1. TEMA 11: La construcció filosòfica de la ciutadania
2. 1.Origen del concepte de ciutadania SER CIUTADÀ: “Habitant de ciutats antigues o d’estats moderns com a subjecte de dret polítics i intervé el govern del país” LA CIUTADANIA EN L’ANTIGUITAT GRECOLLATINA A Grècia hi ha Roma: el ciutadà era algú a qui es reconeixia un conjunt de drets i deures amb la independència del nivell econòmic, i així es destaca el deure de defensar la ciutat.
3. LA CIUTADANIA EN LA DEMOCRÀCIA GREGA: LA TRADICIÓ POLÍTICA En Grècia cada ciutat és independent i autosuficient. Ser ciutadà significava participar activament en la política. Més endavant significava ocupar-se de les qüestions públiques amb deliberació. Tres principis regien la participació a l’Assemblea: *Isonomia: Tothom te els mateixos drets i deures bàsics. *Isegoria:Tothom tenia el mateix dret a fer l’ús de la paraula *Koinonía:Aconseguir el bé públic, el bé de tots, en lloc de centrar-se en el bé particular. LA CIUTADANIA EN L’ANTIGA ROMA: LA TRADICIÓ JURÍDICA El ciutadà era aquell que gaudia de la protecció jurídica atorgada per les lleis i les institucions. A Roma s’entén com a ciutadà un títol jurídic que permet reclamar certs drets.
4. LIMITACIONS DE LA CIUTADANIA ANTIGA Podem indicar com a mínim tres limitacions: *Es tractava d’una ciutadania excloent, únicament eren ciutadans els homes adults. *Es considerava “lliures i iguals” els membres de la comunitat política que tinguessin la condició de ciutadans. LA DOBLE ARRELS DE LA CIUTADANIA MODERNA Dues tradicions: *La tradició de la participació política a través de la deliberació i la tradició de la protecció legal dels drets de la persona. La primera forma part de la moderna idea republicana de ciutadania, la segona forma part de la versió liberal de la ciutadania.
5. 2.Ciutadania moderna CIUTADANIA I ESTAT El concepte actual de ciutadà prové dels segles XVII i XVIII. Al llarg de l’edat mitjana es va forjar la noció de “drets naturals”. -El terme estat utilitzat per Maquiavel. -Bodin dona el concepte de sobirania. Les característiques reconeixen la nacionalitat a cada nounat: *El “dret de sòl” s’ha de reconèixer com a ciutadà que neix en territori nacional. *El “dret de sang” concedeix prioritat a la nacionalitat dels pares. La nacionalitat atorgada en néixer es pot canviar si la persona hi renuncia explícitament.
6. CIUTADINA I INCLUSIÓ EN L’ESTAT Es planteja tres relacions amb l’Estat: *Concepció Liberal:Manté una separació entre les llibertats civils i els drets polítics. *Concepció Republicana:No s’ha d’excloure a cap col·lectiu social. *Concepció Comunitària:Reclama més atenció als vincles ètnics i culturals.
7. CIUTADANIA I DRETS HUMANS DRETS CIVILS Són els drets que reconeixen al ciutadà, per no ser detingut sense unes garanties legals. DRETS POLÍTICS Són els drets que permeten al ciutadà forma part a la participació de la política. DRETS SOCIALS, CULTURALS I ECONÒMICS Són els drets conegut com el de l’educació i associació sindical, a la vaga i les garanties de seguretat.
8. CIUTADANIA SOCIAL La ciutadania és: Un conjunt de drets i deures que vinculen l’individu a la plena pertinença a una societat L’ESTAT SOCIAL DE DRET s’entén com a la protecció dels drets com ara el dret de l’educació, el de treball i l’habitatge.
10. NOVES FACETES DE LA CIUTADANIA CIUTADANIA ECONÒMICA Com a ciutadans hem de dur a terme: -Una ÈTICA EMPRESARIAL -Un estímul a la RESPONSABILITAT SOCIAL DE LES EMPRESES. CIUTADANIA CIVIL Hem de fomentar una ciutadania activa i responsable per millorar: 1.Voluntaritat o tercer sector social. 2.Prendre seriosament: l’ètica professional. 3.Mantenir la opinió pública criítica i afavorir l’ús públic de la raó.
11. CIUTADANIA INTERCULTURAL Hem d’evitar situacions de discriminació racial, cultural o religiosa. ÉTICA INTERCULTURAL: Invitar a un verdader diàleg entre els que pertanyen als diferents grups de manera que es respecten les seves diferències i es vagin fixant entre uns principis de convivència justa i feliç. CIUTADANIA COSMOPOLITA Com a ciutadans: Cal universalitzar els drets humans de la primera, de la segona i tercera generació, apostant per una globalització ètica, per una mundialització justa i solidària.
