3. problemes mediambientals

9,743 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
2 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
9,743
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1,953
Actions
Shares
0
Downloads
44
Comments
0
Likes
2
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

3. problemes mediambientals

  1. 1. Les actuacions negatives de l’esser humà sobre el medi ambient són la sobreexplotació o explotació del medi per damunt de la seva capacitat de producció i regeneració; la contaminació o addició de matèries nocives en una proporció no assimilable pel medi, i la destrucció o desaparició total d’elements mediambientals. PRINCIPALS PROBLEMES MEDIAMBIENTALS
  2. 2. CONCEPTES Desertització Desforestació Pluja àcida Reciclatge
  3. 3. Principals problemes mediambientals L’alteració del relleu: mines, pedreres, infraestructures. La contaminació atmosfèrica. La contaminació acústica. Sobreexplotació i contaminació de les aigües. Els danys, alteració i destrucció de la vegetació: desforestació. La contaminació, erosió i desertificació del sòl. Els residus sòlids urbans (RSU): reduir, reciclar i reutilitzar. La reducció de la biodiversitat.
  4. 4. 1. L’alteració del relleu CAUSES ➔ ➔ Relleu continental: ◆ Activitats extractives de mines i pedreres. ◆ Construcció d’infraestructures: túnels, carreteres, etc. Relleu costaner: ◆ Erosió marina. ◆ Construcció d’estructures artificials: dics, ports esportius, etc. ◆ Extraccions de grava i arena. CONSEQÜÈNCIES ➔ ➔ ➔ ➔ Destrucció de relleus. Creació de relleus artificials. Desaparició de platges. Greu impacte visual, que enlletgeix el paisatge i hi resta valor. MESURES ➔ Restauració dels espais afectats.
  5. 5. 2. La contaminació atmosfèrica La contaminació atmosfèrica es deu a l’emissió de productes com monòxid de carboni, diòxid de carboni, diòxid de sofre, òxid de nitrogen, clor i partícules de pols i fum. Procedeixen de la crema de combustibles fòssils en les centrals tèrmiques, les indústries, el transport, les calefaccions domèstiques i els incendis forestals. ➔ ➔ ➔ ➔ La pluja àcida. El problema de l’ozó. La campana de contaminació urbana. L’efecte hivernacle i el canvi climàtic.
  6. 6. 2. La contaminació atmosfèrica: la pluja àcida DEFINICIÓ És una precipitació amb un grau d’acidesa superior al normal. CAUSES Es produeix quan les emissions de diòxid de sofre i òxid de nitrogen es mesclen amb el vapor d’aigua contingut en l’aire i es transformen en solucions àcides, que cauen a la superfície terrestre en forma de pluja. CONSEQÜÈNCIES Provoca alteracions en les aigües, la vegetació, els sòls i els edificis. ➔ Disminueix la capacitat de creixement i germinació de les plantes. ➔ Pèrdua de nutrients en el sòl. ➔ Etc. LOCALITZACIÓ Àrees pròximes a les centrals tèrmiques de la Corunya, Lleó i Terol. MESURES ➔ ➔ Espanya s’ha compromès a reduir les emissions de sofre en un 65 % i d’ òxid de nitrogen en un 41% (Conveni de Ginebra). Per complir la normativa de la Unió Europea, Espanya procedirà a la millora tecnològica de les centrals tèrmiques i al tancament de 23 d’ aquestes entre 2008 i 2015.
  7. 7. La pluja àcida
  8. 8. La pluja àcida
  9. 9. Bosc afectat per la pluja àcida
  10. 10. Pluja àcida És una precipitació amb un grau d’acidesa superior al normal. Es produeix quan les emissions de diòxid de sofre i òxid de nitrogen es mesclen amb el vapor d’aigua contingut en l’aire. Provoca alteracions en les aigües, la vegetació, els sòls i els edificis. Exemples: Àrees pròximes a les zones industrials i a les centrals tèrmiques.
  11. 11. 2. La contaminació atmosfèrica: el problema de l’ozó Reducció del gruix de la capa d’ozó estratosfèric CAUSES La seva disminució es deu principalment al clor contingut en els CFC (clorofluorocarburs) utilitzats en els aerosols, escumes i refrigerants. El clor reacciona amb l’ozó (O3) i el converteix en oxigen normal (O2). CONSEQÜÈNCIES Una part de la radiació ultraviolada entra a l’atmosfera i afecta la vida vegetal, animal i humana. Augmenta la incidència del càncer de pell i de les cataractes oculars. MESURES ➔ ➔ ➔ La Unió Europea ha subscrit un acord internacional, el Protocol de Mont-real, que prohibeix la producció, la comercialització i l’ús de CFC. Espanya compta amb estacions de vigilància de la capa d’ozó. Les emissions espanyoles de CFC han descendit considerablement.
  12. 12. DESTRUCCIÓ DE L’OZÓ
  13. 13. 2. La contaminació atmosfèrica: el problema de l’ozó Augment de l’ozó troposfèric CAUSES L’ozó es genera arran del sòl, per la reacció de la llum solar intensa amb els òxids de nitrogen i amb els productes procedents de la combustió d’ hidrocarburs en els automòbils, les indústries i les calderes de carbó. CONSEQÜÈNCIES Provoca irritacions oculars i pertorbacions respiratòries. MESURES ➔ ➔ Complir els mínims de concentració d’òxids de nitrogen fixats per la Unió Europea. Espanya compta amb estacions de vigilància, que avisen la població quan se sobrepassen els límits màxims.
  14. 14. Contaminació ozó troposfèric
  15. 15. 2. La contaminació atmosfèrica: la contaminació urbana CAUSES És una boira formada per partícules de pols i fum en suspensió emeses pel trànsit i les calefaccions urbanes. Es forma sobre les grans ciutats, sobretot a l’hivern i en situació anticiclònica. A Espanya afecta el 89 % de les ciutats de més de 100.000 habitants. CONSEQÜÈNCIES ➔ ➔ Alteracions en les plantes i els edificis. Malalties respiratòries i cardíaques en les persones. MESURES ➔ ➔ ➔ Promoure l’ús del transport col·lectiu. Fomentar l’estalvi energètic. Llei de la qualitat de l’aire (2007): estableix un catàleg de substàncies contaminants i d’activitats potencialment contaminants i els adjudica límits d’emissió, vigila el seu compliment mitjançant avaluacions de qualitat de l’aire i estableix sancions per als infractors.
  16. 16. 2. La contaminació atmosfèrica: efecte hivernacle i canvi climàtic DEFINICIÓ Efecte hivernacle L’efecte hivernacle és una funció natural de l’atmosfera, realitzada pel vapor d’ aigua i gasos com el diòxid de carboni i el metà. Aquests gasos actuen com el vidre d’un hivernacle: deixen passar la radiació solar, però retenen part de la calor irradiada per la superfície terrestre evitant que escapi a l’espai exterior. Sense aquest efecte, la temperatura mitjana del planeta seria de -18ºC en comptes dels 15ºC actuals. CAUSES del canvi climàtic L’augment de les emissions de gasos amb efecte hivernacle fan que la quantitat de calor retinguda sigui major. Causes: ➔ Crema de combustibles fòssils (petroli, carbó): transport i activitat industrial. ➔ Incendis, desforestació, etc. CONSEQÜÈNCIES del canvi climàtic ➔ ➔ ➔ ➔ Augment global de la temperatura de la Terra, xifrat entre 1.1ºC i 6.4ºC per al segle XXI. Increment de fenòmens extrems, com sequeres i inundacions. Pujada del nivell del mar entre 18 i 59 cm per la fusió del gel polar. Reducció de la biodiversitat motivada per l’extinció d’espècies animals i vegetals.
  17. 17. 2. La contaminació atmosfèrica: efecte hivernacle i canvi climàtic MESURES ➔ ➔ ➔ ➔ ➔ ➔ ➔ El Protocol de Kyoto: l’any 1998 els països de la Unió Europea van signar aquest tractat, que obliga a reduir les emissions de sis gasos responsables de l’efecte hivernacle sobre els nivells de 1990 entre els anys 2008 i 2012. Acord de la Unió Europea: reduir un 20% les emissions de gasos d’efecte hivernacle sobre els nivells de 1990 entre els anys 2013 i 2020. Assignar quotes d’emissió de gasos amb efecte hivernacle. Abaixar els imposts als automòbils menys contaminants. Implantar normes per millorar l’eficiència energètica dels edificis. Fomentar les energies renovables. etc.
  18. 18. 3. La contaminació acústica DEFINICIÓ El renou ambiental es considera un contaminant atmosfèrics perquè, encara que no afegeix substàncies nocives a l’atmosfera, deteriora la qualitat ambiental. És la presència en l’ambient de renous i vibracions que originen molèsties, risc o dany a les persones, als béns o al medi ambient. CAUSES ➔ ➔ ➔ CONSEQÜÈNCIES Cefalees, fatiga auditiva, agressivitat i insomni. MESURES La Llei del renou, que obliga les grans ciutats a elaborar mapes de renou. Els municipis es divideixen en àrees acústiques en funció de l’ús predominant del sòl (residencial, industrial, etc.) i s’assignen a cada àrea uns valors màxims de renou. Les activitats noves que els superin no podran instal·lar-s’hi. Altres mesures: instal·lació de pantalles acústiques, clausura de locals, etc. Trànsit. Determinades activitats industrials. Diversos establiments urbans: discoteques, bars, comerços. sordesa, hipertensió, ansietat, cansament,
  19. 19. 4. Sobreexplotació i contaminació de les aigües La sobreexplotació de les aigües CAUSES Augment del consum per a usos agraris, urbans i industrials. CONSEQÜÈNCIES ➔ ➔ MESURES ➔ ➔ ➔ ➔ ➔ ➔ El cabal d’alguns rius descendeix a vegades per davall del nivell ecològic. Certs aiguamolls i aqüífers corren el risc de dessecació o de salinització per concentració de sals o intrusió marina. Foment de l’estalvi d’aigua. Millora dels regadius. Reparació de fuites. Reutilització de l’aigua depurada per al reg. Controlar les extraccions dels rius i aqüífers sobreexplotats. Espanya es va adherir al conveni internacional Ramsar, amb l’objectiu de protegir els aiguamolls i recuperar els que es troben degradats.
  20. 20. 4. Sobreexplotació i contaminació de les aigües La contaminació de les aigües CAUSES ➔ ➔ ➔ ➔ CONSEQÜÈNCIES MESURES L’activitat agrària abusa dels fertilitzants, que produeixen contaminació per nitrats i eutrofització de l’aigua, i llança purins ramaders. La indústria aporta productes tòxics i metalls pesants, que poden acumular-se en el teixit gras dels peixos i introduir-se en la cadena alimentària. El transport del petroli ocasiona abocaments intencionats pel rentatge dels tancs en alta mar, o accidents causants de marees negres. Les ciutats evacuen aigües fecals sense depurar o insuficientment depurades, i llancen fems en abocadors incontrolats on, en mesclar-se amb l’aigua de pluja, generen un líquid tòxic (lixiviat) que contamina les aigües superficials i els aqüífers. Pèrdua de qualitat de l’aigua, que afecta negativament els ecosistemes aquàtics i l’ús humà per a beure, per al bany, per a cuinar, etc.
  21. 21. 4. Sobreexplotació i contaminació de les aigües La contaminació de les aigües MESURES Pla nacional de qualitat d’aigües 2007-2015: ➔ Xarxes automàtiques d’informació i alerta sobre la qualitat de les aigües superficials i subterrànies. ➔ Construcció de depuradores en municipis petits. ➔ Millorar la depuració d’algunes instal·lacions ja existents. ➔ Recuperar les aigües degradades.
  22. 22. 5. Danys, alteració i destrucció de la vegetació ➔ Els danys en els boscos: ◆ Causes: ● Naturals: altes temperatures, dèficits hídrics, plagues d’insectes o fongs.. ● Humanes: contaminació atmosfèrica (pluja àcida). ◆ Conseqüències: Defoliació i decoloració dels arbres. ◆ Mesures: lluita contra les plagues, conservació genètica de les espècies en perill d’extinció, etc. ➔ L’alteració està motivada per la substitució de les espècies autòctones per unes altres d’elevat rendiment econòmic, que a vegades modifiquen negativament el sòl, cremen millor, i afecten la flora i la fauna de la zona. ➔ La desforestació o destrucció de la coberta vegetal: ◆ Causes: ◆ Conseqüències:
  23. 23. 5. Danys, alteració i destrucció de la vegetació La desforestació o destrucció de la coberta vegetal: CAUSES ➔ ➔ Les tales destinades a obtenir terres per al cultiu, pastures, residències, indústries i infraestructures. Els incendis forestals: alguns es produeixen per causes naturals però el 96% són provocats, per descuit o de forma intencionada. Incendis intencionats: ramaders que cerquen noves pastures, especuladors que volen sòls per a urbanitzar, compradors de fusta a baix preu, piròmans. CONSEQÜÈNCIES ➔ ➔ ➔ MESURES El Pla forestal espanyol per evitar els incendis: campanyes d’ informació i sensibilització, vigilància dissuasòria, increment de les penes per als causants, prohibició de requalificar els terrenys afectats durant trenta anys, neteja del sotabosc, reforestació amb espècies autòctones, etc. Increment de l’erosió del sòl. Increment de les emissions de diòxid de carboni. Pèrdua de la biodiversitat.
  24. 24. Desforestació És la destrucció de la coberta vegetal en una àrea extensa. Les causes són la tala de boscos o els incendis que es produeixen per causes naturals o de forma intencionada. Les conseqüències són l’erosió del sòl i la pèrdua de biodiversitat. Exemple: incendi d’Andratx a l’estiu del 2013.
  25. 25. 6. La contaminació, erosió i desertificació del sòl La contaminació del sòl CAUSES ➔ ➔ CONSEQÜÈNCIES El sòl adquireix característiques tòxiques, i perjudica la producció agrària i el valor econòmic del terreny. MESURES ➔ ➔ Abocaments industrials i urbans. Ús abusiu de fertilitzants químics i plaguicides en l’agricultura. Pla nacional de recuperació de sòls contaminats: obliga les empreses potencialment contaminants a emetre informes sobre l’estat del seu sòl i a descontaminar-lo si és el cas. Codi de bones pràctiques agràries i foment de l’agricultura ecològica.
  26. 26. 6. La contaminació, erosió i desertificació del sòl L’erosió i desertificació del sòl CAUSES ➔ ➔ Erosió natural: pendents pronunciats, aridesa i caràcter torrencial de les precipitacions. Erosió causada per l’acció humana: ◆ Desforestació. ◆ Algunes pràctiques agràries perjudiquen el sòl: cultiu sense descans suficient, excessiu pasturatge, abús de productes químics etc. CONSEQÜÈNC. Desertificació o destrucció de la capa fèrtil del sòl. A Espanya un 6% del sòl es troba desertificat i un 17.8% es troba en risc molt alt o alt. Les zones més afectades es localitzen en la costa mediterrània i en les valls del Guadalquivir i de l’Ebre, ambdues Castelles, Extremadura i Canàries. MESURES ➔ Projecte de lluita contra la desertificació a la Mediterrània (Nacions Unides) i Pla nacional contra la desertificació: estacions de seguiment de l’erosió i la desertificació, reforestació, gestió sostenible de les activitats agràries i dels recursos hídrics.
  27. 27. Desertització Procés de degradació del medi natural a causa de l’aridesa i/o l’acció humana (pràctiques agràries i ramaderes inadequades, incendis provocats, tala de boscos, sobreexplotació dels aqüífers ...). L’erosió extrema condueix a la pèrdua de la capa fèrtil del sòl. Exemples: Les zones més afectades es localitzen en la costa mediterrània i en les valls del Guadalquivir i de l’Ebre, Canàries, etc.
  28. 28. 7. Els residus sòlids urbans CAUSES Augment del consum i, per tant, de la generació de residus. CONSEQÜÈNC. ➔ ➔ ➔ MESURES Impacte ambiental: molts residus no són biodegradables. Existència d’abocadors incontrolats, que originen problemes sanitaris i contaminen el sòl i l’aigua. Els abocadors controlats són menys problemàtics, però també alteren el paisatge i contaminen per la incineració i la producció de fangs. Objectius del Pla nacional de residus urbans: ➔ Les anomenades “tres erres”: reduir, reutilitzar i reciclar. ➔ La recollida selectiva de residus en contenidors específics: vidre, cartró i paper, plàstic, metall, fusta, olis, piles, pneumàtics, vehicles, aparells electrònics, materials de construcció, etc. ➔ La valoració dels residus: ◆ Producció d’energia: biogàs, biomassa. ◆ La matèria orgànica fermentada s’utilitzarà per a produir compost. ➔ La seguretat de l’abocament: els abocadors incontrolats se segellaran i es recuperaran.
  29. 29. La Eurostat dio a conocer cuánto de los residuos municipales fue reciclado durante 2007 en los países de la Unión Europea. España se ubica en el octavo puesto en cantidad de residuos generados, que son 588 kilogramos de basura por persona. La media europea es de 522. Lo peor es que España no sólo es una de las naciones más generadoras de basura, sino que es una de las que menos recicló. En total, en la Unión Europea, se recicló el 40 por ciento de los residuos, pero en España sólo se recicló el 13 por ciento. El grueso de la basura española, uno 60 por ciento, terminó en vertederos.
  30. 30. Evolució de la generació de residus a Espanya
  31. 31. OBJECTIUS - La concentració del tractament de residus en un únic punt del territori. - La clausura i restitució dels abocadors municipals. - El foment del compostatge i del reciclatge de residus. - Un model de gestió sostenible de residus. Àrea de Gestió de Residus de Milà
  32. 32. L'Àrea de Gestió de Residus de Milà està constituïda per les següents instal·lacions: ➔ ➔ ➔ ➔ Planta de tractament mecanicobiològic: seleccionar el material no orgànic susceptible de ser reciclat i utilitzar la matèria orgànica per produir compost. Planta de selecció i condicionament de la recollida selectiva. Forn incinerador d'animals morts i materials específics de risc. Dipòsits controlats: l’abocador disposa de sistemes de control d’aigua i de gestió de lixiviats. Àrea de Gestió de Residus de Milà
  33. 33. PLANTA DE RECOLLIDA SELECTIVA Un cop han arribat a la planta es procedeix al condicionament de les diferents fraccions: ● Els envasos lleugers es classifiquen en les següents tipologies: PET (Politereftalat d'etilè), PEAD (polietilè d'alta densitat) natural, PEAD color, PEBD (polietilè de baixa densitat), brics i llaunes d’acer i d’alumini. Posteriorment són premsats, embalats i enviats a reciclador fora de l’illa. ● El paper/cartó és premsat i enviat a reciclador. ● El vidre s'envia directament a reciclador. http://www.riemenorca.org/Contingut.aspx?IdPub=2780 Àrea de Gestió de Residus de Milà
  34. 34. Reciclatge Procés industrial que consisteix en utilitzar part dels residus que generem (paper, plàstic, vidre, cartró, llaunes, etc.) com a primera matèria per a fabricar altres productes i materials després d’un tractament adequat. Requereix fer una recollida selectiva dels residus. Exemples: ➔ Plàstic reciclat: bolígrafs, bancs i taules, polartec, etc.
  35. 35. 8. La reducció de la biodiversitat CAUSES ➔ ➔ ➔ Alteració dels hàbitats naturals. Fragmentació dels hàbitats naturals mitjançant les infraestructures de transport, que impedeixen els desplaçaments habituals. La selecció genètica practicada per l’agricultura i la ramaderia en favor de les espècies més rendibles. CONSEQÜÈNCIES Algunes espècies es troben amenaçades i en perill d’extinció (ós bru, linx ibèric) o en risc de desaparició. A les Illes Balears, entre altres: ferreret, eriçó, tortuga, àguila peixatera. MESURES S’ha elaborat un catàleg nacional d’espècies amenaçades, a fi de protegir-les i d’adoptar mesures per a salvaguardar els seus ecosistemes.

×