Lit cat anys 20 30 i El cafè de la marina de JM de Sagarra

843 views

Published on

Apunts sobre la Literatura Catalana dels anys 20-30 del segle XX i el Cafè de la Marina de JM Sagarra.
Professores: Carme Codina i Sílvia Caballeria

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
843
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
268
Actions
Shares
0
Downloads
8
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Lit cat anys 20 30 i El cafè de la marina de JM de Sagarra

  1. 1. LITERATURA CATALANA anys 20-30 El Cafè de la Marina JM Sagarra
  2. 2. Índex 1. Context històric, convulsió política 2. Context literari a Europa: Poesia, Narrativa, Teatre 3. Context literari a Catalunya 4. El teatre de Sagarra (repàs caract. del gènere teatral) 1. JM de Sagarra, vida i obra 1. El cafè de la Marina
  3. 3. La dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) ● Supressió de la Mancomunitat ● Dissolució de la xarxa institucional noucentista abandonament de l'acció política dels catalanistes ● Mecenatge cultural (com a contrapartida a l'abandonament polític)
  4. 4. La Segona República Espanyola i la Generalitat de Catalunya (1936-1939) ● Generalitat de Catalunya, nom de la nova institució del govern autònom ● Oficialitat de la llengua catalana,la seva introducció a l'ensenyament reglat i l'administració ● Institucionalització de la cultura i la literatura pròpia des d'una òptica esquerrana
  5. 5. La guerra civil (1936-1939) ● Catalunya dins del bàndol legítimament constituït, la República ● Malgrat la guerra, la Generalitat continua impulsant el procés de normalització cultural: (biblioteques al front, fira del llibre a BCN, Comissariat de Propaganda de la Generalitat...) ● Compromís dels intel·lectuals i escriptors per mantenir la cultura, en unes circumstàncies excepcionals, una guerra.
  6. 6. EL CONTEXT LITERARI a Europa LA POESIA : El postsimbolisme (hereu del simbolisme del XIX, de Verlaine i Mallarmé) Els poetes que influirien en la literatura catalana: ● Paul Valéry (1871-1945). Poesia entesa com un procés d'elaboració, d'un llenguatge vàlid per si sol. ● Rainer Maria Rilke (1876-1926) Poesia entesa com la solució única del problema existencial.
  7. 7. EL CONTEXT LITERARI a Europa LA NARRATIVA Renovació del gènere amb propostes de novel.la psicològica, nou concepte narratiu proper a la consciència individual dels personatges. Autors: Marcel Proust: A la recerca del temps perdut James Joyce Ulisses Franz Kafka La metamorfosi
  8. 8. EL CONTEXT LITERARI a Europa EL TEATRE També viu una renovació però que no arribarà a Catalunya fins unes dècades més tard Autors: Luigi Pirandello (1867-1936) Teatre que permet reflexionar sobre la natura del teatre Bertolt Brecht (1898-1956) teatre de compromís ideològic amb l'espectador
  9. 9. EL CONTEXT LITERARI a Catalunya RENOVACIÓ Després de l'esgotament del Noucentisme a principis dels anys 20 i del desenvolupament de les avantguardes, el panorama és de renovació ● Consolidació del mercat literari: Creació de revistes especialitzades Noves editorals Desenvolupament d'una crítica especialitzada Projecció internacionals d'algunes obres i autors
  10. 10. CONTEXT HISTÒRIC ● Situació de crisi a l'Europa d'entreguerres (les dues mundials) ● A Catalunya i a l'Estat espanyol situació política convulsa: - Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) - La Segona República Espanyola i la Generalitat de Catalunya (1931-1936) - La guerra civil (1936-1939)
  11. 11. EL CONTEXT LITERARI a Catalunya ● Aprofundiment i continuació de model noucentistes, sobretot en poesia ● Bandejament o superació dels esquemes noucentistes, en novel.la i teatre, ja que havien estat gèneres menystinguts durant el Noucentisme
  12. 12. PANORAMA TEATRAL 1. Poema dramàtic, en vers de caràcter popular, de gran riquesa lingüística i oposat al Noucentisme. JM.Sagarra, gran èxit de públic 2. L'alta comèdia burgesa pretenia refinar els costums de la societat -ideari noucentista. Josep Pous i Pagès i Carles Soldevila 3. Crítica ideològica: als anys 30 superen l'alta comèdia burgesa. Josep M. Millàs- Raurell i Joan Oliver
  13. 13. Enllaços SAGARRA Presentació autor http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=27602 AUTOR escriptors.cat http://www.escriptors.cat/autors/sagarrajm/pagina.php?id_ sec=2279 POEMES: Balada de Fra Rupert text::http://www.mallorcaweb.com/magpoesia/ sagarra/sagarra.html àudio: htt p://youtu.be/CcXPr_tKce4 Vinyes verdes http://youtu.be/3BsVbzc0orE
  14. 14. Enllaços SAGARRA POEMES: Balada de Fra Rupert, text::http://www.mallorcaweb.com/magpoesia/ sagarra/sagarra.html àudio: http://youtu.be/CcXPr_tKce4 Vinyes verdes http://youtu.be/3BsVbzc0orE La dansarina del cafè concert: http://audioboo.fm/boos/720374-la-dansarina- del-cafe-concert
  15. 15. TEATRE, textos i teoria Malons http://www.xtec.cat/~malons22/personal/teatrexix.htm
  16. 16. El teatre de JOSEP Mº de SAGARRA 1918: Rondalla d'esparvers. Inici de la seva carrera teatral 1961: El fiscal Requesens darrera obra teatral ● Escriu teatre en vers i en prosa ● Teatre versificat, molt important i paral·lel al poema dramàtic ● GÈNERES: o Comèdia costumista  sentimental  farsa o 1 tragèdia
  17. 17. TEATRE POÈTIC A EUROPA A finals del XIX i primeres dècades del XX a Europa floreix el teatre poètic: 1. El neoromanticisme: Cyrano de Bergerac 2. El simbolisme-decadentista: Maeterlinck, Adrià Gual, S. Rusiñol 3. El neopopularisme: Yeats, Valle-Inclán, Lorca, Alberti 4. El teatre grotesc o guinyol: Valle-Inclán 5. El text dramàtic: Josep Carner, T.S.Eliot
  18. 18. TEATRE EN VERS DE SAGARRA Sagarra escriu teatre en vers: o Antirealisme de la representació, contrari al teatre naturalista o El teatre ha de partir de les emocions i ha de remuntar l'espectador a la bellesa i al somni o Ambients tradicionals idealitzats o conflicte sentimental sense problemàtica social o renúncia al psicologisme i tendència a l'estereotip o Comportaments violents i passions desfermades o vers encès i sonor
  19. 19. TEATRE EN VERS DE SAGARRA 1. 1930: Màrius 2. 1931: L'hostal de la Glòria 3. 1933: El cafè de la Marina: influència del dramaturg francès Marcel Pagnol, en una trilogia de drames portuaris
  20. 20. EL CAFÈ DE LA MARINA ● Teatre versificat: vers blanc, sense rima ● Intenció: registrar unes formes de vida típiques de la costa catalana ● Lloc: una taverna com a microcosmos ● Geografia: "Un poble de la costa empordanesa, vora el cap de Creus". Port de la Selva? ● Personatges: la clientela, pescadors joves i vells, bevedors de rom i jugadors de cartes ● Unitats teatrals: o Respecta la unitat de lloc
  21. 21. EL CAFÈ DE LA MARINA ● Indefinició temporal: o Claudi vol anar a les Amèriques i tornar ric (finals del XVIII-finals del XIX) o Libori es queixa a Claudi que el cafè rajava més "quan la guerra":  És la guerra de Cuba? (1898)  Si és així, se situaria a principis del segle XX o Interessa situar l'obra en un temps inconcret, per idealitzar i mitificar el món presentat
  22. 22. EL CAFÈ DE LA MARINA ● Indefinició temporal: o Acte I: és "de tarda" i la Rosa es casa "demà" o Acte II: "és al vespre i encara dura la xerinola del casament" o Acte III: és "a ple sol". Rosa i Rafel fa quinze dies que són casats ● La llum de cada acte té a veure amb els fets: tristesa i soledat, casament forçat, amor
  23. 23. EL CAFÈ DE LA MARINA- acció ● L'obra té un esquema de triangle amorós ● S'insinua el triangle:Caterina/Claudi/Artista .¡ CATERINA CLAUDI Mussiú BERNAT propietària pescador local estranger
  24. 24. EL CAFÈ DE LA MARINA ● La solució al conflicte arriba del mateix grup (autòctons): o entesa de dos representants: Claudi i Caterina ● La desestabilització ve de fora, de França (visitants): o Colliure o Banyuls ● La sinceritat i la bondat triomfen sobre el materialisme (mussiú Bernat) o la corrupció moral (L'Artista i el Valent)
  25. 25. EL CAFÈ DE LA MARINA ● Dicotomies: o camp/ciutat o vida tradicional, agrícola i pura/ vida moderna, industrialitzada i impura ● Final feliç
  26. 26. ESTRUCTURA INTERNA ● Estructura interna: P-N-D ACTE I: ● introdueix les informacions i els antecedents dels personatges: o passat de Caterina i Libori o el futur de Rosa o La relació Salvadora/Claudi o la projectada fugida a Amèrica de Claudi o S'hi presenten els personatges secundaris
  27. 27. ESTRUCTURA INTERNA ACTE II: ● El conflicte s'hi defineix: o Aparició de mussiú Bernat o Libori pacta lliurar la filla a un pretendent ric però repulsu, en contra dels sentiments de Caterina, que espera un noi jove a qui estimar o Aparició del triangle sentimental ACTE III ● Tancament del conflicte: o Mussiú Bernat retira l'oferta de matrimoni per la mala fama de Caterina o Final feliç
  28. 28. ESTRUCTURA INTERNA ● Subdivisió amb escenes equilibrada: o Acte I: 18 escenes o Acte II: 16 escenes o Acte III: 17 escenes ● Els canvis d'escenes els marquen les entrades i sortides de personatges ● Un quadre coral inicia cada acte: o partida de canari acte I o el convit de casament acte II o les tafaneries sobre Caterina acte III
  29. 29. ESTRUCTURA INTERNA Escenes importants o Escena IV acte II: Libori i Mussiú Bernat pacten el casament o Escena XIII acte II: Libori explica a Caterina eltracte amb mussiú Bernat o Escena XVII acte II: Entrevista Caterina i Claudi o Escena XIII acte III: escena amorosa Claudi- Caterina
  30. 30. COSTUMISME L'obra és una estampa, un cromo mariner, té pintoresquisme o Els pescadors denuncien la seva pobresa, però no tenen cap conflicte col·lectiu, ni hi ha tensió social o Només Claudi alerta que Rufina i algun altre comerciant paguen malament: explotació o Frase de Libori: "és la vida"
  31. 31. L'AMOR ● L'amor és propi del Romanticisme: suposa la redempció dels protagonistes. ● La salvació és doble: o Claudi allibera Caterina del seu passat i de la soledat present o Caterina allibera Claudi del seu interior trasbalsat ● L'amor regenera dues ànimes condemnades a la soledat ● El final usa el recurs deus ex machina: es proposa un final ràpid, una passió sobtada que ho resol tot
  32. 32. L'AMOR Claudi: es pot sospitar que estima Caterina de fa temps, sense adonar-se'n: o sembla gelós quan li diuen que Caterina es casa amb mussiú Bernat o No vol anar al casament de la Rosa, li cou El clímax sentimental esclata insospitadament, per un atzar imprevist: o parla d'anar a Amèrica, mira el paisatge mariner des de darrere el taulell, veu la Caterina i s'adona de l'amor
  33. 33. LES MALES LLENGÜES ● Les males llengües són una amenaça permanent a l'obra ● La por del "què diran" dirigeix les decisions de Llibori o obliga Caterina a avortar, encara que ella la vulgui o s'oblida dels sentiments de la filla i de les seqüeles psicològiques ● Rufina és la representant de la xafarderia: o sempre fa al·lusions a la Caterina o ajuda a la difusió de la notícia ● El "cor" és el responsable que mussiú Bernat es desdigui del casament
  34. 34. LA MATERNITAT ● Dicotomia de l'obra entre maternitat desitjada (Rosa) i maternitat frustrada (Caterina) ● Rosa entén el casament com un mitjà de tenir fills ● Rufina, pol oposat: la seva esterilitat pot contribuir al seu mal caràcter ● A l'obra hi ha una mare patidora: la Salvadora, i una mare morta, la de Caterina -igual que la mare, a qui supleix- i la Rosa
  35. 35. LA DONA A L'OBRA ● L'obra descriu una societat patriarcal ● Molts personatges masculins destil·len misogínia: Rufí, Claudi, Rafel
  36. 36. ELS PERSONATGES "El que m'interessa dels personatges són els sentiments, la moral, la mentalitat de cada un, i aquestes coses són gairebé eternes." ESTEREOTIPS Els personatges són estereotips: ● Libori: progenitor interessat en un casament avantatjós ● Salvadora: mare sacrificada, ase dels cops ● Mussiú Bernat: home vell i ric, representa l'amor fals
  37. 37. ELS PERSONATGES ● Claudi: jove, representant de la passió veritable ● Caterina: pecadora penedida, dona marcada per la vida, víctima de la seva candidesa, digna, honesta i valenta, no s'excusa del passat ni s'amaga, no és autocompassiva. ● Rufina: xafardera hipòcrita ● Rufí: marit borratxo i calçasses ● Artista: femme fatale, temptació carnal dels pescadors
  38. 38. ELS PERSONATGES ● Caterina i Rosa representen un contrast de caràcters i actituds davant el treball, les responsabilitats, la manera de fer i de ser: o Rosa no li interessa el bar i li agrada voltar o Caterina és qui prepara tota la festa del casament o Rosa s'empolaina i Caterina és bonica però discreta, té un encant natural o Caterina es va enamorar de veritat i Rosa es casa amb Rafel sense cap passió
  39. 39. ELS PERSONATGES ● Claudi: o és treballador o s'emborratxa molt: més que Rufí i Luard o És un personatge solitari i esdevé esquerp i agressiu (pega la seva mare), no obstant té més bon cor que Rafel o És un marginat, un desarrelat. o Es rebel·la contra la seva sort i decideix fugir a Amèrica o Finalment troba el seu destí en l'amor redemptor: dues criatures proscrites
  40. 40. EL PERSONATGES ● Rafel: o és treballador o es manté sobri o aposta en el joc de cartes o És un personatge integrat en la societat patriarcal que representa o Despòtic en la seva relació matrimonial o Veu la dona des de la perspectiva misògina
  41. 41. L'ESTIL. LA LLENGUA DE SAGARRA ● El cafè de la Marina es distingeix per: o lèxic viu i expressiu o lírica i retòrica menys brillant que en altres obres o Llenguatge col·loquial d'un grup social concret o L'ús del vers blanc sense rima acosta més al llenguatge corrent el parlar dels personatges o Es prioritza el registre i la versemblança lingüística o No hi ha el lirisme d'altres obres o Ús de l'idiolecte de mussiú Bernat: dialecte rossellonès
  42. 42. L'ESTIL Els pescadors parlen un registre espontani i viu, amb usos lingüístics de les varietats no formals: ● mots jòquer o mots comodí: termes genèrics que reemplacen un sinònim més específic: ● mots paràsit o cues: funció fàtica ● mots crossa o falques: fórmules que ajuden a iniciar o continuar el discurs: ● Frases inacabades
  43. 43. L'ESTIL ● interjeccions ● barbarismes: sobretot castellanismes ● formes no normatives generades a partir d'un terme català correcte ● reduccions fonètiques ● repeticions intensificadores ● fórmules de comiat familiars ● eufemismes ● rimes ● Procediments poètics: metàfora, metonímia, pregunta retòrica, hipèrbole, polisíndeton...
  44. 44. L'ESTIL. EXEMPLES ● "Pro elles, ui...se'n fumen": reducció fonètica, interjecció i vulgarisme ● "Tinc les mans més a to per 'questa feina": reducció fonètica ● "Jo sóc una altra cosa...": mot jòquer i frase inacabada ● "i tenen punxes, eh, com la Rufina": mot paràsit ● "I ja han pagat el gasto?": barbarisme, castellanisme
  45. 45. L'ESTIL. EXEMPLES ● "Doncs mira, conservar-shi": fórmula de comiat ● "Amb Mossèn Rofes que és aquell que s'empassa les garrofes: rima ● I tu defenses el seu fill,i el portes a casa, i te'l veus sol, a dins la cuina i li eixugues la mica de llàgrimes i el guaites, i somrius...."
  46. 46. Departament de Filologia

×