Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Evolució de la forma urbana

3,326 views

Published on

Published in: Education, Technology, Real Estate
  • Be the first to comment

Evolució de la forma urbana

  1. 1. L'EVOLUCIÓ DE LA FORMA URBANA Geografia 2n batxillerat
  2. 2. I. LA CIUTAT PREINDUSTRIAL De la polis a la ciutat industrial
  3. 3. De la polis a la civitas I ● L’urbanisme del món grec es fonamenta en els principis d’ Hipòdam de Milet (Atenes, segle V a. C.): la ciutat ha de donar forma a l’ordre social ● La retícula urbana ortogonal facilita la planificació i la construcció de noves colònies. ● El mòdul urbà és l’habitatge Planta de la ciutat hellenística de Priene Font: http://www.utexas.edu/courses/citylife/
  4. 4. De la polis a la civitas II ● El mòdul urbà romà és el carrer, la via urbana, el seu traçat el que determina la trama i forma de la ciutat ● Roma: urbi et orbe ● Forma urbis Romae: Palaus, temples, termes, amfiteatres, circs i forum ● Colonització romana: ciutats a partir de ○ poblats indígenes ○ ampliació de grans propietats rústiques ○ Consolidació de campaments militars (cardo longitudinal i decúmenus transversal)
  5. 5. La Barcelona romana Font: http://sobrebarcelona.com/2009/04/14/un-paseo-por-la-barcelonaromana/ http://www.xtec.es/~sgiralt/labyrinthus/roma/urbs/planbcn.htm
  6. 6. La civitas dei medieval ● Després de la caiguda de Roma, Sant Agustí d’Hipona redacta la De Civitatis Dei, nou imperi espiritual. ● El monastir va ser la primera expressió medieval del civitas dei. ● La ciutat medieval és una població i un lloc limitats per una muralla. ● Dins i fora de les muralles (ravals) ● Les ciutats medievals són molt diverses ○ Ciutats episcopals de base romana: Florència, Barcelona, León, Viena i Colònia ○ Ciutats monàstiques ○ Sistemes defensius de l’Alta edat mitjana ○ Noves ciutats comercials i universitàries: Paris.
  7. 7. Reconstrucció del conjunt d l’abadia de Cluny Imatgen de com seria el monastir cap a 1157, según K. J. Conant. Font: www.kalipedia.com
  8. 8. La Barcelona medieval http://www.upf.edu/materials/fhuma/portal_geos/tag/img/img_temes/318bcnfinesedadmedia.jpg
  9. 9. Bibliografia bloc I ● ALONSO PEREIRA, José Ramón: Introducción a la historia de la arquitectura. De los orígenes al siglo XXI. Editorial Reverté. Barcelona. 3ª edició. 2009 ● GRAVAMUNDO, Benedetto: Historia del urbanismo en Europa. 1750-1960. Akal. Madrid. 2009
  10. 10. II. LA CIUTAT INDUSTRIAL Índex ● La situació de les ciutats europees al segle XIX. ● Solucions urbanístiques assajades: ciutat-jardí, ciutat linial, la retícula i la quadrícula.
  11. 11. La situació de les ciutats europees al segle XIX ● La industrialització va fer sorgir greus problemes socials a les ciutats per: 1. Èxode rural Massificació de les ciutats 2. Instal.lacions industrials a l’interior de les ciutats Contaminació 3. Les ciutats són recintes emmurallats i no estan preparades per un creixement tan intens. ● Les ciutats de l’Europa industrializada del segle XIX van arribar en menys de 50 anys a patir una situació insostenible que va provocar conflictes socials molt violents ● Aquesta greu situació social va empènyer les autoritats a reformar les velles ciutats i a millorar els barris més degradats. ● Algunes de les propostes que van sorgir van ser la ciutat-jardí, la ciutat linial, la retícula i la quadrícula.
  12. 12. Solucions urbanístiques assajades: la ciutat jardí ● Reacció contra el maquinisme i la massificació urbana. ● Principi bàsic: salvar el camp i ciutat simultàniament; la ciutat, de la congestió, i el camp, de l’abandonament. ● Paper important de la planificació: ○ Límit d’habitants i distribució equitativa. ○ Instal.lació controlada d’indústries ○ Tot envoltat per un cinturó agrari. ○ Les grans vies de trànsit es situen a l’ exterior. ○ Importància de les zones verdes. ● La mancomunitat ha de ser autosuficient Howard,Ebenezer Font:http://es.wikipedia.org/wiki/Ciudad_Jardín
  13. 13. Solucions urbanístiques assajades: la ciutat linial ● Disseny fonamentat en grans eixos vials ● Arturo Soria projectà el 1882 una actuació urbanística d’ aquestes característiques a Madrid ● Darrera les cases, el camp i així no es perd el contacte amb la natura. ● Solució limitada tant en l’ extensió com en el nombre d’ habitants.
  14. 14. Solucions urbanístiques assajades: la retícula ● Disseny urbanístic fonamentat en una malla amb un caràcter realment biològic. El teixit de la malla és quadriculat. ● És el sistema que va fer servir el Baró Haussmann, prefecte de París per a la remodelació de la capital el 1852. La remodelació va ser un projecte de 25 anys de durada durant l’imperi de Napoleó III. ● Amb aquesta reforma van desaparèixer grans quantitats de carrerons medievals. ● La ciutat es va dividir en 20 barris (arrondisements) amb un cert grau d’ autonomia. ● Importància dels boscos de Boulogne i de Vincennes com autèntics pulmons de la ciutat. ● Avingudes principals tancades per monuments (p.e. Arc de triomf i l’ Avgda dels Camps Elisis)
  15. 15. La remodelació de Paris de 1852
  16. 16. Solucions urbanístiques assajades: la quadrícula. ● Traçat simple i racional utilitzat en diferents moments ○ Campaments romans (cardus i decumanus) ○ Ciutats colonials espanyoles fundades al segle XVI (Ciutat de Mèxic, Caracas, etc) ● En el cas de l’Eixample de Barcelona dissenyat per Ildefons Cerdà trobem una ciutat jardí en una planta quadriculada. El prototipus va ser la remodelació de Haussmann. ● Cerdà era d’ideologia socialista i va publicar la Monografía estadística de la clase obrera de Barcelona l’any 1856. La seva principal preocupació era com millorar la miserable vida del treballador industrial. ● Cerdà va idear les illes de cases com espais on totes les classes socials hi conviurien pacíficament. ● L’eixample s’estengué més enllà de les muralles de la ciutat vella i els pobles independents de la rodalia de Barcelona que després s’ annexionarien.
  17. 17. Solucions urbanístiques assajades: la quadrícula.
  18. 18. Comparativa Pla Rovira amb Pla Cerdà
  19. 19. Fitxa Ildefons Cerdà: Pla d'eixample de Barcelona El Pla Cerdà no era l'opció de l'Ajuntament sinó que va venir imposada pel Ministeri de Foment. 1. Característiques del Pla Cerdà ○ Quadrícula. Xarxa ortogonal formada per carrers amples i rectes que s'encreuen perpendicularment. ■ Per trencar la monotonia va traçar dos eixos paral.lels i dos diagonals. ○ Policentrisme. la ciutat industrial ha d'evitar privilegiar un únic centre i per tant, es distribueixen els equipaments equitativament. 1. un centre social cada 25 illes de cases 2. un mercat cada 100 illes de cases 3. un parc cada 200 illes de cases 4. un hospital cada 400 illes de cases
  20. 20. ○ Una estació d'estacions: centre intermodal (ferroviari, marítim i viari) de mercaderies. ○ Carrers amb arbres. Per guanyar espai als edificis i sanejar l'ambient ○ Illes de dos costats ○ Xamfrans
  21. 21. Els plans urbans quadriculats transmeten una sensació d'ordre i seguretat i estan pensats per ser fàcils de controlar. Avantatges ● Més ordre, traçat simple i racional ● Més espai per a construir tant edificis, com carrers, parcs, i d'altres equipaments ● Previsions d'espai per al futur creixement de la ciutat ● Àrees verdes i llocs de trobada ● Distribució equitativa dels equipaments per facilitar l'accés des de qualsevol punt de la ciutat. Inconvenients ● Desorientació, dificultat per orientar-se degut a la monotonia de la quadrícula ● Dificultat a l'hora de travessar en sentit radial o diagonal.
  22. 22. Mercat de Sant Antoni
  23. 23. III. LA CIUTAT POSTINDUSTRIAL: POSTMETRÒPOLI
  24. 24. Postmetròpoli: Noves formes de producció i d'apropiació de l'espai condueixen a la substitució de la ciutat segregada i jerarquitzada, característica de la ciutat industrial, i la seva substitució per àrees urbanes fragmentades constituides per la iuxtaposició* d'entitats diferents per l'augment d'oferta d'alternatives al centre i a la perifèria. Exòpoli o ciutat exterior: metròpolis habitada per gent que treballa en ella o que practica el teletreball, on el prefixe "exo" es refereix tant al creixement de la ciutat fora dels nuclis urbans tradicionals com a la ciutat que ja no ofereix qualitats de ciutadania *JUXTAPOSAR v. tr. Posar una cosa tocant a una altra, al seu costat sense altra cosa intermèdia
  25. 25. Urbanalització: paisatge banal estandaritzat en les seves àrees dedicades al consum, a l'oci, al turisme o a les noves perifèries residencials
  26. 26. Bibliografia del bloc III SOJA, E. W., Postmetrópolis. Estudios críticos sobre las ciudades y las regiones, Madrid, Traficantes de sueños, 2008. MUÑOZ, F., Urbanalización: paisajes comunes, lugares globales, Barcelona, Gustavo Gili, 2008.

×