Institut-Escola Les Vinyes
Projecte Catapulta
Reflexió sobre els
objectius
d’aprenentatge
…………………….

1. Comprendre com es construeix coneixement (científic i
no científic).
Jo crec que he assolit aquest objectiu quan he fet les activitats inicials: Què sabem, què volem
saber? i Quines variables són importants...? Perquè el que estàvem fent era construir
coneixement, adquirint coneixements que més tard ens servirien per al projecte. A l’activitat
de: Què sabem, què volem saber? el que fèiem era preparar-nos per a quan comencéssim a
construir la catapulta, ja que explicaven
aspectes importants sobre el projecte.
Nosaltres fèiem preguntes per a, així,
adquirir els coneixements que ens
interessaven saber i que no havien
sigut comentats o bé aclarir dubtes.
Adjunto, com a evidència, una foto del
full del document de treball, amb els
apunts i les preguntes (que eren
poques, ja que, al principi, no acabava
d’entendre molt bé, però després ja ho
vaig entendre, a mesura que anaven
explicant i preguntant sobre més
aspectes.) I una altra de la posada en
comú.
L’activitat inicial de prototipatge també em va ajudar a
assolir aquest objectiu perquè, igual que a la resta
d’activitats que he comentat, estàvem fent un petit
tastet d’allò que ens esperava més endavant:
dissenyar, construir, provar, fer llançaments, recollir
dades...
2 de 27

A l’activitat d’Anàlisi de prototipatge a la part de: Quines variables creus que són
importants...? També he après a
comprendre com es construeix
coneixement perquè també estàvem
construint coneixement, reflexionant
sobre què creiem que seria important a
l’hora de fer el projecte i posant-ho en
comú, per tant ens estàvem preparant
també. Adjunto també, una foto de
l’activitat del document de treball i de la
posada en comú.
Crec que també he pogut assolir aquest objectiu quan vam fer l’activitat de: Mystery Boxes.
Perquè també construíem coneixement. El que fèiem era buscar arguments per a justificar les
hipòtesis que fèiem, connectant coneixements previs amb altres de nous que anàvem
adquirint, relacionant diferents coneixements per a argumentar i reflexionar, pensar com de
segurs/es estàvem de les nostres hipòtesis...
En resum, estàvem construint coneixement i aprenent a pensar com científics/ques,
qüestionant-nos i reflexionant molt.
A l’activitat: Índex de certeses, també hem pogut reflexionar sobre si creiem o no creiem que
alguns aspectes siguin veritat i pensant com de segurs/es estem que siguin veritat o no i per
què. Si creiem que són certs per: models, autoritat, dades, hàbits... Aquests conceptes es
refereixen al motiu pel qual creiem que una afirmació és més o menys certa. En aquest cas,
autoritat fa referència al fet que ens creiem més o menys una cosa, depenent de qui la diu.
Models, vol dir que estem més o menys segurs/es en funció d’uns models establerts, allò
“normal”. Hàbits, és similar, es refereix al fet que la causa per la qual ens creiem més o menys
3 de 27

una cosa, és que allò és un hàbit, una cosa que hem pogut observar que es repeteix moltes
vegades. I dades, fa referència al fet que contrastem la informació, basant-nos en dades.
També he construït coneixement, dissenyant la
catapulta, ja que, el que fèiem era pensar idees, pensar
com seria la catapulta, el que necessitaríem... Construir
coneixements,
preparar-nos
per a la
construcció de
la catapulta,
pensant com
seria
l’estructura, la
cullera, quins
materials
faríem servir...
I crec que també he pogut assolir aquest objectiu
reflexionant sobre els objectius d’aprenentatge, ja que,
per a construir coneixement és important reflexionar
sobre el que hem après, sobre els nostres coneixements i com els hem adquirit. Si reflexionem
sobre el que hem après, recordem els coneixements que ara tenim, i abans no, els entenem...
Una evidència de què he après a comprendre com es construeix coneixement fent aquesta
activitat i les altres que abans he comentat és aquesta reflexió, ja que estic explicant el que he
après, com i reflexionant sobre el tema. Si no ho hagués après i entès, no podria pensar o
escriure tota aquesta reflexió.
4 de 27

2. Ser capaç de discutir i contrastar la certesa
d’afirmacions (científiques i no científiques).
He après a contrastar i discutir la certesa d’afirmacions fent l’activitat de les “Mystery Boxes”,
que consistia a intentar descobrir què hi havia a dins, sense obrir-la. Crec que aquesta
activitat m’ha servit per a assolir aquest objectiu perquè el que vam fer va ser investigar
aquesta caixa i pensar el què podria haver-hi a dins, segons la informació que anàvem
aconseguint. Alguna persona: “Pot ser això...” i alguna altra “Doncs jo crec que és allò...” i
justificàvem el perquè per a trobar la hipòtesi més fiable. Després puntuàvem en tant per cent
com estàvem de segures de la nostra hipòtesi. Jo crec que aquesta activitat m’ha servit per a
reflexionar, fer hipòtesis, raonar-les, contrastar-les i dir com estic de segura sobre allò.
També crec que l’activitat de l’Índex de Certeses m’ha servit per a contrastar, reflexionar i
justificar les afirmacions però sobretot, per a dir com estic de segura sobre diferents aspectes.
L’activitat consistia discutir
amb un grup com de segurs/es
estàvem, puntuant de l’1 al 10,
de diferents afirmacions que
ens donaven en una taula i
pensar per què estàvem més o
menys segurs/es d’allò, per
autoritat, dades, hàbits,
models...
5 de 27

Aquests conceptes, com he explicat anteriorment, fan referència al motiu pel qual creiem més
o menys una cosa: per qui ho diu, perquè ho diuen les dades, perquè passa habitualment...
Aquestes activitats
inicials ens van servir
per a començar a
discutir sobre la certesa
de les afirmacions i per
què.
Però durant el projecte
també hem continuat
aprenent aquest
objectiu, quan vam fer
l’anàlisi matemàtica de
la primera sessió de tir,
per exemple. Ja que estàvem analitzant dades per a veure com era de precisa la nostra
catapulta i després, quan la vam valorar amb la rúbrica, fent servir arguments i dades per a
justificar la nostra valoració. Després vam fer
suggeriments de millora, per tant, estàvem
valorant diferents aspectes de la catapulta
basant-nos en arguments i dades.
Reflexionàvem sobre allò que no funcionava,
per què i com podíem solucionar-ho.
6 de 27

3. Dissenyar i construir un objecte tecnològic des de zero
(una catapulta).
He après a dissenyar i construir una catapulta des de zero en molts moments d’aquest
projecte. Fent referència a dissenyar, he pogut aprendre-ho en algunes activitats com: el
croquis, el disseny de les vistes, la investigació lliure sobre catapultes...
A l’activitat d’investigació lliure sobre catapultes, vam buscar informació, referències i models
per a ajudar-nos a pensar com seria la nostra catapulta i dissenyar-la. Vam poder començar a
inspirar-nos i pensar idees. Aquí adjunto unes fotos de documents que vam crear, on vam
anar apuntant idees, dies abans de començar a dissenyar.
Aquests documents
els vam anar
completant entre tot el
grup, encara que, si
soc sincera, més aviat
els van fer la Laia i
l’Amaya. Ja que jo no
acabava d’entendre
molt bé què havia de
buscar, per tant, em va
ajudar molt que elles
creessin aquests
documents i
m’ajudessin a buscar,
m’expliquessin idees
que tenien... També
em va ajudar molt tenir
un apartat de fonts i
referències al
document d’inici del
projecte, per a
guiar-me i situar-me
una mica.
A poc a poc, vaig anar
entenent millor de què
tractava el projecte, i
tenint idees i
propostes per a la
nostra catapulta.
També vaig aprendre a
dissenyar una
catapulta fent el
croquis. Perquè vam
haver de dissenyar
una catapulta des de
7 de 27

zero, pensar els mecanismes, les mides, els materials... Ajudant-nos amb alguns models i
referències.
Vaig aprendre a dissenyar una catapulta
fent el disseny de les vistes. Si soc sincera,
més aviat, hauria de dir: “fent els
dissenys...”- en plural, ja que no van sortir
bé a la primera i, a més a més, abans de fer
el primer disseny vam estar fent
mooooooltes proves. Ens vam repartir qui
faria la planta, qui faria l’alçat, perfil dret,
perfil esquerre... Que són diferents punts de
vista des dels quals havíem de dibuixar la
catapulta en fer el disseny. I cada persona
va anar provant com fer aquella vista que
havia de fer. Vam fer moltíssimes proves,
fins que ens vam decidir i vam començar a
dissenyar al full “definitiu”.
He escrit “definitiu”- entre cometes, perquè
hauria sigut el definitiu, però finalment no ho va
ser perquè ens vam equivocar. Vam fer els dibuixos amb perspectiva, quan s’havien de fer
sense. Per tant, vam tornar a començar a fer proves i més proves, fins que vam decidir fer el
segon intent. Aquest cop ja va sortir bé i el que és més important: vam aprendre a dissenyar
una catapulta. Aquests errors i totes les proves, són una evidència que vaig aprendre-ho.
8 de 27

En resum: he après a dissenyar una catapulta, dissenyant una catapulta. Dissenyant,
dissenyant, provant, provant, provant, equivocant-me, tornant a provar, tornant a dissenyar...
Fent referència a la part de construcció: he après a construir una catapulta durant el
prototipatge, l’anàlisi de prototipatge, el procés de construcció, les millores i valoració de la
catapulta...
L’activitat de prototipatge em va servir per a aprendre a construir una catapulta, ja que,
consistia a dissenyar, construir i provar. Com he dit abans, un petit tastet d’allò que faríem
durant el projecte.
L’anàlisi del prototipatge, també em va servir molt, ja que em va ajudar a tenir una idea d’allò
que hauríem de fer durant el procés de construcció. Quines variables serien importants a
l’hora de dissenyar i construir la nostra catapulta.
I, sobretot, l’”activitat” que més m’ha ajudat a assolir aquest objectiu ha sigut el procés de
construcció. No hi ha millor manera d’aprendre a construir una catapulta que construir una
catapulta!
Durant el procés de construcció he hagut de fer servir eines, tallar, unir, mesurar, marcar,
pensar, llimar, foradar, clavar...
He après moltes coses que abans no sabia, tenint en compte que abans de començar el
projecte no havia fet servir gaires eines. Com he dit abans, al principi, anava una mica
perduda, no acabava d’entendre què havia de fer i com, treballava amb poca seguretat (amb
seguretat, faig referència a no estar segura d’allò que feia, etc.) Però, amb els dies, ja entenia
com funcionava tot, coneixia les eines i com es feien servir, treballava amb seguretat (en els
dos significats de la paraula)... Si alguna cosa no la sabia fer, no podia o necessitava ajuda, la
demanava a les meves companyes o al professorat. I si les meves companyes necessitaven
ajuda, les ajudava jo a elles. Pensava idees, opinava... Continuaven havent-hi coses que no
9 de 27

sabia fer, que no entenia... Continuava equivocant-me i necessitant ajuda... Més aviat:
Continuen havent-hi coses que no sé fer, que no entenc... Continuo equivocant-me i
necessitant ajuda...- en present. Però tot això em serveix per a aprendre i millorar.
Provar la catapulta, ens va servir molt per a veure
com funcionava, què havíem de canviar, etc.
Després de la primera sessió de tir i els
imprevistos que van succeir, van ajudar-nos a
millorar la catapulta. Després, quan vam fer la
valoració i els suggeriments de millora, també
vam pensar més millores. A continuació vam
començar a reconstruir. Encara que en aquesta
part de reconstrucció vaig participar menys,
perquè ens vam repartir les tasques i jo em vaig
dedicar a fer el pòster científic.
A la segona sessió de tir, després d’haver millorat
la catapulta, vam tornar a trobar un imprevist: la
goma es va trencar. Probablement estava massa
tensada. Però crec que tots aquests errors són
importants per a millorar i aprendre.
Crec que tots aquests moments i errors que he
narrat sobre el procés de prototipatge, disseny i
construcció són bastants evidències de què he
après a dissenyar i construir una catapulta des de
zero.
10 de 27

4. Fer servir eines matemàtiques per recollir dades
numèriques i per analitzar la precisió de la catapulta i
predir els seus llançaments.
He après a fer servir eines matemàtiques per a recollir dades, analitzar la catapulta i predir els
seus llançaments durant diferents moments del projecte, com ara: a l'Anàlisi Matemàtica
Inicial, la recollida de dades, anàlisis matemàtiques de les sessions de tir, valoració de la
catapulta...
L'activitat de l'Anàlisi Matemàtica Inicial, en primer lloc ens explicaven tota aquella informació
necessària per a poder ordenar i analitzar dades, i comprendre que signifiquen. Ens van
explicar que la nostra catapulta havia de ser robusta, precisa i regulable. Ens van explicar,
també, que el CV ens diria la precisió de la nostra catapulta. I, com es calculen i per a què ens
serveixen la Mitjana, RA, RR, D i CV.
La mitjana es calcula, sumant tots els valors i
dividint el resultat entre el nombre de valors. També
es pot calcular amb la funció del full de càlcul:
AVERAGE. Ens serveix per a saber la mitjana dels
llançaments, és a dir, ens serveix per a predir on
caurà, aproximadament, el proper llançament.
S'expressa en metres.
El RA (rang absolut) es calcula restant el valor més
gran menys el més petit. Ens serveix per a saber la
distància entre el tir més llarg i el més curt.
S'expressa en metres.
El RR (rang relatiu) es calcula dividint el RA entre la mitjana i multiplicant el resultat per cent.
Important! Fer servir els parèntesis! És a dir: (RA/M)*100. Ens serveix per a saber el RA en
termes relatius. S'expressa en tant per cent.
La D (desviació) es calcula amb una funció del full de càlcul (STDVP), ja que el càlcul és
complicat. Ens serveix per a veure la dispersió entre els llançaments, és a dir: la distància
entre els llançaments. S'expressa en metres.
11 de 27

El CV (coeficient de variació) es calcula dividint la D entre la mitjana i multiplicant el resultat
per cent. Important! Fer servir els parèntesis! És a dir: (D/M)*100. Ens serveix per a saber la D
en termes relatius. S'expressa en tant per cent. El RA, RR, D i CV, ens serveixen per a valorar
la precisió però el més important és el CV. Que la nostra catapulta sigui precisa depèn de com
sigui de baix el nostre CV!
I em sembla que no em deixo res més, tots aquests continguts són una evidència que sé
analitzar dades matemàticament.
Després de tota l'explicació, fent ús d'un full de càlcul, havíem d'analitzar unes dades
matemàticament i respondre unes preguntes de comprensió, és a dir: havíem d'analitzar les
dades i entendre què volien dir. Aquella feina la vam començar a l'escola, però la vaig acabar
a casa. Quan, després d'uns dies, si no recordo malament, tenia un dubte i vaig anar a
preguntar-lo al Sergi. Ell em va dir que m'havia equivocat en el càlcul, ja que m'havia deixat
els parèntesis i em va ensenyar un "truc" per a no haver de calcular el mateix tantes vegades.
Havia d'estirar un quadrat petit d'un racó de la cel·la del full de càlcul i, la mateixa fórmula es
copiava. Després d'això, ja no em vaig equivocar una altra vegada, també vaig veure que a mi
persones els hi passava el mateix que m'havia passat a mi. Això és una evidència
d'aprenentatge, ja que haver-me equivocat em va ajudar a aprendre a fer-ho bé. Ara ja no se
m'oblida, suposo que és perquè em vaig esforçar en fer l'anàlisi i després vaig veure que
m'havia equivocat, potser si sabés fer-ho bé des del principi no se m'hauria quedat tan gravat.
El mateix va passar amb el "truc", vaig dedicar molt temps i esforç a calcular-ho tot moltes
vegades i després vaig descobrir que, calculant una vegada i estirant del quadradet es podia
fer igual de bé i més ràpid! Ara parlaré de les preguntes de comprensió: Vaig estar
responent-les, això em va ajudar a entendre què volia dir i per a què em servia la mitjana, el
rang absolut, el relatiu, la dispersió i el coeficient de variació. També em va ajudar molt, el fet
de poder posar-les en comú i aclarir els dubtes que tinguéssim.
12 de 27

Tots aquests coneixements previs els vaig anar
aplicant a les anàlisis de dades de les sessions de tir.
Que també em van servir per a aprendre sobre anàlisi
matemàtica, ja que, amb la pràctica, vaig aprendre
com es calculaven la mitjana, RA, RR, D i CV de
memòria, vaig aprendre funcions del full de càlcul per
a anar més de pressa...
També vaig aprendre a recollir dades, a les sessions
de tir, perquè vaig recollir dades. No hi ha millor
manera d'aprendre una cosa que fent-la!
Després, amb aquestes dades calculades i tenint en
compte el CV, podíem valorar i/o analitzar la precisió
de la catapulta, basant-nos en uns arguments (dades).
També vaig aprendre a predir els llançaments de la
catapulta basant-me en les dades recollides (més
concretament, en la mitjana). Perquè, quan vam provar
la catapulta després de millorar-la, vam provar de dir a
on volíem disparar i vam buscar l'angle que dispares
allà. És a dir, un petit assaig de la validació. I això mateix és el que hem fet a la validació.
Segons el nostre objectiu, hem mirat quin angle havíem de fer servir per a arribar a la distància
assignada. També crec que he de comentar que el nostre coeficient de variació ha sortit molt
alt, en comparació a les altres sessions de tir. Creiem que és perquè, en fer tan pocs
llançaments, si hi ha algun que és bastant diferent, el CV es veu molt afectat. És a dir, que no
és el mateix fer 80 llançaments i que alguns surtin diferents, ja que en ser tants queda diluït,
que fer-ne només nou i que algun surti diferent.
També vull comentar com va anar la prova, ja que crec que em va servir per a posar-me a
prova sobre l'anàlisi matemàtica i per a veure què sé, encara que crec que realment el que ha
de dir si sé o no analitzar dades, és aquest document. Vaig tenir bastants errors, el que vol dir
que encara em queden coses per a aprendre o bé que dubtava una mica a l'hora de fer un
"examen", jo diria que ambdues coses.
Ara comento breument els meus errors de la prova:
Què és el rang absolut?
La distància entre el llançament més curt i el més llarg.
La distància entre el llançament més llarg i el més curt.
Un número que ens diu com de dispersos estan els llançaments.
La distància entre dos llançaments.
Resposta correcta
La distància entre el llançament més curt i el més llarg.
13 de 27

La distància entre el llançament més llarg i el més curt.
Crec que vaig cometre aquest error perquè vaig intentar posar dues respostes però la segona
no estava bé, vaig pensar: El RA és la distància entre el llançament més llarg i el més curt,
doncs això en el fons són dos llançaments. Quan vaig veure que la meva segona resposta
estava malament, vaig pensar que aquella resposta no especificava quins dos llançaments
eren.
El rang relatiu mesura...
... el mateix que el rang absolut però s'expressa en percentatge.
... el mateix que el rang absolut però s'expressa en metres.
... una cosa diferent que el rang absolut.
Resposta correcta
... el mateix que el rang absolut però s'expressa en percentatge.
Jo vaig respondre:... una cosa diferent que el rang absolut. Vaig respondre això perquè per a
mi, el RA i el RR són diferents i no havia llegit bé la pregunta. En el fons el RR és el mateix que
el RA però en termes relatius, és a dir, en tant per cent.
Per l'angle de 40 º s'ha esborrat el darrer llançament vàlid. Sabries dir quin és?
4,60
2,30
2,50
4,90
No ho sé exactament, però sé que està entre 2,20 i 2,50.
Resposta correcta
2,30
No ho sé exactament, però sé que està entre 2,20 i 2,50.
En aquesta pregunta, només vaig posar una de les respostes correctes quan n’hi havia dos.
No vaig pensar en mirar quina dada podia ser, a la taula de dades, només vaig mirar l’apartat
d’anàlisi. De vegades, coses tan simples, no se’ns acudeixen.
14 de 27

Fixa't que el RA als llançaments dels 50 º és més gran que als dels 80 º. Aleshores, com
s'explica que el RR sigui més gran als 50 º que als 80 º?
Aquestes coses passen a la vida.
El rang relatiu té en compte la distància a la mitjana.
Es deu a un error de càlcul.
No és el mateix equivocar-se d'un metre disparant a la Lluna que disparant amb les nostres catapultes.
S'explica amb una espelma verda.
Normalment si el rang absolut és més gran, el rang relatiu és més petit.
Resposta correcta
El rang relatiu té en compte la distància a la mitjana.
No és el mateix equivocar-se d'un metre disparant a la Lluna que disparant amb les nostres
catapultes.
En aquesta vaig posar una correcta però l’altra no la vaig posar. Vaig estar dubtant, però,
finalment no la vaig posar perquè no estava segura del tot. Però, efectivament, sí que era
correcta.
Creus que aquest projecte t'ha ajudat a ser una persona més "científica"?
Sí
No
Resposta correcta
Sí
No
Aquesta me la va marcar com a incorrecta perquè les dues respostes eren vàlides. Però jo
crec que no em vaig equivocar, ja que aquest projectes m’ha ajudat a ser una persona més
científica.
Després d’aquest llarg objectiu d’aprenentatge, concloc dient que: potser no vaig treure la
millor nota a l’examen però sí que he après a fer servir eines matemàtiques per recollir dades
numèriques i per analitzar la precisió de la catapulta i predir els seus llançaments. Ja que tot
això que he explicat és una evidència de que ho he après.
15 de 27

5. Fer servir eines del taller amb seguretat (instruments de
mesura, de tall, d’unió...).
He après a fer servir les eines del taller amb seguretat, durant diferents moments d'aquest
projecte.
Per començar, vam fer el Kahoot sobre eines del taller per a posar-nos a prova sobre què
sabíem. Després d'això ens van parlar sobre com fer servir eines amb seguretat, per exemple,
quan ens van explicar com tallar un llistó de fusta. Crec que me'n recordaré durant molt
temps, ja que van fer un exemple amb el meu braç, això m'ajudarà a recordar-ho. La
insistència de què tallar és com ballar i no com barallar-se, i altres comentaris similars, també
van contribuir.
Després, en començar el procés de construcció, també vaig aprendre molt sobre eines. Al
principi no sabia gaire com es feien servir algunes, després ja vaig anar sabent com
funcionaven i agafant més confiança. Fent-les servir (amb seguretat) vaig anar agafant més
pràctica.
16 de 27

També vaig aprendre a dir
les eines pel seu nom, en
això em va ajudar molt el
document de petició de
material. Perquè cada cop
que demanàvem uns
materials i no estaven escrits
amb el seu nom o no hi
havia quantitats exactes,
havíem de tornar-ho a fer.
Per a això també em va
ajudar el pòster d'eines que
hi ha a l'aula i que hem
consultat quan teníem
dubtes sobre com es deien
algunes eines.
En definitiva, crec que
aquest objectiu l'he pogut
assolir, sobretot, a base de
pràctica i experiència.
17 de 27

6. Organitzar i planificar la teva feina individual i la del teu
grup.
He après a organitzar la meva feina i la del grup durant, gairebé tot, el projecte. Des d’abans
de dissenyar la catapulta fins ara, hem estat organitzant, planificant i repartint-nos la feina en
diferents moments com ara: al principi de les sessions, durant les sessions, el o els dies
d’abans de les sessions... Tot això, fent servir el DOCUMENT DE PLANIFICACIÓ DE
TASQUES! I amb ajuda d’un grup de Whats App que vam crear per a, a més de parlar d’altres
coses del projecte, organitzar-nos les tasques.
En alguns casos, ens organitzàvem al principi de la sessió. En arribar, totes o una persona del
grup, obria el document i hi apuntava les tasques que havíem de fer, qui les feia, etc. En el cas
que ho escrigués una persona, normalment, era perquè ja havíem parlat el què s’havia de fer,
qui ho feia, com ens distribuíem, etc. Pel grup de Whats App, el dia d’abans, abans d’entrar a
la classe, o bé en qualsevol altre moment. O, quan no ho havíem parlat prèviament, ens hi
posàvem les tres amb el document a planificar, o bé, mentre que unes anaven preparant,
anàvem parlant com ens organitzàvem.
Altres vegades, ens hem organitzat dies abans de les sessions. Algunes vegades, parlàvem
pel grup què havíem de fer, com ens organitzàvem...-Com he dit abans. I alguna de nosaltres
entrava al document de planificació de tasques i ho apuntava. O bé, alguns dies abans,
apuntàvem totes les coses que havíem de fer, i ja anàvem completant i canviant, a mesura que
anàvem fent.
Moltes vegades, encara que haguéssim organitzat i repartit les tasques, durant la sessió fèiem
canvis, ens organitzàvem diferent, etc. I aleshores, tornàvem a repartir i organitzar les tasques.
Jo crec que això és una evidència sobre que, a més a més de saber organitzar-nos les
tasques, tenim iniciativa i sabem posar-nos d’acord quan les coses no van com nosaltres
havíem planejat.
18 de 27

També, m’ha ajudat a planificar-me i organitzar-me el
calendari, en el qual hi ha escrita tota la planificació
general del projecte.
Crec que hem après a distribuir-nos la feina, ja que és
el que hem estat fent durant el projecte. També, crec
que hem estat aprenent, perquè a mesura que anava
avançant el projecte, hem anat organitzant-nos i
planificant-nos millor, buscant maneres per a distribuir
les tasques, etc.
Al principi tot ho fèiem totes, però
després vam comprendre que si
repartíem les tasques, depenent de la
situació, podíem treballar de manera
més eficient i avançar més de pressa.
Ja que, encara que treballéssim en
coses diferents, totes ens ajudàvem i
complementàvem, per a aconseguir
el mateix objectiu.
Ara parlaré de l’organització de
tasques de la segona fase: Kit
Catapulta.
Al principi, estàvem tan enfeinades
que ens posàvem a treballar sense
cap mena d’organització o
planificació. Unes persones feien una cosa, unes altres no sabien què havien de fer, no teníem
res preparat, no sabíem on eren algunes persones del grup... En resum, un caos!
Aleshores, a més a més de crear un document amb les tasques a fer, vaig decidir que ens
havíem d’organitzar i li vaig dir al meu grup. Perquè perdem molt més temps intentant fer-ho
tot sense pensar i planificar com, quan, on, els materials necessaris... I mil coses més! Però és
útil planificar-ho perquè: sabem què hem de fer en cada moment, treballem més efectivament,
ens sentim més segurs/es, sabem què hem de fer i quins són els objectius que volem
aconseguir...
19 de 27

He de dir que, quan ens hem organitzat tot ha anat millor i hem treballat de manera més
efectiva i estructurada.
I finalment, gràcies a la nostra planificació i entesa del grup hem aconseguit el resultat. Sí, he
dit entesa, perquè al principi cadascú feia una mica el que volia. Però després vam decidir
parlar i consensuar què s’havia de fer, qui ho feia, com... I ja ens enteníem i organitzàvem molt
millor.
Una part, també, molt important de l’organització ha sigut la part de coordinació i les
assemblees. En primer lloc: he de donar les gràcies a la comissió de coordinació perquè la
seva ajuda, supervisió, organització i temporització ha sigut molt important per a aconseguir,
en definitiva, els nostres objectius. No només em refereixo només al meu, sinó a tots els
grups.
Sobre les assemblees, m’ha semblat molt útil poder informar-nos i organitzar-nos globalment,
de classe i no només com a petit grup.
L’estructura era força clara: primer, coordinació donava les informacions i instruccions sobre
tasques, terminis, evolució del treball... Després donaven torn de paraula als grups per a què
expliquéssim com anàvem, què havíem fet, què no havíem fet, si necessitàvem ajuda,
material... O altres coses. I finalment, coordinació donava unes últimes instruccions i ens
posàvem a treballar.
Aquesta part també era molt important, perquè ens ajudava a saber anava tothom, què
havíem de fer i altres informacions. Però també per a poder, nosaltres, compartir com anàvem
i què necessitàvem. En definitiva: per a aquest projecte la bona organització ha sigut de vital
importància i crec que moltes coses del que hem aconseguit ha sigut gràcies a l’organització.
20 de 27

7. Treballar en equip per resoldre una tasca complexa
(responsabilitat, cooperació, autonomia i iniciativa,
regulació d’emocions).
He après a treballar en equip durant, gairebé, tot el projecte, ja que moltes de les tasques
s'havien de resoldre cooperant amb un grup.
Comencem des del principi... La primera activitat que vam fer va ser el Prototipatge. L'activitat
consistia a crear una catapulta en 60 minuts, amb uns pals de fusta i gomes. Crec que m'ha
ajudat a aprendre a treballar en equip (encara que jo ja en sabia bastant) per tant, per a
continuar aprenent i millorant el treball en equip, perquè el que vam fer va ser cooperar,
treballar en equip. Quin sentit té que ens haguessin posat en grups, si no havíem de
col·laborar, a més, el prototipatge no l'hauria pogut fer una persona sola. Vam haver de
col·laborar per a pensar com la construíem, ja que, al principi ens costava una mica i no
sabíem del tot, com muntar-la. Després d'això, vam decidir provar-la. Durant aquesta fase
també vam haver de cooperar, perquè hi havia més d'un rol a fer, és a dir: una persona havia
de fer el llançament amb la catapulta, una altra havia d'ajudar a subjectar-la i una altra havia
de mirar on havia caigut el projectil. Quan vam fer els llançaments definitius, no ens va sortir
gaire bé però això no vol dir, que no vàrem aprendre!
A l'activitat de Mystery Boxes, també vaig haver de treballar en equip amb les meves
companyes. Com he explicat anterior-ment, consistia a esbrinar què hi havia dins unes capses
tancades, sense obrir-les. Vam cooperar ja que, totes vam compartir les nostres hipòtesis
entre el grup i aquelles capses que unes no sabien què hi podia haver a dins, les altres sí que
van aportar algunes hipòtesis, i a la inversa.
Quan vam començar a treballar amb els nostres grups del projecte, vam haver de treballar en
equip constant-ment.
Fent referència a l'organització, ens vam organitzar de manera que, algunes vegades totes
érem responsables d'una tasca i d'altres cadascuna tenia una tasca assignada, però realment
totes estàvem treballant separades, però juntes a la vegada, complementant-nos les unes a
les altres, per a aconseguir el mateix objectiu. De tal manera, que cadascuna era responsable
de les seves tasques i també de les altres, una mica. A l'hora d'organitzar-nos també hem
treballat en equip, ja que parlàvem entre nosaltres com ens organitzaríem per a treballar de
manera efectiva.
A l'hora de fer el croquis totes tres vam haver d'aportar idees per a inventar la nostra
catapulta, per tant vam haver de cooperar. Quan vam fer les vistes de la catapulta també vam
haver-hi de col·laborar, ja que cadascuna de nosaltres era responsable de dibuixar una o dues
vistes. Com he dit abans, treballant en paral·lel però juntes, a la vegada. De totes maneres,
totes ens vam ajudar amb els dibuixos de les altres, si calia.
El procés de construcció, diria que va ser un dels períodes que vam treballar més en equip,
perquè vam haver de cooperar entre nosaltres però també ser responsables i autònomes.
Totes érem responsables de construir però cada una de nosaltres tenia les seves pròpies
tasques. Durant la construcció, al principi era una mica més dependent i sovint necessitava
l'ajuda de les meves companyes però aviat vaig ser més autònoma i tenir iniciativa. Com
acabo de dir, cadascuna feia una part però també ens ajudàvem entre nosaltres i/o anàvem
canviant les tasques, si alguna no sabia molt bé com fer-la o li costava, etc.
21 de 27

També vam haver de treballar molt en equip, durant les sessions de tir, les quals ens van posar
a prova en molts aspectes. Cadascuna era responsable d'una tasca: una feia els llançaments,
una altra mirava a quina distància queia el projectil i l'altra l'apuntava (jo). A les sessions de tir,
ens van posar a prova, en responsabilitat, ja que cadascuna feia una tasca, de la qual
depenien les altres, iniciativa, com que cadascuna feia una funció diferent havíem de tenir
iniciativa per a fer-la. Cooperació, perquè tot i treballar en diferents coses, a la primera sessió
de tir, vam haver de canviar una mica els rols, perquè una de nosaltres necessitava ajuda per a
la seva tasca i aleshores vam organitzar-nos diferent (estàvem col·laborant i adaptant-nos per
a ajudar-nos), per cert, aquí també vam fer servir la iniciativa. I gestió emocional, ja que
estàvem nervioses a causa d'imprevistos i del temps, no ens sentíem molt bé perquè estàvem
repartides, per tant tampoc no ens enteníem bé i es va acabar generant un conflicte. Després
ho vam parlar i va resultar que el motiu pel qual alguna de nosaltres s'havia enfadat no existia
realment, no ens havíem entès bé. Crec que les sessions de tir ens van posar molt a prova en
aquest aspecte.
22 de 27

També vam treballar en equip per a fer l'anàlisi i el pòster científic, a més a més de les millores
i la reconstrucció de la catapulta. En aquesta segona fase, vam treballar més en paral·lel,
cadascuna amb una tasca (aquí vam treballar més la responsabilitat i la iniciativa), però també
ens ajudàvem entre nosaltres.
A la validació també vam treballar en equip, ja que totes vam haver de cooperar i ajudar-nos
per a assolir l’objectiu, però a la vegada ser autònomes i responsables de les nostres tasques
individuals que, també, depenien unes de les altres. Per tant, com he dit abans, treballant en
paral·lel i ajudant-nos i complementant-nos. Una realitzava els llançaments i unes altres
apuntàvem, miràvem quin angle havíem de fer servir...
A l’exhibició Pública també vam treballar en equip per a preparar-la i exposar-la. Vam explicar
què havíem fet i què havíem après. Vam exposar les dades, els resultats, l’anàlisi, la catapulta,
el pòster científic, documents... Però, el més important: vam explicar què havíem après i
perquè, les nostres reflexions sobre els resultats de la catapulta i sobre el nostre treball.
Vam treballar en equip per a explicar tot això i respondre les preguntes.
Durant tots aquests moments que he narrat he pogut anar millorant i aprenent a treballar millor
en equip, he mencionat tots aquells ítems de treball en equip com: responsabilitat,
cooperació, iniciativa i gestió emocional. L'avaluació del Givme5 també m'ha ajudat a
reflexionar i valorar sobre això. He pogut reflexionar sobre si estava treballant en equip, què
havia de millorar... Al principi em costava una mica, perquè jo sóc una persona molt reflexiva i
de vegades li dono massa voltes a les coses, encara que això està bé per a analitzar el que
està passant, què està bé i què s'ha de millorar. Estic bastant contenta en aquest aspecte
perquè crec que hem treballat força en equip, encara queden coses a millorar però, a poc a
poc, espero anar millorant i aprenent dels meus errors. Aquestes coses s'aconsegueixen amb
experiència! ;)
23 de 27

A la segona fase: Kit Catapulta, també ha sigut molt important el treball en equip. He
d’admetre que ha sigut una mica més difícil que amb l’anterior grup però amb una mica de
paciència i bona organització hem aconseguit treballar millor i aconseguir el resultat que hem
aconseguit. Podria estar millor? Sí, sempre pot estar millor! Però segons la meva opinió està
força bé.
Al principi vam treballar molt a l’una per a fer la pluja d’idees i pensar el guió i l’estructura del
vídeo. Després vam començar a... En definitiva, no treballar tant en equip. Què vull dir amb
això? Doncs que, com que no acabàvem de tenir planificada la feina, cadascú/na feia una
mica el que volia o el que creia sense posar-nos gaire d’acord. Faltava molta comunicació i
organització del grup. Això implicava que, com que no ens havíem organitzat bé, algunes
persones no sabien què havien de fer i no treballaven gaire. És a dir, que no tothom
s’implicava de la mateixa manera. Per això va ser molt important distribuir-nos les tasques i
planificar-nos, així tothom podia participar d’alguna manera. Ja que, si una persona té un rol
assignat, el compleix (en el cas del meu grup) i que si no té cap tasca concreta, pot ser que no
colabori tant.
He de dir que em sento bastant bé amb el resultat final i que penso que, finalment, tothom
s’ha implicat, sobretot quan cadascú/na ha tingut una funció determinada.
Ara parlo d’un altre tipus de treball en equip, durant la fase del Kit Catapulta. El treball per
separat dels nostres petits grups, és a dir, les comissions ha alimentat un treball en equip que
és una mica més difícil de percebre, el de tota la classe. A simple vista, som persones
dividides en grups fent les nostres tasques, però, veritablement, som un gran grup amb un
gran objectiu, dividit, organitzat i distribuït per tal d’aconseguir-lo. Cada una de les persones
del grup classe té una funció important, tenim tasques repartides i altres globals però en el
fons estem treballant separats/des per a ajudar-nos i complementar-nos. En definitiva, en el
fons, treballem tots i totes juntes!
24 de 27

8. Oferir un servei a la societat per transmetre la cultura
científica (un kit per aprendre ciència)
He pogut aprendre aquest objectiu durant la fase del Kit Catapulta. Durant tres setmanes vam
estar treballant de valent per a aconseguir el nostre objectiu: compartir la nostra manera de fer
ciència amb la resta de la societat per a enriquir la cultura científica i desmentir el concepte
que la ciència la fan unes persones amb bates blanques tancades a un laboratori. No la
ciència va molt més enllà! La ciència és observar, pensar, fer-se preguntes, investigar,
experimentar, reflexionar, crear... I les mates... No tracten de fer càlculs que no entenem,
estudiar per a aprovar un examen o aprendre coses que en el fons no sabem que són i que, a
més a més, no ens serviran per a res! No, és clar que no!
Nosaltres volíem mostrar a la societat la cara més creativa de la ciència i les matemàtiques:
construir un objecte tecnològic, una catapulta! Però no només això, tot el que es fa després...
analitzar, reflexionar, predir... I... APRENDRE!!!
Ara parlo una mica breument del procés de treball. Estàvem organitzades en comissions,
cadascuna d’elles tenia un càrrec important, un producte a entregar. Entre tots ells formarien
un Kit per a aprendre ciència, perquè més persones externes puguin aprendre com hem après
nosaltres.
25 de 27

Una comissió construïa la catapulta, una altra feia un tutorial de construcció, una altra
realitzava un vídeo sobre el procés de treball (Making Off), una altra, la comissió a la qual jo
estava, creava un vídeo sobre la recollida de dades i com analitzar-les matemàticament, una
altra la documentació del Kit... I per últim la web on apareixien tots els productes. Qui sap si
ara mateix hi ha gent consultant la web i algun dels nostres productes... Algun dels vídeos o la
documentació. Qui sap si hem alimentat una mirada diferent de la ciència i les matemàtiques.
Aquest era el veritable objectiu, oferir un servei a la societat, divulgar la nostra manera
d’aprendre. I tota aquesta feinada ha sigut pensant en gent que mai no ha après construint
catapultes, oferir aquesta possibilitat.
Tot això ho vam mostrar a l’exhibició. Vam donar el màxim de nosaltres per a explicar i
compartir tot el que havíem fet amb altra gent que ni tan sols coneixíem. Jo, personalment,
vaig gaudir molt i em vaig sentir molt satisfeta amb la feina, la de la meva comissió i també la
de tot el grup classe en general. I els comentaris que ens van fer també van ser molt
agradables, ja que molta gent ens felicitava i donava l’enhorabona. La seva actitud també em
va agradar, perquè vaig veure que moltes persones tenien interès i ganes d’aprendre. Ei, i la
majoria va veure el nostre vídeo sencer o gairebé! Tenint en compte que la seva durada era de
15 minuts... Això s’agraeix molt.
En definitiva... Crec que va ser un èxit! Podria haver estat millor? Sí, sempre pot estar millor.
Però estic molt contenta amb el resultat!
Crec que hem despertat una nova idea sobre l’aprenentatge. Hem plantat una petita llavor que
a poc a poc anirà creixent, no és aquesta la intenció?
26 de 27

I amb això dono per tancada la meva Reflexió d’Objectius d’Aprenentatge. Amb un gran
record d’aquest projecte tan difícil que m’ha fet aprendre moltíssim. I amb una nova visió
(espero no ser l’única persona que la tingui) de les ciències i les mates. :)
27 de 27