3. teixit muscular i contracció muscular

8,132 views

Published on

0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
8,132
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
5
Actions
Shares
0
Downloads
68
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

3. teixit muscular i contracció muscular

  1. 1. TEIXIT MUSCULAR PROFESSOR: TONI GORDILLO
  2. 2. Són masses de teixit elàstic , contràctil i resistent que tiren dels nostres ossos quan ens movem. Els músculs, juntament amb ossos i articulacions formen l’aparell locomotor . TEIXIT MUSCULAR DEFINICIÓ:
  3. 3. TEIXIT MUSCULAR DEFINICIÓ: Amb el terme " múscul " ens referim a un conjunt de cèl·lules musculars organitzades i unides per teixit connectiu. Cada cèl·lula muscular s’anomena fibra muscular . Les fibres musculars estan especialitzades en la contracció .
  4. 4. TEIXIT MUSCULAR DEFINICIÓ: Cada múscul posseeix un nervi motor (grup de fibres nervioses) que entra en ell. Cada fibra nerviosa es divideix en branques terminals arribant cada branca a una fibra muscular. En conseqüència, la unitat motora està formada per una sola neurona i el grup de cèl·lules musculars que innerva.
  5. 5. TEIXIT MUSCULAR DEFINICIÓ: El cos humà te més de 650 músculs , que constitueixen del 35 al 40% del pes corporal d’una persona. Estan connectats als ossos per teixits resistents, similars a un cordó, anomenats tendons , que permeten que els músculs tirin dels ossos.
  6. 6. <ul><ul><li>Produir el moviment per l’acció coordinada amb ossos i articulacions com a resposta voluntària a les ordres rebudes dels sistemes nerviós i endocrí. </li></ul></ul>FUNCIONS: TEIXIT MUSCULAR
  7. 7. TEIXIT MUSCULAR <ul><ul><li>Mantenir la postura en equilibri ortostàtic. </li></ul></ul><ul><ul><li>Producció de calor necessària pel bon funcionament del metabolisme corporal. </li></ul></ul>FUNCIONS:
  8. 8. CLASSIFICACIÓ: TEIXIT MUSCULAR <ul><li>Dins de la musculatura podem diferenciar dos tipus: </li></ul><ul><li>Musculatura voluntària </li></ul><ul><ul><ul><li>Musculatura estriada </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Musculatura cardíaca </li></ul></ul></ul><ul><li>Musculatura involuntària </li></ul><ul><ul><ul><li>Musculatura cardíaca </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Musculatura llisa </li></ul></ul></ul>
  9. 9. CLASSIFICACIÓ: TEIXIT MUSCULAR <ul><li>Musculatura voluntària </li></ul><ul><ul><li>Musculatura estriada : És la pròpia de l’aparell locomotor. </li></ul></ul><ul><ul><li>Musculatura cardíaca : Per la seva textura és voluntària perquè és estriada. </li></ul></ul>
  10. 10. CLASSIFICACIÓ: TEIXIT MUSCULAR <ul><li>Musculatura involuntària </li></ul><ul><ul><li>Musculatura cardíaca : per la seva funcionalitat és involuntària perquè no la podem moure o parar quan nosaltres vulguem. </li></ul></ul><ul><ul><li>Musculatura llisa : la trobem als diferents òrgans digestius i vísceres. </li></ul></ul>
  11. 11. MUSCULATURA ESTRIADA <ul><li>Es pot classificar: </li></ul><ul><ul><li>Segons la forma del múscul </li></ul></ul><ul><ul><li>Segons l’origen </li></ul></ul><ul><ul><li>Segons la forma dels tendons </li></ul></ul><ul><ul><li>Segons els ventres musculars </li></ul></ul><ul><ul><li>Segons la seva biomecànica </li></ul></ul>CLASSIFICACIÓ:
  12. 12. MUSCULATURA ESTRIADA CLASSIFICACIÓ: <ul><li>Segons la forma del múscul: </li></ul><ul><ul><li>Llargs : Longitudinalment són més grans que transversalment. Exemple: el bíceps. </li></ul></ul><ul><ul><li>Amples : Transversalment són més grans que longitudinalment. Exemple: el recte major de l’abdomen. </li></ul></ul><ul><ul><li>Curts : Exemple. Els músculs dels dits. </li></ul></ul>
  13. 13. MUSCULATURA ESTRIADA CLASSIFICACIÓ: <ul><li>Segons l’origen : </li></ul><ul><ul><li>Monocefàlics : 1 sol cap d’origen. Exemple: el sartori </li></ul></ul><ul><ul><li>Bicefàlics : 2 caps d’origen. Exemple: el bíceps </li></ul></ul><ul><ul><li>Tricefàlics : 3 caps d’origen. Exemple: el tríceps </li></ul></ul><ul><ul><li>Tetracefàlics : 4 caps d’origen. Exemple: el quàdriceps </li></ul></ul>
  14. 14. MUSCULATURA ESTRIADA CLASSIFICACIÓ: <ul><li>Segons la forma dels tendons : </li></ul><ul><ul><li>Peniforme : Terminació del tendó en forma de fulla. </li></ul></ul><ul><ul><li>Semipeniforme : Terminació del tendó en forma de mitja fulla. </li></ul></ul>
  15. 15. MUSCULATURA ESTRIADA CLASSIFICACIÓ: <ul><li>Segons els ventres musculars : </li></ul><ul><ul><li>Monogàstrics : Un sol ventre muscular. Exemple: el bíceps </li></ul></ul><ul><ul><li>Digàstrics : Dos ventres musculars (un darrera de l’altre). Exemple: l’omoïde del coll </li></ul></ul><ul><ul><li>Poligàstrics : Consta de diversos ventres musculars. Exemple: el recte major de l’abdomen </li></ul></ul>
  16. 16. MUSCULATURA ESTRIADA CLASSIFICACIÓ: <ul><li>Segons la seva biomecànica : </li></ul><ul><ul><li>Agonistes </li></ul></ul><ul><ul><li>Antagonistes </li></ul></ul><ul><ul><li>Fixadors </li></ul></ul><ul><ul><li>Bloquejadors </li></ul></ul>
  17. 17. <ul><li>Segons la seva biomecànica : </li></ul><ul><ul><li>Agonistes : Són músculs que realitzen una determinada acció; la seva fatiga implicarà pèrdua d’efectivitat però no implica acabar l’acció. Si el múscul agonista es fatiga es perd efectivitat. </li></ul></ul>MUSCULATURA ESTRIADA CLASSIFICACIÓ:
  18. 18. <ul><li>Segons la seva biomecànica : </li></ul><ul><ul><li>Antagonistes : Són els músculs que s’oposen a l’acció del múscul protagonista. </li></ul></ul><ul><ul><li>Fixadors : Són els músculs que actuen sobre les articulacions que volem estabilitzar durant l’acció. </li></ul></ul>MUSCULATURA ESTRIADA CLASSIFICACIÓ:
  19. 19. <ul><li>Segons la seva biomecànica : </li></ul><ul><ul><li>Bloquejadors : Són els músculs que actuen anul·lant l’acció de determinades fibres d’un múscul que no volem que intervingui en l’acció. </li></ul></ul>MUSCULATURA ESTRIADA CLASSIFICACIÓ:
  20. 20. MUSCULATURA ESTRIADA ÒRGANS AUXILIARS: <ul><li>Són aquells que faciliten les funcions dels músculs . Trobem: </li></ul><ul><ul><li>Aponeurosis Musculars : És una capa de teixit conjuntiu que envolta el múscul. </li></ul></ul><ul><ul><li>Bosses Seroses : Són una mena de coixí de teixit greixos que facilita el lliscament dels tendons musculars quan passen per la superfície rugosa d’un os. </li></ul></ul>
  21. 21. <ul><ul><li>Corredors Osteofibrosos : Són túnels que faciliten el lliscament dels tendons musculars a nivell de canell i turmell. </li></ul></ul><ul><ul><li>Beines Sinovials : Envolten els tendons musculars al seu pas pels corredors osteofibrosos. </li></ul></ul>MUSCULATURA ESTRIADA ÒRGANS AUXILIARS:
  22. 22. MUSCULATURA ESTRIADA CARACTERÍSTIQUES FÍSIQUES: En un tall transversal d’un múscul observem:
  23. 23. MUSCULATURA ESTRIADA Un músculs es composa de diversos feixos musculars separats per teixit conjuntiu, anomenats unitats motores . Cada unitat motora està formada per nombroses cèl·lules o fibres musculars (entre 5 i 2000). CARACTERÍSTIQUES FÍSIQUES:
  24. 24. MUSCULATURA ESTRIADA Cada cèl·lula està formada per un feix de nombroses miofibril·les, estructures filiformes delimitades per la membrana plasmàtica. CARACTERÍSTIQUES FÍSIQUES:
  25. 25. MUSCULATURA ESTRIADA Cada miofibril·la està formada per una successió d’unitats contràctils anomenats sarcòmers i delimitats per línies Z , que són les que donen l’aspecte estriat als músculs esquelètics. CARACTERÍSTIQUES FÍSIQUES:
  26. 26. MUSCULATURA ESTRIADA CARACTERÍSTIQUES FÍSIQUES: Cada sarcòmer està format principalment per dos tipus de proteïnes filamentoses, l’actina i la miosina , disposades paral·lelament entre sí. Les molècules d’ actina són filaments enrotllats en espiral de dos en dos. Cada espiral està enllaçat, per un extrem, a una línia Z.
  27. 27. MUSCULATURA ESTRIADA Les molècules de miosina són també filamentoses, però tenen un “pont”, una protuberància terminal. S’associen en feixos, dels que sobresurten els “ponts” de les molècules. CARACTERÍSTIQUES FÍSIQUES:
  28. 28. MUSCULATURA ESTRIADA VISIÓ GLOBAL DE UNA FIBRA MUSCULAR CARACTERÍSTIQUES FÍSIQUES:
  29. 30. MUSCULATURA ESTRIADA CARACTERÍSTIQUES BIOQUÍMIQUES I BIOMECÀNIQUES: CONTRACCIÓ MUSCULAR Els miofilaments (filaments d’actina i miosina ), a diferència de les fibres musculars o les miofibril·les, no estan recoberts sinó que estan en contacte directe amb el citoplasma de la fibra muscular ( sarcoplasma ) que conté ATP (adenintrifosfat), PC (fosfocreatina), enzims, lípids,etc...
  30. 31. MUSCULATURA ESTRIADA CARACTERÍSTIQUES BIOQUÍMIQUES I BIOMECÀNIQUES: CONTRACCIÓ MUSCULAR La contracció d’una fibra muscular requereix de la contracció de totes les seves miofibril·les. Les miofibril·les es troben ocupant la fibra muscular longitudinalment, però de forma compartimentada, i agrupades en feixos que presenten una alternança de franges obscures (A) i franges clares (I).
  31. 32. MUSCULATURA ESTRIADA CARACTERÍSTIQUES BIOQUÍMIQUES I BIOMECÀNIQUES: CONTRACCIÓ MUSCULAR
  32. 33. MUSCULATURA ESTRIADA CARACTERÍSTIQUES BIOQUÍMIQUES I BIOMECÀNIQUES: CONTRACCIÓ MUSCULAR Els miofilaments estan formats per 2 proteïnes: Actina (miofilaments prims o bandes transversals clares o bandes I). Miosina (miofilaments gruixuts o bandes transversals obscures o bandes A)
  33. 34. MUSCULATURA ESTRIADA CARACTERÍSTIQUES BIOQUÍMIQUES I BIOMECÀNIQUES: CONTRACCIÓ MUSCULAR Els miofilaments d’una miofibril·la no abracen tota la extensió longitudinal de la fibra muscular sinó que estan agrupats en compartiments anomenats sarcòmers . Dos sarcòmers es divideixen per les línies Z a les quals es fixen els miofilaments prims (d’actina) i es projecten cap els dos extrems.
  34. 35. MUSCULATURA ESTRIADA CARACTERÍSTIQUES BIOQUÍMIQUES I BIOMECÀNIQUES: CONTRACCIÓ MUSCULAR Cada miofilament de miosina té una part anomenada “pont” per la qual interactua amb l’actina i produeixen contracció.
  35. 36. Els miofilaments prims i gruixuts interactuen a la banda A del sarcòmer. Al mig d’aquesta banda hi trobem la Zona H. MUSCULATURA ESTRIADA CARACTERÍSTIQUES BIOQUÍMIQUES I BIOMECÀNIQUES: CONTRACCIÓ MUSCULAR
  36. 37. MUSCULATURA ESTRIADA TIPUS DE FIBRES <ul><li>Trobem 3 tipus de fibres musculars esquelètiques, depenent del tipus de miosina que tingui el sarcòmer: </li></ul><ul><ul><li>Fibres vermelles , tipus I, Fast Twich o de contracció lenta </li></ul></ul><ul><ul><li>Fibres blanques , tipus II, Slow Twich o de contracció ràpida </li></ul></ul><ul><ul><li>Fibres intermitges , tipus IIa </li></ul></ul>
  37. 38. MUSCULATURA ESTRIADA TIPUS DE FIBRES Fibres vermelles, tipus I, Fast Twich o de contracció lenta: Són fibres petites i amb gran quantitat de mioglobina (que precisament és vermella) i nombroses mitocòndries. L’oxigen és fonamental per aquest tipus de fibres. Es tracta d’un tipus de fibres que no aporten gran quantitat de força ni velocitat de contracció però si tenen molta resistència a la fatiga. Els futbolistes tenen músculs als quals predomina aquest tipus de fibra.
  38. 39. MUSCULATURA ESTRIADA TIPUS DE FIBRES Fibres blanques, tipus IIa, Slow Twich o de contracció ràpida: Són fibres d’un diàmetre superior al de les fibres vermelles i tenen menor quantitat de mioglobina i mitocòndries. En aquest tipus de fibres la línia Z és més petita que a les fibres vermelles. Solen escurçar-se més ràpidament i que aporten gran quantitat de tensió muscular. Predomina en esportistes que realitzen activitats on la capacitat de velocitat és més important que la resistència.
  39. 40. MUSCULATURA ESTRIADA TIPUS DE FIBRES Fibres intermitges, tipus IIb: Presenten característiques similars a les altres dues però superficialment s’assemblen més a les fibres vermelles. Tenen un número de mitocòndries semblant al de les fibres vermelles però la línia Z és similar al de les fibres blanques.
  40. 41. MUSCULATURA ESTRIADA TIPUS DE FIBRES La distribució i proporció del diferents tipus de fibres al nostre organisme ve determinat genèticament. A mesura que arribem a l’etapa de vellesa es perden fibres de contracció ràpida. Tot i això és possible modificar, mínimament, la funció de diversos tipus de fibres mitjançant programes d’entrenament específics.
  41. 42. MUSCULATURA ESTRIADA CARACTERÍSTIQUES DE LES FIBRES Fibres vermelles Fibres lentes Fibres tipus I Fibres intermitges Fibres tipus IIb Fibres blanques Fibres ràpides Fibres tipus IIa Resistència a la fatiga Alta Intermitja Baixa Diàmetre Petit Mitjà Gran Vel. Contracció Lenta Ràpida Ràpida Metabolisme Oxidatiu, Aeròbic Glucolític, Oxidatiu, Aeròbic Glucolític, Anaeròbic nº Mitocòndries Alta Alta Baixa Tipus de contracció Sostinguda, Lenta Ràpida Ràpida Força Baixa Intermitja Alta
  42. 43. MUSCULATURA ESTRIADA L’ÀCID LÀCTIC Es tracta d’un component orgànic que el produeix el cos de cada persona. A més de ser un producte que sorgeix com a resultat d’una elevada càrrega d’exercici, també és el combustible utilitzat per fer-lo. Es troba als músculs i a determinats òrgans com el fetge; encara que com més fàcil es fa l’anàlisi és a través de la sang.
  43. 44. MUSCULATURA ESTRIADA L’ÀCID LÀCTIC L’àcid làctic prové de la descomposició del glucògen que produeix energia. Moltes vegades ens referim a aquest procés com energia anaeròbica perquè utilitza poca quantitat d’oxigen. Quan el glucògen es descompon més, produeix més energia i llavors diem que aquesta energia és energia aeròbica (perquè utilitza més oxigen). Si el glucògen no es descompon, generalment es converteix en àcid làctic.
  44. 45. MUSCULATURA ESTRIADA L’ÀCID LÀCTIC Quan es produeix energia, la cèl·lula muscular tracta d’utilitzar el piruvat per produir energia aeròbica, però si la cèl·lula no té prou capacitat per utilitzar tot el piruvat produït, químicament es converteix en àcid làctic. (és el sobrant). Amb l’entrenament les cèl·lules poden arribar a utilitzar més piruvat per produir més energia aeròbica i menys àcid làctic.
  45. 46. MUSCULATURA ESTRIADA L’ÀCID LÀCTIC La producció d’àcid làctic és constant. Quan descansem, conduïm, també estem produint lactat però a nivells molt baixos i no s’acumula. El lactat s’acumula quan es produeix en grans quantitats: quan realitzem càrregues de treball mitjanament intenses i sobretot quan estem entrenant.
  46. 47. MUSCULATURA ESTRIADA L’ÀCID LÀCTIC <ul><li>El lactat és una substància molt dinàmica que viatja lliurement pel nostre cos. </li></ul><ul><ul><li>En primer lloc , quan hi ha un excés de lactat a un múscul, intentarà sortir i entrar a un altre múscul proper a través del flux sanguini o l’espai intracel·lular. </li></ul></ul>
  47. 48. MUSCULATURA ESTRIADA L’ÀCID LÀCTIC <ul><ul><li>En segon lloc , si el lactat és acceptat per un altre múscul probablement podrà ser convertit en piruvat per poder produir energia aeròbica (l’entrenament incrementa els enzims que converteixen el piruvat en lactat). </li></ul></ul>
  48. 49. <ul><ul><li>En tercer lloc , pot anar al fetge i reconvertit novament en glucògen. </li></ul></ul><ul><li>Això és un fet que evidencia la gran mobilitat que té el lactat al nostre organisme. </li></ul>MUSCULATURA ESTRIADA L’ÀCID LÀCTIC

×