Higiene I Neteja A Roma

2,634 views

Published on

Treball elaborat per Estela LLorens de 4t Llatí de L'IES Les Foies de Benigànim

Published in: Education, Business, Technology
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Higiene I Neteja A Roma

  1. 1. NETEJA I HIGIENE A ROMA Estela Llorens Català 4 ESO B LLATÍ Professora: Sunny Molina.
  2. 2. INTRODUCCIÓ D’HIGIENE <ul><li>En l'antiguitat els éssers humans no eren tan &quot;bruts&quot;. Conscients de la necessitat de tenir cura del cos, els romans passaven molt de temps en les termes col.lectives sota els auspicis de la deessa Higiea, protectora de la salut, del nom deriva la paraula higiene . Aquest costum es va estendre a Orient, on els banys turcs es van convertir en centres de la vida social, i va perviure durant l'edat mitjana. La higiene dels grecs i romans tenia un sentit purificador, alhora que evocava el plaer. </li></ul>
  3. 3. HIGIENE DELS ROMANS: (HOMES) <ul><li>Els homes és banyaven amb assiduïtat i feien les seves necessitats en les latrines públiques, vestigis de l'època romana, o en l'orinal, un altre invent romà d’ús privat. En aixecar els homes rentaven les mans i la seva cara amb aigua, demanant després l'assistència de l'anomenat TONSOR, aquest era l'encarregat d'afaitar la barba i tallar el cabell, les classes aristocràtiques disposaven d'un o diversos d'ells de forma personal, portar un perfecte rasurat en tot el seu cos. Els romans es rentaven les dents amb secrecions renals (orina), els més valorats eren els d'origen Ibèrica. Els romans utilitzaven mocadors per a secar-se la cara i la boca. </li></ul>
  4. 4. HIGIENE DELS ROMANS: (DONES) <ul><li>Les dones es banyaven i perfumada, s'arreglaven els cabells i freqüentaven les bugaderies. Les dones romanes es dirigien als termes acompanyades de les seues serventes, les quals les ajudaven a banyarse, a vestir-se i a pentinar-se. Quan no es podien banyar impregnaven en una esponja perfum i se la passaven per tot el cos per a no fer olor. </li></ul>
  5. 5. TERMES I BANYS, PLAER, OCI I LUXE <ul><li>Els banys públics existien de forma modesta a Roma des del segle II aC Estaven regentats pels anomenats &quot; balneator &quot;, empresaris privats, als quals es podia accedir pagant una petita quantitat. Tenien poques habitacions, mal ventilades i il.luminades i es brou amb brasers, utilitzant banyeres amb aigua escalfada prèviament. Una situació mort a la que es vivia en els banys europeus de l'edat mitjana. </li></ul><ul><li>Els banys turcs o els hammam es converteixen en l'actualitat en rituals de purificació religiosa, plaer i higiene. </li></ul>
  6. 6. FOTOS TERMALS: <ul><li>Termes i banys antigament </li></ul><ul><li>Termes i banys actualment </li></ul>
  7. 7. ÈXIT DE LA HIGIENE <ul><li>Els èxits més importants de la higiene romana van ser el subministrament d'aigua i el sistema sanitari. </li></ul><ul><li>Al llarg dels segles I-II dC molts aqüeductes que canalitzaven aigua es van construir per tot l'Imperi, inclosa Hispània. La purificació s'aconseguia posant dipòsits i basses al llarg del trajecte que recorria l'aigua, quedant la destinada a la beguda separada de la resta. </li></ul><ul><li>A més de la utilitzada en banys públics i fonts, disposaven d'aigua per a ús privat, el que permetia als rics obtenir tota la que desitjaven. Encara que els menys acabalats podien abastir també d'aigua suficient, molts pobres l'aconseguien de deus o aiguaders. </li></ul>
  8. 8. NETEJA QUOTIDIANA A ROMA <ul><li>En la majoria de les llars, la neteja era realitzada per servents, normalment esclaus. Per a la neteja diària de la llar romà es feien servir sistemes tradicionals com: </li></ul><ul><ul><li>Els draps , escombres i esponges , a més de l'aigua i les serradures amb els que s'arrossegava o dissolia la brutícia. </li></ul></ul>
  9. 9. MATERIALS MÉS UTILITZATS: <ul><li>Els draps més toscos : </li></ul><ul><ul><li>Es feien servir a les cuines en la neteja i assecat de les mans i la vaixella, mentre que els seus germans de millor qualitat es reservaven per al seu ús en certes estances, com la recepció de convidats. </li></ul></ul><ul><ul><li>S'usaven a la cuina per netejar-se les mans o assecar i abrillantar els estris. </li></ul></ul><ul><ul><li>Els de més qualitat es reservaven per al seu ús en algunes estances, com les utilitzades en la recepció de convidats. </li></ul></ul><ul><ul><li>També es podien utilitzar de tovallons que cadascú havia de dur quan era convidat a un sopar o menjar fora de casa seva. </li></ul></ul><ul><li>Les esponges : </li></ul><ul><ul><li>Ajudaven a netejar les superfícies polides de columnes i taules. </li></ul></ul><ul><ul><li>També servien per a la higiene personal, fent de paper higiènic. </li></ul></ul><ul><li>Les escombres : </li></ul><ul><ul><li>Van ser molt utilitzades per a la netetja de les cases. </li></ul></ul>
  10. 10. INCONVENIENTS DE NETEJA : <ul><li>Un dels grans mals de cap de les llevadores romans i dels majordoms de les cases va ser: </li></ul><ul><ul><li>El rentat de la roba es podia remullar i aclarir les peces més lleugeres, però no es coneixia en sabó. </li></ul></ul><ul><ul><li>Les peces de llanes i les taques més persistents eren enviades a les bugaderies. </li></ul></ul><ul><ul><li>En aquestes s'empraven diverses substàncies minerals i vegetals , amb múltiples aclarits. </li></ul></ul><ul><ul><li>En els sòls no porosos , com els de menjadors, s'utilitzava el serradures per absorbir greixos i líquids abans d'escombrar (una altra tècnica molt utilitzada era el baldeig d'aigua). </li></ul></ul><ul><ul><li>El que no estava tan net era el carrer, els residus i les aigües servides es tiraven per la finestra a la veu de &quot;aigua va!“ (la qual cosa obligava a caminar mirant cap amunt) </li></ul></ul>
  11. 11. FOTOGRAFIES ROMANES :

×