2. Hihavia una vegada al país delselefants, una manada en què les elefantes eren suaus, com el vellut, tenienelsullsgrans i brillants, i la pell de color rosa caramel.
3. Totaixò es devia al fet que, des del mateixdia del seunaixement, les elefantes nomésmenjavenanèmonesi peònies. I no era que elsagradessin. Aquestesflors: les anemones - i encara pitjor les peònies - tenen un gustdolentíssim. Peròaixò sí, donen una pellsuau i rosada i unsullsgrans i brillants.
4. Les anèmonesi les peòniescreixien en un jardinettancat. Les Elefantetesvivien i es passaven el diajugant entre elles, i menjantflors.
5. Petites, heude menjar-vos totes les peònies i no deixar ni sola anèmona, o no usfareu tan suauscom les vostres mares, ni tindreuelsullsgrans i brillants, i, quansigueugrans, capelefantvoldrà casar-se ambvosaltres!
6. Per tornar-se més roses, les Elefantetesportavensabatetes de color rosa, collarets de color rosa i gransllaços color roses a la punta de la cua.
7. Des del jardinettancat, les Elefantetesveienelsseusgermans i elsseuscosins, totsd'unbell color gris elefant, que jugaven per la sabana, menjavenherbaverda, es dutxavenal riu, es rebolcaven al fang i feien la migdiada sota delsarbres.
8. Només la Margarida, d’entretotes les petites elefantes, no es tornava ni una mica rosa, per mésanèmonesi peònies que mengés. Aixòposavamolttrista a la seva mare elefanta, i feia enfadar al pare elefant.
9. Margarida, per quèsegueixesambaquest horrible color gris, que sentatan malament a una elefanta? Que no t'esforces? Si segueixesaixí no arribaràs a ser mai una bonica elefanta!
10. I la Margarida, cada vegada més gris, mossegava unes quantesanèmonesi unes poquespeònies, perquèelsseus pares estiguessincontents.
11. Però va passar el temps, i la Margaridano es va tornar de color de rosa. El seu pare i la seva mare van perdre a poc a pocl'esperança de veure-la convertida en una elefanta guapa i suau, d'ullsgrans i brillants. I van decidir deixar-la en pau.
12. I un bon dia, la Margarida, feliç, va sortir del jardinettancat. Es va treure les sabatetes, el coll i el llaç de color de rosa. I es va anar a jugar sobre l'herba alta, entre elsarbres de fruitsexquisits i en elsbassals de fang.
13. Les altresElefantes la miraven des del seujardí. El primer dia, aterrades. El segondia, ambdesaprovació. El tercer dia, perplexes. I el quartdia, mortesd'enveja.
14. Al cinquèdia, les Elefantes mésvalentesvan començar a sortir una rerel'altra del tancat. I les sabatetes, elscolls i elsbonicsllaços roses van quedar entre les peònies i les anèmones.
15. Desprésd'haverjugat a l'herba, d'haverprovatelsriquíssimsfruits i d'havermenjatsota l'ombradelsgransarbres, ni una sola Elefantetava voler tornar maimés a portar sabatetes, ni a menjarpeònies o anèmones, ni a viuredinsd'unjardítancat. I des d'aquellmoment, ésmolt difícil saber, veient jugar elspetitselefants de la manada, quinssónelefants i quinessón elefantes, s’assemblentant!!
