Oposició al sistema de la restauració

340 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
340
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
99
Actions
Shares
0
Downloads
2
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Oposició al sistema de la restauració

  1. 1. 0 L’OPOSICIÓ AL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ: REPUBLICANISME, CARLISME, MOVIMENT OBRER I NACIONALISMES2n Batxillerat A L’OPOSICIÓ AL SISTEMA ELS REPUBLICANS ELS SOCIALISTESMiguel Campos Rebuig de la Monarquia Democràcia (PSOE) I LA UGT Rebuig de la Monarquia Democràcia República Federal/Unitària Reformes socialsAroa Caparrós Revolucionaris SISTEMA POÍTIC DE LA RESTAURACIÓ Anarcosindicalisme TerrorismeGemma Cervera ELS NACIONALISMES Revolució social Anticapitalistes CATALANS I BASCS ELS ANARQUISTESAlba del Olmo Descentralització Administrativa Autogovern (autonomia/independència)Alba Diego
  2. 2. L’oposició al Sistema de la Restauració El primer text és Obras completas escrit al 1892. Publicat per l’Editorial Sabindiar- batza. Trobem que és una font primària, de l’època, ja que està escrita per una persona que va viure-ho, però ho ha escrit un temps després dels successos. Alhora,la segona font és un fragment del "Manifest Fundacional dels treballadors espanyols del Partit Socialista" i, per tant, una font primària, de l’època, ja que està escrita per una persona que va viure-ho, però ho va escriure en una època posterior. Obras completas El primer text és testimonial, ja que es tracta de les memòries de Sabino Arana. Mentre que el segon és un text polític però també social i econòmic. L’autor de la primera fon és Arana qui fou un polític basc, i considerat el pare del nacionalisme basc. Després dhaver militat en el carlisme fundà el Partit Nacionalista Basc, que dirigí durant anys. Fou també el creador de la Ikurriña, actual bandera del País Basc. Per altra banda, l’autor de la segona font és col·lectiu, ja que es tracta del PSOE (Partit SocialistaSabino Arana Obrer Espanyol), partit socialdemòcrata creat a l’any 1879. Com a finalitat del primer text cita als biscaïns com a raça superior als espanyols, que descriu com vils i despreciables, i critica als biscaïns que han acceptat el idioma de gents “grolleres i degradades”, critica que defenen al opressor de la seua pàtria. La finalitat del manifest que trobem a la segona font és la introducció dun sistema econòmic, social i política totalment nou: el marxisme. Els dos textos tenen un destinatari públic, doncs el primer text és un fragment d’unes memòries i el segon és un manifest dirigit al poble. La idea principal de la primera font és el nacionalisme basc des del punt de mira de Sabino Arana, qui viu el nacionalisme com una obligació patriòtica des que el seu germà va donar-li arguments pels que va decidir deixar el carlisme per convertir-se en nacionalista basc. Per a ell, és necessari mantindre tant els costums bascs com el llenguatge. Respecte a les idees secundàries, trobem que Sabino Arana dedicà part de la seua vida a l’estudi de la llengua de la seua pàtria, les seues lleis i la seua història per poder proporcionar el Eusquera als compatriotes per poder formar així un patriotisme extirpant el estrangerisme. Per altra banda, pretén distingir els bascs dels espanyols dient que són vils, grollers i degradats. La idea principal del segon text gira al voltant de la ideologia i propòsits dels fundadors del PSOE. Per a ells la societat és injusta, perquè la burgesia aconsegueix tindre tots els avantatges, mentre que la classe obrera no té cap dret, sobretot perquè no hi ha cap poder polític que responga a les seves necessitats. La reforma és per a ells la destrucció de lestat del benestar, per tant, és un dels seus principals objectius. A més a més fent càrrec del que representen els treballadors, el nou partit té com a objectiu transformar la propietat individual i aconseguir lemancipació completa de la classe obrera. Per tant, és 1
  3. 3. L’oposició al Sistema de la Restauracióevident la necessitat de sensibilitzar de la classe obrera per lluitar per posar fi a les desigualtats que hihavia a Espanya a finals del segle XIX. La necessitat que els treballadors de prendre consciència de lesseves possibilitats, està relacionat amb el treball desenvolupat durant la internacional, que ja havia estatdissolta; i especialment amb les idees de Marx, que va morir el 1883.Podem situar aquestes dues fonts dins del Règim de la Restauració Borbònica (1875-1902). Es va implantar el sistema canovista per “Cánovas del Castillo” (1875) que erapartidari de mantindre als Borbó. Alfons XII, fill d’Isabel II, va ser rei. Durant el seuregnat es va donar una alternança pacífica entre el Partit Conservador i el PartitLiberal. L’any següent es va implantar la Constitució de 1876. Seguidament, sorgiren Cánovas del Castillodiversos grups polítics, socials i ideològics que s’oposaren al règim de la Restauració, com són: elscarlins, els republicans, el moviment obrer: anarquistes i socialistes, on podem situar la segona font, jaque és el manifest del PSOE(1879), l’oposició intel·lectual i el regionalisme i nacionalisme. Sabino Arana,fundador del PNB a Euskadi, va publicar Obras completasen 1892, del que tracta de la primera font.El Partit Nacionalista Basc (PNB) fou fundat el 1895 per Sabino Arana, per a defensar les seues tesis enpro de la raça basca, la recuperació dels furs i la defensa de la independència de la “confederacióbasca”. La seua ideologia és nacionalista basca i el seu àmbit principal resideix en els territoris forals delPaís Basc del nord i el Sud i Navarra.El Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) fou fundat per Pablo Iglesias el 2 de maig del 1879, és el segonpartit polític més antic d’Espanya en actiu, superat només pel Partit Carlista(fundat el 1833). Als seusinicis amb ideologia marxista i revolucionaria, sempre ha intentat representar els interessos de la classetreballadora. Actualment s’autodefineix com a un partit socialdemòcrata. Forma part del partit SocialistaEuropeu i de la Internacional Socialista.El sistema de Restauració es va iniciar l’any 1875 amb el Colp d’Estat de la figura del liberal moderatAntoni “Cánovas del Castillo”. Va ser l’antic ministre de la Unió Liberal i el seu pensament polític va serantidemocràtic i en contra del sufragi universal. Va ser l’artífex del retorn al tron dels Borbons.Cánovas del Castillo defenia la idea de sobirania compartida del Rei i les Corts.Amb aquest sistema es van introduir novetats com: el reemplaç de Isabel II perAlfons XII; l’acabament de les intervencions del exercit, que provocàinestabilitat política; la necessitat de iniciar un sistema bipartidista, basat endos partits burgesos que s’anaren rellevant en el poder,aquests eren el PartitConservador, que substituïa al partit moderat, i el Partit Liberal que estavadirigit per Sagasta. Alfons XIIA continuació s’implantà la Constitució de 1876, amb aquests principals trets: sobirania compartida deles Corts amb el Rei; Corts Bicamerals, compostes per: el Congrés elegit i el Senat de les classespoderoses del país; enfortiment del poder de la corona, poder executiu i legislatiu compartit, aquest 2
  4. 4. L’oposició al Sistema de la Restauracióúltim amb dret de veto absolut i poder de convocar, suspendre o dissoldre les Corts; el reconeixementteòric de drets i llibertats;no s’especificava el tipus de sufragi; i, per últim, els retalls de la llibertatreligiosa.Des de l’inici del regim de Restauració(1875) fins al any 1885 va regnar Alfons XII. Cánovas dissenyà unsistema bipartidistaquegarantia l’alternança pacifica de dos partits (Partit Conservador i Partit Liberal)en el poder, posant fi a un llarg període de intervencions militars i pronunciaments. No obstant, el tronva ser pur artifici polític per mantindre apartats del poder les forces d’esquerra, el moviment obrer, elsregionalismes i nacionalismes.El tron en el poder no era l’expressió de voluntat dels electors, sinó que els dirigents dels partits hoacordaven i pactaven prèviament, mitjançant el següent mecanisme: el rei anomenava un nou Cap deGovern i li atorgava el decret de dissolució de Les Corts i, a continuació, el nou govern convocava uneseleccions completament adulterades per mitjà de l’encasellat (assignava prèviament els escons en quèdeixava un número suficient a l’oposició).La clau de l’adulteració electoral estava en els “cacics”, que eren els encarregats de portara la pràctica els resultats electorals acordats pels dirigents dels partits. Els cacics erenpersonatges rics i influents de l’Espanya rural i, dirigits pel governador civil de cadaprovíncia, manegaven les eleccions. Al seu torn, els governadors havien sigut informatspel Ministre de Governació. Els mètodes que empraven els cacics van ser des de violència iamenaces, fins canviar els vots per favors, i passant per les trampes electorals conegudescom el “pucherazo”. CacicsLa prematura mort d’Alfons XII en 1885 va obrir el període de la Regència de María Cristina d’Hamburg(1885-1902) fins a la majoria d’edat d’Alfons XIII. Després de la mort del rei, Cánovas i Sagasta vanreafirmar en el denominat Pacte del Pardo (1885) el funcionament del sistema de tron. En el denominat “govern llarg” de Sagasta (1885-1890) es van aprovar diverses mesures de reforma política: a 1887 s’aprovaren les llibertats de càtedra, associació i premsa, suprimint a censura i, a 1890 s’implantà el sufragi universal masculí. Així i tot, el sistema de tron es va seguir basant en l’adulteració sistemàtica de les eleccions, Sagasta encara que el sufragi universal va permetre que els PartitsRepublicansobtinguerendiputats a les ciutats on no funcionava en caciquisme.Van aparèixer diversos grups polítics, socials i ideològics que es van oposar al sistema, al Règim de laRestauració, amb escàs èxit fins l’any 1923: 3
  5. 5. L’oposició al Sistema de la Restauració Els Carlins, força cada vegada més residual que, finalment decidí renunciar a les armes. Aquest partit prenia força al País Basc i Navarra però mai va obtindre més del 3% en les eleccions a les que es va presentar. CarlinsEls Partits Republicans, amb la base social en les classes mitjanes urbanes, defenienla democratització del règim i diverses reformes socials. Van estar desorganitzats,destacant els republicans moderats Melquiades Álvarez i el Partit Radical Republicà,fundat en 1908 per Alejandro Lerroux, polític populista i demagog que va destacaren els seus primers anys de carrera pel seu anticlericalisme.El moviment obrer, compost per socialistes i anarquistes, fou reprimit al 1874. Al igual que a laresta deEuropa, la ruptura entre Marx i Bakunin proporcionà l’escissió de les forces obreres. Els anarquistes,grup majoritari a Espanya, després de l’aprovació de la llei d’associacions per Sagasta, es van llançar auna intensa activitat organitzativa i de lluites socials. En 1881 va nàixer la Federació de Treballadors dela Regió Espanyola, on Anselmo Lorenzo fou un dels principals líders. Al 1910 es va crear la ConfederacióNacional del Treball (CNT) que es pot considerar el major sindicat espanyol amb gran força en Andalusiai Catalunya. Els anarquistes, defensaren una ideologia col·lectiva, llibertària, apolítica, anticlerical i revolucionària. Els socialistes, minoritaris en Espanya, al 1879 crearen el PSOE, el qual tenia per ideal l’ emancipació de la classe treballador, és a dir, l’abolició de les classes social i la seua transformació en una sola classe de treballadors lliures, iguals, honrats i intel·ligents, com podem observar a la segona font. Pablo Iglesias va ser la principal figura. Com s’indica a la segonafont, les aspiracions d’aquest partit van ser la posició del poder polític per la classe treballadora i latransformació de la propietat individual en instruments de treball en propietat comú de tota la societat.En 1888 el PSOE celebrà el seu primer congrés on fundaren la UGT mantenint unaideologia col·lectivista, anticlerical i antiburgesa però més moderada que l’altrecorrent del moviment obrer espanyol. L’oposició intel·lectual, estava formada perpensadors, professors universitaris i novel·listes contraris a un sistema queimpedia la modernització del país i l’ aproximació a l’Europa avançada. AnarquismeA finals del segle XIX, a Catalunya i al País Basc, van nàixer moviments que qüestionaven l’existènciad’una única nació a Espanya. El seu punt de partida era afirmar que el País Basc i Catalunya eren nacionsi que per tant tenien dret a l’autogovern. Per afirmar-ho, es basaven en l’existència de realitatdiferencials (llengua, furs, cultura i costums pròpies) plantejat des de l’autonominisme al’independentisme o separalisme.Després de la guerra de successió, amb el decret de nova planta, Catalunyai els demes regnes de la corona d’Aragó, van perdre les seues lleis i furs.Durant el s. XIX el regionalisme i nacionalisme es van anar constituint aCatalunya seguint les següents etapes; 1830 La renaixença, que fou un Bandera Independència Catalana 4
  6. 6. L’oposició al Sistema de la Restauraciómoviment basat en la recuperació de la llengua catalana. En 1882 Valentí Almirall creà el Centre Català,organització política que reivindicava l’autonomia catalana i denunciava el caciquisme de l’Espanya delmoment; En 1901 naix la Lliga Regionalista. Un partit que buscava l’autonomia política i defensava elsinteressos econòmics dels industrials catalans.El nacionalisme català es va estendre entre la burgesia i els llauradors mentre que la classe obreraabraçava l’anarquisme.Seguidament, al llarg del segle XIX, les Guerres Carlines, sols suposaren derrotes per al poble Basc,després d’aquestes derrotes, es van anar suprimint els Furs, en un complicat procés que, iniciat per laLlei de 20 d’octubre de 1839 de Reforma dels Furs Bascos, va acabar amb la Llei de 21 de juliol de 1876,que va suposar la liquidació de l’ordenament foral.La defensa dels furs bascos va quedar lligada a la causa carlina durant aquest segle. I en 1876 es vanabolir els furs a causa de les successives derrotes dels absolutistes. La burgesia biscaïna, que cadavegada estava mes enriquida per la revolució industrial, va ser el terreny social on va nàixer elnacionalisme basc. El Partit Nacionalista Basc, PNB, (EuzkoAlderdiJeltzalea EAJ) va estar fundat per Sabino Arana Goiri, l’any 1895, qui va escriure Obras completasde les quals en la primera font hi ha un fragment. Sabino Arana abans de fundar el PNB va ser carlista, fins que el seu germà, li va donar PNV motius per a estudiar la història de Biscaia i convertir-seen nacionalista Basc, com es reflecteix a aquest fragment de la primera font: “Yo fui carlista hasta losdiecisieteaños [...] concluíprometiéndole estudiar con ánimo sereno la historia de Bizkaya iadherirmefirmemente a la verdad...” Sabino, nascut en una família carlina i ultracatòlica, va formular elsfonaments del nacionalisme basc: en primer lloc, la independència d’Euskadi i la creació d’un estatindependent format per set territoris, 4 espanyols i 3 francesos; en segon lloc el radicalismeantiespanyol; en tercer lloc l’exaltació de l’ètnia basca, que considera que cal buscar el manteniment dela pures racial, que s’oposava als matrimonis entre ascos i maketosi creava un rebuig i menyspreu capaquests immigrants; en quart lloc, l’integrisme religiós catòlic, on Arana va afirmar que s’establiria unacompleta subordinació de la política a l’Estat de l’Església. Auques integrisme, amb el lema del PNB:“Déu i Lleis Velles”; en cinquè lloc la promoció de l’idioma i de les tradicionsbasques.”Euskaldunización” dels bascos i rebuig de tota influència espanyola; en sisè lloc, la idealitzaciód’un mític món rural basc, que es contraposava a la societat industrial espanyolitzada: el setè lloc, elconservadorisme ideològic, en el terreny social i en el polític, que durà a l’enfrontament amb el PSOE; iper últim la denúncia del caràcter espanyolista del carlisme. 5
  7. 7. L’oposició al Sistema de la RestauracióAquesta influència social i geogràfica del nacionalisme basc va ser desigual: per una part es va estendreentre la xicoteta i mitja burgesia, i en el mon rural. La gran burgesia industrial i financera va quedardistanciada del nacionalisme, i el proletariat, va abraçar el socialisme; per altra part, es va estendre aBiscaia i Guipúscoa, però la seua influència Àlaba i Navarra va ser menor.Finalment, el nacionalisme gallec i valencià, van ser regionalismes molt minoritaris.Després de la independència de la major part de l’imperi, nomes les illes de Cuba i Puerto Rico, il’arxipèlag de les Filipines, can continuar formant part del’imperi espanyol.La economia de Cuba i Puerto Rico, estava basada enl’agricultura d’exportació, cultivant el sucre de canya i el Bandera Cubanatabac, on treballaven esclaus. Aquestes colònies van aconseguir un important desenvolupament i vanser molt lucratives per a la metròpoli. A més, Cuba es va convertir en la primera productora de sucre delmón.Les dures lleis aranzelàries que va imposar el govern de Madrid, van convertir a Cuba i Puerto Rico, enun “mercat captiu” del tèxtils catalans o les farines castellanes. Aquesta situació perjudicava claramentles illes antillanes, les quals trobaven productes millors i més barats als Estats Units.A aquests territoris, l’hegemonia espanyola es basava en la defensa del interessos d’una oligarquiaesclavista reduïda, que es beneficiava per la relació comercial amb la metròpoli.El cas de les filipines era ben diferent. Ací, la població espanyola era escassa i hi havia poc capitalinvertit. El domini espanyol se sustentava en una xicoteta presència militar i en el poder de les ordresreligioses.La Guerra Llarga (1868-1878), finalitzada per la Pau de “Zanjón”, va ser un primer avís de les aspiracionsindependentistes cubanes. Labsència de reformes facilità que lanticolonialisme es desenvolupara a pesar de la repressió. “José Rizal” a Filipines i “José Martí” a Cuba, es van modelar amb les figures claus del nacionalisme independentista filipí i cubà. José RizalEn 1895 esclataren de nou insurreccions independentistes a Filipines i Cuba, però aquesta volta eradiferent perquè apareix l’ajuda nord-americana als rebels cubans. Ajuda per dos motius: ingressoseconòmics miners i agrícoles i laltre interès geoestratègic.En realitat, lenfrontament que saproximava a Cuba mostrava loposició entre limperialisme espanyol, ilimperialisme nord-americà. 6
  8. 8. L’oposició al Sistema de la RestauracióLexplosió en el navili nord-americà Maine en el port de LHavana, va propiciar unairritable campanya periodística, per tant el president “McKinley” va declarar la guerra aEspanya. Aquest conflicte va ser un passeig militar per a Estats Units que va conquistarCuba, “Puerto Rico” i Filipinas. McKinleyEspanya va firmar la Paz de París en 1898.En aquest acord, Espanya va cedir a EEUU lilla de “PuertoRico”, Filipines i lilla de Guam al Pacífic. Cuba aconseguia la independència davall la “protecció” nord-americà.La substitució del domini espanyol pel nord-americà va engendrar un descontent en les antiguescolònies. EEUU senfrontà a una guerra en Filipines (1889-1902) i a Cuba es va estendre el sentimentantinord-americà. Des de la perspectiva espanyola, la pèrdua de les colònies es va denominar el “Desastre del 98” i va tindre una important influència en la consciència nacional. La irresponsabilitat dels governs de la Restauració va costar en ambdues guerres la vida de milers despanyols. Desastre del 98El fi de la guerra va permetre al ministre “Fernández Villaverde” emprendre reformes necessàries en elsistema dimpostos i en lemissió de deute; així doncs, lEstat espanyol va aconseguir un superàvit aprincipis del segle XX. A més, la pèrdua de les colònies va suposar un retorn de capitals que van serinvertits en leconomia peninsular. Per últim, Espanya no va pedre lescassa presència que ja es tenia enels mercats llatinoamericans.No obstant, la derrota davant dEEUU i la pèrdua de milers militars, va provocar una intensa commocióen la societat espanyola. Aquesta commoció nacional va provocar una profunda crisi de la conscièncianacional que va marcar lobra dels diversos autors que conformaren la generació del 98; apareguerenalgunes propostes de reforma i modernització política com El Regeneracionisme; i una major empenta ipresència dels nacionalismes perifèrics, davant duna evident crisis de “la idea dEspanya”.La derrota de 1898 havia evidenciat de forma tràgica i ràpida totes les limitacions del règim de laRestauració.El Regeneracionisme de “Joaquín Costa” va ser la principal expressió dunarenovada consciència nacional que aspirava la reforma del país. El seupensament es va basar en una crítica radical al sistema caciquil que haviaimpedit la implantació duna verdadera democràcia basada en les classesmitjanes i la modernització econòmica i social del país. Joaquín CostaA la societat de lEspanya de la Restauració convivien dos mons molt diferenciats: un immens interioragrari amb formes de vida i subsistència molt retardades i unes poques zones industrialitzades on 7
  9. 9. L’oposició al Sistema de la Restauraciósobria a poc a poc pas una societat moderna. Aquestes zones estaven ubicades preferentment enla perifèria, amb lexcepció de Madrid.Entre ambdós societats hi havia una relació prou dèbil. Moltes comarques de linterior vivien en ungran aïllament.Aquesta societat tenia una pobresa molt extensa. Les baixíssimes rendes de la major part de lapoblació impedien el consum i lestalvi, dificultant el desenvolupament industrial i la modernitzaciósocial.El bloc de poder estava consolidat per una oligarquia burgesa formada a partir del triangle delssiderúrgics bascos, els empresaris tèxtils catalans i els cerealistes castellans.Durant el període de la Restauració, en el medi rural es podien distingir aquestes grups socials:Una rica oligarquia agrària; classes mitjanes baixes,formades per mitjans propietaris, arrendataris i parcers;llauradors sense terra, que patien una situació dedesocupació intermitent amb molt baixos salaris. Aquestaàmplia massa de població pateix un dèficit alimentari,carències sanitàries i higièniques i la manca duna culturaelemental amb unenorme analfabetisme.Aquesta estructura social permet comprendre que periòdicament hi hagueren esclats socials violents,durament reprimits per les autoritats de l’època.L’escàs desenvolupament miner i industrial va propiciar que l’aparició duna societat mésmodernitzada fos molt lenta en determinades zones del país. Al País Basc la indústria siderúrgica era superior a les altres i la banca era la més pròspera del país.Fábrica siderurgiaA Catalunya la indústria tèxtil del cotó suposava el 90% de loferta industrialespanyola. La burgesia catalana havia basat el seu èxit econòmic amb elproteccionisme del govern de la nació que li va permetre prosperar sensehaver de fer front a la competència exterior. Fábrica textilJunt a lalta burgesia industrial i financera, en les ciutats trobem una complexa estructura social:Una heterogènia classe mitjana entre la qual, junt amb els principals defensors de les posturesdemocràtiques i republicanes, trobem una àmplia massa apolítica, aferrada als hàbits tradicionals,amb un gran temor al canvi i fortament influenciada per lEsglésia. 8
  10. 10. L’oposició al Sistema de la RestauracióEntre les classes treballadores hem de distingir una massa majoritària dartesans, lligats aocupacions tradicionals, i un creixent nombre dobrers que comencen poc a poc a organitzar-sepolíticament i sindicalment.En quant a l’educació, després del Sexenni Democràtic, un període en què s’havia practicat unaàmplia llibertat de càtedra en les universitats, la Restauració va significar lestabliment duna rígidacensura contra qualsevol manifestació contra la monarquia i el dogma catòlic. Les conseqüències ambel professorat van ser immediates, alguns van dimitir dels seus càrrecs, altres van ser cessats. “Giner de los Rios”, catedràtic, va fundar la Institució Lliure dEnsenyança en 1876, com a centre privat i laic. La Institució, hereu dels postulats del krausisme, va introduir a Espanya una pedagogia davantguarda que buscava la formació integral de lindividu en plena llibertat i per mitjà del foment de la curiositat científica, lantidogmatisme i lactitud crítica. Giner de RiosLa Institució Lliure dEnsenyança va ser una excepció. Durant la Restauració va predominarlensenyança tradicional, basada en mètodes antiquats i poc crítics, i sotmesa a la vigilància delEsglésia Catòlica. Moltíssims religiosos i religioses es dedicaven a lensenyança, sobretot en leducacióprimària,on a penes intervenia lestat. Lensenyança secundària estava destinada als fills de les famíliesmés riques. Açò va provocar un gran retard en l’avanç científic i la investigació.Per a finalitzar aquesta redacció i com a conclusió podem dir que durant la Restauració es va donar unprocés d’estabilització, en el qual s’intentà establir un sistema més participatiu com el que es va donaral Sistema Democràtic. Encara que el caciquisme i la pràctica de tron de partits impediren laparticipació real. Fins a la Segona República (1931) no podrem parlar d’experiència democràticaespanyola.La escassa participació dels ciutadans contrasta amb la no participació de les gents de l’Antic Règim en elqual el monarca concentrava els poders de l’Estat (executiu, legislatiu i judicial )Per altra banda, el Sistema Liberal garantia una major objectivitat, justícia i imparcialitat per mitjà de ladivisió de poders establida en la Constitució. A més, es creen Corts Legislatives, per les quals, lasobirania es comparteix entre aquests i el Rei. Afavorint d’aquesta manera la participació ciutadana.Cal destacar també, que la importància d’aquest nou sistema és l’ampliació del cens electoral, amb unmajor nombre d’homes amb dret de vot. Però no serà fins a la proclamació de la Segona República quanpodrem parlar d’un vertader Sistema Democràtic.En aquest Sistema es produirà una millora en els condicions de vida de tots els treballadors amb laincorporació de sindicats, encara que allò més important és l’establiment de sufragi masculí i femeníaugmentant d’aquesta manera la participació dels ciutadans. 9
  11. 11. L’oposició al Sistema de la RestauracióPerò a causa de la crisi del sistema de la Restauració, de la seua incapacitat de modernitzar-se i deldescontent social, va tenir lloc un colp d’Estat encapçalat pel General Primo de Rivera. Aquest es vadesignar Dictador i es va encarregar de totes les decisions de l’Estat aconsellat per un Directori Militar,recordant el sistema de l’Antic Règim.En conseqüència, la importància del sistema de la Restauració serà el protagonisme civil, per aaconseguir una major estabilitat. Així i tot, la farsa d’aquest sistema aparentment participatiu generaràun gran descontent entre la societat i comportarà l’eixida autoritària de la crisi per mitjà del colp d’Estatde Primo de Rivera. BibliografiaHem obtingut tota la informació i les imatges del treball a partir de tres fonts: Apunts del tema de la Restauració Borbònica. Bloc de classe: http://historiadespanyaenbatxillerat.blogspot.com.es/ Google: http://www.google.es/ 10

×