SlideShare a Scribd company logo
1 
A la Coral “Preludi a Caro” de 
Roquetes 
El bon cantaire ha de ser silenciós. 
Josep­Ignasi Medina Candel 
Roquetes,  desembre de 2005
2 
1.­ LES NOTES . 
Les claus ens indiquen la col∙locació d’una nota al pentagrama. La 
clau de sol comença a la segona línia assenyala el lloc on s’escriu 
la nota sol. Pujant pel pentagrama alternant línia espai, obtindrem 
l’escala musical. 
Per  llegir  més  ràpidament,  podem  classificar  les  notes  en  dos  grups:  les  que 
s’escriuen  a  les  cinc  línies  i  les  que  s’escriuen  als  espais.  Així  de  baix cap a  dalt 
obtenim. mi, sol, si, re, fa, a les línies i fa, la, do, mi, als espais. 
Per  llegir  amb  rapidesa  hauràs de 
practicar molt. 
Fixa’t­hi: 
ü Al  mig  del  pentagrama  tenim 
la  nota  SI,  l’última  nota  de 
l’escala  i  la  següent,  per  tant, 
és DO. 
ü A la segona línia tens el SOL que te’l diu la clau. 
ü A les vores del pentagrama, dalt i baix, MI i FA (el mi sempre més greu que el 
fa). 
ü El DO i el RE greus, són les que cauen fora del pentagrama, ja que per ser massa 
greus no hi caben (veure línies addicionals). 
ü Aproximadament mig pentagrama és per a una escala de do i a partir de la segona 
meitat, llegirem la segona escala de DO. 
Només  queda  practicar  i  pensa  que  quan  les  notes  van  seguides  alternant  línia  i 
espai, no cal llegir­les totes, segueix l’escala musical pujant o baixant de memòria.
3 
Lectura absoluta 
S’anomena  lectura  absoluta  a  la  lectura  musical  que  bé  donada  per  una  clau. 
Existeixen set claus diferents: una de Sol, dues de Fa i quatre de Do. La seva utilitat 
és  la  de  poder  llegir  totes  les  notes,  per  agudes  o  greus  que  siguin  dintre  del 
pentagrama. Les més utilitzades són la de Sol i la de Fa. 
Lectura relativa 
Per llegir més ràpidament, és útil seguir, en determinats fragments musicals, seguir 
l’escala musical. Ara farem una pràctica que tracta d’imaginar que no hi ha cap clau 
i que només ens informen del nom de la primera nota. Per a endevinar el nom de les 
altres, haurem de memoritzar l’escala musical pujant i baixant i intuir el nom de les 
altres. 
Línies addicionals 
Les  línies  addicionals  són  petites  línies  que  afegim  al  pentagrama  per  poder  llegir 
aquelles  notes  que  per  ser  massa  agudes  o  massa  greus  no  hi  caben.  Com  que  el 
pentagrama  acaba  al  Fa,  les  línies  addicionals  superiors  s’utilitzaran  per  a  les  que 
van  després  (  Sol­La­Si­Do­Re­Mi­Fa).  Les  inferiors  aniran  baixan  en  l’escala 
musical, i com la darrera nota del pentagrama per baix és Mi, seran ( Re­Do­Si­La­ 
Sol­Fa­Mi ) 
Les claus : Les claus són set i ens indiquen la posició d’una nota. Tenint en compte 
que el do 3 és el que s’escriu baix del pentagrama amb una línia addicional, aquestes 
claus indiquen: sol3­ fa2­ do3 i do3. 
do
4 
2.­ LES FIGURES 
Les  figures  són  les  encarregades  de  mesurar  el  temps,  la  durada  dels  sons,  però 
compte, mai en segons o minuts, sinó per comparació amb les companyes. 
Les figures musicals són per ordre de més llarga a més curta: la rodona, la blanca, la 
negra, la  corxera, la  semicorxera, la  fusa  i la  semifusa. En diferents èpoques de la 
història  de  la  música  se’n  van  utilitzar  d’altres  més  llargues  i  més  curtes,  però  en 
l’actualitat han quedat en desús. 
Cada  figura  dura  el  doble  que  la  següent.  D’aquesta  frase  tan  senzilla  en  principi 
se’n  deriven  una  sèrie  de  jocs  (  exercicis  )  que  de  vegades  no  són  tan  fàcils  de 
resoldre. 
Les  equivalències  per  exemple,  són  exercicis  on  busquem  grups  de  figures  iguals 
amb la mateixa durada que la que se’ns dóna. 
Ex. 
*  Una  rodona  dura  el  mateix  que  dues  blanques,  que  quatre  negres,  que  vuit 
corxeres, que setze semicorxeres, etc... 
* Tres negres duren el mateix que sis corxeres, dotze semicorxeres, etc. 
Cada  figura  té  el  seu  corresponent  símbol  per  fer  silenci, i duren el mateix que  la 
figura corresponent.
5 
3.­ ORGANITZACIÓ DELS COMPASSOS 
Imagina  per  un  moment  que  un  compàs  és  com  un  tren  de  passatgers, 
amb  un  revisor  (el  compàs)  que  ens  informa  del  nombre  de  cadires  disponibles  a 
cada  vagó  (compàs).  Aquestes  cadires  les  omplirem  amb  uns  personatges,  que 
sortiran del que ara coneixem com a equivalència de la negra. 
Persona normal.  Bessonets.  Gàbia amb quatre gatets. Persona grossa. 
Cadascun d'aquests grups de personatges ocuparà una sola cadira (pulsació), ja que 
cada  personatge  és  més  petit,  a  excepció  de  la  persona  grossa,  que  ocupava  dues 
cadires. 
Així, podíem fer combinacions diferents com ara la de l'exemple: 
A un tren de quatre cadires podem posar: 
*    *      * *     *  *    *    *      *    *   *     * 
Cada  asterisc  marca  una  pulsació  (cadira),  observa  que  cada  vagó,  entre  línia  de 
separació  (divisòria)  i  línia,  tenim  sempre  el  número  de  cadires  (pulsacions)  que 
indica el revisor (número de dalt del compàs), en aquest cas el quatre. 
Podem utilitzar els silencis, que representen persones amb un lloc reservat però que 
no han acudit al tren. I combinacions de meitats de grup com aquesta: 
Exemple: 
*  *  *   *     *     *   *  *    **    *     * 
Observa com cada compàs pot tenir un nombre diferent de personatges, que l'ordre 
en el que  els posem farà que  sonin diferent i que  el silenci de blanca ocupa, igual 
que la blanca, dues cadires.
6 
4.­ GRUPS IRREGULARS 
Com  hem  vist  anteriorment,  podem  agrupar  figures  iguals  que  tinguin  el  mateix 
valor  que  una  altra  en  grups  d’una,  dues, quatre, vuit, setze, trenta­dos  i seixanta­ 
quatre. Els músics es troben en situacions en què una persona canta tres, cinc, sis, 
set,  vuit  o  més  figures  iguals  en  una  pulsació.  La  manera  d’escriure  això  a  una 
partitura és emprant un grup irregular. 
El grup irregular més utilitzat és el treset. 
El  treset  consisteix  en  cantar  tres  notes  en  l’espai  de  temps  que  matemàticament 
cabrien dues i s’indica amb un número 3 al damunt d’aquestes figures agrupades. 
Un  treset  de  rodones  durarà  el  mateix  que  dues 
rodones,  un  treset  de  blanques  durarà  el  mateix 
que dues blanques, un treset de negres ocuparà el 
mateix  temps  que  dues  negres  i  així 
successivament. 
Només cal recordar que amb un treset en cantem tres i comptem dues. 
Com hem dit abans, podem fer grups amb el nombre de figures que vulguem, tenint 
en compte que  el valor d’aquests grups serà el mateix que el del grup no irregular 
més proper. 
Per exemple el cinquet: 
En compassos composts es poden fer grups irregulars de dues, quatre figures ja que 
els agrupaments de figures serà de tres, sis. dotze, etc...
7 
5.­ EL PUNTET 
És un petit punt que es col∙loca davant de la nota i avisa de què hem d’allargar la 
durada d’aquest so la meitat del valor d’ella mateix.
· Una rodona amb un puntet tindrà el valor d’una rodona + el valor de la meitat de 
la rodona (la blanca) i sumarà un total de tres blanques, ja que la rodona 
val dues blanques i la blanca del costat una més.
· Una blanca en puntet tindrà el valor d’una blanca + el valor de la meitat de la 
blanca (la negra) i sumarà un total de tres negres, ja que la blanca val dues 
negres i la negra del costat una més.
· Una semicorxera en puntet tindrà el valor d’una semicorxera + el valor de la 
meitat de la semicorxera ( la fusa ) i sumarà un total de tres fuses.
8 
6.­ ELS COMPASSOS 
El compàs és l’element encarregat de regular el temps a la música. És una fracció 
matemàtica de la rodona. 
Una fracció matemàtica consta de dos números un ala part de dalt, el numerador i 
un a la part de baix, el denominador. 
Si tenim un pastís i el partim en quatre parts i ens mengem tres, direm que ens hem 
menjat ¾ parts del pastís. Així el numerador és el 3 (les parts que prenem) i el 
denominador és el 4 (les parts en què fraccionem el pastís o la unitat de què parlem). 
En música la unitat que partim és la rodona i el denominador és la figura resultant 
d’aquesta partició. 
Un compàs de ¾  ens informa que què la cançó anirà estructurada per fragments 
(que també s’anomenen compassos) separats per unes línies que s’anomenen línies 
divisòries on cabran tres quartes parts de rodona a cadascun. Si partim una rodona 
en quatre parts tenim negres. Així dintre d’un compàs de ¾ caben tres negres o 
quelcom equivalent a tres negres. 
Recordeu, si partim la rodona: 
1 rodona = 2 blanques = 4 negres = 8 corxeres = 16 semicorxeres = 32 fuses = 64 semifuses. 
Així els números que surten a l’equivalència d’una rodona seran també els possibles 
denominadors dels diferents compassos. 
Els compassos es classifiquen en: 
Simples  Els que tenen com a numeradors  2 ­ 3 ­ 4 
Composts  Els que tenen com a numerador el resultat de multiplicar per 3 els 
numeradors dels compassos simples.  6 – 9 – 12 
Amalgama  Els que són resultat de la suma de  compassos. 
Quan parlem de ritme solem dir que hi ha de dues pulsacions (binaris), de tres 
(ternaris) i de quatre (quaternaris). Així direm que el numerador 6 indica un compàs 
compost binari, el 9 ternari i el 12 quaternari. 
La unitat de mesura del temps és la pulsació (això que fa el director amb les 
manetes). La pulsació d’un compàs simple és la figura que marca el denominador, i
9 
la pulsació del compàs compost és la figura que marca el denominador multiplicada 
també per tres. 
Exemples. 
2/2  Compàs simple de dues 
pulsacions (binari) 
Pulsació la meitat de la rodona (la blanca) 
3/4  Compàs simple de tres 
pulsacions (ternari) 
Pulsació la quarta part de la rodona (la 
negra) 
4/8  Compàs simple de quatre 
pulsacions 
Pulsació la vuitena part de la rodona (la 
corxera) 
4/4  Compàs simple de quatre 
pulsacions 
Pulsació la quarta part de la rodona (la 
negra) 
6/8  Compàs compost de dues 
pulsacions 
Pulsació composta per tres vegades la 
vuitena part de la rodona (tres corxeres = 
negra amb puntet) 
9/4  Compàs compost de tres 
pulsacions 
Pulsació composta per tres vegades la quarta 
part de la rodona (tres negres = blanca amb 
puntet) 
12/16  Compàs compost de quatre 
pulsacions 
Pulsació composta per tres vegades la 
setzena part de la rodona (tres semicorxeres 
= corxera amb puntet)
10 
7.­ ELS INTERVALS 
Se’n diu interval a la distància de so entre dues notes. 
Una melodia és doncs una successió d’intervals encadenats. 
El so es mesura per nombre de vibracions per segon (el diapasó fa un La 3, que es va 
establir convencionalment d’exactament 440 vibracions per segon). 
La oïda humana entrenada pot localitzar una nota sense cap referència (oïda 
absoluta) i/o amb una nota de referència (oïda relativa). Molts músics quan escolten 
música senten el nom de cada nota sense poder evitar­ho, la qual cosa fa que 
treballin massa quan van a una audició com a públic i no puguin gaudir­ne del tot.) 
Com que ningú no pot comptar les vibracions d’un so s’inventa una unitat de mesura 
que se’n diu el to. També s’utilitza la seva meitat: el semitò. 
La successió de tons i semitons configura una escala. A cada cultura utilitzen sèries 
de tons i semitons diferents i és per això que una determinada música pot sonar a 
música xinesa, música àrab, occidental, oriental, etc. 
Si observem un teclat de piano podem veure clarament aquesta successió de tons i 
semitons. Entre una tecla i la següent la distància és de semitò, tenint en compte que 
la següent pot ser una tecla negra (veure sostinguts i bemolls). 
Fixa’t que entre dues tecles blanques saltes una de negra, a 
excepció del recorregut entre Mi­Fa i Si­do, que no tenen tecla 
negra entre mig, la qual cosa vol dir que la distància és de semitò. 
Les tecles negres corresponen a les alteracions: sostinguts i 
bemolls. Se’n diu que és un sostingut a la nota negra més aguda 
que una de blanca i bemoll a la tecla negra que és  més greu que la 
blanca anterior. 
Exemples: 
Do #  Re b 
Re #  MI b 
Mi #  Fa
11 
Segons  sigui  el  nombre  de  tons i semitons que  té un interval, rep  un nom. Aquest 
nom se li assigna per comparació ( més gran o més petit ) amb uns intervals model 
que són el que surten de l’escala de Do. 
do-re 2ª Major 1 to
do-mi 3ª Major 2 tons
do-fa 4ª Justa 2 tons i 1 semitò
do-sol 5ª Justa 3 tons i 1 semitò
do-la 6ª Major 4 tons i 1 semitò
do-si 7ª Major 5 tons i 1 semitò
do-do‛ 8ª Justa 5 tons i 2 semitons 
Si un interval és un semitò més gran que el model li direm Augmentat. 
A un interval  un semitò més petit que la 2ª,3ª, 6ª o 7ª model li direm menor. 
A un interval  un semitò més petit que la 4ª, 5ª o 8ª model li direm disminuït. 
A un interval  un to més petit que la 2ª,3ª, 6ª o 7ª model li direm disminuït. 
INTERVALS ESPECIALS 
Són uns intervals que es nomenen d’una manera diferent donada la proximitat entre 
les  dues  notes  que  el  formen.  Són  tan  petits,  que  alguns  no  es  podrien  classificar 
amb la taula anterior. 
Es classifiquen atenent als següents criteris: 
ü UNÍSON: dues notes exactament iguals. 
ü SEMITÒ  CROMÀTIC:  dues  notes  amb  el  mateix  nom  i  amb  un  semitò  de 
diferència. 
ü SEMITÒ  DIATÒNIC:  dues  notes  de  diferent  nom  que  es porten un semitò de 
diferència. 
ü ENHARMONIA:  dues  notes  de  diferent nom que  sonen igual, ja que  no hi ha 
distància entre elles. 
Exemples:
12 
INVERSIÓ D’INTERVALS 
Considerarem  inversions  d’un  interval  a  tots  aquells  que  llegiríem  de  la  mateixa 
manera que un de donat, però si el primer és ascendent, la inversió seria descendent. 
Si  analitzem  aquests  intervals  veurem  que  sumen  nou.  Si  l’interval  donat  és  una 
quarta, les inversions seran cinquenes ( 4 + 5 = 9 ), si l’interval donat és una segona 
les inversions seran setenes, etc.... 
També si l’interval és major, les inversions seran menors, si els intervals son justos, 
les inversions seran justes i si són augmentats, les inversions disminuïdes. 
INTERVALS MELÒDICS I HARMÒNICS 
Els  intervals  poden  ser  melòdics  o  harmònics.  Direm  que  un  interval  és  melòdic 
quan les notes formen una melodia i harmònic quan les notes sonen alhora, formant 
harmonies, acords. 
INTERVALS COMPOSTOS 
Els intervals compostos  són aquells més grans que una vuitena i s’analitzen reduint­ 
lo, retallant intervals de vuitena fins tenir un de simple. Es nomena igual que els de 
la taula però sumant set (les set notes musicals que en té de més). 
Exemple:  L’interval de l’exemple és Fa­ Re. Tenim dues notes lligades que són dos 
Re. L’interval petit Fa­Re és una Sisena Major. El gran Fa­Re’ seria una Tretzena 
Major (6 + 7=13).
13
b
n
8.­ LES ALTERACIONS 
Són signes que es poden col∙locar al començament d’una obra musical, entre la clau 
de sol i el compàs (armadura) o bé a una nota en particular (alteracions accidentals). 
Són: 
ü El sostingut: # fa que la nota soni un semitò més aguda. 
ü El bemoll:  fa que la nota soni un semitò més greu. 
ü El becaire: destrueix l’efecte del bemoll o del sostingut i la nota torna a sonar 
natural. 
ü Armadura: Configura una escala o tonalitat. Do major, Re Major etc. Cada 
armadura pot correspondre a dues modalitats d’escala Majors i menors i aquestes 
poden ser de diferent tipus. Cal mirar per descobrir­les la nota en què comença i 
acaba aquella escala o, generalment, el baix de l’obra que volem analitzar. Si 
comença en mi serà escala de mi (major o menor depenent de l’armadura). 
ü Alteració accidental: només afectarà a la nota en qüestió i a totes les del mateix 
nom que estiguin al mateix compàs i després de la nota alterada. 
Exemple: El primer do seria natural, el segon sostingut, el tercer sostingut (es 
contagia de l’anterior),  l’altre do és natural, ja que té un becaire, al La no li afecta ja 
que és una altra nota i l’altre do, tot i sent greu, també li afecta el becaire i és natural. 
Qualsevol do que surti als compassos següent no li afectarà res del compàs anterior i 
seran naturals.
14 
9.­ LES ESCALES 
Les escales són l’eina que utilitzem per composar cançons, depenen d’ella obtenim 
una cançó trista, alegre, oriental, xinesa, àrab, etc... Només hem de seguir les pautes 
de la fórmula que la configura. 
Si volem fer una escala major, ens fixarem en l’escala de Do, que és la que no té cap 
alteració. 
L’escala de Do té aquesta fórmula: to­to­semitò­to­to­to­semitò. Respectant aquesta 
fórmula aconseguirem totes les escales majors possibles. 
Exemples: 
Cal tenir en compte que  els intervals d’una  escala  o una cançó van entrellaçats, si 
modifiquem una nota, modifiquem dos intervals.
· El primer exemple té un to i un to.
· El segon exemple té un to i mig i un semitò.
· El tercer exemple té un semitò i un to i mig.
15 
Una es cala menor natural pren com a model la de La menor, que és també la que 
no té cap alteració a l’armadura. 
Tot  seguit  anecdòticament  i    com  a  exemple,  una  sèrie  de  fórmules  d’escales 
interessants: 
ü Escala menor natural o antiga: to­semitò­to­to­semitò­to­to 
ü Escala menor harmònica: to­semitò­to­to­semitò­to i mig­semitò 
ü Escala àrab: semitò­to i mig­semitò­to­semitò­to i mig­semitò 
ü Escala  xinesa  o pentatònica: Per tenir una idea del model d’escala pentatònica 
de Do, elimina el mi i el si. 
Si féssim  totes les escales majors i menors naturals possibles obtindríem aquesta 
taula que hauràs de completar: 
Nombre 
d’alteracions 
Escales  Alteracions a l’armadura 
Do Major/ La menor  Cap 
1 sostingut  Sol Major/ Mi menor  Fa 
2 sostinguts  Re Major/ Si menor  Fa­Do 
3 sostinguts  La Major/ Fa # m  Fa­Do­Sol 
4 sostinguts  Mi M / Do # m  Fa­Do­Sol­Re 
5 sostinguts  Fa­Do­Sol­Re­La 
6 sostinguts  Fa­Do­Sol­Re­La­Mi 
7 sostinguts  Fa­Do­Sol­Re­La­Mi­Si 
1 bemoll  Fa M/ Re m  Si 
2 bemolls  Si b M / Sol m  Si­Mi 
3 bemolls  Mi b M/ do m  Si­Mi­La 
4 bemolls  Si­Mi­La­Re 
5 bemolls
6 bemolls
7 bemolls 
Per completar la taula observa que: 
ü L’ordre en què surten els sostinguts és d’interval de cinquena i des del Fa. 
ü Que l’ordre dels bemolls és com el dels sostinguts però a l’inrevès. 
ü Que la relació entre el mode major i el menor és d’un interval de tercera menor 
(un to i mig).
16 
ü Que quan tenim una nota alterada també afecta al nom de l’escala. 
ü Que si pugem un interval de segona menor a l’últim sostingut obtenim el nom de 
l’escala major corresponent. 
ü Que el penúltim bemoll t’informa del nom de l’escala Major corresponent. 
Hi ha  moltes escales més, hi ha dobles sostinguts i dobles bemolls, hi ha set claus 
diferents  per  llegir  les  notes,  podem  classificar  els  intervals  harmònics  per  com 
sonen... però això és una altra història.

More Related Content

Similar to Musicoterapia teoria musical basica por josi

Text teatral
Text teatralText teatral
Text teatral
Salva Belenguer
 
Text teatral
Text teatralText teatral
Text teatral
Salva Belenguer
 
CCBB CATALÀ 2013
CCBB CATALÀ 2013CCBB CATALÀ 2013
CCBB CATALÀ 2013
1044377
 
Guia d'aula de Música. El desenvolupament de les unitats del llibre de l’alumne
Guia d'aula de Música. El desenvolupament de les unitats del llibre de l’alumneGuia d'aula de Música. El desenvolupament de les unitats del llibre de l’alumne
Guia d'aula de Música. El desenvolupament de les unitats del llibre de l’alumne
Editorial Barcanova
 
Mètrica (2n ESO)
Mètrica (2n ESO)Mètrica (2n ESO)
Mètrica (2n ESO)
Sílvia Montals
 
Conceptes bàsics de música
Conceptes bàsics de músicaConceptes bàsics de música
Conceptes bàsics de músicaNúria Apellidos
 
Els elements de la música
Els elements de la músicaEls elements de la música
Els elements de la música
María Bordes
 
Poesia 3r dossier 2015
Poesia 3r dossier 2015Poesia 3r dossier 2015
Poesia 3r dossier 2015
Joana Vidal Caro
 
La poesia a l’aula d’acollida
La poesia a l’aula d’acollidaLa poesia a l’aula d’acollida
La poesia a l’aula d’acollidaCrp Baix Camp
 
Dossier poesia 2013 14 connexió projecte el petit príncep
Dossier poesia 2013 14 connexió projecte el petit príncepDossier poesia 2013 14 connexió projecte el petit príncep
Dossier poesia 2013 14 connexió projecte el petit príncep
ESCOLA SEGIMON COMAS Sant Quirze de Besora
 
Les figures retòriques
Les figures retòriquesLes figures retòriques
Les figures retòriques
vallalta's zone
 
Tema 2 complet
Tema 2 completTema 2 complet
Tema 2 complet
rsalort
 
Disgrafia dossier escola
Disgrafia dossier escolaDisgrafia dossier escola
Disgrafia dossier escola
Sabela Darder
 
Acte d'homenatge de Primària a Salvador Espriu
Acte d'homenatge de Primària a Salvador EspriuActe d'homenatge de Primària a Salvador Espriu
Acte d'homenatge de Primària a Salvador Espriulluís nater
 
El còmic
El còmicEl còmic
El còmic
Paula Fc
 

Similar to Musicoterapia teoria musical basica por josi (20)

Text teatral
Text teatralText teatral
Text teatral
 
Text teatral
Text teatralText teatral
Text teatral
 
Text poètic
Text poèticText poètic
Text poètic
 
Text poètic
Text poèticText poètic
Text poètic
 
CCBB CATALÀ 2013
CCBB CATALÀ 2013CCBB CATALÀ 2013
CCBB CATALÀ 2013
 
Guia d'aula de Música. El desenvolupament de les unitats del llibre de l’alumne
Guia d'aula de Música. El desenvolupament de les unitats del llibre de l’alumneGuia d'aula de Música. El desenvolupament de les unitats del llibre de l’alumne
Guia d'aula de Música. El desenvolupament de les unitats del llibre de l’alumne
 
Mètrica (2n ESO)
Mètrica (2n ESO)Mètrica (2n ESO)
Mètrica (2n ESO)
 
Conceptes bàsics de música
Conceptes bàsics de músicaConceptes bàsics de música
Conceptes bàsics de música
 
Cançoner
CançonerCançoner
Cançoner
 
Sessio cançons
Sessio cançons Sessio cançons
Sessio cançons
 
Els elements de la música
Els elements de la músicaEls elements de la música
Els elements de la música
 
Poesia 3r dossier 2015
Poesia 3r dossier 2015Poesia 3r dossier 2015
Poesia 3r dossier 2015
 
La poesia a l’aula d’acollida
La poesia a l’aula d’acollidaLa poesia a l’aula d’acollida
La poesia a l’aula d’acollida
 
Dossier poesia 2013 14 connexió projecte el petit príncep
Dossier poesia 2013 14 connexió projecte el petit príncepDossier poesia 2013 14 connexió projecte el petit príncep
Dossier poesia 2013 14 connexió projecte el petit príncep
 
Dins la fosta
Dins la fostaDins la fosta
Dins la fosta
 
Les figures retòriques
Les figures retòriquesLes figures retòriques
Les figures retòriques
 
Tema 2 complet
Tema 2 completTema 2 complet
Tema 2 complet
 
Disgrafia dossier escola
Disgrafia dossier escolaDisgrafia dossier escola
Disgrafia dossier escola
 
Acte d'homenatge de Primària a Salvador Espriu
Acte d'homenatge de Primària a Salvador EspriuActe d'homenatge de Primària a Salvador Espriu
Acte d'homenatge de Primària a Salvador Espriu
 
El còmic
El còmicEl còmic
El còmic
 

More from Jorginho Jhj

Tabela de sais minerais
Tabela de sais mineraisTabela de sais minerais
Tabela de sais minerais
Jorginho Jhj
 
Bridges = Pontes
 Bridges = Pontes Bridges = Pontes
Bridges = Pontes
Jorginho Jhj
 
154 o caminho de damasco
154   o caminho de damasco154   o caminho de damasco
154 o caminho de damasco
Jorginho Jhj
 
107 longe dos olhos
107   longe dos olhos107   longe dos olhos
107 longe dos olhos
Jorginho Jhj
 
Direito apostila de criminologia
Direito   apostila de criminologiaDireito   apostila de criminologia
Direito apostila de criminologia
Jorginho Jhj
 
Gramática port .
Gramática port .Gramática port .
Gramática port .
Jorginho Jhj
 
Elementos de máquinas. correas y poleas. transmisiones mecánicas.
Elementos de máquinas. correas y poleas. transmisiones mecánicas.Elementos de máquinas. correas y poleas. transmisiones mecánicas.
Elementos de máquinas. correas y poleas. transmisiones mecánicas.
Jorginho Jhj
 
Mecânica dinâmica
Mecânica dinâmicaMecânica dinâmica
Mecânica dinâmica
Jorginho Jhj
 
Mecanica fluidos usp
Mecanica fluidos uspMecanica fluidos usp
Mecanica fluidos usp
Jorginho Jhj
 
Cubo mágico
Cubo mágicoCubo mágico
Cubo mágico
Jorginho Jhj
 

More from Jorginho Jhj (10)

Tabela de sais minerais
Tabela de sais mineraisTabela de sais minerais
Tabela de sais minerais
 
Bridges = Pontes
 Bridges = Pontes Bridges = Pontes
Bridges = Pontes
 
154 o caminho de damasco
154   o caminho de damasco154   o caminho de damasco
154 o caminho de damasco
 
107 longe dos olhos
107   longe dos olhos107   longe dos olhos
107 longe dos olhos
 
Direito apostila de criminologia
Direito   apostila de criminologiaDireito   apostila de criminologia
Direito apostila de criminologia
 
Gramática port .
Gramática port .Gramática port .
Gramática port .
 
Elementos de máquinas. correas y poleas. transmisiones mecánicas.
Elementos de máquinas. correas y poleas. transmisiones mecánicas.Elementos de máquinas. correas y poleas. transmisiones mecánicas.
Elementos de máquinas. correas y poleas. transmisiones mecánicas.
 
Mecânica dinâmica
Mecânica dinâmicaMecânica dinâmica
Mecânica dinâmica
 
Mecanica fluidos usp
Mecanica fluidos uspMecanica fluidos usp
Mecanica fluidos usp
 
Cubo mágico
Cubo mágicoCubo mágico
Cubo mágico
 

Musicoterapia teoria musical basica por josi