Successfully reported this slideshow.
Your SlideShare is downloading. ×

#ProjecteCursaEspacial - Document d'Inici de Projecte

Advertisement

More Related Content

Advertisement

Related Books

Free with a 30 day trial from Scribd

See all

#ProjecteCursaEspacial - Document d'Inici de Projecte

  1. 1. PROJECTE D’ÀMBITS - CURS 2021-22 DOCUMENT D’INICI DE PROJECTE (DIP) CURSA ESPACIAL Nom i cognoms ………………………………...…………………………… Companys/es …………………………………………...………………… Crèdits de la imatge: Descens del satèl·lit d’un grup de la promoció 2018-2022. Crèdits del projecte: Dissenyat per Ferran Roig, Gemma Ballarà, Miguel Micó, Olivia Cano, Pere Royo, Salvador Chiva, Sergi del Moral i Vicent Sancho, professors/es de l’Institut-Escola Les Vinyes. Inspirat per projecte CanSat. Reconeixement – No Comercial – Compartir Igual (by-nc-sa): No es permet un ús comercial de l’obra original ni de les possibles obres derivades, la distribució de les quals s’ha de fer amb una llicència igual a la que regula l’obra original. 1
  2. 2. Taula de continguts 1. Introducció 3 2. Objectius d’aprenentatge 3 3. Producte 3 4. Descripció de la missió 3 4.1. Llançament del satèl·lit 3 4.2. Missió primària 4 4.3. Missió secundària 4 4.4. Requisits tècnics 5 4.5. Requisits de llançament 5 6. Planificació 6 7. Bibliografia 6 8. Documents de treball 8 Què sabem? Què volem saber? 8 Prototipatge d’una investigació - Construcció d’un paracaigudes 9 Prototipatge d’una investigació - Anàlisi 11 Argumentar és opinar? 12 Argumentar científicament 15 Caiguda lliure i velocitat límit 17 Estimar el desplaçament lateral 21 Retroalimentació efectiva 23 Espai de treball 24 2 de 30
  3. 3. 1. Introducció Hem de fallar aquí a baix, per no fallar allà dalt. Ryan Gosling (Neil Armstrong) First man (pel·lícula) Us imagineu dissenyar i construir un satèl·lit espacial des de zero? Us imagineu programar una placa que pugui mesurar l’alçada, la temperatura, la pressió atmosfèrica…? Us imagineu el vol del vostre satèl·lit caient des d’una alçada de 60 metres? Us imagineu escriure un informe científic explicant els resultats i les conclusions de les vostres investigacions? Us imagineu que científics i científiques en actiu llegeixin els vostres informes i us facin propostes de millores? Us imagineu fer un petit congrés per comunicar els resultats del vostre treball? 2. Objectius d’aprenentatge En aquest projecte tindràs oportunitat d’aprendre a: 1. Treballar amb una metodologia d’investigació, com ho fan en les professions científiques i tècniques. 2. Resoldre problemes fent servir coneixements de matemàtiques i física. 3. Programar una placa microbit, tot utilitzant sensors i components externs. 4. Habilitats socials relacionades amb la coordinació i el treball en equip. 5. Habilitats comunicatives (escrites i orals) en un context científic. 6. Reflexionar sobre l’aprenentatge, individual i col·lectiu. 3. Producte En aquest projecte els productes principals que vertebren tot el treball són dos: (1) un simulador d’un satèl·lit espacial real i (2), un informe científic on es justifiquen les descobertes fetes. A les rúbriques pertinents hi trobareu els criteris i els nivells d’assoliment que us ajudaran a orientar-vos. Els resultats i les conclusions de les vostres investigacions s’exhibiran públicament per videoconferència, o presencialment si les restriccions de la pandèmia ho permeten. 4. Descripció de la missió 4.1. Llançament del satèl·lit Hi haurà 2 sessions de llançament. El satèl·lit es deixa anar en caiguda lliure des d’un drone a una altitud d’entre 50 i 70 metres. L’altitud dependrà de les condicions meteorològiques del dia de llançament. 3 de 30
  4. 4. Els llançaments els realitzaran persones expertes en un entorn segur, el Club d’Aeromodelisme de Sant Cugat (vegeu fotografia). 4.2. Missió primària Cada equip ha de construir un satèl·lit i fer el necessari perquè compleixi els requisits d’aquesta missió primària: M1. Durant tot el vol (ascens i descens) el satèl·lit ha de mesurar la temperatura (T), la pressió atmosfèrica (P) i l’altitud (h) i gravar les dades en temps real com a mínim una vegada per segon. M2. Heu de verificar les lleis físiques del moviment de caiguda de cossos a partir de la gràfica temps-altitud (t-h) del descens del satèl·lit. M3. Heu d’evitar la pèrdua del satèl·lit controlant el seu desplaçament lateral. Per això, previ als llançaments, s’ha d’estimar el desplaçament lateral esperat (de) i, durant el llançament, heu de mesurar el desplaçament lateral real (dr). 4.3. Missió secundària La missió secundària del satèl·lit és decisió de l’equip, però és indispensable que tingui un valor científic, tecnològic o innovador i cal que tingui l’aprovació del Comitè científic. Podrà basar-se en idees extretes de missions de satèl·lits reals, en la captació de dades científiques o en una demostració tecnològica d’algun component dissenyat pels alumnes. És responsabilitat dels equips tenir en compte les restriccions i els requisits generals, i preocupar-se perquè la missió secundària sigui viable. Alguns exemples de missió secundària 1. Radio control. Transmetre en temps real les dades recollides a l’equip de terra. 2. Telecontrol. Durant el descens s’envien instruccions al satèl·lit des del terra perquè executi una acció, com encendre o apagar un sensor, emetre un so, canviar la freqüència de les mesures, etc. 3. Sistema d’aterratge. Desplegar un sistema alternatiu d’aterratge segur pel satèl·lit. 4. Aterratge dirigit. Modificar la trajectòria de descens per tal d’aterrar en una zona concreta. 5. Servomotor. Incorporar un servomotor amb alguna finalitat: deixar caure objectes, mostrar un senyal… 6. Gravar el llançament. Documentar gràficament tot el procés de llançament. 7. Fotografies aèries. Fer fotografies aèries amb algun objectiu concret: estudis de sòl, comptatge… 8. Experiment “a bord”. Aprofitar la caiguda lliure per realitzar algun experiment relacionat amb propietats físiques o químiques: densitat, temperatura, massa… 9. Satèl·lit sostenible. Aconseguir que l’alimentació elèctrica provingui de plaques solars. 10. Incorporar qualsevol altre que pugui tenir un valor científic i us vingui de gust fer! 4 de 30
  5. 5. 4.4. Requisits tècnics Cal complir aquests requisits tècnics: R1. Tots els components del satèl·lit (hardware i paracaigudes) han d’estar dins d’aquestes dimensions: mínim 10 x 10 x 4 cm i màxim 20 x 10 x 5 cm. R2. La massa del satèl·lit haurà d’estar entre 100 i 200 g. Si el satèl·lit és més lleuger haurà de portar un llast addicional per aconseguir la massa mínima requerida. R3. Cada equip ha de disposar de dos paracaigudes perfectament funcionals. Pensats per ser usats en diferents condicions de vent, és a dir, diferents desplaçaments laterals. R4. De tots dos paracaigudes, la velocitat de descens (vd) ha d’estar entre 2 i 5 m/s. R5. De tots dos paracaigudes, el desplaçament lateral esperat (de) ha de ser inferior al que decideixi el Comitè Científic. R6. Els satèl·lits ha d’estar preparats per mantenir-se encès durant 2 hores seguides. R7. La bateria ha d’estar accessible perquè es pugui canviar amb facilitat. R8. La bateria no ha d’alterar la lectura de la temperatura. R9. El cos del satèl·lit ha d’estar protegit per evitar el trencament en cas d’impactes. R10. El satèl·lit ha de tenir un interruptor d’alimentació general accessible des de l’exterior. R11. El satèl·lit ha de comptar amb un sistema d’aterratge, com un paracaigudes, que pugui reutilitzar-se després del llançament. Es recomana utilitzar teixits de colors cridaners que facilitin la visualització i localització després de l’aterratge. R12. Per evitar trencaments i caigudes lliures, les unions dels paracaigudes ha de suportar una força de 25 newtons. R13. L’ús d’explosius, detonadors i materials inflamables o perillosos està totalment prohibit. Tots els materials han de garantir la seguretat del personal, l’equip i l’entorn. R14. Els equips disposaran de l’equipament i els materials bàsics pel hardware satèl·lit (no pel paracaigudes). Si l’equip requereix altres sensors o materials que suposin una despesa el Comitè Científic ho valorarà tenint en compte el valor científic de la proposta. 4.5. Requisits de llançament Els equips de treball han de presentar un Informe de prellançament on es recullin es demostri el compliment dels requisits tècnics de llançament (punt 4.4). Disposareu d’un model d’informe. El Comitè científic es reserva el dret de no permetre la participació en les sessions de llançament a aquells equips de treball que no donin prous garanties de seguretat. Així mateix, el Comitè científic es reserva el dret de modificar els requisits de llançament en qualsevol moment. Tota modificació serà notificada amb antelació a tots els equips de treball. 5 de 30
  6. 6. 6. Planificació A continuació una planificació de les fases amb una orientació de les sessions dedicades a cada part. La planificació definitiva i detallada està disponible al Planificador. Inici de projecte ● [1 sessió] Obertura ● [3 sessions] Prototipatge d’una investigació científica Construcció de coneixement ● [5 sessions] Construcció de coneixement ○ Lleis físiques de caiguda de cossos ○ Estimació del desplaçament lateral ○ Com és i com s’escriu un article científic? Què és el peer review? ○ Bàsics de Microbit v2 Elaboració de productes ● [4+1+3 sessions] Elaborar 1a versió satèl·lit. Crítica i revisió. Tancar 1a versió. ● [Fora d’horari lectiu] Sessió de llançaments (1 de 2) ● [1 sessió] Inici redacció article científic. S’anirà escrivint en paral·lel fins al final. ● [2+1+2 sessions] Elaborar 2a versió satèl·lit. Crítica i revisió. Tancar versió DEFINITIVA. ● [Fora d’horari lectiu] Sessió de llançaments FINAL (2 de 2) amb mini exhibició pública. ● [3 sessions] Redacció Informe científic ● [Fora d’horari lectiu] Peer review (en cap de setmana) ● [1 sessió] Tancar Informe científic definitiu Comunicació pública ● [1 sessió] Congrés científic: pòsters (exhibició experts i familiars) Reflexió sobre l’aprenentatge ● [3 sessions] Reflexió final sobre els objectius d’aprenentatge 7. Bibliografia Microbit ● [Web] Microbit https://microbit.org/projects ● [Web] Entorn de programació MakeCode: https://makecode.microbit.org ● [Web] Projectes: https://microbit.org/es-es/projects/make-it-code-it/ ● [Llibre] Robótica Educativa - 60 proyectos STEAM con micro:bit (demanar a equip docent) Paracaigudes ● [Vídeo] Com construir un paracaigudes? Xavier Torradas: https://youtu.be/Sa8vTSRQOTE ● [Vídeo] Com plegar un paracaigudes? Xavier Torradas: https://youtu.be/U8NJImW8ORE 6 de 30
  7. 7. ● [Web] Design your parachute esero.es/wp-content/uploads/2019/10/T10_Parachute_Design.pdf Projecte CanSat. ESA. ● [Vídeo] CANSAT youtu.be/fYB9tsw0XU8 ● [Web] Web oficial del projecte CanSat esero.es/cansat ● [Web] Recursos al web oficial del projecte: esero.es/cansat/recursos-asociados Entitats i experts ● Club Aeromodelisme ARC Sant Cugat arcsantcugat.com ● Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual ESEIAAT (Terrassa) eseiaat.upc.edu/ca/noticies/estudiants-de-la-upc-a-terrassa-llancen-a-l2019estratosfera-un- globus-amb-dibuixos-creats-per-infants-de-l2019hospital-sant-joan-de-deu ● Servei Meteorològic de Catalunya Radiosondatge meteo.cat/observacions/radiosondatge Altres fonts d’informació ● [Web] Què és un globus estratosfèric? stratocat.com.ar/artics/globos0.htm ● [Vídeo] Hello Kitty in the space www.youtube.com/watch?v=5REsCTG4-Gg ● [Documental] Grandes Descubrimientos: EL GLOBO AEROSTÁTICO www.youtube.com/watch?v=xR2TwTqZPCE 7 de 30
  8. 8. 8. Documents de treball Què sabem? Què volem saber? Què sabem? Què volem saber? 8 de 30
  9. 9. Prototipatge d’una investigació - Construcció d’un paracaigudes Un prototip és un model aproximat que permet detectar errors i dificultats. En la primera activitat d’aquest projecte us proposem fer una petita investigació per, en efecte, detectar quins errors i quines dificultats us podeu trobar quan feu la investigació gran que vertebra aquest projecte. El repte: En només 120 minuts, construir un paracaigudes amb els materials que us proporcionem i heu d’aconseguir el següent: (1) que el temps de descens (td) sigui superior a 5 segons (td > 5), (2) estimar la velocitat de descens (vd), (3) fer la gràfica h-t (alçada-temps), a partir de la recollida de dades d’un llançament, i (4) documentar-ho tot en un petit informe científic (bastida a la pàgina següent). Resumint: construir paracaigudes en 120 m, (1) td > 5, (2) estimar vd, (3) gràfica h-t i (4) informe. Un cop acabat el prototipatge l’analitzarem. Ens fixarem especialment en tres aspectes: (1) les fases de treball heu seguit, (2) les variables de construcció i experimentació que considerem importants i (3) les habilitats socials i de treball en equip necessàries per investigar. 9 de 30
  10. 10. 10 de 30
  11. 11. Prototipatge d’una investigació - Anàlisi Després dels llançaments reflexionarem sobre les fases de treball que heu seguit cada grup i, també, de quines variables són importants tenir en compte en la construcció i quines habilitats de treball en equip són importants. Quines fases de treball heu seguit? - Entendre el repte - - - - - - - - Pensant només la construcció i l’experimentació, quines variables són importants per assolir el repte? - - - - - - - - - - - - Per investigar, quines habilitats socials i de treball en equip són importants? - - - - - - - 11 de 30
  12. 12. Argumentar és opinar? Crèdits. Adaptació de Jordi Domènech. Projecte C3. Creació del Coneixement Científic. sites.google.com/a/xtec.cat/c3 L’objectiu d’aquesta activitat és apreciar la diferència entre argumentar i opinar, i quins nivells de certesa tenen les argumentacions que fem. Argumentar vs Opinar A continuació, escriu 3 arguments amb alguna base científica i 3 opinions. ARGUMENT OPINIÓ ● ● ● ● ● ● Diferència d’arguments Quan construïm una argumentació ens podem basar en coses molt diferents i això farà variar la importància que li donem. En altres paraules, ens podem basar en proves, en models científics o també en hàbits arrelats a la societat. Per exemple, consideres que les següents afirmacions tenen el mateix pes? “La cuina d’inducció transfereix la calor directament al recipient ferromagnètic a partir de camps magnètics.” “La cuina d’inducció no crema perquè ho diuen els meus pares.“ En general, els arguments es diferencien en: - Basats en un model científic (explicació de com funciona, ...). Exemple: Així el cotxe no engegarà perquè té un dispositiu de bloqueig que s’anul·la només si posem la clau: és un imant que es mou quan una càrrega elèctrica activa un imant que l’elimina. Aquest segon imant rep l’electricitat de la clau. - Basats en dades (nombres, percentatges, gràfics, ...). Exemple: El 86% dels cotxes no s’engeguen encara que s’empalmin directament els cables de contacte. - Basats en l’autoritat (institucions, professionals…). Exemple: Així no s’engegarà perquè el mecànic diu que no funcionarà. - Basats en hàbits (experiències prèvies, …). Exemple: A les pel·lícules sempre es veu que empalmant els cables, el cotxe s’engega. 12 de 30
  13. 13. - Basats en identitat i valors. Exemple: A mi un cop em van robar el cotxe, jo crec que no funcionarà. Posem-ho en pràctica! Activitat 1. Escala de certeses En aquesta activitat es plantegen 8 proposicions amb un nivell de certesa diferents. Ordena-les de més certa a menys certa i escriu arguments que validin aquest ordre. Proposicions: 1. Si compro loteria, em tocarà 2. Viuré per sempre 3. La temperatura del planeta augmentarà 4. Demà sortirà el Sol 5. Existeix vida extraterrestre 6. La telefonia mòbil és segura per a la salut 7. Si tiro una moneda, sortirà cara 8. Aquest cap de setmana plourà Molt segur Gens segur ___ ___ ___ ___ ___ ___ ___ ___ Activitat 2. La balança d’arguments Buscant informació per Internet, escriu arguments a favor i en contra per argumentar que: “Un cotxe elèctric contamina menys que un cotxe de gasolina”. Situa els diferents arguments a la taula següent, pot ser que una casella tingui més d’un argument o alguna no en tingui cap. Quan l’escriguis, ja sigui a favor o en contra, puntua’l segons la veracitat que li donis (de l’1 al 3). A FAVOR Tipus argument EN CONTRA Model científic Dades 13 de 30
  14. 14. Autoritat Hàbits Identitat i Valors TOTAL Suma la puntuació de la veracitat dels arguments a favor, i també dels arguments en contra. Creus que el total és coherent amb l’afirmació inicial? 14 de 30
  15. 15. Argumentar científicament Crèdits: Argumentació científica, oralitat i assaig. Jordi Doménech. https://sites.google.com/a/xtec.cat/c3/argumentacio-cientifica?authuser=0 Com que… DADES Coses que observes (dades, no opinions!) i que, en principi són compartides sense discussió i… JUSTIFICACIÓ Relació entre el que observes i el que pretens afirmar …i es compleix de forma general que… GARANTIA Norma general acceptada per tothom que fa que la justificació sigui sòlida. Defineix un context en el que la justificació es compleix necessàriament. Llavors, concloc que… En conseqüència… CONCLUSIÓ Conclusió que defenses. A menys que… REFUTACIÓ Defineix un context en el que la justificació ja no valdria. És el contrari de la Garantia. Circumstàncies o situacions en les que no es trauria aquesta conclusió. Models d’argumentació Com que hi ha un anunci d'huracans i tenim una nau al mar i l'huracà es produirà a la zona on hi ha la nau I les naus no solen suportar els huracans al mar molt probablement, la nau s'enfonsarà. A menys que esperem només poca estona abans d'anar a rescatar-la. Com que els darrers anys el FC Barcelona ha guanyat 6 títols i el Reial Madrid cap i el millor equip és el que guanya més títols perquè en el fútbol, per valorar els equips es tenen sempre en compte els títols. Llavors, el FC Barcelona és un equip millor que el Reial Madrid. Sempre i quan no escollim un altre període de temps o altres tipus de dades. Com que la base del satèl·lit era molt allargada les cordes quedaven massa repartides, i el paracaigudes no es va desplegar en diversos llançaments. En conseqüència vam decidir provar una base quadrada per repartir les cordes per tota la base, 15 de 30
  16. 16. Connectors lingüístics Conseqüència Per tant A conseqüència de Així Aleshores Llavors De manera que Doncs En conseqüència És per això que Per aquest fet Causa A causa de Gràcies a Ja que Per Per causa de Des de Com De fet Degut a Considerant que Vist que D’acord amb Llavors Oposició Tot i així Al contrari De tota manera En canvi Encara que Malgrat que Des d’un altra perspectiva Malgrat tot Mentre que Per contra Però Tanmateix Tot i que Després de tot Per altra banda Concessió Després de tot Al mateix temps Naturalment Per suposat Tot i que és cert D’acord També és cert que Conclusió Així doncs Doncs En conclusió En definitiva En resum En últim lloc Finalment Per acabar Per concloure Finalment Per tant Comparació De forma similar De la mateixa manera Així mateix Com També En canvi Per contra En contrast Comparat amb És diferent de Per altra banda Mentre que Tant en un com en l’altre... A diferència de 16 de 30
  17. 17. Caiguda lliure i velocitat límit En la vostra missió espacial, a partir de les dades recollides, haureu de demostrar que el descens del satèl·lit es correspon amb les lleis físiques del moviment. En aquesta activitat farem una introducció a aquestes nocions bàsiques de física. Objectius ● Estudiar el moviment de caiguda de cossos (motlles) d’igual forma i diferent massa. ● Observar la fricció de l’aire que actua sobre els motlles quan cauen. ● Estudiar i comparar els moviments rectilini uniforme i uniformement accelerat. ● Observar la velocitat límit d’un cos que en la caiguda experimenta fricció amb l’aire. Preguntes investigables 1. La velocitat màxima que assoleix un objecte que cau depèn de l’alçada inicial? 2. La velocitat d’un objecte que cau depèn de la seva massa? 3. La velocitat d’un objecte que cau depèn de la seva forma? 4. La velocitat d’un objecte que cau sempre augmenta? Materials necessaris: flexòmetre, cinta de pintor, aplicació VidAnalysis Free, motlles de paper (magdalena) Hipòtesis inicials 1. Deixa caure un motlle de paper des d’uns 2 m d’altura i explica com creus que és el moviment. Per a fer-ho, assenyala del grup de paraules següents, les que creus que més s’ajusten: accelerat circular periòdic rectilini uniforme variat 2. Dibuixa com creus que seran els gràfics x-t i v-t que s’obtindran en la caiguda del motlle. 17 de 30
  18. 18. 3. Deixa caure un grup de 5-10 motlles de paper des d’uns 2 m d’altura i explica com creus que és el moviment. Per a fer-ho, assenyala del grup de paraules següents, les que creus que més s’ajusten: accelerat circular periòdic rectilini uniforme variat 4. Dibuixa com creus que seran els gràfics x-t i v-t que s’obtindran en la caiguda dels motlles junts. Experimentació i anàlisi de les dades 1. Prepara un flexòmetre per gravar una caiguda de 2 metres. 2. Practica si cal uns quants cops, abans de prendre dades, deixant caure el motlle, de manera que caigui verticalment. 3. Practica si cal uns quants cops, abans de prendre dades, com es fa servir l’aplicació VidAnalysis per trackejar un vídeo. 4. Un cop fetes aquestes pràctiques. Fes el llançament definiu amb 1 motlle. Repeteix si cal el procés, fins a obtenir unes bones gràfiques. 18 de 30
  19. 19. 5. Observa els gràfics obtinguts i dibuixa’ls. Tenen la forma que esperaves? 6. Repeteix els punts (4) i (5) pel grup de motlles. 7. Exporta les dades dels dos experiments, porta-les a un full de càlcul i fes la gràfica de t-y. 8. Com són les gràfiques? Compara les dels dos experiments. 19 de 30
  20. 20. 9. Creus que les gràfiques validen les lleis físiques de la caiguda d’un cos? Fases d’una caiguda lliure 20 de 30
  21. 21. Estimar el desplaçament lateral Correu el perill de perdre el satèl·lit durant el descens degut al desplaçament lateral. L’objectiu d’aquesta secció és aprendre a predir el desplaçament lateral esperat (de) de qualsevol llançament, i també a calcular el desplaçament lateral real (dr). Desplaçament lateral (d) Anomenem desplaçament lateral (d) a la distància entre el punt d’aterratge i la projecció vertical sobre el terra del punt de llançament. Mira el diagrama. Representa un llançament des del terrat de l’institut, que està a una altitud (h) de 10 m, amb un desplaçament lateral de 5 metres. S'entén? Una manera de descriure si un llançament té molt o poc desplaçament lateral és dividir el desplaçament lateral per l’altitud (d/h), en diem la ràtio de desplaçament lateral (rd). En el diagrama, quin és el rd? Què podem dir del desplaçament lateral quan rd = 0? I quan rd = 1? I quan rd > 1? Desplaçament lateral esperat (de) Quan aneu a fer els llançaments reals, heu de saber estimar (calcular aproximadament) el desplaçament lateral d’un llançament qualsevol, en direm el desplaçament lateral esperat (de). Ho necessiteu per valorar el risc i triar el paracaigudes més adient. Per estimar el de d’un llançament, necessitem saber des de quina altitud (h) es llençarà el satèl·lit. Suposarem que les condicions de vol són iguals que quan h = 10 m, i que no hem fet cap modificació al satèl·lit que afecti al desplaçament lateral. Podem representar els dos llançaments amb el següent diagrama. Estàs d’acord? Arribats aquí, donat que els dos triangles són semblants (tenen els tres angles iguals), pel Teorema de Tales sabem que: Volem saber de, per tant aïllem multiplicant per h a banda i banda de la igualtat. Ens queda: Si el pilot del drone us diu que el llançament es farà des de 100 m d’alçada, quin és el vostre desplaçament lateral esperat (de)? 21 de 30
  22. 22. Desplaçament lateral real (dr) Quan feu els llançaments reals, disposareu d’una estimació del desplaçament lateral esperat (de) de cada paracaigudes. Un cop fet el llançament, el validareu calculant el desplaçament lateral real (dr), és a dir, el desplaçament realment ha succeït. Creieu que de i dr seran iguals? Aquest diagrama representa una situació de llançament. S’entén? Calcular el desplaçament lateral real (dr) vol dir saber la distància entre el punt d’aterratge (A) i la projecció del drone (P) al pla de terra. Aquesta distància no la podem saber directament donat que no sabem on està exactament la projecció del drone (P), però podem fer una mesura indirecta a través d’uns càlculs matemàtics! Per estimar el dr heu de seguir aquests passos: 1. Si sabem a, b i , fent servir el Teorema del cosinus podem calcular dr , donat que . 2. No sabem cap de les tres coses, però les tres les podem obtenir. 3. Podem obtenir a pel Teorema del Pitàgores, donat que i D i h són mesures conegudes (us les dirà el pilot del drone). 4. Podem aproximar b mesurant in situ amb una cinta mètrica prou gran. 5. Podem saber amb una brúixola, restem l’angle i l’angle . 6. Ara sí, coneixent a, b i , tornem al Teorema del cosinus i podem obtenim dr. Comproveu que si quan h = 100 m, D = 130 m, b = 80 m, = 220 º, = 160 º el desplaçament lateral real (dr) és aproximadament de 81,5 m. 22 de 30
  23. 23. Retroalimentació efectiva Quan volem aprofundir en allò que ens hem proposat fer, revisar i rebre crítiques és clau per augmentar la qualitat, però cal saber donar i rebre opinions per tal que efectivament ens ajudin a aprendre i millorar. “Hard on work, easy on people.” Bob Lenz Alguns consells que poden servir: 1. Revisem productes, treball, no persones. 2. Començar identificant un aspecte positiu. 3. Abans de fer judicis, preguntar o demanar explicacions. 4. Tenir accés fàcil a la informació-producte que estem revisant. Quan donis opinió, sigues honest digues el que penses, sense matisos amable escull les paraules amb tacte, estàs valorant l’esforç de companys/es concret evita comentaris vagues, aporta dades i fes propostes de millora 23 de 30
  24. 24. Espai de treball 4 d’octubre Presentació espai de treball Per resoldre qualsevol problema complex que s’allarga el temps, calen mètodes i estratègies per ordenar i planificar la feina. Aquesta investigació que just comences n’és un! Així que et proposem una estratègia molt senzilla i efectiva: sempre que hagis d’escriure a mà durant aquesta investigació, fes-ho en aquestes pàgines en blanc. És igual si és “brut” o “net”, que no es perdi cap idea, esborrany, prototip, càlcul, croquis, reflexió, dada… Tot el que fas pot resultar important en un altre moment de la investigació. Et suggerim que omplis les pàgines per ordre, que posis sempre la data en començar una anotació i, si escau, una frase-títol descrivint el contingut de l’anotació. Molts ànims! :) 24 de 30
  25. 25. 25 de 30
  26. 26. 26 de 30
  27. 27. 27 de 30
  28. 28. 28 de 30
  29. 29. 29 de 30
  30. 30. 30 de 30

×