Article publicat a Encesa Literària nº 10

1. 106 encesa literària 10
Monument a Narcís Monturiol. Obra d'Enric Casanovas,1918. Rambla de Figueres.

2. 107
10 encesa literària
LA CIUTAT
DE MONTURIOL
Joan Armangué Ribas
Economista
L’èxit de les proves de l’Ictíneo al
port d’Alacant l’any 1861 desper-
taren una gran efervescència popular a
Catalunya. Narcís Monturiol fou rebut
a Barcelona amb un gran escalf, no tan
sols de la població en general, sinó
també per les elits de la societat barce-
lonina. A la festa que es va fer en honor
seu i que tingué lloc el 10 de juny de
1861, el polític liberal, periodista i es-
criptor Víctor Balaguer pronuncià un
vibrant discurs adreçant-se a Monturi-
ol amb aquestes paraules finals: «Enda-
vant! No tingueu por. Cap català s’es-
panta ni torna enrere».
L’entusiasme arribà a aconseguir
que en la mateixa festa s’acordés obrir
una subscripció nacional per cons-
truir un Ictíneo a gran escala. L’onada
creada arribà a tot el país. Figueres, la
seva vila natal, no podia ser una ex-
cepció. Al cap de quatre dies, l’Ajun-
tament en sessió extraordinària acordà
per unanimitat nomenar-lo fill predi-
lecte. L’acord adoptat diu:

3. 108 encesa literària 10
Considerando el entusiasmo público para que se dé una patriótica
cuanto distinguida muestra de aprecio al inventor de la navegación
submarina don Narciso Monturiol, cuyo nombre está llamando en
estos momentos la atención del mundo científico por su maravilloso
invento, título de honra para él y para el país, siendo por lo tanto
justo que el suelo natal perpetúe su memoria que es la de un genio,
ha acordado este cuerpo municipal, por unanimidad, declarar al
mismo don Narciso Monturiol hijo predilecto de Figueras y que se
coloque su retrato en la sala consistorial, como una prueba de afec-
tuoso respeto y alta estima, llenando así, todo, una de las más her-
mosas páginas de los anales de la presente villa.
La sessió fou presidida per Joaquim
de Traver, segon tinent d’alcalde, per
malaltia de l’alcalde corregidor, Rafael
de la Guardia, i del primer tinent d’al-
calde, Ignasi Sans Roca. La resta de re-
gidors que avalaren l’acord foren Joan
Clarós Monells, Ildefons Moncanut,
Marià Noguer, Joan Callís, Pere For-
gas, Manel Díaz, Francesc Justafré i
Tomàs Roger Vidal. Aquest darrer fou
un personatge important de la Figueres
de la segona meitat del xix, com a ban-
quer i, també com a alcalde, diputat i
senador. Un consistori en temps del
govern de la Unió Liberal de Leopoldo
O’Donnell, monàrquics no absolutis-
tes i progressistes moderats.
Al cap de dos dies, el 16 de juny,
Figueres dispensava una rebuda apote-
òsica al seu fill predilecte: un entusias-
me popular recorria els carrers de la
vila fent que la comitiva, amb Montu-
riol en un carruatge acompanyat del
diputat conservador Marià Fages de
Sabater, fos victorejada al seu pas amb
una pluja de flors, càntics, música i po-
emes. D’aquests, reproduïm Uns frag-
ments dels de Damas Calvet, en català,
i de Maria Josepa Massanés, en caste-
llà. L’acord de la concessió del títol de
fill predilecte, segellat per l’Ajunta-
ment constitucional de Figueres, fou
lliurat a Narcís Monturiol a la plaça de
la Constitució, nom que aleshores re-
bia l’actual plaça de l’Ajuntament, da-
vant el fervor popular.
Aquest entusiasme ciutadà, iniciat a
Barcelona amb la constitució de la Jun-
ta iniciadora de la subscripción nacional
destinada a manifestar la estimación del
país hacia el inventor del Ictíneo, tingué
continuïtat en altres ciutats. A Figueres
es constituí una Junta delegada el 21
de setembre de 1861 integrada per
vint-i-nou ciutadans representant una
gran transversalitat política. Amb una
majoria monàrquica i conservadora
com el seu president Maurici de Al-
bert Terradas, hisendat i polític, amb
Marià Fages de Sabater, jurista i polí-
tic, com a vicepresident, i com a vo-
cals, entre d’altres, l’alcalde corregidor
Rafael de la Guardia, el primer tinent
d’alcalde Ignasi Sans Roca, i els regi-
La ciutat de Monturiol

4. 109
10 encesa literària
Joan Armangué Ribas
governador civil de Girona. Entre els
tres secretaris hi trobem el seu íntim
amic Martí Carlé, professor i perio-
dista, un dels referents del republica-
nisme federal empordanès.
La subscripció va quedar oberta a
l’Ajuntament, a la casa dels alcaldes de
barri, a l’administració de Loteries i a
tots els casinos. La declaració pública
acabava amb aquesta exaltació:
dors Ildefons Massanet, Manuel Díaz
i Tomàs Roger. Així com prohoms
com ara Narcís Fages de Romà, hisen-
dat i advocat. Però també hi trobem
significades personalitats del republi-
canisme figuerenc, per exemple Edu-
ard Rodeja i Joan Matas. El primer,
hisendat i regidor en diverses ocasi-
ons. El segon, des de molt jove va fer
costat a Abdon Terradas i va arribar a
presidir la Diputació i a ser nomenat
El nombre de Figueras, por justo orgullo nuestro, debe ir siempre
unido al del inventor. Aquí tenemos sus lares, aquí nació, creció y se
educó el que sin duda pertenece ya por su preclaro ingenio, a la
milagrosa historia de nuestro siglo. Nuestra comarca es generosa y
por eso el cielo le da tan buenos, tan distinguidos hijos. Seamos
agradecidos, y hagamos patente a la nación entera que es nuestra
población un brillante hervidero de generoso entusiasmo, cuando la
impulsa la grandeza del saber, la inmarcesible gloria del mejor de sus
nacidos, DE SU HIJO PREDILECTO.
La credencial del títol de fill predi-
lecte, Monturiol la tingué en el seu
poder encara no vint mesos, quan el
18 de febrer de 1863 signà una carta
adreçada a l’Ajuntament renunciant
al títol (vegeu la imatge a la pàgina se-
güent) perquè l’Ajuntament no havia
autoritzat una subscripció popular a
favor de l’Ictíneo.
Al cap de set dies, el 25 de febrer,
l’Ajuntament, sota la presidència de Ra-
fael de la Guardia, va admetre la renún-
cia de Narcís Monturiol al títol de fill
predilecte, en una sessió que comptava
des de l’1 de gener amb nous regidors,
entre ells, els republicans, Eduard Rode-
ja i Joan Matas. L’explicació de l’alcalde
corregidor paga la pena llegir-la sencera:
En vista de las abusivas costumbres que se venían siguiendo, de las
diferentes reclamaciones que le habían hecho y la petición de los
Sres. Concejales, resolvió no permitir que en lo sucesivo se hiciesen
más cuestaciones; que a consecuencia de esto, el Ayuntamiento
acordó dar una cantidad a la cofradía de la Purísima Sangre para
suplir el producto de la cuestación que hacía para la manutención
de los pobres en la Romería a Recasens y sufragar también los gastos

5. 110 encesa literària 10
Carta de renúncia de Narcís Monturiol.
La ciutat de Monturiol

6. 111
10 encesa literària
Joan Armangué Ribas
Carta de renúncia de Narcís Monturiol.

7. 112 encesa literària 10
de la comida que según costumbre se da todos los años en los tres
días de Carnaval a los presos en las cárceles; que habiendo tenido
noticias de que se llevaba a cabo en esta villa una cuestación, sin
permiso correspondiente, para la construcción del Ictíneo del Sr.
Monturiol, dispuso el referido Sr. Alcalde-corregidor que aquellas
cesaran. Que habiendo sido dicho Sr. Monturiol enterado por sus
amigos, si bien con inexactitud de dichas disposiciones, puesto que
no se le ha denegado por el Sr. Corregidor la facultad de hacer una
suscripción voluntaria en todos los puntos que tuviere por conve-
niente y sí de hacer una cuestación, el mismo Sr. Monturiol ha diri-
gido una comunicación al Presidente de este Ayuntamiento con fe-
cha diez y ocho del mes actual con la que renuncia al Título de Hijo
predilecto de esta villa, cuya credencial devuelve.
Per tant, una qüestió semàntica per
part de l’alcalde corregidor és el deto-
nant de la renúncia de Monturiol. Una
interpretació totalment errònia quan
subscripció i col·lecta són sinònims.
Una explicació de l’alcalde corregidor
gens convincent, quan ell mateix for-
mava part de la Junta que tenia una fi-
nalitat a què podem donar molts noms:
col·lecta, subscripció, capta, acapte,
recollida, recol·lecta… En aquest cas el
nom fa la cosa, d’aquí l’arbitrarietat en
la decisió de l’alcalde corregidor.
D’aleshores ençà, la ciutat de Mon-
turiol li ha respectat sempre la seva vo-
luntat i mai se li ha restituït la distinció
que li fou atorgada l’any 1861. Malgrat
això, la ciutat, que a vegades es mostra
gasiva amb els seus fills com en la qües-
tió que produí la seva renúncia, sempre
l’ha reconegut com un dels seus fills
més insignes i ho ha expressat amb ge-
nerositat en diverses ocasions.
Així, l’any 1891 el nom del carrer
on va néixer, Sant Guillem, fou substi-
tuït pel de Narcís Monturiol. Canvi ra-
tificat pel plenari de l’Ajuntament l’any
1905. El 1918, el monument a Narcís
Monturiol, obra de l’escultor Enric Ca-
sanovas, un dels màxims representants
del Noucentisme, culminava el projecte
de reforma de la Rambla dissenyat per
l’arquitecte Ricard Giralt, i s’erigia com
el símbol de la ciutat. L’any 1979 s’es-
trenava l’edifici de l’Institut de Forma-
ció Professional, avui Institut d’Educa-
ció Secundària Narcís Monturiol. El
1985 un panteó obra de l’escultor Ve-
nanci Vallmitjana passà a titularitat
municipal i fou destinat als figuerencs
il·lustres. El mateix any hi foren traslla-
dades les primeres despulles, les de Nar-
cís Monturiol. Carrer, monument, cen-
tre educatiu i panteó simbolitzen el re-
coneixement i els honors de la ciutat a
una de les seves grans icones.
Quan el regidor Josep M. Bernils,
en el ple municipal d’agost del 2019,
anuncia una proposta a la Comissió del
Nomenclàtor, per tal d’estudiar la pos-
La ciutat de Monturiol

8. 113
10 encesa literària
sibilitat de rehabilitar el títol de fill pre-
dilecte o qualsevol altra actuació en
aquest sentit, em sembla una lloable
iniciativa que entenc que ha d’anar cap
al segon supòsit. A prop de cent seixan-
ta anys de la renúncia al títol, s’ha de
continuar respectant la seva decisió. El
reglament d’honors i distincions obre
una altra via, que no pot ser altra que la
medalla d’or a títol pòstum. Una dis-
tinció que compartiria amb l’altre gran
geni figuerenc, Salvador Dalí.
La ciutat de Monturiol, honors i
distincions al marge, ha d’aprofundir
en els valors que representa el seu insig-
ne fill: justícia, fraternitat i igualtat.
Així com valoritzar la petjada històrica,
arquitectònica, cultural i econòmica de
la Figueres del seu temps i apostar per
dues de les lliçons de la seva vida: avenç
científic i compromís social. La ciutat
de Monturiol no com a record nostàl-
gic, sinó com a guia per construir una
Figueres millor.
Narcís Monturiol. Litografia de N. González.
Joan Armangué Ribas

9. 114 encesa literària 10
Al inventor del «Ictineo»,
en la recepció entusiasta
que li feu savila natal
Ja que no puch quan vingas presentarte
ni una corona, ni un sol brot de llor,
y, sols de lluny, vuy m’es permés cantarte,
rep ab ma troba un ¡benvingut! de cor.
Per tu orgullosa vuy la pátria mia
al plaher s’entrega, puig te rep tan gran,
y’ls brassos t’obra com la Espanya obria
al que hi tornava un altre mon portant.
Com tú desl reyalmes vá trucá á la porta,
ofrin tresors en cambi d’un vaixell:
lo nom de boig y lo menyspreu soporta,
y dels teólechs l’ignorant consell.
No desmayes jamay: ¡Avant y fora!
Fé y esperansa en ta bandera escriu.
Alais- Juny, 1861
Damas Calvet i de Budallés
(Figueres, 1836 - Barcelona, 1891)
Enginyer, poeta i dramaturg català.
La ciutat de Monturiol

10. 115
10 encesa literària
La hija de Dios
No puede la malévola ignorancia,
matar al genio que letal sofoca
el ponzoñoso aliento de su boca
con estulta arrogancia;
ni extinguida jamás será su esencia,
pues hija de Jehová la humana ciencia,
si esconde su existencia,
mil símbolos sublimes y ostentosos
revelan sus destellos luminosos.[…]
[…]
Avanza, Monturiol, pues la natura
te brinda con secretos que no pudo
arrancarla otra humana criatura;
avanza; el choque rudo
de las raudas corrientes submarinas,
sean para tu ICTÍNEO prodigioso,
lo que al pez bullicioso
las linfas de las fuentes cristalinas.
Como inmortal tu genio portentoso,
nobles y grandes son tus pensamientos.
«Prefieres perecer con tus inventos
»Sepultado en las olas,
»Que a nación extranjera
»El secreto vender que ser pudiera
»La mejor de las glorias españolas».1
¡Bendito mil veces, tu patrio anhelo
y generoso afán, bendiga el cielo!
Y protéjate España
Junio 3 de 1861
Maria Josepa Massanés i Dalmau
(Tarragona, 1811 - Barcelona, 1887)
Escriptora i poetessa
1. Palabras del señor Monturiol.
Joan Armangué Ribas