Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

La casa de les xives

623 views

Published on

Published in: Entertainment & Humor
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

La casa de les xives

  1. 1. La casa de “Las Chivas”Personatges: (per ordre daparició) PETRA TRINI VILLALBA GUZMAN BUFA NANO JOAN MARIANO Interior de la casa on la Petra i la Trini viuen amb el seu pare i on, durantlacció de lobra, shi allotgen uns quants soldats de la guerra civil espanyola. Aun costat, pati amb un safareig i rebost. En la regió catalano-valenciana. Estiu-tardor 1938. 1
  2. 2. ACTE PRIMER(La Petra, la Trini i el pare sopen. Capvespre.) Pare (Acabant de sopar.) No n’hi ha més? Petra Li he posat la ració més gran que a ningú. Pare Però, sense pa… Petra No s’hagués menjat el crostó sencer aquest migdia. Pare Ja, m’explicaràs de què li serveixen a un home fet i dret com jo quatre engrunes de pa sec per aguantar vint-i-quatre hores. Petra Estem en guerra, o és que encara no se n’ha adonat pare? Pare És clar que me n’he adonat; he de dormir a les golfes perquè m’han omplert la casa de gentussa! Petra De què menjaríem, si no fos per ells? Del que vostè treu de l’hort? Ha hagut de marxar quasi tot el poble per no morir-se de fam aquí. Pare Doncs a mi no em treuen d’aquesta casa ni que em matin. Les hi vaig cantar ben clares, a aquell peix gros que volia ficar-nos, tant si com no, en el tren d’evacuació. A mi no! Jo no! Que he hagut de passar lo meu abans d’arribar aquí… Massa que he hagut de traginar per aquests mons de Déu des que vam sortir de Caravaca ara fa deu anys. Vosaltres, és clar, éreu dues criatures que sols obríeu la boca per mendicar pa. Els estalvis de tota una vida, el treball d’un home, des de petit… Això és aquesta casa! I si me l’enderroquen d’una canonada, et juro que m’agafaré amb les ungles a les parets perquè em caiguin les pedres al damunt. (Transició.) Una mica de pa per acompanyar l’arròs… No crec que sigui demanar massa! Trini (Donant-li un crostó de pa.) Teniu, pare. Petra (A Trini.) D’on has tret aquest tros de pa? Trini És meu, la meva ració. Petra Mentida! T’he vist berenar aquesta tarda. Trini Somies, maca… D’on vols que tregui jo un berenar? Petra No ho sé. Pa i pebrots. Pare Com? Has dit pebrots? Però, has estat capaç d’això, mala filla? L’únic que quedava a la mata. Jo esperava que creixés per treure’n llavor. Trini Bah! No n’hi faci cas, pare. Està borratxa. Petra No sé de què. Si no hi ha vi! Pare Això és veritat, filla. Prou que em sap greu! Trini Doncs bé, sí. M’he menjat el maleït pebrot, què passa? De tota manera un dia o altre algú li hauria robat. Pare I perquè no me’l robin els altres, me’l robes tu! Jo que el vigilava dia i nit, sense treure-li l’ull de sobre! 2
  3. 3. Trini Abans que se’l mengi qualsevol desconegut, millor que em faci profit a mi, o a algú altre de la família, dic jo. (Donant-li un tros de pa.) Tingui. Intercanvi.Petra (Prenent-li.) De cap de les maneres.Pare (A la Petra.) Trauràs el pa de la boca del teu mateix pare?Petra (A la Trini.) Qui te l’ha donat?Trini A tu què t’importa?Petra I tu què li has donat a canvi? Perquè, aquests, no regalen res perquè si.Pare Què vols que els doni, pobreta? Si no té res.Petra Sé molt bé el que dic, pare. Que els homes, amb la guerra, estan con escaldats i pensen sempre en el mateix, a totes hores!Pare Et prohibeixo que li parlis així a la criatura!Petra Una criatura que es deixa grapejar per les cantonades.Trini Mentidera! Mentidera!Petra Amb les natges negres de morats, dels pessic de tots...Trini No és veritat! No se la cregui pare! (Va per aixecar-se les faldilles.) Les hi ensenyaré ara mateix perquè vegi que no és veritat!Petra Tapa’t el cul, porca!Pare (A la Petra.) Filla de la seva mare havia de ser, llengua d’escurçó! Ets com la “Chiva”. Veus el mal per tot arreu. Però la meva Trini és diferent.Petra I tan diferent, pare... Prou me n’he preocupat jo, que fos així! Però que vagi amb compte. A la més petita relliscada, com em dic Petra que agafo la ganiveta i l’esberlo de dalt a baix com una truja. A ella i al que tingui la culpa! O sigui que peus de plom, nena! Perquè el primer que vingui a espatarrar-se al teu jaç... no tindrà temps d’inflar-te la panxa. I ara a dormi!Trini No tinc son.Pare Ni jo, maleït sigui! Mai m’ha agradat ficar-me al llit amb llum de dia.Petra Tots dos a les golfes! Jo pujaré més tard. Aviat arribaran els homes i no els agrada trobar-vos aquí.Pare Amagar-me a casa meva!Trini No se’m menjaran pas!Petra Doncs mira, tot pot ser. Que a més d’un la boca se li fa aigua.Trini Aquí et cou! No t’agrada la competència. Es creu la reina del galliner.Pare Nena! Quines maneres són aquestes! És la teva germana gran i li deus un respecte.Trini Seria la primera persona que en aquesta casa la respecta.Pare Calla, mocosa!Trini Aquí hi ha ball totes les nits. Escolto la gramola des de dalt. 3
  4. 4. Petra I què? Han bregat tot el dia. Els agrada divertir-se una estoneta abans d’anar a dormir.Trini Doncs aquesta nit, a la que soni la música, em poso el vestit de mudar i baixo a la festa.Petra Te’n cuidaràs prou!Trini No tinc edat per ballar?Petra Amb aquests, no. I com baixis per aquí aquesta nit, d’una bufetada et faig caure els queixals. Així que ja ho saps.Trini Per què jo no i tu si?Petra Algú els ha de posar el sopar.Trini També m’agradaria fer-ho a mi... i escoltar el que expliquen, i les seves cançons... Des de les golfes s’escolten les riallades! I aquesta olor de terra i suor que només fan els homes cansats!Pare No saps el que dius!Trini Doncs a tu bé que...Pare Prou. La teva germana sap cuidar-se.Trini Això...Petra Almenys... sé cuidar-vos a vosaltres. Bona nit.Pare I el pa? Deixaràs que es torni sec tot per no voler baixar del burro?Petra (A la Trini.) Digues-me qui te l’ha donat i l’hi donaré.Pare (A la Trini.) Dona, no siguis tossuda. A tu què se te’n dóna?Trini El Mariano, el sergent.Petra Ho suposava. (Tirant el pa al seu pare.) Que li aprofiti, pare!Pare Gràcies. Les dues sou bones filles. Teniu compassió del vostre pare. (Pel pa.) Guardaré la meitat per demà. Una taronja sola no és esmorzar per un home. Cau malament a l’estómac.Trini (Somrient a la Petra.) Gelosa?Petra Emporti’s a la Trini, pare.Trini M’ha donat, a més, xocolata, dues cigarretes i un pot de llet condensada.Pare I no m’has guardat res per a mi, ingrata?Trini (A la Petra) Diu que li recordo el retrat d’una artista de cinema que té a la seva maleta.Petra He vist aquesta fotografia. Està despullada.Trini I digues-me, té un cos bonic?Petra Ves-te’n, ves-te’n, o...!Trini (Triomfant.) Anem, pare, no fos cas que li agafi un atac...Pare T’has fumat les dues cigarretes? A la teva edat! Això no pot ser.Trini En guardo una per a vostè, i una presa de xocolata. Tingui.Pare Ets bona! Beneïda, siguis!Trini (A la Petra, oferint-li xocolata.) En vols?Petra Vés a la... 4
  5. 5. (L’amenaça de tirar-li un plat dels que està posant a taula. La Trini fa mutis ràpidament, rient. La Petra, la mira amb temor amb el plat a les mans. Després, segueix parant la taula preocupada. Com que està d’esquena a la porta del pati, no veu entrar en Villalba.)Villalba (Donant-li un cop a la natja.) Endevina el que porto!Petra Estigues quiet, Villalba.Villalba Si sabessis el que hi ha aquí dins!Petra (Sense gran entusiasme.) Queviures, suposo; com cada dia.Villalba Però de categoria, no ho diguis així! Hi ha hagut sort. Dos oficials morts. Aquí hi ha el seu menjar. (Treu paquets.) Llenties, sardines... i, fins i tot, carn!Petra Valgui’m Déu! El temps que feia que no la tastàvem.Villalba Fa goig veure-la. (Per la resta dels queviures.) Pa i taronges...Petra Deus haver buidat el dipòsit.Villalba Sempre ho he dit. La millor hora del dia perquè es carreguin a algú és al migdia. Ens han entregat ja els subministrament i els morts ni dinen ni sopen. En canvi, la setmana passada, esclatà el polvorí a l’alba. I què va passar? Que el coronel va suprimir el subministrament de les baixes.Petra (Recollint els queviures i anant cap a la cuina.) A tu la guerra sols t’interessa per això... (Gest de menjar.)Villalba Com a tothom! Si tots els merders comencen pel mateix!... per això... (Gest de menjar. Apropant-se a la Petra.) També m’agraden altres coses... que no tota la fam es cura menjant.Petra (Apartant-lo.) Deixa’m, home. Ara tinc feina i, a més, els altres estan a punt d’arribar.Villalba Que es fotin! Què porten aquí els altres, digues? Gana i polls. Res més. Podries ser més agraïda.Petra (Apropant-se a ell.) Què diria la teva dona si et veiés?Villalba Un home, a la meva edat, té les seves necessitats... Prou que ho sap ella. Tots els dissabtes posava llençols nets al llit i, a més hi tirava aigua d’olor i tot.Petra Avui no és dissabte...Villalba El dissabte passat vaig estar de guàrdia tota la nit... pensant en tu.Petra I per què no en la teva dona?Villalba També pensava en ella, però a tu, et tinc més a prop.Petra Vet aquí quina amabilitat! Almenys ets sincer.Villalba Els del meu poble, per les dones, són tan homes com el que més, prou que ho saps tu, per això em sobren les paraules tendres i les galanteries. 5
  6. 6. Petra Més m’ho estimo així. Se’n fastigueja una d’escoltar bajanades i les mateixes mentides en els mateixos moments. (Apartant-se de Villalba.) El camió. Deu ser en Guzman o el Mariano.Villalba Amaga els paquets o aquests morts de gana s’ho menjaran tot aquest vespre. S’ha de racionar perquè duri uns quants dies. No sempre s’aconsegueix un botí així. (Entra, pel pati, en Guzman tot cantussejant.)Guzman (Traient el cap a l’interior de la casa. A la Petra.) Porta’m una palangana d’aigua, tu.Petra (Portant la bossa cap a la cuina.) No sóc la teva criada, tu!Guzman (A en Villalba.) Mira com m’he posat! (En efecte, va ple de greix.) Tres hores sota el maleït camió, a ple sol, suant com un negre, amb una calor que desfeia les pedres... Dues ballestes trencades i el radiador perdent aigua... Amb aquests trastos volen que guanyi la guerra! (A la Petra que ha tornat amb la palangana d’aigua.) A veure si et bellugues, tu.Petra Mereixeries que te la tirés per la cara. A rentar-se al pati! No vull que m’emmerdis la casa.Guzman No t’espatllaré el palau, princesa.Petra No és un palau. Però, després la que ha de fregar sóc jo. (Ha tret l’aigua al pati. Guzman la segueix.)Guzman (Enfonsa les mans dins l’aigua.) Sabó!Petra No n’hi ha.Guzman Que més voldries, princesa! (A Villalba.) Villalba, tira’m benzina. N’hi ha una ampolla plena en aquest rebost . (A la Petra.) I tu, treu sabó de l’amagatall.Petra Pedra pómez i fregall. No hi ha altra cosa.Guzman No sóc una comuna perquè m’hagi de fregar amb un fregall. Fas olor de sabó perfumat, així que ja l’estàs portant.Villalba Deixa-la tranquil·la!Guzman No et fiquis on no et demanen, gamarús! Això no es el teu poble.Villalba Ni el teu tuguri de Madrid...Guzman (Rient.) Va, Villalba, no discutirem per aquesta...Petra Això ho serà la teva mare!Villalba Tinc un trosset de sabó embolicat en una tovallola sota el meu llit. (A la Petra) Vés a buscar-lo.Petra Gràcies. (Mutis.) 6
  7. 7. Guzman (Rient.) Quan aprendràs a conèixer les dones, infeliç. A elles els agrada que les tractis així. Si ho sabré jo... vista! Tira la benzina més poc a poc, tu. (Mentre li tiren la benzina i es frega les mans.) Dos anys de cambrer en el bar... A les rodalies, molt discret...; però no et pensis que em donava per satisfet amb els quatre rals del sou, no... les dones de la casa se’m rifaven. Les tornava boges això de tenir-me en exclusiva. Què havia de fer jo? Acontentar una mica a totes, engelosir l’una amb l’altra i a viure com un pachá. Mai m’he gastat un cèntim amb una dona. Als divuit anys ja cobrava uns bons calerons per consolar una vella... Vista! (La Petra arriba amb el sabó que li entrega a Villalba i no a Guzman, que ja tenia la mà estesa.) Princesa, que no mossego!Petra Vés a saber. (Inicia el mutis.)Guzman I no te’n vagis tan de pressa.Petra Per què tu ho manis!Guzman M’agraden les cares boniques.Petra (Rient.) Doncs no et miris al mirall si no vols caure de cul!Guzman (Agafant-la pel braç.) A mi no em contestis així! I ara et quedes aquí amb mi!Petra He de bullir l’arròs pel sopar. O és que el voleu cru? (Mutis.)Guzman Qui es pensa que és? Cleopatra? És el dolent de les dones; quan no tenen competència es prenen confiança com si res. Per tenir-les a ratlla cal engelosir-les amb tres o quatre més. (Riu.) Ahir, justament en parlàvem amb l’Alonso... Per cert, no ha vingut amb tu?Villalba Aquest matí ha marxat per subministrar a primera línia i no he tornat a veure’l.Guzman És estrany! Escolta, no l’han matat pas?Villalba Aquests dies el front està molt tranquil.Guzman Un tret perdut pot tocar a qualsevol. Ho sentiria. M’ha guanyat setanta pessetes als daus i avui li penso demanar revenja. (Entren el Nano i en Bufa. Són enllaços motoristes.)Bufa Bufa! Quin dia! Estic baldat! Ni un minut amb les motos parades, veritat, Nano?Nano Ja ho pots ben dir...Bufa Encara que siguem del Cos del Tren, aquest tren no hi ha cos que l’aguanti! (Riu sorollosament.)Villalba Tu sempre de bon humor.Bufa Posant-se trist no es guanya res.Nano I el sopar?Guzman La Petra l’està fent. Dóna els últims tocs al banquet. 7
  8. 8. Bufa (Pel Nano.) Haurà preguntat per ell... la porta de cul.Villalba Deixa el noi tranquil.Bufa Apa, home, vés a donar-li un cop de ma. (Amb gest de donar-li un cop a les natges.) On sigui!Guzman Però és possible que a la teva edat no t’hagis estrenat encara?Bufa No saps el que et perds! (Riu.)Nano Això es cosa meva.Guzman Et fan por les dones?Villalba (Rient.) Tot arribarà, veritat, Nano? Quan hagi crescut una mica més.Guzman Doncs que procuri no badar gaire, perquè si no plas! Una bala, i verge i màrtir!Nano Ja n’hi ha prou! Me’n vaig a la meva habitació.Guzman Escolta, és veritat que t’està fent un uniforme blanc com el de les núvies?Bufa (Rient.) Bufa!Nano (Molest.) Us asseguro que...! (Vermell de ira.) Aneu a la merda! (Mutis precipitadament. En Bufa i en Guzman riuen.)Villalba No el feu enrabiar.Guzman Amb alguna cosa s’ha de passar l’estona.Bufa I cal ensenyar a qui no ho sap (Riu.) Escolta! Prepara’m alguna cosa per menjar que me’n vaig.Villalba On vas?Bufa A portar un missatge. Crec que se’n prepara alguna de grossa. Aquestes corredisses d’avui no són normals.Guzman Doncs aquí no hi ha moviment.Bufa M’han dit que a l’altre cantó de la serralada, han creuat el riu almenys cinc companyies. I que l’enemic està concentrant artilleria pesada.Villalba Si és veritat, això, la ballarem de debò, perquè ens agafa ben bé al mig.Guzman Que sempre ens toqui pentinar a la més lletja, té pebrots!Villalba Bah! Contes de velles!Bufa Ràdio macuto! (Riu.) Fins ara!Villalba Salut! (En Bufa va per marxar pel pati. Es troba amb en Joan.)Bufa Què busques aquí?Joan El sergent López... 8
  9. 9. Bufa (Entrant i adreçant-se als altres.) Ha arribat en Mariano?Villalba No.Bufa (Sortint.) Ja ho has sentit. Què vols d’ell?Joan Que m’allotgi.Bufa On? Aquí?Joan A la casa que en diuen de “Las Chivas”.Guzman (Que ha sortit al pati.) Sempre el mateix, com si no hi hagués, altra casa al poble. A la que oloren dones... L’hostal està complet, galant. Així és que records a la família i vent... que fa calor.Joan He de veure el sergent.Guzman No t’he dit que és inútil?Joan Ordres del coronel.Guzman I què hi tens tu a veure amb el coronel?Joan Sóc el seu xofer nou. Ell m’ha donat aquesta adreça.Guzman Si és així. (Es retira cap a la casa i parla amb els altres.)Guzman Ens ha tocat la grossa. Un bufaorelles! (Per la part de la cuina, apareix la Petra amb una safata fumejant.)Petra El sopar.Guzman Què ens has preparat avui, princesa?Petra Què vols que us hagi preparat?Guzman Arròs i llenties, llenties i arròs... N’estic fins els pebrots!Petra Cuino el que em dóna la gana.Guzman Una cassola de carn estofada amb molt pebre i bon porró de vi negre! Eh! Villalba?Villalba Jo em conformo amb el que sigui. Vaig a cridar el Nano. (Mutis.)Guzman Mira, aquest! Es cruspeix tot el que arreplega a Intendència i després fa el desganat. (En Joan entra amb un parell de maletes al pati. Guzman el veu i surt.) Ei, què estàs fent?Joan No ho veus? Entro les maletes.Guzman Amb quin permís?Joan No voldràs que les deixi al carrer per què me les prenguin, oi? (Surt la Petra al pati.)Petra Qui és?Guzman Un regalet del coronel. Vol ficar-se aquí, com tots. 9
  10. 10. Petra (A en Joan.) Aquí no ha lloc per a ningú més. Així és que ja pots marxar per on has vingut!Joan (A la Petra, molt educat.) Ho faria amb molt de gust per poder complaure-la, senyora. Però m’han donat ordres de parlar amb el sergent. Puc seure mentre espero? Gràcies.Petra (Sorpresa per l’amabilitat.) De res. Però vaja... (Apareixen per la porta de dalt, en Villalba i el Nano.)Guzman (Cridant-los.) Ei, Villalba, Nano, baixeu a veure això! (A Joan.) Qui et penses que és aquesta? L’ambaixadora d’Anglaterra? (Riu.)Petra (Als altres.) No tothom tracta les dones com vosaltres, animals!Joan (A la Petra.) Perdoni si he dit alguna inconveniència.Petra Tot al contrari. Has parlat amb educació. Aquí li dol!Guzman Ei, tu, para el carro! Estaríem arreglats si haguéssim de convidar el primer que passa pel carrer.Villalba Digues que sí. Tothom té la seva ració. No n’hi ha més.Petra Li dono la meva, entesos? Què passa? (A Joan.) Seu a taula.Joan (Seient.) Em cal, només, un plat buit. Porto algunes coses per menjar a la bossa.Petra (Donant-li un plat.) Té.Joan Gràcies.Petra (Servint.) I vosaltres, acosteu el plat.Villalba (Al Nano.) Tens gana, oi?Nano Ja ho crec.Villalba El meu noi gran, que quasi té la teva edat, no l’he vist mai tip.Guzman (En veure la gran quantitat que li serveix al Nano.) Ja n’hi ha prou, tu! Sempre li omples el plat més que als altres.Petra Ha de créixer.Guzman (Rient i fent un gest ordinari.) Però si no té desgast. Que ho digui la Petra.Villalba (En veure que en Joan ha tret de la maleta un gran paquet de menjar.) Apa, aquí! Però, que és això? (Tots tres deixen de menjar per contemplar el veritable banquet que porta en Joan en el paquet.)Guzman Els xofers dels coronels es mengen aquests ranxos?Joan (Somrient.) A la meva família els envien, de tant en tant, paquets de menjar des de França.Villalba (Agafant una llonganissa.) Però si això sembla... una llonganissa! Com les del meu poble! 10
  11. 11. Guzman (Agafant de la bossa d’en Joan una paperina de paper. ) Estic somiant? Cafè! Es possible que encara es prengui cafè en alguna contrada d’aquest món?Joan (Prenent-l’hi suaument el cafè i donant-lo a la Petra.) Tingui. Faci una tassa per cadascun.Petra Ara mateix.Guzman S’agraeix.Joan (Tallant llonganissa i repartint-la.) Si voleu tastar-la? No serà tant bona com la del teu poble...Villalba (Amb la boca plena.) Que dius, home? Boníssima, veritat, Nano?Nano Fenomen!Guzman (Menjant també.) Com et dius?Joan Joan.Guzman Jo, Guzman; aquest és el Nano i aquest en Villalba. Escolta, i a la teva família li envien paquets com aquest cada dia?Villalba (A la Petra.) Posa-l’hi arròs, dona. És un company.Joan Molt amables. (Li dóna la resta de la llonganissa a la Petra.) Per vostè.Petra Gràcies, Joan.Guzman Estava pensant que, ja que l’envia el coronel, podríem fer-li un raconet a dalt a les golfes perquè pogués instal·lar-s’hi.Petra Cap de vosaltres posarà els peus a les golfes! Entesos? (A Joan.) Allí hi dorm la meva germana i el meu pare. No pot ser.Joan És clar. Molt bo l’arròs.Petra Em dic Petra. Una ha de fer miracles amb el que té.Joan Molt gustós, de veritat, Petra. (Entra el sergent Mariano de molt mal geni.)Mariano Villalba! Villalba!Villalba Què vols.Mariano Aixeca el cul de la cadira quan parlis amb un superior, imbècil!Villalba A què ve ara...?Mariano I quadra’t com està manat.Villalba (Obeeix.) A les teves ordres, sergent! (En Joan també s’aixeca i saluda, però en Mariano no n’hi fa cas.)Mariano On és l’Alonso?Villalba No ho sé. No ha arribat encara.Mariano És clar que no ha vingut! Quan l’has vist per última vegada? 11
  12. 12. Villalba Ha anat a subministrar als llocs avançats. M’ha dit que vindria molt tard.Mariano I no has sospitat res, estúpid?Villalba Què ha fet?Mariano El molt porc! S’ha passat a l’enemic! És un traïdor fastigós, un desertor. Però tu ho pagaràs molt car.Villalba Jo?Mariano Mereixeries que et formessin un consell de guerra. Això es repeteix massa sovint i cal donar un escarment.Villalba Però escolta, qui sha passat a lenemic, ell o jo?Mariano La teva obligació era donar part als teus superiors.Villalba Jo què sabia.Mariano Calla! (Transició.) Voldria tenir-lo davant meu en aquests moments! Mai he matat a sang freda, però et juro que no em tremolaria el pols, no. Anem a escorcollar el seu quarto. Potser sabrem alguna cosa més. (Entren a lhabitació del foro.) Diaris de mal llegir, roba, unes botes... (Obre un calaix de la tauleta de nit.) Aquí hi ha diners. Tres-centes pessetes, i una estampeta! (Trencant-la.) A veure si resultarà que era un capellà camuflat.Petra (Rient.) Doncs no shi comportava pas com un capellà, que diguem. Tho puc assegurar, Mariano.Mariano Tu calla! No pots fiar-te de ningú. Un desertor o un capellà! Les dues coses que més avorreixo en aquest món. A qui li falten unes botes? Té, Nano, per a tu!Guzman A mi em va guanyar, ahir, seixanta pessetes als daus.Mariano Té cent. I una camisa. (Li tira la camisa.) Això per a mi. (Es queda amb els pantalons.) I els calés per a tu, Petra.Villalba I per a mi, què?Mariano Una puntada de peu als ronyons, per imbècil! (Per en Joan.) I tu, qui dimonis ets?Joan El coronel menvia perquè mallotgi aquí. Sóc el seu xofer nou.Mariano Doncs si no timporta dormir al jaç dun desertor, aquí tens una habitació. Acaba de quedar lliure.Joan A les teves ordres. (Petra posa el sopar a en Mariano. En Joan fa mutis cap al pati per buscar les seves maletes.)Guzman (Traient una fotografia de la butxaca de la camisa.) En aquesta butxaca hi ha una fotografia. Un nadó i una dona. Una dona grassoneta com a mi magraden.Petra Veus com no era capellà? 12
  13. 13. Mariano (Agafa la fotografia.) Sabies que era casat?Guzman Mai parlava de les seves coses.VillalbaMho va dir una vegada.Mariano I tho vas callar, és clar!VillalbaVaig pensar que no tenia importància. Lhas agafada forta amb mi aquesta nit, punyetes!Petra (Al Mariano.) Però bé..., no penses sopar aquesta nit?Mariano (Seient a taula i veient el plat.) A què ve aquest banquet?Guzman Lamic ens ha portat una llonganissa. (Ha entrat en Joan amb les maletes.)Mariano Vaja, home! On vas tu amb tanta maleta?Petra (Agafant-ne una.) Jo tajudo.Joan No es molesti. Gràcies.Petra Cari, quasi no puc, què hi porta?Mariano Dius que pesa molt? Donem-hi una ullada. Posa-la sobre la taula. (La Petra ho fa. En Mariano obre la maleta. Hi ha llibres.)Mariano Vaja, home! Véns al front amb una maleta plena de llibres, com si això fos un balneari? (Riuen. Pren alguns dels llibres i llegeix els títols.) Lògica. Pensaments. Història de la Filosofia...Joan No crec que les ordenances prohibeixin llegir.Mariano Ets un tipus estrany, però vés en compte amb mi. Sóc el responsable daquesta casa i, a la més petita, et foto un paquet que ten recordaràs tota la teva vida, entesos?Joan No pateixis. No tindràs ni motius ni ocasió.Mariano Així ho espero.Joan (Pels llibres.) Si no els has de llegir de seguida, mels emportaré a la meva habitació.Mariano No et facis el graciós, ho sents? (En Joan ha desaparegut amb les maletes per la porta del fons. De la cuina ve la Petra amb una cafetera.)Petra El cafè!Guzman I quina flaire, el bé de Déu!Mariano D’on ha sortit aquest cafè? També lha portat aquest?Joan (Sortint de lhabitació i oferint-li una cigarreta.) Americans autèntics. Preneu. 13
  14. 14. Mariano (Pren el paquet i reparteix als altres.) Vaja! (En veure que el Nano nagafa dos.) Ei, tu, només un.Nano Laltre és per en Bufa. (Ofereix a la Petra la resta del paquet. Ella nagafa només un.)Joan (Agafant el paquet que li torna en Mariano i donant a Petra tot el paquet.) Per a tu...Petra Gràcies. (Als altres.) A veure si napreneu.Mariano El que us deia. Vet aquí quin paio! (Entra en Bufa.)Nano Tinc un regal per a tu. (Als altres.) A que diu: Bufa! (Donant-li una cigarreta.) Un Lucky.Bufa (Sense cap mena dentusiasme sel posa a lorella.) Gràcies.Villalba I cafè com mai lhas tastat a la vida!Bufa (Seu a sopar amb el cap cot.) Vaja!Nano Què et passa?Bufa Acabo de saber el que ha fet lAlonso.Mariano Te nhas assabentat, eh?Bufa Fa un moment.Mariano El molt fastigós hipòcrita.Bufa A lesquena.Villalba Què dius?Bufa Un tret de màuser a lesquena. Han trobat el seu cadàver en una incursió.Mariano Me nalegro. Sho mereixia. Si tots acabessin així, no els quedarien ganes de passar-se a lenemic.Guzman El primer daquesta casa que cau.Bufa També jo he pensat això.Nano Té, Bufa. Et regalo aquestes botes. A mi em van grans.Villalba I si escrivim a la seva dona?Mariano Petra, posa en marxa la gramola i a ballar com cada nit! És una ordre! (Petra posa la gramola. Sescolta La Cucaracha.)Guzman No pots posar una altra cosa! LAlonso sempre estava cantussejant això. 14
  15. 15. Mariano No la canviïs! A mi magrada! (A Villalba.) Si vols escriure-li, no tho puc prohibir. En el comandament et donaran ladreça. (A Petra.) Treu-te el davantal, preciosa. I anem a donar-los una lliçó, a aquests. (Ballen durant uns segons. Apareix la Trini vestida de festa.)Trini Nois, qui és el guapo que em treu a ballar?Petra (Separant-se de la seva parella.) Ningú. Vés a dormir.Trini Ja the dit que baixaria si escoltava la música.Petra I jo the dit que et trencaria la cara a bufetades si ho feies.Trini Algú hi haurà que em defensarà.Mariano I és clar que sí, petita.Petra (Al Mariano.) A tu, com et vegi voltant a la nena o li tornis a fer un altre regalet...Mariano No tenfadis, dona. Ha estat amb bona intenció.Petra Conec molt bé les teves bones intencions i la de tots els homes. A qui li toqui un fil de la roba a la Trini, el mato!Trini Faré el que em doni la gana. No sóc una cria.Petra Ah, no? Doncs que ets, sinó?Trini Una dona; i com que aquesta nit el cor em demana ball, ballaré, ho sents? Ballaré fins caure estesa a terra. No crec que aquests siguin tan gallines que es deixin impressionar per les teves amenaces. (A Joan.) Em treus, a ballar?Joan Bé. (Comencen a ballar.) A condició que després ten vagis a dormir, com una bona noia. La teva germana té raó; els homes no som de fiar i ets tan sols una cria encara.Trini (Rabiosa.) Però què thas cregut? Deixam anar!Joan (Sense deixar-la.) Bo, noieta. Mhas tret a ballar i encara que això de ballar no és el meu fort, aguantaré fins que sacabi. I tu amb mi. (Ballen. Els altres els contemplen.) FOSC TOTAL 15
  16. 16. (És al matí. Han passat uns quants dies. En escena, el pare i la Petra.)Pare Men vaig a lhort a regar. Encara que no sé per què! Quan comenci aquesta maleïda ofensiva de què tothom parla, ja mexplicaràs tu qui és el maco que va a arreplegar la collita.Petra Bah! Des que vaig néixer, sempre he sentit parlar de calamitats i desgràcies i, ja veu, pare, encara som vius.Pare Amb prou feines. (Transició.) He guardat les esclofolles de les ametlles que va portar ahir en Villalba. Ben triturades cremen com els àngels a la pipa. (Intenta encendre la pipa inútilment.) Res, que no hi ha manera que encengui. Deuen estar humides.Petra (Agafant-li la pipa i buidant-la.) Qualsevol dia sens enverina amb aquestes porqueries que fuma. Ja faré per manera daconseguir-li tabac.Pare Amb unes quantes burilles ja faria el fet. Les poso al sol perquè seixuguin i es morin els microbis...Petra Quina marranada!Pare Tingues en compte que molt del tabac que es ven a preu de gran cosa, és daquesta mena.Petra (De sobte.) La mare havia treballat en una fàbrica de cigarretes, veritat, pare? No pensa en ella alguna vegada?Pare Mai. Una meuca, una mala pècora que havia tingut embolics amb tots els homes del poble, tu creus que mereix un sol pensament? Quan va marxar daquesta casa, em vaig dir: mai més, sha acabat “La Chiva”. Ni una sola llàgrima rodolà per les meves galtes. Al contrari. Vaig beurem no sé quants petricons de vi per celebrar-ho. Sis mesos tenia la Trini.Petra Potser és morta.Pare “La Chiva”? Mala herba no mor mai. Sempre fou una dona sana. Quan vas néixer tu, al cap de tres dies ja estava treballant a lhort una altra vegada.Petra Era maca?Pare Molt. Tu i la teva germana només heu tret una part d’ella. La més formosa de la comarca, això ho sabia tothom. Abans de casar-me amb ella ja vaig haver danar a bufetades amb la meitat dels mossos del poble, per la quantitat dhistòries que d’ella sexplicaven. És possible que fossin certes. El que sí és segur és que no vaig ser jo el primer, que prou men vaig adonar la nit de nuvis. Però vaig callar. Per què enfurismar-se si la cosa ja no tenia remei? Després va venir tot el demes. Com podia ser que es conformés amb un sol home, després dhaver conegut a tants i tants? 16
  17. 17. Petra I això que hi té a veure? Una dona pot casar-se i començar una vida nova, com si res hagués passat.Pare (Negant.) Quan es porta a la sang...Petra Sempre es pot canviar.Pare No quan es tenen set gats a les entranyes, com la “Chiva”.Petra Totes les dones els hi tenim, pare. Joioses aquelles que els saben tenir adormits. (Apareix la Trini.)Trini Petra, dónam el llibre! El tenia a sota el coixí i me lhas agafat.Pare Però, és que ara llegeixes llibres, nena?Petra Lha pres a en Joan. Jo lhi tornaré.Trini Això sé fer-ho jo soleta.Pare El que em faltava per veure. Les meves filles barallant-se per un llibre. I pensar que si sabeu llegir i escriure és gràcies a les garrotades que us donava el mestre i, tot i amb això justet, justet! Fins després, filles! Un llibre! (Mutis del pare. La Petra treu un llibre del calaix del moble.)Petra Men vaig al dipòsit a veure si aconsegueixo alguna cosa per dinar. Mentrestant, frega la casa renta la roba.Trini Escolta, lhas llegit?Petra Lhi he donat una ullada.Trini I lentens? Perquè el que és jo, ni amb calçador. I pensar que en Joan el llegeix per distreures! Quin cap, mare! (De sobte.) Et sembla que és casat?Petra No porta aliança.Trini Però quasi cada dia rep una carta. Després la trenca en mil bocins perquè ningú sàpiga el que deia.Petra En la vida de tot home, hi ha una dona, ja se sap.Trini Si, és clar... però tu sempre dius que les obliden per aquelles a qui tenen més a prop.Petra Ell no és com els altres. (Pausa.) Trini... vigila. No facis una bogeria.Trini Altre cop la mateixa cantarella? Nestic farta! El dia que estimi a un home, li donaré tot el que em demani! Ni tu, ni les teves amenaces, podreu evitar-ho!Petra Però, en Joan és diferent, Trini. Podràs donar-lhi tot i potser fins i tot ell tho acceptarà, però mai significaràs res per a ell.Trini I tu què saps! 17
  18. 18. Petra Thi has fixat? Ell no mira les coses, és com si hi veiés, a través delles. Ni nosaltres, ni la guerra, ni tan sols la mort, sembla que el preocupa gaire, com si estigués en el secret de tot i res el pogués perjudicar. A vegades es queda absent. Estic segura que si poguéssim llegir-li els pensaments seria tan difícil entendre el que pensa com ho és fer-ho el que llegeix. Les dones li importem duna altra manera, per alguna raó que ni tu ni jo podem entendre. Els altres seran tan animals com vulguis, però saben el que busquen i com trobar-ho, i després es queden quiets i mansois com aquells gossets que shan atipat menjant la seva ració de carn. A ell no lompliràs mai.Trini Parles per despit. Perquè en aquests quinze dies que fa que és a casa, ni tan sols sha apropat a tu!Petra Calla!Trini Però el dia que necessiti una dona, potser no serà a tu lúnica que trobarà.Petra Trini!Trini Em dónes el llibre? Vaig a deixar-lo al seu lloc. (La Petra li dóna el llibre. La Trini entra a lhabitació den Joan, deixant la porta oberta. El va a deixar sobre la calaixera quan en Joan, que estava sobre el llit, sincorpora.)Trini Ai, mhas espantat! Què fas aquí? No havies marxat aquest matí amb els altres?Joan Si, però he tornat. El coronel està malalt. Diarrees. Bonica malaltia per un capdavanter, però els homes, estem exposats a les malalties. Gràcies per tornar-me el llibre, Trini. Ja sabia que te lhavies emportat tu.Trini Com és que lhas trobat a faltar? Amb tants que en tens!Joan Pensaments.Trini (Llegint el títol.) I era lúltim de la pila!Joan Si el vols, tel deixo.Trini Per què? Diu coses que no hi ha qui les entengui.Petra (Entrant a lhabitació.) Surt daquí, haig de netejar lhabitació.Trini Tu? I per què tu? No tenies danar al dipòsit?Petra Hi aniré més tard.Joan No cal que pateixis, Petra. Pots marxar tranquil·la. Us deixo el quarto lliure. Men vaig al pati a prendre el sol. No li passarà res a la petita, jo la cuidaré.Trini Guaital aquest! I per què mhauries de cuidar tu? Sé fer-ho soleta.Joan (A la Petra.) No et mereixo confiança? 18
  19. 19. Petra Sí.Joan Fins ara, doncs. Quan passis per correus mira si hi ha un paquet per mi.Trini Vols que pregunti si tens carta?Joan No cal. Ja lhe rebuda aquest matí. (Surt al pati i sestira al sol.)Trini (A la Petra.) Te nadones. Sha oblidat del paquet però no de la carta.Petra Això no és cosa nostra. Fins ara. I tu, a la feina! (Fa mutis pel pati.)Joan (A la Petra quan aquesta passa.) És bonic el que fas per ella, Petra.Petra Pel que mho agraeix...Joan Un dia o altre ho farà. No hi ha, al món, mascle que la mereixi! (Joan es posa a llegir tot prenen el sol. La Trini surt al pati.)Trini En què penses? La Petra diu que sóc una burra, que no sé entendre els teus pensaments.Joan (Rient.) Dona...Trini Explica-mels, a veure si sóc capaç.Joan Doncs, penso que estic molt a gust en aquell lloc. Si tanques els ulls, aquest pati pot convertir-se en una platja meravellosa i el safareig en un immens mar. Fins i tot podràs escoltar el murmuri de les onades.Trini És laixeta que goteja.Joan No hi ha guerra, no hi haurà ofensiva i no es dispara un sol tret a laltra vora del riu. Un meravellós dia de vacances i un bon llibre per llegir a les mans!Trini Et burles de mi?Joan No. Per què?Trini Perquè això no és res més que un pati un safareig ple daigua bruta. Estem en guerra; lofensiva, diuen, començarà dun moment a laltre, i els homes es maten els uns als altres a laltra vora del riu. A més, no nhi ha prou amb un bon llibre a les mans. Ni tan sols per a tu.Joan Si arriba la teva germana i et troba gandulejant, et renyarà.Trini Més igual! Mai està contenta per res. (Es puja les faldilles.)Joan Baixat les faldilles.Trini No tagraden les meves cuixes? El que donarien molts per poder-les tenir entre les mans.Joan Va, Trini, no diguis bestieses!Trini Trobes que són bonica, Joan?Joan Saps molt bé que ho ets. 19
  20. 20. Trini Però tagrado? Miram. Seré tan ruca com vulguis, però estem solets en una casa on no hi ha ningú i sé que no et faig fàstic. Sé el que estàs pensant.Joan Un home ha de ser amo fins i tot dels seus pensaments. (La Trini es baixa les faldilles. Agafa el llibre que en Joan ha deixat a terra, prop d’ell.)Trini És aquell llibre tan estrany que et vaig agafar. Qui lha escrit?Joan Un francès.Trini Amic teu.Joan En certa manera.Trini És el que envia els paquets a la teva família?Joan No. Va morir ara fa tres-cents anys. Es deia Pascal.Trini (Rient.) I dius que és amic teu?Joan Per què no? Dels millors.Trini De què parla?Joan De moltes coses. Del món, dels homes...Trini Dels homes? Vaja, això tindria que llegir-ho la Petra. Ella diu que tots els homes són iguals.Joan Escolta (llegint.) !Què és lhome? Un no-res en relació a linfinit, un tot en relació al no-res”.Trini (Rient.) Apa aquí! Embolica que fa fort! Saps que és un home? Lúnic ser de la creació que té dos sexes. El seu... i el de la dona, que el té sempre ficat aquí. (Assenyala el front.) Segur que això no ho diu el teu llibre, ni el teu amic francès. (Riu.)Joan D’on has tret aquestes bestieses?Trini Me les empesco jo soleta, què et creus? (En veure que en Joan no la creu.) Mho ha explicat en Mariano, però no li diguis a la meva germana. A la que apareix ella per la porta, sacaben les bromes. Tant animal com és el sergent, sembla que li tingui por. En Mariano mha dit que si un dia lacompanyo, mexplicarà moltes coses i mensenyarà a conduir un camió!Joan No se tacudeixi!Trini No pateixis, home! Sé cuidar-me sola i em defenso molt bé. Et molestaria que no fos així?Joan Naturalment.Trini De veritat, Joan, que timporto una miqueta?Joan Sempre es desitja el millor per una persona amiga.Trini Deixa duna vegada aquest maleït llibre!Joan No tagrada llegir?Trini No. 20
  21. 21. Joan I que llegeixi jo?Trini Tampoc. (Canvi.) Fes el que vulguis. Jo prendre el sol o dormiré. (Sestira amb els ulls aclucats.)Joan (Llegint.) “Si hom examina el seu pensament, sempre el trobarà ocupat pel passat o pel pervenir. Mai amb el present. Aleshores, podem dir clarament que no vivim, sinó que desitgem viure, sempre esperançats de ser joiosos. I és evident que no ho serem mai.”Trini Jo sé com trobar la felicitat. Sent estimada per lhome que estimes.Joan La felicitat no és una cosa fàcil, tanmateix diria que complexa, Trini. Com una fantasia estranya.Trini No tentenc.Joan Mha enganyat massa vegades com per que pugui il·lusionar-me més cops.Trini No et facis linteressant.Joan Hi ha només un ésser que pot, realment, donar-nos aquesta felicitat. I tan sols renunciant hi ha possibilitats de trobar-lo.Trini Bé, potser és que fins ara no lhas trobat encara. (Incorporant-se.) O és que ja lhas trobada, la felicitat?Joan Sí. (Pausa molt llarga.) Mira, és curiós. Va ser escrit fa tres segles: “El més gran dels mals és la guerra civil.”Trini (Tancant-li el llibre de cop.) Qui pot fer-te feliç, Joan? Mho has de dir! Vull saber-ho, encara que em faci mal. Aquestes cartes que reps cada dia i després esbocines perquè ningú pugui llegir-les, són daquesta persona?Joan En certa manera.Trini Deu ser molt bonica, veritat? I deu ser molt instruïda; segur que entén a la primera tots els teus llibres.Joan Qui mescriu no és una dona. És un home, un home gran.Trini I aquest home vell, pot donar-te la felicitat?Joan Almenys majuda a trobar-la?Trini Parla més clar. Ho fas expressament perquè no tentengui.Joan Passo moltes hores al voltant del cotxe per aquests camins de Déu. Necessito una veu amiga que hem guiï en la recerca.Trini Què busques? Quan et sento parlar, així, em fas por. Et noto molt lluny. (Transició.) És cert que aquestes cartes no són duna dona? No ho dius pas per consolar-me?Joan Però, escolta... 21
  22. 22. Trini Estic contenta. Sols una dona pot impedir que sestimi a una altra. (Saixeca de cop en sentir soroll. Treu el cap per veure qui és.) Mare de Déu! La meva germana torna amb el Guzman! Vaig corrents a fer la bugada. (Ho fa.) Tu no diguis res que he estat parlant amb tu.Joan Està bé. (Entren la Petra i en Guzman.)Joan De tornada?Petra He trobat a en Guzman al poble i mha obligat, tan si com no, a tornar a casa.Guzman Mha dajudar a fer les maletes. Men vaig, sabeu? Em traslladen.Joan On?Guzman No ho sé. Sembla ser que sha de transportar material a diversos sectors i canvien la base de poble. Tant bé que estava jo aquí! Sobretot per la Petra. (Lagafa per la cintura.)Petra (Deslliurant-sen.) Deixam, anar. (A la Trini.) I la feina, què?Trini Estic fent bugada. Tot alhora no pot ser.Petra (A Guzman.) Si vols fer les maletes, espavilat. Tinc moltes coses a fer. (Entren dins la casa.)Joan Creus que lofensiva serà imminent?Guzman Ens han repartit conyac. Això és mal senyal. Beure per no pensar en el que ens espera. Sempre he dit que a aquesta vida shi ha de saber treure el suc els quatre moments bons que tenim. Després no et queda altra cosa que les pellofes, sempre massa amargants i dures com per poder-les pair a gust.Joan Sha de ser valent i afrontar la vida cara a cara.Guzman Jo no sóc, ni vull ser valent. Sóc, simplement, un cambrer de bar que viu del que bonament pot treure amb el seu esforç. En tinc prou amb les propines. (Mutis cap a linterior de la casa. La Petra apareix amb roba i objectes personals den Guzman que deixa sobre la taula.)Petra Aquí tens les teves coses. (Les fica dins una maleta.)Trini Té raó, en Guzman. Shi ha de treure el suc als bons moments de la vida. Si sabessis que daquí a una estona el poble sencer volaria i amb ell, tots nosaltres, què faries tu? 22
  23. 23. Joan No ho sé. Suposo que seguir llegint Pascal.Trini Tot el que desitges és aquest llibre?Joan Mhas preguntat què faria, no què desitjo.Guzman (Agafant la mà de la Petra.) Un dia tot això acabarà. Si aleshores encara som vius, vine a buscar-me. Tesperaré al bar.Petra Què vols? Que faci cantonades per tu, com totes les altres?Guzman Tu ets diferent. Podríem treure molts calés. A canvi duns bitllets la mentida, el fingiment. No ho dónes ara per molt menys que això? Però el veritable amor serà només per nosaltres.Petra (Deixant-se anar.) Ets un porc! Aquí tens les teves coses. Ves-ten!Guzman (Agafant-la molt fort.) Et penses que he tornat per aquests quatre parracs? (Els llença a terra.) Se men fot rebentar amb una camisa nova o amb una de bruta! He vingut perquè volia veuret; perquè necessito acomiadar-me de tu!Petra Jo no. Ves-ten!Guzman Tu faràs el que jo et mani.Petra Deixam!Guzman Anem! (Intenta portar-la cap dalt. Lluiten.)Petra No vull! (Guzman la deixa.)Guzman Petra. Quan lenemic sàpiga el que transportem als camions, ens perseguiran com a rates, amb els seus avions pudents. Des de dalt és fàcil metrallar una columna de camions. Nhi ha prou amb una bala, una sola bala en una caixa de municions, i... tot a fer punyetes! No hi ha prou conyac en el món com per fer oblidar això. (Seu, abatut, en el graó de lescala.)Petra (Seu al seu costat.) Tens por, oi?Guzman Creus que no tinc motius com per tenir-ne? Petra! Petra! (Sabraça a ella. La Petra lacarona maternalment. Es posa dreta i comença a pujar les escales.)Petra Tespero a dalt, al teu quarto. (Guzman la segueix.)Joan (Llegint.) “Com que els homes no poden guarir la mort, la misèria o la ignorància, tot el que sabem fer és deixar de pensar-hi. Però malgrat tot, la mort, la ignorància i la misèria existeixen. I amb la pretensió damagar-les no fan, sinó deixar de pensar en el remei per poder eliminar-les.”Trini (Apropant-se a Joan.) No tadones que podem morir dun moment a laltre? Però jo abans de morir, vull viure Joan, viure! FOSC TOTAL 23
  24. 24. (De matinada. Tot sembla adormit a la casa. En Joan arriba del carrerextraordinàriament cansat. Va al safareig, beu aigua, es renta la cara idesprés es dirigeix a linterior de la casa. Va a la seva habitació. Obre laporta. Asseguda en el llit es troba la Trini que lespera en roba interior.)Trini Per fi arribes.Joan Però, que fas aquí en el meu quarto?Trini Ja ho veus. Esperant.Joan Vés al teu llit ara mateix.Trini Et penses que he estat esperant tanta estona com per que ara men vagi al meu quarto amb les mans buides? Com és que has trigat tant? Aviat sortirà el sol.Joan El coronel mha tingut ocupat fins ara. Trini, per favor, surt del meu llit i del meu quarto, vols?Trini No. Un dia em vas dir que havia de guardar-me per a un home. Deixam, almenys, que sigui jo qui decideixi lhome que ha de ser.Joan No nhi ha prou de voler-ho tu.Trini És que no tagrado? Encara que no mestimis és igual. Et penses que a aquestes bèsties els preocupa el més mínim la meva germana? Nhi ha prou que jo testimi. (Joan va cap a lescala.) On vas?Joan A buscar el teu pare i la teva germana perquè entris en raó.Trini Què et passa? Tens por de fer el ridícul amb mi? O és que ets com el Nano, que com que no coneix res de les dones, els té por?Joan Tens cinc segons. Un, dos...Trini Està bé. Fem un tracte. Marxaré a condició que siguis tu qui em vingui a buscar.Joan Tres, quatre i cinc. (Inicia el mutis.)Trini Escoltam, tu. No tatreveixes o què? Ets alt i fort i jo menuda. Perquè demanes ajut? Covard!Joan Tu ho has volgut. (Entra en el seu quarto i molt decidit la fa fora duna estrebada. Ella se li enganxa al coll. Cauen tots dos sobre el llit.)Trini No pots entendre que et desitjo, estúpid! I que no puc viure sense tu? (Ell es queda immòbil, nerviós, angoixat. Dominant amb prou feines les mans tremoloses que intenten abraçar-la, que labracen, però que les deixa anar poc a poc. Sincorpora.)Joan Bona nit, Trini. 24
  25. 25. Trini De veritat que vols quedar-te sol?Joan Sí.Trini La meva germana diu que ets una cosa estranya i té raó. Què esperes duna dona? No sóc plat de bona taula per al teu paladar, veritat? Tinc el cap ple de pardals i no entenc res dels teus llibrots però tofereixo lúnic que tinc, maleït estúpid! I no penso consentir- te que, amb el teu menyspreu; mescupis a la cara com si fos una vulgar porqueria.Joan Això no és cert, Trini, tot el contrari. Però no testimo, no puc estimar-te.Trini Què thas cregut? Que pots consolar-me amb un mos de pa sec com si fos una gossa famolenca? (Es posa a cridar.) Pare! Petra! Socors! Deixam mal parit! Deixam! Socors!Joan Però que fas? Thas tornat boja? Per què crides daquesta manera?Trini Ten recordaràs daquesta nit i de la Trini mentre et quedi vida. Pare! Pare!Joan Estàs folla.Trini Et mataria, tescorxaria com a un porc i em menjaria les entranyes.Joan Va, dona, va.Trini Pare! (Apareix el pare. Després el Nano i en Bufa.)Pare Però, filla, Trini què passa? Què són aquests crits i què hi fas aquí a aquestes hores i sense vestir?Bufa Comença a prendre mides, Nano! Així és una dona mig despullada!Nano Deixam.Trini (Abraçant al seu pare.) Pare! Pare!Pare Però, filla meva, què et passa? (Apareix per lescala en Villalba.)Villalba Què es tot aquest escàndol? Ni dormir amb tranquil·litat et deixen?Trini (En mig de plors, assenyalant a en Joan.) Sha abraonat sobre meu com una fera. Després mha arrossegat al seu quarto i, duna empenta, mha tirat sobre el llit. Per sort ha arribat a temps, pare.Bufa Obre bé els ulls, Nano. Així es fan aquestes coses. (Riu. El Nano fa mutis per lescala tot contrariat.)Pare Seduir una menor, una pobra noia innocent! El denunciaré, larrestaran...Joan Tranquil·litzis. No ha passat res daixò.Pare De miracle! 25
  26. 26. Joan Les coses no són com les explica la Trini.Pare Calli! Déu meu, quins temps! Voldria ser mort cent vegades per no haver de suportar aquestes escenes a casa meva. (Apareix la Petra seguida de Mariano.)Petra A casa de “la Chiva” sen han vist de tots colors i encara ningú sha mort, que jo sàpiga. Prou romanços, pare!Pare Si no fos un pobre vell, li asseguro que...Joan Escoltim...Pare Calli.Joan Que mescolti, dic! Fa quasi vint hores que estic de servei i no maguanto dret. No és moment per aguantar farses. Demà el matí en parlarem de tot això. Bona nit. (Es fica dins el quarto.)Villalba Jo també men vaig a dormir. Estic baldat ! (Mutis.)Mariano Què ha passat?Bufa Res, que en Joan volia... ja mentens. Sha emportat a la noia al quarto, però es veu que no hi hagut sort. (Riu.)Pare No et burlis així dun pobre pare. Dormiu sota el meu sostre, mengeu en la meva taula...Petra Pare, en Joan té raó. No és moment de fer comèdia. La casa està requisada i encara gràcies que ens deixen un raconet per dormir. La taula és possible que hagi estat nostra alguna vegada, però són ells qui hi posen quelcom per menjar.Pare És tot el que saps dir? Defensar aquesta xusma mentre la pobra criatura tremola com una fulla?Petra La conec molt bé aquesta criatura.Trini És que no em creus?Petra Ha pujat ell a buscar-te a les golfes?Trini No.Petra Aleshores, com sha pogut organitzar tot aquest sarau?Trini He baixat a beure un got daigua.Petra Ja. Mig despullada.Trini He pensat que tots estarien dormint i que no calia vestir-me.Pare I tu, Petra? Tampoc tu estàs vestida. I el teu llit està intacte.Petra També tenia set.Mariano (Rient.) Ja ho crec que en tenia de set!Petra Tu calla! (Al seu pare.) Vagi a dormir, pare. Ja veu que per sort no ha passat res. La Trini lacompanyarà. Jo pujo de seguida.Trini Ni parlar-ne, maca! Estic farta dobeir les teves ordres. Si et destorba el pare, el puges tu, a les golfes.Petra I, és clar que si! Anem pare. 26
  27. 27. Pare (A Petra.) Tapat. (A Trini.) I tu també, filla! Mira que tenir el desvergonyiment de baixar així davant de tants homes!Petra Jo li portaré alguna cosa per tapar-se.Pare (Per la porta den Joan.) Tocant aquest pocavergonya, no descansaré fins que el facin fora daquesta casa, que encara és meva, diguis tu el que diguis. Una família decent mereix un respecte.Petra És clar que sí, pare. Ja ho arreglaré jo després amb el sergent. Pugi amb mi. (Mutis de la Petra i el seu pare.)Trini Mireu-lo! Ni que fos el pare de les onze mil verges. I la meva mare li posava unes banyes que no li cabien al front. I si poséssim en fila tots els que shan tirat la meva germana, la cua arribaria fins a Madrid. (Riu.)Bufa Vet aquí la mosqueta morta den Joan!Mariano (A la Trini.) Si un dia canvies de pensament, aquí tens al sergent Mariano...! (Riu.)Bufa Millor el Nano. Així naprendran tots dos alhora . (Riu.)Trini Calleu, bordegassos! El que li he explicat al pare, és mentida. Aquest no mha tocat ni un pèl del cap. No és un home de veritat per molts pantalons que porti. Us ho dic jo! No ho és!Mariano Què dius?Trini El que sents. Jo era la que lesperava al seu quarto. Però no ha volgut saber res de mi. Mha obligat a sortir.Bufa Bufa! No fotis!Trini Us creieu que shagués estat tan quiet amb la Petra o que mhagués rebutjat a mi si fos com els altres?Bufa Potser és que es tímid, com el Nano.Trini O potser el que desitjava és que hi entrés el Nano i no jo al seu quarto.Mariano Ara ho entenc! Ja ho deia jo, des del primer dia mha semblat sempre que era una cosa estranya! És daquests... (Gest significatiu.)Trini Segur.Mariano Thas equivocat de porta, princesa. Si haguessis trucat a la meva, jo no thagués fallat. (Lagafa per la cintura.) I si no, pregunta-ho a la teva germana. (Entra la Petra amb una bata posada i una altra a la mà.)Petra Deixa-la anar! I tu, tapat. Sha acabat la festa!Trini No vull.Mariano Te raó la nena. 27
  28. 28. Trini No li feu cas. Està gelosa. No veieu que se li posen els ulls blancs quan parlem d’ell.Petra Va, anem. Ja has fet prou el ridícul. O és que ni tan sols et queda ni una mica damor propi?Trini No.Petra Tant lestimes?Mariano Ni que fos la teva filla. Sembles una lleona defensant la seva cria.Trini Doncs, a la cria, li han sortit les ungles i no està disposada que la manin.Mariano Molt ben dit.Petra Vaig advertir-te una vegada que si tentregaves a un daquests homes, us obriria en canal a tots dos. Saps que no amenaço en va. Ho sabeu tots! I ara, a dalt! (Sescolta una forta detonació que paralitza lacció. En segueixen daltres.)Bufa Què és això?Trini Què passa?Bufa Bufa!Trini Compte! Compte! (Segueixen escoltant-se més explosions. Soroll de motors.)Nano (Apareix a dalt lescala.) Laviació! Ens fregiran, Bufa!Bufa Comença per fi la ballaruga, eh?Villalba (Entrant.) Heu vist? Disparen des de tot arreu. Aquesta vegada la cosa és seriosa!Mariano És lofensiva. Presenteu-vos a les vostres bases. No hi ha temps de perdre. De pressa! (Fa mutis per la porta del carrer.)Petra (A la Trini.) Puja a les golfes a buscar el pare.Trini Pare! Pare! (Tots fan mutis. Sescolta soroll de bombardeig, crits, etc... la Petra va cap a la porta de la habitació den Joan.)Petra Joan! (Obre la porta. Joan és agenollat prop del llit. Saixeca lentament.) En Mariano ha ordenat que us presenteu immediatament a les vostres bases. (Joan es dirigeix cap a fora.) Escolta, és veritat, el que diu la meva germana? Que no ets un home... és dir, com els altres...Joan Per ella no pot haver-hi una altra explicació. 28
  29. 29. Petra Jo no mho crec.Joan Tho agraeixo.Petra Què feies agenollat? És aquesta la resposta, Joan? Vés en compte. Cuidat i sort! (Mutis den Joan. La Petra sel queda mirant. El Nano, Villalba i en Bufa apareixen amb uniformes, corretges i armes i surten a corre cuita cap al carrer.) FI DE LACTE PRIMER 29
  30. 30. ACTE SEGON(Uns dies després. Capvespre. En Bufa arranja la seva moto al pati. EnVillalba es renta, despullat de cintura en amunt, al safareig. De llunysescolten canonades.)Villalba Sembla que aquesta tarda la cosa sanima.Bufa Quins dies portem, rebufa! I sense moures ningú de les seves posicions, esclafant-nos els uns als altres. No quedarà ningú viu per poder-ho explicar.Villalba Han arribat dos camions de lúltima quinta. Si els haguessis vist, pobrets! Criatures que no poden ni amb el fusell. Quasi de la edat del meu fill.Bufa I aquesta tossuda que no li dóna la gana d’engegar-se. Tota la tarda darrera d’ella. No hi ha bugies, no hi ha recanvis, no hi ha res de res! Se les ha de compondre cadascú solet. (Intenta posar-la en marxa.) Res! No hi ha manera. De bona gana lestimbaria riu avall, però si em quedo sense màquina, apa! A infanteria falta gent! (Riu.) Fes-me un lloc, Villalba, que vull rentar-me jo també.Villalba I el Nano?Bufa (Rentant-se al safareig.) Fent la feina dels dos. El fart de quilòmetres que es fa, pobre!Villalba Al pobre lhan fet home abans de temps.Bufa Només li falta el doctorat, i això li aconsegueixo jo molt aviat. Mira. (Li ensenya el macuto.)Villalba Què es això?Bufa Tabac, mongetes i dues llaunes de sardines. I mhan promès que demà hi haurà xocolata i, fins i tot, bacallà. Per a la Petra. A canvi de tot això, li organitzo un envelat al noiet que veuràs si lespavilo. (Riu.)Villalba Però, home!Bufa El menjar, com el gratar: tot és qüestió de començar! I el Nano no serà diferent dels altres!Joan (Que ha entrat fa uns moments i també es renta.) Què esteu tramant?Bufa Això a tu no timporta.Villalba Ja coneixem el seu parer en certs assumptes...Bufa A lo millor, vol enamorar el Nano, tu!Joan (Agafant el Bufa pel coll.) Retira el que acabes de dir o et parteixo el cap contra la barana.Bufa Era una broma, home.Joan Sense cap gràcia. Retira-ho! 30
  31. 31. Bufa Està bé, no et posis així. No he dit res. (Joan el deixa anar.) Ja sabem tots que ets un valent... amb els homes.Joan (Agafant-lo una altra vegada.) No segueixis per aquest camí.Bufa Deixam anar!Villalba Ei, vigila que lestrangules. Deixal! Però Joan, que li trencaràs el coll. Joan! Joan! (Joan el té fortament agafat pel coll. El deixa anar i en Bufa cau a terra amb les mans al coll.)Joan Ho sento. Vaig molt cansat aquests darrers dies i tinc els nervis a flor de pell. Perdonam Bufa, i tu també, Villalba. (Mutis a linterior de la casa.)Bufa Quasi em trenca la carcanada i encara té les penques de demanar- me perdó com aquell que no ha fet res de dolent. Mira que és torrapebrots! (Es refresca al safareig. Apareix per lescala de la casa la Trini. Ho fa en el moment que en Joan va per entrar al seu quarto.)Trini On vas?Joan Anava a estirar-me una estona abans de sopar.Trini (Rient.) Per cert, no the donat les gràcies tal com et mereixes.Joan Què?Trini Per allò de laltra nit. Mira per on, ara resultarà que tenies raó i que anava a cometre una bajanada. El primer home és el que et deixa un record més profund i entranyable. Ara sé perfectament el que mhagués perdut amb tu.Joan Prou!Trini (Rabiosa.) Què et pensaves, doncs? Eh, digues? Que seuria al meu jaç plorant i esperant que et decidissis a cridar-me el dia que a tu et donés la gana? Ni parlar-ne, fillet! Hi ha on escollir.Joan Qui ha estat?Trini (Riu.) Un o altre, que tant li fa. Pel que timporta.Joan Però, és que no pots entendre-ho? És clar que mimportes. Tu, la Petra, el teu pare, aquesta casa...Trini Ets tu qui no vol comprendre. Que mimporta a mi que estimis o no aquesta casa?Joan Trini, donaria qualsevol cosa per poder ajudar-te.Trini Prou que ho vaig veure en el seu moment. No em vinguis ara amb llàstimes. Això no! Llàstima, no! 31
  32. 32. (Entra en Mariano.)Mariano Què passa? (Pausa.) No li has omplert encara prou el cap de tonteries i coses rares a la pobra? (A la Trini.) Té. Per al teu pare. Picadura.Trini Sagraeix. (Va cap a la cuina.) Vaig a fer el sopar. Ja és molt tard.Mariano No tamoïnis. Hi ha pa i taronges per a tots. Ja en tenim prou amb això. Jo ho repartiré. I tu, a viure com una marquesa, que això és el que tu ets per a mi. (Va cap a la cuina.)Trini (A Joan.) Ja ho veus.Mariano (Surt de la cuina i donant-li pa i taronges.) El vostre sopar. (Donant-nhi més.) I això per si et quedes amb gana.Trini Ets molt amable.Mariano (Agafant-la per la cintura.) Només amb qui sho mereix.Trini (Donant-li peu.) I jo, ho mereixo?Mariano Saps perfectament que em tens boig. (Lenvolta amb els braços.)Trini (A Joan.) Vés prenent nota.Joan Va, ja nhi ha prou! Puja el sopar al teu pare. Estarà neguitós.Trini No hi ha pressa. Dóna gust sentir-se protegida pels braços dun home veritable.Joan (A Mariano.) Deixa-la anar.Trini (Riu.) Si no fossis com ets, creuria que estàs gelós.Mariano Perquè un gall pugui treure els esperons, cal que primer tingui cresta.Joan Et dic que la deixis anar.Mariano Què vols dir amb això?Trini Bah! No en facis cas. (A en Mariano.) Fins ara, Mariano.Mariano On vas?Trini A portar-li el sopar al pare. (Riu assenyalant en Joan.) Miral, sha posat nerviós i tot, no ho veus? (Mutis.)Mariano (Donant-li la ració.) Té el teu sopar. (Surt al pati i crida.) Ei, nois, el sopar!Bufa Ara venim. (Seixuguen i es posen la camisa. Tot seguit entren a la casa.)Joan Mariano, tu ets un home assenyat, amb dona i fills.Mariano I què?Joan Ella és una criatura encara. Li faràs molt de mal. 32
  33. 33. Mariano Jo no sóc de la teva mena, entens? A mi no se mescapa un àngel així mentre tingui entre les cames el que sha de tenir. A més, per si tinteressa saber-ho, és un petit caprici que tinc. A la meva edat no et cauen rossinyols com aquests cada dia.Joan I després?Mariano No faltarà qui la consoli, no pateixis.Villalba (Entrant i agafant el sopar que li dóna en Mariano.) Això és tot?Bufa (Agafant el seu.) Dóna’m bicarbonat, també. A mi els menjars forts...Mariano Si no us agrada, aneu al Ritz. I a menjar al vostre quarto. La serenata comença de matinada i el sol, en aquest temps, surt molt aviat. (A en Joan.) I tu, ja ho has sentit. Escolta, passa el forrellat a la porta, no fos el cas que entri una dona al teu quarto i tinguis un ensurt. (Riuen els tres.)Joan Treu-te els galons de la camisa i et contestaré com et mereixes!Mariano Lhomenet!Joan Treu-te la camisa!Mariano Què vols ara... tinc fred. (Riu.) Guarda les energies pel front. Les necessitaràs. Però vigila, senyoret. Quan arribi el moment oportú, no et càpiga cap dubte que en trauré la camisa. (En Joan entra dins el seu quarto. Apareix el Nano.)Nano No maguanto dret! I tinc una fam!Villalba Doncs quan vegis el sopar que tespera! Apa, sergent, dóna-li la sorpresa.Mariano (Donant-li la ració.) Té. I al quarto a menjar. Bona nit. (Fa mutis.)Nano (Per la ració.) Què us sembla?Villalba No tamoïnis, home. En Bufa et prepara un banquet...Bufa (Senyala el macuto.) Per un altre dia! Ja veuràs quina festassa! (Riu.) Véns?Nano Ara vinc. He de donar-li una ordre al Joan. (Mutis de Bufa i Villalba. El Nano truca a la porta den Joan.) Joan! El coronel tespera al cotxe daquí a mitja hora.Joan Oh, no!Nano No et queixis. Almenys tu vas còmodament assegut. (Inicia el mutis.)Joan Espera. No tinc el costum de portar noves a ningú, però em penso que en Bufa te nestà preparant una.Nano Ja ho sé. Fa temps que no parla daltra cosa.Joan No permetis que els altres decideixin per tu.Nano Potser sí que sóc un tímid, però sóc tant home com el que més! 33
  34. 34. Joan Ser home és ser amo de si mateix. No et deixis manegar com un titella.Nano Si al poble hi hagués una casa de putes, seria tan bon client com qualsevol altre. Què et creus?Joan Si això és el que desitges, endavant! Però que respongui a una voluntat teva, sense que ningú shi barregi. I si el que desitges és ser fidel a tu mateix i a les persones en les que confies i confien en tu, fes-ho; però sense que cap estúpid hi interfereixi.Nano Què vols dir?Joan És molt bonica, oi?Nano Qui?Joan Em vas llegir una carta seva fa temps, no ho recordes? (Pausa.) Quants anys té?Nano Quinze, però sembla més gran.Joan Lestimes molt?Nano Crec que sí.Joan És ella qui tha regalat la medalla?Nano Sí, com ho saps?Joan Quan sues, set nota la forma en la roba de la camisa... A més, the vist besar-la sovint...Nano Què se lin fa a ella el que jo faci. És molt lluny per saber-ho.Joan Seràs tant mesquí com per emmascarar-te en la distància? (Pausa.)Nano També tespera una dona a tu?Joan No. Ni tan sols la mare.Nano (Reaccionant.) No vull que em diguin això que et diuen a tu!Joan Saps que no és veritat.Nano Tots riuen quan passes!Joan Hi ha raons de més pes i més convincents que les riallades de quatre desgraciats. (Transició.) Com es diu?Nano A tu què timporta! (Transició.) Carme.Joan Carme! Un nom molt bonic. La meva mare sen deia, de Carme. (Apareix la Petra.)Petra Bona nit. (Al Nano.) Hola, bon mosso.Nano Bona nit. (Mutis.)Petra Què et sembla? Ni que hagués vist el dimoni. Són a dormir els altres?Joan Sí.Petra I tu?Joan Què més voldria! He de presentar-me al coronel daquí una estona. 34
  35. 35. Petra (Ensenyant el cistell.) Buit! Tota la tarda intentant trobar quelcom per menjar i, ja ho veus, res de res.Joan (Que ha portat la ració a la Petra.) El sopar.Petra (Seient a taula.) Fes-me companyia, home. No magrada menjar sola. Uf, quina calor! Tens un mocador? (En Joan nhi dóna un.) Gràcies. (Seixuga el front i lescot. De sobte es posa a riure.)Joan De què rius, ara?Petra De tu. Se ten van els ulls, no pots evitar-ho. Fixos en lescot! I lestúpida de la Trini dient que no tagraden les dones. Us conec massa i sé distingir. Tu nhas tingut a munts, Joan; tha estat fàcil. I ara, neguitós com un gat en una nit de lluna, no pots dominar el desig. (Riu.)Joan No parlem de mi, vols?Petra Potser té raó la meva germana i em senti ofesa perquè mai mhas demanat res, o potser és perquè les dones sempre volem allò que no tenim o, simplement, perquè admiro el teu valor. Sé que és difícil menysprear el que es desitja. Però no entenc la raó.Joan Sóc amo i senyor de fer el que em dóna la gana.Petra Mira, Joan. Si a una persona famolenca li poses davant un plat de bona teca, o sel menja o és que està malalt.Joan O és que dejuna. Aquí tens en Gandhi. (Somriu.) Les coses no són tan senzilles com semblen, Petra...Petra (Amb intenció.) I després del dejuni... sagenolla també aquest Gandhi per resar?Joan És possible. (Saixeca de la taula i inicia el mutis.)Petra Mho estic preguntant des de laltra nit. No seràs... per casualitat... un capellà?Joan Com!Petra Mhas entès perfectament. Ara jo no porten aquelles horribles faldilles negres, ni la coroneta rapada. I si els treus luniforme, no es diferencien en res de la resta dhomes.Joan No. No sóc capella.Petra Però el vell, sí que ho és, veritat? El que tescriu les cartes. Lhe vist una vegada, però en tinc prou. Els capellans, els conec per lolor.Joan Però tu...?Petra No et facis lorni. Abans dahir a la taverna. Era sol, en un racó al costat de la porta del fons. El vaig veure per casualitat al sortir de la botiga i em va cridar latenció. No tan sols per ledat, sinó perquè em va semblar que el coneixia. El primer que em va venir al cap, és que mhavia ficat al llit amb ell, perdona, però és el primer que 35
  36. 36. sempre em ve al cap. Però no era això. Els gestos i la manera de moures em resultaven familiars. Vatua!, sols li falta cantar el dominus vobiscum. I just en aquells moments, vas aparèixer tu.Joan Et passes despavilada.Petra Allí us tocaren les hores xerrant i xerrant. Suposo que li vas demanar que vingués al poble a donar-te un cop de mà. Vaig pensar que, al millor, seria per això de la Trini.Joan És possible.Petra Ha marxat ja? (Somriu.) No tespantis, sé tenir la boca closa. És part de lofici. Els homes, quan els tens a sobre en plena foscor, uns abans i altres després, tenen necessitat dexplicar-te coses. A vegades ho penso seriosament: hagués estat una bona confessora. (Riu.) Parlant de confessions, no seria el que estaves fent amb el vell, confessar-te?Joan Sí.Petra (Sorpresa per la franquesa den Joan.) Vaja! Em pensava que això era patrimoni exclusiu de les velles beates del meu poble. Ho aboques tot, una creu, tres parenostres i, apa!, neta. No pot ser veritat. Massa fàcil.Joan Cal tenir el desig de voler-se netejar.Petra (Interessada.) Vols dir-me que si un dia em dóna per canviar de vida, de ser diferent del que sóc, nhi hauria prou amb el desig de voler-ho deixar per convertir-me, de sobte, en verge? Flas!, com un miracle?Joan Per Déu, sí, Petra. Nhi hauria prou.Petra (Riu.) En fa lefecte que Déu es massa ingenu. (Transició.) Joan, creus en tot això de veritat? Deu ser que el vell tho ha repetit tantes vegades que...Joan No acostumo a deixar que els altres pensi per mi.Petra Deu ser bonic creure en una cosa així de gran. En Déu o en el que sigui. Et burlaràs de mi però de vegades envejo els homes que em busquen. Ells, al cap i a la fi, creuen. En lamor, en el plaer, en mi. Una vegada un oficial em va dir que lhome ve de les entranyes de la dona i que sols desitja tornar-hi. Potser en nosaltres busquen un més enllà. (Pausa llarga.) Sempre has cregut?Joan De nen la mare mexplicava moltes històries que després vaig oblidar. En acabar els estudis a la universitat, em va tocar fer un estudi important sobre la Bíblia. Mimpressionà fortament i va fer que tornés a conèixer Déu. Més tard, el vell, mensenyà a estimar- lo. Aquell dia em vaig adonar que aquesta havia de ser la gran raó de la meva existència. 36
  37. 37. Petra I es van acabar per tu les dones! Mai he entès perquè Déu dóna tanta importància a això del sexe.Joan Vés a saber. A vegades en la guerra un terreny erm o un turó en aparença insignificant, costa rius de sang, però és aquell objectiu -justament aquell- el que pot donar-nos la victòria final. Potser Déu vol que lliurem -en això- la nostra batalla. (Pausa llarga.) Petra, no deu ser que també tu comences a creure?Petra Tant de bo! Ho desitjaria, o almenys, voldria desitjar-ho. Ja the dit abans que magradaria pensar que existeix alguna cosa gran. La vida no pot ser solament això tant mesquí, tan avorrit, tan monòton. Potser si cregués seria més fàcil ser feliç, malgrat que al final resultés tot una immensa mentida. No ho sé, no ho sé. (Es posa a plorar.)Pare (Des de dins.) Però, thas tornat boja? Mala filla! Perduda!Trini (Des de dins.) No mespanten els seus crits.Pare (Des de dins.) Mentre jo visqui, respectaràs el nostre nom. Petra, Petra! (Apareix.) Filla del meu cor! La teva germana ha perdut el senderi!Petra Què passa?Pare Que amb això de la guerra, tot sen va en orris i a la pobra criatura li han robat el cervell.Petra Què ha fet?Pare Diu que no vol estar-se més a les golfes amb nosaltres. Ha fet el farcell i vol anar a dormir a lhabitació del sergent.Petra Aquesta desgraciada!Trini (Apareix.) Per què desgraciada, vejam! Per què? Per què no magrada anar escalfant llits tota la nit com fas tu, i després a lalba arribar com una santa a dalt les golfes amb nosaltres perquè el pare estigui tranquil?Pare Calla, llengua llarga! No et permeto que parlis així de la teva germana. Una santa que tha fet de mare, tha donat les primeres farinetes, tha ensenyat a caminar, a...Trini No segueixi, pare, que em cauran les llàgrimes. (Rabiosa.) Hi ha coses que la Petra no em podrà ensenyar mai! En canvi, en Mariano, ja me les ha ensenyades, i de quina manera!Petra No et fa vergonya parlar daquesta manera?Trini Un o altre havia de ser el primer, no? (Cridant per lescala.) Mariano! Mariano! (A la Petra.) I tu, no mhavies dobrir en canal amb la ganiveta? (Riu.) Si amb totes fessis igual, feina no et faltaria! Hauries descorxar totes les dones. (Crida una altra vegada.) Mariano!Mariano (Apareix.) Què passa? 37
  38. 38. Trini Que vinc amb tu com cada nit. Però aquesta vegada no cal amagar- nos de ningú.Mariano (Violent per la sobtada situació.) Dona...Trini No ten desdiràs ara, oi?Mariano I és clar que no, però tampoc calia muntar un numeret com aquest.Trini Millor que ho sàpiguen. Així ens estalviarem malentesos. El pare ha posat el crit al cel en veure que memportava les coses cap al teu quarto, però tant em fa. Sembla que havies de demanar-li permís.Pare Naturalment que sí. Sóc el teu pare. He de parlar amb aquest home primer, com sempre sha fet en aquest poble.Trini Els temps canvien.Mariano La Trini té raó. Magrada, lestimo, ella em correspon... Doncs ja està! No crec que perquè lalcalde no hi posi una firma, la cosa canviï. Sent dos, prou i massa!Petra Tequivoques en la suma, Mariano. Has oblidat la teva dona i els teus fills.Trini No puc donar-li fills, jo també? Doncs tant per tant. No crec que shagi desguerrar una vida per això. Quan no convingui, a fer punyetes i en paus!Mariano Estem en guerra. Shan de viure els bons moments, aprofitar el temps, perquè a la més mínima et foten un tret al clatell o a la panxa i sha acabat la festa.Pare En això, el noi té la seva raó, Petra. No es pot anar amb etiquetes quan la vida perilla a cada moment. (A Mariano.) Miri, sergent, jo sempre lhe tingut en gran estima.Petra Però consentirà...?Pare Tu calla. Sóc el pare . (A Mariano.) La Trini és la petita de les meves filles, la nineta dels meus ulls! El tresor de la família.Trini Però, pare!Mariano En el meu quarto tinc una ampolla de conyac. La guardo des de fa mesos. Què li sembla si ho celebrem?Pare Un detall a agrair, si senyor! La de temps que fa que no tasto el conyac!Mariano (A la Trini.) La trobaràs amagada sota el llit. Dins una caixa. (Mutis de la Trini.)Petra Es pot saber que és el que hem de celebrar?Mariano Amb tu no la vaig destapar mai. Locasió no sho mereixia. No en tens prou amb això, mala pècora? (Al pare.) Perdonim però em treu de polleguera. 38
  39. 39. Pare No mestranya. Sempre ha tingut un caràcter molt difícil. Hauries de ser més amable amb el teu cunyat, filleta.Petra El meu cunyat? Quin riure!Trini (Apareix amb lampolla.) El conyac!Pare Alça! (Mirant lampolla.) Bona marca! (La Trini destapa lampolla.)Mariano I dara endavant, que ningú satreveixi a aixecar-li la veu. Vostè és lamo de la casa.Pare Fill meu, ets un gran noi. La Trini ha tingut bon ull en escollir-te. Petra! Gots per a tothom. Ja ho has sentit, aquí mano jo. Ja era hora que algú poses ordre en aquesta casa.Petra Com vostè mani, pare. (Treu del moble amb molt mala gana uns gots.)Mariano (A Trini.) Tu i jo en el mateix got.Pare És bo, molt bo!Mariano (A Petra.) Té.Petra No, gràcies.Pare No penses beure per la felicitat de la teva germana, mal cor?Petra Oh, sí, és clar! Com si celebréssim un banquet de bodes. (Riu.)Trini Toblides del nostre convidat. (Dona un got a Joan.) No vols brindar amb mi?Joan Gràcies, però no bec.Trini Ni conyac, ni dones. No saps la pena que em fas! Però jo bé mereixo una excepció, o és que no em vols desitjar felicitat?Joan Tota la felicitat del món, Trini. Però em sembla que lestàs buscant pel camí errat.Mariano Tu beuràs, ara mateix, un got de conyac com tots; per que és un caprici de la Trini i perquè jo tho mano.Joan Els teus galons no mobliguen a tant. (Inicia el mutis.) El coronel mespera. Bona nit.Mariano The dit que beguis! (Lhi aboca el got per la cara. Tensió.)Joan No hauries dhaver fet això, Mariano! (La Petra sacosta a en Joan. Lagafa pel braç per evitar que es barallin.)Petra No!Joan (Dominant-se i eixugant-se la cara.) Gràcies, Petra. Serà millor. A les teves ordres, sergent. (Fa mutis. En Mariano riu.) 39
  40. 40. (El sergent abraça grollerament la Trini. El pare es serveix conyac ila Petra segueix amb la mirada en Joan.) FOSC TOTAL 40
  41. 41. Una setmana després. Durant el fosc sescolta una forta explosió, sorolls devidres i veus. En fer-se la llum -és ala matinada- veiem que una bombadaviació acaba dexplotar a lhabitació den Joan que ha quedat enrunadadel tot. Una boira sestén per lescena.Petra (Apareix.) Ha caigut a la casa! (En veure lhabitació den Joan crida.)Trini (Apareix.) On ha estat? (En veure la desfeta.) Lhan matat! No, no! Joan, Joan!Petra (Aturant-la.) On és en Mariano?Trini Ha sortit ara fa cosa duna hora.Petra (Cridant.) Nano, Villalba, Bufa! On us heu ficat?Bufa (Apareix.) El teu pare està plorant com una criatura.Trini No nhi feu cas! En Joan és aquí sota. (Assenyala les runes.)Bufa (Impressionat.) Bufa!Trini Vine, ajudam! (Comencen a treure pedres. Apareix el pare plorant ajudat per Villalba.)Bufa Villalba...! Shan carregat a en Joan!Villalba Què? (Ajuda el Bufa a treure runes.)Pare (Gemegant.) La meva casa, pobreta casa. Destruïda!Petra No gemegueu més, pare.Pare Quin mal he fet jo, Senyor, per rebre aquest càstig del cel? La meva casa!Trini Voleu callar duna punyetera vegada! Deixi de plànyer-se a si mateix! Que calli, dic! (El pare deixa de gemegar.) Hi ha un home esquarterat sota les runes.Pare Ell era jove. Un soldat. Els soldats hi són per això, per morir a les guerres. Però jo...Trini Vell egoista i fastigós!Petra Trini!Pare (A Petra.) Tu sents això? Recorda-li a la teva germana que sóc el seu pare!Trini Vés a saber qui és el meu pare de veritat. Vés a saber qui és el pare de les filles de “la Chiva”.Pare Això no és una dona, això es un dimoni. Renegada, mala pècora.Petra Deixi-la pare... No sap el que diu.Pare No ho entenc. Ni que fos el sergent el qui hi ha aquí sota.Trini Tant de bo fos ell! Tan de bo mil vegades!Pare Què dius desgraciada? Si et sent...Trini Se men fot que em senti aquesta bèstia!Pare Són aquests els principis que jo the ensenyat? La dona es deu al seu home! O és que tu també sortiràs com la “Chiva”? 41
  42. 42. Trini Sóc pitjor que ella, pare! (Pausa. De sobte a Villalba i Bufa que segueixen treballant entre les runes.) I vosaltres, què feu? Esteu adormits, o què? No penseu treurel mai?Villalba No es pot.Bufa Pesa massa, bufa! Hem de demanar reforços.Trini Doncs ràpid. Encara podria ser viu.Villalba Amb tot això al damunt?Petra No us quedeu amb els braços creuats. Aneu a buscar a qui sigui.Bufa A on?Petra Jo què sé. A la vostra secció, a Sanitat, allà on vulgueu! Però busqueu-la! Va, de pressa! (Inicien el mutis en Villalba i en Bufa. En el pati es troben amb Mariano, que entra.)Mariano Què passa?Villalba Ha caigut una bomba. Ha enxampat a en Joan.Mariano No és lúnica casa destruïda. Hi ha moltes baixes.Villalba Hem intentat treurel, però no hi ha manera.Mariano Avisaré el comandament perquè vinguin a treure el cos de seguida que puguin.Trini Però... Mariano!Mariano Calla! (A Bufa i Villalba.) Vosaltres als vostres llocs de combat. Fan falta homes en tots els sectors! De pressa!Els dos (Es quadren i fan mutis.) A les teves ordres.Trini No pots deixar-lo aquí sota, Mariano, sha de fer alguna cosa.Mariano Haig datendre els vius abans que els morts.Trini Potser només és malferit i encara es pot salvar.Mariano Ja the dit que donaria part. És tot el que puc fer. (A la Petra.) Vosaltres, agafeu limprescindible. Hi ha ordres devacuar tots els civils que quedin al poble.Petra Vols dir que...?Mariano Lofensiva acaba de començar, i la consigna és no replegar-se costi el que costi. Aquí no quedarà pedra sobre pedra.Pare No toquis les meves coses, filla. Prefereixo seguir a casa meva encara que mhi enterrin dins, com a en Joan, abans que...Mariano No digui bajanades!Pare Ningú té dret a fer-nos fora. Sóc lamo. Tu ho vas dir davant de tots. Lamo!Mariano (A la Petra.) Només el necessari. Hi ha poc espai.Petra On portaran als evacuats? 42
  43. 43. Mariano No ho sé del cert, però el més segur és que a la ciutat. Vosaltres, però, no anireu amb els altres. Tinc un pla. Apa, afanyeu-vos.Petra Si, ara mateix. (Agafa el vell.) Anem pare.Pare (Seguint-la malgrat les queixes.) Deixam dona, deixam! No vull. (Mutis de la Petra i el pare. Pausa curta.)Mariano I tu, Trini, agafa les nostres coses. Hi ha una casa vella i abandonada dalt el turó. Tinstal·laràs amb tota la família. No vull que et portin amb aquests desgraciats. Necessito tenir-te prop meu.Trini No, Mariano.Mariano Ja the dit que en donaré part i sen cuidaran dell.Trini Jo esperaré.Mariano No entens que si et troben aquí els del servei devacuació se temportaran amb els altres?Trini Vull veurel. I no penso marxar daquí fins que lhagi vist.Mariano Quina família! Estàs més boja que el teu pare.Trini Suposo que talegra. Així et deslliures dell.Mariano Tots ens hi juguem la pell en aquesta ratera! Avui li ha tocat a en Joan, demà potser serà el meu torn. No per això em posaré a plorar. Va, puja al nostre quarto. (Trini no es mou.) Fes-ho per les bones o tho faré fer per les dolentes! (Lagafa per un braç. Veu que té un llibre.) Què és això? (Agafa el llibre.) Un dels seus llibrots? (El tira a terra.) Prou de ximpleries! Tu vens amb mi, passa!Trini No Mariano, ara ja no.Mariano Vols dir-me amb això que lúnic motiu... era ell? (Pausa llarga.) No consentiré que em posis en ridícul!” (Lagafa pel braç un altre cop per fer-la pujar. Apareix Petra.)Petra (Sense cridar però visiblement trastornada.) Mariano, vine...Mariano Què passa?Petra No ha baixat amb els altres, i ningú se nha adonat. Ha estat en obrir la porta del seu quarto...Mariano Però, de qui dimonis estàs parlant?Petra Del Nano. (Pausa. Mutis de la Trini escales amunt.) En veurel tan quiet, he pensat que encara dormia. La ferida és molt petita. Al ca. Suposo que un tros de metralla. La finestra era oberta. Lhe tapat amb un llençol. No li hagués agradat que el veiéssim així, completament despullat.Mariano Com dius? Què no portava...?Petra Tot just començava a ser home. No tenia, encara, els divuit anys. 43
  44. 44. (Mutis de Petra. Apareix en Guzman pel pati.)Guzman (Veient en Mariano.) Mariano!Mariano Guzmán, però què fas tu aquí?Guzman Una abraçada, mala peça! (Ho fan.) Havia danar al poble del costat a fer una missió i he aprofitat per venir a veure-us.Mariano Sagraeix.Guzman Si sabessis com trobo a faltar això! En el meu emplaçament no hi ha una dona en deu quilòmetres a la rodona! I la Petra?Mariano Bé. Una mica trasbalsada pel que li ha passat al Nano. El noi ha tingut mala sort. Un tros de metralla no més gran que lungla del dit, i llestos!Guzman Quan ha estat?Mariano Ara mateix, en lúltim bombardeig.Guzman Ho sento.Mariano També ha caigut en Joan.Guzman En Joan?Mariano Sí.Guzman No pot ser. Lacabo de veure a la plaça del poble.Mariano Què dius? Que lhas vist on?Guzman Anava conduint el cotxe del coronel. Mha saludat amb la mà i tot.Mariano Nhi ha que tenen sort.Guzman He passat pel teu poble moltes vegades, cau dins el meu sector, i he conegut la teva dona i els teus fills.Mariano Com estan?Guzman Bé. Sembla que no has escrit gaire a casa últimament.Mariano Si mhagués passat alguna cosa, ja els ho haguessin comunicat.Guzman Mhan fet un munt de preguntes.Mariano No deus haver dit res de les noies veritat? Ja saps com són les dones, per quatre bestieses de no res, et fan la vida impossible.Guzman No pateixis, home. The fet quedar com un heroi. (Pausa.) En saber que venia cap aquí, la teva dona mha donat això per a tu. Una fotografia della i dels nens...Mariano (Mirant la fotografia.) Com han crescut!Guzman Els lha fet un veí vostre, el de la botiga. Per què no escrius unes ratlles? Se nalegraran moltíssim!Mariano No tinc temps ara per això. He de presentar-me al poble immediatament. Acaben denrunar mig poble i no trigaran en tornar.Guzman Encara que només siguin dues paraules, què et costa?Mariano Bah! Sempre ha estat una ploramiques. Per no res, llàgrimes!Guzman Mentrestant, vaig a veure els altres. 44
  45. 45. (Fa mutis per lescala. En Mariano seu a taula. Agafa paper i llapis i després de mirar la fotografia una bona estona, comença a escriure. Apareix la Trini.)Trini Mariano! En Guzman acaba de veure en Joan a la plaça del poble viu com tu i com jo!Mariano Ja ho sé.Trini Què fas? (Agafa la fotografia.) La teva dona i els teus fills, oi?Mariano Me lha portat en Guzman. El meu poble cau a prop d’on està.Trini Són guapos. Sassemblen molt a tu. (Pausa.)Mariano Marxarem de seguida. O sigui que afanyat.Trini No acabes la carta per la teva dona?Mariano No. I ja no és la meva dona. Diguin el que diguin els papers. Tu ets ara la meva dona, la veritable dona. La resta no és res més que paperassa. (Trenca la carta. La Trini li torna la fotografia.)Trini També penses esbocinar això?Mariano Justament anava a posar-ho a la carta.Trini No et crec. Però tho agraeixo. Recullo les nostres coses i en un minut estic de tornada.Mariano Ja no vols veure en Joan, ara que ha ressuscitat?Trini No. No vull veurel mai més! (Inicia el mutis quan apareix la Petra amb uns farcells a la mà seguida den Guzman.)Petra (A la Trini.) On vas?Trini A buscar les nostres coses.Petra No cal. He agafat del vostre armari el que mha semblat més imprescindible. (Li dóna un farcell.) Millor que hi clavis una ullada per si falta alguna cosa. (La Trini agafa el farcell.) A dalt hi ha dos farcells més.Mariano Vaig a buscar-los.Trini (Mirant el farcell.) I el pare?Petra Ploriquejant com una criatura. Enganxat als mobles sense voler baixar.Mariano Quina pena de vell! I tu, Guzman, fot el camp duna vegada! Com is amb els de casa no nhi hagués prou!Guzman I la carta?Mariano Digues-li que no mhas vist, que no quedava ningú al poble o què sé jo... el primer que et vingui a la llengua. 45
  46. 46. (Mutis den Mariano. La Petra i en Guzman porten els seus farcells al pati.)Guzman Per fi podré parlar-te a soles.Petra No has sentit el Mariano? Fot al camp!Guzman Abans no eres tan esquerpa. He vingut només per veuret a tu, i així és com mho pagues? (Trini passa pel pati amb el seu farcell.)Trini Està tot bé. Gràcies. (La Petra aprofita per entrar a la casa. Apareixen en Mariano i el pare.)Mariano Va, endavant!Pare Taprofites que sóc un vell i no puc valdrem.Mariano (A Guzman.) Encara ets aquí? Ves-ten duna punyetera vegada! (La Petra ajuda a baixar els farcells. En Mariano segueix amb el vell i el porta al pati.)Guzman Ja va, home, ja va! Doncs sí que he ensopegat el dia, jo! Ni fet a mida. (Mutis den Guzman. Tots els farcells són al pati. Entra en Joan.)Petra Joan!Joan Venia a fer-vos saber que pensen evacuar el poble, però veig que no fa falta.Pare (Abraçant-lo.) No deixis que em treguin daquí!Joan Em sembla que no hi ha més remei.Mariano Has vist com ha quedat el teu quarto?Joan I pensar que aquest matí, quan mhan donat lordre de sortir més aviat, mhe posat que treia foc pels queixals! (Agafa el llibre de terra.) La meva biblioteca!Mariano No sembles gaire afectat!Joan No sóc home descarafalls.Mariano Doncs aquí, en canvi, tothom sha endut un espant de mort. Sobretot la Trini. Semblava folla! 46

×