre. Geotèrmia a totes les zones comunes, que redueix les despeses de comunitat, molt baixes. Pàrquing opcional. REF. 3946. PREU: 83.600 € ARINSAL: Pis al centre d’Arinsal de 90 m2 aprox. amb 2 habitacions dobles amb armaris encastats, 1 bany complet, 1 bany auxiliar, cuina reformada amb passaplats, saló menjador ampli i accés a la terrassa. Exterior. 3 places d’aparcament i 2 trasters. REF. 3886. PREU: 200.000 € LLOGUERS ANDORRA. REF. 3788: Pis nou, a estrenar, de 120 m2, 3 habitacions, 2 banys complets (un amb dutxa i un altre amb banyera), 1 lavabo, ampli saló menjador amb sol i vistes. Cuina office equipada. Pàrquing opcional. PREU: 900 € ESCALDES. REF. 3878: Pis seminou de 49 m2, 1 habitació doble, 1 bany complet, safareig, saló menjador amb cuina oberta moblada. Assolellat i al centre. PREU: 450 € ORDINO. REF. 3566: Pis cèntric de 3 habitacions, 2 banys complets, cuina separada moblada, ampli saló menjador amb terrasseta. Pàrquing. Estil rústic. PREU: 650 € ENCAMP. REF. 3922: Pis seminou de 52 m2, 1 habitació, 1 bany, cuina oberta, saló menjador. Pàrquing i guardaesquís. MOBLAT. PREU: 450 € SANT JULIÀ. REF. 3500: Pis seminou, cèntric, 100 m2, 3 habitacions, 2 banys complets, cuina separada, saló menjador. Pàrquing i traster. PREU: 800 € ARINSAL. REF. 2184: Àtic dúplex de 140 m2, 3 habitacions dobles amb armaris encastats, 2 banys complets (1 amb dutxa i un altre amb banyera hidromassatge), cuina equipada, saló menjador amb llar de foc, 2 terrasses de 8 m2 cada una, pàrquing i traster. Sol i vistes. Zona residencial. PREU: 900 € VOL VENDRE O LLOGAR LA SEVA PROPIETAT? TENIM CLIENTS DISPOSATS A COMPRAR O LLOGAR LA SEVA PROPIETAT Tel.: +376 801 055 / +376 360 361 AndorrA lA vellA reF. 4860: C/ Riberaygua, 3 dormitoris, 1 bany, cuina, menjador. 640 € PoSSIBIlITAT de MoBleS reF. 4869: 2 dormitoris, 1 bany, cuina, menjador, moblat. 500 € reF. 4966: 3 dormitoris, 2 banys, cuina, menjador, garatge i traster. 660 € reF. 4970: 2 dormitoris, 1 bany, cuina tancada, menjador. 550 € reF. 4922: c/ Riberaygua, botiga de 45 m2. 1.000 € eScAldeS-enGordAnY reF. 4965: 3 dormitoris, 1 Baixada del Molí, 3-5, edifici Molí, bloc D, 1r 4a, AD500 Andorra la Vella www.igserveisimmobiliaris.com - imma@igserveis.com LLOGUERS bany, menjador, reformat. 600 € reF. 4885: 1 dormitori, 1 bany, moblat. 375 € reF. 4965: 3 dormitoris, 1 bany, cuina, reformat. 600 € reF. 4810: 1 dormitori, 1 bany, cuina, menjador garatge i traster. 450 € encAMP reF. 4689: 80 m2, 2 dormitoris dobles, 2 banys, cuina tancada, menj., garatge, traster. 500 € reF. 4103: 2 dormitoris, 2 banys, cuina, menjador, jardí de 72 m2, garatge i traster. 600 € reF. 4953: 2 dormitoris, 2 banys, cuina, menjador, terrassa, moblat. 500 € SAnT JUlIÀ de lÒrIA reF. 4095: 3 dormitoris, 1 bany, cuina, menjador, balcó. 455 € reF. 4861: 3 dormitoris, 2 banys, cuina, menjador, garatge. 540 € reF. 4072: 1 dormitori, 1 bany, cuina, garatge. 400 € reF. 4932: Àtic dúplex de 145 m2, 5 dormitoris, 2 banys, cuina, menjador, garatge. 860 € lA MASSAnA reF. 4901: 90 m2, 2 dormitoris, 2 banys, cuina, menjador, garatge, traster. 550 € reF. 4751: ALDOSA, àtic de 175 m2, 4 dormitoris, 3 banys, cuina, menjador, terrassa, 4 places de garatge, traster. 1.500 € reF. 4974: Àtic de 140 m2, 3 dormitoris, 2 banys, cuina, menjador, llar de foc, garatge i traster. 800 € ordIno reF. 4854: 3 dormitoris, 2 banys, cuina tancada, garatge. 600 € reF. 4955: Àtic de 3 dormitoris, 2 banys, cuina, menjador, balcó, garatge, traster. 900 € reF. 4952: 2 dormitoris, 2 banys, cuina, menjador, balcó, garatge. 500 € OFERTA - VENDA AndorrA Despatx de 90 m2, darrere de l’Escale, 1 bany, exterior. PreU: 200.000 € Pis de 128 m2, 3 dormitoris, 2 banys, cuina tancada, menjador, terrassa, garatge i traster. Edifici d’uns 15 anys. PreU: 325.000 € eScAldeS Pis de 100 m2, 3 dormitoris, 2 banys, cuina, safareig, saló menjador amb balcó. Exterior. PreU: 147.000 € TRUQUI’NS SENSE CAP COMPROMÍS. TROBEM EL PIS QUE BUSCA

×