SlideShare a Scribd company logo
presentació
       Us interessa saber l’impacte econò-       i política, salut, serveis socials, socie-
       mic d’un Gran Premi de Fórmula 1?         tat civil, societat de la informació, tre-
       Voleu conèixer quanta gent estudia        ball i formació, i universitat.
       un màster? Sabeu quants informàtics
       necessita el país? Quants voluntaris      Avui, 15 anys després del naixement
       tenim? Quants malalts atén un pedia-      de DEP, podem afirmar, amb modès-
       tre cada dia? Quanta gent canviaria       tia però també amb convicció, que
       d’habitatge si pogués? Els conduc-        hem contribuït a innovar socialment,
       tors coneixen el límit d’alcohol permès   ja que hem aportat coneixement i re-
       per conduir? Saben els electors           flexió sobre les actituds, les opinions
       quants diputats hi ha al Parlament?       i els comportaments de les persones,
                                                 dels ciutadans, dels usuaris de ser-
       La resposta a aquestes i altres pre-      veis, dels estudiants, dels electors,
       guntes, i les reflexions que comporten,   dels consumidors, dels necessitats
       les trobareu en aquesta publicació        de suport assistencial o mèdic... i hem
       editada especialment amb motiu dels       col·laborat en la creació, desenvolu-
       15 anys de DEP.                           pament o consolidació de nombroses
                                                 iniciatives públiques i privades actu-
       El número 15 és doblement protago-        alment vigents.
       nista en aquest llibre, ja que no només
       fa referència als anys que compleix       Gràcies a tots els qui ens heu acom-
       DEP sinó també als àmbits amb què         panyat en aquests primers 15 anys
       l’hem estructurat: comunicació i pu-      de DEP.
       blicitat, economia i empresa, escola,
       esports, gestió pública, habitatge,
       medi ambient, mobilitat, opinió pública
00
     crèdits                                         índex
     15 anys d'innovació social                      01_15 anys d'innovació social     06_
     Editor
     Enric Renau                                     02_15 àmbits                      12_
     Coordinació i entrevistes                          1_Comunicació i publicitat     14_
     Daniel Romaní                                      2_Economia i empresa           24_
     Disseny                                            3_Escola                       34_
     Glòria Escoruela i Flàvia Castro                   4_Esports                      40_
                                                        5_Gestió pública               46_
     Impressió
     Cevagraf, S.C.C.L.
                                                        6_Habitatge                    52_
                                                        7_Medi ambient                 58_
     Dipòsit legal: xxxxxxxxxxxxxx                      8_Mobilitat                    64_
                                                        9_Opinió pública i política    70_
     Institut d'Estudis i Professions, S.L. (DEP)      10_Salut                        76_
     Carrer del Clot, 104, planta baixa
     08018 Barcelona Tel. 34 93 21513 65
                                                       11_Serveis socials              86_
     www.dep.net                                       12_Societat civil               96_
                                                       13_Societat de la informació   106_
     Primera edició: juny 2010                         14_Treball i formació          116_
                                                       15_Universitat                 122_


                                                     03_educaweb.com                  128_


                                                     04_formen part de DEP            138_




_4                                                                                           5_
15
              anys
              d’inno-
              vació
              social


     cap_01
_6
cap.01_15 anys d’innovació social




                                                                                DEP són les sigles de l’Institut d’Estudis i Pro-                                           es feia segons les especialitats dels seus fun-        Educaweb és actualment un dels líders del
                                                                                fessions, una entitat privada nascuda l’any            “DEP realitza     “La innovació      dadors: el suport i consell a les persones des         món virtual en l’àmbit de la formació i una re-
                                                                                1995 de la mà d’una psicòloga i d’un sociòleg,                                              del vessant psicològic, i el suport i consell a les    ferència com a portal d’orientació, amb serveis
                                                                                Montserrat Oliveras i Bagués i Enric Renau i                  recerca    social és          organitzacions públiques i privades des del            i continguts de qualitat, honestos i fiables. I un
                                                                                Permanyer. Després d’uns anys d’iniciació pro-                                              vessant sociològic i politològic.                      bon negoci per a DEP, que té, en ell, un dels
                                                                                fessional en diverses entitats i empreses, d’am-
                                                                                                                                         sociològica,    una eina de                                                               seus principals actius. Centenars d’universitats
                                                                                pliació d’estudis a Itàlia i als Estats Units, i
                                                                                d’una anàlisi del panorama empresarial, públic
                                                                                                                                          consultoria    transformació      En els inicis cal destacar el paper clau de Xa-        i centres de formació l’utilitzen per donar a
                                                                                                                                                                                                                                   conèixer la seva oferta acadèmica i milions
                                                                                                                                                                            vier Riudor en la direcció inicial de l’activitat de
                                                                                i universitari català, tots dos ens vàrem atrevir
                                                                                a constituir una empresa, amb totes les con-
                                                                                                                                             i serveis   de la realitat.”   recerca i d’Isabel Arimany, i posteriorment d’Anna     de persones per informar-se i orientar-se aca-
                                                                                                                                                                                                                                   dèmicament.
                                                                                                                                                                            Soms, en l’àmbit de l’orientació professional.
                                                                                seqüències i riscos que això comportava.                  relacionats                       També recordem amb gratitud les primeres
                                                                                                                                                                            responsables tècniques: Bibiana Bastardes,
                                                                                Sense gaire recursos propis, però amb molta          amb l'obtenció,                        Rosa Coscolla, Laia Pallejà i Ruth Sunyol.
                                                                                                                                                                                                                                   Des de l’any 2000, per tant, DEP concentra la
                                                                                                                                                                                                                                   seva activitat en la recerca, i la informació so-
                                                                                empenta i il·lusió, una certa experiència en pro-
     Enric Renau i Permanyer
     PRESIDENT EXECUTIU DE DEP                                                  jectes anteriors i una bona formació i, sobretot,     gestió i difusió                      L’any 1997, quan es començava a intuir la re-
                                                                                                                                                                                                                                   cial i la consultoria estratègica, mentre que
                                                                                                                                                                                                                                   Educaweb ofereix els serveis d’orientació aca-
     CONSELLER DELEGAT D’EDUCAWEB                                               la col·laboració de bons professionals i el suport
     Enric Renau és cofundador i soci de DEP i d’Educaweb.com.                  familiar, es va constituir la societat l’any 1995.     d'informació.”                       volució digital a nivell mundial, i a l’Institut DEP
                                                                                                                                                                            rebíem encàrrecs de diverses empreses, ad-
                                                                                                                                                                                                                                   dèmica i professional.
     Llicenciat en Ciències Polítiques i Sociologia a la UAB, va ampliar        Se’n va ubicar la seu al carrer Pau Claris de                                               ministracions i fundacions que tenien a veure
     els seus estudis a l’Università degli Studi i a l’Istituto Universitario
     Europeo a Florència (Itàlia), i a la Walter A. Haas School of
                                                                                Barcelona i també vam comptar amb un des-                                                   amb Internet, les bases de dades i la gestió de        Amb la reestructuració de DEP es consoliden
     Business de la University of California at Berkeley (EUA). Va ser          patx per realitzar activitats d’orientació que ens                                          la informació (les terminals de Servicaixa o el        dues àrees d’activitat: la Recerca, sota el pa-
     professor associat a la UPF (1993-2006). És president executiu             va cedir amablement la Fundació ICCIC.                                                                                                             raigua denominat Institut DEP, i la Consulto-
     de DEP i conseller delegat d’Educaweb. És membre de la junta                                                                                                           Servei Català del Voluntariat, per exemple),
     directiva de CTecno i de l’Associació Catalana de Sociologia.                                                                                                          vam decidir dedicar una part dels recursos de          ria Estratègica.
     www.dep.net                                                                D’acord amb l’especialitat de cadascun dels                                                 l’empresa a crear un portal educatiu d’orienta-
                                                                                dos socis fundadors, DEP es va estructurar                                                  ció acadèmica i professional. L’any 1998 es
                                                                                                                                                                                                                                   Ruth Sunyol assumeix l’any 2002 la direcció
                                                                                en dues àrees: l’una, l’orientació acadèmica i                                              van iniciar les proves beta del primer portal
                                                                                                                                                                                                                                   tècnica de l’Institut. Hi aporta clarament rigor
                                                                                professional, i l’altra, la recerca sociològica,                                            educatiu de l’Estat, Educaweb.com. L’any 2000
                                                                                                                                                                                                                                   metodològic i capacitat organitzativa durant
                                                                                amb un fort èmfasi en tot allò que tenia a                                                  Educaweb es va constituir en una empresa in-
                                                                                                                                                                                                                                   deu anys. En aquest període l’empresa creix en
                                                                                veure amb l’educació, la formació i el món del                                              dependent, però impulsada financerament i es-
                                                                                                                                                                                                                                   dimensió i clients i s’estructura en quatre àm-
                                                                                treball, però el seu camp d’activitat es va anar                                            tratègicament per DEP. Xavier Riudor en va
                                                                                                                                                                                                                                   bits d’especialització, que actualment conti-
                                                                                obrint a altres àmbits socials i a les polítiques                                           assumir la direcció. Cal fer una menció espe-
                                                                                                                                                                                                                                   nuen vigents: l’educació, la formació i el treball;
                                                                                públiques.                                                                                  cial a les persones que s’han mantingut fidels
                                                                                                                                                                                                                                   l’àmbit social; l’àmbit de les polítiques públiques
                                                                                                                                                                            al projecte d’Educaweb des dels inicis, fent-lo
                                                                                                                                                                                                                                   i l’àmbit dels serveis i el consum. També con-
                                                                                                                                                                            créixer amb il·lusió i màxima professionalitat:
                                                                                La distribució inicial de les tasques d’informa-                                                                                                   solida la seva dimensió financera, sota la di-
                                                                                                                                                                            Xavier Aspas i David Farigola.
_8
                                                                                ció i assessorament que se’ns encomanaven                                                                                                          recció d’Albert Gorchs, que té cura del control       9_
cap.01_15 anys d’innovació social




      econòmic de manera eficient i discreta, amb el      seva demostrada experiència i visió estratè-                                         conductes o desconeixements, actituds, opi-        grans canvis socials i econòmics que s’estan
      suport constant de Laura Soms.                      gica, i per la directora de l’Institut, Sílvia Am-   “DEP innova      “DEP aporta    nions i comportaments.                             produint des de fa anys van a favor de la nos-
                                                          blàs, que avui és la responsable màxima de la                                                                                           tra activitat professional i del model d’empresa
                                                          bona feina de tot l’equip, per la seva capacitat             tenint   pensament      DEP pot innovar des de fa quinze anys per-
                                                                                                                                                                                                  que vam crear l’any 1995.
      Actualment DEP és una organització especia-
                                                          de treball, competència tècnica i habilitat en
      litzada en l’àmbit social que realitza activitats
                                                          la gestió dels recursos humans. El seu és un
                                                                                                                  el ciutadà    estratègic     què té uns clients que volen que ho fem. Uns
      de recerca sociològica, consultoria i serveis re-                                                                                        clients que saben que el coneixement expert        La societat del coneixement és una oportuni-
      lacionats amb l’obtenció, gestió i difusió d'in-
                                                          exemple d’un dels trets definitoris de DEP: una
                                                          escola de sociòlegs i politòlegs.
                                                                                                                     sempre     i capacitat    i la informació social els ajuda a fer millor la   tat i un repte per a DEP i, probablement
      formació. DEP dóna suport a empreses,                                                                                                    seva activitat professional i directiva, sovint    també, en bona mesura, per a les economies
      institucions públiques i entitats sense afany de                                                             al centre    executiva      de gran responsabilitat i repercussió pública.     desenvolupades. Com ho és Internet, les
      lucre en la seva presa de decisions tàctiques i     DEP està configurat actualment en cinc àrees                                         Presidents, Consellers, Alcaldes, Polítics, Di-    xarxes socials, nascudes a l’empara d’aquest
      estratègiques, tot aportant-los coneixement i       que expressen la nostra especialització en                    de la   per crear,     rectors Generals, Directors de Màrqueting o        poderós mitjà, i la tecnologia; la globalització
      eines per a una bona comunicació.                   l’àmbit social: Educació i Formació, encapça-                                        Comunicació i Tècnics són els nostres inter-       i l’espai europeu, i el ressorgiment de les
                                                          lada per Vanessa Hernández, Polítiques So-           perspectiva.”    desenvolupar   locutors habituals. A ells els devem bona part     identitats nacionals i culturals; l’aposta per la
                                                          cials i Treball, dirigida per Jillian Reynolds,                                      del que som.                                       formació i l’educació; la sostenibilitat i la
      Aquesta especialització ens ha permès créixer       Serveis i Consum, coordinada per Pere Casa-                           i consolidar                                                      preocupació per un major equilibri entre els
      quantitativament i qualitativament. Per això        mayor, Polítiques i Política, encapçalada per
      l’any 2005 vàrem inaugurar unes noves ofici-        Míriam Gabriel, i Salut, portada per Sílvia                           projectes      En aquest període de quinze anys de treball
                                                                                                                                                                                                  països rics i els pobres, etc.
      nes al barri del Clot que ens permetessin tre-                                                                                           de recerca hem pogut comprovar la comple-
      ballar més còmodament.
                                                          Rueda. A més, s’acaba de crear l’àmbit Inter-
                                                          nacional, amb Rachel Nelson al capdavant.
                                                                                                                                concrets.”     xitat de moltes situacions i l’existència de       El reconeixement de la intensa activitat realit-
                                                                                                                                               moltes oportunitats. Hem facilitat la presa de     zada al llarg d’aquests quinze anys de recerca
                                                                                                                                               decisions dels nostres clients, limitant el seu    social i de recollida, endreça, gestió i difusió de
      L’equip humà actual del grup, format per            Els resultats de la feina que es fa en cadascun                                      marge d’error, i aportant una visió sincera i      la informació, d’una banda, i d’assessorament
      34 persones, és d’una qualitat humana i pro-        d’aquests cinc àmbits posa de manifest una de                                        equànime davant dels dubtes i la incertesa.        estratègic, de l’altra, ens encoratja a continuar
      fessional excepcional. Com ho ha estat al llarg     les tesis fonamentals de DEP: la innovació so-                                       Hem aportat pensament estratègic i capaci-         donant suport eficient, concret i constant, uns
      dels quinze anys passats. A DEP treballen titu-     cial és una eina de transformació de la realitat.                                    tat executiva per crear, desenvolupar i con-       quants anys més, a totes aquelles persones i
      lats superiors i màsters en Sociologia, Ciències
      Polítiques i de l’Administració, Demografia,
                                                                                                                                               solidar projectes concrets.                        organitzacions que ens ho demanin.
                                                                                                                                                                                                                                         •
      Psicologia, Pedagogia, Enginyeria Informàtica,      DEP innova des de fa quinze anys amb una
      Periodisme, Economia, i fins i tot Medicina.        visió fresca i una metodologia que tracta de re-                                     Aquesta vocació innovadora, que és un dels pi-
      Tots ells conformen un equip estable, inquiet,      soldre temes socials complexos i problemàti-                                         lars de la nostra empresa, ens permet dir, mo-
      exigent, rigorós i valent, que ha trobat a DEP      ques noves i de sempre amb rigor. DEP innova                                         destament, que tenim un gran futur. En un
      un bon espai per créixer professionalment.          tenint sempre al centre de la perspectiva el ciu-                                    període de greu crisi econòmica i financera en
                                                          tadà, que és usuari de serveis públics o privats,                                    què es troba immers el nostre país i el món
                                                          que pot ser estudiant, malalt, consumidor, elec-                                     sencer pot semblar presumptuosa aquesta
      L’equip de DEP està actualment dirigit a nivell     tor, associat... el ciutadà o ciutadana que té                                       afirmació. Però el cert és que no tenim por de
_10   de grup per Josep Lluís Segú, que aporta la         dubtes i certeses, il·lusions i preocupacions,                                       l’esdevenidor. Al contrari. Considerem que els                                                           11_
15
               àmbits
      cap_02
_12
El 64,7%                                                                                                    1_Comunicació i publicitat
dels catalans
considera                                          Programa de televisió “L’aventura
                                                   quotidiana” (TV3). Enquesta d’opinió
                                                                                          “Internet és el millor canal d’informació”
                                                   i comportament dels ciutadans.
que el millor                                      Broadcaster. (any 2001)



canal                                                                                           17,7%
                                                                                                Totalment
                                                                                                                                                   6,9%
                                                                                                                                                   Totalment
d’informació                                                                                    d’acord
                                                                                                                      Sí
                                                                                                                    64,7%
                                                                                                                                        No
                                                                                                                                       35,3%
                                                                                                                                                   en desacord

                                                                                                47,0%                                              28,4%
és Internet.                                                                                    Més aviat
                                                                                                d’acord
                                                                                                                                                   Més aviat
                                                                                                                                                   en desacord




                                                                                          “Tinc coses més interessants a fer que anar al gimnàs”




                                                                                                18,2%                                              5,9%
                                                                                                Totalment                                          Totalment
                                                                                                d’acord                                            en desacord
                                                                                                                      Sí                No
                                                                                                47,0%               65,2%              34,8%       28,9%
DEP treballa per a mitjans de comunicació,                                                      Més aviat                                          Més aviat
programes de televisió i portals d’Internet, per                                                d’acord                                            en desacord
als quals realitza sobretot enquestes d’opinió
pública. DEP avalua campanyes publicitàries
i realitza estudis sociològics i de mercat per a
agències publicitàries i grups de comunicació.                                                                                                                   15_
cap.02_15 àmbits_Comunicació i publicitat
                                                                                                                                       Josep Cuní
                                                                                                                                       PERIODISTA, DIRECTOR DE LA PRODUCTORA DE RÀDIO
                                                                                                                                       I TELEVISIÓ BROADCASTER
                                                                                                                                       Josep Cuní és periodista. Amb el seu programa “Els matins amb
                                                                                                                                       Josep Cuní” a Catalunya Ràdio va ser líder d’audiència durant anys,
                                                                                                                                       cosa que succeïa per primer cop en la història de la ràdio en català
                                                                                                                                       (1985-1995). Ha estat molt vinculat a Televisió de Catalunya, amb
                                                                                                                                       programes relacionats amb l’actualitat: “A debat”, “Així és la vida”,
                                                                                                                                       “Les notícies amb Josep Cuní”, “La tarda és nostra”, “L’aventura
                                                                                                                                       quotidiana” i “Coses que passen”. Actualment dirigeix i presenta
                                                                                                                                       “Els matins”, programa diari de cinc hores de durada, a TV3. És
                                                                                                                                       també director de la productora de ràdio i televisió Broadcaster.

      “Les noves tecnologies ens han                                                                                                   www.broadcaster.cat

      de permetre apropar-nos més i
      millor a les persones”
      L’Institut DEP va realitzar l’any 2001                  Ara, a “Els matins”, a TV3, continua recollint                           L’any 2004 la productora Broadcaster, que                               dels mitjans de comunicació...-, cosa que a
      una sèrie d’enquestes sobre la vida                     l’opinió dels catalans, a través de correus          Un 40,7%            vostè dirigeix, va encarregar a DEP una in-                             hores d’ara encara està pendent.
                                                              electrònics, facebook, SMS, telèfon...                                   vestigació qualitativa sobre la percepció
      quotidiana per al programa de TV3
      “L’aventura quotidiana”.
                                                                                                                   de ciutadans        que la ciutadania té de la informació del
                                                              Sí. En aquest cas, però, les dades que ens ar-                                                                                                   Són uns quants els qui modifiquen els
                                                                                                                                       trànsit que ofereixen els mitjans de comu-
                                                              riben tenen un valor orientatiu, no científic. De    necessita           nicació. Quines van ser les principals con-
                                                                                                                                                                                                               plans del cap de setmana després de co-
      A vostè li agrada encetar un debat a la te-             tota manera, anem afinant el mecanisme: ara                                                                                                      nèixer la previsió del temps però són pocs
      levisió amb dades sociològiques obtingu-                ja no s’accepta més d’un correu del mateix           el cafè per         clusions? Com valoraven la “qualitat” de la
                                                                                                                                       informació del trànsit els enquestats?
                                                                                                                                                                                                               els qui canvien de ruta després d’haver
                                                              emissor quan es tracta de contestar la pre-                                                                                                      sentit a la ràdio que els espera un embús
      des per a l’ocasió.
                                                              gunta del dia via web.                               funcionar millor.   De manera força negativa. La consideraven                               on han previst circular.
      Sí, considero que són un bon element per                                                                                         poc útil, poc creïble -no sempre coincideix amb
      obrir i centrar el debat. Són un valor afegit que                                                            (any 2001)                                                                                  No hi són a temps! Quan senten la informació
                                                                                                                                       el que els conductors observen directament-, i
      permet emmarcar i fonamentar el motiu que               Quan realitzes una enquesta presencial,                                                                                                          a la ràdio ja són a prop de l’embús. A més, la
                                                                                                                                       afirmaven que es difon de manera poc precisa
      es planteja.                                            ets tu qui esculls la mostra. En canvi, en                                                                                                       xarxa viària de Barcelona ofereix poques alter-
                                                                                                                                       i poc entenedora.
                                                              una enquesta “on line” no pots triar qui                                                                                                         natives. És una ciutat densa, encaixada entre
                                                              respon, de manera que la mostra no és                                                                                                            el mar i la muntanya. Si t’agafa un accident a
      Quan, l’any 2001, vostè dirigia i conduïa, al           gaire representativa: acostumen a respon-                                Encara hi ha molta feina a fer pel que fa a                             la ronda, tens poques sortides. I un problema
      costat de Glòria Serra, el programa “L’a-               dre els extrems.                                                         la terminologia de la informació del trànsit.                           a les rondes acaba afectant bona part dels
      ventura quotidiana” a TV3, l’Institut DEP va                                                                                                                                                             accessos a la ciutat per l’efecte dòmino.
                                                                                                                                       Sí. Quan sentim l’home -o la dona- del temps
      fer-se càrrec de les enquestes que es pre-              Sí, és clar. Recordo que, en una ocasió, una
                                                                                                                                       tenim la sensació que empren una terminologia
      sentaven en aquest espai.                               persona em va dir: “Mira què diu l’enquesta,
                                                                                                                                       adequada i entenedora. En canvi, quan sentim                            La ràdio és el mitjà preferit per informar-
                                                              quanta gent que està a favor del que diem no-
      Eren enquestes sobre l’opinió i el comporta-                                                                                     els qui ens parlen del trànsit, no. Estan clars                         se del trànsit, oi?
                                                              saltres!” I ella mateixa havia fomentat la parti-
      ments dels ciutadans en temes molt diversos                                                                                      els topònims, els punts quilomètrics i la xarxa
                                                              cipació perquè sortís el resultat que desitjava.                                                                                                 Sí, i al cotxe, per la qual cosa qualsevol incidèn-
      de la vida quotidiana: els motoristes, els pro-                                                                                  de carreteres...
      ductes “light”, el tabac, la infidelitat, el cafè, el                                                                                                                                                    cia t’agafa ja en ruta i, sovint, a prop de l’incident.
      reciclatge, els tatuatges i els “piercings”, els te-    Continua tenint màgia la xifra als mitjans                               Tot i això, quan es parla, per exemple, de la
      lèfons mòbils... En aquell espai volíem reflectir       de comunicació.                                                          BV-4608, la major part d’oients no saben                                La ràdio i el cotxe són una parella ben
      la realitat social complementada amb les mos-                                                                                    quina carretera és.                                                     avinguda.
      tres demoscòpiques. I es va evidenciar la               Sí. De tota manera, insisteixo: jo sóc molt crític
      manca d’informació real que hi havia, malgrat           amb l’ús que sovint se’n fa. Sempre els dic als                          Sí. I a més hi ha moltes expressions que són                            Efectivament. Segons l’Estudi General de Mit-
      que el tema que tractàvem era el consum en el           meus col·laboradors: “No donem mai una xifra                             enteses de diferent manera. No tothom entén                             jans, un 30% llarg de persones que diuen que
      seu sentit més ampli.                                   relativa sense conèixer l’absoluta. Si diem, per                         igualment “retenció”, “problemes”, “aturades”,                          escolten la ràdio ho fan des del cotxe, amb un
                                                              exemple, que la delinqüència ha augmentat el                             “aturades intermitents”... Per això una de les                          doble comportament: al matí, quan van de casa
                                                              20% a La Rambla d’un any a l’altre, hem de dir                           propostes de l’estudi de DEP era consensuar la                          a la feina, prefereixen escoltar les notícies, i al
                                                              també el nombre de persones: és molt diferent                            definició dels termes per part dels qui els utilit-                     vespre, de la feina a casa, música. Al matí van
_16                                                           que siguin 100 o 1.000 persones”.                                        zen -el Servei Català de Trànsit, els professionals                     contrarellotge i al vespre s’ho agafen amb cal-           17_
cap.02_15 àmbits_Comunicació i publicitat




      ma. Des d’aquest punt de vista és lògic que           Com qualificaria aquesta relació?                                                                 Vostè ha manifestat en alguna ocasió que        de començar el debat; ho veig en els espec-
      un embús al matí indigni més i faci cremar
                                                            De promíscua. La informació que sorgeix d’a-
                                                                                                                          Un 13,1%          El 83,3%          la llibertat ens fa por, a Catalunya.           tadors... Aquí debatem sobre tres o quatre
      més adrenalina al conductor aturat que no pas                                                                                                                                                           qüestions que sempre solen ser les mateixes,
      al vespre.
                                                            questa relació té connotacions fraudulentes.               dels catalans        de les persones   La llibertat comporta assumir riscos i no els
                                                                                                                                                                                                              que parteixen de punts poc elàstics, molt blo-
                                                            Un s’erigeix en font informativa i l’altre en                                                     volem assumir. En un sentit legal, tenim lli-
                                                                                                                                                                                                              quejats, de manera que no faciliten que el
                                                            missatger de qui vol que es transmeti una de-           estaria disposat        creu que          bertat d’expressió, però ens autocensurem
                                                                                                                                                                                                              debat existeixi. Dos monòlegs no vol dir ne-
      Per tant, la informació del trànsit cal fer-          terminada informació o un punt de vista. De ve-                                                   constantment. Ho veig en els convidats, abans
      la sobretot al matí, quan s’escolten les              gades, fins i tot, de qui vol llançar globus sonda               a fer-se       la majoria                                                        cessàriament diàleg.
                                                                                                                                                                                                                                   •
      notícies.                                             a través dels mitjans. Jo intento mantenir-me’n
      Sí. I per això totes les emissores de ràdio l’han
                                                            al marge, sincerament, encara que no sempre                un “piercing”        de trucades
                                                            ho aconsegueixo.
      incorporat independentment del seu contingut
      programàtic. I fa poc s’hi ha afegit la televisió.
                                                                                                                      o un tatuatge.        que fa amb
                                                            Les noves tecnologies han facilitat la feina                       (any 2001)   el mòbil són
                                                            a moltes professions, també al periodisme.
      Com la majoria de professions, el perio-
      disme s’ha transformat molt en pocs anys.             Però no tot són avantatges.                                                     innecessàries.
      Alguns mitjans i professionals segueixen              Cal fer-ne un bon ús, de les noves tecnologies,                                 (any 2001)
      camins difícils de justificar.                        no per ser esclaus de la màquina sinó per apro-
      Sí, molts periodistes volen ser els primers a         par-nos més i millor a les persones, i posar-les
      donar una informació només per penjar-se la           a la seva disposició. Les noves tecnologies
      medalla d’haver-la donat deu segons abans             també han d’anar a favor dels valors, no només
      que l’altre, sense preocupar-se de contextua-         dels interessos.
      litzar-la ni d’informar-ne a fons. Molts pensen
      que tenen una exclusiva -cosa que gairebé mai         Permeten que tothom sigui emissor, però...
      és certa, perquè no és una notícia que hagin          no és clar que el poder el tingui el ciutadà.
      esbrinat ells-, quan en realitat es tracta d’una
      primícia, que acabaran donant els altres mit-         Bé, pot passar, efectivament que gràcies a la
      jans, potser de manera més precisa. Quin sen-         tecnologia les empreses puguin ser més for-
      tit té aquesta pressa?, quin sentit té voler ser      tes, més potents, amb més poder de decisió
      el primer? Com a conseqüència d’aquesta mala          per dir què és i què no és notícia, i que així s’a-
      pràctica, en força ocasions alguns periodistes        llunyi la possibilitat d’intervenir-hi, de contrastar
      no informen sinó que deformen. D’altra banda,         la informació i de poder triar entre versions di-
      també sóc molt crític amb la relació que s’es-        ferents. Això ens pot convertir en espectadors
      tableix entre els polítics i els periodistes, entre   d’una realitat que en el pla mundial depengui
      alguns polítics i alguns periodistes.                 de molt poques mans.                                                                                                                                                                               19_
_18
cap.02_15 àmbits_Comunicació i publicitat
                                                                                                                                     Enric Pujadas
                                                                                                                                     PRESIDENT DEL GRUP BASSAT OGILVY
                                                                                                                                     Enric Pujadas va cursar la carrera de Ciències Empresarials i va
                                                                                                                                     realitzar el Màster en Direcció d’Empreses a ESADE. PADE (Pro-
                                                                                                                                     grama d’Alta Direcció d’Empreses) a l’IESE. Des del 1982 la seva
                                                                                                                                     carrera professional s’ha desenvolupat a Bassat Ogilvy. Al llarg
                                                                                                                                     d’aquests anys ha intervingut en el plantejament estratègic de
                                                                                                                                     comunicació de les marques de quasi tots els clients d’aquesta
                                                                                                                                     agència. Actualment és President del Grup Bassat Ogilvy. Ha
                                                                                                                                     estat vicedegà del Col·legi de Publicitaris de Catalunya.
                                                                                                                                     www.ogilvy.com

      “El món digital suposa en gran
      part la fusió de la investigació
      i la publicitat”
      Malgrat que el món de la publicitat                  Faci’ns cinc cèntims de David Ogilvy.                                     part la fusió de la investigació i la publicitat. Encara           de publicitat ens cal treballar amb menys “gla-
      està basat en la creativitat, la investi-            David Ogilvy va fundar l’any 1948 l’agència
                                                                                                               “La publicitat        hi ha, però, certa resistència al canvi. Penso que                 mour” i menys pressupost, però amb més idees
                                                                                                                                     algunes empreses no estan invertint en l’aspecte                   i més eficàcia. L’important per a les empreses
      gació contribueix decisivament a que
      aquesta creativitat sigui encertada per
                                                           Hewitt, Ogilvy, Benson & Mather. Ell procla-
                                                           mava que cada anunci és part de la inversió a
                                                                                                               “on line” permet      digital tot el que haurien d’invertir. I crec que ani-             és que les seves marques siguin percebudes
                                                                                                                                     rem veient moltes innovacions en el terreny digi-                  pels consumidors com unes marques pròximes,
      a l’objectiu que es proposa.                         llarg termini en la personalitat de la marca.       fer enviaments        tal que encara avui són difícils d’imaginar.                       que les entenen, que si hi ha un problema són
                                                           Ogilvy va ajudar a crear algunes de les mar-
      Quina importància té la investigació d’ac-           ques més reconegudes al món: American               molt segmentats,                                                                         a prop... Per això, les empreses han de crear
                                                                                                                                                                                                        tota una sèrie de ponts de comunicació que els
      tituds i opinions dels ciutadans per al món          Express, Sears, Ford, Shell, Barbie, Pond’s,                              Al món digital tothom pot emetre missat-
      de la publicitat?                                    Dove i Maxwell House, i més recentment, IBM         destinats a           ges, crear una pàgina web... Això ha perju-
                                                                                                                                                                                                        permetin tenir contacte amb les marques. Fa
                                                                                                                                                                                                        uns anys dèiem que era necessari tenir una
                                                           i Kodak. Era un home alhora pragmàtic i ro-                               dicat la publicitat?
      Essencial. Malgrat que el món de la publicitat       màntic. Avui és recordat per unes quantes de        públics específics,   Internet pot ser una eina poderosa per al ciu-
                                                                                                                                                                                                        gran idea. “Si el teu anunci no conté una gran
                                                                                                                                                                                                        idea, passarà com un vaixell a la nit”, deia David
      està basat en la creativitat, la investigació con-   les campanyes més famoses de la publicitat.
      tribueix decisivament a que aquesta creativitat      Potser la més coneguda és la de la frase: “Als      ha abaratit           tadà i perillosa per a les empreses, ja que es                     Ogilvy. Ara, cal anar una mica més enllà: no fa
                                                                                                                                                                                                        falta només tenir una idea, sinó un ideal de
      sigui encertada per a l’objectiu que ens propo-      60 quilòmetres per hora, el soroll més fort en                            pot consensuar un missatge contrari als inte-
      sem. A Bassat Ogilvy no fem obres d’art sinó         aquest nou Rolls-Royce prové del rellotge           costos, ha            ressos de la companyia. Trobar-se amb grups                        marca. Quan les marques són realment po-
      creativitat aplicada a uns objectius comercials.                                                                               organitzats que parlin malament de la teva                         tents, d’alguna manera formen part de les nos-
                                                           elèctric”.
      Com més precisa sigui la investigació i més                                                              provocat un           marca, com succeeix a Internet, no li fa gràcia                    tres vides i, llavors, han de tenir certs ideals.
      ben llegida estigui, més podrem afinar la cam-                                                                                 a cap empresa, però som en un mercat en el
      panya. Nosaltres pensem que val més la pena
                                                           De quina manera ha afectat la digitalització        gran canvi            qual la comunicació va en totes direccions. Les
                                                                                                                                                                                                        La televisió ha anat perdent protagonisme
                                                           a la publicitat?                                                          marques han de ser, més que mai, honestes en
      dedicar esforços a fer una recerca prèvia a una
      campanya publicitària que fer-la un cop s’ha re-     La digitalització ha estat una gran revolució per
                                                                                                               en les formes         la seva comunicació: estan molt més exposa-                        a la societat i també per a la publicitat: a
                                                                                                                                     des. Jo, que porto molts anys al món de la co-                     més del “boom” d’Internet s’ha produït una
      alitzat, que val més la pena conèixer amb detall
      les preferències dels consumidors que només
                                                           a molts àmbits de la societat, també per al món
                                                           de la publicitat. És una revolució tan sols com-
                                                                                                               de treball...         municació, crec que això és absolutament                           segmentació de canals de televisió.

      avaluar l’impacte publicitari d’un “spot”. Fins fa
      relativament pocs anys els empresaris i direc-
                                                           parable a l’arribada de la televisió. Permet fer
                                                           enviaments molt segmentats, destinats a pú-
                                                                                                               A més, tot el         fantàstic, perquè aquelles marques que tenen
                                                                                                                                     un comportament honest són les que triomfen.
                                                                                                                                                                                                        Bé, molta gent està veient la televisió a la seva
                                                                                                                                                                                                        pantalla de l’ordinador. Gràcies a Internet es pot
      tius d’empresa d’aquest país funcionaven bas-
      tant intuïtivament, però això ha anat canviant:
                                                           blics específics, ha abaratit costos, ha provocat
                                                           un gran canvi en les formes de treball... A més,
                                                                                                               que és digital                                                                           veure la televisió des de qualsevol lloc del món
                                                                                                                                                                                                        on hi hagi connexió a la xarxa i en qualsevol
                                                                                                                                     Ara tot és més complex, no només perquè
      han anat dedicant més atenció a l’anàlisi i l’es-    tot el que és digital és immediat, sí, immedia-     és immediat           els consumidors també tenen la paraula
                                                                                                                                                                                                        hora. La televisió no està morta, ni de bon tros.
      tratègia. Per això el mercat de la investigació      tíssim, i mesurable. A Bassat Ogilvy hem creat                                                                                               Quan va aparèixer la televisió semblava que la
                                                                                                                                     sinó també per la competència ferotge que
      social està creixent més que el de la publicitat.    el cap de desenvolupament digital perquè pen-       i mesurable.”         hi ha al món de la publicitat, oi?
                                                                                                                                                                                                        ràdio tenia els dies comptats, i no va ser així.
      David Ogilvy, el fundador d’Ogilvy, abans de fer     sem que aquest és un aspecte clau. El mercat                                                                                                 Tampoc morirà la televisió. El que passa és que
      cada campanya, sempre es mirava la investi-          et diu immediatament si una acció comunica-                               Sí. El gran repte és saber arribar als consumi-                    s’ha de resituar. Cada mitjà ha de trobar el seu
      gació que s’havia realitzat a propòsit. I és que     tiva agrada o no, i de seguida pots corregir-ho;                          dors, els quals han de fer front a entre 3.500 i                   paper, en aquest món digital. Ara el principal
      abans de ser publicitari havia treballat en in-      de manera que podem fer centenars de cam-                                 5.000 missatges de màrqueting diaris, i acon-                      drama l’està vivint la premsa escrita, que ha per-
_20   vestigació, concretament a l’Institut Gallup.        panyes al mes. El món digital suposa en gran                              seguir captar la seva atenció. A les agències                      dut molta publicitat.                                21_
cap.02_15 àmbits_Comunicació i publicitat




      Els classificats dels diaris gairebé han              tradicionals; ara ja representa menys del 50%
      desaparegut!                                          del negoci. La resta procedeix d’altres espe-       “Val més la pena
                                                            cialitats del món de la comunicació com el màr-
      Sí, Internet ofereix molta més riquesa, tant pel
                                                            queting directe, les relacions públiques, el                 conèixer
      que fa a l’aspecte visual com al text, i els preus
                                                            disseny, les comunicacions digitals... Més que
      per als anunciants són molt més assequibles.
                                                            una agència de publicitat ara ens considerem
                                                                                                                       amb detall
      I mentrestant els anuncis ens han de con-
                                                            un grup que treballa en qualsevol àrea de co-
                                                            municació comercial. A més, d’un temps ençà,
                                                                                                                 les preferències
      tinuar sorprenent.                                    la internacionalització i la bona reputació que
                                                            té la creativitat d’aquest país més enllà de les
                                                                                                               dels consumidors
      Jo continuo sorprenent-me de moltes de les
      campanyes. El ser humà és creatiu, i encara
                                                            nostres fronteres ens ha dut a proposar
                                                            idees i realitzar campanyes per a marques lí-
                                                                                                                      que només
      que moltes vegades pugui semblar que tot està
      inventat, afortunadament cada dia descobrim
                                                            ders a nivell mundial. En els darrers anys
                                                            hem col·laborat amb DEP en diversos estu-
                                                                                                                avaluar l’impacte
      noves formes de sorprendre. Hi ha una cosa
      que considero molt important: que la creativi-
                                                            dis per comprendre les necessitats dels con-                publicitari
                                                            sumidors o ciutadans, que han estat molt útils
      tat sigui viscuda per tots els que treballen a l’a-
      gència, no només pels creatius.
                                                            per a les estratègies de comunicació dels                d’un “spot”.”
                                                            nostres clients.
                                                                            •
      Vostè va començar a treballar a Bassat
      Ogilvy l’any 1982.
      Sí, ja fa uns quants anys...

      Quins records té d’aleshores?
      La publicitat era un terreny força verge i tenia
      un gran poder d’atracció. Hi havia moltes coses
      per fer.


      Com ha vist l’evolució de l’empresa Bassat
      Ogilvy en tots aquests anys?
      Els grans canvis s’han produït sobretot els úl-
      tims deu anys. A la dècada de 1990 la nostra
_22   activitat principal era la publicitat en mitjans                                                                                23_
La majoria                                                                                                       2_Economia i empresa
de catalans
desconeix                                           Coneixement i percepció dels impostos.
                                                    Enquesta d’opinió a ciutadans i
                                                    empresaris. Departament d’Economia i
                                                                                             Coneixement real dels impostos


els diferents                                       Finances. Generalitat de Catalunya.
                                                    (any 2002)

                                                                                                76,8%
impostos i                                                                                              73,8%



taxes que
els afecten.
                                                                                                                39,3%
                                                                                                                         35,0%      34,8%


                                                                                                                                             24,8%
                                                                                                                                                        21,0%

                                                                                                                                                                    14,8%



                                                                                                 IVA     IRPF   Taxes   Patrimoni    IAE     Succes-    Impostos    Transmis-
                                                                                                                                              sions i   especials     sions
                                                                                                                                            donacions



DEP col·labora amb sindicats, patronals i
col·legis professionals en l’anàlisi de la satis-
facció, les necessitats i l’avaluació de serveis
segons l’opinió dels associats. DEP treballa
per als governs en matèria de coneixement i
avaluació de polítiques econòmiques i en la
creació d’estadística oficial.                                                                                                                                                  25_
cap.02_15 àmbits_Economia i empresa
                                                                                                                                     Francesc Homs i Ferret
                                                                                                                                     ECONOMISTA. SOCI PRESIDENT DE RJCE
                                                                                                                                     CONSULTORIA D’EMPRESES
                                                                                                                                     Francesc Homs va iniciar la seva carrera professional com a
                                                                                                                                     professor d’economía industrial a la Universitat Autònoma de Bar-
                                                                                                                                     celona. Va ser diputat al Congrés de Diputats, regidor de l’Ajun-
                                                                                                                                     tament de Barcelona i diputat al Parlament de Catalunya. Va ser
                                                                                                                                     Conseller d’Economia i Finances de la Generalitat (2001-2003).
                                                                                                                                     És President Executiu de RJCE Consultoria d’Empreses i Presi-
                                                                                                                                     dent d’Abertis Logística.
                                                                                                                                     www.rjce.net

      “El govern, per prendre decisions,
      ha de tenir molta informació dels
      ciutadans i de les empreses”
      L’Institut DEP va realitzar del 2001 al           d’Economia. Des de l’Institut Català de Finan-                               no només de les propostes de la Conselleria                         impostos de l’Estat a la Generalitat. La majoria
      2003 l’Observatori sociològic de la si-           ces havíem obert unes línies de finançament i         Només l’11%            d’Economia sinó de la major part d’iniciatives                      de catalans, amb independència de la seva
                                                        avals a petites empreses i professionals, amb la                             del Govern. Des d’aquesta Conselleria estàvem                       ideologia, deien: cal que els impostos es ges-
      tuació econòmica de Catalunya.
                                                        col·laboració de l’ICO (Institut de Crèdit Oficial)   de catalans            més ocupats a fer viables financerament de-                         tionin des de Catalunya. Finalment, l’estudi feia
                                                        i de diverses entitats financeres i volíem saber                             terminades accions que a explicar-les. I de la                      una sèrie de recomanacions, entre les quals
      Quin era el principal objectiu de l’Obser-        com es valoraven. A més, el Govern havia iniciat
                                                                                                              coneix                 major part de les nostres iniciatives hi havia un                   destacaven la d’impulsar una política d’educa-
      vatori sociològic de la situació econòmica
      de Catalunya, que va realitzar durant uns
                                                        la concessió d’ajudes a la gent gran amb de-
                                                        pendència i a les famílies amb fills menors de
                                                                                                              el percentatge         coneixement baix. Ara, això sí, la gent que co-
                                                                                                                                     neixia les accions que dúiem a terme les valo-
                                                                                                                                                                                                         ció fiscal i la d’explicar especialment els im-
                                                                                                                                                                                                         postos cedits a la Generalitat.
      anys DEP per al Departament d’Economia
      i Finances, que vostè dirigia?
                                                        tres anys, unes mesures que afectaven a molta
                                                        gent, i ens interessava saber també com es va-
                                                                                                              d’IVA que              rava positivament.
                                                                                                                                                                                                         La realització de l’Observatori sociològic
      Conèixer l’opinió dels ciutadans i del món em-    loraven. El govern, per prendre decisions, ha de
                                                        tenir informació dels ciutadans i tenir molt amb
                                                                                                              s’aplica al pa,        És lògic que la major part de recursos de                           de la situació econòmica de Catalunya va
      presarial sobre la situació econòmica, la seva                                                                                 l’administració es destinin a l’acció i no pas                      coincidir amb l’acord de finançament de la
      valoració de la política econòmica i de la ges-   compte la seva opinió. El Departament d’E-
                                                        conomia és el responsable del control del
                                                                                                              la llet o la farina,   a la difusió.                                                       Generalitat amb el Govern espanyol, que
      tió de la Generalitat.                                                                                                                                                                             va representar la cessió del 33% de l’IRPF,
                                                        pressupost i ha de tenir criteri sobre les priori-    i el 55%               Sí, és clar. Però pot passar que a alguns col·lec-
                                                                                                                                                                                                         el 35% de l’IVA i el 40% dels impostos es-
                                                        tats a l’hora d’esmerçar els recursos. Per això                              tius que poden beneficiar-se del que fas no els
      En quin període va realitzar-se?                  necessita uns canals d’informació permanents.         a una peça             arribi la informació. Per això és important fer-
                                                                                                                                                                                                         pecials (alcohol, tabac i hidrocarburs).

      Del 2001 al 2003. M’hauria agradat que ha-                                                                                     ne difusió.                                                         Sí, aquest acord va representar un increment
      gués tingut més continuïtat i poder conèixer      No es pot qualificar de departament neu-
                                                                                                              de roba.                                                                                   important de recursos per atendre les necessi-
      com anaven evolucionant les opinions. Però es                                                                                                                                                      tats dels ciutadans. D’aquest increment ha vis-
                                                        tre, doncs, el d’Economia.                            (any 2002)             Els impostos van ser un dels temes cen-
      va acabar la legislatura i vam haver de deixar                                                                                                                                                     cut el govern tripartit de la Generalitat els
                                                                                                                                     trals de l’estudi. Quins eren els resultats?
      el Govern.                                        No. És un departament transversal. Per això                                                                                                      darrers set anys.
                                                        ha de tenir informació sobre l’evolució del                                  Les enquestes ens deien que els ciutadans te-
                                                        mercat, de la societat i de les opinions que                                 nien un coneixement baix sobre el contingut
      Quantes onades es van fer?                                                                                                                                                                         De tota manera, la clau de la caixa la con-
                                                        els ciutadans i els empresaris tenen de l’acció                              dels impostos i la seva finalitat. I la majoria volia
                                                                                                                                                                                                         tinuava -i la continua- tenint Madrid, oi?
      Cinc.                                             de govern.                                                                   que disminuïssin, tot i que expressaven que es-
                                                                                                                                     taven d’acord a pagar-los.                                          No ben bé. Des d’aleshores ja era compartida.
                                                                                                                                                                                                         És a dir, ja hi havia corresponsabilitat fiscal: tant
      Quina utilitat tenia per a vostè i el seu         Els van sorprendre algunes de les dades
                                                                                                                                                                                                         la Generalitat com l’Estat recaptaven impostos.
      equip de la Conselleria d’Economia i Fi-          que oferia l’Observatori sociològic de la si-                                Això passa a tot arreu...
      nances l’Observatori sociològic de la si-         tuació econòmica de Catalunya?
                                                                                                                                     No. Hi ha països on els ciutadans ja estan d’a-
      tuació econòmica de Catalunya?                                                                                                                                                                     També preguntàveu sobre l’evolució del
                                                        Per un costat confirmaven unes intuïcions                                    cord amb els impostos que paguen, saben molt
                                                                                                                                                                                                         pes econòmic de Catalunya en els cinc
      Ens proporcionava informació, d’una manera        sobre tendències que ja observàvem. De tota                                  bé a què es destinen. D’altra banda, vam cons-
                                                                                                                                                                                                         anys anteriors, oi?
      ordenada i sistematitzada, de la percepció que    manera, la meva sorpresa va ser que hi havia                                 tatar una alta acceptació a la idea de transferir
_26   la societat tenia de la tasca de la Conselleria   un gran desconeixement de l’acció de govern,                                 en la seva totalitat la recaptació i gestió dels                    Sí.                                                     27_
cap.02_15 àmbits_Economia i empresa




      I què deien els ciutadans i els empresaris?          econòmica de la nova seu de la Fira a L’Hos-
                                                           pitalet. La Fira de Barcelona ens preocupava
                                                                                                               Més del 70%
      Deien que Catalunya havia perdut pes econò-
      mic respecte els anys anteriors; concretament
                                                           especialment perquè havia anat perdent pes i
                                                           dinamisme, i des de la Generalitat havíem posat
                                                                                                                         coneix
      ho deien el 38,1% dels ciutadans i el 44,7%
      dels empresaris, segons les dades de l’onada
                                                           força recursos per redreçar aquella tendència
                                                           a la baixa.
                                                                                                                 l’IVA i l’IRPF.
      d’octubre del 2003.
                                                                                                                     En canvi,
      Coincidia amb el que deien les dades,
      aquesta percepció?
                                                           La realització de l’Observatori també va co-
                                                           incidir amb l’entrada en vigor de l’euro, oi?
                                                                                                                els impostos
      Era una pèrdua de pes relatiu. L’economia ca-        Efectivament. I observàvem que els ciutadans        especials, els
      talana gaudia de bona salut, estava guanyant         veien que tenia avantatges però també alguns
      productivitat, creixia la seva posició als mercats   inconvenients. En alguns sectors de consum        de successions
      internacionals, s’estaven introduint noves tec-      els preus van pujar més que el raonablement
      nologies, la formació estava donant resposta a       esperat pels efectes de l’euro. La nova moneda               i els de
      les demandes de les empreses, els beneficis
      es reinvertien... El que passava és que la resta
                                                           europea ha tingut efectes positius sobre l’eco-
                                                           nomia espanyola; no obstant això, ha generat
                                                                                                               transmissions
      de les comunitats autònomes també s’havien
      desenvolupat i per això, en termes relatius, Ca-
                                                           una modificació dels valors dels béns i serveis
                                                           que ha creat una tendència moderada a l’alça
                                                                                                               són coneguts
      talunya perdia pes. Però que la resta d’Espa-
      nya vagi bé no ha de preocupar mai Catalunya.
                                                           de preus.
                                                                    •                                               per menys
      Avui Europa està experimentant una pèrdua de
      pes relatiu en l’economia mundial a causa del
                                                                                                                     del 25%.
      creixement dels països menys desenvolupats                                                                         (any 2002)
      d’altres continents, però al mateix temps té
      més oportunitats de negoci en aquests països.


      L’Observatori sociològic de la situació eco-
      nòmica de Catalunya va fer-se a l’època en
      què es va construir la nova Fira de Barce-
      lona a la Gran Via, fet que va ser reflectit a
      l’estudi.
      Sí, i la majoria d’enquestats no sabien que la
_28   Generalitat havia estat la principal impulsora                                                                                  29_
DEP, 15 anys d'innovació social
DEP, 15 anys d'innovació social
DEP, 15 anys d'innovació social
DEP, 15 anys d'innovació social
DEP, 15 anys d'innovació social
DEP, 15 anys d'innovació social
DEP, 15 anys d'innovació social
DEP, 15 anys d'innovació social
DEP, 15 anys d'innovació social
DEP, 15 anys d'innovació social
DEP, 15 anys d'innovació social
DEP, 15 anys d'innovació social
DEP, 15 anys d'innovació social
DEP, 15 anys d'innovació social
DEP, 15 anys d'innovació social
DEP, 15 anys d'innovació social
DEP, 15 anys d'innovació social
DEP, 15 anys d'innovació social
DEP, 15 anys d'innovació social
DEP, 15 anys d'innovació social
DEP, 15 anys d'innovació social
DEP, 15 anys d'innovació social
DEP, 15 anys d'innovació social
DEP, 15 anys d'innovació social
DEP, 15 anys d'innovació social
DEP, 15 anys d'innovació social
DEP, 15 anys d'innovació social
DEP, 15 anys d'innovació social
DEP, 15 anys d'innovació social
DEP, 15 anys d'innovació social
DEP, 15 anys d'innovació social
DEP, 15 anys d'innovació social
DEP, 15 anys d'innovació social
DEP, 15 anys d'innovació social
DEP, 15 anys d'innovació social
DEP, 15 anys d'innovació social
DEP, 15 anys d'innovació social
DEP, 15 anys d'innovació social
DEP, 15 anys d'innovació social
DEP, 15 anys d'innovació social
DEP, 15 anys d'innovació social
DEP, 15 anys d'innovació social
DEP, 15 anys d'innovació social
DEP, 15 anys d'innovació social
DEP, 15 anys d'innovació social
DEP, 15 anys d'innovació social
DEP, 15 anys d'innovació social
DEP, 15 anys d'innovació social
DEP, 15 anys d'innovació social
DEP, 15 anys d'innovació social
DEP, 15 anys d'innovació social
DEP, 15 anys d'innovació social
DEP, 15 anys d'innovació social
DEP, 15 anys d'innovació social
DEP, 15 anys d'innovació social
DEP, 15 anys d'innovació social
DEP, 15 anys d'innovació social
DEP, 15 anys d'innovació social
DEP, 15 anys d'innovació social

More Related Content

Similar to DEP, 15 anys d'innovació social

3era Sessió #knktatMARESME 15 Metodologia2.0
3era Sessió #knktatMARESME 15 Metodologia2.03era Sessió #knktatMARESME 15 Metodologia2.0
3era Sessió #knktatMARESME 15 Metodologia2.0
cesk gasulla ramon
 
Triptic Conecta Joven Català
Triptic  Conecta Joven CatalàTriptic  Conecta Joven Català
Triptic Conecta Joven Català
e-Inclusión Fundación Esplai
 
Revista xxnet 2019
Revista xxnet 2019Revista xxnet 2019
Revista xxnet 2019
Xarxanet Associacionisme
 
Ticteen presentació wiki
Ticteen presentació wikiTicteen presentació wiki
Ticteen presentació wikiticteen
 
Escola , Motor Social
Escola , Motor SocialEscola , Motor Social
Escola , Motor Social
Rubén Bagüés Vicente
 
Infància en la societat. feeeeeeet
Infància en la societat. feeeeeeetInfància en la societat. feeeeeeet
Infància en la societat. feeeeeeetgemmatofo
 
Presentació Jornada Omnia 09 (vs1)
Presentació Jornada Omnia 09 (vs1)Presentació Jornada Omnia 09 (vs1)
Presentació Jornada Omnia 09 (vs1)Xarxa Òmnia
 
20a sessio web: síntesi
20a sessio web: síntesi 20a sessio web: síntesi
20a sessio web: síntesi gencat .
 
Pacte 3r esborrany maquetat
Pacte 3r esborrany maquetatPacte 3r esborrany maquetat
Pacte 3r esborrany maquetat
illesperunpacte
 
Guia per l'acollida i l'acompanyament de persones estudiants universitàries e...
Guia per l'acollida i l'acompanyament de persones estudiants universitàries e...Guia per l'acollida i l'acompanyament de persones estudiants universitàries e...
Guia per l'acollida i l'acompanyament de persones estudiants universitàries e...
Barcelona Activa amb l’ESS
 
Uibic@'t (Versió completa)
Uibic@'t (Versió completa)Uibic@'t (Versió completa)
Uibic@'t (Versió completa)Algeavidor
 
Memòria Oficina de Cooperació per al Desenvolupament 2012-13
Memòria Oficina de Cooperació per al Desenvolupament 2012-13Memòria Oficina de Cooperació per al Desenvolupament 2012-13
Memòria Oficina de Cooperació per al Desenvolupament 2012-13OficinaCooperacio
 
L'estratègia de la difusió de l'activitat de R+D+i
L'estratègia de la difusió de l'activitat de R+D+iL'estratègia de la difusió de l'activitat de R+D+i
L'estratègia de la difusió de l'activitat de R+D+i
UOC Universitat Oberta de Catalunya
 
Catàleg 2010 de propostes formatives de TransEducaMundi
Catàleg 2010 de propostes formatives de TransEducaMundiCatàleg 2010 de propostes formatives de TransEducaMundi
Catàleg 2010 de propostes formatives de TransEducaMundiTecno Pedagogia
 
Grup1 Esbós del projecte "identitats"
Grup1 Esbós del projecte "identitats"Grup1 Esbós del projecte "identitats"
Grup1 Esbós del projecte "identitats"
disseny amb les TIC
 
Memoria2012
Memoria2012Memoria2012
UpSocial 2011_2015_cat
UpSocial 2011_2015_catUpSocial 2011_2015_cat
UpSocial 2011_2015_cat
UpSocial
 

Similar to DEP, 15 anys d'innovació social (20)

3era Sessió #knktatMARESME 15 Metodologia2.0
3era Sessió #knktatMARESME 15 Metodologia2.03era Sessió #knktatMARESME 15 Metodologia2.0
3era Sessió #knktatMARESME 15 Metodologia2.0
 
Triptic Conecta Joven Català
Triptic  Conecta Joven CatalàTriptic  Conecta Joven Català
Triptic Conecta Joven Català
 
Presentació de l'Institut d'Innovació Social
Presentació de l'Institut d'Innovació SocialPresentació de l'Institut d'Innovació Social
Presentació de l'Institut d'Innovació Social
 
Revista xxnet 2019
Revista xxnet 2019Revista xxnet 2019
Revista xxnet 2019
 
Ticteen presentació wiki
Ticteen presentació wikiTicteen presentació wiki
Ticteen presentació wiki
 
Escola , Motor Social
Escola , Motor SocialEscola , Motor Social
Escola , Motor Social
 
Infància en la societat. feeeeeeet
Infància en la societat. feeeeeeetInfància en la societat. feeeeeeet
Infància en la societat. feeeeeeet
 
Descripció programa emprenedoria social
Descripció programa emprenedoria socialDescripció programa emprenedoria social
Descripció programa emprenedoria social
 
Presentació Jornada Omnia 09 (vs1)
Presentació Jornada Omnia 09 (vs1)Presentació Jornada Omnia 09 (vs1)
Presentació Jornada Omnia 09 (vs1)
 
20a sessio web: síntesi
20a sessio web: síntesi 20a sessio web: síntesi
20a sessio web: síntesi
 
Les Tic a l'aula segons Area
Les Tic a l'aula segons AreaLes Tic a l'aula segons Area
Les Tic a l'aula segons Area
 
Pacte 3r esborrany maquetat
Pacte 3r esborrany maquetatPacte 3r esborrany maquetat
Pacte 3r esborrany maquetat
 
Guia per l'acollida i l'acompanyament de persones estudiants universitàries e...
Guia per l'acollida i l'acompanyament de persones estudiants universitàries e...Guia per l'acollida i l'acompanyament de persones estudiants universitàries e...
Guia per l'acollida i l'acompanyament de persones estudiants universitàries e...
 
Uibic@'t (Versió completa)
Uibic@'t (Versió completa)Uibic@'t (Versió completa)
Uibic@'t (Versió completa)
 
Memòria Oficina de Cooperació per al Desenvolupament 2012-13
Memòria Oficina de Cooperació per al Desenvolupament 2012-13Memòria Oficina de Cooperació per al Desenvolupament 2012-13
Memòria Oficina de Cooperació per al Desenvolupament 2012-13
 
L'estratègia de la difusió de l'activitat de R+D+i
L'estratègia de la difusió de l'activitat de R+D+iL'estratègia de la difusió de l'activitat de R+D+i
L'estratègia de la difusió de l'activitat de R+D+i
 
Catàleg 2010 de propostes formatives de TransEducaMundi
Catàleg 2010 de propostes formatives de TransEducaMundiCatàleg 2010 de propostes formatives de TransEducaMundi
Catàleg 2010 de propostes formatives de TransEducaMundi
 
Grup1 Esbós del projecte "identitats"
Grup1 Esbós del projecte "identitats"Grup1 Esbós del projecte "identitats"
Grup1 Esbós del projecte "identitats"
 
Memoria2012
Memoria2012Memoria2012
Memoria2012
 
UpSocial 2011_2015_cat
UpSocial 2011_2015_catUpSocial 2011_2015_cat
UpSocial 2011_2015_cat
 

DEP, 15 anys d'innovació social

  • 1.
  • 2.
  • 3. presentació Us interessa saber l’impacte econò- i política, salut, serveis socials, socie- mic d’un Gran Premi de Fórmula 1? tat civil, societat de la informació, tre- Voleu conèixer quanta gent estudia ball i formació, i universitat. un màster? Sabeu quants informàtics necessita el país? Quants voluntaris Avui, 15 anys després del naixement tenim? Quants malalts atén un pedia- de DEP, podem afirmar, amb modès- tre cada dia? Quanta gent canviaria tia però també amb convicció, que d’habitatge si pogués? Els conduc- hem contribuït a innovar socialment, tors coneixen el límit d’alcohol permès ja que hem aportat coneixement i re- per conduir? Saben els electors flexió sobre les actituds, les opinions quants diputats hi ha al Parlament? i els comportaments de les persones, dels ciutadans, dels usuaris de ser- La resposta a aquestes i altres pre- veis, dels estudiants, dels electors, guntes, i les reflexions que comporten, dels consumidors, dels necessitats les trobareu en aquesta publicació de suport assistencial o mèdic... i hem editada especialment amb motiu dels col·laborat en la creació, desenvolu- 15 anys de DEP. pament o consolidació de nombroses iniciatives públiques i privades actu- El número 15 és doblement protago- alment vigents. nista en aquest llibre, ja que no només fa referència als anys que compleix Gràcies a tots els qui ens heu acom- DEP sinó també als àmbits amb què panyat en aquests primers 15 anys l’hem estructurat: comunicació i pu- de DEP. blicitat, economia i empresa, escola, esports, gestió pública, habitatge, medi ambient, mobilitat, opinió pública
  • 4. 00 crèdits índex 15 anys d'innovació social 01_15 anys d'innovació social 06_ Editor Enric Renau 02_15 àmbits 12_ Coordinació i entrevistes 1_Comunicació i publicitat 14_ Daniel Romaní 2_Economia i empresa 24_ Disseny 3_Escola 34_ Glòria Escoruela i Flàvia Castro 4_Esports 40_ 5_Gestió pública 46_ Impressió Cevagraf, S.C.C.L. 6_Habitatge 52_ 7_Medi ambient 58_ Dipòsit legal: xxxxxxxxxxxxxx 8_Mobilitat 64_ 9_Opinió pública i política 70_ Institut d'Estudis i Professions, S.L. (DEP) 10_Salut 76_ Carrer del Clot, 104, planta baixa 08018 Barcelona Tel. 34 93 21513 65 11_Serveis socials 86_ www.dep.net 12_Societat civil 96_ 13_Societat de la informació 106_ Primera edició: juny 2010 14_Treball i formació 116_ 15_Universitat 122_ 03_educaweb.com 128_ 04_formen part de DEP 138_ _4 5_
  • 5. 15 anys d’inno- vació social cap_01 _6
  • 6. cap.01_15 anys d’innovació social DEP són les sigles de l’Institut d’Estudis i Pro- es feia segons les especialitats dels seus fun- Educaweb és actualment un dels líders del fessions, una entitat privada nascuda l’any “DEP realitza “La innovació dadors: el suport i consell a les persones des món virtual en l’àmbit de la formació i una re- 1995 de la mà d’una psicòloga i d’un sociòleg, del vessant psicològic, i el suport i consell a les ferència com a portal d’orientació, amb serveis Montserrat Oliveras i Bagués i Enric Renau i recerca social és organitzacions públiques i privades des del i continguts de qualitat, honestos i fiables. I un Permanyer. Després d’uns anys d’iniciació pro- vessant sociològic i politològic. bon negoci per a DEP, que té, en ell, un dels fessional en diverses entitats i empreses, d’am- sociològica, una eina de seus principals actius. Centenars d’universitats pliació d’estudis a Itàlia i als Estats Units, i d’una anàlisi del panorama empresarial, públic consultoria transformació En els inicis cal destacar el paper clau de Xa- i centres de formació l’utilitzen per donar a conèixer la seva oferta acadèmica i milions vier Riudor en la direcció inicial de l’activitat de i universitari català, tots dos ens vàrem atrevir a constituir una empresa, amb totes les con- i serveis de la realitat.” recerca i d’Isabel Arimany, i posteriorment d’Anna de persones per informar-se i orientar-se aca- dèmicament. Soms, en l’àmbit de l’orientació professional. seqüències i riscos que això comportava. relacionats També recordem amb gratitud les primeres responsables tècniques: Bibiana Bastardes, Sense gaire recursos propis, però amb molta amb l'obtenció, Rosa Coscolla, Laia Pallejà i Ruth Sunyol. Des de l’any 2000, per tant, DEP concentra la seva activitat en la recerca, i la informació so- empenta i il·lusió, una certa experiència en pro- Enric Renau i Permanyer PRESIDENT EXECUTIU DE DEP jectes anteriors i una bona formació i, sobretot, gestió i difusió L’any 1997, quan es començava a intuir la re- cial i la consultoria estratègica, mentre que Educaweb ofereix els serveis d’orientació aca- CONSELLER DELEGAT D’EDUCAWEB la col·laboració de bons professionals i el suport Enric Renau és cofundador i soci de DEP i d’Educaweb.com. familiar, es va constituir la societat l’any 1995. d'informació.” volució digital a nivell mundial, i a l’Institut DEP rebíem encàrrecs de diverses empreses, ad- dèmica i professional. Llicenciat en Ciències Polítiques i Sociologia a la UAB, va ampliar Se’n va ubicar la seu al carrer Pau Claris de ministracions i fundacions que tenien a veure els seus estudis a l’Università degli Studi i a l’Istituto Universitario Europeo a Florència (Itàlia), i a la Walter A. Haas School of Barcelona i també vam comptar amb un des- amb Internet, les bases de dades i la gestió de Amb la reestructuració de DEP es consoliden Business de la University of California at Berkeley (EUA). Va ser patx per realitzar activitats d’orientació que ens la informació (les terminals de Servicaixa o el dues àrees d’activitat: la Recerca, sota el pa- professor associat a la UPF (1993-2006). És president executiu va cedir amablement la Fundació ICCIC. raigua denominat Institut DEP, i la Consulto- de DEP i conseller delegat d’Educaweb. És membre de la junta Servei Català del Voluntariat, per exemple), directiva de CTecno i de l’Associació Catalana de Sociologia. vam decidir dedicar una part dels recursos de ria Estratègica. www.dep.net D’acord amb l’especialitat de cadascun dels l’empresa a crear un portal educatiu d’orienta- dos socis fundadors, DEP es va estructurar ció acadèmica i professional. L’any 1998 es Ruth Sunyol assumeix l’any 2002 la direcció en dues àrees: l’una, l’orientació acadèmica i van iniciar les proves beta del primer portal tècnica de l’Institut. Hi aporta clarament rigor professional, i l’altra, la recerca sociològica, educatiu de l’Estat, Educaweb.com. L’any 2000 metodològic i capacitat organitzativa durant amb un fort èmfasi en tot allò que tenia a Educaweb es va constituir en una empresa in- deu anys. En aquest període l’empresa creix en veure amb l’educació, la formació i el món del dependent, però impulsada financerament i es- dimensió i clients i s’estructura en quatre àm- treball, però el seu camp d’activitat es va anar tratègicament per DEP. Xavier Riudor en va bits d’especialització, que actualment conti- obrint a altres àmbits socials i a les polítiques assumir la direcció. Cal fer una menció espe- nuen vigents: l’educació, la formació i el treball; públiques. cial a les persones que s’han mantingut fidels l’àmbit social; l’àmbit de les polítiques públiques al projecte d’Educaweb des dels inicis, fent-lo i l’àmbit dels serveis i el consum. També con- créixer amb il·lusió i màxima professionalitat: La distribució inicial de les tasques d’informa- solida la seva dimensió financera, sota la di- Xavier Aspas i David Farigola. _8 ció i assessorament que se’ns encomanaven recció d’Albert Gorchs, que té cura del control 9_
  • 7. cap.01_15 anys d’innovació social econòmic de manera eficient i discreta, amb el seva demostrada experiència i visió estratè- conductes o desconeixements, actituds, opi- grans canvis socials i econòmics que s’estan suport constant de Laura Soms. gica, i per la directora de l’Institut, Sílvia Am- “DEP innova “DEP aporta nions i comportaments. produint des de fa anys van a favor de la nos- blàs, que avui és la responsable màxima de la tra activitat professional i del model d’empresa bona feina de tot l’equip, per la seva capacitat tenint pensament DEP pot innovar des de fa quinze anys per- que vam crear l’any 1995. Actualment DEP és una organització especia- de treball, competència tècnica i habilitat en litzada en l’àmbit social que realitza activitats la gestió dels recursos humans. El seu és un el ciutadà estratègic què té uns clients que volen que ho fem. Uns de recerca sociològica, consultoria i serveis re- clients que saben que el coneixement expert La societat del coneixement és una oportuni- lacionats amb l’obtenció, gestió i difusió d'in- exemple d’un dels trets definitoris de DEP: una escola de sociòlegs i politòlegs. sempre i capacitat i la informació social els ajuda a fer millor la tat i un repte per a DEP i, probablement formació. DEP dóna suport a empreses, seva activitat professional i directiva, sovint també, en bona mesura, per a les economies institucions públiques i entitats sense afany de al centre executiva de gran responsabilitat i repercussió pública. desenvolupades. Com ho és Internet, les lucre en la seva presa de decisions tàctiques i DEP està configurat actualment en cinc àrees Presidents, Consellers, Alcaldes, Polítics, Di- xarxes socials, nascudes a l’empara d’aquest estratègiques, tot aportant-los coneixement i que expressen la nostra especialització en de la per crear, rectors Generals, Directors de Màrqueting o poderós mitjà, i la tecnologia; la globalització eines per a una bona comunicació. l’àmbit social: Educació i Formació, encapça- Comunicació i Tècnics són els nostres inter- i l’espai europeu, i el ressorgiment de les lada per Vanessa Hernández, Polítiques So- perspectiva.” desenvolupar locutors habituals. A ells els devem bona part identitats nacionals i culturals; l’aposta per la cials i Treball, dirigida per Jillian Reynolds, del que som. formació i l’educació; la sostenibilitat i la Aquesta especialització ens ha permès créixer Serveis i Consum, coordinada per Pere Casa- i consolidar preocupació per un major equilibri entre els quantitativament i qualitativament. Per això mayor, Polítiques i Política, encapçalada per l’any 2005 vàrem inaugurar unes noves ofici- Míriam Gabriel, i Salut, portada per Sílvia projectes En aquest període de quinze anys de treball països rics i els pobres, etc. nes al barri del Clot que ens permetessin tre- de recerca hem pogut comprovar la comple- ballar més còmodament. Rueda. A més, s’acaba de crear l’àmbit Inter- nacional, amb Rachel Nelson al capdavant. concrets.” xitat de moltes situacions i l’existència de El reconeixement de la intensa activitat realit- moltes oportunitats. Hem facilitat la presa de zada al llarg d’aquests quinze anys de recerca decisions dels nostres clients, limitant el seu social i de recollida, endreça, gestió i difusió de L’equip humà actual del grup, format per Els resultats de la feina que es fa en cadascun marge d’error, i aportant una visió sincera i la informació, d’una banda, i d’assessorament 34 persones, és d’una qualitat humana i pro- d’aquests cinc àmbits posa de manifest una de equànime davant dels dubtes i la incertesa. estratègic, de l’altra, ens encoratja a continuar fessional excepcional. Com ho ha estat al llarg les tesis fonamentals de DEP: la innovació so- Hem aportat pensament estratègic i capaci- donant suport eficient, concret i constant, uns dels quinze anys passats. A DEP treballen titu- cial és una eina de transformació de la realitat. tat executiva per crear, desenvolupar i con- quants anys més, a totes aquelles persones i lats superiors i màsters en Sociologia, Ciències Polítiques i de l’Administració, Demografia, solidar projectes concrets. organitzacions que ens ho demanin. • Psicologia, Pedagogia, Enginyeria Informàtica, DEP innova des de fa quinze anys amb una Periodisme, Economia, i fins i tot Medicina. visió fresca i una metodologia que tracta de re- Aquesta vocació innovadora, que és un dels pi- Tots ells conformen un equip estable, inquiet, soldre temes socials complexos i problemàti- lars de la nostra empresa, ens permet dir, mo- exigent, rigorós i valent, que ha trobat a DEP ques noves i de sempre amb rigor. DEP innova destament, que tenim un gran futur. En un un bon espai per créixer professionalment. tenint sempre al centre de la perspectiva el ciu- període de greu crisi econòmica i financera en tadà, que és usuari de serveis públics o privats, què es troba immers el nostre país i el món que pot ser estudiant, malalt, consumidor, elec- sencer pot semblar presumptuosa aquesta L’equip de DEP està actualment dirigit a nivell tor, associat... el ciutadà o ciutadana que té afirmació. Però el cert és que no tenim por de _10 de grup per Josep Lluís Segú, que aporta la dubtes i certeses, il·lusions i preocupacions, l’esdevenidor. Al contrari. Considerem que els 11_
  • 8. 15 àmbits cap_02 _12
  • 9. El 64,7% 1_Comunicació i publicitat dels catalans considera Programa de televisió “L’aventura quotidiana” (TV3). Enquesta d’opinió “Internet és el millor canal d’informació” i comportament dels ciutadans. que el millor Broadcaster. (any 2001) canal 17,7% Totalment 6,9% Totalment d’informació d’acord Sí 64,7% No 35,3% en desacord 47,0% 28,4% és Internet. Més aviat d’acord Més aviat en desacord “Tinc coses més interessants a fer que anar al gimnàs” 18,2% 5,9% Totalment Totalment d’acord en desacord Sí No 47,0% 65,2% 34,8% 28,9% DEP treballa per a mitjans de comunicació, Més aviat Més aviat programes de televisió i portals d’Internet, per d’acord en desacord als quals realitza sobretot enquestes d’opinió pública. DEP avalua campanyes publicitàries i realitza estudis sociològics i de mercat per a agències publicitàries i grups de comunicació. 15_
  • 10. cap.02_15 àmbits_Comunicació i publicitat Josep Cuní PERIODISTA, DIRECTOR DE LA PRODUCTORA DE RÀDIO I TELEVISIÓ BROADCASTER Josep Cuní és periodista. Amb el seu programa “Els matins amb Josep Cuní” a Catalunya Ràdio va ser líder d’audiència durant anys, cosa que succeïa per primer cop en la història de la ràdio en català (1985-1995). Ha estat molt vinculat a Televisió de Catalunya, amb programes relacionats amb l’actualitat: “A debat”, “Així és la vida”, “Les notícies amb Josep Cuní”, “La tarda és nostra”, “L’aventura quotidiana” i “Coses que passen”. Actualment dirigeix i presenta “Els matins”, programa diari de cinc hores de durada, a TV3. És també director de la productora de ràdio i televisió Broadcaster. “Les noves tecnologies ens han www.broadcaster.cat de permetre apropar-nos més i millor a les persones” L’Institut DEP va realitzar l’any 2001 Ara, a “Els matins”, a TV3, continua recollint L’any 2004 la productora Broadcaster, que dels mitjans de comunicació...-, cosa que a una sèrie d’enquestes sobre la vida l’opinió dels catalans, a través de correus Un 40,7% vostè dirigeix, va encarregar a DEP una in- hores d’ara encara està pendent. electrònics, facebook, SMS, telèfon... vestigació qualitativa sobre la percepció quotidiana per al programa de TV3 “L’aventura quotidiana”. de ciutadans que la ciutadania té de la informació del Sí. En aquest cas, però, les dades que ens ar- Són uns quants els qui modifiquen els trànsit que ofereixen els mitjans de comu- riben tenen un valor orientatiu, no científic. De necessita nicació. Quines van ser les principals con- plans del cap de setmana després de co- A vostè li agrada encetar un debat a la te- tota manera, anem afinant el mecanisme: ara nèixer la previsió del temps però són pocs levisió amb dades sociològiques obtingu- ja no s’accepta més d’un correu del mateix el cafè per clusions? Com valoraven la “qualitat” de la informació del trànsit els enquestats? els qui canvien de ruta després d’haver emissor quan es tracta de contestar la pre- sentit a la ràdio que els espera un embús des per a l’ocasió. gunta del dia via web. funcionar millor. De manera força negativa. La consideraven on han previst circular. Sí, considero que són un bon element per poc útil, poc creïble -no sempre coincideix amb obrir i centrar el debat. Són un valor afegit que (any 2001) No hi són a temps! Quan senten la informació el que els conductors observen directament-, i permet emmarcar i fonamentar el motiu que Quan realitzes una enquesta presencial, a la ràdio ja són a prop de l’embús. A més, la afirmaven que es difon de manera poc precisa es planteja. ets tu qui esculls la mostra. En canvi, en xarxa viària de Barcelona ofereix poques alter- i poc entenedora. una enquesta “on line” no pots triar qui natives. És una ciutat densa, encaixada entre respon, de manera que la mostra no és el mar i la muntanya. Si t’agafa un accident a Quan, l’any 2001, vostè dirigia i conduïa, al gaire representativa: acostumen a respon- Encara hi ha molta feina a fer pel que fa a la ronda, tens poques sortides. I un problema costat de Glòria Serra, el programa “L’a- dre els extrems. la terminologia de la informació del trànsit. a les rondes acaba afectant bona part dels ventura quotidiana” a TV3, l’Institut DEP va accessos a la ciutat per l’efecte dòmino. Sí. Quan sentim l’home -o la dona- del temps fer-se càrrec de les enquestes que es pre- Sí, és clar. Recordo que, en una ocasió, una tenim la sensació que empren una terminologia sentaven en aquest espai. persona em va dir: “Mira què diu l’enquesta, adequada i entenedora. En canvi, quan sentim La ràdio és el mitjà preferit per informar- quanta gent que està a favor del que diem no- Eren enquestes sobre l’opinió i el comporta- els qui ens parlen del trànsit, no. Estan clars se del trànsit, oi? saltres!” I ella mateixa havia fomentat la parti- ments dels ciutadans en temes molt diversos els topònims, els punts quilomètrics i la xarxa cipació perquè sortís el resultat que desitjava. Sí, i al cotxe, per la qual cosa qualsevol incidèn- de la vida quotidiana: els motoristes, els pro- de carreteres... ductes “light”, el tabac, la infidelitat, el cafè, el cia t’agafa ja en ruta i, sovint, a prop de l’incident. reciclatge, els tatuatges i els “piercings”, els te- Continua tenint màgia la xifra als mitjans Tot i això, quan es parla, per exemple, de la lèfons mòbils... En aquell espai volíem reflectir de comunicació. BV-4608, la major part d’oients no saben La ràdio i el cotxe són una parella ben la realitat social complementada amb les mos- quina carretera és. avinguda. tres demoscòpiques. I es va evidenciar la Sí. De tota manera, insisteixo: jo sóc molt crític manca d’informació real que hi havia, malgrat amb l’ús que sovint se’n fa. Sempre els dic als Sí. I a més hi ha moltes expressions que són Efectivament. Segons l’Estudi General de Mit- que el tema que tractàvem era el consum en el meus col·laboradors: “No donem mai una xifra enteses de diferent manera. No tothom entén jans, un 30% llarg de persones que diuen que seu sentit més ampli. relativa sense conèixer l’absoluta. Si diem, per igualment “retenció”, “problemes”, “aturades”, escolten la ràdio ho fan des del cotxe, amb un exemple, que la delinqüència ha augmentat el “aturades intermitents”... Per això una de les doble comportament: al matí, quan van de casa 20% a La Rambla d’un any a l’altre, hem de dir propostes de l’estudi de DEP era consensuar la a la feina, prefereixen escoltar les notícies, i al també el nombre de persones: és molt diferent definició dels termes per part dels qui els utilit- vespre, de la feina a casa, música. Al matí van _16 que siguin 100 o 1.000 persones”. zen -el Servei Català de Trànsit, els professionals contrarellotge i al vespre s’ho agafen amb cal- 17_
  • 11. cap.02_15 àmbits_Comunicació i publicitat ma. Des d’aquest punt de vista és lògic que Com qualificaria aquesta relació? Vostè ha manifestat en alguna ocasió que de començar el debat; ho veig en els espec- un embús al matí indigni més i faci cremar De promíscua. La informació que sorgeix d’a- Un 13,1% El 83,3% la llibertat ens fa por, a Catalunya. tadors... Aquí debatem sobre tres o quatre més adrenalina al conductor aturat que no pas qüestions que sempre solen ser les mateixes, al vespre. questa relació té connotacions fraudulentes. dels catalans de les persones La llibertat comporta assumir riscos i no els que parteixen de punts poc elàstics, molt blo- Un s’erigeix en font informativa i l’altre en volem assumir. En un sentit legal, tenim lli- quejats, de manera que no faciliten que el missatger de qui vol que es transmeti una de- estaria disposat creu que bertat d’expressió, però ens autocensurem debat existeixi. Dos monòlegs no vol dir ne- Per tant, la informació del trànsit cal fer- terminada informació o un punt de vista. De ve- constantment. Ho veig en els convidats, abans la sobretot al matí, quan s’escolten les gades, fins i tot, de qui vol llançar globus sonda a fer-se la majoria cessàriament diàleg. • notícies. a través dels mitjans. Jo intento mantenir-me’n Sí. I per això totes les emissores de ràdio l’han al marge, sincerament, encara que no sempre un “piercing” de trucades ho aconsegueixo. incorporat independentment del seu contingut programàtic. I fa poc s’hi ha afegit la televisió. o un tatuatge. que fa amb Les noves tecnologies han facilitat la feina (any 2001) el mòbil són a moltes professions, també al periodisme. Com la majoria de professions, el perio- disme s’ha transformat molt en pocs anys. Però no tot són avantatges. innecessàries. Alguns mitjans i professionals segueixen Cal fer-ne un bon ús, de les noves tecnologies, (any 2001) camins difícils de justificar. no per ser esclaus de la màquina sinó per apro- Sí, molts periodistes volen ser els primers a par-nos més i millor a les persones, i posar-les donar una informació només per penjar-se la a la seva disposició. Les noves tecnologies medalla d’haver-la donat deu segons abans també han d’anar a favor dels valors, no només que l’altre, sense preocupar-se de contextua- dels interessos. litzar-la ni d’informar-ne a fons. Molts pensen que tenen una exclusiva -cosa que gairebé mai Permeten que tothom sigui emissor, però... és certa, perquè no és una notícia que hagin no és clar que el poder el tingui el ciutadà. esbrinat ells-, quan en realitat es tracta d’una primícia, que acabaran donant els altres mit- Bé, pot passar, efectivament que gràcies a la jans, potser de manera més precisa. Quin sen- tecnologia les empreses puguin ser més for- tit té aquesta pressa?, quin sentit té voler ser tes, més potents, amb més poder de decisió el primer? Com a conseqüència d’aquesta mala per dir què és i què no és notícia, i que així s’a- pràctica, en força ocasions alguns periodistes llunyi la possibilitat d’intervenir-hi, de contrastar no informen sinó que deformen. D’altra banda, la informació i de poder triar entre versions di- també sóc molt crític amb la relació que s’es- ferents. Això ens pot convertir en espectadors tableix entre els polítics i els periodistes, entre d’una realitat que en el pla mundial depengui alguns polítics i alguns periodistes. de molt poques mans. 19_ _18
  • 12. cap.02_15 àmbits_Comunicació i publicitat Enric Pujadas PRESIDENT DEL GRUP BASSAT OGILVY Enric Pujadas va cursar la carrera de Ciències Empresarials i va realitzar el Màster en Direcció d’Empreses a ESADE. PADE (Pro- grama d’Alta Direcció d’Empreses) a l’IESE. Des del 1982 la seva carrera professional s’ha desenvolupat a Bassat Ogilvy. Al llarg d’aquests anys ha intervingut en el plantejament estratègic de comunicació de les marques de quasi tots els clients d’aquesta agència. Actualment és President del Grup Bassat Ogilvy. Ha estat vicedegà del Col·legi de Publicitaris de Catalunya. www.ogilvy.com “El món digital suposa en gran part la fusió de la investigació i la publicitat” Malgrat que el món de la publicitat Faci’ns cinc cèntims de David Ogilvy. part la fusió de la investigació i la publicitat. Encara de publicitat ens cal treballar amb menys “gla- està basat en la creativitat, la investi- David Ogilvy va fundar l’any 1948 l’agència “La publicitat hi ha, però, certa resistència al canvi. Penso que mour” i menys pressupost, però amb més idees algunes empreses no estan invertint en l’aspecte i més eficàcia. L’important per a les empreses gació contribueix decisivament a que aquesta creativitat sigui encertada per Hewitt, Ogilvy, Benson & Mather. Ell procla- mava que cada anunci és part de la inversió a “on line” permet digital tot el que haurien d’invertir. I crec que ani- és que les seves marques siguin percebudes rem veient moltes innovacions en el terreny digi- pels consumidors com unes marques pròximes, a l’objectiu que es proposa. llarg termini en la personalitat de la marca. fer enviaments tal que encara avui són difícils d’imaginar. que les entenen, que si hi ha un problema són Ogilvy va ajudar a crear algunes de les mar- Quina importància té la investigació d’ac- ques més reconegudes al món: American molt segmentats, a prop... Per això, les empreses han de crear tota una sèrie de ponts de comunicació que els tituds i opinions dels ciutadans per al món Express, Sears, Ford, Shell, Barbie, Pond’s, Al món digital tothom pot emetre missat- de la publicitat? Dove i Maxwell House, i més recentment, IBM destinats a ges, crear una pàgina web... Això ha perju- permetin tenir contacte amb les marques. Fa uns anys dèiem que era necessari tenir una i Kodak. Era un home alhora pragmàtic i ro- dicat la publicitat? Essencial. Malgrat que el món de la publicitat màntic. Avui és recordat per unes quantes de públics específics, Internet pot ser una eina poderosa per al ciu- gran idea. “Si el teu anunci no conté una gran idea, passarà com un vaixell a la nit”, deia David està basat en la creativitat, la investigació con- les campanyes més famoses de la publicitat. tribueix decisivament a que aquesta creativitat Potser la més coneguda és la de la frase: “Als ha abaratit tadà i perillosa per a les empreses, ja que es Ogilvy. Ara, cal anar una mica més enllà: no fa falta només tenir una idea, sinó un ideal de sigui encertada per a l’objectiu que ens propo- 60 quilòmetres per hora, el soroll més fort en pot consensuar un missatge contrari als inte- sem. A Bassat Ogilvy no fem obres d’art sinó aquest nou Rolls-Royce prové del rellotge costos, ha ressos de la companyia. Trobar-se amb grups marca. Quan les marques són realment po- creativitat aplicada a uns objectius comercials. organitzats que parlin malament de la teva tents, d’alguna manera formen part de les nos- elèctric”. Com més precisa sigui la investigació i més provocat un marca, com succeeix a Internet, no li fa gràcia tres vides i, llavors, han de tenir certs ideals. ben llegida estigui, més podrem afinar la cam- a cap empresa, però som en un mercat en el panya. Nosaltres pensem que val més la pena De quina manera ha afectat la digitalització gran canvi qual la comunicació va en totes direccions. Les La televisió ha anat perdent protagonisme a la publicitat? marques han de ser, més que mai, honestes en dedicar esforços a fer una recerca prèvia a una campanya publicitària que fer-la un cop s’ha re- La digitalització ha estat una gran revolució per en les formes la seva comunicació: estan molt més exposa- a la societat i també per a la publicitat: a des. Jo, que porto molts anys al món de la co- més del “boom” d’Internet s’ha produït una alitzat, que val més la pena conèixer amb detall les preferències dels consumidors que només a molts àmbits de la societat, també per al món de la publicitat. És una revolució tan sols com- de treball... municació, crec que això és absolutament segmentació de canals de televisió. avaluar l’impacte publicitari d’un “spot”. Fins fa relativament pocs anys els empresaris i direc- parable a l’arribada de la televisió. Permet fer enviaments molt segmentats, destinats a pú- A més, tot el fantàstic, perquè aquelles marques que tenen un comportament honest són les que triomfen. Bé, molta gent està veient la televisió a la seva pantalla de l’ordinador. Gràcies a Internet es pot tius d’empresa d’aquest país funcionaven bas- tant intuïtivament, però això ha anat canviant: blics específics, ha abaratit costos, ha provocat un gran canvi en les formes de treball... A més, que és digital veure la televisió des de qualsevol lloc del món on hi hagi connexió a la xarxa i en qualsevol Ara tot és més complex, no només perquè han anat dedicant més atenció a l’anàlisi i l’es- tot el que és digital és immediat, sí, immedia- és immediat els consumidors també tenen la paraula hora. La televisió no està morta, ni de bon tros. tratègia. Per això el mercat de la investigació tíssim, i mesurable. A Bassat Ogilvy hem creat Quan va aparèixer la televisió semblava que la sinó també per la competència ferotge que social està creixent més que el de la publicitat. el cap de desenvolupament digital perquè pen- i mesurable.” hi ha al món de la publicitat, oi? ràdio tenia els dies comptats, i no va ser així. David Ogilvy, el fundador d’Ogilvy, abans de fer sem que aquest és un aspecte clau. El mercat Tampoc morirà la televisió. El que passa és que cada campanya, sempre es mirava la investi- et diu immediatament si una acció comunica- Sí. El gran repte és saber arribar als consumi- s’ha de resituar. Cada mitjà ha de trobar el seu gació que s’havia realitzat a propòsit. I és que tiva agrada o no, i de seguida pots corregir-ho; dors, els quals han de fer front a entre 3.500 i paper, en aquest món digital. Ara el principal abans de ser publicitari havia treballat en in- de manera que podem fer centenars de cam- 5.000 missatges de màrqueting diaris, i acon- drama l’està vivint la premsa escrita, que ha per- _20 vestigació, concretament a l’Institut Gallup. panyes al mes. El món digital suposa en gran seguir captar la seva atenció. A les agències dut molta publicitat. 21_
  • 13. cap.02_15 àmbits_Comunicació i publicitat Els classificats dels diaris gairebé han tradicionals; ara ja representa menys del 50% desaparegut! del negoci. La resta procedeix d’altres espe- “Val més la pena cialitats del món de la comunicació com el màr- Sí, Internet ofereix molta més riquesa, tant pel queting directe, les relacions públiques, el conèixer que fa a l’aspecte visual com al text, i els preus disseny, les comunicacions digitals... Més que per als anunciants són molt més assequibles. una agència de publicitat ara ens considerem amb detall I mentrestant els anuncis ens han de con- un grup que treballa en qualsevol àrea de co- municació comercial. A més, d’un temps ençà, les preferències tinuar sorprenent. la internacionalització i la bona reputació que té la creativitat d’aquest país més enllà de les dels consumidors Jo continuo sorprenent-me de moltes de les campanyes. El ser humà és creatiu, i encara nostres fronteres ens ha dut a proposar idees i realitzar campanyes per a marques lí- que només que moltes vegades pugui semblar que tot està inventat, afortunadament cada dia descobrim ders a nivell mundial. En els darrers anys hem col·laborat amb DEP en diversos estu- avaluar l’impacte noves formes de sorprendre. Hi ha una cosa que considero molt important: que la creativi- dis per comprendre les necessitats dels con- publicitari sumidors o ciutadans, que han estat molt útils tat sigui viscuda per tots els que treballen a l’a- gència, no només pels creatius. per a les estratègies de comunicació dels d’un “spot”.” nostres clients. • Vostè va començar a treballar a Bassat Ogilvy l’any 1982. Sí, ja fa uns quants anys... Quins records té d’aleshores? La publicitat era un terreny força verge i tenia un gran poder d’atracció. Hi havia moltes coses per fer. Com ha vist l’evolució de l’empresa Bassat Ogilvy en tots aquests anys? Els grans canvis s’han produït sobretot els úl- tims deu anys. A la dècada de 1990 la nostra _22 activitat principal era la publicitat en mitjans 23_
  • 14. La majoria 2_Economia i empresa de catalans desconeix Coneixement i percepció dels impostos. Enquesta d’opinió a ciutadans i empresaris. Departament d’Economia i Coneixement real dels impostos els diferents Finances. Generalitat de Catalunya. (any 2002) 76,8% impostos i 73,8% taxes que els afecten. 39,3% 35,0% 34,8% 24,8% 21,0% 14,8% IVA IRPF Taxes Patrimoni IAE Succes- Impostos Transmis- sions i especials sions donacions DEP col·labora amb sindicats, patronals i col·legis professionals en l’anàlisi de la satis- facció, les necessitats i l’avaluació de serveis segons l’opinió dels associats. DEP treballa per als governs en matèria de coneixement i avaluació de polítiques econòmiques i en la creació d’estadística oficial. 25_
  • 15. cap.02_15 àmbits_Economia i empresa Francesc Homs i Ferret ECONOMISTA. SOCI PRESIDENT DE RJCE CONSULTORIA D’EMPRESES Francesc Homs va iniciar la seva carrera professional com a professor d’economía industrial a la Universitat Autònoma de Bar- celona. Va ser diputat al Congrés de Diputats, regidor de l’Ajun- tament de Barcelona i diputat al Parlament de Catalunya. Va ser Conseller d’Economia i Finances de la Generalitat (2001-2003). És President Executiu de RJCE Consultoria d’Empreses i Presi- dent d’Abertis Logística. www.rjce.net “El govern, per prendre decisions, ha de tenir molta informació dels ciutadans i de les empreses” L’Institut DEP va realitzar del 2001 al d’Economia. Des de l’Institut Català de Finan- no només de les propostes de la Conselleria impostos de l’Estat a la Generalitat. La majoria 2003 l’Observatori sociològic de la si- ces havíem obert unes línies de finançament i Només l’11% d’Economia sinó de la major part d’iniciatives de catalans, amb independència de la seva avals a petites empreses i professionals, amb la del Govern. Des d’aquesta Conselleria estàvem ideologia, deien: cal que els impostos es ges- tuació econòmica de Catalunya. col·laboració de l’ICO (Institut de Crèdit Oficial) de catalans més ocupats a fer viables financerament de- tionin des de Catalunya. Finalment, l’estudi feia i de diverses entitats financeres i volíem saber terminades accions que a explicar-les. I de la una sèrie de recomanacions, entre les quals Quin era el principal objectiu de l’Obser- com es valoraven. A més, el Govern havia iniciat coneix major part de les nostres iniciatives hi havia un destacaven la d’impulsar una política d’educa- vatori sociològic de la situació econòmica de Catalunya, que va realitzar durant uns la concessió d’ajudes a la gent gran amb de- pendència i a les famílies amb fills menors de el percentatge coneixement baix. Ara, això sí, la gent que co- neixia les accions que dúiem a terme les valo- ció fiscal i la d’explicar especialment els im- postos cedits a la Generalitat. anys DEP per al Departament d’Economia i Finances, que vostè dirigia? tres anys, unes mesures que afectaven a molta gent, i ens interessava saber també com es va- d’IVA que rava positivament. La realització de l’Observatori sociològic Conèixer l’opinió dels ciutadans i del món em- loraven. El govern, per prendre decisions, ha de tenir informació dels ciutadans i tenir molt amb s’aplica al pa, És lògic que la major part de recursos de de la situació econòmica de Catalunya va presarial sobre la situació econòmica, la seva l’administració es destinin a l’acció i no pas coincidir amb l’acord de finançament de la valoració de la política econòmica i de la ges- compte la seva opinió. El Departament d’E- conomia és el responsable del control del la llet o la farina, a la difusió. Generalitat amb el Govern espanyol, que tió de la Generalitat. va representar la cessió del 33% de l’IRPF, pressupost i ha de tenir criteri sobre les priori- i el 55% Sí, és clar. Però pot passar que a alguns col·lec- el 35% de l’IVA i el 40% dels impostos es- tats a l’hora d’esmerçar els recursos. Per això tius que poden beneficiar-se del que fas no els En quin període va realitzar-se? necessita uns canals d’informació permanents. a una peça arribi la informació. Per això és important fer- pecials (alcohol, tabac i hidrocarburs). Del 2001 al 2003. M’hauria agradat que ha- ne difusió. Sí, aquest acord va representar un increment gués tingut més continuïtat i poder conèixer No es pot qualificar de departament neu- de roba. important de recursos per atendre les necessi- com anaven evolucionant les opinions. Però es tats dels ciutadans. D’aquest increment ha vis- tre, doncs, el d’Economia. (any 2002) Els impostos van ser un dels temes cen- va acabar la legislatura i vam haver de deixar cut el govern tripartit de la Generalitat els trals de l’estudi. Quins eren els resultats? el Govern. No. És un departament transversal. Per això darrers set anys. ha de tenir informació sobre l’evolució del Les enquestes ens deien que els ciutadans te- mercat, de la societat i de les opinions que nien un coneixement baix sobre el contingut Quantes onades es van fer? De tota manera, la clau de la caixa la con- els ciutadans i els empresaris tenen de l’acció dels impostos i la seva finalitat. I la majoria volia tinuava -i la continua- tenint Madrid, oi? Cinc. de govern. que disminuïssin, tot i que expressaven que es- taven d’acord a pagar-los. No ben bé. Des d’aleshores ja era compartida. És a dir, ja hi havia corresponsabilitat fiscal: tant Quina utilitat tenia per a vostè i el seu Els van sorprendre algunes de les dades la Generalitat com l’Estat recaptaven impostos. equip de la Conselleria d’Economia i Fi- que oferia l’Observatori sociològic de la si- Això passa a tot arreu... nances l’Observatori sociològic de la si- tuació econòmica de Catalunya? No. Hi ha països on els ciutadans ja estan d’a- tuació econòmica de Catalunya? També preguntàveu sobre l’evolució del Per un costat confirmaven unes intuïcions cord amb els impostos que paguen, saben molt pes econòmic de Catalunya en els cinc Ens proporcionava informació, d’una manera sobre tendències que ja observàvem. De tota bé a què es destinen. D’altra banda, vam cons- anys anteriors, oi? ordenada i sistematitzada, de la percepció que manera, la meva sorpresa va ser que hi havia tatar una alta acceptació a la idea de transferir _26 la societat tenia de la tasca de la Conselleria un gran desconeixement de l’acció de govern, en la seva totalitat la recaptació i gestió dels Sí. 27_
  • 16. cap.02_15 àmbits_Economia i empresa I què deien els ciutadans i els empresaris? econòmica de la nova seu de la Fira a L’Hos- pitalet. La Fira de Barcelona ens preocupava Més del 70% Deien que Catalunya havia perdut pes econò- mic respecte els anys anteriors; concretament especialment perquè havia anat perdent pes i dinamisme, i des de la Generalitat havíem posat coneix ho deien el 38,1% dels ciutadans i el 44,7% dels empresaris, segons les dades de l’onada força recursos per redreçar aquella tendència a la baixa. l’IVA i l’IRPF. d’octubre del 2003. En canvi, Coincidia amb el que deien les dades, aquesta percepció? La realització de l’Observatori també va co- incidir amb l’entrada en vigor de l’euro, oi? els impostos Era una pèrdua de pes relatiu. L’economia ca- Efectivament. I observàvem que els ciutadans especials, els talana gaudia de bona salut, estava guanyant veien que tenia avantatges però també alguns productivitat, creixia la seva posició als mercats inconvenients. En alguns sectors de consum de successions internacionals, s’estaven introduint noves tec- els preus van pujar més que el raonablement nologies, la formació estava donant resposta a esperat pels efectes de l’euro. La nova moneda i els de les demandes de les empreses, els beneficis es reinvertien... El que passava és que la resta europea ha tingut efectes positius sobre l’eco- nomia espanyola; no obstant això, ha generat transmissions de les comunitats autònomes també s’havien desenvolupat i per això, en termes relatius, Ca- una modificació dels valors dels béns i serveis que ha creat una tendència moderada a l’alça són coneguts talunya perdia pes. Però que la resta d’Espa- nya vagi bé no ha de preocupar mai Catalunya. de preus. • per menys Avui Europa està experimentant una pèrdua de pes relatiu en l’economia mundial a causa del del 25%. creixement dels països menys desenvolupats (any 2002) d’altres continents, però al mateix temps té més oportunitats de negoci en aquests països. L’Observatori sociològic de la situació eco- nòmica de Catalunya va fer-se a l’època en què es va construir la nova Fira de Barce- lona a la Gran Via, fet que va ser reflectit a l’estudi. Sí, i la majoria d’enquestats no sabien que la _28 Generalitat havia estat la principal impulsora 29_