Punt avui05122012

836 views

Published on

Aqui podràs veure totes les seccions d'un diari i podràs contestar les preguntes que et proposa el llibre Lectogrup Vermell.

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
836
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
140
Actions
Shares
0
Downloads
2
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Punt avui05122012

  1. 1. Dimecres, 5 de desembre del 2012. ANY XXXVII. NÚM. 12670 1,20€ Desocupació Sabadell L’atur registra el Bustos renuncia pitjor novembre temporalment des del 2008 ■ P16 a l’alcaldia ■ P11 www.catalunyavolviureenllibertat.cat FERMA · Rigau planta el ministre i avisa que el model educatiu no es toca CIMERA · Mas convoca tots els partits contra la involució lingüística ■ P4-8 CARTES AL MINISTRE WERT Els lectors que vulguin rebatre el pla contra el català poden fer-ho al web d’El Punt Avui, que farà arribar les cartes al ministre. ■ P9 829430-1048404JEl ministre Wert i la consellera Rigau (en primer terme), ahir, durant la conferència sectorial d’Educació ■ J.J. GUILLÉN / EFE118468-105001V
  2. 2. 2 | EL PUNT AVUI DIMECRES, 5 DE DESEMBRE DEL 2012 Pressions a Botín aEns Otegi El Ministeri de l’Inte- rior està inquiet per- què veu que ETA, a desaparició. Per això alguns assessors aconsellen al minis- Catalunya Sembla que el Ban- co Santander conti- nua interessat a ad- Aquesta operació es faria a través de Ba- nesto. Ara hi ha mo-ha arribat banda d’algun co- municat, no fa pas- tre que traslladi Ote- gi a alguna presó al quirir Catalunya Caixa i guanyar pes viments discrets que es podrien con- sos decidits cap a la sud d’Espanya. al conjunt de l’Estat. cretar al gener. Són faves comptades Les cares de la notícia ————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————— Martí Gironell‘Victus ab -+= MINISTRE D’EDUCACIÓ -+= MINISTRA D’OCUPACIÓ -+= PRESIDENT EN FUNCIONS -+= ALCALDE DE SABADELLamore’ José Ignacio Fátima Artur ManuelHe acabat de llegir la novel·la d’Albert Sán- Wert Báñez Mas Bustoschez Piñol i m’ha agradat. D’entre les gaire-bé sis-centes pàgines, però, em quedo amb Incendiari Estadística El país Retiradadues frases que per mi no només són me-morables sinó que són la clau. El deslloriga-dor per entendre no tan sols la novel·la sinó irresponsable nefasta se la juga a tempstambé la Història en general, que sempre és Ja és prou complicat fer una llei És cert que la culpa que aug- El català és un dels nuclis del Manuel Bustos, com qualsevolmés fàcil d’arribar-hi a través de les histò- per solucionar un problema menti l’atur no és tota d’ella, si- nostre país. Sense el català altre polític sobre el qual hi haries en minúscules. L’una és: “L’amor és que no existeix; però si a més nó d’una crisi de consum, de també existiria Catalunya, en- sospites d’algun fet delictiu, téuna merda.” I l’altra: “No sabràs fins que et aquesta llei serveix per provo- crèdit, de confiança i, fins i tot, cara que segurament no seria dret a la presumpció d’innocèn-donis, no et donaràs fins que sàpigues.” La car un conflicte, el que la pro- de decència; però Fátima Bá- tan igual a Espanya com es vol a cia. És un principi que sovintprimera és categòrica i contundent i és en la mou és un incendiari irrespon- ñez es va precipitar, com altres Madrid. Però ara s’està con- s’oblida. Tenim tendència a fer-base de la segona que sembla que es mos- sable. Si Wert es molestés a ve- dirigents populars, en afirmar griant una agressió intolerable. ne escarni. Després, si quedasegui la cua perquè és causa i efecte. nir a conèixer el territori per al que l’Estat ja començava a sor- El país ha de fer pinya en defen- confirmada la seva innocència,L’amor és una merda perquè quan te n’ado- qual vol fer la llei, demanaria ex- tir-se’n. Que calli i que parli no- sa de la llengua i de l’escola. pocs demanen excuses i el malnes, que t’ha posseït, quan saps que estàs cuses i marxaria. Avergonyit. més quan sigui veritat. Mas ja ha fet el primer pas. ja està fet.enamorat reconeixes que ho donaràs tot,L’amor et dóna la llibertatde fer el que vulguis Vuits i nous Amb avarícia campanya, hauria hagut nya independent no hi hau-fins i tot la vida, sigui per la causa que sigui. d’afavorir el PP de l’Alícia ria pensions. L’endemà deQui arriba a aquesta conclusió és el mateix Sánchez Camacho, que és el saber-se els resultats, l’Es-penques d’en Martí Zuviria. Un paio que partit també de Wert. Passa panya independent va abai-semblaria esquerp a totes les qüestions sen- que el PP es refia tan poc xar les pensions.timentals i de cor però que hi cau de quatre dels catalans que no es refia La llei del ministre Wertgrapes. M’ha quedat ben clar que entre unió on Rajoy va impartir ni dels catalans que voten el ha fet dir a alguns esperan-aquell seny tan nostrat, que se suposa que ————————————————————————————————————————————————————————— ordres o el meu informant PP. Per por que alguns vo- çats que tindrà la virtut deens dóna la tranquil·litat, la parsimònia, la és de debò infal·lible i el dels tants del PP es posessin les precipitar la independència.calma abans de prendre qualsevol decisió Manuel altres no val res. I això que mans al cap davant una llei Com que la data d’aquest fet–encara que després tampoc sigui garantia Cuyàs jo no em bellugo per Madrid, tan maligna, la treuen quan no està enlloc fixada, jo noque l’encertem– i l’orgull tan castellà, a mig que és on millor s’haurien posar-se les mans entenc què vol dir que l’hagicamí de l’heroisme absolut i la més sublim de Vaig dir, perquè m’ho havia de captar les inten- al cap ja no ser- de precipitar i avançar. Joles ximpleries, em quedo amb la paraula que assegurat el meu informant cions governa- veix de res. només entenc quetot ho mou en aquest món: l’amor. Els que infal·lible, no perquè m’ho in- mentals. Quins pa- ens volen fer patir ivan donar la vida en aquell fatídic 11 de se- ventés ni m’ho imaginés, que Observin pape- que mentrestant pati-tembre de 1714 i no van desertar, ni fugir, ni el govern de Rajoy preparava que el mi- rots, Alí- rem. Són dolents ambescapar-se, ho van fer per amor. Les coses una revenja postelectoral avarícia.no es fan ni per lleialtat, ni per sacrifici, ni per contra Mas i el seu govern, i, I esperin-se, perquè elinterès, ni per ideals, ni per diners… o sí que en definitiva, contra els cata- president Mas, que algu-es fan per tots aquests motius i pels que ens lans, i em van respondre que na cosa s’ensumava, ja quepuguem inventar i en la novel·la hi ha una co- era al contrari: que Rajoy ha- també té informants infal-lla de personatges que compleixen aquests via donat ordres als seus sub- libles, va dir divendresrequisits. Ara, tot allò que es fa per amor es fa alterns de suavitzar relacions passat amb una veu pe-de manera plaent, no pesa, no és cap càrre- amb Catalunya i fer-se esti- tita que “confiava” quega, sense cap remordiment de consciència. mar. Dilluns, una setmana el govern de Rajoy noL’amor et dóna la llibertat de fer el que vul- després de les eleccions, sa- seria hostil ambguis. No sé vostès, però ja hi firmaria que els bíem que el ministre de Cul- el territori mésnostres polítics s’inspiressin o s’emmiralles- tura i Ensenyament, Ignacio productiu i ex-sin en aquesta actitud que molts catalans Wert, tenia enllestida la llei portador de l’Estat.van tenir en aquell episodi clau i demostres- més lesiva contra l’ensenya- nistre presenta ANTHONY GARNER Què vol dir això? Volsin el mateix amor a l’hora de treballar pel ment en català i del català la llei després de les dir que ho serà. Ara lapaís. Si sant Agustí diu que l’amor tot ho que mai s’hagi articulat en eleccions, i no abans. Sem- cia, quins paperots. L’Alícia llengua, aviat les transfe-venç, amor omnia vincit, doncs siguem ven- democràcia. O el ministre blaria que si l’hagués feta va anar pels casals d’avis ad- rències que no ens vindran.çuts per l’amor, victus ab amore. no hi sent o no era a la re- pública abans, en plena vertint que amb una Catalu- Amb avarícia.
  3. 3. EL PUNT AVUIDIMECRES, 5 DE DESEMBRE DEL 2012 |3 La frase “El model català és intocable” del dia Irene Rigau, CONSELLERA D’EDUCACIÓA la tres————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————— EDITORIAL En defensaXevi Xirgoxxirgo@elpuntavui.cat————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————— de la dignitat de CatalunyaQuè t’has cregut, Wert?Q El sistema educatiu de Cata- uè t’has cregut, José Ignacio, que ens véns a donar lliçons “Quina autoritat plert res; que heu apujat els impostos, heu abaratit l’acomiadament, heu lunya és un model de convi- d’aquesta manera? Quina au- toritat moral et penses que moral et penses aprovat una amnistia fiscal, apujat l’IRPF, congelat el sou dels funciona- vència lingüística. Els escolars sur- ten dels centres educatius amb untens, ministre, per venir-nos a explicarcom hem de fer les coses, com hem que tens, ministre, ris, i que teniu una llista tan llarga de promeses electorals incomplertes que coneixement igual de les dues llen-d’ensenyar als nostres alumnes i en per alliçonar-nos ara resulta que l’única que podreu gües cooficials. Només des d’unaquin idioma? No et fa vergonya, atacar complir és la de la recentralització deimpunement el nostre sistema educa- sobre com hem l’Estat, que a més a més us va bé per- òptica interessada a destruir aquesta convivència com a pas ne-tiu, posar en perill la nostra cohesió so-cial i convertir les teves fòbies perso- de fer les coses?” què cada cop que aneu contra els cata- lans us dóna rèdit a la resta de l’Estat. cessari per fracturar socialment elnals en qüestions d’estat? Sento vergo- Però jo ho trobo indigne. Insisteixo, nostre país es poden entendre lesnya aliena, de veritat, que un ministre, no sé quina autoritat moral té Wert campanyes i accions malignes quejustament d’Educació, sigui tan mal- perquè ens l’hàgim d’escoltar, perquè es desenvolupen des de fa unaeducat. Ets un fatxenda, sincerament. la consellera Rigau hagi d’anar a Ma-Perquè vas i dius en veu alta que als ca- drid a donar explicacions, o perquè trentena d’anys amb la complaen-talans els has d’espanyolitzar, i ho dius ara tots els partits catalans hagin de ça d’alguns mitjans de comunica-en un to que em fa ballar el cap de si no celebrar una cimera la setmana vi- ció fets i pensats des de Madrid.et dius realment José Antonio i no pas nent per parlar d’educació. De cime- Aquestes campanyes fonamenta-José Ignacio. Ets un indocumentat, ra, senyors meus, només n’hem de fer des en el deliri quan no la mentidafrancament. Jo ja ho entenc, que del una. I és per decidir quin dia ensprograma electoral del PP no heu com- n’anem. han acabat fent forat. Hi ha polítics del Partit Popular, com José Igna- cio Wert, que se les han cregut. IEl timbal sense diàleg ni el consens que ha de presidir qualsevol relació políti-Bel·ligerància ca en democràcia ha decidit lami- nar l’escola catalana i l’idioma cata- là, transformant-lo en poc més queD’ençà del 25-N, el PP no en una llengua estrangera al seudeixa de marcar el camí.Des d’aquí, Sánchez-Ca- propi país.macho nega el vot dels ca-talans, que ha dit: Mas pre- Davant d’aquests fets, la con-sident, diàleg amb les altres sellera d’Ensenyament en fun-forces i autodeterminació. cions, Irene Rigau, va deixar ahirDes d’allà, Rajoy continuaofegant la Generalitat, plantat el ministre. La consellera vaaquest cop torpedinant una fer aquest gest no com a política dede les poques vies d’ingres- CiU, sinó en representació i defen-sos que encara podia obrir sa de la dignitat del nostre país. Ri-el govern per pal·liar el dèfi-cit, l’impost d’entitats ban-càries. I ara, oh sorpresa!, Desclot gau sap que no està sola: els resul- tats de les eleccions, amb una ma- joria sobiranista, ho proven. Cata-Espanya torna a legislarcontra el català, amb l’ob-sessió de treure-se’l del da- Davant, darrere i de costat lunya ha fet pedagogia i s’ha expli- cat a Espanya. Però Espanya sem- Tvant, com fa setanta anys icom en fa 300. La plantada res són els fronts que castellà sigui també idioma ministre Wert i la seva llei orgànica pre ha respost amb el menyspreu ide la consellera Rigau al mi- miren de debilitar la vehicular en l’ensenyament. Per de millora de la qualitat educativa, la mala fe. Només hi ha una maneranistre Wert és d’agrair, però llengua catalana en el darrere, hi ha l’acció paral·lela i que pretén aconseguir “la de solucionar aquest problema quecaldran més gestos, més sistema educatiu dels territoris complementària dels nous proporció equilibrada entre el Partit Popular ha creat en solitari.actituds fermes, més uni- que la tenen com a pròpia. Per governs del Partit Popular de les l’espanyol i les llengüestat, més bel·ligerància con- davant, hi ha l’acció dels tribunals Balears i de la Generalitat cooficials”. Triple foc enemic. I és que la proposta legal sigui reti-tra els atacs i sobretot iden- de justícia contra la immersió Valenciana per liquidar els centres Tothom a terra, que tiren amb rada, que el ministre Wert dimiteixitificar clarament amb qui ja lingüística a Catalunya. El Tribunal que consideraven també el català bala trífida. i que el seu lloc l’ocupi una personano cal entendre’s. Constitucional, el Suprem i el com a única llengua vehicular. La que, com a mínim, tingui ganes de Tribunal Superior de Justícia de trampa del 30-30-30 (30 per cent dialogar i establir aquests ponts a Toni Catalunya han anat encadenant les sentències, com cireres de castellà, 30 de català i 30 d’anglès) no se la creu ningú. Ara Vicent Catalunya, tal com, diuen, és el de- Brosa negres, per imposar que el també i de costat, ha paregut el Sanchis sig de Rajoy.
  4. 4. 4 | EL PUNT AVUI DIMECRES, 5 DE DESEMBRE DEL 2012Política Bustos deixa L’alcalde renuncia CiU sospesa Estudia dinamitar els l’alcaldia fins temporalment trencar alguns acords que manté que s’aclareixi després de la pactes amb amb els populars a el cas filtració d’algunes el PP la Diputació de converses seves Barcelona i la CCMANo, ministreCONTUNDENT Rebuig unànime als plans de Wert per convertir el català en matèria optativa UNITAT Rigau planta elministre i el govern no descarta la insubmissió per defensar l’actual model amb el suport d’ERC, el PSC, ICV-EUiA i la CUPRicard Palou Conferència General deBARCELONA Política Universitària con- vocada des del ministeri.L’esborrany de llei orgàni-ca de millora de la qualitat Front comú i cimeraeducativa (LOCME) im- Malgrat estar en funcions,pulsat pel ministre José Ig- el govern no està sol en lanacio Wert, i que amenaça resposta contra aquestaamb convertir la llengua ofensiva. Artur Mas vacatalana en una assigna- convocar una cimera quetura optativa, ha obert un es farà la setmana vinentnou front de conseqüèn- per visualitzar l’ampli su-cies imprevisibles entre el port dels partits a l’actualgovern català i l’espanyol. model educatiu. ERC, elL’executiu en funcions de PSC, ICV-EUiA i la CUP jala Generalitat es va mos- van expressar la seva totaltrar ahir disposat a portar disposició a integrar-se enla llei al Tribunal Constitu- aquest front comú, en elcional per invasió de com- qual no hi seran ni el PP nipetències en cas que final- de Ciutadans, les úniquesment s’aprovi. I tant la veus favorables a la pro-consellera d’Ensenya- posta del ministre Wertment, Irene Rigau, com el que es van sentir ahir desportaveu, Francesc Homs, de Catalunya.van expressar la seva fer- La comunitat educativama intenció de “fer preva- José Ignacio Wert, en l’inici de la reunió sectorial d’ahir a Madrid. Al fons, Irene Rigau ■ EFE / JJ. GUILLÉN es va afegir a un rebuig for-ler” el contingut de la llei ça evident a les xarxes so-d’educació de Catalunya lingüística, que l’executiu donar sense ni tan sols en- racteritza, al final de la prem i que vol convertir el cials i que aviat podria ma-(LEC) aprovada pel Parla- considera “intocable”, tal trar a discutir una propos- trobada el ministre d’Edu- castellà en llengua vehicu- terialitzar-se al carrer enment, la qual cosa seria un com va comunicar Rigau ta que considera “inad- cació es va mostrar sor- lar a les escoles. Avui, el go- forma d’accions reivindi-gest d’insubmissió, mal- al mateix ministre en la re- missible”, per molt que près pel rebombori causat vern de la Generalitat do- catives contra un projectegrat que tots dos van evi- unió de la Conferència Wert la suavitzés a última per una proposta que, se- narà continuïtat a la seva que certifica que el distan-tar utilitzar aquest terme. Sectorial d’Educació cele- hora convertint el català gons va afirmar, planteja plantada i no enviarà el se- ciament entre Catalunya iL’objectiu és defensar un brada a la tarda a Madrid, i en matèria avaluable. el mateix que defensen el cretari general d’Universi- l’Estat espanyol no para demodel, el de la immersió que la consellera va aban- Amb la flegma que el ca- Constitucional i el Su- tats, Antoni Castellà, a la créixer. ■Cronologia2006 2008 2010 2011 2011 2012 201202-05Denegació La conselleria 05-12 09-12 09-3 05-5 Doble El Suprem Decret El Hi insisteix El pare reclama 08-3 26-6 El ple Els 21 El Supremd’Educació desestima la sol·li- negació La Estima el re- TSJC dóna al TSJC que obligui la Genera- jutges del reitera encitud d’un pare que, en nom sala del Tri- curs de la fa- deu dies litat a aplicar la sentència del TSJC dicta- una segona idels seus fills –un estudiant bunal Supe- mília, amb perquè s’a- Suprem. Hi ha diversos recur- minen que última reso-de segon d’ESO i una de ter- rior de Justí- l’argument pliqui el que sos d’Educació i de la família. l’educació lució que elcer de primària–, demana que cia de Cata- de la sentèn- diu el Su- Al juliol, el TSJC dóna dos me- dels nens del castellà hael castellà sigui llengua vehi- lunya (TSJC) cia del Cons- prem. Edu- sos al govern perquè apliqui demandant de ser tambécular en tots els cursos d’e- desestima el titucional, cació respon el que diu el Constitucional. Al ha de ser en llengua vehi-ducació obligatòria. Li estima recurs de la dictada a que ja ha dit desembre, la sala resol que, castellà però cular, i quali-la petició que les circulars se li família con- l’estiu, que al centre en vista de la “transcendèn- que no s’ha fica de dis-comuniquin en castellà. tra la resolu- retalla com- que atengui cia” del cas, ho ha de resoldre de canviar el criminatoriAquest cas va cuejar als tribu- ció de la Ge- petències a els nens en el ple de la sala contenciosa sistema edu- fer-ho indivi-nals fins l’estiu passat. neralitat. l’Estatut. castellà. administrativa del TSJC. catiu català. dualment.
  5. 5. EL PUNT AVUIDIMECRES, 5 DE DESEMBRE DEL 2012 | Política | 5 grames d’Òmnium Cultural”, expli- ca Sebastià Gordi, exmestre de l’es- cola. Aviat, però, es va veure que el model bilingüe no funcionava. “O es feia tot en català o allò era un desas- tre: els nens, que no coneixien el ca- talà, barrejaven el vocabulari i les estructures dels dos idiomes”, re- corda Francesc Freixanet, exmes- tre de l’escola i actualment director de l’escola Antaviana, hereva de Ton i Guida. Els mestres van haver d’espavi- lar. Parlaven català, però no el sa- bien escriure bé i es van haver de formar a corre-cuita. Per sort, van comptar amb la complicitat dels pa- res. “Els pares, tot i que nom parla- ven català, veien com un avantatge que els seus fills n’aprenguessin perquè, d’aquesta manera, tindrien més possibilitats de trobar feina”, comenta Gordi. Aquella raresa de la immersió, que aleshores feien poques escoles a Catalunya i, encara menys, a barris pràcticament 100% castellanopar-La Norma, en un acte a favor de la normalització lingüística, els anys vuitanta, a Barcelona ■ ARXIU lants, va donar fruits. “Molts ex- alumnes ens agraeixen que els ha-Avui toca català guéssim donat l’oportunitat d’aprendre el català –diu satisfet Freixanet–, per això no podem per- metre que ara vulguin anul·lar tren- ta anys d’història d’un país”. A l’escola Antaviana conviuenPASSAT · Els mestres rebutgen tornar als temps en què la llengua pròpia era només una sense problemes el català, el caste- llà i una vintena de llengües de nensassignatura POR · Una escola pionera en la immersió tem pel model integrador de Catalunya vinguts d’arreu del món. “No hem tingut mai cap conflicte lingüístic, ni cap pare ha vingut mai a queixar- en els anys setanta vivia al barri de dia, que no va tenir un contacte més se perquè fem l’ensenyament en ca-Raül Garcia i AranzuequeBARCELONA Roquetes de Barcelona. A l’escola on anava, el San Antonio María Cla- intens amb la llengua catalana fins que, ja adolescent, es va apuntar a 1962 talà”, constata el director. “Al con- trari, el català és la llengua que acull va ser l’any queEls mestres es freguen els ulls. No ret, el català era només “una assig- un agrupament escolta. es va fundar l’escola nens que a casa seva parlen urdu oes poden creure que, de cop i volta, natura més” i els mestres havien A pocs minuts de casa seva, però, Ton i Guida, una de xinès.” “Si no féssim immersió,desaparegui el model d’escola dels d’empescar-se tota mena de tècni- hi havia una escola que trencava les pioneres de la aquests nens perdrien el dretúltims trenta anys i es torni a finals ques per mirar de familiaritzar els motllos. Els nens aprenien amb els immersió lingüística d’aprendre català perquè a la sevadels anys setanta, quan el català era alumnes amb una llengua que els mètodes pedagògics més avançats en català. vida privada no el parlen”, afegeix.una assignatura més i hi havia bar- era estranya. “Recordo que a classe, de l’època, feien sortides culturals i I què faran els mestres, ara? “Ensris sencers de Catalunya en què la a banda del crucifix i la foto del ge- excursions a la muntanya i, fins i negarem a acatar la norma i que ensllengua pròpia del país era un fet neralísimo, hi havia uns dibuixos tot, estudiaven en català: a l’escola expedientin a tots, si cal. Ara bé, noexòtic. enganxats amb veta adherent amb Ton i Guida, fundada el 1962 per depèn de nosaltres que es consideri “Al meu barri gairebé ningú par- el nom d’objectes quotidians en ca- Maria Antònia Canals. troncal el català i serveixi per apro-lava en català, ni al carrer ni a l’es- talà, com ara una poma, perquè sa- “Al principi, l’escola era bilingüe i var l’ESO. Això ho haurà de resoldrecola”, rememora José Heredia, que béssim com es deia”, explica Here- s’estudiava català a través de pro- el govern”, conclou Freixanet. ■832993-1065411w
  6. 6. |6 Política | EL PUNT AVUI DIMECRES, 5 DE DESEMBRE DEL 2012Rigau planta el ministre i lunya, tot remetent-se a sentències del Constitu- cional i del Suprem. Però les explicacionsavisa que el model no es toca que prèviament havia do- nat dins la reunió no ha- vien convençut la conse- llera, que a la sortida quali- ficava d’“inadmissible” l’actitud desafiant i fugis-a La consellera abandona una reunió dels territoris amb l’Estat per estudiar la nova llei d’educació sera del ministre i atribuïa la decisió a raons exclusi-en constatar que el PP no es fa enrere a Wert nega que el seu govern vulgui atacar l’escola catalana vament polítiques, i en cap cas acadèmiques. A partirMontse Oliva d’aquí, Rigau va deixarMADRID clar que la intenció de la– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – Generalitat és mantenir“El model català és intoca- l’actual sistema i que, enble.” La consellera Irene tot cas, si Wert persisteixRigau va aixecar-se de la en l’“atac” i el “menysteni-taula en plena discussió ment”, “ens veurem alsentre l’Estat i els territoris tribunals”. Com a pas pre-per consensuar l’enèsima vi, la conselleria redactaràreforma educativa en un informe per argumen-comprovar que el ministre tar el perquè de l’oposicióJuan Ignacio Wert no té frontal del govern a la “in-cap intenció de recular en volució” que es pretén con-el seu intent de dinamitar sagrar a través de la futural’escola en català i fomen-tar la segregació. Desprésd’exigir al membre del go- Les frases —————————————————————————————————vern del PP que retirés elpolèmic esborrany que im- “Possibilitar centresplica una esmena a la tota- separats trenca lalitat al sistema educatiu i cohesió, i el govern nod’obtenir com a resposta ho pot admetre”un altre redactat que no Irene Rigauimplica fer-se enrere en les CONSELLERA D’ENSENYAMENTseves pretensions de rele-gar el català a un paper ab- —————————————————————————————————solutament secundari, Ri- “És rotundament igau va decidir abandonar radicalment fals quela trobada per evitar que aquesta llei impliquiamb la seva presència s’in- un atac a l’escolaterpretés que tenia inten-ció de discutir sobre un as- catalana” José Ignacio Wertsumpte que “no admet cap MINISTRE D’EDUCACIÓnegociació”, insistia. “Noés només una qüestió degovern; és una qüestió de llei educativa que es pre-país”, sentenciava. tén enviar al Congrés els La consellera es va tras- primers mesos del 2013.lladar a Madrid per assistir El pas de la conselleraa una reunió per a la qual el pel ministeri va ser real-ministeri havia canviat les ment caòtic. L’estretor deregles vint-i-quatre hores la zona per fer declaraci-abans de l’arribada dels re- ons i la nodrida presènciapresentants dels territo- de mitjans de comunica-ris. De fet, en vista de les ció feien impossible unaqueixes d’alguns conse- explicació ordenada i rao-llers i les amenaces d’im- nada. L’actitud d’abando-pugnació, s’ha fet una al- nar la reunió havia gene-tra convocatòria, pel 19 de Irene Rigau i José Ignacio Wert, ahir a la tarda a Madrid ■ EFE/ J.J. GUILLEN rat força expectació, i ambdesembre. Concretament, els crits i el malestar de laen el model d’escola s’ha- per randa. El segon esbor- va plantejar a un Wert que cas és “qüestionar” ni llengües cooficials respec- premsa Rigau va haver devia introduït una disposi- rany només admet que el en la primera part de la “atacar” l’escola catalana. te al castellà. I, en tot cas, repetir les explicacions sisció addicional que relega el català sigui avaluable al fi- reunió es declarava atònit “És radicalment fals” en cap moment no va ama- o set vegades.català a ser la quarta llen- nal de cada cicle. Fins ahir –com també ho va fer que es pretengui posar fi al gar que la disposició està Mentrestant, el PSC hagua i, a més, obliga la Ge- ni tan sols calia demostrar quan en precampanya pel model d’immersió, es dedicada exclusivament demanat al PSOE una de-neralitat a pagar centres el seu coneixement en 25-N va plantejar l’espa- queixava en acabar la reu- al model català, amb el fensa “activa” del modelprivats als pares que desit- acabar la formació. nyolització dels nens cata- nió, que va seguir fins a les benentès que recordava català, amb el benentèsgin una educació íntegra- lans– per l’enrenou polític vuit del vespre malgrat que el País Basc, Galícia, que la direcció espanyolament en castellà quan el Wert, atònit i mediàtic que havien ge- l’absència de la catalana. les Balears i el País Valen- mai no l’ha qüestionat.govern no els ho garantei- A les portes del ministeri, nerat les referències lin- Ell mateix es va contradir, cià tenen un sistema “de També l’antiga aspirant axi ni a l’escola pública ni a Rigau ja havia avisat que, o güístiques introduïdes a però, en assegurar que el bilingüisme integrador”. dirigir el partit estatal,la concertada. Malgrat les bé s’estripava l’esborrany, corre-cuita, mentre insis- que persegueix la reforma Aquest model, on el caste- Carme Chacón, insistia amodificacions d’última o no estava disposada a tia que l’objectiu de l’e- és limitar els “tracta- llà és llengua vehicular, és destacar “l’èxit incontes-hora, tot això es manté fil parlar de res més. I així ho xecutiu espanyol en cap ments privilegiats” de les el que vol Wert per a Cata- table” del sistema. ■
  7. 7. EL PUNT AVUIDIMECRES, 5 DE DESEMBRE DEL 2012 | Política | 7 El PP titlla Rigau d’“incendiària” ————————————————————————————————— El portaveu del PP català, En- ric Millo, va titllar ahir al matí la consellera Rigau d“incen- diària” per voler “confondre” l’opinió pública amb “menti- des”. Millo, que va recordar que queda un tràmit llarg en què el text es pot esmenar, va negar que es pugui aprovar el curs sense saber català, i que passi a ser llengua optativa, ja que només figuren com a as- signatures troncals les que ho són a tot l’Estat. Segons ell, cada comunitat pot pro- posar, si bé no decidir, la “fór- mula” per repartir les hores vehiculars, en aquest cas en- tre català i castellà. A més, va admetre que la idea que la Generalitat pagui col·legis privats en castellà és “econò- micament molt difícil que si- gui viable”. C’s va criticar també Rigau, i va defensar l’ educació trilingüe. ■ Ò.P.Els consellers d’Educació Irene Rigau, Ernest Maragall, Jesús del Pozo, Joan Bargalló i Carme Laura Gil, reunits pel diari El Punt Avui el 2011 ■ JUANMA RAMOSMas convoca una cimera de neralitat boicoteja amb la seva absència una troba- da d’aquest rang amb el ministre d’Educació.partits per respondre a Wert El conflicte polític entre la Generalitat i l’Estat ha arribat a nivells elevats. Els partits d’esquerres, tots a l’oposició, van do- nar suport en aquest punta El govern català, amb el suport d’ERC, el PSC i ICV-EUiA, planteja desobeir la norma espanyola si es a la contraofensiva del go- vern català per salvar lamanté en la línia de l’esborrany a L’executiu planta avui el ministre i no va a la reunió d’universitats immersió. Tots, menys ERC, estan d’acord que siSergi Picazo més la llei d’educació de tat juntament amb repre- tat de plantar-se contra frontar-se a l’envit. “Cal do- la llei tira endavant talBARCELONA Catalunya”, va dir amb sentants del Consell Esco- qualsevol agressió a la im- nar una resposta de magni- qual, es podria portar al contundència el portaveu lar de Catalunya. La troba- mersió lingüística. Tanma- tud a aquesta nova amena- TC. El president d’ERC,El govern de CiU presenta- Francesc Homs. L’execu- da, simbòlica, es vol que teix encara cal consensuar ça del PP”, va reblar el por- Oriol Junqueras, va mos-rà batalla contra la llei tiu català no pot plantejar- serveixi per donar unitat i, la seva resposta concreta taveu Homs. trar-se ja partidari d’apli-Wert i, com a primer pas, ho en públic, però si el PP alhora, contundència a la davant del nou esborrany car la llei catalana i no aca-convoca una cimera de su- no canvia d’opinió, es po- resposta dels partits que de llei presentat ahir pel Nova plantada tar la reforma sense mésport dels partits polítics sarà sobre la taula la in- representen la majoria al mateix Wert a la consellera La protesta, formal i sim- negociacions ni recursoscatalans que defensen la submissió. Si l’avantpro- Parlament. No hi seran de d’Educació, Irene Rigau. bòlica, del govern es con- judicials. El PSC, en pa-immersió, és a dir, d’ERC, jecte s’aprova, CiU ja plan- cap de les maneres ni el PP Tots estan, a hores d’ara, en creta avui amb una altra raules de Pere Navarro, vael PSC, ICV-EUiA i la CUP. teja un recurs al Tribunal ni Ciutadans. Sí que hi vol contra d’aplicar la futura plantada al ministre Wert. acusar el PP d’una estratè-Artur Mas intentarà con- Constitucional per “inva- ser, tot i no haver estat llei a Catalunya si s’aprova, El secretari d’Universi- gia a llarg termini “per re-vertir la batalla en el camp sió de competències”. convidada inicialment, la però el mecanisme per des- tats, Antoni Castellà, va centralitzar l’educació i lalegal –que s’albira compli- Mas va parlar ahir per CUP. Fonts d’aquesta for- obeir-la pot ser diferent en anunciar que no assistiria llengua”. El líder ecosocia-cada de guanyar– en una telèfon amb els líders mació van confirmar que cada cas. Cimeres “unità- a la conferència general de lista, Joan Herrera, vabatalla política de legitimi- d’ERC, el PSC i ICV-EUiA faran gestions per poder ries” anteriors no han aca- política universitària anar més enllà i va exigir atats. L’objectiu és trans- –no amb la CUP–, amb els assistir a la cimera. bat bé. El govern català en d’avui a Madrid pel “des- Rajoy que destitueixi im-metre a Rajoy una idea quals va acordar celebrar Dirigents de CiU, ERC, funcions va afirmar ahir acord amb el contingut” mediatament Wert perunitària i de consens: “A una cimera dimecres que el PSC i ICV-EUiA van dei- que no estalviarà “energia” de l’avantprojecte de llei. l’intent d’espanyolitzar elsCatalunya aplicarem no- ve al Palau de la Generali- xar clara ahir la seva volun- ni “força política” per en- És el primer cop que la Ge- alumnes catalans. ■Les frases——————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————“El moment polític “Cal fer el referèndum “Davant la intenció “Si Rajoy ha entès “Hi ha qui no li agrada “No hi ha interès aactual queda en segon com més aviat millor d’espanyolitzar, hem alguna cosa de la que es parli, escrigui o relegar el català: ha delloc; ara és hora de fer [...]. I alguns encara de fer un front català situació a Catalunya pensi en català. Són els ser vehicular junt ambpinya davant de volen refer ponts amb per defensar un no ha de trigar a fer que no els agrada que es el castellà però en unal’ofensiva del PP” el PP...” model d’èxit” cessar Wert” parli, escrigui o pensi” proporció raonable”Francesc Homs Oriol Junqueras Pere Navarro Joan Herrera David Fernàndez Enric MilloPORTAVEU DEL GOVERN PRESIDENT D’ERC PRIMER SECRETARI DEL PSC SECRETARI GENERAL D’ICV DIPUTAT ELECTE DE LA CUP PORTAVEU DEL PP CATALÀ

×