Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Sector terciari

3,135 views

Published on

  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Sector terciari

  1. 1. EL SECTOR TERCIARI <ul><li>El sector serveis </li></ul><ul><li>Tipus de serveis </li></ul><ul><li>El comerç </li></ul><ul><li>El turisme </li></ul><ul><li>Les àrees turístiques </li></ul><ul><li>El turisme a Espanya </li></ul><ul><li>DOSSIER: El turisme a Catalunya </li></ul>
  2. 2. 1. El sector serveis <ul><li>L’EXPANSIÓ DEL SECTOR TERCIARI </li></ul><ul><li>Causes: </li></ul><ul><li>Desenvolupament de les noves tecnologies </li></ul><ul><li>Internacionalització dels mercats </li></ul><ul><li>Externalització de funcions </li></ul><ul><li>Desenvolupament urbà + augment de la renda + augment disponibilitat de temps lliure </li></ul><ul><li>Extensió dels sistemes de protecció social </li></ul><ul><li>+ desenvolupament= + pes del sector serveis </li></ul><ul><li>PAÏSOS DESENVOLUPATS </li></ul><ul><li>Entre el 50 i el 70% de la població activa en el sector serveis </li></ul><ul><li>PAÏSOS SUBDESENVOLUPATS </li></ul><ul><li>Intens èxode rural i fort creixement urbà: activitats terciàries amb caràcter submergit </li></ul><ul><li>Serveis de l’administració de l’Estat sobredimensionat </li></ul><ul><li>A les ciutats hi predominen les formes tradicionals de comerç amb unitats petites o familiars. </li></ul>
  3. 3. 2. Tipus de serveis <ul><li>ELS SERVEIS PÚBLICS </li></ul><ul><li>Serveis que estan sotmesos al control de l’administració </li></ul><ul><li>Responen a les necessitats socials o de reequilibri territorial </li></ul><ul><li>Serveis administratius : seguretat, administració dels recursos de l’Estat i execució de les polítiques urbanístiques </li></ul><ul><li>Serveis educatius : en aquells països amb educació obligatòria </li></ul><ul><li>Serveis culturals : biblioteques, museus, … </li></ul><ul><li>Serveis sanitaris: indicador clar del grau de desenvolupament de l’estat del benestar </li></ul><ul><li>Serveis assistencials : Proporcionen assitència i protecció a les persones (jubilació, subsidis d’atur, ….) </li></ul><ul><li>Infraestructures de transport i de comunicacions </li></ul><ul><li>ELS SERVEIS PRIVATS </li></ul><ul><li>Serveis que es desenvolupen en funció de les necessitats del mercat </li></ul><ul><li>Destaquen el comerç, el turisme i el transport de mrecaderies. </li></ul><ul><li>Bancs i serveis financers </li></ul><ul><li>Serveis informàtics </li></ul><ul><li>Assegurances </li></ul><ul><li>Serveis personals </li></ul>
  4. 4. 3. El comerç (I) <ul><li>L’ACTIVITAT COMERCIAL </li></ul><ul><li>Def: Activitat que permet la circulació de productes i de serveis entre la producció i el consum, i que facilita que es puguin localitzar en el lloc, en el moment i amb la presentació que el consumidor demana. </li></ul><ul><li>Mercat : espai on es realitzen els intercanvis comercials. </li></ul><ul><li>Mercat concret: la mercaderia és present </li></ul><ul><li>Mercat abstracte: la mercaderia no hi és present (negoci de compravenda de matèries primeres, borsa – compraventa d’accions de les societats) </li></ul><ul><li>Condicionants del desenvolupament del mercat interior </li></ul><ul><li>Demografia, extensió territorial, nivell de renda, hàbits de consum i les xarxes de transport i de comunicació. </li></ul><ul><li>Canals de distribució (Mirar gràfic de la pàg. 76 sobre circuits de distribució) </li></ul><ul><li>En funció de la complexitat dels canals de distribució, el preu final d’un producte pot augmentar fins a un 200% respecte del preu en origen en funció del nombre d’intermediaris que intervenen. </li></ul><ul><li>Estudi de la demanda </li></ul><ul><li>Per a incentivar el consum s’han desenvolupat el màrketing i la publicitat que tenen per objectiu estudiar els hàbits de consum i els factors que intervenen en la pressa de decisió sobre què comprar </li></ul>
  5. 5. 3. El comerç (II) <ul><li>LA REVOLUCIÓ COMERCIAL </li></ul><ul><li>Nous circuits comercials : hipermercats i grans magatzems que actuen alhora com a majoristes i minoristes (eliminació d’un bon nombre d’intermediaris) </li></ul><ul><li>Noves formes de lleure : les grans superfícies combinen l’oferta comercial amb la d’oci i lleure (cinemes, bowling, …) </li></ul><ul><li>Causes del desenvolupament dels hipermercats i dels complexos comercials i de lleure : </li></ul><ul><li>Incorporació generalitzada de la dona al mercat laboral (congelador i microones) </li></ul><ul><li>Noves pautes de poblament i desenvolupament de xarxes de vies ràpides </li></ul><ul><li>Estratègies del comerç tradicional : </li></ul><ul><li>Agrupar-se en centrals de compres per aconseguir preus similars als de les grans superfícies </li></ul><ul><li>Establir zones comercials peatonals al centres urbans. </li></ul><ul><li>El comerç electrònic </li></ul><ul><li>Xarxes telemàtiques que posen en contacte productors i distribuïdors directament amb consumidors. </li></ul>
  6. 6. 4. El turisme <ul><li>UN SECTOR EN CREIXEMENT </li></ul><ul><li>Def : Totes aquelles activitats de producció i de consum originades pels desplaçaments que tenen més d’una pernoctació fora del domicili habitual, amb una finalitat d’oci, de negocis o per motius de descans i de salut. </li></ul><ul><li>Factors que van permetre el desenvolupament del turisme després de la Segona Guerra Mundial : </li></ul><ul><li>- Millora del nivell de vida dels ciutadans dels països industrialitzats </li></ul><ul><li>Generalització de les vacances remunerades </li></ul><ul><li>Desenvolupament de les xarxes de transport terrestres </li></ul><ul><li>Abaratiment dels costos del transport aeri. </li></ul><ul><li>Factors que condicionen els fluxos turístics en funció del motiu del viatge : </li></ul><ul><li>Factors socials: Necessitat de fugir de l’stress, de la ciutat </li></ul><ul><li>Factors culturals: Necessitat de conèixer d’altres cultures, d’altres paisatges (turisme de natura), d’altres formes de vida (turisme rural)…. </li></ul><ul><li>LA IMPORTÀNCIA ECONÒMICA DEL TURISME </li></ul><ul><li>Tour operadors o operadors turístics: empreses majoristes que dissenyen els paquests turístics </li></ul>
  7. 7. 5. Les àrees turístiques <ul><li>EUROPA AL CAPDAVANT DELS PRINCIPALS FLUXOS TURÍSTICS </li></ul><ul><li>Prop del 95% dels moviments turístics provenen dels països rics, tant pel que fa al trusime interior com exterior. </li></ul><ul><li>Pols emissors de turisme : Europa Occidental, Amèrica del Nord i el Japó </li></ul><ul><li>Pols receptors de turisme : la Mediterrània, el Carib i el sud-est asiàtic </li></ul><ul><li>Europa Occidental </li></ul><ul><li>Turisme de sol i platja: Àrees litorals de la Mediterrània d’Espanya, França i Itàlia </li></ul><ul><li>Turisme urbà: Grans capitals europees: Paris, Londres, Amsterdam, Barcelona. </li></ul><ul><li>Turisme d’esports d’hivern: zona dels Alps. </li></ul><ul><li>ELS FLUXOS TURÍSTICS A ALTRES ÀREES DEL MÓN </li></ul><ul><li>Amèrica del Nord </li></ul><ul><li>Àsia </li></ul><ul><li>Mediterrània meridional </li></ul><ul><li>Àfrica Negra </li></ul><ul><li>Dificultats per al desenvolupament turístics en països subdesenvolupats: l’elevat cost de les infraestructures turístiques i les directament relacionades (aeroports, …). </li></ul>
  8. 8. 6. El turisme a Espanya <ul><li>UN SECTOR CLAU </li></ul><ul><li>Enquesta de població activa. 2on trimestre 2007. INE </li></ul><ul><li>Milers d’ocupats </li></ul><ul><li>Principals causes del creixement del sector turístic: </li></ul><ul><li>La situació física privilegiada del litoral espanyol </li></ul><ul><li>Uns preus inferiors als dels països competidors </li></ul><ul><li>Legislació que va afavorir les inversions estrangeres </li></ul><ul><li>Coincidència amb un moment de bonança econòmica en els països emissors </li></ul><ul><li>Principals zones turístiques espanyoles (mirar mapa pàg. 82) </li></ul><ul><li>L’IMPACTE DEL TURISME EN EL MEDI </li></ul><ul><li>El creixement incontrolat no ha anat acompanyat dels equipaments socials corresponents </li></ul><ul><li>Reducció d’espais naturals singulars </li></ul><ul><li>Deteriorament del patrimoni natural i cultural </li></ul>Agricultura 921 4,52% Indústria 3.243,8 15,93% Construcció 2.713,7 13,32% Serveis 13.488,7 66,23% TOTAL 20.367,2 Turisme 1.300 6,38%
  9. 9. DOSSIER: El turisme a Catalunya <ul><li>PRINCIPALS ZONES TURÍSTIQUES </li></ul><ul><li>Litoral: Costa Brava i Costa Daurada </li></ul><ul><li>Zona dels Pirineus: esports d’hivern + esports d’aventura </li></ul><ul><li>Ciutat de Barcelona </li></ul><ul><li>Zones interiors </li></ul><ul><li>http://www.gencat.net/turistex_nou/intro_cat.html </li></ul>

×