Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.
1st  International  Workshop  on  Technology‐Enhanced  Assessment,  Analytics  and  Feedback 
(TEAAF2014) 
 
  ‐ 1 ‐ 
Títo...
1st  International  Workshop  on  Technology‐Enhanced  Assessment,  Analytics  and  Feedback 
(TEAAF2014) 
 
  ‐ 2 ‐ 
fer ...
1st  International  Workshop  on  Technology‐Enhanced  Assessment,  Analytics  and  Feedback 
(TEAAF2014) 
 
  ‐ 3 ‐ 
Diss...
1st  International  Workshop  on  Technology‐Enhanced  Assessment,  Analytics  and  Feedback 
(TEAAF2014) 
 
  ‐ 4 ‐ 
de l...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Disseny, implementació i avaluació de propostes de feedforward sostenible: les primeres passes d’una recerca

243 views

Published on

Disseny, implementació i avaluació de propostes de feedforward sostenible: les primeres passes d’una recerca

Cabrera, Nati; Cano, Elena; Espasa, Anna; Fernández, Maite; Mayordomo, Rosa

1st International Workshop on Technology-Enhanced Assessment, Analytics and Feedback (TEAAF2014)

Published in: Education
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Disseny, implementació i avaluació de propostes de feedforward sostenible: les primeres passes d’una recerca

  1. 1. 1st  International  Workshop  on  Technology‐Enhanced  Assessment,  Analytics  and  Feedback  (TEAAF2014)      ‐ 1 ‐  Títol: Disseny, implementació i avaluació de propostes de feedforward  sostenible: les primeres passes d’una recerca   Autors:  Cabrera, Nati (Estudis de psicologia i ciències de l’educació. Universitat Oberta de Catalunya).  Cano, Elena (Departament de didàctica i organització educativa. Universitat de Barcelona).  Espasa, Anna (Estudis de psicologia i ciències de l’educació. Universitat Oberta de Catalunya).  Fernández,  Maite  (Departament  de  didàctica  i  organització  educativa.  Universitat  de  Barcelona).  Mayordomo,  Rosa  (Estudis  de  psicologia  i  ciències  de  l’educació.  Universitat  Oberta  de  Catalunya).  Introducció  L'Espai Europeu d'Educació Superior ha situat la centralitat de l'aprenentatge en l'estudiant,  expressant els resultats del procés d’ensenyament en termes de competències dels estudiants  i  suggerint  el  disseny  de  propostes  formatives  que  vetllin  per  la  coherència  entre  aquests  resultats, les activitats d’aprenentatge i les d’avaluació (Biggs, 2003). Això ha generat sistemes  d'avaluació contínua impulsats des de les pròpies institucions. En ocasions, aquests sistemes  han operat com una avaluació sumativa esmicolada en el temps i han estat percebuts per part  dels estudiants com cúmuls de feina a fer per acomplir les exigències dels plans docents (Van  der  Watering  et  al.,  2008)  i  per  part  del  professorat  com  propostes  poc  viables.  Sembla  necessari  acompanyar  les  activitats  d’avaluació  de  sistemes  de  retroalimentació  sostenibles  que aportin a l’avaluació un autèntic sentit formatiu.    D’altra banda, nombrosa literatura (Mory, 2004; Hepplestone et al. 2011) ha permès conèixer  l’evolució en les concepcions sobre el feedback. En l’actualitat, s’entén que els processos de  feedback no consisteixen només en donar informacions aïllades esperant que l'estudiant les  empri, sinó que han de complir unes característiques que garanteixin la seva utilitat (Nicol,  2007).   Plantejament del projecte  El  projecte  "Disseny,  implementació  i  avaluació  de  propostes  de  feedforward  sostenible"  (REDICE 2014‐966), bianual i finançat per l’ICE de la Universitat de Barcelona, és un projecte de  recerca  sobre  una  innovació  docent  associada  a  la  provisió  del  feedback  dialògic  o  feedforward. Els elements d’aquest feedforward autoregulador han estat indicats per Carless,  Joughin&Mok (2006), Zimmerman (2008) o Boud&Molloy (2013).    La recerca està coordinada per la Universitat de Barcelona i hi participen la Universitat Oberta  de Catalunya, (UOC), la Universitat de les Illes Balears (UIB), la Universitat Rovira i Virgili (URV),  la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la  Universitat de Barcelona (UB).    El principal objectiu del projecte és implementar i avaluar diverses propostes de feedforward.  Per tal d’analitzar quin ús fan els estudiants del feedback que se’ls proporciona i fins a quin  punt orienta les seves futures tasques. Cada universitat ha triat les assignatures a les que vol 
  2. 2. 1st  International  Workshop  on  Technology‐Enhanced  Assessment,  Analytics  and  Feedback  (TEAAF2014)      ‐ 2 ‐  fer l’experiència, ha dissenyat el sistema de provisió del feedback, i  ha decidit la forma com  comprovarà si el feedback s’està emprant.   Metodologia  La  recerca  empra  una  metodologia  quantitativa  i  qualitativa  per  a  la  recollida  de  dades:  Concretament,  els  instruments  de  recollida  d’informació  comuns  previstos  són  el  següents:  qüestionaris de satisfacció i de percepció d’aprenentatge dels estudiants; qüestionaris d’opinió  del professorat i, una pauta d’anàlisi de feedback creada seguint les propostes de Nicol (2007).   En aquesta comunicació, ens centrarem en la proposta concreta que s’ha fet a la UOC.  El cas de la UOC  Plantejament L’escenari  La concreció d’aquest projecte a la UOC l’estem duent a terme a les assignatures de Pràcticum  I i Pràcticum II (a partir d’ara, PI i PII) del segon cicle de la llicenciatura en Psicopedagogia. Son  assignatures que es cursen cap a la part final dels estudis, amb una càrrega lectiva de 6 ECTS  cadascuna, i una ratio d’aproximadament 15 estudiants per  aula.     Al PI i PII, els estudiants han de completar les hores de presència en un centre de pràctiques  ,avaluades  pel  tutor  de  centre,  i,  en  paral∙lel,  l’estudiant  ha  de  realitzar  tres  activitats  d’avaluació  continuada  a  l’aula  virtual,  imprescindibles  totes  elles  per  tal  de  superar  l’assignatura.    Ens plantegem d’aplicar aquesta millora del feedback a l’activitat Diari de pràctiques (PAC 2)  d’ambdós pràcticums.    La PAC2 és una activitat que l’estudiant realitza durant una bona part del semestre en un bloc i  està dissenyada per tal que reflexioni sobre la professió de psicopedagog.  El punt de partida  és la descripció i la reflexió sobre la professió, tenint en compte que el context en el qual es  desenvolupin les pràctiques  necessàriament influeix i mediatitza les funcions del professional.   La reflexió sobre la pràctica esdevé una peça clau que volem  valorar especialment.  Es tracta  de  reflexionar  críticament  sobre  el  que  es  fa,  perquè  es  fa,  com  es  fa,  els  resultats  que  s’obtenen, la influència del context, de les condicions en què es realitza la tasca, etc..    Els objectius  Amb aquest projecte que hem endegat, volem potenciar un seguiment per part del consultor  que promogui una veritable pràctica reflexiva dels estudiants i, per tant, que es produeixi un  aprenentatge actiu i significatiu que desenvolupi en l’estudiant les competències i actituds que  el caracteritzaran com a professional; promoure un seguiment del procés on les intervencions  del professor siguin utilitzades pels estudiants no només per valorar el grau d’aprenentatge  assolit, les seves debilitats i les seves fortaleses, sinó també per ajudar als estudiant a abordar  els reptes per continuar aprenent.    
  3. 3. 1st  International  Workshop  on  Technology‐Enhanced  Assessment,  Analytics  and  Feedback  (TEAAF2014)      ‐ 3 ‐  Disseny de la proposta de feedforward: estructura, contingut, I periodicitat.    Es proposa una estructura de seguiment al llarg de l’elaboració del Diari de pràctiques en la  què s’identifiquen els moments en els què se li donarà feedback a l’estudiant, el contingut que  aquest tindrà (sobre què es dóna feedback), i els moments en els què li demanem a l’estudiant  que valori el feedback rebut.     A més a més de les entrades que fan els estudiants al bloc, el feedback es recull també en el  mateix bloc, per tal de facilitar l’accés a tota la informació sense restriccions.  Pautes i estratègies pel feedback que fan els professors i els estudiants   En primer lloc, s’han elaborat unes pautes i recomanacions bàsiques sobre com ha de ser un  feedback  de  qualitat  que  s’han  treballat  amb  les  consultores  que  l’han  d’aplicar  fins  a  consensua‐les.    En  segon  lloc,  hem  compartit  amb  les  consultores  la  pauta  que  utilitzarem  totes  les  universitats al projecte per analitzar el feedback que donen els professors, de tal manera que  coneguin els criteris i elements que es tindran en compte1 .    En tercer lloc, s’ha dissenyat un instrument per a la  recollida de la reflexió i valoració continua  que fa l’estudiant, per tal de pautar la reflexió, i facilitar la recollida.  Davant  el  repte  que  suposa  implicar  els  estudiants  en  aquest  procés,  ens  vam  plantejar  la  necessitar de dissenyar un instrument que ens ajudés a recollir el que demanàvem als nostres  estudiants. A aquest instrument li hem dit pauta d’autoavaluació2 , inspirada en la proposta de  Quinton i Smallbone (2010) i adaptada al context de la nostra experiència, en la què convidem  a l’estudiant a realitzar reflexions o valoracions, a partir del feedback rebut, en relació a com  els ha fet sentir el feedback; quina valoració fan del contingut, què en pensen; en què s’ha  centrat en relació al que el mateix estudiant havia fet; quines accions concretes durà a terme  de cara a la continuació del diari.  Resultats previstos En el moment de presentar aquests recerca, encara no disposarem de resultats, ja que tot just  acabem de començar la PAC2 i encara no s’ha generat el primer feedback.    A partir de l’anàlisi del procés de la PAC2 i, dels continguts dels feedbacks i les autoavaluacions  que facin professors i estudiants, i de les dades obtingudes a les entrevistes a les consultores                                                            1 El dia de la Jornada, es preveu mostrar aquesta pauta d’anàlisi del feedback, que s’aplicarà per a  l’anàlisi dels feedbacks del projecte REDICE.  2 El dia de la Jornada, es preveu mostrar aquet instrument d’autoavaluació, il·lustrat amb exemples,  que s’està aplicant als estudiants de la UOC que participen en aquest projecte 
  4. 4. 1st  International  Workshop  on  Technology‐Enhanced  Assessment,  Analytics  and  Feedback  (TEAAF2014)      ‐ 4 ‐  de les assignatures i als qüestionaris als estudiants, preveiem obtenir resultats en relació al  aspectes següents:  1. El grau de millora de la capacitat de reflexió crítica per part dels estudiants, a partir  dels resultats acadèmics, i de la percepció dels professors (entrevista) i dels mateixos  estudiants (qüestionari).  2. El grau d’utilitat i d’adequació als objectius plantejats de  la metodologia d’avaluació i  dels instruments dissenyats i emprats al feedforward.  3. El grau de càrrega de feina per estudiants i professors.  4. El nivell de satisfacció que aquestes propostes de feedforward generen en estudiants i  professors.  Tanmateix, esperem compartir amb la resta d’universitats les experiències de tots, i  arribar a  fer propostes conjuntes de bones pràctiques en el seguiment i la personalització del procés  educatiu a través del feedforward.  Bibliografia referenciada  BIGG, J. (2003). Calidad del aprendizaje universitario. Cómo aprenden los estudiantes. Madrid,  Narcea.  Boud,  D.;  Molloy,  E.  (Eds.)  (2013).  Feedback  in  Higher  and  Professional  Education:  Undestanding it and doing it well. London: Routledge.   Carless,D.,  Joughin,  G.  &  Mok,  M.M.C.  (2006).  Learning‐oriented  assessment:  principles  and  practice. Assessment & Evaluation in Higher Education, 31(4), 395‐398.  Hepplestone, S., Holden, G., Irwin, B. Parkin, H.P. & Thorpe, L. (2011). Using technology to   encourage student engagement with feedback: a literature review. Research in Learning   Technology, 19‐ 2, 117–127.  Mory, E. H. (2004). Feedback research review. In D. Jonassen (Ed.), Handbook of research on   educational communications and technology (pp. 745–783). Mahwah, NJ: Erlbaum  Associates.  Quinton,  S.  &  Smallbone,  T.  (2010).  Feeding  forward:  using  feedback  to  promote  student  reflection  and  learning  –  a  teaching  model,  Innovations  in  Education  and  Teaching  International, 47:1, 125‐135.  Nicol,  D.  (2007).  Principles  of  good  assessment  and  feedback:  Theory  and  practice.  REAP  International Online Conference on Assessment Design for Learner Responsibility, 29th‐31st  May, 2007.   Van  de  Watering,  G.,  Gijbels,  D.,  Dochy,  F.,  Van  der  Rijt,  J.  (2008).  Students’  assessment  preferences,  perceptions  of  assessment  and  their  relationships  to  study  results.  High  Education, 56, p. 645–658.  Zimmerman,  B.  (2008).  Investigating  Self‐Regulation  and  Motivation:  Historical  Background,  Methodological Developments, and Future Prospects. American Educational Research Journal,  45(1), 166‐183.        

×