EL SÒL
2on deBatxillerat. Geografia . IES Antoni Llidó. Xàbia. Professora: Vicenta Maria Ros
2.
DEFINICIÓ I FACTORSDEL SÒL
DEFINICIÓ I FACTORS DEL SÒL
El sòl és la capa superior de l’escorça terrestre que neix
de la descomposició de la roca mare.
Es compon de:
-matèria inorgànica o mineral: procedent de la roca
mare
- matèria orgànica: procedent de la descomposició de
restes orgànics animals o vegetals i la formació de
l’humus.
La formació i característiques dels
diferents sòls venen determinats
per una sèrie de factors, els
principals són: la roca mare, el
relleu, el clima i l’acció dels éssers
vius.
3.
LA ROCA MARE
LAROCA MARE
La roca mare és el substrat a partir del qual es
forma el sòl, n’influeix en textura,
composició, acidesa, color, estructura, etc.
Segons sigui la roca mare, els sòls poden ser:
silicis (solts i permeables), calcaris (pastosos i
permeables) i argilosos (compactes i
impermeables). Roca mare calcària
Sòl calcari
4.
EL CLIMA
EL CLIMA
Elselements climàtics (principalment temperatura i
humitat) influeixen de diferent manera en la formació
dels sòls:
•Les precipitacions proveeixen d’aigua a l’activitat
biològica i química. Als llocs amb excés d’humitat
en el sòl (climes amb moltes precipitacions) es pot
produir el lixiviat (rentat de la superfície), la qual
cosa empobreix els sòls i augmenta la seva
acidesa, perdent fertilitat .
•Les temperatures condicionen l’activitat química i
bacteriana, més gran a majors temperatures.
Segons el clima els sòls poden ser:
•Zonals. Tenen un origen lligat estrictament al clima.
•Azonals. Són sòls joves i no tenen encara unes
característiques ben definides.
•Intrazonals. Són sòls ben definits. Formats a partir de
factors com el roquissar, la topografia i altres.
5.
LA TOPOGRAFIA
LA TOPOGRAFIA
El pendent afavoreix processos d’erosió i
lliscaments que minven l’espessor del sòl.
Per contra, en les zones baixes i planes
s’acumulen tots els materials, la qual cosa
comporta major espessor del sòl.
6.
ELS ÉSSERS VIUS
ELSÉSSERS VIUS
Fong copròfag Intervenen participant en les activitats erosives mitjançant la
participant en meteorització biològica i l’aportació de matèria orgànica que
el procés de
descomposició es descompon formant l’humus, en la formació del qual
de la matèria també intervenen éssers vius: organismes descomponedors
orgànica. (fongs i bactèries).
Les plantes influeixen en la formació del sòl:
-L’ enriqueixen amb matèria orgànica
-Afavoreixen la meteorització química perquè retenen la humitat
-Protegeixen al sòl de l’erosió i extrauen sals minerals de les zones profundes fins la
superfície.
-Les arrels i els animalets barregen els materials del terreny.
Els éssers humans influeixen de forma variada:
•Negativament: desforestació massiva, incendis, contaminació, sobreexplotació agrícola i
ramadera, urbanització...
•Positivament: amb l’ús d’adobs, reforestant, amb abancalaments...
7.
Constituït per capes:horitzons, amb característiques diferents.
Ordenació vertical:
Horitzó 0: restes vegetals i fullaraca (no sempre).
Horitzó A: externa, superficial, meteoritzada. HUMUS. Zona
d'eluviació o lixiviació, rentatge vertical important. Capa
conreable.
Horitzó B: mitjana. Encara arriben arrels. Menys fosca i
meteoritzada. Zona d'il·luviació o precipitació.
Horitzó C: roca mare fragmentada, sense humus, arrels i gasos.
Zona de transició.
Roca mare inalterada.
P RF D’UN SÒL
E IL
COMPONENTS: INORGÀNICS
Sòlids (M.I), líquids (dissolucions en aigua),
gasosos (O2 i CO2 bàsicament)
INORGÀNICS (meteorització físico-química)
Silicats: argiles (caolinites, esmectites, clorites) i sorres.
Òxids i hidròxids metàl·lics (de Fe i de Al)
Carbonats (calcita, dolomita)
Sulfats (guix). Dolents per vegetació.
Clorurs (halita, sobre evaporites). Dolents per vegetació.
12.
COMPONENTS: ORGÀNICS
Restes d'éssersvius transformades en humus.
Plantes: paper fonamental en la formació del sòl. Restes es
dipositen i s'integren.
Animals: aportació de M.O pels excrements i fauna edàfica
(acceleren la barreja amb els minerals).
Microorganismes: aporten M.O per excreció.
Mineralització: per organismes descomponedors
que utilitzen
biomassa morta i la transformen en M.I.
Humus jove o brut: restes orgàniques reconeixibles.
Humus elaborat: descomposició total de la M.O. Material negre
amb hidrocarburs, cel·lulosa, compostos nitrogenats, etc.
13.
PROPIETATS
TEXTURA: % en pes de cada fracció mineral.
Argila < llim < sorra. Classes texturals
ESTRUCTURA: agrupació de partícules en agregats.
POROSITAT: espai no ocupat per partícules sòlides.
Porositat = volum porus/volum sòl * 100
QUANTITAT D'AIGUA: infiltració o saturació.
TEMPERATURA + humitat: clima del sòl . Importància en l'alteració
de roques, activitat microbiana, germinació de plantes i creixement.
COLOR: interpretació confosa.
PROFUNDITAT: important a l'agricultura.
SALINITAT: salinització negativa pel creixement vegetal. Pot
modificar les condicions físico-químiques.
14.
TIPUS DE SÒL
TIPUSDE SÒL
Sobre roquissar silici
Són els -Terra bruna humida
ZONALS formats per - Rànkers
la influència
del clima. Sobre roquissar calcari
-Terra bruna calcaria
-Terra fusca
Sobre roquissar silici
SÒLS
SÒLS -Terra bruna meridional
Sobre roquissar calcari
-Sòl roig mediterrani
-Terra rossa
Sobre argiles i margues
-Vertisòls o terres negres
Sobre zones estepàries
-Sòl gris subdesèrtic
AZONALS Són sòls molt joves que encara no s’han acabat de formar.
Bruns calcaris, rendzines, al·luvials,
Són sòls formats
INTRAZONALS per factors locals
embassats, arenosos, salins,
volcànics
15.
TIPUS DE SÒLS:CLASSIFICACIÓ EDÀFICA
Sòls azonals: immadurs, a les primeres etapes del seu
desenvolupament per manca de factors edafogenètics
durant el temps suficient. Caràcters predominants deguts
al tipus de roca mare. Presents sobre sediments recents,
deserts, sòls glaçats.
Sòls intrazonals: desenvolupats sota condicions en que
predominen factors edafogenètics passius (roca mare,
pendent, acció humana).
Sòls zonals: desenvolupats sota l'acció de factors actius
de formació del sòl, en especial el clima, durant temps
suficient. Sòls madurs i ben evolucionats.
16.
SÒLS DE CATALUNYA
Terra rossa: sobre roques carbonatades.
Presència de Ca i Mg per alteració de roca mare.
Perfil tipus ABC.
Impureses de l'argila alliberen òxids de Fe (color)
Omple fractures i depressió en karst.
Sauló: sobre granit i similars (roca ígnia)
Per meteorització dona sorres
Perfil tipus ABC
Baix contingut d'argiles, colors bruns rogencs.
17.
SÒLS BRUNS CALCARIS
SÒLS BRUNS CALCARIS RENDZINES
RENDZINES
EXEMPLES
EXEMPLES
DE SÒLS
DE SÒLS
INTRAZONA
INTRAZONA
LS
LS
Ambdós sòls,
permeten els
cultius
llenyosos, els
cereals i les
lleguminoses
i les hortes, si
es rega.
18.
EXEMPLES Els sòls volcànics
Els sòls volcànics
EXEMPLES
DE SÒLS
DE SÒLS Son sòls poc evolucionats i molts d’ells
INTRAZONAL
INTRAZONAL improductius. En algunes àrees s’aprofita per
al cultiu de la vinya.
SS
19.
EXEMPLES
EXEMPLES
DE SÒLS
DE SÒLS
AZONALS
AZONALS
immadurs, a les primeres etapes del seu desenvolupament per manca
de factors edafogenètics durant el temps suficient. Caràcters
predominants deguts al tipus de roca mare.
Presents sobre sediments recents, deserts, sòls glaçats.
20.
RISCOS: EROSIÓ
Pèrdua idegradació natural del sòl
Condicionen: clima, pendent, relleu, vegetació, activitats humanes.
Erosivitat: capacitat d'un agent per a erosionar.
Erosionabilitat: vulnerabilitat del sòl
Tipus: hídrica, eòlica, glacial, biològica, antròpica.
A Catalunya: hídrica i eòlica.
EROSIÓ HÍDRICA:
Efefectes del aigua
Solcs xaragalls barrancs badlands
EROSIÓ EÒLICA:
Sobretot a la costa, zones àrides i seques amb escassa vegetació.
21.
RISCOS: DESERTITZACIÓ
Procés evolutiunatural.
Factors:
Astronòmics (modificació de la inclinació de la Terra)
Geomorfològics (relleu, posició al continent)
Dinàmics (activitat biològica i geològica)
Desertificació: produïda per l'home. Nairobi, 1977
Degradació física: pèrdua d'estructura del sòl.
D. química: per contaminants, acidificació, salinització.
D. biològica: desestructuració del sòl (pèrdua de M.O)
Erosió: part natural del procés
Causes: pastura i agricultura intensives, desforestació, incendis.
Conseqüències: pèrdua del sòl fèrtil, canvi climàtic, pèrdua biodiversitat.
22.
Mètodes per controlarl'erosió
1 - M e s u r e s d e c a r à c t e r f o r e s t a l.
R e p o b la c io n s f o r e s t a ls . e s d e m a n a q u e le s
r e p o b la c io n s s e g u e ix e n c r it e r is c o n s e r v a d o r s i
n o d e p r o d u c c ió , d e m a n e r a q u e e s p a s s i d e
le s r e p o b la c io n s a m b e s p è c ie s a l· lò c t o n e s ,
c o m e u c a lip t u s i a lg u n e s e s p è c ie s d e p in s , a la
r e c u p e r a c ió d e l b o s c a u t ò c t o n ( c a r r a s q u e s ,
r o u r e s , f a ig s , ) .
2 - O b r e s d 'h id r o t è c n ia
C o n t r o l d e la c ir c u la c ió d e l'a ig u a , d is s ip a n t
p e r m it j à d e p e t it e s p r e s e s la f o r ç a e r o s iv a d e
le s a v in g u d e s .
23.
Mesures de caràcteragrícola.
a ) A b a n c a la m e n t d e v e s s a n t s
b ) C o n re u s e n fra n g e s o c o rre d o rs . E n
c o n r e a r u n v e s s a n t , e ls s o lc s s e g u e ix e n u n a
lín ia h o r it z o n t a l s e g u in t le s c o r b e s d e n iv e ll.
A ix í, c a d a s o lc a c t u a r à c o m u n p e t it d ic q u e
f r e n a la v e lo c it a t d e le s a ig ü e s d e p lu j a .
c ) R e s t a b lir la fe r t ilit a t d e l s ò l. P e r a
r e c u p e r a r e ls n u t r ie n t s d e l s ò l p e r d u t s p e r
l'e r o s ió , e l r e n t a t o la s e g a , e s p o t r e c ó r r e r a
t r e s t ip u s d e f e r t ilit z a n t s o r g à n ic s : e l f e m
( e s t ie r c o l) , l'a d o b v e r d ( v e g e t a c ió f r e s c a i
v e r d a e n in t r o d u ïd a e n e l s ò l e n lla u r a r ) i e l
c o m p o s t ( f e r t ilit z a n t n a t u r a l o b t in g u t a p ila n t
c a p e s d e r e s t e s v e g e t a ls o r e s id u s o r g à n ic s ) .
![El sol[1]](https://cdn.slidesharecdn.com/ss_thumbnails/elsol1-111101031110-phpapp02-thumbnail.jpg?width=640&height=640&fit=bounds)
