Lucha por el derecho a voto de la mujer

1,764 views

Published on

Recorrido por los personajes más significativos de la lucha por la igualdad de derechos entre hombres y mujeres. Movimiento feminista en USA, Reino Unido y España. La II República Española y el derecho al voto de la mujer.

Published in: Education
0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
1,764
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
180
Actions
Shares
0
Downloads
20
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Lucha por el derecho a voto de la mujer

  1. 1. Els drets de la dona: El sufragi universal “ Aniversari de la conquesta del dret de vot de les dones al món” Professor: Sebastián Lora IES Son Ferrer, Calvià. Octubre de 2006
  2. 2. Una lluita de segles <ul><li>Poulain de la Barre: </li></ul><ul><li>“ Sobre la igualtat del s sexes ” (1673) </li></ul><ul><li>La revolució francesa: </li></ul><ul><ul><li>Declaració dels drets de l’home i el ciutadà:1789 </li></ul></ul><ul><ul><li>Declaració dels drets de la dona i ciutadana:1789 </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Olympe de Geuge </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>la primera màrtir </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>del feminisme polític </li></ul></ul></ul>
  3. 3. Una lluita de segles <ul><li>Moviment sufragista al segle XIX: </li></ul><ul><ul><li>A Estats Units d’Amèrica del Nord </li></ul></ul><ul><ul><li>Al Regne Unit i Europa </li></ul></ul>
  4. 4. Una lluita de segles
  5. 5. Una lluita de segles Primera manifestació sufragista reconeguda a Estats Units d’Amèrica del Nord. Any 1848. “ Tant de bo la mare pogués votar ! ”
  6. 6. Una lluita de segles Grup de militants sufragistes nord-americanes a principis del segle XX
  7. 7. Una lluita de segles
  8. 8. Una lluita de segles
  9. 9. Una lluita de segles
  10. 10. La Revolució Francesa: Declaració dels drets de l’home i el ciutadà París 1789
  11. 11. Revolució Francesa: D eclaració dels drets de la dona i la ciutadana París 1789
  12. 12. Homes i dones amb drets electorals <ul><li>El primer país amb dones amb dret de vot: Nova Zelanda 1893 i a Europa Finlàndia 1902 </li></ul><ul><li>Els darrers països en reconèixer dret al vot a les dones: </li></ul><ul><ul><li>Sud-Àfrica any ...1993 (des de 1930 votaven les dones “blanques”) </li></ul></ul><ul><ul><li>Afganistan .........2003 </li></ul></ul><ul><ul><li>Kuwait ............... 2006 </li></ul></ul><ul><li>Països sense dret a vot les dones avui: </li></ul><ul><ul><li>Aràbia Saudita (previsió de vot eleccions de 2012) </li></ul></ul><ul><ul><li>Butan: un sol vot per a cada família, sols en eleccions locals. </li></ul></ul><ul><ul><li>Brunei Darussalam </li></ul></ul><ul><ul><li>Líban: les dones han de fer una prova educativa, els homes no. Vot obligatori per als homes, opcional per a les dones </li></ul></ul><ul><ul><li>Oman </li></ul></ul>
  13. 13. Estats Units d’Amèrica del Nord: igualtat d’homes i dones <ul><li>Estats Units d’Amèrica del Nord: Lluita contra l’esclavitud </li></ul><ul><ul><li>Moviments abolicionistes </li></ul></ul><ul><ul><li>“ Declaració de Sentiments” a Sèneca Falls a Nova York 1848 </li></ul></ul><ul><ul><li>Primeres demandes de dret al vot de les dones al Congrés </li></ul></ul><ul><ul><li>Inici dels moviments de lluita i resistència civil als estats de l’est </li></ul></ul><ul><ul><li>Manifestacions, vaga de fam, enfrontaments amb la presidència, permanència davant la Casa Blanca, ... </li></ul></ul>
  14. 14. Estats Units d’Amèrica del Nord: igualtat d’homes i dones
  15. 15. Les feministes a Nova York 1912
  16. 16. La sufragista més coneguda a tot el món Emmelyne Pankhurts
  17. 17. El vot de les dones: un dret conquerit Detenció de una dirigent del moviment Detenció de la lluitadora Emmelyne Pankhurts
  18. 18. Una part de la població s’ oposa v a al vot femení
  19. 19. Les feministes a Nova York 1912
  20. 20. Una part de la població oposada al vot femení
  21. 21. Una part de la població oposada al vot femení
  22. 22. Europa: “Vots per a les dones” <ul><li>Europa: </li></ul><ul><ul><li>Regne Unit: llibre del diputat John Stuart Mill “ La sujecció de la dona ” i primera petició de vot femení el 1866 </li></ul></ul><ul><ul><li>Socialisme utòpic: igualtat plena, totes les persones són lliures i iguals </li></ul></ul><ul><ul><li>Socialisme: </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Friedrich Engels:”L’origen de la família, la propietat privada i l’estat” </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Unions Obreres </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>URSS: igualtat legal i desigualtat real </li></ul></ul></ul><ul><ul><li>Anarquisme: anti - sufragistes i pro - igualtat de les dones </li></ul></ul>
  23. 23. Europa: “Vots per a les dones” Sufragistes angles e s a Londres1866
  24. 24. Europa: “Vots per a les dones” Pamflets feministes i portada d’un diari amb notícies de la lluita de les dones al Regne Unit
  25. 25. Una lluita de segles Les sufragistes constitueixen el primer grup legal 1903, el WSPU (L’Unió Política i Social de les Dones), amb E. Pankhrust i les seves filles Protestes, manifestacions, detencions, vagues de fam i presó des de l’inici de la lluita per la igualtat de drets d’homes i dones Evelyn Manesta i Lllian Forrester, al pati de la presó de Manchester, any 1913. Foto clandestina feta des d’un camió.
  26. 26. El vot de les dones: un dret conquerit Fotografies de la fitxa policial de na Kety Marion Foto original feta a la presó de Manxester
  27. 27. Una lluita de segles Fotografies fetes per Scotland Yard amb el primer teleobjectiu per identificar a les dones més actives del moviment feminista anglès Notes clandestines de les feministes angleses durant la vaga de fam
  28. 28. El vot de les dones: un dret conquerit Detenció d’una dirigent del moviment Després de la detenció, la presó. Més tard la vaga de fam fins a la mort Fotografia d’una sufragista a la presó amb l’alimentació forçosa. Kety Marion va patir aquesta alimentació forçosa més de 200 vegades
  29. 29. La sufragista màrtir l’any 1913 va perdre la vida baix el cavall del rei Jordi V: Sarah Emely Davison
  30. 30. La II República Espanyola 1931 <ul><li>A les primeres eleccions les dones eren elegibles però no electores. </li></ul><ul><li>L’edat de votació era 23 anys </li></ul><ul><li>Grups de dones anarquistes s’oposaven a extendre el dret a votar a les dones per por a la manipulació de la dreta, sectors religiosos i el caciquisme del vot femení </li></ul><ul><li>Dones d’empenta i lluitadores: </li></ul><ul><li>Aquesta constitució era </li></ul><ul><li>molt avançada a tot el món </li></ul>
  31. 31. La II República Espanyola 1931 <ul><li>Lluitadores pel dret de vot de les dones: </li></ul><ul><ul><li>Margarita Nelken </li></ul></ul><ul><ul><li>Victoria Kent </li></ul></ul><ul><ul><li>Clara Campoamor </li></ul></ul><ul><ul><li>Federica Montseny </li></ul></ul><ul><li>Aprovat per les Corts Espanyoles el 30 de setembre de 1931 </li></ul>
  32. 32. La II República Espanyola 1931 Victoria Kent Margarita Nelken
  33. 33. La II República Espanyola 1931 Clara Campoamor Federica Montseny
  34. 34. Les dones votaren en 1933
  35. 35. Activitats <ul><ul><li>Cercau informació de les líders feministes de la II República Espanyola </li></ul></ul><ul><ul><li>Cercau la “Declaració dels drets de l’home i el ciutadà” i la “Declaració dels drets de la dona i la ciutadana”. Elegiu dos drets de cada una i comentau-ho </li></ul></ul><ul><ul><li>Redacta els comentaris d’una dona que tengui més de 50 anys i que expliqui coses que no podia fer una dona tota sola abans de la Constitució Espanyola de 1978: carnet de conduir, obrir compte corrent, comprar amb lletres de canvi, passaport, “pàtria potestat”, ... </li></ul></ul>
  36. 36. Referències i links <ul><ul><li>Women's Social and Political Union (WSPU) </li></ul></ul><ul><ul><li>Wikipedia : </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>“ sufragistas” </li></ul></ul></ul><ul><ul><li>http://www.bbc.co.uk/history/society_culture/women </li></ul></ul><ul><ul><li>Biografies: http://www.historiasiglo20.org/sufragismo/biogra.htm </li></ul></ul><ul><ul><li>http://www.e-leusis.net/ficheros/documentos/Centenario_sufragistas.pdf </li></ul></ul>
  37. 37. Moltes gràcies Sebastián Lora Professor de ciències socials IES Son Ferrer, Calvià, Mallorca Octubre 2006

×