Bueno, bueno bueno!!
Després d'innumerables cartes de fans exigint gairebé que pengem fotos de casa nostra, aqui van!!! El moment ha arribat!
Us explicarem una mica la història. Quan ja feia una setmana que erem a Estelí, i farts d'anar d'hostal a hostal (can Cheles també es podria considerar hostal) i de no poder obrir les maletes i situar-nos, la doña Ibaña ens va aconseguir el contacte d'aquesta caseta, i la veritat és que vam quedar encantats de l'espai que hi hi havia... També és veritat que era totalment buit... no tenia ni mobles ni històries. Però la nostra altra opció pel preu que podíem permetre'ns era massa petits per cabre-hi els dos (penseu que hi viuria un trompetista). Així que vam conèixer la llogatera, doña Valentina, una vidua molt maca i una mica desconfiada, i li vam proposar una rebaixa de preu substancial a canvi que nosaltres li acondicionessim una mica la casa amb quate cosetes... A les fotos hi veureu el procés que va patir fins a ser un lloc realment acollidor. Hi ha coses que fan que l'experiència ens curteixi: dutxa d'aigua freda, absència de rentadora, nenes petites que criden com si fossin posseïdes per Sandino, cotxes que passen amb sirenes submarines, subwoofers, i molts (massa) Perrozompopos, que són uns animalets que a Catalunya en diriem dragonets, però aquí fan un soroll ensordidor que podríem transcriure així: sclasclasclascla!!! Bueno, es normal que no us ho imagineu, no us perdeu una gran experiència, la veritat. També tenim una autopista de formigues que et porta del jardí fins la bossa del sucre... El paper de vàter s'ha de llançar a una bossa i només les recullen el dilluns i dijous, imagineu-vos les olors. Finalment, el que fa que ara estiguem força bruts, en aquets país fan restriccions de durada indeterminada tant de llum com d'aigua.
No us preocupeu, famílies que estem molt i molt bé, cuinem nosaltres mateixos dieta meditarrània ( hem aconseguit oli d'oliva), i ens cuidem molt l'un a l'altre, tenim escacs i cartes per passar el temps i due guitarres.
Ala, estareu contents i contentes....
Una abraçada
