LA RENEGÀ
CAMPANYA
  2007
PARADA 1.- LA BANDERA

• Ens trobem en el terme
    municipal d’Oropesa.
•   En aquesta primera
    parada, ens situem en
...
• Enrere deixem la torre
    la Colomera, que no hem
    pogut visitar.
•   Al fons es veu
    Benicàssim i El Grao de
   ...
PARADA 2.- PRIMERA
          CALA




• Podem distingir diversos ecosistemes aquàtics amb
  zones de més i menys vegetació...
POSIDÒNIA OCEÀNICA
Trobem restes abundants de posidònia oceànica a la vora de
  les platges. La posidònia oceànica no és u...
“ARRIBAZONES”




• Analitzar el que arriba a les platges pot ajudar-nos
  a saber el que hi ha baix del mar. Aquestes
  m...
PARADA 3.- EL COTXE

           • Aquesta prada ens va
               servir per veures
               l’acció de l’home e...
DEIXEM PETJADA …

        • Vam observar diversos
          restes com: llandes,
          plàstics, bosses, sprais,
     ...
PARADA 4.- PINOS DUNA
          • Les condicions de la
              zona costanera són
              especialment dures i...
ALTRES ADAPTACIONS
         • Degut a la
             deshidratació que
             proporciona el vent:
         •   Les...
PARADA 5.- OREOGRAFIA




• Els penya-segats estan formats per material
    fermentat de la època del quaternari, que són
...
ESTRATOGRAFIA




• Estrat infralitoral: sempre baix de l’aigua.
• Estrat mesolitoral: depenent del dia i del vent és el
 ...
INDICADOR D’ EROSIÓ

• Prop de la costa i no degut per l’oleatge , sinó per la
    pluja, es veu l’efecte de l’erosió en e...
PARADA 6.- ANTIGA VIA
         DEL TREN
• En aquesta via del
    tren, construïda a
    principis del segle XX,
    només ...
PARADA 7.- TORRE
    CORDÀ
        • Es troba en un penya-
            segat mitja-alt (10 m).
        •   El nom ve de co...
MÉS …
  • En aquestes torres
      vivien 4 persones.
  •   En cas de perill, 2 a
      cavall i 2 a peu,
      avisaven l...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

M Jesus Belen Sandra Paula

1,427 views

Published on

Trabajo realizado por alumnos de 4ºESO

Published in: Technology, Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
1,427
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
40
Actions
Shares
0
Downloads
15
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

M Jesus Belen Sandra Paula

  1. 1. LA RENEGÀ CAMPANYA 2007
  2. 2. PARADA 1.- LA BANDERA • Ens trobem en el terme municipal d’Oropesa. • En aquesta primera parada, ens situem en un penya-segat baix (menys de 10 m) i ens dirigim a estudiar el nord-est costaner fins la torre la Cordà.
  3. 3. • Enrere deixem la torre la Colomera, que no hem pogut visitar. • Al fons es veu Benicàssim i El Grao de Castelló (al sud d’ Oropesa) com podem apreciar en aquesta foto. • L’ aventura a començat!
  4. 4. PARADA 2.- PRIMERA CALA • Podem distingir diversos ecosistemes aquàtics amb zones de més i menys vegetació que no podem apreciar degut a que no ens podem submergir dins l’aigua; però gràcies al medi marítim o del litoral podem obtenir informació sobre el medi marí que regna en aquestes zones més pròximes.
  5. 5. POSIDÒNIA OCEÀNICA Trobem restes abundants de posidònia oceànica a la vora de les platges. La posidònia oceànica no és un alga, sinó una fanerogama (té flor). Antany vivia en al terra i amb el pas dels anys es va adaptar a l’aigua creant praderes. Aquestes només es troben al Mediterrani. Com que són un ecosistema típic submarí passen desapercebuts per la gent i ningú veu el perill de la seua pèrdua degut a la contaminació.
  6. 6. “ARRIBAZONES” • Analitzar el que arriba a les platges pot ajudar-nos a saber el que hi ha baix del mar. Aquestes muntanyes de restes de posidònia poden aplegar a mesurar un metre d’altura i encara que pareguen brutícia el que en realitat simbolitzen és que l’aigua no està contaminada ja que en elles s’alberga vida. El alguer produeix grans quantitats d’oxigen i permeteix la vida de moltes espècies.
  7. 7. PARADA 3.- EL COTXE • Aquesta prada ens va servir per veures l’acció de l’home en un ecosistema. • Açí tenim dos exemples de cossos que van sofrir les conseqüències de que en aquesta zona hi ha molt de risc als incendis (alguns fortuïts, altres intencionats o deguts a restes no degradables).
  8. 8. DEIXEM PETJADA … • Vam observar diversos restes com: llandes, plàstics, bosses, sprais, vidres, etc... que són perjudicials per al medi ambient. A banda dels arbres que creixen en aquesta zona naturalment hi ha de altres induïts per l’home. També veiem diverses urbanitzacions.
  9. 9. PARADA 4.- PINOS DUNA • Les condicions de la zona costanera són especialment dures i com que les del mar i els animals no les podem observar veiem les adaptacions de les plantes. • Aquestes fotos son del pinus alepensis que mostra una morfologia típica. Degut a la força del vent es pot apreciar una forta inclinació d’aquests.
  10. 10. ALTRES ADAPTACIONS • Degut a la deshidratació que proporciona el vent: • Les plantes presenten fulles menudes i amb pèl per relentitzar el vent en les seues fulles. • Aquelles que tenen fulles grans les repleguen; el llentiscle per la seua part agafa formes arredonides com almodailles per al vent. • Altres tenen fulles dures i amb punxes. • En aquesta zona trobem: jares, margallons, coscolls,
  11. 11. PARADA 5.- OREOGRAFIA • Els penya-segats estan formats per material fermentat de la època del quaternari, que són conglomerats (roques sedimentàries) de pedres de diferents tamanys i fàcilment erosionables. • Més enllà, baix la torre, es troba roca caliza (sedimentària) del triàsic; degut a que es la delimitació amb el desert de les palmes. • Depenent de la roca el oleatge del mar perfila una oreografia (o perfil costaner) diferent.
  12. 12. ESTRATOGRAFIA • Estrat infralitoral: sempre baix de l’aigua. • Estrat mesolitoral: depenent del dia i del vent és el que l’oleatge mulla i desmulla reiteradament. • Estrat supralitoral: la ola no mulla sinó que només salpica fins la vegetació. Aquest estrat es coneix degut als líquens que són litòfags que enegren les roques i pel fenoi marí que acumula aigua en les seues fulles grasses que amb aquestes salpicadures i degut a la rosada del matí, sense necessitat de molt de sòl, sobreviu.
  13. 13. INDICADOR D’ EROSIÓ • Prop de la costa i no degut per l’oleatge , sinó per la pluja, es veu l’efecte de l’erosió en el maltractat sòl. • Grans arrels dels arbres es troben al descobert degut a aquesta erosió.
  14. 14. PARADA 6.- ANTIGA VIA DEL TREN • En aquesta via del tren, construïda a principis del segle XX, només queda la pedra picada (ni el ferro ni la fusta, ja que són reutilitzables). • L’origen de les vil·les de Benicàssim és degut a que la parada d’aquest tren era en aquella zona i el enginyer es va fer una vila.
  15. 15. PARADA 7.- TORRE CORDÀ • Es troba en un penya- segat mitja-alt (10 m). • El nom ve de corda, ja que per accedir a la porta feia falta una degut a la seua alçada (7 m). • L’entrada era tan difícil per protegir-se de l’enemic, igual que les parets (fins 1 m de gruixor). • De 21 torres de vigia que existien queden 11, que defensaven les costes cristianes dels pirates als segles XVI i XVII.
  16. 16. MÉS … • En aquestes torres vivien 4 persones. • En cas de perill, 2 a cavall i 2 a peu, avisaven les demés torres per que la població es posara en marxa. • Estan formades per pedres calcàries i de sillera treballada, com que la roca es caliça es troben fòssils de conxes. • Degut al contacte de la pluja amb el diòxid bicarbonat de la roca es produeix una erosió laminar.

×