SlideShare a Scribd company logo
BÀSIQUES-TIC
               Joan Carles Segura Ramos
BÀSIQUES-TIC
FASES D´ELABORACIO DELS PROJECTES


         Eines necessàries per portar    Pela cable, tornavís d´estrella i pla, navalla, tester,
         a terme el treball:             tenaces i unes tenaces de tall.


         Com platejarem un nou           El primer que faig es entendre el funcionament de de
         esquema:                        la maniobra, circuit o potència.




         On anar a l´hora de dupte en    Probar-ho dues vegades per comprovar que hi ha
         algun contacte de l´esquema:    algun contacte mal connectat després vaig al llibre
                                         d´esquemes i si no trobo respostes, vaig al professor
                                         de pràctiques.




         Com he dissenyat els meus       Tots els esquemes estan passats a Power Point i
         esquemes i els de pràctiques.   treballats a les classes d´informàtica i bàsiques




                                          BÀSIQUES-TIC
Joan Carles Segura Ramos
BÀSIQUES-TIC
               Joan Carles Segura Ramos
Joan Carles Segura Ramos

                     ESQUEMA ELÉCTRIC:
                     INVERSOR DE GIR (MANIOBRA)

                                    95
                                    RT
                                    96
                    ATURADA                       L1
MARXA 1                                                         MARXA 2
     53                                                           53
       R1                                                  R2
     54                                                           54
               A1                                  A1

      R1                L2                   L3                 R2
               A2                                  A2
               61                                          61
          R2                                      R1
               62             BÀSIQUES-TIC                 62
INVERSOR DE GIR




                           BÀSIQUES-TIC
Joan Carles Segura Ramos
INVERSOR DE GIR




                           BÀSIQUES-TIC
Joan Carles Segura Ramos
R
     S
     T
     N


                                             ESQUEMA ELECTRIC:
                                             INVERSOR DE GIRO ( POTENCIA)
                                              C.M
         1   3   5                                              1    3    5

                                      C.D.                                    C.I.
         2   4   6                                          2    4    6




                           11

                                     RT
                                12
                                                      CIRCUITO DE POTENCIA
             M
                                             BÀSIQUES-TIC
Joan Carles Segura Ramos
INVERSOR DE GIR




                           BÀSIQUES-TIC
Joan Carles Segura Ramos
ESQUEMA ELÉCTRIC:
                                                INVERSOR DE GIR (MANIOBRA)



                                                                           2        2
                                                                  1                         1
                                                                                                   REAC-
                                                                                                  TANCIA
                                                                           3        3
                       CONMUTADOR
                                                            KA2        6
                                          KA1          6
                                                                       4
                                                                                  PORTALAMPARAS
                                                       4
                                                61                61            TUB FLOURESCENT
                                          KM2               KM1
                                                62                62
              1                       1                A1                  A1

           KA1                      KA1         KM1               KM2
              3                       3              BÀSIQUES-TIC
                                                       A2                  A2           CEBADOR
Joan Carles Segura Ramos
ESTRELLA TRIANGLE
AMB TEMPORITZADOR




                           BÀSIQUES-TIC
Joan Carles Segura Ramos
FASE
                  220 V
                                 ESQUEMA ELÉCTRIC:
        NEUTRO                   INVERSOR DE GIR AMB CONMUTADOR
                                  I TEMPORITZADOR (MANIOBRA)


                                                        KA2
                                                                                   CONMUTADOR
                                                                              2                 2
                                                                     1                                  1
                                                                                                               REAC-
                                                                                                              TANCIA
                                                                              3                 3
                          CONMUTADOR
                                                               KA2        6
                                             KA1          6
                                                                          4
                                                                                           PORTALAMPARAS
          KA1                                             4
                                                   61                61                 TUB FLOURESCENT
                                             KM2               KM1
                                                   62                62
              1                          1                A1                  A1

           KA1                         KA2         KM1               KM2
              3                          3              BÀSIQUES-TIC
                                                          A2                  A2                    CEBADOR
Joan Carles Segura Ramos
INVERSOR DE GIR AMB CONMUTADOR
  Y TEMPORITZADOR




                           BÀSIQUES-TIC
Joan Carles Segura Ramos
ESQUEMA ELÉCTRIC:
                                          LAMPADES EN CASCADA




                           BÀSIQUES-TIC
Joan Carles Segura Ramos
ESQUEMA ELÉCTRIC:                  RELE 1
F   PRINCIPIS DE MANIOBRES      A1              A2              N




                                       RELE 2
                                A1              A2




                                       RELE 3
                                A1              A2

             R3

                        BÀSIQUES-TIC
        53    54                                     Joan Carles Segura Ramos
INTALACIÓ DE LA CASA
                                  BÀSIQUES-TIC
Joan Carles Segura Ramos
Joan Carles Segura Ramos
                     CIRCUIT ELÉCTRIC D’UNA CASA - 220 V


T        LCO1                  Menjador

                                      LCR1                       LH3


      Cuina
                                                             Habitació 3

                                      Passadís
                         LP1                                   LP2


          Lavabo                                             Habitació 2

                                                                                  1           2

          LL1                   LH1
                                                                  LH2
                                          Habitació 1


    Interuptor     Pulsador                                     ICP nº1 llum
                                   Lapara
                                      BÀSIQUES-TIC                                    220V
    Conmutador   T Timbre                       Florescent      ICP nº2 endolls       N   F
INTALACIÓ DE LA CASA
                                  BÀSIQUES-TIC
Joan Carles Segura Ramos
INTALACIÓ DE LA CASA
                                  BÀSIQUES-TIC
Joan Carles Segura Ramos
INTALACIÓ DE LA CASA
                                 BÀSIQUES-TIC
Joan Carles Segura Ramos
NEUTRE
                         220V       ESQUEMA ELÉCTRIC:
                          FASE
                         ICP
                                    MANIOBRA D’UN MOTOR TRIFASIC EN ESTRELLA
                                    TRIANGLE AMB TEMPORITZADOR
Rele tèrmic




  parada
                                                                                              Reactancia
                                                                                                  Portalàmpades

                                                                         14     24
  marxa                                                            K1         K1
                                                                                            tub fluorescent
                                                                         13
                                                                                23
                                              13                         14
                    15
                                    K2                             K3
               k4                             14                         13               Sabedor
                    16   18              21    K3
              21                         22                                                                   H2
              K2
              22
                               T2                        T1                                  H1
                                          K2                            K1           T
                                                                                     K4
               K3
                                                    BÀSIQUES-TIC
                                                                              Joan Carles Segura Ramos
ESTRELLA TRIANGLE
     AMB TEMPORITZADOR




                           BÀSIQUES-TIC
Joan Carles Segura Ramos
R
    S
    T
    N

                      C.M           INVERSOR DE GIR ( POTÉNCIA)
                                    EN ESTRELLA TRIANGLE AMB TEMPORITZADOR


  R1
TERMICO   1   3   5     1   3   5                           1    3    5
                                                   R2                         R3
          2   4   6     2   4   6                       2    4    6




                                             CIRCUIT DE POTÉNCIA
                            M
                                    BÀSIQUES-TIC
                                                            Joan Carles Segura Ramos
ESTRELLA TRIANGLE
     AMB TEMPORITZADOR




                           BÀSIQUES-TIC
Joan Carles Segura Ramos
Circuit de l’estel de Nadal




                  I I I I
I   Intermitent
    Linea 1
    Linea 2
    Linea 3                 ICP
                  BÀSIQUES-TIC
    Linea 4              220 V    Joan Carles Segura Ramos
ESTRELLA DE NADAL      BÀSIQUES-TIC
Joan Carles Segura Ramos
ESTRELLA                 BÀSIQUES-TIC
                                          DE NADAL
Joan Carles Segura Ramos
ESTRELLA DE NADAL        BÀSIQUES-TIC
Joan Carles Segura Ramos
ESTRELLA DE NADAL       BÀSIQUES-TIC
Joan Carles Segura Ramos
RELES EN CASCADA

                      M1
                                                                      R1
                                                               A1                A2

PARO
                      R1
                                                    R
                                                                    FLUORECENT
            53             54
                                                                        C
                                M2
                                                                      R2
                                                               A1                A2
            R1
       83        84             R2

                           53        54                  LR1

                                               M3                     R3

                                                               A1                A2
            R2
                                               R3
       83        84
                                           BÀSIQUES-TIC
                                                         LR2
                                                                    Joan Carles Segura Ramos
                                          53        54
BÀSIQUES-TIC
Joan Carles Segura Ramos
SEGONA
     MARXA




                           BÀSIQUES-TIC
Joan Carles Segura Ramos
TERCERA MARXA
                             BÀSIQUES-TIC
Joan Carles Segura Ramos
ICP       INSTALACION ELECTRICA
           220 V      EN LA CARPA DEL IES MARINA



                                                   1



                                                   2



                                                   3



                            BÀSIQUES-TIC           4
Joan Carles Segura Ramos
CARPA DE
     L’IES MARINA
                           BÀSIQUES-TIC
Joan Carles Segura Ramos

More Related Content

More from Maria Pilar

Orientació e t 12
Orientació e t 12Orientació e t 12
Orientació e t 12Maria Pilar
 
Programes de qualificació professional inicial
Programes  de qualificació professional inicialProgrames  de qualificació professional inicial
Programes de qualificació professional inicialMaria Pilar
 
nORMAS DE SEGURIDAD EN LAS HERRAMIENTAS DE MANO
nORMAS DE SEGURIDAD EN LAS HERRAMIENTAS DE MANOnORMAS DE SEGURIDAD EN LAS HERRAMIENTAS DE MANO
nORMAS DE SEGURIDAD EN LAS HERRAMIENTAS DE MANO
Maria Pilar
 
Entrevista de selecció
Entrevista de seleccióEntrevista de selecció
Entrevista de seleccióMaria Pilar
 
El curriculum
El curriculumEl curriculum
El curriculum
Maria Pilar
 
Cv
CvCv
07 carta de presentació
07 carta de presentació07 carta de presentació
07 carta de presentacióMaria Pilar
 
Hicham 2010
Hicham 2010Hicham 2010
Hicham 2010
Maria Pilar
 

More from Maria Pilar (13)

Orientació e t 12
Orientació e t 12Orientació e t 12
Orientació e t 12
 
Programes de qualificació professional inicial
Programes  de qualificació professional inicialProgrames  de qualificació professional inicial
Programes de qualificació professional inicial
 
El meu treball
El meu treballEl meu treball
El meu treball
 
portafolis
portafolis portafolis
portafolis
 
PQPI-FIAP
PQPI-FIAPPQPI-FIAP
PQPI-FIAP
 
Pqpi
PqpiPqpi
Pqpi
 
Llei igualtat
Llei igualtatLlei igualtat
Llei igualtat
 
nORMAS DE SEGURIDAD EN LAS HERRAMIENTAS DE MANO
nORMAS DE SEGURIDAD EN LAS HERRAMIENTAS DE MANOnORMAS DE SEGURIDAD EN LAS HERRAMIENTAS DE MANO
nORMAS DE SEGURIDAD EN LAS HERRAMIENTAS DE MANO
 
Entrevista de selecció
Entrevista de seleccióEntrevista de selecció
Entrevista de selecció
 
El curriculum
El curriculumEl curriculum
El curriculum
 
Cv
CvCv
Cv
 
07 carta de presentació
07 carta de presentació07 carta de presentació
07 carta de presentació
 
Hicham 2010
Hicham 2010Hicham 2010
Hicham 2010
 

Joan Carles

  • 1. BÀSIQUES-TIC Joan Carles Segura Ramos
  • 3. FASES D´ELABORACIO DELS PROJECTES Eines necessàries per portar Pela cable, tornavís d´estrella i pla, navalla, tester, a terme el treball: tenaces i unes tenaces de tall. Com platejarem un nou El primer que faig es entendre el funcionament de de esquema: la maniobra, circuit o potència. On anar a l´hora de dupte en Probar-ho dues vegades per comprovar que hi ha algun contacte de l´esquema: algun contacte mal connectat després vaig al llibre d´esquemes i si no trobo respostes, vaig al professor de pràctiques. Com he dissenyat els meus Tots els esquemes estan passats a Power Point i esquemes i els de pràctiques. treballats a les classes d´informàtica i bàsiques BÀSIQUES-TIC Joan Carles Segura Ramos
  • 4. BÀSIQUES-TIC Joan Carles Segura Ramos
  • 5. Joan Carles Segura Ramos ESQUEMA ELÉCTRIC: INVERSOR DE GIR (MANIOBRA) 95 RT 96 ATURADA L1 MARXA 1 MARXA 2 53 53 R1 R2 54 54 A1 A1 R1 L2 L3 R2 A2 A2 61 61 R2 R1 62 BÀSIQUES-TIC 62
  • 6. INVERSOR DE GIR BÀSIQUES-TIC Joan Carles Segura Ramos
  • 7. INVERSOR DE GIR BÀSIQUES-TIC Joan Carles Segura Ramos
  • 8. R S T N ESQUEMA ELECTRIC: INVERSOR DE GIRO ( POTENCIA) C.M 1 3 5 1 3 5 C.D. C.I. 2 4 6 2 4 6 11 RT 12 CIRCUITO DE POTENCIA M BÀSIQUES-TIC Joan Carles Segura Ramos
  • 9. INVERSOR DE GIR BÀSIQUES-TIC Joan Carles Segura Ramos
  • 10. ESQUEMA ELÉCTRIC: INVERSOR DE GIR (MANIOBRA) 2 2 1 1 REAC- TANCIA 3 3 CONMUTADOR KA2 6 KA1 6 4 PORTALAMPARAS 4 61 61 TUB FLOURESCENT KM2 KM1 62 62 1 1 A1 A1 KA1 KA1 KM1 KM2 3 3 BÀSIQUES-TIC A2 A2 CEBADOR Joan Carles Segura Ramos
  • 11. ESTRELLA TRIANGLE AMB TEMPORITZADOR BÀSIQUES-TIC Joan Carles Segura Ramos
  • 12. FASE 220 V ESQUEMA ELÉCTRIC: NEUTRO INVERSOR DE GIR AMB CONMUTADOR I TEMPORITZADOR (MANIOBRA) KA2 CONMUTADOR 2 2 1 1 REAC- TANCIA 3 3 CONMUTADOR KA2 6 KA1 6 4 PORTALAMPARAS KA1 4 61 61 TUB FLOURESCENT KM2 KM1 62 62 1 1 A1 A1 KA1 KA2 KM1 KM2 3 3 BÀSIQUES-TIC A2 A2 CEBADOR Joan Carles Segura Ramos
  • 13. INVERSOR DE GIR AMB CONMUTADOR Y TEMPORITZADOR BÀSIQUES-TIC Joan Carles Segura Ramos
  • 14. ESQUEMA ELÉCTRIC: LAMPADES EN CASCADA BÀSIQUES-TIC Joan Carles Segura Ramos
  • 15. ESQUEMA ELÉCTRIC: RELE 1 F PRINCIPIS DE MANIOBRES A1 A2 N RELE 2 A1 A2 RELE 3 A1 A2 R3 BÀSIQUES-TIC 53 54 Joan Carles Segura Ramos
  • 16. INTALACIÓ DE LA CASA BÀSIQUES-TIC Joan Carles Segura Ramos
  • 17. Joan Carles Segura Ramos CIRCUIT ELÉCTRIC D’UNA CASA - 220 V T LCO1 Menjador LCR1 LH3 Cuina Habitació 3 Passadís LP1 LP2 Lavabo Habitació 2 1 2 LL1 LH1 LH2 Habitació 1 Interuptor Pulsador ICP nº1 llum Lapara BÀSIQUES-TIC 220V Conmutador T Timbre Florescent ICP nº2 endolls N F
  • 18. INTALACIÓ DE LA CASA BÀSIQUES-TIC Joan Carles Segura Ramos
  • 19. INTALACIÓ DE LA CASA BÀSIQUES-TIC Joan Carles Segura Ramos
  • 20. INTALACIÓ DE LA CASA BÀSIQUES-TIC Joan Carles Segura Ramos
  • 21. NEUTRE 220V ESQUEMA ELÉCTRIC: FASE ICP MANIOBRA D’UN MOTOR TRIFASIC EN ESTRELLA TRIANGLE AMB TEMPORITZADOR Rele tèrmic parada Reactancia Portalàmpades 14 24 marxa K1 K1 tub fluorescent 13 23 13 14 15 K2 K3 k4 14 13 Sabedor 16 18 21 K3 21 22 H2 K2 22 T2 T1 H1 K2 K1 T K4 K3 BÀSIQUES-TIC Joan Carles Segura Ramos
  • 22. ESTRELLA TRIANGLE AMB TEMPORITZADOR BÀSIQUES-TIC Joan Carles Segura Ramos
  • 23. R S T N C.M INVERSOR DE GIR ( POTÉNCIA) EN ESTRELLA TRIANGLE AMB TEMPORITZADOR R1 TERMICO 1 3 5 1 3 5 1 3 5 R2 R3 2 4 6 2 4 6 2 4 6 CIRCUIT DE POTÉNCIA M BÀSIQUES-TIC Joan Carles Segura Ramos
  • 24. ESTRELLA TRIANGLE AMB TEMPORITZADOR BÀSIQUES-TIC Joan Carles Segura Ramos
  • 25. Circuit de l’estel de Nadal I I I I I Intermitent Linea 1 Linea 2 Linea 3 ICP BÀSIQUES-TIC Linea 4 220 V Joan Carles Segura Ramos
  • 26. ESTRELLA DE NADAL BÀSIQUES-TIC Joan Carles Segura Ramos
  • 27. ESTRELLA BÀSIQUES-TIC DE NADAL Joan Carles Segura Ramos
  • 28. ESTRELLA DE NADAL BÀSIQUES-TIC Joan Carles Segura Ramos
  • 29. ESTRELLA DE NADAL BÀSIQUES-TIC Joan Carles Segura Ramos
  • 30. RELES EN CASCADA M1 R1 A1 A2 PARO R1 R FLUORECENT 53 54 C M2 R2 A1 A2 R1 83 84 R2 53 54 LR1 M3 R3 A1 A2 R2 R3 83 84 BÀSIQUES-TIC LR2 Joan Carles Segura Ramos 53 54
  • 32. SEGONA MARXA BÀSIQUES-TIC Joan Carles Segura Ramos
  • 33. TERCERA MARXA BÀSIQUES-TIC Joan Carles Segura Ramos
  • 34. ICP INSTALACION ELECTRICA 220 V EN LA CARPA DEL IES MARINA 1 2 3 BÀSIQUES-TIC 4 Joan Carles Segura Ramos
  • 35. CARPA DE L’IES MARINA BÀSIQUES-TIC Joan Carles Segura Ramos
  • 36. CARPA DE L’ IES MARINA BÀSIQUES-TIC Joan Carles Segura Ramos
  • 37. 220V ESQUEMA ELÉCTRIC: Comandament de conctactors que realitzen el programa que s'assenyala en la dreta. Aquest esquema té la ICP particularitat que la conexió entre contactors no aquesta “enclavada”, és a dir, que perquè connecti el contactorsegüent, no és necessari que abans aquest desconnectat el contactor anterior. Esquema en el qual els temporitzadors van KM 1 entrant en servei al mateix temps que els PARO contactores estan aoarellats en paral·lel KM 2 En aquest esquema, els temporitzadors entren KM 3 tots a l'iniciar-se la maniobra, en paral·lel, però estan reglats de manera que pugui complir-se el cicle programat. KM 4 KA 4 KA 1 KM 2 KA 2 KM 3 KA 3 KM 4 KM 2 KM 3 KM 3 KM 4 KM 4 KM 1 MARXA L1 L2 L3 L4 KM 1 KM1 KA1 KM 2 KM2 KA2 KM 3 KA3 KM4 KM 4 KA4 BÀSIQUES-TIC Joan Carles Segura Ramos
  • 38. Primera marxa: Rele 1 amb el temporitzador Activant el fluorescent BÀSIQUES-TIC Joan Carles Segura Ramos
  • 39. Segona marxa: Rele 2 amb el temporitzador 2 activant la primera llum i apagant el fluorescent BÀSIQUES-TIC Joan Carles Segura Ramos
  • 40. Tercera marxa: Rele 3 amb el temporitzador 3 Activant la segona llum i apagant la primera BÀSIQUES-TIC Joan Carles Segura Ramos
  • 41. Cuarta marxa: Rele 4 amb el temporitzador 4 Apagant la segona i activant la tercera llum (finalitza maniobra) BÀSIQUES-TIC Joan Carles Segura Ramos
  • 42. 220V Joan Carles Segura Ramos ESQUEMA ELÉCTRIC: ICP AMB TELERUPTOR, RELLOTGE D´ESCALA Y TEMPORIGADOR N F TELERUPTOR A1 A2 L1 PULSADOS L2 TELERUPTOR 3 4 L3 PULSADOS L4 FLOURACENT CEBADO REACT- ANCIA 6 4 2 1 TEMPOR- RELLOTGE IZADOR D´ESCALA 1 3 2 L N BÀSIQUES-TIC
  • 44. ESQUEMA ELÉCTRIC: BÀSIQUES-TIC AMB TELERUPTOR, RELLOTGE D´ESCALA Y TEMPORIGADOR Joan Carles Segura Ramos
  • 45. ESQUEMA ELÉCTRIC: AMB TELERUPTOR, RELLOTGE D´ESCALA Y TEMPORIGADOR BÀSIQUES-TIC Joan Carles Segura Ramos
  • 46. Interruptor (doble) en la entrada del comedor para encender y apagar la Enchufes luz de la mesita Cajas de empalmes 2m 1m Puertas 4m 1 Lavabo 1 2 3 Habitación 1 3m Interruptor (A) 5m Comedor F N 7m Línea Puerta 1 (A) BÀSIQUES-TIC general Joan Carles Segura Ramos 220 V
  • 47. INSTALACIÓ INTERIOR ICP INSTALACIÓ ELÉCTRICA EN EL PASSADIS DE L´AULA DE Interruptor 220 V PRÁCTICAS ELECTROTÉCNIQUES DE L’IES MARINA L1 L2 L3 L4 L5 L6 L7 CANALETES BÀSIQUES-TIC Joan Carles Segura Ramos
  • 48. PASSADIS DE L´AULA DE PRÁCTICAS ELECTROTÉCNIQUES BÀSIQUES-TIC Joan Carles Segura Ramos
  • 49. PASSADIS DE L´AULA DE PRÁCTICAS ELECTROTÉCNIQUES BÀSIQUES-TIC Joan Carles Segura Ramos
  • 50. INSTALACIÓ ELÉCTRICA EN EL PASSADIS DE L´AULA DE PRÁCTICAS ELECTROTÉCNIQUES DE L’IES MARINA BÀSIQUES-TIC Joan Carles Segura Ramos
  • 51. BÀSIQUES-TIC Joan Carles Segura Ramos
  • 52. Joan Carles Segura Ramos Muntatge a la paret dels dos circuits: Circuit 1 estrella triangle. Circuit 2 Reles amb temporizados amb motor Circuit 1 L1 L2 L3 L4 Caixa 2 Cuadre de flourecent Pulsados ICP Reles i temporizados Circuit 2 mes circuit de potencia del motor Par i Marxa Motor Circuit 2 Caixa 1 L1 L2 L3 L4 BÀSIQUES-TIC
  • 53. NEUTRE 220V ESQUEMA ELÉCTRIC (1): FASE ICP MANIOBRA D’UN MOTOR TRIFASIC EN ESTRELLA TRIANGLE AMB TEMPORITZADOR Rele tèrmic parada Reactancia Portalàmpades 14 24 marxa K1 K1 tub fluorescent 13 23 13 14 15 K2 K3 k4 14 13 Sabedor 16 18 21 K3 L4 21 22 K2 22 L3 L2 L1 K2 K1 T K4 K3 BÀSIQUES-TIC Joan Carles Segura Ramos
  • 54. 220V ESQUEMA ELÉCTRIC ( 2 amb motor ): Comandament de conctactors que realitzen el programa que s'assenyala en la dreta. Aquest esquema té la ICP particularitat que la conexió entre contactors no aquesta “enclavada”, és a dir, que perquè connecti el contactorsegüent, no és necessari que abans aquest desconnectat el contactor anterior. Esquema en el qual els temporitzadors van KM 1 entrant en servei al mateix temps que els PARO contactores estan aoarellats en paral·lel KM 2 En aquest esquema, els temporitzadors entren KM 3 tots a l'iniciar-se la maniobra, en paral·lel, però estan reglats de manera que pugui complir-se el cicle programat. KM 4 KA 4 KA 1 KM 2 KA 2 KM 3 KA 3 KM 4 KM 2 KM 3 KM 3 KM 4 KM 4 KM 1 MARXA L1 L2 L3 L4 KM 1 KM1 KA1 KM 2 KM2 KA2 KM 3 KA3 KM4 KM 4 KA4 BÀSIQUES-TIC Joan Carles Segura Ramos
  • 55. R S T N ESQUEMA ELECTRIC: INVERSOR DE GIRO ( POTENCIA) C.M 1 3 5 1 3 5 2 4 6 2 4 6 C.D. KM1 C.I. KM3 11 RT 12 CIRCUITO DE POTENCIA M BÀSIQUES-TIC Joan Carles Segura Ramos
  • 56. Muntatge a la paret dels dos circuits Circuit 1 estrella triangle Circuit 2 Reles amb temporizados amb motor BÀSIQUES-TIC Joan Carles Segura Ramos
  • 57. Muntatge a la paret dels dos circuits BÀSIQUES-TIC Joan Carles Segura Ramos
  • 58. Muntatge a la paret dels dos circuits BÀSIQUES-TIC Joan Carles Segura Ramos
  • 59. Muntatge a la paret dels dos circuits BÀSIQUES-TIC Joan Carles Segura Ramos
  • 60. N F 220V ESQUEMA ELECTRICO: MANIOBRA DE LA GRUA Subida Bajada Atrás Adelante Dcha. Izq. Elevación Puente Carro 61 61 61 61 61 61 R2 R1 R4 R3 R6 R5 62 62 62 62 62 62 A1 A1 A1 A1 A1 A1 R1 R2 R3 R4 R5 R6 A2 A2 A2 A2 A2 A2 Paro Paro Paro BÀSIQUES-TIC Joan Carles Segura Ramos
  • 61. 380 V R S T N ESQUEMA ELECTRICO DE LA POTENCIA DE LA GRUA R1 R2 R3 R4 R5 R6 Elevación Puente Carro M M M M BÀSIQUES-TIC Joan Carles Segura Ramos
  • 62. ESQUEMA ELECTRICO DE LA GRUA BÀSIQUES-TIC Joan Carles Segura Ramos
  • 64. Instalación eléctrica para Cuadro eléctrico general de la torre el aula de informática (A22) Línea general de la torre LGT 380 V L(A22) 380 V Línea para la aula L(A22) de informática A22 380 V 220V L1 L2 L3 T T T T T ICP ICP Enchufe Salida Cuadro 15A Trifásico T telefónica eléctrico Canaleta BÀSIQUES-TIC Joan Carles Segura Ramos
  • 65. Aula A22 BÀSIQUES-TIC Joan Carles Segura Ramos
  • 66. Aula A22 BÀSIQUES-TIC Joan Carles Segura Ramos
  • 69. BÀSIQUES-TIC Joan Carles Segura Ramos
  • 70. SALA ÁGORA PARET (M)13 m PARET PARET (G)15 m (G)15 m PORTA PARET BÀSIQUES-TIC Joan Carles Segura Ramos (N) 13 m
  • 71. 2 3 PARET (N)13 m Quadre eléctric Àgora 2 LG1 1 2 3 220V 3 PARET 380 V PARET (G)15 m SORTIDA LINEAS ICP Nº1 ENDOLLS (G)15 m Nº 1 Nº 2 LG2 ICP Nº2 ESTRACTOR 2 3 380 V ESQUEMA ELÉCTRIC 2 SALA ÁGORA 3 PARET (M)13 m 1 1 BÀSIQUES-TIC 1 1 Joan Carles Segura Ramos
  • 72. MATERIAL NACESSÁRI PER FER EL PROJECTE: UNITATS MATERIAL 9 Pantalla 2x65w 25 Flourescent de 58w 57 mts Tub rigid gris 20" 200 mts Cable 1,5mm gris 200 mts Cable 1,5mm marron 200 mts Cable 1,5mm blau 200 mts Cable 1,5mm negre 200 mts Cable 1,5mm terra 3 Caixes d'empalmes de 153x110 1 Caixa de ICP 100 Grapes de 20" 100 Tacs de 6" 100 Tornilleria curts de 25mm BÀSIQUES-TIC Joan Carles Segura Ramos
  • 73. PRESSUPOST DEL MATERIAL NECESSARI PER PORTAR A TERME EL TREBALL: BÀSIQUES-TIC Joan Carles Segura Ramos
  • 74. Joan Carles Segura Ramos BÀSIQUES-TIC SALA ÁGORA
  • 75. Joan Carles Segura Ramos BÀSIQUES-TIC SALA ÁGORA
  • 76. SALA ÁGORA BÀSIQUES-TIC Joan Carles Segura Ramos
  • 77. SALA ÁGORA BÀSIQUES-TIC Joan Carles Segura Ramos
  • 78. BÀSIQUES-TIC Joan Carles Segura Ramos
  • 79. ELECTRICITAT: En la Física, l'electricitat és un fenomen conservatiu d'origen electromagnètic, que es manifesta per una energia i és degut a les diferents càrregues elèctriques de la matèria. La paraula també serveix per designar la branca de la física que estudia els fenòmens elèctric i les seves aplicacions. L'electricitat està estretament relacionada amb el magnetisme i per això s'inclou dintre del camp de l'electromagnetisme, que estudia conjuntament els fenòmens elèctrics i magnètics.No va ser fins el segle XIX que es van començar a comprendre les propietats de l'electricitat, de manera important gràcies a Nikola Tesla. El seus treballs van permetre l'adveniment de la segona revolució industrial, avui dia l'energia elèctrica és omnipresent a la vida quotidiana dels països desenvolupats: a partir de diferents fonts d'energia (hidràulica, tèrmica, nuclear l'electricitat produïda s'utilitza a les llars i a la indústria. El llamp és un fenomen natural productor d'electricitat BÀSIQUES-TIC Joan Carles Segura Ramos 1 - 13
  • 80. GENERADOR ELÈCTRIC Un generador elèctric és un mecanisme capaç de transformar en electricitat un altre tipus d'energia, que pot se química, mecanica o lluminosa.Un generador elèctric és tot aquell dispositiu capaç de mantenir una diferència de potencial elèctric entre dos dels seus punts, anomenats pols o borns. Els generadors elèctrics són màquines destinades a transformar l'energia mecànica en elèctrica. Aquesta transformació s'aconsegueix per l'acció d'un camp magnètic sobre els conductors elèctrics disposats sobre una armadura (denominada també estator). S mecànicament es produeix un moviment relatiu entre els conductors i el camp, es genere una força electromotora. Hi ha tres tipus de generadors: •Les piles i baterias són exemples de primer tipus, ja que converteixen en electricitat l'energia de certes reaccions quimiques. •Els aerogeneradors i les cetrals hidroeléctricas, inclouen alternadors que transformen l'energia mecànica en energia elèctrica. Es basen en el fenomen de la inducció electromagnètica. •Les plaques fotovoltaiques generen electricitat a partir de la llum. Els generadors es classifiquen en dos tipus fonamentals: •Primaris: Els generadors primaris són aquells que converteixen en energia elèctrica l'energia d´una altra naturalesa o tipus que reben o de què disposen inicialment. Secundaris: Alliberen una part de l'energia elèctrica que han rebut prèviament. S'agruparan els dispositius concrets conforme al procés físic que els serveix de fonament. BÀSIQUES-TIC Joan Carles Segura Ramos 2 - 13
  • 81. CENTRAL NUCLEAR Un reactor nuclear és un aparell on una reacció de fissió nuclear o fusió nuclear en cadena és iniciada, controlada, i sostinguda de forma controlada. Si bé el terme "reactor nuclear" pot fer referència a un reacto de fusió , aquest mot normalment s'usa per designar un aparell de fissió nuclear. El primer reactor nuclear va ser dissenyat i posat en marxa pel premi Nobel de Física Enrico Fermi sota les grades del camp de rugbi de la Universitat de Chicago el 2 de desembre de 1942 Ciència bàsica: Per produir energia per un generador elèctric, una planta d'energia nuclear utilitza la fissió nuclear. En aquest procés, el nucli d'un element molt energètic com l'urani absorbeix un neutro lliure lent, es torna inestable, i llavors es romp en dos àtoms més petits. El procés de fissió de l'àtom d'urani produeix dos àtoms més petits, d'un a tres neutrons lliures ràpids, i una quantitat d'energia. La fissió de l'urani produeix més neutrons dels que necessita. Per tant la reacció por ser sostinguda per ella mateixa. Una radioactivitat realçada, controlada, causada per una reacció en cadena. Els neutrons ràpids alliberats han de ser moderats abans que puguen ser absorbits per el pròxim àtom energètic. Aquest procés de desacceleració es produeix per la col·lisió de neutrons amb àtoms de substàncies anomenades moderadors. Com a moderadors es fanservir substàncies amb àtoms lleugers, ja que l'efecte moderador és més eficient com més semblants siguin les masses dels neutrons i dels àtoms del moderador. Així, entre els moderadors més emprats hi ha l'aigua i el grafit (carboni cristal·lí), que també té l'avantatge del seu punt de fusió molt elevat. En la majoria de les plantes nuclears del món, l'energia calorífica generada per la fissió de l'urani es recull per aigua purificada i es duta a fora del nucli del reactor com en una màquina de vapor en els reactors de aigua bullent, o com aigua sobreescalfada en els reactor d'aigua a pressió. En un reactor nuclear és un produeix energia a partir de la fissió d'urani compost pels isòtops 235U, i 238U. Quan un neutró arriba al nucli del 235U, aquest nucli es torna inestable, fissiona (seguint el camí marcat en la seva cadena de desintegració), i allibera dos, o tres neutrons. Aquests neutrons acaben induint la fissió d'un nou nucli de 235U, o també poden convertir un nucli de 238U, en 239Pu (un isòtop del plutoni). Aquestes reaccions també donen un sobrant de neutrons que poden ser utilitzats per crear BÀSIQUES-TIC altres isòtops radioactius. Joan Carles Segura Ramos 3 - 13
  • 82. CENTRAL HIDROELÈCTRICA Una central hidroelèctrica és aquella que genera electricitat gràcies a l'aprofitament de l'energia potencial de l'aigua emmagatzemada en una presa situada a un nivell més alt que la central. L'aigua és conduïda mitjançant una canonada de descàrrega des de l'embassament a la sala de màquines de la central, on gràcies a una o vàries turbines hidràuliques es produeix la generació d'energia en alternadors. Les dues característiques principals d'una central hidroeléctrica, des del punt de vista de la seva capacitat de generació d'electricitat són; La potència; que és funció del desnivell existent entre el nivell mig de l'embassament i el nivell mig aigües baix de la usina, i del cabal màxim turbinable, a més de les característiques de la turbina i del generador. L'energia garantida, en un lapse de temps determinat, generalment un any, que és funció del volum útil de l'embassament, i de la potència instal·lada. La potència d'una central pot variar des d'uns pocs a uns milers de megawatts (MW). Fins a 30 MW es consideren minicentrals. La Central hidroeléctrica major del món, fins a la data (2005), Itaipú, té una potència instal·lada de 14.000 MW, sumant les 20 turbines. BÀSIQUES-TIC Joan Carles Segura Ramos 4 - 13
  • 83. CIRCUIT ELÉCTRIC Un circuit elèctric és un conjunt simple o complex de conductors i components elèctrics o electrònics recorregut per un corrent elèctric. El que coneixem com corrent elèctric no és una altra cosa que la circulació de càrregues o electrons a través d'u circuit elèctric tancat, que es mouen sempre del pol negatiu al pol positiu de la font de subministrament de força electromotora.Potser haguem sentit que el sentit convencional de circulació del corrent elèctric per un circuit és a la inversa, és a dir, del pol positiu al negatiu de la font de FEM. Aquest plantejament té el seu origen en raons històriques i no a qüestions de la física, dut a terme en l'època de formulació de la teoria que explicava la fluidesa del corrent elèctric pels metalls, ja que els físics desconeixien l'existència dels electrons o càrregues negatives. Al descobrir-se els electrons com part integrant dels àtoms i principal component de les càrregues elèctriques, es va descobrir també que les càrregues elèctriques que proporciona una font de FEM (Força Electromotora), es mouen del signe negatiu (-) cap al positiu (+), d'acord amb la llei física de la qual "càrregues diferents s'atreuen i càrregues iguals es rebutgen". A causa d'aquell desconeixement, la comunitat científica va acordar que, convencionalment, el corren elèctric es movia del pol positiu al negatiu, de la mateixa forma que haguessin pogut acordar el contrari, com realment ocorre. No obstant això, a la pràctica, aquest "error històric" no influeix per a res en el que a l'estudi del corrent elèctric es refereix.(FEM). BÀSIQUES-TIC Joan Carles Segura Ramos 5 - 13
  • 84. CONDUCCIÓ ELÈCTRICA La conducció elèctrica és el moviment de partícules carregades elèctricament a través d'un medi (conductor elèctric). El moviment pot formar un corrent elèctric com a resposta a un camp elèctric. El mecanisme que hi ha darrera d'aquest moviment depen del material. En els metalls i les resistències la llei d'Ohm descriu bé la seva conducció elèctrica, aquesta llei estableix que el corrent és proporcional al camp elèctric aplicat. La facilitat amb la que la densitat de corrent (corrent per unitat d'àrea) j apareix a un material s'expressa com la conductivitat elèctrica σ, que es defineix com: j=σE on j és el la densitat del corrent elèctric i E la força del camp elèctric. La inversa de la conductivitat elèctrica és la resistivitat elèctrica ρ: j=E/ρ BÀSIQUES-TIC Joan Carles Segura Ramos 6 - 13
  • 85. POTÉNCIA ELÉCTRICA Al circular el corrent, els electrons que la componen col·lisionen amb els atoms del conductor i cedeixen energia, que apareix en la forma de calor. La quantitat d'energia despresa en un circuit s'amida en julis. La potència consumida s'amida en watts; 1 watt equival a 1 juliol per segon. La potència "P" consumida per un circuit determinat pot calcular-se a partir de l'expressió On: V: diferéncia de potencial o voltatge aplicat a la resisténcia, Volts I: corrent que atravesa la resisténcia, Ampers R: resisténcia, Ohmis P: poténcia eléctrica, Wats Per quantificar el calor generat per una resisténcia eléctrica al ser atravesada per una corrent eléctrica, s’utilitza el sigüent factor de conversió: 1 Watt = 0,2389 caloríes / segon BÀSIQUES-TIC Joan Carles Segura Ramos 7 - 13
  • 86. ALTERNADOR L'alternador és una màquina destinada a transformar l'energia mecànica en energia elèctrica, generant, mitjançant fenomens d'inducció electromagnètica, un corrent altern. Els alternadors es basen en la segona llei de l'electromagnetisme, també coneguda com la Llei de Faraday. Aquest llei diu que un conductor elèctric sotmès a un camp magnètic variable crea una tensió induïda, la polaritat de la qual depen del sentit del camp i el valor del flux que el travessa. Funcionament de l'alternador: Tal i com s'ha explicat abans, l'alternador funciona segons la segona llei de l'electromagnetisme. Així, doncs, la variació del sentit i de la intensitat del camp magnètic induiran a les bobines una diferència de potencial que canvia de valor i de polaritat seguint el ritme del camp. El flux magnètic (Φ) que passa a través de cada espira a les bobines que constitueixen l'induït tenen per valor el producte de la intensitat del camp magnètic (B), per la superfície de l'espira (s) i el cosinus de l'angle format en el pla que conté aquest i la direcció del camp magnètic (cos φ), raó per la qual el flux serà variable: Cada cop que es produeix un variació del flux magnètic, també es produeix una variació en les espires d'una força electromotriu (f.e.m) (E) induïda, el valor de la qual és igual a la velocitat de variació del flux segons: El signe negatiu davant d'E ve donat segons la Llei de Lenz, que diu que el corrent induït s'oposa a la variació de flux que genera (raó per la qual també es parla de força contraelectromotriu enlloc de f.e.m.). Si la força electromotriu induïda en una espira és igual a E, la força electromotriu total (Et) és igual a : Essent n el nombre d'espires que constitueixen l'induït. La freqüència del corrent altern que apareix entre els borns A-B s'obté multiplicant el nombre de voltes per segon de l'inductor pel nombre de parells de pols de l'induït. BÀSIQUES-TIC Joan Carles Segura Ramos 8 - 13
  • 87. MOTOR ELÉCTRIC Un motor elèctric és un aparell al que se li aplica energia elèctrica per obtenir-ne de mecànica. Fou inventat per Thomas Davenport el 1834. N'hi ha de diversos tipus: Motors de corrent continu: Dinamo reversible a motor, pot ser: Serie, Paral·lel (shunt) o Mixt (compound), i és un rotor bobinat amb col·lector. Motor universal de C.C. (electrodomèstic de dos fils), es un rotor bobinat amb col·lector. Motors de corrent altern: Monofàsics: D'espira en curtcircuit, rotor gàbia d'esquirol (poca potencia usats en petits ventiladors, tocadiscs...). De fase partida, rotor gàbia d'esquirol amb bobinat auxiliar que pot variar en tres: Amb condensador. Amb interruptor centrifug. Amb condensador i interruptor centrifug. Trifàsics: Normalment amb rotor gàbia d'esquirol. Excepció del motor trifàsic amb rotor bobinat amb anells. Motor universal de C.A. (electrodomèstic de dos fils), es un rotor bobinat amb col·lector. BÀSIQUES-TIC Joan Carles Segura Ramos 9 - 13
  • 88. LLEI D`OHM La llei d'Ohm estableix que el corrent que travessa un circuit elèctric és Directament proporcional a la diferència de potencial que hi ha entre els seus extrems i inversament proporcional a la resistència del circuit. En termes matemàtics la llei s'expressa per mitjà de l'equació: on V és la caiguda de voltatge o diferència de potencial i I és el corrent. L'equació dóna com a resultat la constant de proporcionalitat R, que és la resistència elèctrica del circuit. Per a components com les resistències la llei es compleix per un gran interval de valors de corrent i voltatge, però en depassar certs límits es perd la proporcionalitat directa per efecte de la temperatura dissipada pel circuit per efecte Joule Al Sistema Internacional d'Unitats la unitat utilitzada pel corrent és l'ampere (simbolitzat com A), per la diferència de potencial és el volt (simbolitzat com V) i per a la resistència s'utilitza l'ohm (simbolitzat Ω). Aquesta llei va rebre el seu nom en homenatge al seu descobridor, el físic alemany Georg Ohm, que el 1827 va publicar en un tractat les seves experiències i mesures resultants d'aplicar diferents voltatges i corrents a circuits simples amb diferents longituds de cable. L'equació que va presentar per explicar els seus resultats experimentals era més complexa que la que es presenta més amunt, que no va existir fins que el 1864 es va definir una unitat per a la BÀSIQUES-TIC resistència elèctrica. Joan Carles Segura Ramos 10 - 13
  • 89. TEOREMA DE THÉVENIN El teorema de Thévenin per a circuits elèctrics enuncia que qualsevol combinació de fonts de voltatge i resistències amb dos terminals és elèctricament equivalent a una única font de voltatge V i una única resistència R. Per a sistemes de corrent alterna amb una única freqüència el teorema també pot aplicar-se a impedàncies en general, no sols a resistències. El teorema fou descobert primer pel científic alemany Hermann von Helmholtz en 1853, però fou després redescobert en 1883 per l'enginyer francès de telègrafs Léon Charles Thévenin (1857- 1926). Per a calcular el circuit equivalent: 1. Elimineu la càrrega del circuit. 2. Calculeu el voltatge V en la eixida de les fonts d'alimentació original. 3. Ara canvieu les fonts de voltatge amb curtcircuits i les fonts de corrent amb circuits oberts. 4. Canvieu la càrrega del circuit amb un òhmmetre imaginari i mesureu la resistència total, R, mirant enrere cap al circuit, sense fonts d'alimentació. 5. El circuit equivalent és la font de voltatge amb un voltatge V en sèrie amb una resistència R en sèrie amb la càrrega. El voltatge equivalent de Thévenin es el voltatge en els terminals d'eixida del circuit original. Quan es calcula el voltatge equivalent de Thévenin, sol ser útil el principi del division de voltatge, dient que un terminal serà Vout i l'altre estarà connectat a massa. BÀSIQUES-TIC Joan Carles Segura Ramos 11 - 13
  • 90. TEOREMA DE KENNLLY El teorema de Kennelly (o transformació estrella-triangle, de Vegades escrit Y-∆), anomenat així en homenatge a Arthur Edwin Kennelly, permet simplificar un circuit elèctric ja estiga en forma d'estrella o de triangle. (No confondre la transformació estrella-triangle amb un transformador estrella-triangle que és un dispositiu que transfoma corrent trifàsic sense neutre en corrent trifàsic amb neutre. Normalment s'utilitzen tres transformadors independents per a tal efecte). Transformació d'estrella a triangle: BÀSIQUES-TIC Joan Carles Segura Ramos 12 - 13
  • 91. LLEI DE LES MALLES Aquesta llei també s'anomena llei del voltatge de Kirchhoff o segona llei de Kirchhoff. El principi de conservació de l'energia implica que: La suma algebraica (amb signe) de totes les diferències de potencials al voltant d'un circuit ha de ser zero. (D'altra forma, seria possible construir una màquina de moviment perpetu on passés un corrent en cercle al voltant del circuit.) Aquesta llei té una subtilesa en la seua interpretació, donat que en presència d'un camp magnètic canviant el corrent elèctric no és conservatiu i per tant no pot definir un potencial escalar pur, la integral de línia del camp elèctric al voltant del circuit no és zero. De forma equivalent, la energia és transferida del camp magnètic al corrent (o a l' l'inrevés). Per a "arreglar" la llei de les malles en aquest cas, s'associa una caiguda de potencial efectiva o força electromotriu (fem) a la inductància del circuit, exactament igual a la BÀSIQUES-TIC Joan Carles Segura Ramos 13 - 13
  • 92. BÀSIQUES-TIC Joan Carles Segura Ramos
  • 93. Quadre de distribució A les instal·lacions elèctriques, s'estableix un quadre de distribució d'on parteixen els circuits elèctrics interiors. Aquest quadre està format per un conjunt d'aparells, la finalitat dels quals és la protecció de persones i receptors de la instal·lació. Aquests dispositius són: •Interruptor general automàtic de tall omnipolar (IGA). •Interruptor de control de potència (ICP). •Interruptor diferencial (ID). •Petits interruptors automàtics (PIA). BÀSIQUES-TIC Joan Carles Segura Ramos
  • 94. Interruptor general automàtic de tall omnipolar (IGA) Aquest interruptor pot accionar-se manualment i està dotat de dispositius de protecció contra sobrecàrregues i curtcircuits. BÀSIQUES-TIC Joan Carles Segura Ramos
  • 95. Interruptor de control de potència (ICP) L'empresa subministradora d'electricitat controla la potència que consumeix l'abonat mitjançant un interruptor de control de potència (ICP). Quan el consum de l'abonat és superior a la potència contractada, s'interromp el subministrament elèctric. A més, l'ICP també assegura la protecció de la instal·lació contra sobrecàrregues i curtcircuits, tot i que cada element d'una instal·lació es protegeix també de manera independent mitjançant els PIA. Popularment se'l coneix amb el nom de limitador de potència o magnetotèrmic. BÀSIQUES-TIC Joan Carles Segura Ramos
  • 96. Interruptor diferencial (ID) Els diferencials són interruptors que tenen la missió de detectar els corrents de defecte produïts a la instal·lació. El seu objectiu principal és el de protegir les persones que poden estar en contacte amb la instal·lació quan hi ha una fuita de corrent. BÀSIQUES-TIC Joan Carles Segura Ramos
  • 97. Petits interruptors automàtics (PIA) Els PIA tenen la missió de protegir contra sobrecàrregues i curtcircuits cadascun dels circuits interiors que conformen una instal·lació, de manera independent. Cal col·locar tants PIA com circuits elèctrics independents tingui la instal·lació. La funció del PIA és la mateixa que la d'un fusible, però no es fon, ja que quan s'obre només cal accionar de nou el mecanisme manual que incorpora. BÀSIQUES-TIC Joan Carles Segura Ramos
  • 98. Risc de contacte elèctric El risc de contacte amb el corrent elèctric és la possibilitat de circulació d'un corrent elèctric al través del cos humà. Perque hi hagi aquesta possibilitat, cal que el cos humà formi part del circuit, fent de conductor i que entre els punts d'entrada i sortida del corrent elèctric en el cos humà hi hagi una diferència de potencial. Quan passa això, podem afirmar que l'accident s'ha produït i les seves conseqüències són més o menys greus depenent d'una sèrie de factors addicionals. La funció dels elements de protecció d'una instal·lació és minimitzar els efectes del corrent elèctric sobre el cos humà una vegada s'ha produït el contacte elèctric. Així, per exemple, quan es produeix una fuita de corrent, l'ID d'una instal·lació s'obre. Heu de tenir clar que altres elements de protecció, coma ara els PIA o els ICP, no protegeixen contra contactes elèctrics, ja que la seva missió és protegir la instal·lació elèctrica de sobrecàrregues (massa elements connectats a la xarxa elèctrica). BÀSIQUES-TIC Joan Carles Segura Ramos
  • 99. Presa de corrent Encara que la presa de corrent no és un element de comandament, permet la connexió d'una càrrega a un circuit elèctric. Hi ha preses de corrent que tenen presa de terra, que és el punt de connexió de la instal·lació elèctrica interior i els elements de protecció amb la presa de terra de l'edifici. Símbol normalitzat: Sense presa de terra Amb presa de terra Circuits d'aplicació El circuit de la figura permet controlar la càrrega connectada a la presa de corrent. A la presa s'hi pot connectar qualsevol amb endoll, com ara una rentadora, un calefactor, etc. Gairebé sempre el circuit d'aplicació no inclou l'interruptor, ja que l'incorpora el dispositiu que es connecta a la presa de corrent, com ara una làmpada de taula. BÀSIQUES-TIC Joan Carles Segura Ramos
  • 100. Les instal·lacions elèctriques d'un habitatge segueixen el mateix esquema que el d'un circuit elèctric convencional: •Aparells de comandament, com ara interruptors o commutadors, que permeten el govern de la instal·lació. •Aparells de connexió, com ara bases d'endoll o portalàmpades, que faciliten la connexió dels receptors de la instal·lació. •Els cables conductors, que permeten la connexió de tots els elements formant un circuit tancat. Tots els circuits estudiats al mòdul anterior són d'aplicació a les instal·lacions elèctriques d'un habitatge, però sovint els esquemes i els símbols utilitzats són diferents. Objectius •Utilitzar la terminologia, simbologia, instruments i mètodes de la tecnologia elèctrica per a la representació d'esquemes elèctrics. •Interpretar el principi de funcionament, la simbologia normalitzada i les característiques dels principals circuits elèctrics. •Identificar i analitzar la funció i el comportament de les instal·lacions elèctriques, a partir dels esquemes elèctrics. Continguts •Esquema unifilar •Esquemes multifilars •Esquema funcional •Esquema unifilar BÀSIQUES-TIC •Exemples Joan Carles Segura Ramos
  • 101. S'anomenen instal·lació elèctrica d'interior els circuits elèctrics que formen la instal·lació elèctrica d'un habitatge. A més dels elements utilitzats fins ara, a les instal·lacions s'utilitzen altres elements que faciliten la manipulació i manteniment de la instal·lació. Objectius •Identificar i analitzar la funció i el comportament de les instal·lacions elèctriques a partir dels esquemes elèctrics. •Projectar i construir petites instal·lacions elèctriques, tot cercant, seleccionant i interpretant la informació tècnica adient. •Manipular amb destresa i precisió els instruments i eines que s'utilitzen en les instal·lacions elèctriques, tot aplicant les normes de seguretat adients. Continguts •Fil conductor •Presa de terra •Altres elements d'una instal·lació •Tubs protectors •Connexió d'elements •Exemples BÀSIQUES-TIC Joan Carles Segura Ramos
  • 102. A més dels elements de comandament estudiats, una instal·lació elèctrica incorpora altres elements que garanteixen la seguretat a la instal·lació. La funció d'aquest elements de protecció és, per una banda, protegir les persones de possibles contactes elèctrics i, per l'altra, protegir la instal·lació elèctrica de sobrecàrregues (massa elements connectats a la xarxa elèctrica). Objectius •Interpretar el principi de funcionament i les característiques dels principals elements de protecció d'una instal·lació elèctrica. •Identificar i analitzar la funció i el comportament dels principals elements de protecció d'una instal·lació elèctrica. Continguts •Quadre de distribució •Interruptor general automàtic de tall omnipolar (IGA) •Interruptor de control de potència (ICP) •Interruptor diferencial (ID) •Petits interruptors automàtics (PIA) •Exemple d'instal·lació elèctrica típica d'un habitatge •Risc de contacte elèctric BÀSIQUES-TIC Joan Carles Segura Ramos
  • 103. BÀSIQUES-TIC Joan Carles Segura Ramos
  • 109. BÀSIQUES-TIC Joan Carles Segura Ramos
  • 110. SOLDADURA Què és Soldadura? La Soldadura és un metall fos que uneix dues peces de metall, de la mateixa manera que realitza l'operació de fondre un aliatge per a unir dos metalls, però diferent de quan se solden dues peces de metall perquè s'uneixin entre si formant una unió soldada. En la indústria de l'electrònica, l'aliatge d'estany i plom és la més utilitzada, encara que existeixen altres aliatges, aquesta combinació dóna els millors resultats. La barreja d'aquests dos elements crea un succés poc comun. Cada element té un punt elevat de fosa, però al barrejar-se produïxen un aliatge amb un punt menor de fosa que qualsevol dels elements per a això haurem de conèixer les bases per a soldar. Sense aquest coneixement és difícil visualitzar quees el que te lloc al fer una unió de soldadura i els efectes de les diferents parts del procés. L'estany té un punt de fosa de 450º F; el plom es fon als 620º F. Si mirem la grafica, en aquest diagrama de proporció d'Estany/Plom observem dos parametres, un d'ells és la temperatura en l'eix vertical i l'altra és la concentració en l'eix horitzontal. La concentració d'estany és la concentració del plom menys 100. En el costat esquerre del diagrama pot veure 100% d'estany, en el costat dret del diagrama pot veure 100% de plom. Les corbes divideixen la fase líquida de la fase pastosa. La fase pastosa de l'esquerra de la linea divideix l'estat líquid de l'estat sòlid. Vostè pot veure que aquestes lineas s'uneixen en un punt corresponent a una temperatura de 183º C o 361º F, a aquest punt se li crida punt eutectico. L'aliatge 63% estany i 37% plom tenen la mateixa temperatura sòlida i líquida. Pastoso o en pasta significa que existeixen ambdós estats, sòlid i líquid. Entre mes alt sigui el contingut de plom, major sera el camp pastoso. Entre mes alt sigui l'estany menor sera el camp pastoso. La soldadura preferida en l'electrònica és l'aliatge eutectica a causa de el seu immediata solidificación. BÀSIQUES-TIC Joan Carles Segura Ramos 1-6
  • 111. Tin-Lead Phase Diagram Percentage of Tin Plastic Liquid Solid Eutectic Solder Teoria de Soldadura Abans de fer una unió, és necessari que la soldadura ”mulli” els metalls bàsics o metalls base que formen la unió. Aquest és el factor mes important al soldar. AL soldar es forma una unió intermolecular entre la soldadura i el metall. Les molèculas de soldadura penetren l'estructura del metall base per a formar una extructura sòlida, totalmemt metàl·lica. BÀSIQUES-TIC Joan Carles Segura Ramos 2-6
  • 112. SOLDADURES: Aliatge Estándard: 63% d'Estany i 37% de Plom L'aliatge eutectica 63% de Sn i 37% de Pb és un aliatge especial on la fusion ocorre a una sola temperatura que és de 183º C (361º F). Impureses Metàl·liques: Poden: · Causar defectes severs de curts (particularmebte quan el ferro excedeix 0.005% i el Zinc excedeix 0.003%). Afeblir la resistència de la union de la soldadura. · Incrementar la raó de formació d'escòria. Causar unions opaques o granulosas. · Reduir la capacitat de mullat (particularment el sofre). Impureses No Metàl·liques: (Oxidos Inclosos). Les impureses no metàl·liques o òxids inluidos es mullen molt bién en la soldadura fosa i no se separen de la soldadura de l'escòria. Els òxids inclosos incrementen la viscositat de la soldadura fosa, causant curts i becs (icicles). Els óxicos inclosos poden ser amidats mitjançant la Prova d'Inclusió d'Escòria BÀSIQUES-TIC Joan Carles Segura Ramos 3-6
  • 113. Contaminació i Controls La puresa de la soldadura té una gran efecte en la part acabada i el numero de rebutjos. Per tant entendre els efectes de la contaminació de la soldadura òbviament ens pot dur a millorar la qualitat de les parts produïdes a un cost reduït. Es recomana no ignorar els efectes perjudicials de les impureses de la soldadura en la qualitat i el indice de producció de l'equip de soldadura per immersió o d'ona. Alguns dels problemes que prevalen a causa de soldadura contaminada són unions opaques o asperas, ponts i no poder-se “mullar”. Canviar la soldadura no és necessàriament la solució. Les soldadures es poden dividir en tres grups bàsics: 1).- Soldadura Reciclada 2).- Verge 3).- Alt Grau de Puresa. Soldadura reciclada és desaprofitament d'Estany i Plom que es pot comprar i refinar per mitjà de procediments metalurgicos regulars. Els alts nivells d'impuresa poden provocar problemes en les lineas de producció en massa. Soldadura Verge aquest acabo es refereix a la soldadura que estan compostes d'Estany i Plom estraidos del mineral. El nivell de puresa de l'Estany i Plom d'aquesta matèries primeres és alt i excedeix, en molts aspectes de la magnitud i les normes (ASTM & QQS-571). Soldadura d'alt grau de puresa se selecciona Estany i Plom amb baix nivell d'impureses i es produïx soldadura amb baix nivell d'impureses. Abans de discutir problemes i solucions consideri la font de la contaminació metàl·lica en un gresol o ona durant la manufactura. Òbviament en una part de l'equip bé fabricada, les parets del recipient per al metall fos, igual que la bomba i totes les altres superfícies que arriben a estar en contacte amb la soldadura estanBÀSIQUES-TIC metall com l'acer inoxidable. fetes amb un segueix en pag 5. Joan Carles Segura Ramos 4-6
  • 114. text coresponent a la continuacio de la pag 4. La contaminació del bany, per tant, pot resultar unicamente pel contacte amb el treball mateix. Això significa que un numero limitat d'elements s'adquireixen, depenent de la linea de producció. Un bany de soldadura tant sols es pot contaminar amb aquells metalls amb els quals aquesta en contacte i els quals són solubles en la soldadura. A mesura que puja el nivell de contaminació, la qualitat de la soldadura es deteriora. No obstant això, no existeix una regal clara quant al nivell de contaminació metàl·lica on la soldadura ja no es pot emprar. No podem prevenir que els materials dels PCB toquin el bany i inevitablement contaminessin la soldadura fins a cert grau. No existeixen valors absoluts per a totes les condicions. Els limits depenen dels requisits d'especificació, disseny del PCB, solderabilidad, espaiat dels circuits, grandària dels connectors i altres parametres. BÀSIQUES-TIC Joan Carles Segura Ramos 5-6
  • 115. Materials Els Efectes de Contaminants Coure Unions amb aparenca sorrenca, la capacitat de mullar-se es veu reduïda. Alumini Les unions sorrenques, augmentan l'escòria en el gresol. Cadmi Reduïx la capacitat de mullat de la soldadura, causa que la unió es vegi molt opaca. Zinc Provoca que el indice d'escòria augmenti, les unions es veuen gebrades. En quantitats per damunt del 0.5% pot reduir la capacitat de mullar-se la soldadura. En petites Antimonio quantitats millora la capacitat de baixa temperatura de la unió de la soldadura. Ferro Produeïx nivells excessius d'escòria. Pot provocar unions opaques. Concentracions molt altes feran que la soldadura sigui menys mòvil. No és Plata un contaminant dolent. S'afegix a alguns aliatges en forma organitzada. Nickel En petites concentracions, provoca petites bombolles o butllofes en la superfície de la unió Nota: La unio de la soldadura té aparença opaca. El antimoni elimina aquest efecte. BÀSIQUES-TIC Joan Carles Segura Ramos 6-6
  • 116. Treball: INSTAL·LACIÓ LLUMINARIES ÀGORA Alumne: JOAN CARLES SEGURA Assignatures: BÀSIQUES-INFORMÀTICA -1-
  • 117. 1. EINA O PEÇA A CONSTRUÏR 3. EL CROQUIS I PLÀNOLS DE LA MILLOR SOLUCIÓ. -2-
  • 118. FIAP IES MARINA El meu treball
  • 119. FIAP IES MARINA El meu treball
  • 120. FIAP IES MARINA El meu treball
  • 121. Joan Carles Segura Ramos SALA ÁGORA Joan Carles Segura Ramos SALA ÁGORA SALA ÁGORA Joan Carles Segura Ramos FIAP IES MARINA El meu treball
  • 122. FIAP IES MARINA El meu treball
  • 123. 4. LA MEMÒRIA. La memòria té per objecte que descriguis tot el que et farà falta per solucionar el pro- blema proposat. Cal que no oblidis res. Solament que falti un cargol o peça, el muntat- ge no serà possible, perquè caldrà esperar a que el professor el vagi a comprar amb vosaltres. 4.1. ELS MATERIALS. Indica tots els materials i peces amb les seves dimensions i Nom de la peça MESURES MATERIAL Quantitat 4.2. LES EINES. Indica les eines necessàries. Martell, tornavís pla variés mides, tornavís estrella variés mides, guia, guinyola, serra per plàstic, pela calbes, te- naces, martell, broques per paret i ferro variés mides de cada un, fresadora, ti- sores de electricista i tester. 4.3. LES MÀQUINES. Taladro i secador industrial. 5. EL PROCÉS DE TREBALL. Indica totes les operacions amb materials, eines i temps (per operació) ne- cessàries per solucionar el problema. No. ordre descripció de cada operació temps real 1.. Prendre mides de la sala Àgora 10 min 2. Fer esquema elèctric 40 min 5.3 Ensenyar el esquema elèctric al client i fer algun canvi si el 10 a 20 no esta conforme amb el projecte min 5,4 Fer pressupost dels material i mà d’obra i si el client està ----------- d’acord començarem el muntatge 5,5 Passar la guinyola amb les mides corresponents 45 min 5,6 Instal·lar les pantalles i les caixes 5,7 Posar el tub de pvc 5,8 5,9 5,1 5,11 5,12 FIAP IES MARINA El meu treball
  • 124. Treball: INSTAL·LACIÓ PER A 24 ORDINADORS AULES A-22 I F31 Alumne: JOAN CARLES SEGURA RAMOS -1-
  • 125. 1. EINA O PEÇA A CONSTRUÏR 3. EL CROQUIS I PLÀNOLS DE LA MILLOR SOLUCIÓ. -2-
  • 126. FIAP IES MARINA BÀSIQUES- TIC El meu treball
  • 127. FIAP IES MARINA BÀSIQUES- TIC El meu treball
  • 128. FIAP IES MARINA BÀSIQUES- TIC El meu treball
  • 129. 4. LA MEMÒRIA. La memòria té per objecte que descriguis tot el que et farà falta per solucionar el pro- blema proposat. Cal que no oblidis res. Solament que falti un cargol o peça, el muntat- ge no serà possible, perquè caldrà esperar a que el professor el vagi a comprar amb vosaltres. 4.1. ELS MATERIALS. Indica tots els materials i peces amb les seves dimensions i Nom de la peça MESURES MATERIAL Quantitat 4.2. LES EINES. Indica les eines necessàries. _______________________________________________________________ _________________________ . 4.3. LES MÀQUINES. . 5. EL PROCÉS DE TREBALL. Indica totes les operacions amb materials, eines i temps (per operació) ne- cessàries per solucionar el problema. No. ordre descripció de cada operació temps real 1.. 2. 5.3 5,4 5,5 5,6 5,7 5,8 5,9 5,1 5,11 5,12 FIAP IES MARINA BÀSIQUES- TIC El meu treball
  • 130. 6. ELS COSTOS. Recull totes les factures o tiquets que t'han donat al comprar els materials i fes un càlcul re- al dels costos per solucionar amb la millor idea el problema de la vostra PEÇA. Pots trobar-les a : MATERIAL descripció QUANTITAT PREU SUBTOTAL UNITAT TOTAL L'avaluació consisteix en descriure si la solució aportada al problema al projecte tècnic , ha do- nat els resultats esperats. En el nostre cas ho faràs sobre les següents preguntes: 1. QUINA PART HA ESTAT MÉS DIFÍCIL PER A TU? 2. QUINA HA ESTAT LA MÉS FÀCIL 3. CREUS QUE LA PEÇA ESTA BEN ACABADA? 4. CREUS QUE LA PEÇA FARÀ SERVEI? 5. QUE CAMBIARIES DE LA PEÇA? FIAP IES MARINA BÀSIQUES- TIC El meu treball