Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.
UN DIARI DE PAISATGES
EL PAÍS
QUE
NÚMERO 1555
2,50 EUROS
DIUMENGE
15 DE MARÇ DEL 2015
Un ARA
especial
Avui analitzem en
un...
02
les claus del dia
DIUMENGE, 15 DE MARÇ DEL 2015 ara
EM FA RIURE la gent que diu “Jo
sóc així i no canviaré”. Sobretot e...
03
les claus del dia
ara DIUMENGE, 15 DE MARÇ DEL 2015
DE FIT A FIT
dietarivv
VICENÇ VILLATORO
Hoanavendienttoteslesenques...
04 DIUMENGE, 15 DE MARÇ DEL 2015 ara
temadeldia
Paisatges Quin país tenim?
Lagestiódelterritorihaesdevin-
gut, sobretot en...
05ara DIUMENGE, 15 DE MARÇ DEL 2015
temadeldia
La relació entre paisatge i turismeE
l turistes són, abans que res,
caçador...
06
temadeldia
DIUMENGE, 15 DE MARÇ DEL 2015 ara
Paisatges Quin país tenim?
Cuina,
gustos,
tècniques
i paisatges
mediterran...
07ara DIUMENGE, 15 DE MARÇ DEL 2015
PUBLICITAT
08
temadeldia
DIUMENGE, 15 DE MARÇ DEL 2015 ara
Paisatge i empresaE
l preàmbul del Conveni Eu-
ropeu del Paisatge diu que
...
09ara DIUMENGE, 15 DE MARÇ DEL 2015
PUBLICITAT
10
temadeldia
DIUMENGE, 15 DE MARÇ DEL 2015 ara
Paisatges Quin país tenim?
per a les especificitats de les regi-
ons. Els ...
11ara DIUMENGE, 15 DE MARÇ DEL 2015
PUBLICITAT
12 DIUMENGE, 15 DE MARÇ DEL 2015 ara
temadeldia
res polítiques, aquest paisatge és el
de la Cerdanya. Cal admetre que la
v...
13ara DIUMENGE, 15 DE MARÇ DEL 2015
temadeldia
Amplitud i lluminositat
El paisatge transfronterer de la Cerdanya, vigilat ...
14 DIUMENGE, 15 DE MARÇ DEL 2015 ara
temadeldia
E
l 30 d’octubre el Diari Oficial de la Gene-
ralitat de Catalunya va publ...
15ara DIUMENGE, 15 DE MARÇ DEL 2015
temadeldia
T
otstenimapocsquilòmetresdecasanos-
tra un paisatge de la crisi immobiliàr...
16 DIUMENGE, 15 DE MARÇ DEL 2015 ara
PUBLICITAT
17
temadeldia
ara DIUMENGE, 15 DE MARÇ DEL 2015
Paisatges Quin país tenim?
Collserola
muntanyes
d'Ordal
5.794KM2KM2
Paisat...
18
política
DIUMENGE, 15 DE MARÇ DEL 2015 ara
l’últim baròmetre, difós divendres,
els partidaris del no (48%) superen
elsd...
19
política
ara DIUMENGE, 15 DE MARÇ DEL 2015
bregat, Cornellà, Santa Coloma de
Gramenet, Sabadell, Terrassa,
Granollers,L...
20
política
DIUMENGE, 15 DE MARÇ DEL 2015 ara
Susana Díaz avisa el PP que “no sap el que li espera” amb ella de presidenta...
21
política
ara DIUMENGE, 15 DE MARÇ DEL 2015
Rull descarta
el trencament de CiU
Crisi nacionalista
El coordinador general...
22
internacional
DIUMENGE, 15 DE MARÇ DEL 2015 ara
rant l’última dècada la regió no tan
solss’hamantingutestablesinóque
ha...
23
internacional
ara DIUMENGE, 15 DE MARÇ DEL 2015
seus ciutadans. Ha promès liderar
només la meitat de la legislatura;
l’...
Especial paisatge diari ARA
Especial paisatge diari ARA
Especial paisatge diari ARA
Especial paisatge diari ARA
Especial paisatge diari ARA
Especial paisatge diari ARA
Especial paisatge diari ARA
Especial paisatge diari ARA
Especial paisatge diari ARA
Especial paisatge diari ARA
Especial paisatge diari ARA
Especial paisatge diari ARA
Especial paisatge diari ARA
Especial paisatge diari ARA
Especial paisatge diari ARA
Especial paisatge diari ARA
Especial paisatge diari ARA
Especial paisatge diari ARA
Especial paisatge diari ARA
Especial paisatge diari ARA
Especial paisatge diari ARA
Especial paisatge diari ARA
Especial paisatge diari ARA
Especial paisatge diari ARA
Especial paisatge diari ARA
Especial paisatge diari ARA
Especial paisatge diari ARA
Especial paisatge diari ARA
Especial paisatge diari ARA
Especial paisatge diari ARA
Especial paisatge diari ARA
Especial paisatge diari ARA
Especial paisatge diari ARA
Especial paisatge diari ARA
Especial paisatge diari ARA
Especial paisatge diari ARA
Especial paisatge diari ARA
Especial paisatge diari ARA
Especial paisatge diari ARA
Especial paisatge diari ARA
Especial paisatge diari ARA
Especial paisatge diari ARA
Especial paisatge diari ARA
Especial paisatge diari ARA
Especial paisatge diari ARA
Especial paisatge diari ARA
Especial paisatge diari ARA
Especial paisatge diari ARA
Especial paisatge diari ARA
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Especial paisatge diari ARA

908 views

Published on

Edició especial del diari ARA, realitzada amb la col•laboració de l'Observatori del Paisatge de Catalunya, que inclou un monogràfic inicial amb reportatges, articles d'opinió i infografies amb el títol “El país que tenim”. A més, el paisatge és present en imatges fotogràfiques en totes les seccions del diari, des de la de política internacional a la dels esports.

Published in: Environment
  • I recommend everyone to take this book for what it is, and educate yourselves with this one tool in the fight against candida. It could improve your life tremendously. I am now doing SO much better and have already recommended this book to couple of my friends. ■■■ https://tinyurl.com/y4uu6uch
       Reply 
    Are you sure you want to  Yes  No
    Your message goes here
  • Yeast Infection No More! Cure yeast infection, end your candida related symptoms and regain your natural inner balance ... Guaranteed! -- Discover how Linda Allen has taught thousands of people to achieve yeast infection freedom faster than they ever thought possible... Even if you've never succeeded at curing your candida before... Right here you've found the candida freedom success system you've been looking for! ➤➤ https://tinyurl.com/y4uu6uch
       Reply 
    Are you sure you want to  Yes  No
    Your message goes here
  • I Cured My Yeast Infection. Top ranked Candida plan for download Unique holistic System. ➤➤ https://tinyurl.com/y4uu6uch
       Reply 
    Are you sure you want to  Yes  No
    Your message goes here
  • Be the first to like this

Especial paisatge diari ARA

  1. 1. UN DIARI DE PAISATGES EL PAÍS QUE NÚMERO 1555 2,50 EUROS DIUMENGE 15 DE MARÇ DEL 2015 Un ARA especial Avui analitzem en un dossier de 10 pàgines bons i mals exemples de gestió paisatgística, i convertim tot el diari en un catàleg de paisatges de Catalunya TENIM
  2. 2. 02 les claus del dia DIUMENGE, 15 DE MARÇ DEL 2015 ara EM FA RIURE la gent que diu “Jo sóc així i no canviaré”. Sobretot els quehodiuenambunasolemnitatri- dícula. Perquè n’hi ha que te’ls mi- res i penses que els aniria la mar de bé, canviar, que tenen poc marge d’error en el canvi. Vaja, que millo- raransegur.Vésasaberd’ontreuen l’arrogància, qui els ha enganyat. Canviar és l’única oportunitat de millorar, i això a tots ens convé. A vegades són els mateixos que et di- uen“Jolescoseslesdicaixí,talcom vénen”, confonent aquesta espon- taneïtat banal i sense filtres amb la sinceritat, que porta una mica més de feina. I a sobre se senten especi- als pel fet tan trist de no pensar abans de parlar. Ser sincer és una virtut, ser bocamoll no ho és tant. M’hefetuntipdecanviariséque canviaré molt, tant si em ve de gust com si no, que això va d’anar-te adaptantalescircumstànciesipos- sibilitatsireaccionaralqueenspas- sa. Però hi ha una part de l’esperit “jo sóc així” amb la qual em sento del tot identificat. És la idea de fer lescosesalatevamanera.Elmyway cantatperSinatra.L’estilpropi.Te- nirlail·lusióquecontrolesunapart de la vida, que a vegades fas petits plans i es compleixen. Que comen- cesasaberquèetfafeliçiquejatens clar què no voldràs tornar a provar. És una llibertat personal i intrans- feriblequet’apujal’autoestima,t’hi reconeixes.Repeteixesaccionsque t’hanfetsentirbé.Sónactesprivats, capricis individuals, regals que ens fem,exercicisdepersonalitatqueet refermen sense negar ningú. Són aquestsmomentsfeliçosqueetcon- firmen que et coneixes i que saps compremiar-te.Itenenmoltaveu- reareconèixeriestimarelsnostres paisatges personals i vitals. Com- partir-los i cuidar-los. El goig de fer petits plans i complir-los IAQUÍ Mònica Sabata (@MonicaSabata) Directora de la càtedra Josep Termes “El procés català va millor quan hi ha il·lusió al carrer i responsabilitat i unitat entre partits polítics. No s’hi val a badar!” Xavier Fina (@XavierFina) Consultor i professor de polítiques culturals “Els fulls de ruta com a manuals d’autoajuda” Joaquim Nadal (@quimnadal) Exconseller de Política Territorial i Obres Públiques (PSC) “Situar el termòmetre de la política catalana en la suma CiU/ERC és un error històric de més de trenta anys. Abans suma desigual, ara empat!” Joan Carles Calbet (@jccalbet) Economista “L’única manera d’obtenir majories qualifica- des es concentrar, sumar. Si no, estem abocats a una situació ingovernable políticament parlant” María del Vigo (@mdelvigo) Periodista “Esperanza Aguirre fent campanya en la manifestació contra el dret a l’avortament. Liberal de tota la vida” Andrea Sidranes (@AndreaSidranes) Estudiant d’infermeria “Em sembla perfecte que hi hagi gent contra l’avortament, el que em sembla penós és que es posi en entredit el dret a poder decidir” José Carlos Díez (@josecdiez) Economista “¿Syriza ha provocat fuga de dipòsits, recessió i més desocupació i es dedica a reportatges frívols que els debiliten la negociació?” Rosa María Artal (@rosamariaartal) Escriptora i periodista “@josecdiez els patriotes forrats per la política de saqueig i submissió dels conservadors i soci- alistes grecs. Syriza porta mes i mig” Miquel Rosselló (@miquelrossello) Periodista “Alguns creuen que ser d’esquerres significa viure en un caixer i menjar entrepans de xòped” Alberto (@albertin46) Tuitaire “@miquelrossello i altres que ser de dretes significa estar forrat de pasta i portar polos Lacoste” Gemma García (@gemagemma) Corresponsal de TVE al Marroc “Llavors... vam deixar de portar rellotge perquè miràvem l’hora al mòbil i deixarem d’usar el mòbil perquè parlarem pel rellotge” Tomàs Molina (@TomasMolinaB) Meteoròleg “Plou a llevant, un sol que enamora a ponent, neva al nord i bufa fort al sud! No direu que no tenim un país petit però eixerit!” vist altwitter CARLES CAPDEVILA DIRECTOR director@ara.cat Twitter: @carlescapde pareumàquines ÀLEX GUTIÉRREZ (@ALEXGUTIERREZM) Noméslihafaltatcanviarl’asprepaperdeprem- sa pel couché, a l’Abc, amb el seu reportatge de portada sobre la vida del ministre d’Economia, Iannis Varufakis. Fonamentalment, el diari es dedica a refregar-li per la cara que un esquer- ranós com ell gaudeixi d’un benestar que, en aparença,hauriad’estarreservatalesaltesnis- sagues. “Així viu el populisme”, titulen, mentre se’lveuabraçatalasevadona,querecordalaKy- lieMinogue.Laparellaésalaterrassadecasa(el diari ho titlla de “pis burgès”), amb l’Acròpolis al fons. A dins, un titolet resa “Marxista amb illa”, però resulta que només hi té una casa, no pas tot l’illot, com si fos Marlon Brando. A l’ar- ticlehihamésliteraturarosaqueperiodismeilesdadescedeixenelpasals adjectius humits, com si fos una olímpica estrella del rock: “El comparen amb Bruce Willis”, “Els viatgers [d’un vol] reconeixen la seva silueta at- lèticaielcraniafaitat”,“Lasevadonapensavaques’haviacasatambunin- tel·lectual i ara es veu als braços d’un nou heroi grec”, etcètera. Només els falta rebatejar-lo de Varufakis a Varufucker. Però anem al moll de l’os: el“niud’amor”–aixíeldefineixl’Abc–onviuenidelqualnoprecisenelva- lor perquè el lector pugui jutjar-ne objectivament el presumpte pecat de burgesitud. ¿Suggereix el diari que la coherència obliga els marxistes a renunciar a un pis amb vistes i marcir-se en un soterrani humit? Resulta que el pis ni tan sols és seu, sinó de “l’adinerada família de la seva dona” comesdiudepassadaaltext.Aleshores,¿quèliretreuenexactament?Que hagi gosat deixar la púrria, el lumpen i les ravaleres en favor d’una dona de casa bona? ¿No és això una defensa sorprenentment desacomplexa- da, per part del diari, del sistema de castes? De Varufakis a ‘Varufucker’, gentilesa de l’‘Abc’ lescaresdeldia El director de l’Observatori del Pai- satge, entitat que celebra el 10è ani- versari, ha liderat la catalogació de finsa135tipologiesdepaisatge.Una llistaqueensretrata,ensdescriuiens dónaelementsperalareflexió. EXHAUSTIU Joan Nogué La intervenció de la Banca Privada d’Andorra, a instàncies dels Estats Units,jas’hacobratlaprimeradeten- ció,idepes.Miquelerafinsdimecres –la cúpula va ser destituïda– conse- llerdelegatidirectordel’entitat. DETINGUT Joan Pau Miquel Dimarts hi ha eleccions a Israel i les enquestes apunten a una derrota de l’actual primer ministre paradoxal: l’extrema dreta l’ha abandonat per tou,iaixòafavoreixungoverndecen- treesquerrafavorablealdobleestat. AMENAÇAT B. Netanyahu De sempre hi ha hagut cracs que fo- ra de casa s’amaguen pel fred, per l’hostilitatoperladuresadelrival.No és el cas de Messi. Al contrari. Ahir a Eibarvaoferir2gols,3jugadesdepi- teti3punts.I senseangoixesd’ego. LÍDER Leo Messi Xifres del diari de paisatges El diari especial d’avui sobre tipologies de pai- satge de Catalunya inclou 44 fotos, un dossier de 10 pàgines i 13 articles i 2 il·lustracions específics
  3. 3. 03 les claus del dia ara DIUMENGE, 15 DE MARÇ DEL 2015 DE FIT A FIT dietarivv VICENÇ VILLATORO Hoanavendienttoteslesenquestes.IladelCEO:l’independentismeperdsu- portilasumadeCiUiERCdeixadesermajoriaabsolutadelParlament.L’alar- maésevident.Silesforcessobiranistesesdediquenprioritàriamentaveurequi ésmésquel’altre,hiperdentots.Sidediquenmésesforçosadisputar-sel’elec- torat sobiranista que a fer-lo créixer, n’acaben perdent. Des de fa uns mesos estàvem en aquesta dinàmica. I anàvem lentament cap al desastre. Per fortu- na,elspartitsilesentitatssobiranisteshanllegitbélesdadesihanreaccionat. Lasignaturad’unfullderutacompartitéssobretotunamaneradediralselec- tors que en això no ens barallarem. La baralla castiga els qui es barallen. Re- partir-seelpastísabufetadesfaméspetitelpastís.S’haentèsis’hareaccionat. Sinos’haguésfet,anavapelpedregar.Sabemquebarallar-sesobreelcamícap a la independència retalla les expectatives de tots els qui participen en la ba- ralla. I barallar-se amb agror sobre altres temes quin efecte té? Fa uns mesos alguna cosa es va trencar. S’ha començat a recompondre. Bona notícia. Des- présdelesmunicipalsveuremsihoestemfentprouisiencarahisomatemps. 15 DE MARÇ S’havien disparat totes les alarmes i el sobiranisme ho ha entès E l diari d’avui està dedicat a analitzar la rica, diversa i a vega- des contradictòria realitat paisatgística de Catalunya, i la ma- nera com la gestionem. La feina meritòria d’institucions com l’Observatori del Paisatge, creat fa deu anys i dependent de la conselleria de Territori i Sostenibilitat, d’estudiosos del món universitari, d’activistes de la societat civil i d’empresaris conscients de la necessària interacció amb el paisatge, ha donat fruits, però no pot ama- gar,tanmateix,greusllacunes.Sivolemferdelpaisatgeunactiueconòmic, culturalidemocràtic,encaraensquedaunllargcamíperrecórrer.Calmol- ta pedagogia política i cívica. D’entrada, per fer entendre que rere el concepte de paisatge no hi ha només la caduca idea d’una postal maquillada, d’un paratge idíl·lic, sinó la riquesa de la diversitat d’un patrimoni comú, construït entre tots i que a tots ens pertany. Per paisat- gehemd’entendreelresultatdelainter- accióentrelarealitatnaturalil’accióhumanahistòricaipresent,ambl’ob- jectiudecrearunmarcdeconvivènciaibenestar.Elpaisatgesovintelsen- timcomapropi,ensapel·laindividualment,físicament,peròalhorasabem queésdetots,independentmentdequin’éspropietaridesdelpuntdevis- ta legal i de qui n’és gestor des del terreny públic. Precisament aquesta línia d’ambigüitat és un dels seus grans valors com a bé comú. Quin país tenim, des del punt de vista paisatgístic? I quin país volem? Tenim una Catalunya que en els dos últims segles ha experimentat un in- tens procés de canvi a remolc de la industrialització, la millora de les co- municacions,laconcentracióurbanaalafranjalitorialiprelitorialil’aug- mentpoblacional.Totplegathageneratnovesrealitats,nosemprebenre- soltes:paisatgesindustrials,denusosdecomunicacions,d’urbanitzacions disperses,decreixementsurbansmalplanificats,d’unacostasobreexplo- tadaturísticament...Alhora,però,s’hanproduïtmovimentsproteccionis- tes que han permès blindar àmplies zones naturals i rurals arreu del ter- ritori, i ha augmentat la massa boscosa, que suposa més de la meitat dels 32.108 km2 delpaís,iquetanmateixnoharebut, engeneral,unagestióadequada.Aquestes ambivalències han marcat l’últim tram delsegleXX,delaTransicióençà.Elsegle XXI,amblaperspectivaderepensarelpa- ís, és una oportunitat per concebre la di- versitat paisatgística com una oportunitat de progrés social i econòmic. No s’hi val a seguir mirant el paisatge a vista d’ocell, cal aterrar a la reali- tat, arriscar-se a prendre decisions i fer-ho de manera transparent, apro- fundintenlaqualitatdemocràtica.Sabentquelasevagestióintegralnoes- tà renyida, ni de bon tros, amb el desenvolupament. Al contrari: és un va- lor en alça que dóna identitat, crea riquesa i genera benestar. Quin paisatge tenim? Quin país volem? L’EDITORIAL No s’hi val a mirar el paisatge a vista d’ocell: cal aterrar-hi i gestionar-lo democràticament
  4. 4. 04 DIUMENGE, 15 DE MARÇ DEL 2015 ara temadeldia Paisatges Quin país tenim? Lagestiódelterritorihaesdevin- gut, sobretot en països amb una al- ta ocupació, una qüestió política de primerordre.Al’enfocamenttradi- cional de xoc entre les visions eco- lògica i economicista, s’hi ha afegit els últims anys el concepte integra- dor i holístic de paisatge. Natura i humanització I què ens diu, aquest concepte, res- pecte de Catalunya? Quin país hem construït en la simbiosi entre natura i humanització? Tot i que els paisatges forestals ocupen més del 50% de la superfície, un per- centatge molt superior a la mitja- na europea, els vivim poc. El pro- cés de despoblació de la muntanya ha sigut fort. De fet, la gran majo- ria de catalans viuen en entorns urbans i treballen en els serveis i en la indústria, que, per exemple, ha generat el seu propi paisatge: a Catalunya hi ha més de 2.000 po- lígons industrials, concentrats als principals eixos de comunicació, i Catalunya en 135 paisatges Més enllà del tòpic, la diversitat del país és una realitat codificada, i una oportunitat de benestar un creixent nombre de grans àre- es comercials aïllades. La indústria ha agafat el relleu a l’agricultura en l’últim segle com a motor de canvi paisatgístic, tot i que sectors com l’olivera o la vinya mantenen el seu dinamisme. Fins més enllà de la meitat del segle XX, molts obrers van viure en colònies industrials, avui abandonades o reconvertides. En canvi, l’ideal re- publicà de la casa i l’hortet, empel- tat després de l’estil de vida nord- americà, ha fet néixer una altra re- alitat paisatgística: les 2.300 urba- nitzacions avui existents, de qualitats molt diverses, on viuen 600.000 persones (l’Hospitalet, segona ciutat del país, té 250.000 habitants). Barris residencials fantasmes a causa de la crisi, la irrupció de mo- linsdeventpergenerarenergiaide línies d’alta tensió, o l’ocupació ex- tensiva del litoral a remolc del tu- risme des de fa mig segle llarg tam- bé han transformat l’entorn, no sempre amb una adaptació fàcil a lesrealitatspreexistents.I,encan- vi,desdel’acciócívicaipolíticas’ha protegitlegalmentunapartimpor- tant del territori: gairebé un terç. A més d’entorns naaturals, s’han recuperat paisatges lligats a la me- mòriacomcentreshistòricsurbans o indrets espirituals, com és el cas de Montserrat i Poblet, passant pels camps de la Batalla de l’Ebre o pertotl’universdelapedraseca(la Wikipedra té registrades més d’11.000cabanes,vestigisd’unpas- sat no tan llunyà). Catalunya, país mediterrani i corredor de comunicació mil·lena- ri, amb un extens litoral (580 km), i amb processos d’urbanització in- tensius i extensius a la costa i les planes,téenelseupaisatgeungran potencial de riquesa i benestar si, com remaquen els experts, es ges- tionaaprofundintenlaparticipació democràticaifent-neunactiualho- ra econòmic, cultural, educatiu i de salut: un bé comú.e L’altracara Hiha2.300 urbanitzacions imésde 2.000 polígons industrials Paisatges litorals naturals Hi ha diversos sectors del litoral català que, o bé per la seva orografia, o bé perquè s’han protegit, tenen una presència humana limitada. La imatge és de la cala Trons, a Lloret de Mar. XAVIER HITA E l tòpic és, en aquest cas, una realitat codificada. Gràciesallideratged’una institució que ara com- pleixdeuanys,l’Observa- toridelPaisatge,dirigitperJoanNo- gué i amb seu a Olot, avui disposem de 135 paisatges catalogats. S’han concebutapartirdelConveniEuro- peu del Paisatge, aprovat fa tres lus- tres, i la llei catalana del paisatge, de faunadècada.Unacatalogacióque,a més,conviuamblafilosofia,comre- marca Nogué, de fer aflorar els “pai- satges quotidians” que cada dia ve- iemensortirdecasa.Janotansolses pensaenparatgesnaturals.Lestipo- logiesdepaisatgeurbàoperiurbàse- gurament ens conformen més com som: perquè els tenim més a tocar i perquè, paradoxalment, mai els ha- víem pensat com a tals. BARCELONA IGNASI ARAGAY
  5. 5. 05ara DIUMENGE, 15 DE MARÇ DEL 2015 temadeldia La relació entre paisatge i turismeE l turistes són, abans que res, caçadorsdepaisatges.Elsqui freqüenten les ciutats de la Ruta de la Seda o els volcans de Costa Rica, però també els turistes de les platges de la Costa Brava o els resorts del Carib. Els paisatges són les formes que pren la relació entre els individus i els llocs, i és precisament aquesta iteració el que busca el turisme. És paisatge Iguaçú i Aigüestortes, però també Lloret de Mar o Las Vegas. En el joc de pèndol entre paisat- ge i turisme, ens hem mogut sem- pre en dos extrems oposats. D’una banda, hem pensat que quan entra JOSÉ ANTONIO DONAIRE PROFESSOR DE TURISME DE LA UDG el turisme per la porta surt el pai- satge per la finestra, que els dos termes són antònims, que només hi ha paisatge si no hi ha turisme. Altres vegades, hem creat paisat- ges tancats en una campana de vi- dre, representacions pessebristes d’espais idealitzats, pensant-nos que són aquests els paisatges del nou turisme. Avui sabem que els paisatges són dinàmics, que es pot intervenir en els espais si sabem llegir-los de forma acurada, i que xen els llocs. Segon, com es llegei- xen els paisatges turístics. Turis- tes diferents veuen paisatges dife- rents, perquè al capdavall el pai- satge és la forma com es percep l’espai visitat. I, tercer, com con- nectem els paisatges amb les iden- titats, ara que la societat mòbil i nòmada qüestiona els principis clàssics de societats immòbils en espais identitaris. I l’Observatori del Paisatge, que ha esdevingut un referent europeu en l’anàlisi dels paisatges, és un ex- cel·lent laboratori per donar res- posta als nous interrogants del tu- risme contemporani.e les societats sempre han modificat el medi. Avui sabem que paisatge no vol dir escenografia ni repre- sentació. En aquest nou escenari, el nou turisme es planteja interrogants nous en la seva relació amb el pai- satge. Primer, com es creen els pai- satges turístics. El turisme crea les seves formes particulars de relació amb el medi i hem d’aprendre a dissenyar aquesta intervenció amb la sensibilitat que requerei- El paisatge i la salutÉ s evident que els efectes de la mala planificació i l’in- compliment de les normes per a la protecció del paisatge perjudiquen la qualitat ecològica dels ambients. La pèrdua geogrà- fica, és a dir, la pèrdua dels vin- cles virtuosos amb la base natu- ral i amb l’acumulació secular de paisatges heretats, té efectes ne- gatius en la percepció dels habi- tants. El triomf de la indiferència cap a la memòria territorial empo- breix l’experiència existencial de les persones, que d’aquesta ma- FRANCESCO VALLERANI UNIVERSITAT CA’FOSCARI VENÈCIA nera acaben vivint en llocs pri- vats de sentit, i, al mateix temps, fa que es dissolgui el patrimoni històric i ambiental i el bé no mo- netari de les relacions socials. És important entendre la rela- ció que hi ha entre la degradació ambiental i la difusió dels estats depressius, que estan vinculats a les sensacions de profund males- tar que sorgeixen dels tipus cada vegada més complexos d’agressi- un dany rellevant que penalitza encara més la serenitat existen- cial i les relacions socials. La de- pressió provinent del trauma paisatgístic augmenta la vulnera- bilitat psicològica de l’individu i amplifica la percepció dels fac- tors de risc. Fins i tot en els casos en què aquest procés no condueix a l’estructuració de formes de mal- estar patològic, comporta una pesada càrrega d’ansietat i de dificultat en relació amb els pro- blemes habituals de la vida quo- tidiana.e ons ambientals, així com del mal- baratament del bé comú que es perpetra per negligència i egois- me. Quan els llocs pateixen lesi- ons, la comunitat veu alterada la relació vital que permet el reco- neixement identitari. Perdre el lloc vol dir patir un atac en els or- dres de referència més bàsics i banals. Aquest trauma geogràfic es tradueix en un trauma psicològic, El paisatge com a bé comúL es postals emmarquen els paisatges, les xarxes socials els etiqueten i els mòbils els geolocalitzen. Però, on comença i acaba un paisatge? I de qui són els paisatges que tan fàcilment ens dediquem a identificar? Els paisatges tenen dues vir- tuts que els fan molt especials. Si- guin lletjos o bonics, urbans o ru- rals, immensos o molt reduïts, tots els paisatges tenen dues ca- racterístiques. Una és que els pai- satges combinen el singular i el plural, gairebé fins al límit del que permet la gramàtica. Un pai- satge pot ser meu i pot ser nostre, MARINA GARCÉS FILÒSOFA al mateix temps i de maneres di- ferents. Tot paisatge habitat im- plica relacions de pertinença col·lectives i alhora radicalment singulars, perquè la manera com cadascú de nosaltres pertany i dóna sentit a un determinat pai- satge segur que no coincideix del tot amb aquells amb qui el com- parteix. En aquest cas, doncs, te- nim un plural que no suma sinó que complica o multiplica els sen- tits de cada indret viscut. Aquestes dues virtuts, que po- senenqüestiólagramàticadelsin- gular i el plural, la metafísica del tot i la part i fins i tot la geopolíti- ca i la llei de la propietat privada, fandelspaisatgesunbécomúd’es- pecial d’importància. No són no- més un conjunt de recursos natu- rals i culturals que s’hagin de con- servar més o menys per preservar la vida d’un lloc i les seves essènci- es. Aquesta és una idea romàntica delpaisatgejasuperada.Elspaisat- ges són conjunts de relacions vives que expressen el que en cada lloc i en cada temps hem viscut i serem capaços de viure-hi.e La segona virtut és que els pai- satges són continus i discontinus alhora. Podem identificar deter- minades unitats de paisatge, i dis- tingir un paisatge de l’altre. I al mateix temps, no podríem fer un tall nítid entre els uns i els altres, perquè en conjunt no són un puzle de peces retallades, sinó una tra- ma de relacions viscudes. Els pai- satges admeten diferències, però no s’adapten a les fronteres ni als títols de propietat. ParcNaturald’AigüestortesdesdelportdePerves BarcelonadesdelaplaçaFrancescMacià XAVIER BERTRAL XAVIER BERTRAL
  6. 6. 06 temadeldia DIUMENGE, 15 DE MARÇ DEL 2015 ara Paisatges Quin país tenim? Cuina, gustos, tècniques i paisatges mediterranis D e ben petita, sense conèixer encara la frase que s’atribu- eix a Josep Pla “La cuina d’unpaíséselseupaisatgeposatala cassola”, ja havia descobert que di- ferents paisatges, llunyans per a mi enaquellmomentd’infància,comla Selva i el Maresme, expressaven a taula una considerable diferència que es reflectia, per exemple, en un arròs a la cassola, un rostit o, fins i tot, una senzilla sopa de pa. Lavidam’haportataviurelame- vaprofessiódemaneraestretament relacionada amb la cultura culinà- riadelmeuentorn.Continuotreba- llantsensedeixardebuscarinspira- cions del món mariner, hortícola o carni que m’envolta. M’agrada que lacuinaqueoferimtransmetinatu- ralesa,frescor,estacionalitaticom- plicitatsambelsproductors,nono- més del mar, de l’horta i de la mun- tanya, sinó també amb els elabora- dors de vins, alcohols, formatges, embotits i pans. Tots ells sumen qualitat i originalitat al nostre dis- curs gastronòmic. La cultura viatgera, tan arrelada avui dia, i amb tanta informació ac- cessible, fa que cerquem precisa- ment les diferències culturals dels gustos dels paisatges del món. Els catalans som hereus d’una tradició culinària que ve de lluny, amb re- ceptes inspirades en el paisatge i, si els cuiners s’ho proposen, la cuina continuasentlapostalamableigus- tosa que ens motiva un viatge a qualsevol punt del país. Elspoblesquehabitempropdela Mediterrània la vivim i la sentim com el pont de mar blava que ens presenta al món, com una cultura plena de valors infinitament atrac- tiusqueenspermetenencararlavi- da amb plaer, sensualitat i salut. Procurem defensar-los, gaudir-ne i mostrar-los al món.e CARME RUSCALLEDA CUINERA Literatura i paisatge: el món a través de la cultura U na cultura potent com la nostra per força té efectes col·laterals. Des del roman- ticisme ha anat omplint el territori de pintura, remors musicals, tros- sos d’estàtues i diluvis de lletra que han donat un Pirineu verdaguerià, una Mallorca rusiñoliana, un pas- seig de Gràcia carnerià, un Ebre de Moncada, una València estellesia- na,unaCostaBravabanyadaperun mar de tinta... Quan a Navegació d’estiu Josep Pla, ell tan fi, arriba a Blanes, no es veu amb cor de dir-ne res. Allò és territoriRuyra.“Ésinútil!–esquei- xa–.Nopodriaescriure’nniunarat- TONI SALA ESCRIPTOR llapersonalsensearriscarelridícul. [Ruyra] esgotà la matèria d’aquest paisatge, l’arrasà.” La paisatgització és inevitable perquè veiem el món a través de la cultura. Un territori hauria de ser transparentpermantenir-severge, i seria un erm. Potser en literatura encara ens aprofitarem del desco- neixementmundialdelnostreidio- ma. Fet i fet, la relació extrema dels estrafolari. No hi ha res tan conta- minantimolestcomlesulleresque t’encastenenalgunsllocsambfrag- ments d’obra escrita. Un escriptor no és un guia turístic. El seu pro- ducte no és ni vi ni un plat típic. Un artista no és un depredador enca- ra que ho sembli, i hauria evitat to- car un lloc si hagués sabut que això serviriaperfomentar-hielturisme i alterar-lo. Potser entitats com la xarxa Es- pais Escrits, tan important per a la divulgació dels nostres autors, tin- guin en els pròxims anys molt a dir perevitarquecaiguemenlasatura- ció o la deixalleria.e escriptors catalans amb el paisatge enelpasdelsegleXIXalXXs’expli- ca per la falta de tradició i d’acadè- mia de l’idioma, de manera que es- criviensobreelpaisatgeambelpai- satgemateix,comquiescriuambun arbre, un tros de gleva o un oriünd. Lapaisatgitzacióquefal’artd’un territoris’hauriad’administrardis- cretament per evitar que s’hi posés a sobre com un vestit mal ajustat o Democràcia i paisatge: una relació cada cop més rellevant L a relació entre democràcia i paisatge és cada cop més evident i rellevant. És en els espais de la vida quotidiana on la pràctica democràtica pren cos i forma. El paisatge ha deixat de ser una postal, una imatge estàtica, per esdevenir el marc incloent en el qual les persones viuen i con- viuen. Avui la ciutadania vol dei- xar de ser un espectador passiu de les transformacions del seu en- torn més immediat per convertir- se en un actor protagonista en la presa de decisions. Dit d’una altra manera, la ciutadania vol ser co- responsable del futur del territo- ri on viu. En alguns països, aquesta crei- xent exigència de radicalitat de- mocràtica no només ajuda a cons- truir projectes més col·lectius i compartits, sinó que està contri- buint a reduir l’abisme existent entre la societat i les estructures polítiques convencionals. Estan naixent noves formes de govern del paisatge, entès com un ele- ment essencial de la qualitat de vi- da, com un bé comú, a més d’ex- pressió de la diversitat territorial i col·lectiva. Tenim dret al paisatge. En un moment de desafiaments globals i incerteses socials, aflora cada cop més la necessitat d’una discussió a fons sobre el paper del paisatge en les societats contem- porànies. El món afronta avui re- alitats polièdriques, reptes cada cop més interconnectats, difícils d’abordardesdelesmiradessecto- rials que tradicionalment hem anat construint. No es pot, per tant, gestionar i ordenar el paisat- ge sense processos democràtics que garanteixin la interacció entre actorsiciutadans,ienaquestspro- cessos el món local està guanyant un protagonisme indiscutible.e PERE SALA OBSERVATORI DEL PAISATGE Paisatges dels aiguamolls El delta de l’Ebre configura un paisatge molt singular, originat per l’aportació de sediments del riu, pel contacte amb el mar i per l’acció transformadora dels humans al llarg del temps. És Parc Natural des del 1983. PERE TORDERA
  7. 7. 07ara DIUMENGE, 15 DE MARÇ DEL 2015 PUBLICITAT
  8. 8. 08 temadeldia DIUMENGE, 15 DE MARÇ DEL 2015 ara Paisatge i empresaE l preàmbul del Conveni Eu- ropeu del Paisatge diu que el paisatge constitueix un recurs favorable per a l’activitat econòmica. Un paisatge de quali- tat és un actiu econòmic. Mirem- ho amb exemples. Agafem el cas de la producció de brandi. La se- va qualitat i gust reflecteixen en quina mesura la bóta hi ha in- teractuat modificant-ne la com- posició química i el gust. Fins i tot el lloc on envelleix el brandi influ- eix en el producte, li aporta valor. És fàcil, doncs, identificar al llarg del procés un conjunt de vincles directes amb el paisatge. A més, la DIRK GOTZMANN DIRECTOR DEL CIVILSCAPE producció es dóna en un paisatge construït, i els edificis on es pro- dueix i s’emmagatzema reflectei- xen la personalitat del paisatge en els plans material, de les tradici- ons i de la simple necessitat d’adaptar-se a condicions locals. Si el lector s’imagina un cert bran- di li vindrà al cap la imatge d’un cert paisatge. Els estudis demos- tren que això passa a la majoria de clients. No és estrany que la publi- citat d’aquest tipus de productes tat econòmica que depèn d’un fac- tor creatiu es beneficia amb la qualitat del paisatge. No ha de sorprendre’ns que fins i tot actors econòmics internacionals comencin a tenir en compte la qualitat del paisatge a l’hora de decidir on ubiquen les seves dele- gacions. El paisatge ha esdevingut un factor diferencial per atraure em- pleats. Un bon paisatge ajuda a crear llocs de treball, no només en el turisme i l’entreteniment, que estan creixent a Europa: també la nova economia considera el pai- satge un recurs essencial.e exploti aquest vincle. És obvi, per tant, que els paisatges són claus a l’hora d’atribuir qualitat i valor als productes (no només al brandi). Un altre exemple: hi ha estudis que demostren que els treballa- dors, sobretot del tercer sector, demanen cada cop més una certa qualitat del paisatge abans d’aga- far una feina. I aquest requeri- ment no només afecta l’elecció de la zona on viuran, també inclou l’entorn del lloc de feina. L’activi- Art i paisatge humàS’ explica del pintor renaixen- tistaPierodiCosimoqueun dia, mentre caminava pel carrer acompanyat dels seus deixe- bles,vaaturar-seensecextasiatper l’impacte estètic que li produïa la contemplació d’una escopinada sangonosa que un tuberculós anò- nim havia deixat estampada sobre una paret. Meravellat per la rique- sa cromàtica de la mucositat, va adreçar-sealscompanysivadir-los: “Mireu, això és la pintura”. Van ha- ver de passar uns quants segles abans que l’observació de l’artista italià no permetés a la nostra soci- ANTONI LLENA ARTISTA etat aprendre a gaudir de l’absurdi- tat d’unes taques de color abstrac- tes. A veure-hi un paisatge com van ferelspintorssimbolistes.Sovintes diu que l’art és més real que la vida, queelquiddel’artconfiguramésre- alitat que no pas la que proporcio- nenelsestàndardsrealistes.Perquè, com una rata, l’art s’ho menja tot i converteix els detritus que devora enfemtaregeneradora.Recordoles hores tristes de la postguerra, quan la moda ens vesteix. Robes fabrica- des amb rebrecs, destenyides, fora- dares,esfilagarsades.Totallòqueen unes altres èpoques ens deprimia avui ens conforta. La gosadia dels artistes i la digestió cultural de les seves obres ens permet trobar con- fort en l’estètica de pobre. Cap obra d’artnocertificaelquediu:i,tanma- teix, sempre diu. Adorno afirmava quetoteslesartscomparteixenuna característica enigmàtica comuna: “Dir una cosa que s’entén i que tan- mateix no s’entén”. O que potser amb el temps s’entendrà, ni que si- gui de forma esbiaixada.e les parets escrostonades de les ca- ses, la brutícia dels carrers, la man- ca de color dels vestits feien quasi insuportable la contemplació del paisatgeurbà.Aixívaserfinsqueels films neorealistes i els pintors de l’informalisme van ensenyar-nos a apreciar, per mitjà de la denúncia, queaquellelementformalquecon- sideràvem lleig amagava un poten- cial estètic sense fons. N’hi ha prou de sortir al carrer per observar com Educar en el paisatge per promoure una ciutadania activa E l Conveni Europeu del Pai- satge, que va suposar un im- portant pas endavant, ha po- satenprimerplalesqüestionsdela sensibilitzacióidel’educacióenre- lació al paisatge. Aquest document, del qual aquest any celebrem quin- ze anys d’existència, en efecte atri- bueixalapoblacióunrolimportant a l’hora de definir les polítiques de salvaguarda,gestióiplanificaciódel paisatge. Peraquestmotiu,entrelesmesu- res específiques que proposa, a l’ar- ticle 6 esmenta en concret la neces- sitat de difondre una consciència “delvalordelspaisatges,delseuroli BENEDETTA CASTIGLIONI UNIVERSITAT DE PÀDUA delasevatransformació”,i deposar en marxa itineraris formatius que donin resposta a aquesta necessitat entotselsnivellseducatius.D’acord. Però des del meu punt de vista, no n’hi ha prou fent que aquestes accions de sensibilització i educa- cióensenyin el paisatge, plantejant només continguts provinents dels coneixedors experts. Cal, més avi- at, fer madurar la capacitat de lle- les edats a partir de metodologies adaptades a les diverses situacions i als diversos nivells. La lectura del paisatge implica moltes discipli- nes i, partint de la consciència dels paisatges pròxims, dóna instru- ments per obrir-se als paisatges de tot el món, a les seves diferènci- es i a les cultures que els donen forma. Aquesta lectura, doncs, pot fer néixer una reflexió crítica sobre el paisatge que desitgem per al futur i fer madurar un comportament responsable per a una ciutadania activa en la construcció sostenible del territori.e gir-loatravésd’accionsdelandsca- peliteracy,ésadir,d’alfabetització, quepermetinreconèixerlescarac- terístiquesdecadapaisatge(notan sols les que són excepcionals), els valors necessàriament plurals de què és portador, i els factors i els processosquel’hanmodificatique el continuen modificant. A l’escola es poden desenvolu- par itineraris didàctics per a totes RUTH MARIGOT FRANCESC MELCION Paisatges Quin país tenim? Carretera de Girona a Sant Gregori Cardona des del castell
  9. 9. 09ara DIUMENGE, 15 DE MARÇ DEL 2015 PUBLICITAT
  10. 10. 10 temadeldia DIUMENGE, 15 DE MARÇ DEL 2015 ara Paisatges Quin país tenim? per a les especificitats de les regi- ons. Els suïssos, per exemple, amb la seva tradició descentralitzadora, síquedonenmoltallibertatalsmu- nicipis. En general, l’ideal són els plans nacionals que s’han elaborat en coordinació amb cada regió, i amb la implicació directa de la ciu- tadaniailesassociacionsvinculades al territori. A Holanda tenen plans dequalitatdelpaisatgeassociatsals planejaments municipals que defi- neixen els criteris paisatgístics per fer noves construccions o rehabili- tacions, i compten amb un coordi- nadordelpaisatgequevetllapelseu compliment. Associacionisme La societat civil organitzada que té cura del seu paisatge local Holanda, igual que Catalunya, es caracteritza per un associacionis- me molt arrelat que el fa fort com a país. En matèria de paisatge, a principis del segle XX van comen- çar els primers moviments conser- vacionistesholandesos,queenl’ac- tualitat continuen sent claus en les polítiques paisatgístiques. Per exemple, hi ha una associació ciu- tadana amb 700.000 membres (Landschapsbeheer Nederland) que té cura del manteniment del paisatge de 100.000 hectàrees. Holanda, França i Suïssa, els miralls en la cura del paisatge Grenoble, la capital francesa dels Alps, ha prohibit la publicitat al carrer per defensar la seva identitat Finançament L’1% de cada obra a França en infraestructures és per al paisatge Si preguntem a qualsevol ciutadà si vol que es conservi el paisatge dirà quesí,peròlaqüestióéscomiquiho paga.Larespostaestrobaenlesde- cisionspolítiques.AFrança,elpro- motor de qualsevol infraestructu- ra viària –sigui l’estat o una empre- sa privada– ha de destinar l’1% del pressupostdel’obraafinançarpro- jectesdemilloraiprotecciódelpai- satge de la zona per on passa la via. A Holanda i al Regne Unit, en can- vi, han optat per la via de la loteria nacional, que destina una part dels beneficis a subvencionar aquestes iniciatives locals de protecció. Manual de bones pràctiques Valònia té guies per als promotors amb recomanacions La regió de Valònia a Bèlgica és un exemple dels manuals de bones pràctiquesenmatèriapaisatgística. Allà elaboren unes guies anomena- desConstruirelepaysagededemain que inclouen recomanacions molt detallades de com s’han de fer les noves construccions perquè s’ade- qüinalpaisatgeireforcinlaqualitat delparatge.AFrançatenenunsdo- cumentsmoltsimilarsquevandiri- gitsalspromotorsialsciutadansen general,totiquetambéperalama- teixaadministració.Aquestesguies no són d’obligat compliment, però ajuden a orientar perquè les noves edificacions segueixin uns criteris paisatgístics mínims de la zona. Grenoble Des de l’1 de gener han desaparegut els anuncis Més enllà de la sensibilitat més o menysgrandecadaestatambelseu paisatge,hihainiciativeslocalsque tenen molt de mèrit. Grenoble, ca- pital del departament francès de l’Isère, però coneguda per ser la ca- pital dels Alps (150.000 habitants), va sucumbir, com quasi totes les ciutats,alapressiódelestanquesde publicitat al carrer. El candidat a l’alcaldiad’ElsVerds,EricPiolle,va prometre retirar tota la publicitat de l’espai públic si guanyava. Podia semblar un brindis al sol, però va guanyar, i des de l’1 de gener ha complertlasevapromesa.AGreno- ble ja no hi ha cap gran tanca de 2 metres d’alçada i 8 d’amplada que anunciï l’últim cotxe d’Audi. Ara només es veuen els edificis nets, i al finaldelcarrer,elsAlpsimponents. El que han perdut en ingressos per lapublicitat,segurquehorecupera- ran amb el turisme que vulgui visi- tar la ciutat sense anuncis.e Loteria ElRegneUnit iHolanda financen projectesamb elsbeneficis delssortejos Anàlisi T otielgranesforçquefan organismes com l’Ob- servatoridelPaisatgede Catalunya,lagrandiver- sitat paisatgística del nostre país no sempre va acompa- nyada d’una cultura política que ajudi a preservar-la en condicions. En aquests casos, el millor que po- dem fer és fer un cop d’ull als nos- tres veïns europeus per veure què fanellsbéqueensagradariaimpor- tarcapaCatalunya.Holanda,sobre- tot,peròtambéFrançaiSuïssa,són alguns dels països de referència. Estratègies nacionals Municipis, províncies i governs coordinats en la mateixa línia Quan un país es marca una estratè- gianacionaldepolítiquesdepaisat- ge i la trasllada a tots els estrats de l’administració fins a arribar al ni- vell local, aquest és un exemple d’èxit.AixòpassaaHolanda,Suïssa, França, i també a Alemanya, tot i que en aquest últim cas, amb un conceptemassarígiddesdelgovern central, que concedeix poc marge BARCELONA ALBERT SOLÉ Bosc a Sant Hilari Sacalm FERRAN FORNÉ
  11. 11. 11ara DIUMENGE, 15 DE MARÇ DEL 2015 PUBLICITAT
  12. 12. 12 DIUMENGE, 15 DE MARÇ DEL 2015 ara temadeldia res polítiques, aquest paisatge és el de la Cerdanya. Cal admetre que la victòriaésparcial:l’alcaldedeFont- romeuenténelcatalàperòambprou feines el parla. Ho transcric tal com em va explicar la història, amb un somriure resignat de “c’est la vie” (i aixípodranmaleirelTractatdelsPi- rineus del 1659, comme il faut): “Quan jo era petit, els meus pares, que parlaven català, van dir-me: «Parla en francès sempre, perquè quan vingui gent de París no et di- guin paysan [pagès]». Els meus pa- res no em varen voler trasmetre el català. Prop de Font-romeu hi ha unaescolaambunrètolquediu«Si- gueu nets, parleu en francès». Ho van fer tot perquè no arribéssim a parlar català”. Se’n van sortir força. Ara, en canvi, els nens de Font- romeuestudienelcatalàibéqueels va, perquè la banda francesa s’ha omplert de catalans que van a es- quiar o a fer senderisme pels ca- mins dels llacs. Per no parlar dels La Cerdanya, el paisatge que impera per sobre d’estats i províncies L’hospital de Puigcerdà i l’escorxador d’Ur són equipaments transfronterers pensats segons la lògica d’una vall àmplia i contínua, i no a partir de les ratlles administratives que surten als mapes Paisatges Quin país tenim? J ean-Louis Demelin, l’al- calde de Font-romeu, es miraelpanoramadesdela terrassa de l’Ajuntament deLlívia,pensalaresposta durant un segon, i contesta: “És moltfàcil:laneuésalcostatfrancès, i l’agricultura és al costat català. La Cerdanya és això”. “Oi que no saps quan has deixat Barcelona i has entrat a l’Hospitalet de Llobregat? Doncs aquí, igual. La fronteranoexisteix”,afirmaRamon Moliner, l’alcalde d’Alp i president delConsellComarcaldelaCerdanya. Sienalgunracódemónelpaisat- ge ha aconseguit una victòria sobre aquestesmàquinesdesegmentarels cervells humans que són les fronte- Crònica LLÍVIA ANTONI BASSAS anysnorantaidecomençamentsde segle XXI, en què els catalans se n’anaven a fer una casa al costat francès perquè els preus del ter- reny i fins i tot les hipoteques eren mésavantatjosesquealabandaes- panyola, on s’inflava la bombolla immobiliària. “En aquells anys, construir-seunacasaalaCerdanya francesaeracomdesegonacatego- ria. Ara tant li fot. El mercat ha igualat els preus”, explica Moliner. D’on són els vius i els morts? Victòria parcial de la geografia so- brelahistòria,sí.LaCerdanyaésun laboratori transfronterer, i la ratlla mai no marxa del tot. A Puigcerdà, el govern francès i la Generalitat de Catalunyahivancomprarunagran goma d’esborrar: un hospital d’ús compartit, l’Hospital de Cerdanya. Però un nen de pares francesos que neixenaquesthospital,d’onés?Pa- perassa per al consolat. ¿I els ma- lalts que hi moren? Per fer els dos quilòmetres que els separen de la frontera i poder ser enterrats a França, cal segellar el taüt, com si elsestiguessinenviantaferunllarg viatge... terrenal. ¿Demanaran el passaportalesvaques,quanobrina Ur l’escorxador transfronterer? Els senyors de Barcelona La Cerdanya, a banda i banda, tira capaBarcelona.JuliBoada,regidor de Medi Ambient, Agricultura, Co- merç i Turisme de l’Ajuntament de Llívia,somriuquanlipreguntosite- nen més poder els ajuntaments ca- talansqueelsdelacontrapartfran- cesa:“SovintensdiuenqueParísés molt lluny i que se senten abando- nats.S’estimarienmésdependrede laGeneralitatiensenvegenelCon- sell Comarcal”. Però la Cerdanya, a banda i ban- da,tambétiracapaBrussel·les,per- què la legislació comunitària els ha permèsconstituir-seen“agrupació europea de cooperació territorial”, Exemple “Oiquenosaps quandeixes Barcelonaiets al’Hospitalet? Aquí,igual”,diu l’alcalded’Alp
  13. 13. 13ara DIUMENGE, 15 DE MARÇ DEL 2015 temadeldia Amplitud i lluminositat El paisatge transfronterer de la Cerdanya, vigilat pels cims i serres pirinencs, el formen el mosaic agrícola i forestal de la closa cerdana, el riu Segre i un patrimoni arquitectònic de masos i antics pobles puntejats per urbanitzacions. FERRAN FORNÉ l’altrapersonaenl’espaigeogràfic”, escriu Moliner. Noguédesplegaelmapaelaborat per l’Observatori del Paisatge, que ha distingit 135 espais paisatgístics diferents.Aquest,explica,téelnom de“vallcerdana”.“Elpaisatgenohi entén, de límits administratius, i per això el Conveni Europeu del Paisatge va ser com una revolució. Té sentit allà on hi ha una frontera estatal,peròsihihaunafronteraex- cepcional és aquesta”. Juli Boada somriu quan recorda el dia que catalans i francesos van reunir-se, i cadascú hi va anar amb els seus mapes: “Els de la banda es- panyola tenien color fins a la fron- tera.Despréstotblanc,ambunata- queta de color que era Llívia. Els mapes dels francesos eren al revés: tot de color amb una taca blanca al mig: era Llívia. Ens vàrem mirar tots i ens vàrem dir que allò no po- dia ser”. Elsoldecomençamentsdemarç cau generós sobre els prats que es desperten,encaramigadormitsper laneurecentqueacabadefondre’s. Hi troten alguns cavalls. És entre setmana i ningú passeja per Rigoli- sa, on Ruiz Zafón hi situava un dels capítols d’El joc de l’àngel. L’hospi- taltransfronterer,d’elegantrustici- tat, de país pròsper, contingut i avançat, es retalla sobre la neu de Pimorent,quecapesquiadornosol- ca. I un enamorat del paisatge del pla de Barcelona es perdria pel Ca- mí dels Enamorats.e quefacilitaacordarcampanyescon- juntesdepromocióturísticaitemes de sanitat o d’energies renovables (especialment interessant per a l’explotació de la biomassa). “Som el que som pel nostre en- torn natural”, afirma Moliner. “És veritat que el túnel del Cadí va can- viarladinàmicadelacomarca,per- quèarribaraquínoerafàcilis’hive- nia per passar-hi molts dies, però sempre hem sigut una destinació turística i els padrins estaven acos- tumats a tractar amb el que abans en dèiem «els senyors de Barcelo- na»”. “Hi ha moltes famílies que es guanyenlavidaambelsturisme,pe- rò no han deixat de ser pagesos”. La inevitable cita de Steiner Joan Nogué és el director de l’Ob- servatoridelPaisatgedeCatalunya, icatedràticdegeografiahumanade la Universitat de Girona. Ha pujat a la Cerdanya abillat amb una ame- ricanaiunagorradellanaquelido- nen un aire britànic. Però l’emoció alsullsésllatina.“Quèésunpaisat- ge? És el que veus i el que sents. És el que et provoca el que veus, que podenseremocionsorecords.Ore- buig”.Esmiraelpanoramaensilen- ci,disposatarevertirl’afirmaciódel premi Goncourt, Julien Gracq: “Tantes mans per transformar aquest món i tan poques mirades percontemplar-lo”.M’esténunain- vitació a compartir la mirada: “La Cerdanya no és el lloc més castigat per la bogeria col·lectiva que vàrem viure. Si em preguntes per què aquest paisatge és excepcional, sal- ta a la vista. La Cerdanya és l’exem- ple més clar de paisatge europeu, d’allòqueGeorgeSteinervaescriu- re de la seva idea d’Europa: som un continent que es pot caminar, fet a escala humana”. A Catalunya hi ha 135 paisatges En el seu treball Paisatge, territori isocietatcivil,quevaobtenirelpre- mi Octubre d’assaig del 2010, No- gué constata com afecta al paisat- ge aquest gran descobriment dels nostrestemps:commésesglobalit- za el món, més necessitat tenim d’afirmar la nostra identitat. I a efectes d’identitat, el paisatge re- sultatanpotentcomlallenguama- teixa.D’onsom?“Milionsd’usuaris de telèfon mòbil pregunten per la localització del seu interlocutor just quan aquest respon a la truca- da.«Onets?»expressaunamenade necessitat existencial de localitzar Reflexions tot veient la vall cerdana Detalls Una capa de pintura A la Cerdanya també hi ha episodis de lletjor paisatgística, sobretot a les entrades i sortides dels pobles. L’ObservatoridelPaisatgerecorda que una capa de pintura ben troba- da i petits retocs formals (uns pla- fons, la contenció en els anuncis) poden fer, i fan, miracles. Un palimpsest Un palimpsest és un document an- tic reutilitzat. Sovint, al pergamí s’hi veuen rengleres escrites en se- gles diferents. Un paisatge és un palimpsest, un pergamí on es ve- uen les marques que l’activitat hu- mana hi ha anat deixant. I algunes rengleres són ben desgraciades. El trinxat El trinxat és una estrella gastro- nòmica de la Cerdanya, però tam- bé pot voler dir cruixit, esquena- romput, rebentat, malmès, rendit, prostrat, abaltit, anorreat o anihi- lat. La Cerdanya és un espai trin- xat en quatre: Espanya, França, Girona i Lleida. Els Pirineus catalans Françavacrearel2004elParcNa- tural dels Pirineus Catalans, “grà- cies a les seves riqueses i a la fragi- litat del seu territori”. El confor- men el Capcir (“el petit Canadà”), el Conflent (dominat pel Canigó, “muntanyasagradadelscatalans”) i “la Cerdagne et la Cerdanya”. Mireuelvídeo aAraTV
  14. 14. 14 DIUMENGE, 15 DE MARÇ DEL 2015 ara temadeldia E l 30 d’octubre el Diari Oficial de la Gene- ralitat de Catalunya va publicar la decla- ració de bé cultural d’interès nacional (BCIN)decincbarraquesdepedrasecade Mont-roig del Camp, és a dir, que s’inte- gren a les zones d’interès etnològic i se’n delimita l’entorndeprotecció.Lesbarraquesocabanesdepe- dra seca són les construccions escampades arreu de Catalunya, i en general de tot l’arc mediterrani, fe- tes amb els materials més bàsics destinades a servir d’aixopluc al pagès o el pastor i guardar-hi les eines, entre molts altres usos. Aquestes cinc barraques de Mont-roig del Camp formen part de la llista de més d’11.000 cabanes inventariades a la web Wikipedra, que recopila gran part d’aquestes construccions del nostrepaís.Aquestawebésunainiciativadel’Obser- vatori del Paisatge, amb el suport de l’Obra Social de CatalunyaCaixa, que neix de la feina inicial feta pel grup Drac Verd de Sitges. 131 voluntaris de tot Catalunya Wikipedra va néixer el 2011, i quatre anys després ja ha superat les 10.000 barraques, identificades en un mapa,amblasevafotografiaidescritesfinsalméspe- titdetall.Itotgràciesalatascadesinteressadade131 voluntarisd’arreudelpaísapassionatsperaquestti- pus de construccions tan característiques del nostre paisatge rural. Aquests voluntaris dediquen el seu tempslliurealocalitzariinventariaraquestesbarra- ques, per després introduir tota la informació a la web,queposteriormentunresponsablevalida.L’ob- jectiu,amésdecontribuiralconeixementilaconser- vació de les barraques –algunes de les cabanes de la llista estan en mal estat–, també és potenciar-ne el valor turístic, arquitectònic i educatiu. A 37 de les 41 comarques hi ha com a mínim una barraca de pedra seca identificada, tot i que on se’n concentren més és al Bages (2.332) i a l’Alt Camp (1.690). Hi ha dues poblacions en especial que estan plenes de construccions de pedra seca: Monistrol de Calders (Bages), amb 676 d’identificades, i el Pla de Santa Maria (Alt Camp), amb 561. A més distància hi haMediona(AltPenedès,263)ilaBisbaldelPenedès (Baix Penedès, 218).e Paisatges Quin país tenim? Idees que donen valor al que tenim ALBERT SOLÉ ❊ BARCELONA La Wikipedra té indexades després de quatre anys més d’11.000 barraques de pedra seca, unes construccions característiques de l’arc mediterrani Iniciatives com la Wikipedra, que recopila les barraques de pedra seca típiques de Catalunya, i experiències petites com els Boscos de Pastura del Lluçanès per evitar incendis demostren que sabem cuidar el que és nostre C adaanyquanarribaelprimergranincen- didelatemporada,unadelescausesprin- cipals, més enllà d’una negligència, és el mal estat de conservació dels boscos. Als propietaris,lagranmajoriaprivats,noels surt a compte netejar el sotabosc i aquest és el prin- cipal combustible per a les flames. Al Lluçanès, una subcomarca molt boscosa –que vol treure’s aviat el prefix–, sembla que han trobat una solució a aquest problema amb la iniciativa Boscos de Pastura, pre- sentada tot just fa un mes. Es tracta de firmar acords entrepropietarisdeboscossenseanimalsiramaders d’altres paratges perquè les seves vaques o ovelles pasturinperaquestsboscossensehaverdepagarres i s’alimentin amb producte natural. A canvi, aquest bestiar s’encarrega de mantenir net el sotabosc, co- negutcomlasilvopastura.Ésunainiciativaimpulsa- da des de l’Associació de Propietaris Forestals del Lluçanès i el Consorci del Lluçanès. Els Boscos de Pasturahancomençatambquatreacordsfirmatsen- tre ramaders i propietaris que sumen unes 200 hec- tàrees,peròjaestantreballantperquècadacopsen’hi afegeixin moltes més. Aquesta associació de propi- etaris,creadael2008,agrupa25finquesi2.000hec- tàrees, que només representen un 10% de tota la su- perfície boscosa del Lluçanès. Ara mateix és una ini- ciativapetita,peròmoltrepresentativadecomespo- den fer les coses bé per evitar incendis i mantenir el paisatge autòcton cuidat sense gaires costos, només posant d’acord diferents necessitats. La Carta del Paisatge del Lluçanès El mateix dia que es van firmar aquests primers acords, el Consorci va iniciar la redacció de la Carta del Paisatge del Lluçanès, un instrument de concen- tració d’acords entre els agents públics i privats del territoriperpromoureestratègiesdemilloradelpai- satge. Des del 10 de febrer s’estan celebrant tallers participatius en els diferents municipis per elaborar aquesta Carta del Paisatge, que inclou un calendari per assolir-ne els objectius. Està previst que dissab- tequeveesfaciunactepúblicdesignaturadelaCar- ta,quenoésnomésunadeclaraciód’intencions,sinó un compromís real.e El Lluçanès impulsa els Boscos de Pastura, acords entre ramaders i propietaris per mantenir els boscos nets per evitar incendis i alimentar el bestiar OBSERVATORIDELPAISATGE PERETORDERA BarracadelJaumedelaClota,aMont-roigdelCamp ElLluçanès
  15. 15. 15ara DIUMENGE, 15 DE MARÇ DEL 2015 temadeldia T otstenimapocsquilòmetresdecasanos- tra un paisatge de la crisi immobiliària. Estàpresentencadaracódelpaís.Unaca- sa amb les portes i les finestres tapiades, un solar entre dues finques en plena ciu- tat on fa anys que s’hi acumula brossa i hi creixen les males herbes sense cap ordre, o l’esquelet d’un edi- fici a mig construir, com si de sobte un ovni hagués abduït els treballadors i tot hagués quedat a mitges. D’exemples n’hi ha molts, però un de ben clar és el delaBertrandiSerradeManresa,conegudapopular- ment com la Fàbrica Nova. Un gran espai d’antigues fàbriques tancades des del 1989 –als anys 50 tenia 3.000 treballadors– en ple centre que l’Ajuntament delacapitaldelBagesvaenderrocarperconstruir-hi ungrancomplexambcentrescomercials,habitatges ihotels,entrealtres.L’esclatdelabombollaimmobi- liària, però, va aturar el projecte en la fase inicial, és a dir, just després de l’enderrocament. Així, des del 2008 hi ha un solar de 6 hectàrees al cor de Manre- sa, ara en mans de CaixaBank. La bombolla immobiliària L’època de la febre de l’or en què els habitatges mul- tiplicaven per dos el seu preu a un ritme impossible desostenirvafermoltmalalpaisatge.Moltesrequa- lificacions de dubtosa legalitat van trinxar paratges preciosos en nom d’un capitalisme voraç. La pitjor partd’aquestefectesel’hanendutaltrespartsdel’Es- tat, però Catalunya no n’ha sigut cap excepció. Un paisatge de crisi no ha d’estar necessàriament aban- donat.Unaurbanitzaciód’unacinquantenadecases adossades al vessant d’una muntanya en què hi hagi famíliesvivint-hitambéespotconsiderarpaisatgede crisi. Joan Nogué, director de l’Observatori del Pai- satge, escrivia fa un parell d’anys que la crisi, i una consciència més gran que durant la bombolla s’ha- vien fet moltes barbaritats, havia impulsat un movi- ment de repoblament de les zones rurals. Les noves tecnologies permeten ara treballar des de casa, i aquesta casa pot ser en qualsevol lloc. Aquests nous valors territorials de la ciutadania que Nogué detec- tava són els que s’haurien de fer prevaler per evitar caure altre cop en els mateixos errors.e El pati del darrere de la Catalunya idíl·lica A.S. ❊ BARCELONA Solars plens de brossa i edificis a mig construir abandonats conviuen amb nosaltres des de l’esclat de la bombolla immobiliària; són els paisatges de la crisi Gairebé en tots els municipis catalans hi ha construccions abandonades víctimes de l’esclat de la bombolla immobiliària, mentre que la ‘fugida’ de la població rural ha permès un emboscament desordenat E l progressiu abandonament de la vida ru- ral ha permès a la natura créixer lliure- ment.Enmoltscasosaixòs’haconvertiten un problema perquè es converteix en un possible focus d’incendis, però també té efectesenelpaisatge.L’activitathumanatambéésbà- sicapermantenirelsparatgesnaturalsenmésbones- tat.Laregressiódelsectorprimari,agrícolairamader, el despoblament dels municipis petits i la falta d’in- versió en el manteniment del patrimoni arquitectò- nic poden malmetre el paisatge per molts anys. Els boscos i pobles del Prepirineu Un exemple clar d’aquest progressiu emboscament d’unpaisatgeruraléslazonadelPrepirineu,compas- saalesVallsd’Aguilar(AltUrgell),quecomençaaNo- vesdeSegreiacabaalsCastells,ambelspoblesdeTa- ús,laGuàrdiad’Ares,NyusiEspaén.Amesuraquees va entrant a la vall es va notant més l’abandonament, sobretotcapalfinal,onhihaTaúsielsCastells.Lesdi- nàmiques econòmiques globals i els circuits i punts d’atraccióturísticscreatsalPrepirineualvoltantdels esportsd’hivernol’excursionismehandeixatdeban- da alguns d’aquests territoris i s’ha reforçat la imat- ge de despoblament. Una de les demandes habituals delsprotectorsdelpaisatgeésquecalmantenirlapo- blació en aquests petits nuclis i fer que la gent que hi viu vinculi la seva activitat econòmica a la gestió del paisatge. Actualment algunes d’aquestes poblacions estan recuperant la vida, però perquè s’hi obren res- taurants i segones residències que no ajuden a recu- perarelpaisatgeautòcton.Lesrecomanacionspassen per incentivar la ramaderia extensiva amb valor afe- git,quepuguiserviableeconòmicament,ialhoraque tingui un paper determinant en el control de la mas- saforestal.Elsboscosprepirinencshanperdutelseu valor productiu, i recuperar-lo allà on sigui possible seria molt important, i compaginar-ho amb les fun- cionsnaturalsisocialsdelsecosistemesforestals.Les agrupacions de propietaris de boscos que hi ha a Ca- talunya (que tenen el 90% dels boscos catalans) fa tempsquereclamenunaestratègiadel’administració decidida en aquesta línia de conservació i aprofita- ment de les zones forestals abandonades.e L’abandonament de les zones rurals, com les del Prepirineu, ha permès el progressiu emboscament i el deteriorament de l’arquitectura i del paisatge autòcton XAVIERBERTRAL DAVIDBORRAT Solaral’EixampleEsquerre,aBarcelona BoscaCaldesdeMalavella
  16. 16. 16 DIUMENGE, 15 DE MARÇ DEL 2015 ara PUBLICITAT
  17. 17. 17 temadeldia ara DIUMENGE, 15 DE MARÇ DEL 2015 Paisatges Quin país tenim? Collserola muntanyes d'Ordal 5.794KM2KM2 PaisatgesdesecàdesesdPPai M2KM2 Paisa gesde à KM2 2.643KM2 Paisatgesderegadiu 1.169KM2 d’oliveres 548,42KM2 devinyes 474.79KM2 deconreusdefruitadolça Font: Departament d’Agricultura (Gabinet Tècnic i d’Estudis Sectorials) Gràfic: Esther UtrillaFont: Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya del CREAF (dades del 2009) 20.500KM2KMM2 Superfícieforestal (boscos,bosquinesialtravegetació) 434KM2 Evolució dels paisatges a l’àrea metropolitana de Barcelona (km2) PAISATGES CATALOGATS135 CATÀLEGS DEPAISATGE7 El tractat internacional que regula el paisatge és el Conveni Europeu del Paisatge firmat l'octubre del 2000. Catalunya va aprovar la seva pròpia llei el 2005, i l'ens que vetlla pel paisatge és l'Observatori del Paisatge de Catalunya www.catpaisatge.net Font: Departament de Territori i Sostenibilitatitat 580kmdelitoral 280kmdeplatges 340km delitoralurbanitzat 240km delitoral senseurbanitzar 1.404,1 173,47 592,7 718,24 208kmdepenya-segats altres 103,5KM2 79,6KM2 Superfíciederius, llacsillacunesSuperfície d’embassaments Font: Observatori del Paisatge de Catalunya 88 fonsescènics emblemàtics 58 paisatges agrícolessingulars 2.300 urbanitzacions(2007) 1.930 polígons industrials(2011) 552 miradors camps del Francolí Garraf plana del Penedès Baixa Vall d'Aran Alta Vall d'Aran cims i estanys d'Aigüestortes i Sant Maurici Altes Nogueres valls d'Àneu pastures de l'Alt Pirineu massís de l'Orri - Valls de Castellbò i d'Aguilar plana de l'Urgellet Sant Gervàs - Montcortès solana del Baridà congost del Segre rodalia d'Oliana Ribera Salada port del Comte - Valls de Lord replans de Berguedà replans de Solsonès conca d’Òdena pla de Bages conca salina Rubió - Castelltallat - Pinós Lluçanès plana de Vic Cadí vall Cerdana la VansaBoumort - Collegats conca de Tremp Aspres de la Noguera serrats de Sanaüja i Llanera Montsec vall de Rialb vall del Llobregòs Segre mitjà la Terreta secans de Belianes i d'Ondara costers de Segarra Garrigues Baixes i vall del Corb muntanyes de Prades Garrigues Altes secans d’Utxesa costers de l’Ebre altiplà de la Terra Alta serres de Pàndols-Cavalls Barrufemes riberes de l'Algars plana del Baix Ebre - Montsià Plana d'Urgell serres de Bellmunt i Almenara Baix Sió Alt Sió Baix Segrià regadius del canal d'Aragó i Catalunya plana d'Almenar i Alguaire horta de Pinyana plana d'Algerri - Balaguer Alt Gaiàconca de Poblet Baixa Segarra vall del Silenci la Mussara serra de Llaberia muntanyes de Tivissa-Vandellòs Escornalbou- Puigcerver Priorat històric Montsant serra del Tormo conca d'Alforja - Vilaplana camps de Santes Creus el Montmell litoral del Penedès plana del Garraf pla de Barcelona vall baixa del Llobregat delta del Llobregat massís de Bonastre plana del Baix Penedès plana del Baix Camp Reus-Tarragona Baix Gaià plana de l'Alt Camp Baix Priorat Cubeta de Móra plana de l'Hospitalet de l'Infant litoral del Camp Alta Garrotxa Ardenya- Cadiretes Aspres Alt Ter Cabrerès- Puigsacalm cap de Creus plana de l'Empordà Garrotxa d'Empordà Terraprim Empordanet- Baix Ter Salines-l'Albera vall de Camprodon valls del Freser capçaleres del Llobregat valls d'Olot Montseny Baix Montseny Rocacorba les Guilleries les Gavarres Gavarres marítimes plana de la Selva pla de Girona delta de l'Ebre paisatge fluvial de l'Ebre litoral del Baix Ebre vessants de Tivenys - coll de l'Alba serres de Cardó - Boix serres del Montsià-Godall els Ports Burgans Montserrat serres d'Ancosa valls de l'Anoia pla de Montserrat xaragalls del Vallès plana del Vallès cingles de Bertí i Gallifa Moianès serra de Marina Sant Llorenç del Munt i l'Obac - el Cairat Baix Maresme Alt Maresme Baixa Tordera paisatge fluvial del Segre estany de Banyoles 1956 2009 Paisatges agrícoles Paisatges urbanitzats u au Font: Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya del CREAF (dades del 2009) KMKK 2KMKM2 deldel dès plana del Garrafplana deldelta d LlobregatLlobr ana deld ix PenedèsedèsP 1956 2009 Font: Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya del CREAF (dades del 2009) 32.108KM2 9.879KM2KMK 22 Superfícieprotegida 2.217KM2 Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya Superfícieurbana, urbanitzablei infraestructures TotalsuperfíciedeCatalunya Font: Departament de Territori i Sostenibilitat Font: Departament d’Agricultura (Gabinet Tècnic i d’Estudis Sectorials) Superfíciecremadaenels últims10anys(2003-2013) Font: Departament de Territori i Sostenibilitat
  18. 18. 18 política DIUMENGE, 15 DE MARÇ DEL 2015 ara l’últim baròmetre, difós divendres, els partidaris del no (48%) superen elsdelsí(44,1%)ilesexpectativesde CiU (31-32 diputats) i ERC (30-31) es veuen escapçades. Mesures per aturar la davallada “La situació és greu. És obvi que cal prendremesures”,admetenal’ARA fontsdel’entorndeMas.Ladavalla- dahafetrenéixerdinsdeCDClare- ivindicaciód’unallistaunitària,una idea repel·lida reiteradament per Junquerasiquevabloquejarl’acord per a les plebiscitàries fins que Mas va accedir a arxivar-la en la cimera del 14 de gener. Llavors, ERC al·le- gava que per separat sumarien més escons que amb la fórmula Mas. Ara, creixen les veus nacionalistes que branden les últimes enquestes per justificar que només amb una candidatura conjunta i transversal seria possible revertir el declivi. Què els porta a aquesta conclu- sió? Primer: consideren que hi ha una bossa d’indecisos entre CiU i ERC que “no dubtaria” a l’hora de votar una llista unitària però que “se’npodenanarcapalno”siveuen que es barallen. “Cal aparcar les pi- cabaralles i reforçar la unitat per- què la gent recuperi la il·lusió”, as- senyalenfontsnacionalistes.Segon: estan convençuts que les llistes se- paradesalimentendiscussionside- ològiquesqueenteleneldebatsobi- ranista.APalaudefensen“clarificar el projecte” –definir el full de ruta, aclarirquis’hisuma,explicarelsbe- neficis de l’estat propi– per iniciar laremuntada.Desprésdelesmuni- cipalsdel24demaigcreuenquese- ràelmomentdeprendredecisions. Els republicans, en canvi, relati- vitzenl’anàlisinegativadelademos- còpia.“ElresultatdelCEOnoméses pot malinterpretar des de l’òptica partidista”, reflexionaven a l’ARA fontsdel’entorndeJunquerasiRo- vira.Perquè,mésenllàdelfetquela sumaCiU-ERCesdesinfla,elcertés que la majoria parlamentària de la sumadeCiU,ERCilaCUPesconso- lida. Alerten que reobrir l’ofensiva perlallistaunitàriaseriauna“irres- ponsabilitat”quetornariaasembrar la discòrdia entre sobiranistes amb el risc de dinamitar el 27-S a cop de debats“estèrils”queeclipsenelses- forços per difondre els beneficis de la independència per convèncer in- decisos.RecordenqueERChacom- plert la seva part del pacte amb CiU –pressupostiajornamentelectoral– i reclamen als nacionalistes que compleixin la seva part –llistes di- verses–. Perquè la clau no és en la “fusió”CDC-ERC,sinóenla“unitat d’acció” plural. “Cal encomanar en- tusiasme als indecisos, no limitar el discurs als convençuts”. Claredat, pauenelflancsobiranista,encoma- nar entusiasme i omplir de contin- gut la independència és l’antídot d’ERC contra el desànim.e Llums d’alarma al sobiranisme El declivi independentista als sondejos fa renéixer a CDC la idea d’una llista única que ERC rebutja CAP A LES PLEBISCITÀRIES L’embranzidasobiranista,encons- tant acceleració d’ençà de les riua- des de gent per la Diada del 2012, sembla que hagi punxat roda, jus- tament en el tram previ a l’examen del 27-S. Els termòmetres demos- còpics coincideixen a percebre una insòlita frenada en sec –fins i tot unareculada–delssuportsalainde- pendència i a les forces que la pro- pugnen. Les cues del 9-N van mar- carelpuntd’inflexió.Lesposteriors escaramussesentreArturMasiOri- ol Junqueras –pel format d’unes eleccions que havien d’esdevenir el plebiscit que l’Estat veta– van des- mobilitzarpartdelspartidarisdela desconnexió. Als quarters generals de CiU i ERC miren de teoritzar com s’ha esquerdat en tan poc temps el potencial acumulat. ¿És redreçable la tendència abans del 27-S? Amb quines receptes? El31d’octubre,enplenaeferves- cènciapel9-N,elCEOpublicavaun baròmetreenquèelsí-sírebiaelsu- port del 49,4% dels enquestats i el 32,3% s’inclinaven pel no o el sí-no, mentre que la suma de CiU (32-33 escons)iERC(38-39)superavaamb escreix la majoria absoluta i la CUP (8-9) reforçava el bloc independen- tista. En tan sols quatre mesos els pronòstics han fet un tomb. Segons BARCELONA ROGER MATEOS / MARC COLOMER Junqueras demana a ICV, Unió i la CUP que se sumin al full de ruta El president d’ERC, Oriol Junque- ras, va convidar ahir Unió, ICV i la CUP a sumar-se a l’acord “de mí- nims” sobre el full de ruta que di- vendres van firmar CDC, Reagru- pament, ERC, MES, EUiA i les en- titats del sobiranisme civil. La proposta, però, no entusiasma ni Unió –la portaveu del partit, Montserrat Surroca, va dir que és “absurd” afegir-s’hi abans de la consulta interna del 14 de juny– ni la CUP, que presentarà dissabte vinent el seu full de ruta. En una entrevista a Catalunya Ràdio, el diputat David Fernàndez va desa- provar el pacte: “Falta més con- creció i menys ambigüitat”. Molt més dures van ser les crítiques de la presidenta del PP a Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, que va assegurar que “el projecte separa- tista està ja moribund”. Camacho va disparar també contra els tres experts d’ERC que fiscalitzaran el Govern definint-los com la “troica independentista”. Josep Ginesta, un d’aquests experts, va reconèi- xer que és difícil que les estructu- res d’estat estiguin a punt abans del 27-S. Preocupació “Lasituacióés greu.Ésobvi quecalen mesures”, reflexionen aPalau Antídot Claredat,pau enelflanc sobiranistai entusiasme, remeid’ERC aldesànim Paisatges de la boira Les planes encerclades per serres, com la plana de Vic, afavoreixen l’aparició de la boira. Aquest fenomen modifica la percepció del paisatge. La boira és un element intangible amb la qual s’han inspirat poetes, pintors i cineastes. PERE TORDERA
  19. 19. 19 política ara DIUMENGE, 15 DE MARÇ DEL 2015 bregat, Cornellà, Santa Coloma de Gramenet, Sabadell, Terrassa, Granollers,LleidaiTarragona,en- tre d’altres. Però són conscients que també és important fer un bon paper en grans bastions que van perdrel’any2011,especialmentala ciutat de Barcelona i en altres com Girona o Badalona. Peraconseguir-ho,elprimerse- cretari del PSC, Miquel Iceta, ja va marcar fa setmanes que un dels elements clau de la seva campanya serà esquivar el debat nacional. En aquest front hi perden per les du- es bandes: els votants més sobira- nistes han optat per altres forma- cions –des d’ERC fins als socialis- tes escindits agrupats a MES o Avancem– i els unionistes poden veure’s seduïts per partits més nous que fan bandera de la regene- ració democràtica, com ara Podem o Ciutadans. Tot i això, des del car- rer Nicaragua es considera que el fetqueelprocéssobiranistaestigui tocat per les dificultats d’entesa entre els partits que en són parti- daris jugarà al seu favor. Confien que el seu votant tradicional difí- cilment s’atrevirà a apostar per fronts d’esquerres regeneradors com els de Guanyem. Posarl’accentenl’àmbitestricta- mentmunicipalésprimordialperal PSC. Durant la campanya, i tal com evidenciaranalaconvenciómunici- palquecelebrenavuiaBarcelona,se centraran a fer notar com des dels ajuntamentshanhagutdegestionar, amblacrisiisensel’ajutdelaGene- ralitat i de l’estat espanyol, i reivin- dicaran el llegat socialista especial- ment en la prestació de serveis so- cialsalesciutats.Mésenllàd’aquest front, però, des del partit també es fomenta que els alcaldes presentin projectespropisdecaraalspròxims quatre anys que resultin atractius i engrescadorsperalsciutadans.Així, doncs,l’alcaldedeLleida,ÀngelRos, fixa com una prioritat “la industri- alització”deLleidamentrequeelde Cornellà, Antonio Balmón, aposta per convertir la ciutat “en un gran parc natural”. Cadascú emmarcat en la seva re- alitatlocal,però,unadelesclausde la campanya socialista serà vendre el perfil de l’alcalde per sobre de les siglesdelpartit,conscientsquemés aviat cotitzen a la baixa, segons in- diquen els sondejos. “La política municipal està fonamentada en la credibilitat de les persones. Es pri- malacaracterísticalocalilaprojec- ció del candidat”, explica un dels membres de la cúpula del PSC. Se- rà habitual, doncs, trobar cartells ambimatgesdelsalcaldablesisigles reduïdes a la mínima expressió. Es tractad’unatònicaqueelpartitjaha aplicat en altres ocasions i que pro- bablementCiUtambéseguiràenal- gunsindretsofinsitotelPPenciu- tats com Badalona, on considera que el producte Xavier García Albi- ol ven més que el nom del partit. Els primers comicis d’Iceta Lesmunicipalsserantambéelspri- mers comicis que afrontarà Iceta com a primer secretari del partit i serà una cita clau no només per in- tentar revertir la situació frenant almenyslasagniaquehapatitenels últims anys, sinó també per afron- tar les eleccions generals amb un projecte federal per a Catalunya que a hores d’ara no remunta. Ni tansolsquanelsobiranismeestàen hores baixes.e El PSC firma no caure més a les municipals Els ‘barons’ del partit busquen com mantenir la seva quota de poder revalidant alcaldies metropolitanes Pronòstic ABarcelona, Badalonao Girona,feus finsal2011, janocompten aguanyar Candidats Elpartit fomentarà elperfil delsalcaldes persobre delessigles ESTRATÈGIA SOCIALISTA Consigna per al 24-M: resistir. Aquest és l’objectiu que té entre ce- lla i cella el PSC de cara a les pròxi- meseleccionsmunicipals.Enunmo- ment en què el partit que ara lidera MiquelIcetaacumulaanysderetro- cés en tots els fronts institucionals i enquèassegurenqueelsobiranisme comença a baixar, els socialistes as- pirenaferunbonpaperallàontradi- cionalmenthantingutunapresència destacada. Especialment en els bas- tions de l’àrea metropolitana. L’es- tratègia: reforçar el perfil personal delsalcaldesconsolidatspersobrede les sigles, esquivar el debat nacional idelimitareldiscursilespropostesa la realitat municipal. “El que passi el 24-M és un punt de base sòlid del que tenim. Volem preservarelsnostresespaisd’influ- ència”,explicaundelsalcaldescon- solidats del partit. Davant del risc que a partir del 27-S el PSC quedi relegat a una posició totalment se- cundària al Parlament –tal com apuntenlesenquestes–laprioritat de la formació és assegurar-se al- menys les quotes de poder munici- pal. El partit ha reconegut que ha tingut dificultats per elaborar llis- tes, especialment als municipis de les comarques d’interior, però són conscientsquelabatallaimportant la juguen on ja governen. El partit del cinturó La direcció del partit dóna per fet que aconseguirà mantenir les al- caldiesdelesciutatsonelsseusba- rons estan ben consolidats al go- vern, com ara l’Hospitalet de Llo- BARCELONA SARA GONZÁLEZ Iceta insta els alcaldes a “tocar de peus a terra” La plana major municipal del PSC es va reunir ahir a Barcelona per fer públic el document marc que servirà per elaborar els programes electorals de cada municipi. En destaca la idea de “federalisme cap a baix”, que posa èmfasi en el pes dels governs locals com a “ele- ments vertebradors” amb autono- mia pròpia. “Hem de dir la veritat, resoldre problemes i tocar de peus a terra”, va assenyalar el primer secretari del partit, Miquel Iceta, als alcaldes de la formació. Paisatges de la mobilitat Les grans infraestructures han millorat la mobilitat, però en algunes ocasions han generat paisatges que interfereixen en la connectivitat territorial i creen zones intersticials sense cap ús. A la foto, el riu Llobregat a l’altura de Sant Feliu. XAVIER BERTRAL
  20. 20. 20 política DIUMENGE, 15 DE MARÇ DEL 2015 ara Susana Díaz avisa el PP que “no sap el que li espera” amb ella de presidenta que el PP és l’únic canvi “possible” davant de partits “frontissa”, en re- ferència a Ciutadans. Els populars volen estendre la idea que el partit d’Albert Rivera pactarà amb els so- cialistes després dels comicis. Pablo Iglesias, líder de Podem, també va ser ahir a Andalusia fent costat a la candidata Teresa Rodrí- guez. “Rajoy vol que guanyin els de sempre”, va assegurar Iglesias.e amb mi de presidenta en aquests quatreanys”,vaassenyalarDíaz,en una frase ambigua que suggereix una batalla directa entre una presi- dènciadelPSOEalaJuntaiunadel PP algovernespanyol.Lessevespa- raules van arribar l’endemà que el secretarigeneraldelssocialisteses- panyols, Pedro Sánchez, refermés davantDíaz–ambquinomantéuna bona sintonia– la intenció de ser el candidat del PSOE a les generals d’enguany. Pel que fa al PP, aquests dies compta amb una forta presència de Mariano Rajoy en la campanya an- dalusa. Al vespre, en un míting a Granada,vaadvertirqueelPSOEila creaciód’ocupaciósón“duesparau- lesincompatibles,talcomdemostra la història”. El president del govern espanyol també va voler deixar clar Resposta “ElPSOE nosapcrear ocupació”, vadirRajoy aAndalusia LapresidentadelaJuntad’Andalu- siaicandidataalareelecció,Susana Díaz, va mostrar ahir un to amena- çador respecte al PP, en un míting a Jaén. “M’és igual que m’insultin i diguin que no sé què m’espera. Són ells els que no saben què els espera BARCELONA O.M. Madrid: l’oasi de la dreta es remou per la pressió electoral terior qualifica d’il·legal– per es- brinar si darrere d’aquesta estra- nya operació –¿una compra enco- bertapersotadepreudelmercat?– hi havia un cobrament de comissi- ons. Ara tot plegat ha derivat en una guerra de retrets i denúncies entre González i el comissari José Manuel Villarejo, un dels policies que es va reunir amb ell el 2011. De Villarejos’hasabut–enunabatalla que té lloc als grans diaris espa- nyols– que participa en societats amb 16 milions de capital. El go- vern espanyol s’ha vist obligat a anunciar que estudiarà aquest pa- trimoni. A més, Eldiario.es ha pu- blicat que el ministre Jorge Fer- nández Díaz el va condecorar fa un any per la seva feina investigant polítics catalans. Noésl’únicescàndolquetocade propelPPquepresideixAguirre.El PartitSocialistadeMadridjahade- manatqueesrevisil’adjudicacióde tots els centres concertats de la co- munitatiquees“retorninelsdiners robats”,desprésqueeldiariAbcex- pliqués que Francisco Granados, exsecretari general dels populars madrilenys, s’emportava entre 900.000eurosi1,2milionspercada centre educatiu que posaven en marxa.Elsuposatentramat,desco- bert a partir de l’operació Púnica que va acabar amb la seva detenció, l’hauria ideat amb un soci, el cons- tructor David Marjaliza. Tots aquests casos són un llast peral’aracandidataal’Ajuntament de Madrid. Per això, l’estratègia d’Aguirre passa per intentar posar el focus en el debat ideològic amb Podem, subratllant els valors clàs- sics de la dreta i presentant-se com una víctima més dels seus col·labo- radorsquepodenhaver-seenriquit amb diner públic. Divendres, da- vant la junta directiva del partit, va assegurar que no ha “excusat ni en- cobert”elscorruptes.Sapquel’oasi madrileny ha desaparegut i que el passat pesa molt al PP.e El PP, collat per les enquestes, s’enreda en una història de presumptes corrupcions HORITZÓ ELECTORAL PeraEsperanzaAguirrelagestiódel seu delfí a la Comunitat de Madrid, IgnacioGonzález,hasigut“llegendà- ria”.Nosembla,però,queaquestafa- ma reconeguda –segons la definició del diccionari– sigui compartida ni tansolspelconjuntdelPP.Mariano Rajoy, que treu i posa candidats, ha prescinditd’ellperaleseleccionsdel 24demaig.Ladirecciódelpartiten- cara no ha explicat als madrilenys per què no confia ara en qui ha sigut elseupresident–iprobablementno ho farà–, però la decisió ha coincidit ambelretornalstelenotíciesdelcas del’àticdeluxedeGonzálezalaCos- ta del Sol. Un escàndol de presump- ta corrupció que ha anat agafant un aire de novel·la de suspens, amb in- tercanvi d’acusacions amb un polè- mic comissari de la policia. Lapressióelectoral,ambunesen- questesquedibuixenlapèrduadela majoriaabsolutadeladretadesprés de 20 anys, ha remogut un dels oa- sis conservadors. Les aigües baixen turbulentes i les escletxes internes s’han fet evidents. El polític contra el policia González ha topat, en un moment clauperalseufutur,ambuncasque el persegueix des de fa temps. Ara s’ha sabut que l’any 2011 es va reu- nirambdoscomissarisdepoliciaen unacafeteriadelaPuertadelSolper intentar,presumptament,quelasi- tuació del seu luxós dúplex d’Este- pona(Màlaga)nosortísalallum.El pis el va comprar l’any 2008 un tes- taferro –sense ni visitar-lo, segons han publicat alguns mitjans– a tra- vés d’una societat ubicada a Dela- ware, un paradís fiscal. El va llogar al president madrileny i la seva do- na, que pagaven 2.000 euros men- suals per anar-hi pocs dies a l’any. Faquatreanyslapoliciavaobrir una investigació discreta –que In- MADRID JOAN RUSIÑOL Paisatges fluvials naturals Els paisatges fluvials amb alt valor natural, com és el cas d’aquest a Mont-rebei, al Montsec, s’han convertit en espais agradables que són utilitzats especialment per a activitats esportives. XAVIER HITA
  21. 21. 21 política ara DIUMENGE, 15 DE MARÇ DEL 2015 Rull descarta el trencament de CiU Crisi nacionalista El coordinador general de Conver- gència,JosepRull,vadescartarahir desdelsmicròfonsdeRAC1eltren- camentdeCiUdesprésdelacrisiin- terna generada per les crítiques d’alcaldes de CDC al líder d’Unió, JosepA.DuraniLleida.“Lesdispu- tesnoajudenelprocés”,vaassenya- lar Rull. Demà es reuneix la cúpula de la federació a Barcelona. IU rebutja per àmplia majoria presentar-se amb Podem a Madrid Debat intern IU no confluirà amb Ahora Madrid, la plataforma que agrupaPodem,GuanyemiEquo.Enunreferèndumin- ternenquèvanparticipar776persones,el89%delsmi- litantshivanvotarencontra,mentrequeel9,7%vanop- tar per confluir. Un d’aquests vots va ser el del candi- dat d’IU a Madrid, Mauricio Valiente, que divendres ja va avançar que, fos quin fos el resultat, es presentarà a lesprimàriesperencapçalarAhoraMadrid.Agrupar-se o no amb Podem va ser el detonant perquè Tania Sán- chez, candidata a presidir la comunitat, abandonés IU. Procés Constituent insta a “confluir” el 27-S Assemblea ProcésConstituent(PC),lideratper Arcadi Oliveres i Teresa Forcades, aposta per “construir una candida- turadeconfluència”peral27-Samb forces a favor d’obrir un procés constituent a Catalunya i d’aplicar un pla de rescat ciutadà. Així ho va aprovar ahir la segona assemblea delpartit.LaCUPtambééspartidà- ria d’un front d’esquerres el 27-S. enbreu Paisatges del secà Els conreus herbacis de secà són característics de l’interior del país, on configuren paisatges com el dels costers de la Segarra. Els relleus en conques i altiplans afaiçonen un paisatge amb àmplies vistes presidides pels conreus de cereals. SANTI IGLESIAS ESPRIU. Com li passava al poeta, emsentocansatd’aquestaenvejosa, poruga, ciclotímica pàtria. I no diré, com ell, que m’agradaria anar-me’n nord enllà (on diuen que la gent és noble, culta, etcètera) perquè –mal- grat tot– aquí s’hi viu raonablement bé, el clima és benèvol, Barcelona és una ciutat atractiva, el menjar i el paisatge ens acompanyen, i la gent delpaísm’agrada.Noésestranyque aquesta terra de marca (parlo de marcaensentitmedieval)hagiatret immigrants durant segles i ara, a més,atreguituristesacarretades.En païsoscomelnostrelapolíticaésim- portant,perònohoéstot–comseso- lia dir, resignadament, després del 1714–. No marxem al nord (tret que ens hi obligui l’atur), però ens que- dem,aixòsí,emprenyats.Elpaísmai no és el que pensa que hauria de ser. Catalunya,massasovint,posaapro- va la nostra paciència, per la seva Últim assaig de càntic neurosi,pelsseuscomplexosd’infe- rioritat i de superioritat, que són si- multanis; pel seu vol i dol, pel seny i la rauxa en permanent curtcircuit, per les ganes de córrer i la incapaci- tat de caminar, per la resistència a deixar de ser, i la por a ser de forma completa. Aquest irritant país, per dir-ho de manera exacta, no sap si agafar minyona o posar-se a servir. ATMOSFERA. Això no és fàcil de traduir en termes demoscòpics. La demoscòpia cada cop té més eines per saber què pensa la gent. Però la gent, atabalada amb tanta informa- ció,tantaenquesta,tantapropagan- daitanttrendingtopic,cadacoppen- sadeformamésvoluble,mésatmos- fèrica; per tant, les enquestes tenen un punt de fugacitat creixent. I això sense dir res de les intencions (i els tripijocs) dels que les encarreguen i les potinegen. Estem en una batalla FORA DE TEST d’estats d’ànim, però el que està en joc no és la nostra malenconia o el nostreoptimismefuturs,sinóunsis- tema de presa de decisions i una es- tructuraciódelpoderpolíticieconò- mic destinat a ser perdurable. Es produeix, doncs, una desproporció espectacular entre la lleugeresa del debat i la rellevància del que està en joc.Hihaindependentistesmatinals iunionistescrepusculars.Ialainver- sa. Conviccions que haurien de ser granítiques canvien segons les per- cepcionsdelqueéspossibleoproba- ble, segons els pronòstics i els mals averanys. Segons la por. METAMORFOSI.Hemcaigutenla temptaciópublicitàriadedefinir-nos com un poble alegre i combatiu i ho hemfiattotal’eufòriaencomanadis- sa,fotogènica;peròlesprimaveres,ai las,comenceniacaben.Justamentés ara, després de garbellar l’eufòria, TONI SOLER PERIODISTA quan arriba l’hora de fer balanç. I aquí arriba el més important: el que enqueda,detotplegat,ésunaautèn- tica metamorfosi. Des del 2010, en termes polítics, hem avançat unes quantes dècades, qui sap si un segle sencer. L’independentisme és més fort i més plural que mai, té a l’abast el predomini en el món municipal i en el futur Parlament. Però cada dia ens llevem pensant si el suflé puja o baixa. Ens fa trontollar qualsevol amenaça perquè, en el fons, sabem quenosaltresnosomunestatiEspa- nyasí.Laqüestióés:¿seguiremespe- rantqueelcapriciósestatd’ànimdels catalansenssiguipropici,oensdedi- carem a fer política? ¿Ho farem bo- nic,oguanyaremlaCopa?¿Volemun poble alegre i combatiu pels carrers, ounestatpropiqueesvaeixilespors i els dubtes, que protegeixi els seus ciutadans? L’assaig de càntic acaba aquí; ara, que tremoli el temple.e Inventari Ésara,després degarbellar l’eufòria,quan arribal’hora deferbalanç Colau, triada candidata amb el 91% dels vots Nova esquerra Ada Colau ja és oficialment la can- didatadeBarcelonaenComú(BCo- mú), on conflueixen Guanyem, Po- dem, Procés Constituent, ICV i Equo.L’equipde15personesqueli- deraColau,l’únicacandidaturaque espresentava,varebreel91,7%dels suports a les primàries obertes que es van celebrar la setmana passada. Hi van participar 4.583 persones.
  22. 22. 22 internacional DIUMENGE, 15 DE MARÇ DEL 2015 ara rant l’última dècada la regió no tan solss’hamantingutestablesinóque ha experimentat grans millores econòmiquesis’hihanreduïtelsín- dexs de pobresa. El desgel amb Cuba Poc després de ser elegit president, Obama va prometre una nova rela- cióambelspaïsosllatinoamericans per recuperar la influència dels Es- tats Units. Però la carpeta cubana complicava aquest objectiu. L’inici del desgel de les relacions entreWashingtoniCuba,eldesem- bre passat, va suposar una oportu- nitatperalgovernd’Obamapermi- llorar el seu lideratge a la regió. La decisió de l’inquilí de la Casa Blan- ca va ser celebrada per gairebé tots els líders llatinoamericans. En el seu discurs, Obama va reconèixer que la política d’embargament dels EUA contra Cuba no havia funcio- nat i que calia provar una altra via, la via del diàleg. LapròximaCimeradelesAmèri- ques,quesecelebraràaquestabrila Panamà, consagrarà aquesta nova etapaentredosvellsenemicshistò- rics.Peròlatrobadaseràmenysdol- ça del que el president Obama s’es- perava. “Serà una cimera més àci- da”, diu Trinkunas. LasevadecisiódedeclararVene- çuela “una amenaça per a la segu- retatnacional”harebutcrítiquesde líders llatinoamericans com el pre- sident de Bolívia, Evo Morales. “Serà una llàstima. Alguns líders faran un xou i la cimera serà menys productiva”,lamentaelprofessorde laUniversitatInternacionaldeFlo- ridaEduardoGamarra.Totiaixí,per a Trinkunas, els Estats Units en po- den treure alguns fruits, ja que han fetpassosimportantsentresesculls que debilitaven la influència dels EUA entre els països llatinoameri- cans:Cuba,laimmigracióil’anome- nadaguerracontraladroga.“Obama no tan sols ha iniciat el diàleg amb Cuba, sinó que també ha fet alguns canvis en el sistema migratori i ha canviat la dura política contra les drogues del seu país”, afirma. Contra el govern de Maduro Tant Gamarra com Trinkunas cre- uen que les sancions contra Vene- çuela reforçaran a curt termini el president Maduro. Des de la Casa Blanca s’insisteix que les mesures –queinclouenlacongelaciód’actius d’alguns funcionaris i la revocació dels seus visats– no són un càstig al poble veneçolà, sinó que posen so- bre la taula els “abusos” del govern veneçolà contra la seva oposició. TrinkunascreuqueObamatam- bébuscaaixísilenciaralgunescríti- ques pel desgel cubà.e Obama desconcerta l’Amèrica Llatina: diàleg amb Cuba, duresa amb Veneçuela Les sancions contra Maduro entelen la millora de la influència dels EUA a la regió pel desgel cubà ESTATS UNITS PastanaguesperaCuba,bastonsper a Veneçuela. Barack Obama ha des- concertat els països llatinoameri- cansambunadobleestratègiadiplo- màtica. Les recents sancions apro- vades pel president nord-americà contraelgovernveneçolàdeNicolas Maduro han entelat la millora de la influència dels Estats Units a la re- gió gràcies a l’anunci del restabli- ment de les relacions amb Cuba. Durantelsúltimsanys,Washing- ton ha perdut pes a l’Amèrica Lla- tina. Alguns països s’han desplaçat cap a l’esquerra i s’han creat noves organitzacionsregionalsqueexclo- uenelsEstatsUnits,comlaUnasur o l’ALBA. Mentrestant, països com laXina,Rússiail’Iranhananatocu- pantl’espaiquehandeixatelsnord- americans. La desvinculació dels EUA amb l’hemisferi sud s’explica, en part, per la situació geopolítica actual i dels últims anys. “Hi ha parts del món, com per exemple el Pròxim Orient, amb problemes més grans, que han requerit l’atenció dels Es- tats Units”, explica Harold Trinku- nas,analistadetemesllatinoameri- cans del laboratori d’idees Broo- kings. Trinkunas recorda que du- WASHINGTON NÚRIA FERRAGUTCASAS Trobada Eldesgelcubà iVeneçuela centraranla Cimeradeles Amèriques aPanamà Influència Rússiaila Xinahan ocupatl’espai deixatpels EUAels últimsanys Entrades urbanes Els polígons industrials i les grans superfícies comercials en els accessos a les poblacions ja són un element característic de molts paisatges periurbans. L’accés a Sant Andreu de la Barca és un bon exemple d’aquest fenomen. OBSERVATORI DEL PAISATGE ● Què opina de les sancions dels EUA contra Veneçuela? ¿Són con- tradictòries amb el desgel cubà? Un cas i l’altre s’han de separar. A Cuba,Obamahadeciditprovaruna estratègiadiferentdesprésdegaire- bésisdècadesd’unbloqueigeconò- mic que no ha funcionat. Però això no vol dir que ara hagi de ser dòcil amb Veneçuela, un país que té una profunda crisi política i que ha vio- lat els drets humans. ● ¿Aquestessancionsafectenlain- fluència dels EUA a la regió? Sí,iésunallàstimaquecoincideixin ambeldesgelcubà.ElsEUAnotenen lainfluènciaalaregióquetenienals anys 50. En part perquè han dirigit l’atenció cap a altres àrees del món amb problemes més grans. ●¿ReforçaMaduroelfetqueObama consideri Veneçuela una amenaça? Maduro aprofitarà les sancions per alimentar la seva idea d’una conspi- ració dels Estats Units per enderro- carlarevolucióchavista. “El desgel cubà no vol dir que Obama hagi de ser dòcil amb Maduro” Preguntes a Eduardo Gamarra PROFESSOR DE LA UNIVERSITAT DE FLORIDA
  23. 23. 23 internacional ara DIUMENGE, 15 DE MARÇ DEL 2015 seus ciutadans. Ha promès liderar només la meitat de la legislatura; l’altra recauria en Livni. Col·lapse del Likud? La popularitat de Netanyahu de l’estiu s’ha esfumat L’analista Motti Morell preveu un possible “col·lapse del Likud” per les filtracions que diuen que Neta- nyahu va fer concessions al presi- dentpalestíMahmudAbbasdurant unes reunions secretes i perquè es vadesdirdelseudiscursalauniver- sitat de Bar-Ilan, el 2009, en què mostrava el seu suport a “un estat palestí desmilitaritzat que recone- gui l’estat jueu”. Morell destaca també els atacs “innecessaris” de Netanyahuaorganitzacionsdetre- balladors, tenint present “que els votants tradicionals del Likud són les classes més populars”, preocu- patsperlaseguretatperòtambéper l’economia. Lluny queda la popula- ritat de Netanyahu durant la Guer- ra de Gaza, l’estiu passat. Llista Unida Els partits àrabs emergeixen com a tercera força política Les enquestes donen entre 13 i 15 esconsalaLlistaUnidaque,perpri- mera vegada, aplega tres partits àrabs i un que agrupa jueus i àrabs. Defensen la solució dels dos estats, així com la igualtat i la justícia per atotselsciutadansisraelians,inclo- sa la minoria àrab, el 20% d’Israel. La Llista Unida podria permetre a Herzog-Livniformargovern–lami- llormanera,diuen,debloquejarNe- tanyahu– però no es plantegen en- trarenunafuturacoalicióambells. Animenelsàrabsambciutadaniais- raeliana –els que no van deixar ca- sa seva el 1948– que vagin a votar. En les últimes eleccions ho van fer el57%,davantdel68%departicipa- ció dels jueus israelians. Yair Lapid L’estrella que perd brillantor cau en les enquestes L’exministre de Finances, el cen- trista Yair Lapid, del partit Yesh Atid i nascut políticament arran de la massiva protesta social del 2011, va ser la gran revelació de les pas- sades eleccions, però ara cau en les enquestes i dels 19 escons aconse- guitsfaunparelld’anyspodriapas- sara12.“Lagentestàenfadadaamb Lapid,diuenquenovacompliramb el seu programa de millores soci- als”,diuMottiMorell.L’experiodis- ta –destituït per Netanyahu al de- sembre–esdefensadientqueentan sols dos anys no ha tingut temps de desenvolupar les seves promeses. En aquest sentit, un informe reve- laquementreelssalariss’hanman- tingutestablesdesdel2005,elpreu de l’habitatge s’ha incrementat un 50% els últims anys. L’extrema dreta Entre l’estabilitat i la desaparició L’actualministred’Economia,Naf- tali Bennett, líder de Casa Jueva, disputaelquartllocalcentristaYair Lapid.Bennett–erigitenrepresen- tant dels interessos dels colons, 350.000 a Cisjordània i 300.000 a Jerusalem Est– està en contra d’un estat palestí, com el líder de Yisra- elBeitenu,AvigdorLieberman,que perbloquejarl’entradaalaKnesset dels grups minoritaris va impulsar unalleiqueelevavaeltopallelecto- ral del 2% al 3,25% actual, un mo- vimentquepotocasionarqueelseu propipartitdesapareguidelpròxim arc parlamentari. Els ultraortodoxos Tornaran a tenir veu en la política israeliana? AlssefarditesdeShasialsasquena- zites del Judaisme Unit de la Torà els ha sortit enguany un altre opo- nent polític en el mapa ultraorto- dox: Eli Yishai, exdirigent de Shas fins fa quatre dies i ara líder de Ya- had. Caldrà veure si els partits reli- giosos tornen a tenir veu en la nova coalició governamental, la millor maneradedefensarelfinançament al seu particular sistema educatiu i l’exempció del servei militar dels seus estudiants eterns.e Israel es prepara per a un escenari sense Netanyahu Les enquestes castiguen l’actual primer ministre i els partits petits aspiren a ser la clau del pròxim govern Relleu Lafeblesadel Likudpodria donarelpoder al’aliança decentre- esquerra Traïció Elsvotantsno veuenbéque Netanyahu hagifet concessions aAbbas PRÒXIM ORIENT Israel podria fer un gir cap a l’es- querra si dimarts es confirmen les últimes enquestes que posicionen l’aliançadecentreesquerra,laUnió Sionista d’Isaac Herzog i Tzipi Liv- ni,comlaprimeraforçapolíticadel país, amb entre 24 i 26 diputats. La seguiria,ambquatreesconsmenys, ladretadelLikud,delprimerminis- tre,BenjaminNetanyahu.Elmateix Netanyahu –que dos anys després de les últimes legislatives aspira al seu tercer mandat consecutiu, el quartsisesumaelquevaexerciren- treel1996iel1999–alertavadijous del“perilldeperdreelgovern”iani- mavaelsseusseguidorsqueanessin a votar. Però qui acabarà governant no serà qui obtingui més vots en una Knesset (Parlament) fragmentada, sinó la formació que aconsegueixi més suport per formar una coalició de govern que li doni els 61 escons necessaris per obtenir majoria ab- soluta. Els partits petits seran, doncs, els que tindran la clau del pròxim govern. Unió Sionista Un home sense carisma que pot acabar governant A Isaac Herzog, de 54 anys, el pre- sentencoml’altracaradeNetanya- hu, sense carisma però que ha fet una bona gestió, sobretot per la se- va aliança amb la centrista Tzipi Livni, cap negociadora en les últi- mes converses amb els palestins. Herzog està a favor dels dos estats i es mostra preocupat pels greus problemes socioeconòmics dels JERUSALEM ANNA GARCIA Paisatges de l’olivera Generen una sensació d’harmonia per la presència de la pedra seca (murs, marges...) i pel contrast dels colors (verd fosc de l’anvers de la fulla, verd gris i platejat del revers de la fulla, gris de l’escorça i el color del terreny). Oliveres a Arbeca. S. MIRET / ACN

×