Presentació "Ansiolítics i malestar emocional en joves"

Presentació "Ansiolítics i malestar emocional en joves"

• 1.
  CAS Delta ·Badalona · 15.05.2026 Ansiolítics i malestars emocionals en joves Jornada per a professionals · Taula rodona Rafael Rodríguez García Cap Clínic · CAS Delta · Badalona Serveis Assistencials
• 2.
  D'on partim avui Lesdades diuen... El consum de drogues clàssiques baixa o s’estabilitza, però els hipnosedants continuen ocupant un lloc central en el malestar adolescent La consulta diu... Joves amb un malestar diferent — difús, crònic, difícil de nomenar. Ansietat, insomni, col·lapse emocional La pregunta clau... Estem tractant el símptoma o entenem el context? I el circuit assistencial, arriba a temps? Font: ESTUDES 2016–2025 · PNSD · adolescents 14–18 anys
• 3.
  Epidemiologia: drogues clàssiquesa la baixa, hipnosedants consolidats Drogues clàssiques · baixa o estabilització 76,8 30,8 35,7 75,2 31,5 32,5 0 20 40 60 80 100 Alcohol Cannabis Tabac 2021 2016 Hipnosedants sense recepta · consum al voltant del 10% 3,2 3,8 4,5 5,9 8,5 9,1 9,7 9,5 0 2 4 6 8 10 12 2004 2008 2012 2016 2019 2021 2023 2025
• 4.
  Les xifres queens han de fer pensar 9,5% ha usat hipnosedants sense recepta ESTUDES 2025 · 14–18 anys ×2,1 més probable en noies AOR 2,11 · ESTUDES 2016–21 14,2 anys d'inici mitjà ESTUDES 2025 66% trastorn del neurodesenvol. sense diagnòstic previ Estudi escolar Espanya · 5–17 anys
• 5.
  Els adolescents d'avuino són els d'ahir Els reptes evolutius han canviat estructuralment Hiperconnexió Comparació constant, identitat digital, pressió de rendiment online. El cervell adolescent no estava dissenyat per a aquest volum d'inputs. Incertesa existencial Eco-ansietat, precàries perspectives laborals, pandèmia. Malestar existencial normalitzat com a paisatge de fons. Son alterat Pantalles, horaris desfasats, sobreestimulació nocturna. El son és el primer indicador que cau. Pressió de rendiment Acadèmic + social + físic simultàniament. Poc espai per al fracàs com a aprenentatge. TEA/TDAH no detectats Les demandes adolescents superen les estratègies d'adaptació → malestar difús → automedicació. Medicalització del malestar L'ansiolític com a resposta ràpida a experiències vitals normals però doloroses.
• 6.
  TEA / TDAH:la línia fina entre l'automedicació i la dependència Per què 'funciona' per a ells TDAH La ment hiperconnectada busca apagar la xarxa neuronal per defecte (DMN). La BZD pot aconseguir-ho, ràpid. TEA Sobrecàrrega sensorial i social constant. L'ansiolític dona una 'pausa' que no han trobat enlloc. El risc Ràpida acció → reforç posi u immediat → tolerància → dependència. Pot ocultar el patró de fons que hauria d’activar una valoració clínica. El que diu l'evidència TEA → més risc de TUS aHR 2,33 de trastorn per ús de substàncies (JAMA Pediatrics) Motiu de consum 'Gestionar salut mental' OR 3,08 · 'Controlar conducta' OR 8,89 (Lancet Psychiatry, UK) Espanya 5–17 anys 66% amb trastorn del neurodesenvolupament sense diagnòstic previ (n=6.834) Catalunya 11–17 anys TEA 1,80% — millora diagnòstica; casos tardans
• 7.
  Què veiem ala pràctica: el circuit i els seus buits Jove amb malestar Ansietat, insomni, complexitat emocional → Metge família / Pediatria 1a línia · Prescripció i derivació → CSMIJ Salut mental infantojuvenil → CAS Delta Si hi ha trastorn per ús de substàncies Pont: psicòloga CAS al CSMIJ El CAS no veu el principi Molts joves no s'identifiquen com a 'addictes': arriben com ansietat, insomni o prescripció mantinguda La zona grisa Entre l'ús puntual i la dependència clara: farmaciola familiar, ús per dormir, compartir medicació No sempre és addicció clàssica De vegades és una dependència farmacològica en part iatrogènica: prescripció mantinguda, manca de pla de retirada i poques alternatives accessibles El risc de no arribar El jove no arriba a cap circuit especialitzat fins que ja hi ha policonsum, tolerància o crisi familiar
• 8.
  Factors de risc:dues vies que sovint es barregen 1. Ús no mèdic / automedicació 9,5 7,0 3,9 0 5 10 Alguna vegada Últim any Últim mes ESTUDES 2025 · 14–18 anys • Farmaciola familiar / accés informal • Amics o mercat informal • 'És un medicament' → baixa percepció de risc • Per dormir, calmar-se, desconnectar • Inici mitjà: 14,2 anys · Més freqüent en noies 2. Ús prescrit que es cronifica 1 Crisi aguda + prescripció 2 Renovació sense pla 3 Tolerància i retirada 4 Dependència farmacològica • Prescripció inicial en crisi aguda • Renovacions successives sense pla de retirada • Manca d'alternatives ràpides (psicoteràpia, etc.) • No arriba al CAS perquè sembla 'tractament' • Dependència farmacològica en part iatrogènica — no per mala praxis, sinó per com funciona el sistema
• 9.
  Reflexions per aldebat Preguntes que ens hauríem de fer com a professionals Quan prescrivim un ansiolític a un jove, estem tractant el seu malestar o el nostre propi malestar davant la demanda? Tenim eines de cribratge de TEA i TDAH integrades al circuit? Les usem de forma sistemàtica, o esperem que el jove ja arribi amb l'etiqueta? Com coordinarem CAS, CSMIJ i AP per detectar el jove que s'automedica i no arriba a cap servei? L'augment de consum en noies i famílies amb menys recursos: és medicalització del malestar social?
• 10.
  Idees clau perendur-se 01 Les drogues clàssiques baixen o s’estabilitzen, però els hipnosedants mantenen un pes clínic important. El malestar adolescent ha canviat de forma. 02 El sexe femení és el factor de risc més consistent. La bretxa de gènere en el malestar emocional és real i creixent. 03 TEA i TDAH no diagnosticats són factors de risc silenciosos d'automedicació. Diagnosticar és prevenir. 04 El circuit assistencial té una zona grisa. El CAS i el CSMIJ poden fer pont, però molts joves no arriben perquè semblen ansiosos, no 'addictes'. 05 No tot consum problemàtic sembla consum. De vegades és automedicació. De vegades és prescripció cronificada. De vegades és un TEA o un TDAH no detectat intentant sobreviure.