Els paisatges vegetals peninsulars

6,719 views

Published on

Published in: Education
1 Comment
1 Like
Statistics
Notes
  • Molt útil, m'agrada molt.
       Reply 
    Are you sure you want to  Yes  No
    Your message goes here
No Downloads
Views
Total views
6,719
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2,029
Actions
Shares
0
Downloads
118
Comments
1
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Els paisatges vegetals peninsulars

  1. 1. ELS PAISATGES VEGETALS PENINSULARS2on de Batxillerat. Geografia . IES Antoni Llidó. Xàbia. Professora: Vicenta Maria Ros
  2. 2. LES FORMACIONS VEGETALS La vegetació és el conjunt d’espècies vegetals d’un territori Es classifica en Regnes REGIÓ PAISATGE ATLÀNTIC EURO SIBERIANAREGNE HOLÀRTIC REGIÓ PAISATGE MEDITERRANI MEDITERRÀNIEA REGIÓ PAISATGE CANARI MACARONÈSICA REGIÓ PAISATGE DE MUNTANYA ALPINA
  3. 3. TIPUS DE VEGETACIÓ SEGONS LA GRANDÀRIA I FORMA BOSC MATOLL PRATForma arbòria Forma arbustiva Forma herbàcia
  4. 4. FACTORS QUE INFLUEIXEN EN LA DISTRIBUCIÓ DE LA VEGETACIÓ CLIMA RELLEU SÒL HOME TEMPERATURA SALINITAT INTRODUCCIÓ ESTATGESVegetació termòfila Vegetació halòfila D’ESPÈCIES BIOCLIMÀTICS Vegetació criòfila ACIDESSA HUMITAT Vegetació acidòfila DEGRADACIÓ ORIENTACIÓVegetació xeròfila Vegetació basòfila D’ESPÈCIES VESSANTSVegetació higròfila LLUMVegetació umbròfila
  5. 5. EL PAISATGE VEGETAL DE CLIMA OCEÀNIC: EL BOSC CADUCIFOLI, LA LANDA I ELS PRATS -Es situa per tota l’Espanya de clima atlàntic, des de Galicia fins els Pirineus: les condicions climàtiques (precipitacions abundants i regulars; temperatures suaus) generen una vegetació exuberant. - Formacions vegetals característiques: - Bosc caducifoli: arbres alts, d’escorça relativament prima, tronc dret i llis, perden les fulles a la tardor. Destaquen el roure (en sòls silicis), el faig (en sòls calcaris), el til·ler, el freixe, el bedoll.... L’home ha introduït el pi i l eucaliptus. Aquests tipus de bosc tenen una vegetació molt frondosa, però poques espècies vegetals
  6. 6. ESPECIES VEGETALES DEL BOSQUE CADUCIFOLIO El roure es situa en El faig tolera molt bé el altures menors que el faig fred i vol molta humitat. (tolera menys el fred). Té La seua fusta, dura i de creixement lent, la seua bona qualitat, s’empra fusta s’empra per a la per elaborar mobles. La construcció. Les àrees més seua àrea principal és la extenses de roure es Serralada Cantàbrica i els troben a Galícia . Pirineus.
  7. 7. ESPECIES VEGETALES DEL BOSQUE CADUCIFOLIOS’han repoblat grans extensions ambarbres de creixement ràpid com el pii l eucaliptus. El castanyer és una formació vegetal secundària.
  8. 8. De la degradació del bosc caducifoli sorgeix: -Landa: és la vegetació de matolls. Les espècies més abundants són el bruc, la ginesta i les falagueres. - Prats: ocupen grans extensions on abunda la vegetació herbàcia i els pastius. PratsLandaFalagueres Bruc Ginesta
  9. 9. PAISATGES VEGETALS DE LA REGIÓ MEDITERRÀNIA: EL BOSC PERENNIFOLI I EL MATOLL (MÀQUIA, GARRIGA I ESTEPA).-Sestén per la zona de clima mediterrani tant d’interior com de costa. Les característiquesclimàtiques, amb precipitacions escasses i irregulars i marcada sequera estival, fan que lesespècies vegetals predominants siguen xeròfiles (és a dir, adaptades per a resistir lasequera) i de fulla perenne.- Formacions vegetals característiques: - Bosc perennifoli: de mitjana altura, tronc no rectilini, escorça gruixuda i rugosa de tipus esclerofil·la (dures i coriàcies), amb fulles perennes, xicotetes i dures. Destaquen les alzines i les alzines sureres (sòls silicis). L’home ha introduït el pi (pel seu creixement ràpid).
  10. 10. ESPÈCIES VEGETALS DEL BOSC PERENNIFOLIL’alzina surera necessita hivernssuaus, certa humitat i sòls silicis. Eslocalitza al sud-oest peninsular, alsud d’Andalusia, al nord-est deCatalunya i a Castelló (nord-oest).L’escorça s’usa per obtenir suro. Lafusta per fer tonells i vaixells.
  11. 11. ESPÈCIES VEGETALS DEL BOSC PERENNIFOLI L’alzina o carrasca és l’arbre més estès del clima mediterrani. És resistent a la sequera i s’adapta a tot tipus de sòls. A Serra Morena, Extremadura i Gaudarrama es troben els boscos millor conservats. La seua fusta s’empra per fer eines, rodes i carbó. La bellota, el fruit, serveix per alimentar el bestiar.
  12. 12. Actualment, mitjançantel sistema de devesa(combinació del boscd’alzina amb l’agriculturai la pastura) sestanpreservant els boscosd’alzines. El pi és una formació secundària que s’ha estès molt perquè té un creixement ràpid i és molt aprofitable econòmicament: resina, fusta, pasta de paper (cel·lulosa)...
  13. 13. - de la degradació del bosc mediterrani eix el matoll mediterrani: presenta tres tipus característics: -màquia (llentiscle, bruc, xara i ginesta) Llentiscle -la garriga (romer, frígola i espígol) -l’estepa (en zones semi àrides del sud-est (margalló, espart i espàrrec). Romer EspartMàquiaGarriga Estepa
  14. 14. PAISATGES VEGETALS DE RIBERA. Les vores dels rius, impregnades d’humitat, permeten el creixement d’espècies vegetals distintes a les pròpies del clima de l’entorn. Es situen en franges paral·leles al riu. Els boscos de ribera estan formats per espècies com el vern, el salze, el pollancre i l’àlber.Pollancre Salze Àlbers
  15. 15. PAISATGES VEGETALS DE MUNTANYA. La vegetació es divideix en estatges segons l’altura, el clima i la latitud. Ens trobem amb dos tipus de muntanya:a) Muntanya alpina o pirenaica: sobre el bosc d’alzines o roure es distingeixen tres estatges: - Estatge subalpí: entre els 1200 i els 2400 metres: vegetació de coníferes (avets, pi negre i pi silvestre), el sotabosc amb arbustos com el rododendre. - Estatge alpí: entre els 2400 i els 300 metres: prats quan es produeix el desgel. - Estatge nival, per damunt dels 3000 metres, amb vegetació rupícola (sobre les roques) on no hi ha neu.b) Resta de muntanyes: es caracteritza per l’absència d’estatge subalpí, de coníferes. Passa directament del bosc propi de la zona (caducifoli a la regió atlàntica i perennifoli a la mediterrània) a l’estatge supraforestal, a partir dels 1900 metres. Aquest darrer estatge es compon de xicotets arbustos, el tipus dels quals varia segons el clima.
  16. 16. Clisèrie dels Pirineus
  17. 17. Molses Tarteres Pi negre Avets
  18. 18. PAISATGES VEGETALS DE LES ILLES CANÀRIES. Paisatge vegetal de la regió macaronèsica-Regió que compren les illes atlàntiques d’Açores, Madeira, Canàries i Cabo Verde, entre lesquals, malgrat algunes diferències, hi ha moltes semblances. La seua insularitat i el seuclima fa que tinguen trets molt particulars: gran quantitat d’espècies endèmiques i unnotable escalonament altitudinal.-Les illes orientals (Lanzarote i Fuerteventura) tenen vegetació subdesèrtica, mentre que ala resta de les illes la vegetació s’agrupa en una successió d’estatges. Cardon Tajinaste
  19. 19. Tabaiba Violeta del Teide Drago•Estatge supracanari: per damunt dels 2200 m, predomina lanuesa del sòl, però amb gran riquesa de flors, com la violeta delTeide. •Estatge canari: entre els 1200 i 2200 m, dominat pels boscos de coníferes i a les zones més altes pel cedre canari. •Estatge termocanari: constituït per originals formacions boscoses com el bosc de laurisilva (bosc perennifoli de llorer, loro, til·ler, viñatigo...) i el matoll fayal-brezal. •Estatge intermedi: entre els 200 i els 800 m, creixen espècies com la palmera, el drago i la savina. •Estatge basal: marcat per l’aridesa, predominen matolls xeròfils com el cardón i la tabaiba.
  20. 20. Pi canari Bosc de laurisilvaCardones sobre sòl volcànic Cedre canari

×