Informe de la Inclusió Social a Espanya. 2009

2,487 views

Published on

Informe de la Inclusió Social a Espanya. 2009
Obra Social de Caixa catalunya

Published in: Travel
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
2,487
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
11
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Informe de la Inclusió Social a Espanya. 2009

  1. 1. Informe de la Inclusió Social a Espanya 2009
  2. 2. INFORME DE LA INCLUSIÓ SOCIAL A ESPANYA 2009 ÍNDEX Edita: Fundació Caixa Catalunya 1. PRESENTACIÓ 5 Antoni Maura, 6 – 08003 Barcelona 2. L’INFORME DE LA INCLUSIÓ 2008: SÍNTESIS DELS PRIMERS RESULTATS 7 Direcció científica: Pau Marí-Klose Autors/es: Pau Marí-Klose, Marga Marí-Klose , Francisco J. Granados, Carme Gómez-Granell, 2.1 L’exclusió social en un escenari canviant 9 Àngel Martínez (investigadors/es de l’Institut d’Infància i Món Urbà, CIIMU). 2.2. Les cares de la crisi 13 Anàlisi estadístic: Francisco J. Granados, Marga Marí-Klose, Alba Lanau. Correcció de textos: Sandra Escapa, Silvia Claveria, Alba Lanau, Dolors León, Albert Arcarons, ECOS SCCL 3. SALUT I EXCLUSIÓ 19 Disseny i maquetació: SUBJECT, màrqueting social, SCP 3.1 Els efectes de l’exclusió social sobre la salut 19 3.2 Els efectes de la salut sobre l’exclusió social 23 Impressió: AMPANS-Servei d’impremta 3.3 La salut com a fenomen multidimensional 26 Agraïments: 3.4 Capital social i salut 29 Volem agrair els següents organismes públics per posar les seves dades a disposició de les recerca social: Institut Nacional d’Estadística, Centre d’Investigacions Sociològiques, Institut de la Joventut, Ministeri de Treball i Immigració, Eurostat, Ministeri de Sanitat i Polítiques Socials, OCDE, Ministeri d’Educació, 4. LA SALUT A ESPANYA 33 Institut d’Infància i Món Urbà. 4.1 La salut dels espanyols des d’una perspectiva comparada 34 Fundació Caixa Catalunya 4.2 Distribució geogràfica de la salut a Espanya 53 Número de registre editorial 1535/76 Setembre de 2009 5. LA SALUT I LES SEVES DETERMINANTS SOCIALS 67 Dipòsit legal: B-33.430-2009 ISBN: 978-84-92721-07-8 Imprès en paper ecològic 75% 5.1 Desigualtats de salut en la infància i adolescencia 79 5.2 Desigualtats de salut a la joventut 105 Aquesta obra està sota una llicència de Reconeixement-No comercial 3.0 Espanya de Creative Commons. La 5.3 Desigualtats de salut en la vida adulta 122 llicència es pot consultar a: 5.4 Desigualtats de salut de la gent gran 143 http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es/legalcode.ca 5.5 Les conseqüències econòmiques d’una mala salut 160 5.6 Acumulació de riscos i exclusió social 166 S’autoritza la reproducció total o parcial d’aquest llibre sempre que se’n faci constar el títol, l’autoria i l’editor 5.7. Recapitulació 172 i no s’utilitzi per obtenir beneficis comercials. 6. EDUCACIÓ I EXCLUSIÓ 175 INFORME DE LA INCLUSIÓ SOCIAL A ESPANYA 2009 6.1 Educació i riscos socials 175 Pàg. 299, 21 cm 6.2 Factors de desigualtat i vulnerabilitat educativa 181 Títol al llom: Informe de la Inclusió Social a Espanya ISBN: 978-84-92721-07-8 I. Fundació Caixa Catalunya. II. Caixa Catalunya. III. Títol: Informe de la inclusió social a Espanya 2009 II.Espanya – Catalunya – Inclusió social
  3. 3. Informe de la Inclusió Social a Espanya 7. VULNERABILITAT EDUCATIVA A ESPANYA 187 1. PRESENTACIÓ 7.1 L’expansió educativa a Espanya: perspectives comparades 187 Caixa Catalunya, des de la seva Obra Social, ha dut a terme actuacions innovadores en 7.2 L’expansió educativa a Espanya: protagonistes de l’èxit educatiu 192 7.3 Les noves cares del fracàs educatiu 195 l’àmbit social que permetessin l’impacte més ampli possible. Enguany, en un context de més necessitat, s’ha dut a terme un esforç important per potenciar els programes socials. Entre altres actuacions, s’ha ampliat el programa d’habitatge social i el programa de foment de l’èxit 8. DETERMINANTS DE LA DESIGUALTAT EN L’ÀMBIT EDUCATIU 201 escolar, s’ha inaugurat un nou hospital de la Xarxa d’Hospitals Caixa Catalunya i s’està treba- 8.1 Accés a l’educació en l’etapa preescolar 202 llant en el disseny d’un nou programa de lluita contra l’atur. En conjunt, es destinaran al llarg 8.2 Rendiments en competències clau en l’educació secundària obligatòria 206 del 2009 37 milions d’euros a actuacions de caire social. 8.3 Abandonament escolar prematur 225 L’any 2008, l’Obra Social de Caixa Catalunya va reprendre la línia de recerca sobre inclusió so- 8.4 Transició de l’escola al treball 231 8.5 Aprenentatge al llarg de la vida 250 cial que havia començat l’any 2001 amb els informes de La pobresa a Catalunya. Aquest informe va 8.6 Recapitulació 257 tenir molt bona acollida entre mitjans de comunicació, administracions públiques, entitats i ciuta- dans. El llibre que teniu a les mans és la continuació d’aquest projecte d’anàlisi de la realitat social. L’Informe de la inclusió social a Espanya 2008 optava per una perspectiva multifactorial de 9. CONCLUSIÓ 259 l’exclusió social i se centrava en els àmbits econòmic i laboral. Recollia la presència de les cares tradicionals de la pobresa (persones grans, dones...) però identificava nous perfils d’exclusió: BIBLIOGRAFIA 265 els infants, i especialment els nouvinguts, apareixien com els més afectats. En el mercat labo- ral, els joves i també els immigrants pateixen més vulnerabilitat, segons l’estudi. ANNEXES METODOLÒGICS 281 L’Informe de la inclusió social a Espanya 2009 actualitza els indicadors més rellevants dels analitzats el 2008 i incorpora un estudi detallat de dues noves perspectives de l’exclusió so- Annex 1. Fitxa tècnica 281 cial, la salut i l’educació. L’anàlisi des del punt de vista sanitari ha estat poc freqüent encara a Annex 2. Indicadors d’exclusió econòmica i laboral per Comunitat Autònoma 287 Espanya i aporta conclusions noves i rellevants. L’exclusió en el sistema educatiu s’ha orientat des de la perspectiva de l’estudi de les causes per tal d’orientar els programes de lluita contra el fracàs escolar. En aquest aspecte, apareix que el factor més rellevant per determinar l’èxit educatiu és la incidència en l’entorn, la família. De nou, l’objectiu d’aquest informe és conèixer millor la realitat que ens envolta, el perfil de les persones més vulnerables i les causes i circumstàncies de l’exclusió social. Desitgem que la informació que conté permeti el disseny de pràctiques d’inclusió social innovadores, que redueixin les desigualtats en salut i en educació. Aquesta publicació no hauria estat possible sense la col·laboració de moltes persones que mereixen un sincer agraïment per la feina feta. Esperem que aquesta publicació sigui d’interès per a les institucions i ciutadans que treballen per la millora de les condicions de vida dels més vulnerables i sobretot que aporti elements per a la construcció d’una societat més equitativa. Narcís Serra i Serra President de Caixa Catalunya 5
  4. 4. Informe de la Inclusió Social a Espanya 2. L’INFORME DE LA INCLUSIÓ 2008: SÍNTESIS DELS PRIMERS RESULTATS Els pobres canvien, la pobresa és la mateixa. En un context social canviant, marcat per L’exclusió social ha transformacions profundes en el mercat de treball, en l’estructura familiar i en les dinàmi- deixat de ser una ques de relació entre els seus membres, així com per l’expansió de l’Estat del benestar, el condició fixa o una perfil de les persones afectades per situacions de vulnerabilitat també s’ha vist alterat. Tradi- característica perso- cionalment, les situacions de vulnerabilitat s’havien concentrat en les edats més avançades, nal o d’un col·lectiu provocades per restriccions en la participació en el mercat de treball (per malaltia, discapa- per convertir-se citat, atur o abandonament) o la viduïtat de les dones que es van mantenir desvinculades de en un risc associat l’àmbit laboral. La principal forma d’exclusió era l’econòmica. A les societats postindustrials, a determinades la desigualtat de rendes no és l’únic, ni probablement el més determinant, dels eixos genera- etapes del cicle de dors de vulnerabilitat i d’exclusió social. L’exclusió social ha deixat de ser una condició fixa vida que exposen o una característica personal o d’un col·lectiu per convertir-se en un risc associat a deter- les persones que les minades etapes del cicle de vida que exposen les persones que les travessen a situacions de travessen a situa- més precarietat. Tal com vam poder evidenciar en l’Informe de la inclusió 2008, aquesta nova cions de més preca- lògica de l’exclusió ha rejovenit notòriament el perfil de la vulnerabilitat social. La infància rietat. i la transició a la vida adulta són, en aquest sentit, noves etapes de risc. En l’actualitat, les dinàmiques d’exclusió tenen a veure, moltes vegades, amb processos de formació de la fa- mília, l’estructura de la llar, les condicions d’accés i de permanència en el mercat de treball, a més de la capacitat per conciliar les demandes de l’esfera personal, familiar i laboral. En el nostre país, En el nostre país, durant el cicle d’expansió econòmica, l’exclusió ha adquirit noves durant el cicle cares, però la pobresa segueix sent la mateixa. Paradoxalment, l’expansió econòmica, i la d’expansió econò- creació d’ocupació que aquesta ha propiciat, no ha portat per ella mateixa una reducció de mica, l’exclusió ha la taxa de pobresa (s’ha mantingut durant tot el període al voltant del 20%). L’increment adquirit noves cares, de la participació laboral de determinats col·lectius (especialment de les dones) i la inten- però la pobresa sificació de la vinculació de les llars al món del treball han reduït alguns riscos d’exclusió segueix sent la econòmica associats a la pèrdua de l’ocupació. Tot i així, participar en el mercat de tre- mateixa. Paradoxal- ball no garanteix el benestar si les condicions del treball són precàries. La precarietat de ment, l’expansió l’ocupació i els baixos salaris –que han proliferat en un context d’expansió econòmica– econòmica, i la provoquen que la pobresa no s’associï solament a la inactivitat, sinó que afecti cada vega- creació d’ocupació da més la població treballadora (working poor). Els riscos d’atur, d’inestabilitat laboral i de que aquesta ha pro- baixa remuneració es distribueixen de forma desigual entre la població, i es concentren piciat, no ha portat intensament en els col·lectius més joves (paradoxalment la generació amb els nivells més per ella mateixa una alts de formació). A aquest cúmul de paradoxes, cal afegir-ne una més: els joves represen- reducció de la taxa ten el grup d’edat amb les taxes més baixes de pobresa relativa. El “coixí familiar”, que de pobresa. 7
  5. 5. Informe de la Inclusió Social a Espanya Informe de la Inclusió Social a Espanya Les etapes del cicle ha permès esmorteir situacions de vulnerabilitat social dels joves, amb l’ajornament de la 2.1. L’exclusió social en un escenari canviant vital on es concen- seva emancipació, ha actuat com una mampara que fa invisible una dependència residen- tra l’exclusió econò- cial i econòmica intensa. En un exercici de simulació realitzat en l’Informe de la inclusió social L’emergència de nous riscos socials, la interacció entre aquests, així com la complexitat dels El nostre propòsit mica a Espanya són 2008, vam descobrir que si els joves que viuen amb els seus pares s’emancipessin comptant ja existents requereixen instruments adequats per a la seva detecció i anàlisi. El nostre propòsit en aquest infor- fonamentalment únicament amb els seus ingressos salarials, 2 de cada 10 serien pobres (si a més a més es en aquest informe, i en l’anterior, ha estat analitzar l’exclusió social des d’una triple perspectiva: me, i en l’anterior, tres: infància, joven- decompten els costos que suposaria fer-se càrrec d’una hipoteca o lloguer de l’habitatge, l’exclusió en el cicle de vida, la consideració de la multidimensionalitat del fenomen, i la diver- ha estat analitzar tut i ancianitat. en serien 4 de cada 10). Si optessin per un model d’emancipació clàssic (de convivència sificació dels indicadors per mesurar-la. l’exclusió social des matrimonial en què només un cònjuge treballa), 4 de cada 10 joves se situarien per sota El cicle vital com una eina d’aproximació a l’estudi de la realitat permet identificar episodis i d’una triple pers- del llindar de la pobresa (si a més a més es descompten els costos de l’habitatge, el risc de etapes de la vida en els quals es concentra un risc d’exclusió més gran. La creixent desestandar- pectiva: l’exclusió pobresa arribaria al 70% d’aquests joves). dització de les biografies personals contribueix a la diversificació dels riscos, a la seva aparició en en el cicle de vida, Les etapes del cicle vital on es concentra l’exclusió econòmica a Espanya són fona- diverses fases, amb diferents durades i intensitats. El matrimoni, igual que el treball, ja no és per la consideració de mentalment tres: infància, joventut i ancianitat. Les respostes públiques per corregir la a tota la vida. Les situacions en què les persones conviuen en parella, es casen, es divorcien, tro- la multidimensiona- La distribució dels vulnerabilitat en aquestes etapes són de diferent natura. Encara que s’hagi produït una litat del fenomen, ben una feina i la perden, poden esquitxar diferents moments de les seves trajectòries vitals. Les recursos públics expansió de les polítiques públiques al nostre país que ha contribuït a desfamiliaritzar i la diversificació transicions vitals concentren molts dels riscos de vulnerabilitat social: l’emancipació, la formació de presenta un biaix dels indicadors per fins a cert punt la provisió de béns i serveis a persones en situació de necessitat, el grau la família, el divorci o trencament de la parella, l’accés o el manteniment en el mercat de treball. d’edat. mesurar-la. de desfamiliarització no és el mateix en totes les edats. La distribució dels recursos En cadascuna d’aquestes circumstàncies, l’exclusió pot cristal·litzar de forma heterogènia. Els públics presenta un biaix d’edat. La creixent autonomia social i econòmica de la pobla- problemes i les dificultats afecten diversos àmbits: treball, educació, salut, habitatge, integració ció d’edat avançada és un reflex de la concentració de les partides de despesa social en social. Els dèficits i les mancances no es presenten sempre conjuntament, ni es donen amb in- aquelles polítiques orientades preferentment cap a les persones grans: pensions i atenció tensitats similars. Les causes i els desencadenants que expliquen o precipiten els processos d’exclusió sanitària. La inversió pública en aquesta etapa del cicle de vida ha permès reduir les for- social són també diversos. En uns casos, és fàcil identificar conductes individuals, com l’addicció mes més intenses de pobresa. En canvi, la inversió pública orientada a polítiques des- a determinades substàncies o la comissió d’un delicte (el que no nega que aquestes conductes L’exclusió econò- tinades a la infància (educació i polítiques familiars i de suport a la infància) és baixa. estiguin alhora socialment condicionades), associades al fenomen. En uns altres, l’exclusió està mica i laboral que També són escassos els recursos destinats a programes orientats preferentment a joves, lligada a la configuració dels drets de ciutadania i als dispositius de protecció social, que con- afecta els sectors i que poden facilitar-ne l’emancipació econòmica i residencial. Així, la despesa pública demnen a la marginalitat les persones que no gaudeixen de certs drets bàsics (com el de tenir més joves de la societat pot ser una dedicada a les polítiques actives d’ocupació i a les polítiques d’habitatge està molt per una ocupació legal) o no poden accedir a una prestació adequada en cas de necessitat (perquè, Les transicions vitals forma de limitar- sota de la que realitzen la majoria dels països europeus. La realitat s’imposa: Espanya per exemple, la seva trajectòria laboral no és suficientment llarga o s’ha desenvolupat en el sector concentren molts ne el benestar i les és, a dia d’avui, el país de la UE15 amb les taxes més altes de pobresa infantil, i on l’edat informal). El mercat de treball segueix sent l’origen de moltes formes d’exclusió, però no és ni dels riscos de vul- oportunitats vitals, d’emancipació dels joves es retarda més. de bon tros l’únic. L’àmbit familiar i domèstic es configura cada vegada més com el desencade- nerabilitat social: però també una L’exclusió econòmica i laboral que afecta els sectors més joves de la societat pot ser una nant de molts processos d’exclusió. Les ruptures familiars són episodis d’enorme rellevància per l’emancipació, la forma d’hipotecar forma de limitar-ne el benestar i les oportunitats vitals, però també una forma d’hipotecar el entendre algunes de les principals dinàmiques d’exclusió en les societats postindustrials. De ve- formació de la el nostre futur com nostre futur com a societat. Els nous riscos socials requereixen noves respostes polítiques. gades, els processos d’exclusió vénen agreujats per la dificultat de conciliar la vida familiar i la la- família, el divorci o a societat. Els nous Un diagnòstic basat en l’evidència empírica és un primer pas per abordar aquest repte. boral (horaris asocials, escassetat de serveis públics d’atenció a la infància, etc.). El risc d’exclusió trencament de la riscos socials reque- es distribueix, per tant, de forma desigual en la població, afecta de forma canviant les persones, i parella, l’accés o el reixen noves respos- sol produir-se en diferents àmbits, ja sigui de forma aïllada o, més habitualment, en combinació, manteniment en el tes polítiques. sobreposant-se diverses formes de vulnerabilitat. mercat de treball. 8 9
  6. 6. Informe de la Inclusió Social a Espanya Informe de la Inclusió Social a Espanya És precisament el caràcter multidimensional i, en el pitjor dels casos, acumulatiu de cadascun d’aquests grups d’edat varia de forma considerable. Si bé el risc de pobresa mode- l’exclusió social el que ens duu a abordar aquest fenomen de forma integral en tres informes rada afecta 3 de cada 10 persones de 75 o més anys, la pobresa alta i severa en aquest grup anuals: en l’informe de 2008, l’exclusió econòmica i laboral; en el de 2009, la sociosanitària d’edat és una de les més baixes, amb un 5,3% i un 1,7%, respectivament. En canvi, entre i educativa, i, finalment, en el de 2010, l’exclusió social dels drets de ciutadania, dels vin- les persones de 16 i 25 anys la taxa de pobresa alta pràcticament duplica la de les persones cles socials i de l’accés a l’habitatge. En cada volum s’aborda de forma més específica dues ancianes (9,1%), i la pobresa severa gairebé la triplica (4,9%). dimensions de l’exclusió. Però, tal com vam poder demostrar en l’informe previ, els àmbits d’exclusió estan estretament interconnectats. Per aquest motiu, la nostra tasca en aquest segon volum és –a més d’analitzar les formes d’exclusió en salut i educació– la de construir Si bé el risc de sobre fonaments ja existents. Per tant, revisarem i actualitzarem algunes de les principals pobresa moderada variables d’exclusió econòmica i laboral, però també tractarem de desxifrar la interconnexió afecta 3 de cada 10 entre els diferents àmbits d’exclusió. persones de 75 o L’escenari social En els últims mesos, l’escenari social del nostre país, així com el de les societats de tot més anys, la pobresa del nostre país, així el món, queda fortament condicionat per la crisi financera global i la desacceleració de alta i severa és una com el de les socie- l’activitat econòmica que ha propiciat. Segons l’últim Boletín Económico publicat pel Banc de les més baixes, tats de tot el món, d’Espanya, el producte interior brut ha retrocedit en el primer trimestre de 2009 un 2,9% amb un 5,3% i un queda fortament respecte del mateix trimestre de l’any anterior. En aquest context de creixement negatiu, els 1,7%, respectiva- condicionat per registres de l’ocupació també han presentat una evolució negativa. Al primer trimestre de ment. En canvi, la crisi financera 2009, l’“Encuesta de Población Activa” (EPA) registra un descens en l’ocupació del 6,4%. entre les persones global i la desacce- La taxa d’atur arriba al 17,4%. Tenint en compte que els salaris suposen una de les fonts de 16 i 25 anys la leració de l’activitat d’ingressos més importants de les llars, caldrà veure quin efecte pot tenir aquesta situació taxa de pobresa alta econòmica que ha sobre les taxes de pobresa. En aquest context, resulta difícil conèixer la magnitud de les pràcticament duplica propiciat. conseqüències de la crisi sobre el risc de pobresa. Les dades més recents per obtenir la taxa la de les persones de pobresa relativa provenen de l’“Encuesta de Condiciones de Vida” de 2007 (ECV). ancianes (9,1%), i Aquestes dades ofereixen una imatge gairebé calcada de la que vam obtenir en l’Informe de la la pobresa severa Inclusió Social 2008. El percentatge de persones que es troba per sota del llindar de la pobresa gairebé la triplica Però la renda de la llar no recull tots els aspectes relacionats amb el nivell de vida de les (4,9%). La pobresa mode- moderada a Espanya és del 19,7% –només dos dècimes per sota de la de l’any anterior.1 persones. Les llars poden tenir necessitats diverses que canvien amb el cicle familiar, o fins rada dibuixa una El risc d’exclusió es distribueix de forma desigual al llarg del cicle de vida. Tal com es pot i tot poden disposar de recursos que no s’inclouen en els mesuraments convencionals de la distribució bimodal veure en el Gràfic 2.1, la pobresa moderada dibuixa una distribució bimodal que concentra riquesa de les llars.1Per això, des de fa anys, el mesurament de l’exclusió econòmica té en que concentra els els riscos d’exclusió econòmica més grans en els dos extrems del cicle de vida: infància i an- compte altres dimensions que van més enllà de la manca de recursos econòmics. Entre els riscos d’exclusió cianitat. Les persones entre 3 i 25 anys i les majors de 65 tenen taxes de pobresa moderada indicadors alternatius a la renda, o que es combinen amb la renda, s’inclou la capacitat d’afron- econòmica més per damunt de la mitjana espanyola. No obstant això, la intensitat de la pobresa que afecta tar despeses imprevistes, la privació de béns de consum bàsics, la percepció que les despeses grans en els dos de la llar representen una càrrega molt pesant, les condicions de l’habitatge, o l’impacte del extrems del cicle 1. A l’Informe de la Inclusió Social 2008 optem per utilitzar diversos llindars de pobresa relativa. Quan es tracta d’indica- dors per mesurar la pobresa relativa, seguint les recomanacions d’organismes internacionals (Eurostat, OCDE), així com cost de l’habitatge en la renda de la llar.2 Aquest últim indicador és especialment rellevant de vida: infància i de reconeguts analistes en l’estudi de l’exclusió, “more than one is best!” (Bradshaw, 2001). Per això utilitzem tres llindars: ancianitat. el 60% de la mediana dels ingressos equivalents o pobresa moderada (que correspon a llars formades per un sol adult que disposen de menys de 7.203 euros anuals); el 40% de la mediana dels ingressos equivalent o pobresa alta (4.576 euros anu- 1 als); i el 25% de la mitjana o pobresa severa (3.264 euros anuals). 2. A l’Annex es poden consultar alguns d’aquests indicadors de privació i pobresa per comunitat autònoma (CA). 10 11
  7. 7. Informe de la Inclusió Social a Espanya Informe de la Inclusió Social a Espanya ja que es tracta d’una despesa bàsica que afronten la majoria de llars i que pot influir enor- mement sobre la capacitat financera de les famílies, creant les condicions que afavoreixen la privació. 3 La càrrega financera associada a pagaments per l’habitatge pot variar de forma con- siderable per a persones que es troben, d’altra banda, en circumstàncies similars (per exemple, pensionistes que han amortitzat totalment la seva hipoteca i pensionistes que estan pagant un lloguer) sense que aquestes persones tinguin la capacitat per canviar aquesta situació. És per això, que un dels indicadors més precisos per mesurar el risc de precarietat econòmica es basa en el càlcul de la renda després de deduir-ne el cost de l’habitatge. El Gràfic 2.2 presenta els riscos de pobresa calculats amb el llindar abans i després de descomptar els costos de l’habitatge. Tal com ja vam poder observar en l’informe anterior, l’impacte del pagament d’hipoteques i de lloguers és considerable, i molt més en les llars on L’impacte del paga- viuen menors d’edat. Així, per exemple, el risc de pobresa passa d’afectar 2 de cada 10 nens de ment d’hipoteques i 3 a 5 anys a fer-ho a 3 de cada 10 després de descomptar de la renda de la llar els costos que de lloguers és consi- suposa l’habitatge. Els efectes dels costos de l’habitatge també són bastant importants per als derable, i molt més joves en les edats que té lloc la majoria d’episodis d’emancipació (de 26 a 35 anys), en aquest en les llars on viuen punt es produeix un increment de 9 punts percentuals en la taxa de pobresa. En un context menors d’edat. d’elevats preus de l’habitatge (que representen una part substancial dels ingressos de les llars encapçalades per joves) i gran inestabilitat laboral, l’emancipació es converteix en una transi- ció vital amb alt risc d’exclusió. A edats més avançades, l’impacte dels costos de l’habitatge es redueix significativament. Això és a causa, d’una banda, que les rendes disponibles són més elevades i, de l’altra, que la càrrega de les quotes de la hipoteca és proporcionalment més baixa 2.2. Les cares de la crisi (generalment, els pisos es van comprar en el passat a preus més assequibles i el préstec s’ha amortitzat parcial o totalment). Entre les persones ancianes, que viuen majoritàriament en La principal font de renda de les famílies és la derivada de la seva participació en el mercat habitatges de propietat sense cap càrrega hipotecària, l’impacte dels costos d’habitatge sobre de treball. En un context de brusc descens de l’ocupació, com el que ha tingut lloc en l’últim els riscos de pobresa és poc significatiu. Descomptant els costos de l’habitatge, els riscos de semestre de 2008 i primer de 2009, és lògic pensar que les rendes de moltes llars s’hagin ressentit, pobresa es redistribueixen cap a les etapes primerenques de la vida. i que hagi augmentat com a conseqüència el risc de precarietat. No obstant això, no resulta fàcil estimar aquest impacte degut a la manca de dades actualitzades sobre els ingressos de les llars, no 3. En edicions anteriors de l’“Encuesta de Condiciones de Vida” de l’INE es disposava de la informació sobre el lloguer disponibles de moment. L’exclusió laboral d’algun membre de la llar no té el mateix impacte en de l’habitatge ocupat, però no sobre la quota de la hipoteca. En aquesta edició (ECV, 2007) a més de l’import mensual del lloguer, l’enquesta recull l’import de l’últim rebut mensual del préstec sol·licitat per a la compra de l’habitatge principal. totes les llars. Tampoc afecta tots els grups sociodemogràfics de la mateixa manera. A l’Informe de la Inclusió Social a Espanya 2008 (p. 90) analitzem l’ECV de 2006. Per això, per estimar el valor de les quotes d’hipoteca que paguen les famílies utilitzem informació provinent de l’“Encuesta Financiera de las Familias” (2002) del La població jove és un dels col·lectius més perjudicats en la nova conjuntura econòmica. Banc d’Espanya, on s’ofereixen les dades sobre les quotes de la hipoteca. Amb aquesta informació imputem els costos En el breu espai d’un any, el volum de persones menors de 30 anys a l’atur ha augmentat gaire- de l’habitatge a les llars entrevistades en l’“Encuesta de Condiciones de Vida 2006” que tenen una hipoteca i estimem la magnitud dels pagaments que farien si es mantinguessin constants les relacions entre la quota de la hipoteca (variable bé 12 punts percentuals (un increment del 76%). La seva taxa d’atur se situa a final de març de dependent) i un conjunt de variables explicatives (edat, renda total de la llar, anys que fa que es té la hipoteca i nombre de persones a la llar). Aquesta imputació es va basar en els resultats d’un model de regressió múltiple realitzat amb les dades 2009 en el 27,4%, quan en el primer trimestre de 2007 havia registrat el valor més baix des de de 2002 que ens va permetre obtenir els coeficients que relacionen les variables explicatives amb les quotes d’hipoteca que paguen les llars i fer seguidament prediccions “simulades” amb les dades de l’“Encuesta de Condiciones de Vida 2006”. l’inici de la transició (13%). Les conseqüències de la crisi laboral poden ser especialment lesives Seria bo assenyalar que els resultats que es van obtenir són molt similars als que s’extreuen aquest any disposant de la dada sobre la quota de la hipoteca en la mateixa enquesta. per als joves que han accedit recentment a l’emancipació. Des de començament d’aquest segle, 12 13
  8. 8. Informe de la Inclusió Social a Espanya Informe de la Inclusió Social a Espanya La població jove és en un context d’expansió econòmica, i a pesar del cost creixent d’accés a l’habitatge per als El segon col·lectiu que ha vist empitjorar la seva situació laboral són les persones amb un dels col·lectius joves, les taxes d’emancipació havien anat augmentant fins a arribar al 29,7% dels joves de 16 baixa formació. Tal com es pot observar al Gràfic 2.4, les persones amb educació primària més perjudicats en a 29 anys en el tercer trimestre de 2008. Des de final de 2008 la tendència s’ha invertit, encara tenen taxes més altes d’atur que les que tenen educació universitària, tant entre els joves la nova conjuntura suaument (se situa en el 29,3% en el primer trimestre de 2009). La creixent precarietat laboral com entre les persones de 30 o més anys. La crisi ha contribuït a accentuar les desigualtats, econòmica. En el i la contracció del crèdit hipotecari torpedegen el seu accés a l’habitatge. Al mateix temps, ha especialment entre els joves. Mentre en etapes de bonança econòmica les bretxes en les breu espai d’un any, augmentat el nombre de joves emancipats que s’han quedat sense feina (en l’últim any s’ha taxes d’atur eren petites (aproximadament 10 punts entre joves amb estudis superiors i joves el volum de per- incrementat en un 78%) (Injuve, 2009). La falta d’oportunitats laborals pot representar un amb estudis primaris), els efectes de la crisi sobre l’atur s’han concentrat en les persones sones menors de contratemps important per un col·lectiu amb un accés limitat a les prestacions contributives amb un nivell d’estudis inferior i contractes flexibles: la diferència en les taxes d’atur dels 30 anys a l’atur ha d’atur (a causa del fet que busquen la seva primera ocupació o que la durada de les seves tra- joves amb estudis superiors i els que tenen estudis primaris se situa en el primer trimestre augmentat gairebé jectòries laborals és massa curta). Segons dades de l’ECV 2007 (elaboració pròpia), només el de 2009 en els 30 punts percentuals. Entre les persones de 30 o més anys, les diferències 12 punts percentuals 14,7% dels joves aturats han rebut una prestació d’atur durant l’últim any.4 A més a més, s’ha de també han augmentat, encara que significativament menys, probablement gràcies a la natura (un 76%). tenir en compte que, en molts casos, la precarietat econòmica en llars encapçalades per joves dels contractes de què gaudeixen la majoria de les persones a aquestes edats (que dificulten no té només conseqüències per a ells, sinó també per als menors que tenen al seu càrrec. l’acomiadament), independentment del seu nivell educatiu. La precarietat econòmica en llars encapçalades per joves no té només conseqüències per a ells, sinó també per als menors que El segon col·lectiu tenen al seu càrrec. que ha vist empitjorar la seva situació laboral són les persones amb baixa formació. 4. En comparació, han rebut prestació per atur el 37,4% de les persones aturades de 30 a 44 anys, i el 49% de les persones aturades de 45 a 64. 14 15
  9. 9. Informe de la Inclusió Social a Espanya Informe de la Inclusió Social a Espanya L’atur és més freqüent en les persones provinents de països menys desenvolupats que entre les d’origen espanyol, comunita- ri o de països des- envolupats. L’impacte més important de la crisi no dependrà dels efectes individuals de la contracció de En els últims mesos la demanda d’ocupació. Com va quedar prou clar en l’Informe de la Inclusió Social 2008, l’atur es de 2008 i primers converteix en un factor de risc per a la pobresa de les llars quan aquestes són pobres en ocupació, mesos de 2009 hem L’exclusió laboral té encara una altra cara, la de les persones d’origen immigrant. L’atur és a dir, quan hi ha poques persones actives que treballen. En aquestes situacions, la pèrdua assistit a un incre- és més freqüent en les persones en les persones provinents de països menys desenvolupats d’ocupació per part d’una persona incrementa extraordinàriament el risc de pobresa. En els ment extraordinari que entre les d’origen espanyol, comunitari o de països desenvolupats com es pot apreciar últims mesos de 2008 i primers mesos de 2009 hem assistit a un increment extraordinari de la de la proporció de en el Gràfic 2.5. La crisi econòmica ha accentuat encara més aquestes desigualtats. En el proporció de llars actives on totes les persones actives estaven en atur.6 Com es pot observar en “llars actives” on gràfic podem observar que a l’inici del període examinat, la diferència en la taxa d’atur entre el Gràfic 2.6, en l’últim any la proporció de llars actives en què ningú treballa s’ha incrementat totes les persones la població d’origen immigrant i la població espanyola era aproximadament de 5 punts de forma considerable, fins a arribar al 7,9%. L’“Encuesta de Población Activa” no permet actives estaven en percentuals. Durant el primer trimestre de 2009 la diferència s’acosta als 15 punts. La crisi estimar quantes d’aquestes llars es troben en situació de pobresa, ja que no pregunta sobre els atur. econòmica està dificultant la integració laboral de les persones d’origen immigrant en la ingressos de la llar. El que sí que sabem és que segons dades de l’ECV de 2007 prop de la mei- societat espanyola. La concentració dels immigrants en treballs precaris, sota modalitats de tat de les llars actives on ningú treballa eren pobres (48,7%). La situació s’agreuja si la llar està contractació temporal, els està passant factura en un moment de contracció de la demanda encapçalada per una persona d’origen immigrant. El 72% de les llars actives encapçalades per d’ocupació. Aquesta situació pot agreujar l’exclusió econòmica que, d’acord amb les dades una persona d’origen immigrant en què ningú treballava el 2007, tenien ingressos equivalents presentades a l’Informe de la inclusió 2008, pateixen moltes vegades aquestes llars.5 que els situaven per sota del llindar de la pobresa. 5. A tots aquests riscos, cal afegir l’accés diferencial a la protecció social. Segons dades de l’ECV 2007, només el 25% dels immigrants aturats han rebut una prestació d’atur en l’any anterior (en comparació al 34,3% del conjunt d’aturats). 6. Llar activa és aquella en què almenys una persona és activa. 16 17
  10. 10. Informe de la Inclusió Social a Espanya Informe de la Inclusió Social a Espanya Joves, persones amb 3. SALUT I EXCLUSIÓ baix nivell educatiu i immigrants són Una de les formes més descarnades en les quals s’expressa la desigualtat social és a través L’exclusió genera col·lectius que ja en dels problemes de salut. Els processos d’exclusió social van acompanyats sovint de proces- problemes de salut temps de bonança sos de deteriorament de la salut, que alhora realimenten l’exclusió original. D’altra banda, i l’absència de salut, tenien un risc més la salut és un aspecte central en la vida de les persones, de la qual depèn no sols el benestar exclusió: així és la elevat d’exclusió. físic i psicològic, sinó també la capacitat d’integració social i oportunitats de desenvolupa- doble i complexa L’atur està agreujant ment personal al llarg de la vida. L’exclusió genera problemes de salut i l’absència de salut, relació entre aquests la seva situació. Al exclusió: així és la doble i complexa relació entre aquests dos fenòmens. Les persones que dos fenòmens. costat d’ells experi- experimenten un deteriorament de la salut tenen una probabilitat més elevada de veure dismi- menten la vulnera- nuït l’estatus socioeconòmic, de manera que incrementen el risc de veure’s abocats a l’exclusió bilitat les persones econòmica (com la pobresa) o laboral (com l’atur o la precarietat). Les malalties poden fins que depenen dels i tot propiciar formes de discriminació i estigmatització com a conseqüència de les seqüeles seus ingressos, fo- anatòmiques i funcionals que provoquen alteracions de la imatge corporal, discapacitats o de namentalment nens prejudicis i temors que susciten en la societat. Els tres capítols següents analitzen la relació menors d’edat. entre diverses formes d’exclusió i salut, posant l’èmfasi en els processos de retroalimentació que afecten totes aquestes dimensions al llarg del cicle vital. L’expansió econòmica no va comportar la reducció de les taxes de pobresa. Caldrà veure 3.1. Els efectes de l’exclusió social sobre la salut fins a quin punt la crisi pot alterar-les. El que sembla clar és que la crisi pot intensificar la situació d’exclusió econòmica de les persones més vulnerables, tot i que, possiblement, Les exclusions econòmica i laboral tenen un impacte important sobre la salut, tant a nivell sense repercutir d’una manera significativa en l’extensió dels problemes de precarietat. Joves, individual com social. En general, a tots els països desenvolupats, siguin més o menys rics, les persones amb baix nivell educatiu i immigrants són col·lectius que ja en temps de bonança persones que estan en pitjor situació socioeconòmica solen presentar també pitjor estat de salut. tenien un risc més elevat d’exclusió. L’atur està agreujant la seva situació. Al costat d’ells L’evidència acumulada en els últims anys en diversos països suggereix que les persones que experimenten la vulnerabilitat les persones que depenen dels seus ingressos, fonamental- pertanyen a segments socioeconòmics més vulnerables experimenten un risc més elevat de mor- ment nens menors d’edat. Amb les dades disponibles, aquest és el rostre de la crisi més talitat, de patir una discapacitat o de tenir malalties cròniques. Segons el parer d’un bon nombre impermeable a l’anàlisi. d’experts, els desavantatges econòmics i socials no sols es manifesten en mancances materials, sinó que estan relacionats amb comportaments de risc, hàbits, estils de vida i factors psicològics que repercutei- xen negativament sobre la salut. La pobresa imposa restriccions en l’accés a béns i recursos que afavoreixen el manteniment d’una bona salut. Entre els múltiples factors socials que afecten la salut, hi ha tota una sèrie de recursos distribuïts desigualment dins de les societats modernes, com una nutrició adequada, habitatges en bones condicions i entorns urbans salubres o amb infraestructures que propiciïn el desenvolupament d’activitats saludables (caminar, fer exercici físic, respirar aire no contaminat, etc.). Els aliments que es poden permetre les persones amb 18 19
  11. 11. Informe de la Inclusió Social a Espanya Informe de la Inclusió Social a Espanya nivell adquisitiu més baix tenen sovint un contingut més alt en greixos saturats o sucres, i més derivades directament de la condició de pobresa és relativament baix davant la rellevància baix en components protectors davant malalties (per exemple, antioxidants). Els habitatges de les dels anomenats nous “determinants de salut” relacionats amb estils de vida, com ara el persones en situació econòmica precària presenten amb freqüència problemes d’índole diversa tabaquisme, el consum d’alcohol i altres substàncies psicoactives, el sobrepès i l’obesitat, la que poden tenir implicacions per a la salut: fred, soroll, humitat, ventilació inadequada, absència sinistralitat viària i laboral, entre altres. d’ascensor.7 Les condicions en les quals es troben aquests habitatges poden portar, així mateix, Els grups desfavorits adopten sovint estils de vida, rutines i comportaments perjudicials altres riscos, com incendis o accidents. L’amuntegament pot afavorir el contagi de malalties per a la seva salut. Per exemple, tendeixen a fer menys exercici físic i a fumar més. Algunes infeccioses i la falta de privacitat pot repercutir negativament sobre l’estat de salut mental de les explicacions atribueixen aquesta dificultat per adoptar comportaments beneficiosos –o persones. Les zones urbanes on es concentren una proporció elevada de persones en situació de abstenir-se dels hàbits perjudicials– a condicions estructurals dels seus estils de vida. Per risc de pobresa acumulen sovint altres problemes que afecten la seva salut: pol·lució (propiciada exemple, l’elevat consum de cigarrets ha estat associat amb condicions laborals (Buck et per la proximitat d’una font de contaminació possible, com una incineradora o un abocador), al. 1988, Menéndez, 1996) i amb l’augment d’ansietat davant la incertesa laboral. Altres elevats nivells de trànsit rodat (que incrementen el risc d’accidents i l’exposició a contaminació interpretacions atribueixen els hàbits i estils de vida nocius per a la salut a la menor confi- ambiental i acústica) i inexistència de serveis sanitaris o instal·lacions per a la pràctica de l’esport. ança en si mateixos, així com en la capacitat de millorar la salut com a resultat dels efectes Les persones amb nivell baix d’ingressos tenen més probabilitats de tenir una feina que comporti de les pròpies accions, la qual cosa alimenta actituds d’apatia i passivitat. D’altra banda, més riscos de patir accidents. les persones amb baix nivell educatiu mostren sovint menys adhesió als tractaments i les Les diferències en el nivell de renda i les condicions materials són la causa principal de prescripcions dietètiques per tractar malalties com la diabetis, el VIH-SIDA i la tuberculosi morbimortalitat als països pobres i/o amb una estructura sanitària fortament desigual pel multiresistent. Una tercera explicació posa l’èmfasi en la importància de les “subcultures” o que fa a l’accés als recursos (atenció mèdica, medicaments, etc.). No obstant això, a les soci- models terapèutics d’autoatenció i d’autocura alternatius, que promouen determinats codis etats de capitalisme avançat, organitzades sota el model d’Estat de benestar, les condicions de conducta i estratègies específiques davant la malaltia. Dins d’aquestes subcultures certs materials mostren menys impacte directe en la salut en benefici d’altres factors que també comportaments –amb efectes potencialment negatius per a la salut– es converteixen en es troben arrelats en les diferències de classe social i renda. Les causes socioeconòmiques de maneres de comportar-se “apropiades per a gent com nosaltres”. la desigualtat mostren diferents rostres, ja que tenen a veure no sols amb l’accés a l’atenció Al marge dels comportaments i estils de vida, darrere de moltes desigualtats en salut hi ha o la renda disponible, sinó també amb comportaments i percepcions de risc que es presenten determinants psicosocials. En els últims anys, la sociologia de la salut ha acumulat evidència més habitualment en els grups socials que es troben en situacions de desavantatge social, que suggereix que els processos d’exclusió econòmica i laboral provoquen seqüeles anímiques tant econòmic com d’estatus i reconeixement social. Com apunten diversos informes de que repercuteixen sobre l’estat de salut general. Estar exclòs, ser privat de recursos bàsics i l’OMS i de l’OCDE, als països de capitalisme avançat, els problemes de salut deriven prin- oportunitats de participació social, té importants efectes sobre les percepcions que un té de cipalment dels estils de vida i dels comportaments de risc. En la mesura que a les societats si mateix i els seus sentiments d’autoestima. El benestar psicològic d’una persona depèn, en industrialitzades s’ha desenvolupat un procés de “transició demogràfica i epidemiològica” o bona mesura, de la seva posició en l’estructura social. Això es reflecteix, en última instància, de “transició de salut”8, el pes de les malalties infeccioses i de la mortalitat infantil i juvenil en l’estat de salut global. “Sentir-se inferior” com a resultat d’ocupar un lloc subordinat, poc reconegut o marginal pot activar respostes biològiques que, a mitjà o llarg termini, incrementin 7. Condicions de l’habitatge com les descrites s’associen a malalties respiratòries i asma, infeccions per meningococs, pro- la vulnerabilitat de les persones a diverses malalties i trastorns. Els sentiments d’humiliació, la blemes en les articulacions, etc. sensació d’eficàcia personal reduïda o la pèrdua de control sobre l’entorn han estat associats a 8. Els conceptes de “transició demogràfica” i “transició epidemiològica” fan esment als canvis en la morbimortalitat deri- vats de la industrialització i el desenvolupament econòmic. El primer pren com a base els patrons observats a les societats problemes metabòlics (com l’increment de nivells de cortisol), l’alteració de la pressió sanguí- industrialitzades contemporànies en comparació amb altres períodes històrics; concretament, el seu trànsit des d’alts nivells de fertilitat i mortalitat al declivi de totes dues en els moments actuals. La noció de transició epidemiològica, per la seva nia o el deteriorament del sistema immunològic, que poden provocar l’aparició de trastorns i el banda, focalitza l’atenció en els patrons de canvi de la morbimortalitat, des del predomini de les malalties infeccioses i els problemes nutricionals i de salut reproductiva fins a l’aparició de les malalties cronicodegeneratives com a fenòmens més desenvolupament de malalties cròniques. Aquests episodis de deteriorament psicològic vénen rellevants i omnipresents. Finalment, el concepte de “transició de salut” intenta anar més enllà de les nocions esmentades per incloure-hi de forma comprehensiva les dimensions locals, socials, culturals i economicopolítiques que determinen els precipitats, amb freqüència, per circumstàncies socials en què les persones veuen qüestionat el processos de morbimortalitat i d’atenció (Caldwell, 1989; Caldwell et al., 1994). 20 21
  12. 12. Informe de la Inclusió Social a Espanya Informe de la Inclusió Social a Espanya seu estatus social previ (com pot ser la pèrdua d’ocupació), no veuen recompensats els esfor- 3.2. Els efectes de la salut sobre l’exclusió social ços que creuen haver fet (en forma de gratitud, respecte o remuneració) o tenen la sensació que són incapaços de fer front a les demandes que provenen del seu entorn. Un aspecte que acostuma a merèixer menys atenció que els determinants socials de la Els efectes de l’exclusió social sobre la salut tenen un caràcter dinàmic. Habitualment salut és la salut com a determinant de desigualtat i exclusió social. La malaltia crònica (de les causes socioeconòmiques dels processos de deteriorament de la salut operen al llarg del llarga durada) i la discapacitat són factors que poden propiciar l’empobriment de les per- temps, segons lògiques acumulatives. Les experiències socials acumulades de forma gradual sones i forçar-ne la sortida del mercat de treball, limitar la seva capacitat per participar-hi en la biografia d’una persona acaben inscrites tant en l’anatomia com en la fisiologia del cos. en plenes facultats o erosionar les seves oportunitats de promoció. L’evidència existent La millora general de les condicions de vida ha propiciat, per exemple, l’augment d’estatura. suggereix que les persones que han travessat afeccions duradores tenen una probabilitat Segons un estudi recent de Spijker, Cámara Hueso i Pérez Díaz (2009), basat en les dades més alta de trobar-se en una situació d’inactivitat i trobar moltes dificultats per reincorpo- recollides en les enquestes nacionals de salut, les estatures mitjanes dels homes i les dones rar-se al mercat de treball. Aquesta situació afecta potencialment un segment important de espanyols nascuts en la dècada dels vuitanta són 11 centímetres més que les dels nascuts la població en edat de treballar. Segons dades de 2003, les malalties cròniques o discapa- en la segona dècada del segle XX. Aquest augment d’estatura s’accelera en les generacions citats afecten el 15% de la població europea. Aquesta xifra es dobla en edats avançades (a nascudes a partir de 1950, coincidint amb l’expansió econòmica que es produeix en el tar- partir dels 55 anys) (Dupré i Karjalainen, 2003). Evidències obtingudes amb una mostra dofranquisme. de tota la població europea (UE-15), recollides per l’European Foundation for the Improvement De la mateixa manera, l’acumulació d’experiències socials adverses té efectes negatius per of Living and Working Conditions, indiquen que la probabilitat que una persona que ha estat a la salut. Des d’etapes molt prematures, el cos de les persones registra experiències socials. de baixa entre 3 i 6 mesos torni a treballar és menor del 50%. Si ha estat de baixa més de Els estudis longitudinals existents que permeten fer un seguiment dels itineraris personals 12 mesos, és del 20% (Grammenos, 2003). Algunes persones romanen inactives, perquè dels individus des del moment de néixer han permès detectar l’aparició de desigualtats rela- la seva malaltia o discapacitat els impossibilita qualsevol activitat laboral. Sovint aquest cionades amb la classe social dels progenitors (Bartley et. al., 1994). La prevalença de nadons no és el cas, sinó que la integració al mercat de treball de certs col·lectius ve dificultada de baix pes és, per exemple, significativament més elevada en llars més desfavorides. També per barreres (físiques, legals o administratives) que en dificulten la reinserció, actituds passa una cosa semblant amb l’estatura als 7 anys d’edat (Blane, 2006). Un baix nivell de discriminatòries i, moltes vegades, la falta de voluntat per acomodar les estructures de les renda –o horaris asocials a la feina, un habitatge en males condicions, etc.– pot comprome- organitzacions a les necessitats de persones que presenten algun tipus de deficiència. tre la capacitat que tenen pares i mares d’ocupar-se adequadament de la seva pròpia salut D’altra banda, els problemes de salut, quan es prolonguen en el temps, produeixen des- i la dels seus fills. Factors com una nutrició inapropiada durant la infantesa (que pot estar ànim i apatia, i aquesta és una de les principals causes d’abandonament prematur definitiu associada a un baix poder adquisitiu o falta de temps per preparar menjars i supervisar-ne la del mercat laboral. Les persones que presenten una discapacitat tenen molts desincentius ingesta) o trastorns en la rutina del son (propiciats, potser, per condicions d’amuntegament per treballar, els quals, a vegades, són d’índole administrativa; les que decideixen treballar en l’habitatge) influeixen sobre la salut de les persones molt de temps després que aquestes després d’acreditar que tenen una malaltia crònica o discapacitat que els limita les capaci- condicions s’originessin, especialment si aquests factors perviuen durant un temps perllon- tats, s’arrisquen en molts casos a perdre els drets adquirits. L’assumpció en moltes legis- gat. Un creixent nombre d’investigacions posen en relleu que l’estat de salut que es gaudeix lacions nacionals és que acceptar una feina és simptomàtic de recuperació permanent. En en l’edat adulta és el resultat de la influència de factors que van influir sobre la fisiologia de aquestes condicions, qui tingui una discapacitat serà poc propens a acceptar ocupacions les persones durant la infantesa i la joventut.9 amb futurs incerts (com un treball temporal) o que comportin algun risc d’inadaptació o fracàs si això comporta la pèrdua de drets o la necessitat de travessar un llarg periple administratiu per recuperar-los. En alguns països del nostre entorn, les prestacions que reben les persones discapacitades estan subjectes a una “comprovació de mitjans”. Els 9. Per exemple, treballant amb un estudi longitudinal de 5.500 homes escocesos, Davey Smith (2003) posa de manifest que la probabilitat de morir per càncer d’estómac entre els 35 i 64 anys està relacionada, de manera estadísticament significativa, ingressos addicionals procedents del treball poden provocar una pèrdua de renda si la amb la classe social dels pares. 22 23
  13. 13. Informe de la Inclusió Social a Espanya Informe de la Inclusió Social a Espanya persona supera el llindar d’ingressos que dóna dret a la prestació o veu incrementada la L’estigmatització social de la qual són objecte les persones malaltes o amb discapacitats càrrega impositiva que suporta. En aquest cas, els desincentius financers actuen com a provoca sovint reaccions de baixa autoestima, falta de confiança o depressió. En alguns mecanisme generador de desànim. casos aquestes situacions porten aparellat un procés d’autoestigmatització, quan les per- Com a conseqüència, els nivells de participació en el mercat de treball de les persones sones afligides d’un trastorn o deficiència desenvolupen sentiments de vergonya i culpa, discapacitades solen ser baixos. Les taxes d’ocupació se situen al voltant de la meitat de les o s’acaben autoconvencent de la seva escassa vàlua personal. En aquestes circumstàncies, de les persones sense discapacitat. Els nivells de participació es redueixen encara més quan les persones tracten d’evitar l’exposició a situacions i experiències que anteriorment duien es tracta de persones d’edat avançada (majors de 50 anys) i baix nivell educatiu (OCDE, a terme sense cap problema, com buscar feina, buscar parella o simplement interactuar 2007). I cal afegir-hi els problemes que suposa a la feina arrossegar una malaltia o discapa- amb normalitat amb familiars o amics davant del temor de ser rebutjats. L’actitud de molts citat. Segons dades de l’OCDE (2003), els treballadors/es amb alguna discapacitat solen, d’aquests malalts es torna fatalista i resignada. Fins i tot el contacte amb els serveis sanitaris de mitjana, cobrar entre un 5% i un 15% menys que els altres treballadors/es, a igualtat de resulta sovint insatisfactori; per exemple, és habitual que les persones amb malalties mentals les altres condicions. Altres investigacions (Elstad, 2004) posen en relleu que, a igualtat de se sentin maltractades pels professionals sanitaris en entendre que mostren poc respecte per condicions, els problemes de salut resten possibilitats de promoció laboral per a les persones la persona que tenen davant i les seves opinions sobre la malaltia (Thornicroft, 2006). amb una trajectòria laboral contínua, especialment en etapes avançades del cicle vital (per En molts casos, l’exclusió de les persones malaltes o discapacitades comença a la infan- sobre dels quaranta anys). L’evidència disponible suggereix que existeix una forta associació tesa. La segregació s’inicia sovint com a resultat de l’escolarització dels infants en sistemes entre discapacitat i pobresa. Però aquesta pobresa no es distribueix entre tots els discapa- educatius paral·lels. Aquesta segregació pot alimentar estereotips i actituds de recel mutu. citats per igual. En un estudi efectuat per l’OCDE al llarg dels tres últims anys en onze Un percentatge elevat de persones amb discapacitats abandona els estudis de forma prema- països (2006, 2007, 2008) –entre els quals figura Espanya– es posa de relleu que els riscos tura o obté titulacions bàsiques, la qual cosa compromet la seva ocupabilitat. (Grammenos, de pobresa es concentren en les persones discapacitades que no treballen, ja sigui perquè 2003: 40-41). Diversos estudis assenyalen que problemes de salut seriosos en la infantesa estan aturades o perquè romanen inactives. Les persones discapacitades que treballen solen i l’adolescència estan relacionats amb nivells més baixos d’assoliment acadèmic i l’accés a presentar riscos de pobresa significativament menors que la població general. les pitjors primeres feines (Koivusilta et al., 1998; Karvonen et al., 1999; Miech et al., 1999). A part de l’exclusió economicolaboral, és necessari subratllar l’existència d’altres formes d’ex- Una investigació efectuada a partir d’una mostra longitudinal d’individus sobre els quals es clusió social relacionades amb problemes de salut. Estar malalt o discapacitat comporta sovint disposa de dades contínues en diferents etapes de la vida (16, 23 i 33 anys) posa de relleu processos d’estigmatització social. Certs estats físics i trastorns provoquen un rebuig social que pot que la mala salut dels individus durant la seva joventut incrementa la probabilitat de mobi- conduir a la marginació i l’aïllament. És el cas de les persones que tenen malalties infeccioses que litat social descendent i redueix la probabilitat de mobilitat ascendent (Manor, Matthews i poden atribuir-se a estils de vida reprovats socialment, o dels individus amb trastorns mentals greus Power, 2003).10 La salut “selecciona” els individus, els resitua socialment. Episodis de mala (TMG). L’estigmatització dels malalts s’expressa en actituds d’evitació per part d’un nombre consi- salut en moments crítics de la biografia de la persones poden provocar que persones “inte- derable de membres de la societat. Es tracta d’una reticència a entrar en contacte, treballar, conviure grades” caiguin inesperadament en situacions de precarietat econòmica i social, de les quals o mantenir relacions d’amistat amb portadors de malalties estigmatitzades. També es mostra en no els resulti fàcil sortir. De forma similar, algunes addiccions il·lustren clarament el procés la discriminació, la sobreprotecció, el paternalisme, la negació dels drets de ciutadania o en altres a través del qual els problemes de salut i d’exclusió social més generals es retroalimenten, de expressions de minusvaloració de les capacitats dels afectats. L’estigmatització és multidimensional, manera que poden ocasionar un empitjorament sever de les condicions de vida.11 i incideix greument sobre el seu benestar i oportunitats vitals. Per exemple, 1 de cada 4 europeus amb problemes de salut mental declaren haver hagut d’abandonar la seva llar com a conseqüència del deteriorament de les relacions amb les persones amb qui convivien, una mica més de la meitat 10. No obstant això, aquest estudi suggereix que els efectes són modestos. En cap cas se li poden atribuir les desigualtats relaten haver estat maltractats en públic a causa dels seus problemes i un percentatge similar tem ser en salut que s’observen en l’edat adulta. 11. En un treball recent, basat en dades obtingudes a partir d’una mostra de persones en risc d’exclusió (“Enquesta FOES- agredit/da al seu veïnat (Van Remoortel, 2003, citats a Stegeman i Costongs, 2003: 18-19). SA”, 2008), Sebastià Sarassa acredita l’existència d’un important impacte dels “problemes de dependències” en l’empitjora- ment del nivell de vida de les llars (prenent com a referència canvis en els últims deu anys). 24 25

×