Successfully reported this slideshow.

U9 C T2 0910( Recurs L Aigua)

2,394 views

Published on

Published in: Education, Technology, Business
  • Be the first to like this

U9 C T2 0910( Recurs L Aigua)

  1. 1. Tema 6: Recursos naturals. L’aigua
  2. 2. Tema 6: Recursos naturals: L’aigua <ul><li>Balanç hídric </li></ul><ul><li>Usos de l’aigua </li></ul><ul><li>Gestió </li></ul>
  3. 3. 1. Balanç hídric Ev aporació : l’aigua líquida present en la part abiòtica (terra i mar) que passa a l’estat gasós T ranspiració : líquid dels éssers vius que perdent en realitzar les seves funcions o per mantenir una temperatura estable En augmentar la temperatura l’aire augmenta la capacitat de retenir humitat. En un climograma es considera que les pèrdues en l/m 2 ( EVT ) corresponen al doble de la temperatura present
  4. 4. 1. Balanç hídric <ul><li>L’aire carregat d’aire quan arriba al punt de condensació (temperatura en què l’humitat realtiva és del 100%) ja no admet més vapor i es condensa: </li></ul><ul><li>En baixar la temperatura </li></ul><ul><li>En entrar més humitat </li></ul>La precipitació pot ser en forma de pluja, rosada, gebre, calamarsa o neu. La neu és una forma de magatzem d’aigua que permet una infiltració prolongada en el temps.
  5. 5. 1. Balanç hídric
  6. 6. 1. Balanç hídric <ul><li>Una vegada l’aigua ha caigut comença a circular per gravetat. </li></ul><ul><li>Depèn de: </li></ul><ul><li>la quantitat que cau </li></ul><ul><li>la quantitat que hi havia </li></ul><ul><li>La intensitat de caiguda </li></ul><ul><li>les característiques del terreny. </li></ul><ul><li>Escorrentia superficial : la que circula per la llera dels rius, torrents. </li></ul><ul><li>Escorrentia profunda : la que s’infiltra per la porositat primària o secundària del terreny (capes permeables) o inclós forma rius subterranis (zones carbonatades o karstiques) </li></ul>
  7. 7. 1. Balanç hídric L’aigua subterrània circula per rius subterranis karstics o en sistemes freàtics lliures o confinats (poden sorgir o sortir varis dies després per què la velocitat és molt baixa).
  8. 8. 1. Balanç hídric PRECIPITACIÓ (P) = EVAPOTRANSPIRACIÓ (EVT) + ESCORRENTIA Nivell piezomètric : alçada a que arribaria l’aigua d’una zona freàtica confinada si pogués sortir
  9. 9. 1. Balanç hídric Tipus de porositat
  10. 10. 1. Balanç hídric Per l’estudi en els continents del balanç hídric s’utilitzen les conques hidrogràfiques (zona del terreny on l’aigua i els sediments drenen a una llera comuna)
  11. 11. 1. Balanç hídric Una conca es pot subdividir en petites subconques. Estan separades per línies imaginàries que passen per les crestes.
  12. 12. 1. Balanç hídric En la mesura que augmenta la jerarquia d’un riu transporta més aigua.
  13. 13. 1. Balanç hídric L’estudi serà fonamental per tal d’esbrinar el comportament de l’aigua de precipitació i el tipus de sediments que transportaran. Per aixó també es fonamental adjuntar-les amb mapes geològics (estratificacions i litologies)
  14. 14. 1. Balanç hídric Lisímetre: recipient de terra perforat en la partr inferior que permet estudiar el comportament del terreny davant la precipitació) Estació de aforament : aparells que permeten calcular els cabals que hi passen en un determinat moment en un riu.
  15. 15. 2. Usos de l’aigua <ul><li>Cal distingir-ne dos usos: </li></ul><ul><li>Consumptiu (reducció de la quantitat o qualitat de l’aigua) </li></ul><ul><li>* Ús domèstic o urbà </li></ul><ul><li>* Ús industrial </li></ul><ul><li>* Ús agrícola </li></ul><ul><li>b) No consumptiu </li></ul><ul><li>* Energia hidràulica </li></ul><ul><li>* Oci </li></ul><ul><li>* Navegació </li></ul>
  16. 16. 2. Usos de l’aigua 1. Usos domèstics Consum mitjà és de 250 l/persona/dia Es considera que com més desenvolupat és un país aquest valor és més alt
  17. 17. 2. Usos de l’aigua 2. Usos industrials <ul><li>Principals usos: </li></ul><ul><li>Fluid refrigerant (circuits, bescanviadors de calor) </li></ul><ul><li>Agent de neteja (dissolució, dispersador, etc) </li></ul><ul><li>Transport (mineria) </li></ul><ul><li>Matèria prima (productes alimentaris, química) </li></ul>
  18. 18. 2. Usos de l’aigua 3. Usos agrícoles <ul><li>La despesa d’aigua depèn de: </li></ul><ul><li>Tipus de clima </li></ul><ul><li>Tipus de conreu (adequat o no al clima) </li></ul><ul><li>Tipus de sistema de regatge </li></ul><ul><li>Quantitat de terreny a regar </li></ul>Tècnica d’inundació Tècnica de microregatge o goteig
  19. 19. 2. Usos de l’aigua 3. Usos agrícoles Tècnica d’aspersió El conreu de blat de moro requereix una gran aportació d’aigua
  20. 20. 2. Usos de l’aigua 4. L’aigua com a font d’energia L’energia potencial (m·g·h) de l’aigua es pot convertir en energia elèctrica amb una turbina que passa la seva energia a una dinamo
  21. 21. 2. Usos de l’aigua 4. L’aigua com a font d’energia Antiguament s’utilitzaba ja aquesta energia en sínies (extraure aigua i canalitzar-la) o en molins per moldre pa.
  22. 22. 2. Usos de l’aigua 4. L’aigua com a font d’energia Actualment amb potent turbines es produeix el 20% de l’energia mundial amb energia hidràulica. Abans fa falta emmagatzemer-la mitjançant preses
  23. 23. 2. Usos de l’aigua 4. L’aigua com a font d’energia <ul><li>Les preses tenen els problemes de: </li></ul><ul><li>Rebliment o colmatació amb sediments (vida mitja de 50 anys) </li></ul><ul><li>Elevats costos de construcció </li></ul><ul><li>Risc induit d’inundacions per trencament </li></ul><ul><li>Eliminació de poblacions, conreus, etc </li></ul>
  24. 24. 2. Usos de l’aigua 4. L’aigua com a font d’energia Presa de Ponton: va ser construida en un lloc amb material porós amb pèrdues molt importants d’aigua Poden ser molt importants per regular els hidrogrames
  25. 25. 3. Gestió El volum total d’aigua és superior a les necessitats però hi ha problemes: * hi ha zones massa seques amb concentracions elevades de contaminants * en zones en mancanças alguns sectors en consumeixen en excés * Absència de depuració d’aigües no deixa reutilitzar-la <ul><li>Cal: </li></ul><ul><li>Recerca de nous recursos </li></ul><ul><li>Millorar l’eficiència en el seu ús </li></ul>
  26. 26. 3. Gestió 1. Recerca de nous recursos <ul><li>Construcció de nous embassaments </li></ul><ul><li>Molt car però amb grans avantatges. No hi queden molts llocs per posar-ne més </li></ul>
  27. 27. 3. Gestió 1. Recerca de nous recursos Dic hidràulic goma Com més aigua més s’infla i més reté l’avinguda
  28. 28. 3. Gestió 1. Recerca de nous recursos En alguns països s’ha optat per la construcció de petits dics amb represes
  29. 29. 3. Gestió 1. Recerca de nous recursos <ul><li>b) Construcció de desalinitzadores </li></ul><ul><li>Per destil·lació: fa falta una font de calor </li></ul><ul><li>Per òsmosi inversa: requereix una forta despesa d’energia elèctrica per generar una pressió osmòtica negativa i unes membranes </li></ul>
  30. 30. 3. Gestió 1. Recerca de nous recursos Noves desalinitzadores que s’estan construint en l’est espanyol per abastir d’igua Murcia, Alacant, etc.
  31. 31. 3. Gestió 1. Recerca de nous recursos Salmuera : la sal es retorna al mar
  32. 32. 3. Gestió 1. Recerca de nous recursos Per realitzar la pressió fa falta energia elèctrica
  33. 33. 3. Gestió 1. Recerca de nous recursos Reciclatge de l’aigua utilitzada: es fa una mena de cicle residual, de tal manera que cada activitat següent requereix una qualitat menor de l’aigua. Al final o en algun moment es depura
  34. 34. 3. Gestió 1. Recerca de nous recursos <ul><li>Realitzar trasvasaments: </li></ul><ul><li>Cal emmagatzemar aigua en algun punt </li></ul><ul><li>Fan falta moltes obres d’enginyeria cares </li></ul><ul><li>No sempre estan a favor de gravetat </li></ul>
  35. 35. 3. Gestió 1. Recerca de nous recursos Quan una conca és excedentària si hi ha mesos humits i altres de secs? Quin és el cabal mínim i aquest és igual per tots els rius? Cabal mínim, ecològic o de manteniment : aquell que manté les condicions físiques, químiques, geològiques i biològiques. L’aigua en excés recarrega aqüífers, transporta sediments i impedeix la intrusió marina.
  36. 36. 3. Gestió 2. Millora de la gestió dels recursos existents <ul><li>Mesures de caràcter general </li></ul><ul><li>* reduir pèrdues en els canals de distribució </li></ul><ul><li>* reforestació de les capçaleres dels rius per augmentar la infiltració </li></ul><ul><li>* política de preus </li></ul><ul><li>* equipaments estalviadors </li></ul>
  37. 37. 3. Gestió 2. Millora de la gestió dels recursos existents <ul><li>Separa l’aigua de les fems: </li></ul><ul><li>L’aigua és gris i es pot tractar. </li></ul><ul><li>Les fems serveixen per compost </li></ul>
  38. 38. 3. Gestió 2. Millora de la gestió dels recursos existents Inodor 3 o 6 litres Difussors
  39. 39. 3. Gestió 2. Millora de la gestió dels recursos existents <ul><li>Polítiques d’estalvi </li></ul><ul><li>Educació ambiental </li></ul><ul><li>Disminució de la pressió </li></ul><ul><li>Baix preu dels mecanismes de baixa despesa </li></ul>
  40. 40. 3. Gestió 2. Millora de la gestió dels recursos existents 2. Mesures d’estalvi en agricultura: * canvis en els sistemes de regatge * reparació o revestiment de canalitzacions * canvis del tipus de conreu (adequar al clima i actitud) 3. Mesures en el consum urbà * innovació tecnològica * paisatge xeròfil * reutilitzar les aigües urbanes depurades 4. Mesures en el consum industrial * Cicles tancats * Depuració d’aigües a la sortida * Dispositius de control
  41. 41. 3. Gestió 3. Legislació bàsica <ul><li>N’hi ha 3 modalitats: </li></ul><ul><li>Preventives : marc general </li></ul><ul><li>Sancionadores o penes: com ecotaxes o impostos </li></ul><ul><li>* civil: tancament activitat </li></ul><ul><li>* administratiu: pecuniari </li></ul><ul><li>* penal: presó </li></ul><ul><li>3. Estimuladores o ajuts (subvencions, desgravacions, etiquetes o reconeixements) </li></ul>La legislació te com a més important la propietat jeràrquica : en cap cas una de nivell inferior pot contradir a una d’ordre superior
  42. 42. 3. Gestió 3. Legislació bàsica Hi ha fins 5 nivells o ordre legislatiu: Primer: Ordre mundial: Convenis o tractats Segon: Unió Europea: * Reglaments : molt general, marc global * Directrius : sobre qualitat, contaminació i abocaments * Decisions : solen ser sancionadores o estimuladores Tercer: Estat Espanyol amb ministeris * Lleis de diversa entitat * Decrets * Ordres * Normatives Quart: Catalunya amb conselleries (tenen competències o no) Cinquè: Ajuntaments amb regidors

×