1
Necessitats analítiques del professorat en la presa de
decisions de l’activitat docent.
Isabel Guitart Hormigo Jordi Conesa i Caralt
Estudis d’Informàtica, Multimèdia i
Telecomunicació
Estudis d’Informàtica, Multimèdia i
Telecomunicació
Universitat Oberta de Catalunya Universitat Oberta de Catalunya
Barcelona Barcelona
iguitarth@uoc.edu jconesac@uoc.edu
Les dades com actiu estratègic per les organitzacions
Les dades proporcionen a les organitzacions un valor diferencial que permet
assolir una major competitivitat, o inclús a vegades mantenir la supervivència.
Totes les organitzacions tenen dades pròpies dels seus clients, productes,
serveis, és a dir, del funcionament del seu negoci. Tenir disponibles i accessibles
les dades no és suficient, cal que l’organització globalment desenvolupi una
actitud analítica, i en particular en cada àrea funcional. Les organitzacions són
conscients de la necessitat i la rellevància d’aquesta actitud, però sobretot dels
beneficis econòmics, tecnològics, organitzacionals i culturals que es poden
obtenir. La captació i anàlisis de les dades permetrà a l’organització
transformar‐les en coneixement en relació als seus productes, serveis i clients,
per tant del seu negoci. Construirà un coneixement nou del funcionament intern
de l’organització, però també del seu entorn, com els proveïdors, la competència
o l’evolució del mercat. Així, les decisions presses seran objectives perquè
s’hauran fet sobre dades, i deixaran de ser subjectives o intuïtives. El
desenvolupament de l’actitud analítica farà crear un coneixement real i veraç de
la situació actual de l’organització, a més de conèixer quins són els factors que
han influenciat i com poden evolucionar. Això ens permetrà dissenyar accions
futures amb un menor risc d’errar en les decisions.
L’empresa i els sistemes d’informació analítics
El sistemes d’informació analítics com el sistema de Intel·ligència de negoci, o
més conegut per Businesss Intelligence (BI), són una de les prioritats de les
empreses a l’hora d’invertir en les tecnologies d’informació i comunicació (TIC).
El ritme innovador en la tecnologia i les necessitats dels directius de les
empreses ha empès a una ràpida evolució d’aquests sistemes, que incorporen
noves tècniques analítiques per un gran volum i varietat de dades com és el cas
de Big Data.
La implantació d’un sistema de BI pot aportar a l’empresa beneficis[1] com:
augment de l’avantatge competitiva, reducció de despeses, augment de vendes,
millora en la qualitat del servei, increment de la fidelització dels clients, i en
definitiva, creixement dels beneficis econòmics. Les avantatges que s’obtenen
amb els sistemes BI són independents del sector de negoci de l’empresa, i de
qualsevol tipus d’organització, com mostren les implantacions fetes des d’àmbits
tant diferents com el sector sanitari fins les telecomunicacions [1].

2
Empresa i Universitat: no són el mateix però tenen necessitats analítiques
similars
Les empreses i les universitats són dos tipus d’organitzacions diferents.
L’empresa es caracteritza per tenir ànim lucratiu, és a dir, té com objectiu
obtenir el màxim benefici per distribuir‐lo entre els accionistes. Això la porta
tant a definir una cultura de valors i normatives internes orientades als objectius
estratègics, com a establir en les seves missions la seva raó d’existència que és
obtenir un major benefici econòmic. Mentre que la universitat [2] es diferencia
per no tenir ànim lucratiu, i per tant no distribueix els beneficis (en cas que
existeixin) entre les entitats que les financin. Aleshores, les universitats
segueixen una cultura orientada a l’aprenentatge continuat al llarg de la vida, i
disposen de normatives regulades a través d’agències externes per garantir la
qualitat dels seus serveis. Així, la raó d’existència de les universitats no és
econòmica, sinó social: fer una societat més culta, crítica i preparada.
Les universitat i les empreses són diferents i han viscut sota unes condicions i
entorns diferents. Per exemple, la forma de finançament. Gran part de les
universitats gaudeixen de subvencions d’ens públics, que els garanteix la seva
existència encara que, en alguns casos, no siguin sostenibles econòmicament.
Mentre que les empreses només existeixen si són rendibles i el seu finançament
és de fons privat. Malgrat que en els darrers anys l’entorn de la universitat està
canviant, principalment en termes de finançament i de competitivitat [2]. Alguns
dels factors que impulsen el canvi són la baixada del número de matricules,
l’augment de l’oferta formativa, la internalització afavorida pels cursos MOOC
(Massive Open Online Course), les universitats “lucratives" que són gestionades
com empreses [3] (p.e. la University Phoenix) o la retallada del finançament
governamental. En aquesta situació, els gestors de les universitats han d’establir
nous objectius encaminats, per una banda, a millorar la gestió (disminuir
despeses i optimitzar processos), i per l’altra, a ser més competitius
incrementant la qualitat docent i investigadora. En aquest canvi de paradigma, la
universitat ha d’evitar caure en el parany d’oferir només la formació que demana
el mercat laboral per ser sostenible econòmicament, perquè s’allunyaria de
proporcionar un servei a les necessitats de la societat convertint‐se més en una
escola professionalitzadora que en una universitat. Així doncs, malgrat les raons
d’existència de l’empresa i la universitat són diferents, l’entorn i alguns dels
objectius estratègics comencen a apropar‐se.
La universitat i els sistemes d’informació analítics
Una empresa usa intensament i extensament els sistemes BI per desenvolupar
una capacitat analítica i assolir els objectius estratègics, és a dir, per conduir amb
èxit els seus negocis. Una universitat també ha de desenvolupar una actitud
analítica per assolir els seus objectius, com millorar els seus processos per ser
més eficient i sostenible. A més d’obtenir una visió global, real, actual, i també
futura de la universitat, dels programes, de les assignatures o dels estudiants.

3
En les universitats existeixen iniciatives analítiques, però en general, estan
orientades a millorar la gestió administrativa de la universitat (com la
comptabilitat o l’atenció a l’estudiant) [4]. No obstant, l’activitat principal de la
universitat és l’activitat docent i investigadora. Malgrat això, les universitats no
ofereixen sistemes analítics al seu professorat per la seva activitat docent, des
d’una perspectiva integrada, completa i actual. Aleshores, sovint el professorat
ha de construir les seves pròpies eines (estadístiques diverses) a través d’Excels
o eines similars. Això, en general, té com a resultat, un coneixement parcial,
fragmentat i incomplet sobre l’activitat docent del professorat o de les seves
assignatures.
Sistemes d’informació analítics per l’activitat docent del professorat
Els sistemes de BI estan dissenyats, en general, per donar suport a les empreses
a que assoleixin els seus objectius econòmics, i usen indicadors, com el retorn de
la inversió (ROI), per avaluar els resultats. Un sistema BI no està dissenyat per
donar suport a la presa de decisions de l’activitat docent de la universitat, com
tampoc seran útils els indicadors que s’utilitzen en les empreses. Per exemple,
com es calcularia el ROI en les accions realitzades per millorar la qualitat dels
continguts d’una assignatura? Tenir en compte el cost de les accions i el benefici
econòmic, no té molt sentit. En aquest context caldria parlar en termes de
satisfacció de l’estudiant, increment de rendiment, nombre de matricules, etc.
Per tant, per millorar la competitivitat de la universitat, la qualitat docent i la
satisfacció del estudiant (i també del professor) és necessari dissenyar i
construir eines analítiques específiques per l’equip docent que:
• Permetin al professor detectar de forma més àgil possibles millores en la
seva activitat docent, i disposar de més temps per dedicar‐se a la docència
i a la innovació docent, amb un coneixement més consolidat de l’estat de
la seva docència. S’hauria de disposar d’un quadre de comandament amb
un conjunt d’indicadors (econòmics, de rendiment, de satisfacció, etc.)
que analitzin les dades a curt, mig i llarg termini. Així doncs, el professorat
tindria una visó integrada i ràpida del progrés dels seus estudiants,
l’evolució de les seves aules i conèixer en tot moment la posada en marxa
i desplegament de les seves assignatures.
• Permetin al professor amb responsabilitats directives, com la direcció de
graus i màsters i direcció d’estudis accedir a eines analítiques que mostrin
informació sobre la qualitat dels seus programes. Aquest col·lectiu, hauria
de disposar d’un conjunt de quadres de comandament amb un conjunt
d’indicadors que analitzin les dades a mig i llarg termini. Així doncs, la
direcció interpretaria tant el funcionament de les assignatures, dels
diversos itineraris i del programa globalment, com la progressió dels
estudiants en els programes que coordina. La informació visualment
hauria de ser gràfica, intuïtiva i interactiva per anar al nivell d’agregació o
detall desitjat.
Malgrat que aquesta proposta està plantejada i és més fàcil d’implementar en un

4
entorn virtual, la proposta actualment es podria generalitzar fàcilment per ser
adaptada universitats que ofereixen part de la seva docència en format virtual o
com complement a la seva docència en entorns virtuals.
Les contribucions d’un sistema com el que presentem impactarien en la qualitat
docent a diferents nivells. Per una banda el professorat tindria més coneixement
sobre la seva activitat docent, permetent‐li anticipar‐se a possibles problemes,
millorar la seva docència i realitzar un seguiment més personalitzat dels
estudiants. D’altra banda, els directors de graus i màsters disposarien d’un
entorn integrat amb informació en detall i agregada sobre les assignatures,
itineraris i àrees temàtiques del programa. Això els proporcionaria un anàlisis
de viabilitat en diferents nivells d’agregació.
A nivell organitzacional, el sistema presentat augmentaria el nivell de maduresa
analítica de la universitat en vers les seves dades. Actualment el nivell és molt
baix ja que només es fa localment i per alguns usuaris amb perfils directius.
També és d’esperar que un entorn com el presentat fomenti l’actitud analítica del
personal de la universitat.
Referències:
[1] Chen, H., Chiang, R.L., Storey, V.C. (2012). Business Intelligence and Analytics:
From Big Data to Big Impact. MIS Quarterly, vol.36, nº34..
[2] Sterling, S. (2004). Higher education, sustainability, and the role of systemic
learning. In Higher education and the challenge of sustainability (pp. 49‐70).
Springer Netherlands.
[3] Bennet, DL., Lucchesi, AR., Vedder, RK. (2010). For‐Profit Higher Education:
Growth, Innovation and Regulation. Center for College Affordability and
Productivity.
[4] Sakys, V., Butleris, R., (2011). Business Intelligence tools and technologies for the
analysis of university studies management. Transformation in Business &
Economics, vol. 10, no 2.