1.
1
FESTA MAJOR DE LA VALL D’ORA
en honor de Sant Lleïr
Dies 26 i 27 d’agost de 2006
PREGÓ
Agutzil: Déu us guardi a tots, família.
Avui, com que ja és vigília
de la festa del patró,
aquí sóc altra vegada
i amb estrofa ben rimada
us vinc a llegir el pregó.
Missatger de bona nova,
sóc, i la millor prova
és que sempre tinc requesta.
La meva feina és amena.
No dic ni porto cap pena.
Quan jo vinc, és que hi ha festa!
Fa més de vint-i-cinc anys
que amb uns o altres companys
faig de nunci en aquest dia.
Vinc, no fallo i puntual
m’enrotllo com un serial
per la vostra simpatia.
He tingut molts secretaris,
rucs, ganduls o estrafolaris,
però tots m’han fotut el camp.
I engony, que vaig curt de caixa,
he llogat a la rebaixa
aquest que no fa ni un pam.
(gesticulant) En volia un d’alt i prim
i m’he hagut de quedar en Quim
per la meva desventura.
Ara tothom em fa conya
quan he d’ensenyar amb vergonya
un soci de tanta altura!
Secretari: (enfadat) Ep, mestre! Alto les seques!
No estic per més xerrameques,
ni sentir cap més insult.
Si no pareu, no us aguanto,
ara mateix aquí us planto
i aneu a prendre pel cul!

2.
2
Agutzil: (apart) Heu vist quina impertinència?
(a ell) No m’acabis la paciència
que no suporto el descaro.
I si el que vols és batussa,
t’esclafo com una puça
i et mato, o et deixo al paro.
Secretari: (apart) Veureu com l’espanto ara...
(a ell) Amo, feu tan mala cara,
que tindreu un cobriment!
Us donaré una tisana
de til·la o de valeriana
i us refareu al moment. (li dóna i el venta)
Agutzil:
(després de beure,
esbufegant) Sí que és cert que això retorna!
Mira el que et dic, sense sorna:
deixo estar la discussió.
Giro plana, i amb la crida,
de la roda de la vida
faig de l’any l’explicació.
Aquest mosso que he portat,
del que engony s’ha programat
us en farà l’escandall.
Portem una llista plena
amb actes de tota mena
de la festa de la Vall.
Secretari: La novetat principal
-que s’ha preparat com cal-
ha estat la gran caminada.
De Sant Lleïr a Sant Mamet
o bé a Vilella, pel dret,
hi ha anat tota una gentada.
Agutzil: Per desbrossar bé el camí,
hi ha treballat en Martí
i els caçadors de Navès.
I també en Josep Maria
que ha fet el plànols de guia
del programa que s’ha imprès.

3.
3
Secretari: Demà, per tots els racons
hi haurà corrua a pilons
de cotxes amb gent de fora.
Són els amics i parents
que s’apleguen molt contents
perquè estimen la Vall d’Ora.
Agutzil: La festa començarà
quan sentirem repicar
la campana beneïda.
Alegre convocatòria
que a tots ens farà memòria
d’anar a missa de seguida.
Secretari: El mossèn, que és molt formal,
a la una, puntual,
dirà missa amb sermó breu.
Farà l’elogi del Sant
i pot ser que, tot dubtant,
el confongui amb Sant Andreu.
Agutzil: Al final, els feligresos,
tot i no ser massa entesos,
cantarem a ple pulmó
les estrofes ben rimades,
molt devotes i inspirades
dels goits del nostre patró.
Secretari: Engony és l’últim camí
que la missa ens vindrà a dir
aquí a la Festa Major.
Perquè a causa de l’edat
el mossèn s’ha retirat
de rector de Montmajor.
Agutzil: Tots trobarem a faltar
el seu típic predicar
(fent moure el cap) i com mou el cap cantant.
Amb tants anys de venir aquí
no ens ha pogut aclarir
si fou màrtir nostre Sant.

4.
4
Secretari: Quan la missa haurà finit,
se’ns darà el pa beneït
seguint un antic costum.
I al so de l’acordió
rebrem, per fer-ho rodó,
un ram d’herbes de perfum.
Agutzil: Després farem encaixades
a amistats retrobades
i als parents que hauran vingut.
Amb ells podrem conversar
de futbol, dels temps que fa,
de la feina i la salut.
Secretari: A casa, amb taula parada,
hi haurà teca preparada
amb els millors requisits:
canelons o un bon guisat,
per postres fruita o gelat
i cava pels descosits.
Agutzil: Una copeta i un puro
serviran, us ho asseguro,
per fer la festa més bona.
I ens farà millor profit
si, estirats a sobre el llit,
fem la becaina una estona.
Secretari: Demprés sabeu què ens espera:
un envelat de primera
construït expressament.
Bombetes, focus, garlandes
i vímet per totes bandes
fan que hi hagi bon ambient.
Agutzil: En efecte, a l’envelat,
la festa tindrà l’esclat
amb tonades dels Rovira.
Allà amb polques i fandangos,
valsets, tirabols i tangos
ballarem, gira que gira.

5.
5
Secretari: També hi haurà preparada
coca seca i ensucrada
que trauran cap a les nou.
Amb menjar tan suculent
tothom es veurà valent
per més gresca i enrenou.
Agutzil: Sense trampa ni enganyifa
vindrà l’hora de la rifa
que és seguida amb atenció:
pernil, llonganissa, cava
i uns cistell on mai no acaba
de sortir-ne el bo i millor.
Secretari: A altes hores de la nit
tothom quedarà rendit
de tant ballar i fer gatzara.
I ens direm: adéu-siau!
Que l’any que ve, si a Déu plau,
estiguem tan bons com ara.
Agutzil: Com que veig que ja es fa tard,
ara fem un punt i a part
per parlar de les notícies.
És un moment del pregó
que s’espera amb atenció
i que a tots fa les delícies.
Secretari: De rumors i peripècies,
alcaldades i facècies
en tenim un bon recull.
I que ningú no s’enfadi
perquè, encara que no agradi,
ficarem el dit a l’ull.
Agutzil: Potser dieu-me maniàtic
però allò del canvi climàtic
ja el patim i no s’atura.
I ara, amb els focs, a Galícia
ja no hi queda superfície
de boscos ni de natura.

6.
6
L’any també ha estat mogut
pel debat de l’Estatut
i per tants cops de tisora.
Tots deien tenir raó
i el resultat fou pitjor
que el rosari de l’aurora.
De retruc, a en Maragall,
que volia fer-se el gall,
el partit l’ha fet plegar.
Per Tots Sant hi haurà eleccions
i, au vinga, més discussions
fins el dia de votar.
Ara en Mas, Saura i Montilla,
en Carod i la quadrilla,
voldran quedar-se’n l’herència.
I fóra mala passada
que guanyés altra vegada
el lloro de Convergència.
Del llefiscós d’en Piqué
i la resta del PP
no vull fer cap comentari:
com més va, la diu més grossa,
del país vol la destrossa
i fa més mal que un corsari.
Secretari: Compte, amo, el que xerreu,
que d’aquests vós no sabeu
si són de l’Aznar i en Fraga... (miren, com preguntant)
A veure si algú protesta
i, si ens espatlla la festa,
a sobre ens treuen la paga!
Agutzil: Doncs dic, perquè ho tinc al pap,
que el món està fet un nyap:
a Iraq, Líban, Israel
hi ha guerra, morts, terrorisme;
i a altres llocs, també racisme,
fam, violència o lluita cruel.

7.
7
Marbella, quina vergonya
de corrupció i de carronya:
quanta feina, fer-la neta!
Potser l’únic positiu
que podem dir aquest estiu
ha sigut la treva d’ETA.
Secretari: Ai amo, que sou pallissa,
deixeu els sermons per missa
i parleu de la Vall d’Ora.
Que això és el que vol la gent
i ja ho espera impacient,
que si no, ens fotran fora.
Agutzil: Doncs, va vinga, faig d’oracle
i ara us explico un miracle
que no es pot ni imaginar:
la festa té tant prestigi
que en Clotet no hi vol litigi
i ha promès subvencionar.
D’euros, en paga sis-cents
perquè estiguem ben contents
i no li busquem raons.
Però em sembla que es vol fer el viu
i que l’autèntic motiu
és que aviat hi haurà eleccions.
Secretari: I, a canvi, ens ha demanat
que portem publicitat
del bo que és l’Ajuntament.
I pels costats i al darrera
semblem una cartellera,
només falta un fluorescent! (ho ensenyen)
Agutzil: (preocupat) Però tu què has fet, desgraciat?
Ara sí que l’hem cagat!
Que “botar”, escrit amb “be” alta,
vol dir que el vols fer plegar!
Si ho veu, no ens voldrà pagar
i els diners ens faran falta!

8.
8
Secretari: (passota) Mira, tu, si passa, passa
i amb una mica de traça
podríem fer-lo saltar.
Que penso jo que algun dia
a Navès li convindria
la truita poder girar.
Agutzil: En el món excursionista
“Pyrenées” és la revista
de fama internacional.
I ha fet aquí un reportatge
del “ge-erra” i del paratge
que atraurà més personal.
Secretari: I també en tecnologia
la Vall d’Ora es posa al dia:
han instal·lat allà a dalt,
a l’Orriols, ja em podeu creure,
un enginy per poder veure
televisió digital.
Agutzil: A Orriols, també, a l’entrada,
l’escala l’han millorada
per passar-hi sense trava.
Allà va creixent l’Eulàlia
més trempada que una dàlia
i als seus pares cau la bava.
Secretari: Al porxo que hi ha al defora
el tenen ple a tothora
i els resulta empipador.
I és que té tan bones vistes
que tots els excursionistes
el prenen per mirador.
Secretari: No sé si es cosa sabuda
que al Teixidor hi ha moguda
i es nota un canvi de rumb.
Ara ve en Josep Maria
molts més cops que no solia
i es veu que hi vol posar llum.

9.
9
Agutzil: I per sentir-hi una mica
el telèfon li amplifica
una antena que ha posat.
Els camps que hi ha allà al davant
en Martí els està cuidant
per la nova propietat.
Agutzil: Esclusa Vell i la Móra
aquest any han fet millora
sobretot en el teulat.
D’en Ramon vull fer memòria:
que Déu el tingui a la glòria
i que l’hagi perdonat. (es descobreixen i fan una pausa)
Secretari: També us porto el plateret
que a la Glòria del Riuet,
per vella, l’han jubilada.
Ara vindrà més sovint
per anar-se entretenint
fent el tomb o la xerrada.
Agutzil: L’Aconcagua, a l’Argentina,
l’ha pujat, qui ho endevina?
Doncs la Clara, que és genial.
La Roser ha sortit artista
i fa de figurinista
al Teatre Nacional.
Secretari: A l’Índia, la Meritxell,
va anar-hi amb el seu farcell,
doncs viatjar no l’entrebanca.
I com que és sèrio i despunta
a l’Àlex han fet de Junta
dels castells de Vilafranca.
Agutzil: Del Solà, n’és l’alegria
el petit Josep Maria,
que dorm, plora i mou el cap.
(gesticulant) En Martí gran té xicota
però quan van tots dos, ni es nota
perquè és prima i com un tap.

10.
10
Secretari: Per deixar el quarto conforme
ha hagut de fer una reforma
en Lluís, pel Martí xic.
En Clariana, va de pressa,
ara ja té un “ge-pe-essa”
i altres coses que no dic.
Agutzil: En Cugat sembla el Pelussa,
lliga més que el Moro Muça.
I en Pruna passa l’estona,
pesa figues, cria panxa,
a xerrar sempre s’enganxa:
calla sols quan ve la dona!
Secretari: Entre tants plors i papilles,
caques, bolquers, fills i filles,
ja sembla una guarderia.
I amb tanta parella nova
caldrà refer alguna alcova
i fins ampliar la masia.
Agutzil: De cal Guirre, àvia i tieta,
fa temps van fer la maleta
per anar a viure al Pujol.
Allà estan molt ben cuidades
i aprofiten de vegades
d’anar a casa pel corriol.
Secretari: Principalment, el diumenge
la família es troba i menja
i allà tots fan companyia.
Són una colla avinguda
que, quan cal, sempre s’ajuda
fills i néts, amb l’àvia i tia.
Agutzil: Al Pujol els hi han posat
un quarto nou i arreglat
per estar còmodament.
I també, just a l’entrada,
amb pedra ben col·locada
hi han fet tot un paviment.

11.
11
(com si li vingués,
de cop, a la memòria)
Ah!
La Dolors, fent la viu-viu,
no fa molt, aquest estiu,
ha fet cinquanta anys rodons.
I en Josep, el seu germà,
la mateixa edat té ja
perquè tots dos són bessons.
Secretari: La cosa més inaudita
va ser quan hi hagué una cita
de banquers, allà al Pujol.
Dos-cents, tots vinguts d’Holanda,
que per fer-los propaganda
els portaven a fer un volt.
Agutzil: Amb barques, cotxes i bicis,
una carpa, molts capricis,
i uns grans tràilers holandesos.
I el perquè d’aquesta trama
és que allà ha arribat la fama
que aquí seran ben atesos.
Secretari: Tota aquesta tonteria
que ningú s’explicaria
té una raó que l’aguanta,
que és certa i no és cap facècia:
ja ho va dir un savi de Grècia
que, pagant, Sant Pere canta!
Agutzil: Els llums que tenen a fora
no funcionen mai a l’hora
si a en Celestí no li vaga.
No hi ha interruptor i, per tant,
ho ha de fer descargolant
cada cop que encén i apaga.
Secretari: De la Dolors, per ventura,
sabeu que fa acupuntura
encara que no ho vol dir?
I amb les agulles posades
es fica al llit, de vegades,
i s’hi punxa en Celestí!

12.
12
Agutzil: De Berga, l’Ajuntament
va atorgar el nomenament
i el títol de patumaire...
a en Calimotxo, senyors,
que el rebé amb tots els honors
sense beure poc ni gaire.
Secretari: Que ningú s’ho prengui a broma
perquè consta en un diploma
amb sanefa, nom i data;
que recollí amb molt de brio
l’Emilio Muñoz del Río
serè, amb trajo i amb corbata.
Agutzil: La Maria de l’Ambròs
cada dia fa un bon tros
de camí d’aquest rodal.
En canvi, en Josep Maria
està tancat tot el dia
estudiant per forestal.
Secretari: Per aprovar oposicions
es prepara les lliçons
i altres proves que fan fer.
Així, si guanya, es procura
una feina molt segura
i ideal per viure bé.
Agutzil: I sé que amb la moto, un dia,
volent fer una virgueria
va anar a parar dintre el rec.
Com que el motor es mullà
al taller va haver d’anar
i va costar-li un renec.
Secretari: La Carmeta, a Sant Lleïr,
sempre compta amb en Martí,
que l’ajuda i no està sola.
Fent feina, és com un llamp,
treballa a casa i al camp
i talla pins a Ventiola.

13.
13
Agutzil: I quan arriba aquest dia
ell prepara i fa el que sia:
és l’ànima de la festa!
La missa, el pa, l’envelat,
la rifa, el ball: tot plegat,
a qualsevol feina es presta.
Secretari: Allà pel juny, no dormia
i totes les nits patia
pel que tenia sembrat.
Doncs una invasió que espanta
de porcs fers, més de cinquanta
li entraven als camps de blat!
Agutzil: I per tal que el senglar fugi,
ell va i munta un artilugi
que fa un pet molt imponent.
Però l’invent té el defecte
que als senglars no els hi fa efecte
i en canvi espanta a la gent.
Secretari: Per fer fora porcs tan vius
mitjans més expeditius
ha aplicat, que no diré.
Per córrer arreu del rodal
una moto colossal
s’ha comprat, que va molt bé.
Agutzil: Si va creixent la mainada
i tot passa de volada,
au! fem festa amb il·lusió!
Què és la vida un frenesí,
com ja fa temps ho va dir
un que es deia Calderó.
I és qüestió d’anar tirant
com va escriure en Chateaubriand,
en Shakespeare, en Baudelaire,
l’Espriu, en Foix, en Carner,
mossèn Cinto Verdaguer,
en Cervantes i en Molière.

14.
14
Secretari: Amo, prou! Que xerreu massa
i demprés, allà a la plaça,
la gent dirà mal de vós.
Penseu que hem vingut aquí
a parlar de Sant Lleïr,
que és un sant com no n’hi ha dos.
Agutzil: Téns raó una altra vegada...
Parlem de l’anomenada
que té arreu nostre Patró.
Fa molts anys que ens protegeix
i els seus favors concedeix
a qui el prega amb devoció.
Secretari: Sant Lleïr és advocat
per protegir els camps de blat
i les feixes de conreu.
És l’estrella del programa
i la seva intensa fama
s’ha escampat per tot arreu.
Agutzil: A la Vall i a cada casa,
de llamp, de foc, i d’espasa
ens protegeix amb gran zel.
Perquè ja és cosa sabuda
que ens dóna suport i ajuda
pel poder que té en el cel.
Secretari: Guarda el bosc i la pastura,
seny i salut ens procura
i ens prodiga l’amistat.
Conforta a qui té un esglai
fa que el riu no es buidi mai
i fa créixer el que hem sembrat.
Agutzil: Demanem-li a Sant Lleïr
que amb el seu poder diví
ens deslliuri dels tirans.
Que al món hi hagi: salut, vida,
la natura protegida
i pau per tots els humans.

15.
15
Secretari: Ja us hem llegit el paper,
ara, doncs, fins l’any que ve
ens volem acomiadar.
Que per molts anys sigui així
i ens puguem tornar a reunir
per la festa celebrar.
Agutzil: Marxem, que la nit s’acosta.
Però abans us fem la proposta
que ara, tots junts, vulguem dir (un gest, de fer-ho junts)
la proclama del patró
que ha esdevingut tradició: (pausa)
Tots: VISCA SEMPRE SANT LLEÏR!
El Solà de la Vall d’Ora, 26 d’agost de 2006