L'activitat industrial

4,023 views

Published on

  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

L'activitat industrial

  1. 1. UD7. L’activitat industrial
  2. 2. La indústria espanyola entre 1855 i 1975
  3. 3. Evolució històrica: 1. El lent inici de la industrialització (1855-1900) Primera Revolució Industrial L’inici de la industrialització espanyola va ser més tardà que en altres països d’Europa occidental. Causes: ➔ Espanya comptava amb una mala dotació en algunes matèries primeres i productes energètics bàsics (cotó, carbó). ➔ La inversió industrial va ser insuficient: poc esperit empresarial, inversions en comprar les terres desamortitzades. ➔ La demanda de productes industrials era limitada: pobresa. ➔ L’endarreriment tecnològic era considerable i les noves màquines s’havien d’ importar. ➔ La situació exterior va ser desfavorable: guerra contra Napoleó, pèrdua de les colònies. ➔ La política industrial va ser inadequada: la política proteccionista alliberava la indústria de la competència externa imposant aranzels o limitant les importacions, però en desincentivava la modernització tècnica.
  4. 4. Evolució històrica: 2. El creixement del primer terç del segle XX La Segona Revolució Industrial Causes del creixement: ➔ Va créixer la mineria nacional. ➔ Va augmentar la inversió industrial procedent de la repatriació de capitals des de les colònies perdudes el 1898. ➔ Es va incrementar la demanda de productes industrials (ferro, ciment), a causa de l’ impuls de les obres públiques durant la dictadura de Primo de Rivera. ➔ Es van incorporar els avenços tècnics de la Segona Revolució Industrial (hidrocarburs, electricitat). ➔ La política proteccionista va eliminar la competència exterior.
  5. 5. Evolució històrica: 3. L’estancament durant la guerra i la postguerra ➔ Durant la guerra civil (1936-39): destrucció d’indústries. ➔ Durant la postguerra (1939-1959): política autàrquica basada en l’autosuficiència i en la restricció d’importacions, que va privar la indústria dels recursos energètics, les matèries primeres, la maquinària i els capitals necessaris. La producció industrial L’Estat va crear l’any 1941 l’INI (Institut Nacional d’Indústria), que estava organitzat com un grup d’empreses estatals dels sectors bàsics (siderúrgia, refineries, petroquímica, producció elèctrica). Aquests sectors estratègics requerien fortes inversions i proporcionaven una rendibilitat escassa.
  6. 6. Evolució històrica: 4. El desenvolupament industrial (1960-1975) Causes: ➔ Va augmentar la inversió en la indústria: l’existència d’una demanda en alça, baixos costs de la producció, mà d’obra abundant, barata i no conflictiva, etc. va atreure empreses multinacionals. ➔ Va créixer la demanda de productes industrials, en elevar-se el nivell de vida de la població. ➔ Es van incorporar millores tecnològiques. ➔ El baix preu de l’energia repercutia positivament en els costs de producció. ➔ La política estatal va impulsar la indústria a través dels plans de desenvolupament. La producció industrial ➔ Indústries de béns de consum (tèxtil, calçat, alimentària) i de béns de consum durador (automòbils, electrodomèstics). ➔ Indústries de béns d’equipament (maquinària, material de transport).
  7. 7. L’estructura industrial 1855-1975 ➔ La majoria d’empreses eren petites amb un baix nivell d’inversió, tecnologia i competitivitat. ➔ La dependència externa tecnològica, financera i energètica. ➔ La mà d’obra industrial va augmentar i es va caracteritzar per la seva qualificació escassa.
  8. 8. La localització industrial 1855-1975 Les indústries van tendir a concentrar-se en grans aglomeracions urbanoindustrials, on es podien beneficiar de les economies externes derivades de l’aglomeració: ➔ Proximitat d’empreses auxiliars i complementàries. ➔ Facilitats per a l’abastiment de matèries primeres i fonts d’energia. ➔ Mà d’obra abundant. ➔ Sistemes de transport. ➔ Proximitat al mercat. ➔ Disponibilitat d’infraestructures i equipaments col·lectius.
  9. 9. Les àrees industrials 1855-1975 Durat el primer terç del segle XX i l’època franquista es van consolidar els desequilibris territorials en el repartiment de la indústria, que es va concentrar en la perifèria peninsular i Madrid: ➔ Les regions de la franja cantàbrica (País Basc, Cantàbria i Astúries) es van especialitzar en sectors bàsics (siderometal·lúrgia) i un predomini de la gran fàbrica, en molts casos de titularitat pública, sota el control de l’INI. ➔ Les regions mediterrànies (Catalunya, València) van comptar amb més diversificació industrial i un major pes de la indústria lleugera i de les petites empreses privades. ➔ Madrid també va tenir un elevat grau de diversificació i més implantació de les indústries modernes.
  10. 10. Les àrees industrials 1855-1975 En la dècada del 1960, a conseqüència de la política de desenvolupament industrial del franquisme, es va iniciar una certa difusió de la indústria cap a espais nous: ➔ Les perifèries de les grans aglomeracions urbanoindustrials van rebre indústries que cercaven sòl barat. ➔ Es van crear eixos industrials nacionals al llarg de les principals vies de comunicació entre les regions més industrialitzades: eixos de l’Ebre i del Mediterrani. A la resta del territori espanyol, la industrialització va ser escassa. Es va limitar a les capitals provincials i a alguns enclavaments aïllats, basats en produccions tradicionals.
  11. 11. La crisi i la reestructuració industrial: 1975-1985
  12. 12. La crisi industrial: causes externes ➔ L’encariment de l’energia, a causa de la gran pujada del preu del petroli el 1973, va incrementar els costos de producció i en va reduir la demanda. ➔ La Tercera Revolució Industrial va generar innovacions tecnològiques (microelectrònica, informàtica i telecomunicacions), nous sectors industrials (robòtica, aeronàutica, nous materials) i nous sistemes de producció (descentralitzada i flexible) que van deixar antiquat el sistema industrial anterior. ➔ Les noves exigències de la demanda en qualitat i disseny requerien una innovació permanent i una diversificació de productes que no totes les empreses van poder abordar. ➔ La globalització de l’economia va afavorir una divisió internacional del treball en què cada territori es va especialitzar en els sectors industrials per als quals comptava amb més avantatges.
  13. 13. La crisi industrial: causes internes ➔ Una desfavorable especialització en sectors madurs, molt consumidors d’energia i treball. ➔ Una insuficient modernització tecnològica. ➔ Una elevada dependència externa energètica, tecnològica i financera.
  14. 14. La reestructuració industrial: la reconversió OBJECTIU Actuar en un breu període de temps sobre els sectors industrials en crisi, realitzant els ajusts necessaris per a aconseguir-ne la viabilitat i la competitivitat. ACTUACIONS Ajustar l’oferta productiva a la demanda: ➔ Tancaments d’empreses o reduccions de la capacitat productiva. ➔ Regulacions de plantilla (acomiadaments, prejubilacions). ➔ Processos de modernització tecnològica i especialització en productes de major demanda. ÀREES Vigo-Ferrol, Santander, Bilbao, Barcelona, Madrid, Cadis... SECTORS Sectors industrials madurs que tenien una important participació en la producció i l’ocupació: siderometal·lúrgic, construcció naval, línia blanca d’electrodomèstics, tèxtil, calçat, etc. RESULTATS Forta reducció de l’ocupació i una concentració de les actuacions en les grans empreses.
  15. 15. La reestructuració industrial: la reindustrialització OBJECTIU Recompondre el teixit industrial de les zones més afectades per la reconversió, creant-hi noves activitats econòmiques i indústries amb futur. Amb açò es pretenia diversificar l’activitat econòmica i generar ocupació capaç d’absorbir els aturats procedents de la reconversió. ACTUACIONS Creació el 1983 de Zones d’Urgent Reindustrialització (ZUR). Les empreses que instal·laven, ampliaven o traslladaven fàbriques a aquestes àrees rebien a canvi incentius fiscals i financers, així com subvencions. ÀREES Ferrol-Vigo, Astúries, ria del Nerbion (Bilbao), Barcelona, Madrid, Cadis RESULTATS ➔ Positius: Creixement de la diversificació industrial de zones abans molt especialitzades. ➔ Negatius: ◆ Va generar menys ocupació del que estava previst. ◆ Les ajudes van beneficiar les grans empreses. ◆ Es van accentuar els desequilibris regionals, perquè Madrid i Barcelona es van emportar la majoria de projectes.
  16. 16. Reindustrialització Política de reestructuració industrial que va subvencionar les empreses que instal·laven fàbriques i generaven nous llocs de treball en les zones afectades per la reconversió industrial dels anys 1980 (Zones d’Urgent Reindustrialització, ZUR). Exemples: Es van crear ZUR a Vigo-Ferrol, Astúries, ria del Nerbión (Bilbao), Barcelona, Madrid i badia de Cadis. Exemples: Madrid i Barcelona es van emportar la majoria de projectes.
  17. 17. La indústria espanyola en l’actualitat
  18. 18. La recuperació de la Indústria 1985 -2007 La incorporació a la Comunitat Europea ➔ Els nous reptes: ◆ Integració en un mercat molt competitiu. ◆ Adopció de la normativa industrial comunitària. ◆ Regulacions tècniques i sanitàries dels productes. ◆ Supressió dels monopolis empresarials, lliure competència. ➔ Els avantatges: ◆ Augment del mercat per als productes espanyols. ◆ La desaparició dels aranzels comercials. ◆ Major accessibilitat a les innovacions. ◆ Entrada de capital estranger.
  19. 19. La recuperació de la Indústria 1985 -2007 Els canvis de la Tercera Revolució Industrial ➔ Canvis en la producció industrial, sectors industrials d’alta tecnologia: telemàtica o TIC, automatització o robòtica, instruments de precisió, nous materials (polímers, aliatges), mitjans de transport moderns (aeroespacial, alta velocitat), biotecnologia, làser i energies renovables. ➔ Canvis en el sistema de producció: ◆ La descentralització consisteix en dividir el procés de producció en fases i localitzar cada una en establiments separats, ubicats en el lloc més favorable. ◆ La flexibilització productiva consisteix a fabricar petites sèries de productes diferents a preus rendibles. Açò és possible gràcies a l’ús de maquinària automatitzada i fàcilment reprogramable. ➔ Canvis en l’ocupació industrial: augmenta l’ocupació en els serveis a la producció, realitzat per treballadors qualificats o de “coll blanc”. Aquests treballen en les fases prèvies a la producció (I+D, disseny, gestió) i en les fases posterior a aquesta (màrqueting, control de qualitat, servei postvenda).
  20. 20. La recuperació de la Indústria 1985 -2007 Els canvis de la Tercera Revolució Industrial ➔ Canvis en la localització industrial: ◆ D’una banda, permeten la difusió o deslocalització de les empreses que intenten reduir costos als llocs que ofereixen majors avantatges. ◆ D’altra banda, estimulen la concentració de les indústries d’alta tecnologia, les oficines i els serveis a la producció en les anomenades àrees centrals.
  21. 21. La producció industrial actual: els sectors madurs Són les branques industrials afectades per: ➔ El descens de la competitivitat, a causa de l’endarreriment de la seva tecnologia o el menor cost de la mà d’obra en altres països. ➔ La reducció de la demanda, a causa de l’aparició de nous materials o productes. ➔ La necessitat de dur a terme processos de reconversió. Es consideren sectors madurs els següents: ★ La indústria siderúrgica obté acer a partir del mineral de ferro en alts forns (Astúries) o a partir de la ferralla en forn elèctric (País Basc, Cantabria, Navarra i Catalunya). ★ La indústria de transformats metal·lics fabrica productes de metall i maquinària (interior del triangle Madrid - País Basc- Catalunya). ★ La fabricació d’electrodomèstics de línia blanca (Navarra, Aragó, Cantàbria i País Basc). Tancament o deslocalització d’algunes empreses. ★ La construcció naval (Galícia, Cantàbria, País Basc i Andalusia). Reconversió. ★ La indústria tèxtil i de la confecció (Catalunya i Comunitat Valenciana). Pateix la competència de països més barats i processos de deslocalització.
  22. 22. Indústria madura Indústria tradicional que agrupa els sectors industrials afectats pel descens de la competitivitat, la reducció de la demanda o la necessitat de dur a terme un procés de reconversió. Aquests sectors són: indústria metal·lúrgica, construcció naval, electrodomèstics de línia blanca, indústria tèxtil i del calçat. Exemple: indústria del calçat a Menorca.
  23. 23. La producció industrial actual: els sectors dinàmics Són les branques industrials caracteritzades per l’alta productivitat i especialització, i per tenir la demanda assegurada (alt mercat interior i gran potencialitat exportadora). En aquests sectors és molt important la presència de capital estranger. Els més destacats són: ➔ El sector de l’automòbil: les plantes industrials pertanyen a empreses multinacionals i la producció s’exporta en gran part. Espanya n’és el tercer país exportador d’Europa, darrere Alemanya i França. El sector es troba amenaçat pel perill de delocalització. Fàbriques principals: Palència, València, Valladolid, Saragossa i Madrid. ➔ El sector químic és una de les bases de la indústria espanyola. Comprèn dos subsectors: ◆ La petroquímica o química de base, refineries: Puertollano, Cartagena, Algesires, Huelva, Santa Cruz de Tenerife. ◆ La química de transformació (pintures, vernissos, perfums, fertilitzants, paper. ➔ El sector agroalimentari, destaquen Catalunya, Andalusia i la Comunitat Valenciana.
  24. 24. La producció industrial actual: els sectors punta Són les branques industrials que compten amb una elevada intensitat tecnològica, una forta diferenciació dels productes i una alta demanda. Els sectors més destacats són material elèctric i electrònic, ordinadors, instruments òptics i de precisió, etc. ➔ A Espanya, aquests sectors s’han implantat amb retard i tenen un menor desenvolupament que en altres països europeus. ➔ La localització dels sectors d’alta tecnologia tendeix a concentrar-se en parcs tecnològics o científics.
  25. 25. Indústria puntera Indústria que comprèn els nous sectors relacionats amb alta tecnologia: telecomunicacions, microelectrònica, robòtica, energies renovables, biotecnologia …Es localitza en els parcs tecnològics, prop de les grans ciutats. A Espanya aquests sectors s’han implantat amb retard i tenen menor desenvolupament que en altres països europeus. Exemple: Les comunitats autònomes amb més indústria puntera són Madrid, Catalunya, País Basc i València. Exemples: empreses de software, de màrqueting, etc.
  26. 26. Parc tecnològic Espai on es concentren empreses innovadores o d’alta tecnologia. S’ubica en l’entorn de metròpolis i ciutats mitjanes, en espais que combinen una elevada qualitat ambiental i una bona accessibilitat (aeroports, autopistes, xarxes telemàtiques). Hi solen existir incubadores d’empreses. L’objectiu és integrar la investigació científica, la tecnologia i la indústria. Exemples: Tres Cantos a Madrid, el Vallès a Barcelona, el Parc Bit a Mallorca.
  27. 27. L’estructura actual de la indústria Problemes que li resten competitivitat i dificulten les vendes en el mercat exterior: ➔ La dimensió mitjana de les empreses és reduïda, la majoria són petites (menys de 50 treballadors) o mitjanes (de 51 a 250 treballadors). Les petites dimensions no permeten economies d’escala ni grans inversions en investigació i modernització. ➔ La investigació i la innovació són insuficients. La inversió en I+D (Investigació i Desenvolupament) és menor que la dels països europeus més avançats. ➔ La creació de tecnologia és insuficient i dependent de l’exterior. Espanya crea poca tecnologia, a causa de la insuficient inversió en investigació i de l’escassa integració entre la universitat i les empreses. Per tant, és necessari recórrer a la compra de patents, que resten competitivitat als productes.
  28. 28. La localització industrial actual ➔ Perd importància la proximitat als recursos naturals i al mercat de consum, donada la millora dels transports i de les comunicacions. ➔ Mantenen la seva rellevància la disponibilitat de bons sistemes de transport i comunicació i la mà d’obra. ➔ Els principals factors actuals de localització són l’accés a la innovació i a la informació, i els avantatges competitius proporcionats pel territori. Els “medis innovadors” proporcionen mà d’obra molt qualificada, centres d’investigació, infraestructures telemàtiques i serveis avançats. ➔ S’accentua la difusió de la indústria cap a espais perifèrics. Les millores tecnològiques i en el transport permeten localitzar les indústries en els emplaçaments més avantatjosos. Aquesta deslocalització afecta als sectors madurs. ➔ Es manté també la concentració industrial en els espais centrals. La indústria puntera i les seus socials i de gestió de les grans empreses exigeixen serveis, infraestructures, mercat d’alt poder adquisitiu, etc.
  29. 29. Deslocalització industrial Procés per mitjà del qual una empresa trasllada totalment o parcialment la producció cap a països amb mà d’obra més barata i menys conflictiva, avantatges fiscals, normes mediambientals menys restrictives, etc. amb l’objectiu de reduir els costos de producció. Afecta als sectors madurs com la indústria tèxtil, de la sabata,de joguines, etc Exemple: països emergents d’Àsia (Xina, Índia, Bangla Desh, Indonèsia), nord d’Àfrica (Marroc), Europa de l’Est (Polònia).
  30. 30. Les àrees industrials actuals A Espanya, la localització industrial manté uns forts desequilibris territorials, agreujats per la tendència dels sectors més dinàmics a localitzar-se en les regions més avançades. Podem distingir entre: ➔ Àrees industrials desenvolupades: àrees metropolitanes de Madrid i Barcelona. ◆ Reconversió dels sectors industrials madurs. ◆ Revitalització per la implantació dels sectors d’alta tecnologia i de les seus socials de les grans empreses. ◆ Terciarització de la indústria: les tasques d’oficina superen les pròpiament fabrils. ➔ Àrees i eixos industrials en expansió: ◆ Les corones metropolitanes, en la perifèria urbana, atreuen empreses innovadores que s’instal·len en parcs tecnològics. ◆ Els eixos de desenvolupament industrial es localitzen al llarg de les principals vies de comunicació: la vall de l’Ebre i eix de la Mediterrània (Girona- Cartagena). Compten amb una xarxa d’autopistes que els connecta amb els principals centres nacionals i del sud d’Europa. ◆ Les àrees rurals ben comunicades.
  31. 31. Les àrees industrials actuals ➔ Àrees i eixos industrials en declivi: cornisa cantàbrica, Ferrol, badia de Cadis, etc. ◆ Especialització en sectors madurs que han patit una dura reconversió. ◆ Dificultats per a la reindustrialització: mà d’obra poc qualificada, conflictivitat laboral, deteriorament mediambiental per les indústries contaminants, etc. ◆ Desindustrialització, declivi demogràfic per emigració. ➔ Àrees d’industrialització induïda i escassa: ◆ Àrees d’industrialització induïda: Aragó (Saragossa), Castella i Lleó (Burgos i Valladolid), Andalusia (Sevilla, Cadis, Huelva). Indústries tradicionals, disperses i petites: tèxtil, vitivinícola, conservera, del moble, etc. ◆ Les àrees d’industrialització escassa són Castella-la Manxa, Extremadura, Balears i Canàries, a causa de la seva localització poc competitiva. Hi predominen els sectors tradicionals, en empreses mitjanes i petites.
  32. 32. La política industrial actual La política industrial espanyola segueix les directrius de la Unió Europea. Els seus objectius són: ➔ Millora de la competitivitat: avançar en investigació i tecnologia, elevar la inversió en I+D al 2 % del PIB en el 2010. ➔ Aconseguir un repartiment més equilibrat en el territori. ➔ Garantir la sostenibilitat, corregint els problemes mediambientals.

×