1. influència del medi

2,667 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
2,667
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1,944
Actions
Shares
0
Downloads
5
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

1. influència del medi

  1. 1. El medi natural influeix en l’activitat humana en un doble vessant: positiu, a través dels recursos que proporciona; i negatiu, com a risc per a la vida i per al benestar INFLUÈNCIA DEL MEDI EN L’ACTIVITAT HUMANA
  2. 2. CONCEPTES Desastre natural Sequera Depuració d’aigües Transvasament entre conques
  3. 3. 1. El medi natural com a recurs 1.1. El relleu com a recurs. 1.2. El clima com a recurs. 1.3. L’aigua com a recurs. 1.3.1. L’ús de l’aigua. 1.3.2. El balanç hídric. 1.3.3. Les obres hidràuliques. 1.3.4. La política hidràulica. 1.4. La vegetació com a recurs.
  4. 4. 1. El medi natural com a recurs: el relleu ➔ Influeix en els assentaments. ➔ Intervé en l’activitat agrària: les zones planes i baixes ofereixen millors condicions que les elevades i amb forts pendents. ➔ Proporciona recursos minerals i energètics: els relleus primaris aporten carbó i minerals, mentre que les conques terciàries subministren minerals de pedrera. ➔ Afecta les comunicacions: la disposició perifèrica del relleu muntanyós dificulta les comunicacions entre la Meseta i el litoral. Els pendents exigeixen la realització d’obres costoses, com ara túnels i viaductes, que incrementen el temps i el cost del transport. ➔ Les peculiaritats del relleu poden constituir un atractiu turístic.
  5. 5. 1. El medi natural com a recurs: el clima ➔ El clima influeix en la distribució de la població i en l’hàbitat. La població evita les zones amb climes adversos, com els de muntanya o els de sequera extrema, que presenten les densitats demogràfiques més baixes d’Espanya. ➔ El clima exerceix un notable influx en l’agricultura, perquè els cultius requereixen unes condicions tèrmiques i pluviomètriques molt concretes. A Espanya aquestes no resulten molt favorables: intensa insolació, gelades, tempestes, sequera, etc.També hi ha àrees en què la suavitat tèrmica afavoreix certes produccions agràries molt rendibles econòmicament (olivera, vinya). ➔ L’atmosfera aporta fonts d’energia renovable i netes. El vent genera electricitat en les centrals eòliques. L’elevada insolació subministra energia tèrmica per a ús domèstic i energia elèctrica per a ús industrial. Els rius cabalosos i regulars proporcionen electricitat a les centrals hidràuliques. ➔ El clima intervé en diverses activitats del sector terciari. El turisme en algunes regions es basa en el clima, com el de sol i platja, i el de neu.
  6. 6. 1. El medi natural com a recurs: l’aigua ➔ ➔ EL CONSUM D’AIGUA A Espanya, el consum d’aigua per persona està entre els més alts d’Europa i del món: 160 l / habitant /dia. El consum d’aigua per sectors es reparteix de la següent manera: Regadiu agrari Resta de sectors econòmics Consum municipal Consum domèstic Altres 80,22 % 4,61 % 1,65 % 13,22 % 0,29 % EL BALANÇ HÍDRIC A Espanya, els recursos hídrics procedeixen sobretot de les precipitacions, que alimenten les aigües superficials i els aqüífers. Del seu volum total només queda disponible un 32 % a causa de la forta evaporació, i d’aquest volum s’aprofita menys de la meitat. Encara que aquesta quantitat és encara superior a la demanda d’aigua, hi ha un dèficit hídric.
  7. 7. 1. El medi natural com a recurs: l’aigua CAUSES DEL DÈFICIT HÍDRIC ➔ La irregular distribució dels recursos. Els rius presenten una forta irregularitat estacional i interanual: Conques amb clars excedents: nord, Duero, Tajo i Ebre. Conques amb equilibri entre recursos i demanda: Guadiana, Guadalquivir i Pirineu Oriental. Conques amb dèficit: Xúquer, Segura, Sud. ➔ ➔ La irregular distribució de la demanda. La insuficiència dels embassaments i les pèrdues d’aigua.
  8. 8. 1. El medi natural com a recurs: l’aigua CAUSES DEL DÈFICIT HÍDRIC ➔ La irregular distribució de la demanda. Aquesta es concentra en l’àrea de major dinamisme econòmic i demogràfic, l’arc mediterrani, els recursos del qual són escassos. ➔ La insuficiència dels embassaments i les pèrdues d’aigua. L’aigua emmagatzemada en els embassaments no és suficient per a cobrir una demanda en alça. A aquest problema se sumen les importants pèrdues anuals d’aigua, motivades per l’ús de sistemes de reg inadequats i per les fuites de les conduccions.
  9. 9. 1. El medi natural com a recurs: l’aigua LES OBRES HIDRÀULIQUES ➔ Les obres per millorar la qualitat de l’aigua són les plantes potabilitzadores, que tracten les aigües que s’han de beure, i les plantes depuradores, que tracten les aigües residuals per evitar que contaminin. ➔ Les obres per a regular els recursos hídrics: ◆ Els rius s’han transvasaments. ◆ regulat mitjançant embassaments, canals i Altres recursos hídrics: llacs, aqüífers, aigua de la mar i aigua salobre (dessaladores).
  10. 10. 1. El medi natural com a recurs: l’aigua LES OBRES HIDRÀULIQUES que afecten als rius ➔ Els embassaments són grans extensions d’aigua emmagatzemada artificialment darrera una presa. A Espanya hi ha més de 1.000 embassaments, els privats es destinen a la producció elèctrica, i els estatals a assegurar l’abastament agrari, urbà i industrial. A més, serveixen per a regular el cabal dels rius i evitar inundacions. Principals problemes relacionats amb els embassaments: ◆ L’acumulació de sediments en disminueix la capacitat (rebliment). ◆ Inviabilitat per insuficiència d’aigua o per la forta evaporació. ◆ Alteracions socials per la inundació de valls, pobles i terres d’ús agrari. ◆ Alteracions ambientals, en modificar les condicions ecològiques dels éssers vius aquàtics.
  11. 11. 1. El medi natural com a recurs: l’aigua LES OBRES HIDRÀULIQUES que afecten als rius ➔ Els canals de distribució o conduccions d’aigua sumen més de 15.000 km. El seu principal problema és l’antiguitat o el mal estat de molts de trams, causants de fuites que suposen pèrdues d’aigua quantioses (20 % el 2006). ➔ Els transvasaments són transferències d’aigua entre conques excedentàries i deficitàries. En l’actualitat en funcionen 38, entre els quals destaca el del Tajo-Segura.
  12. 12. 1. El medi natural com a recurs: l’aigua ALTRES RECURSOS HÍDRICS ➔ Alguns llacs pirinencs, localitzats a més de 2.000 m d’altitud, s’aprofiten per a produir energia hidroelèctrica. ➔ Els aqüífers s’aprofiten mitjançant pous i galeries per a usos agrícoles, industrials i urbans, especialment al sud i a l’est peninsular, Balears i Canàries. ➔ L’aigua de la mar i l’aigua salobre, subterrània o no, s’aprofiten mitjançant la tècnica del dessalatge. En aquesta tècnica, Espanya ocupa el primer lloc de la Unió Europea i el vuitè del món, amb més de 700 plantes l’any 2006. Les dessaladores es localitzen en les zones de més escassetat de recursos hídrics: Canàries, Balears, Ceuta, Alacant, Múrcia i Almeria. Els seus principals problemes són l’elevat consum energètic i l’eliminació de la salmorra.
  13. 13. 1. El medi natural com a recurs: l’aigua LA POLÍTICA HIDRÀULICA Té dos fins principals: la regulació i la gestió dels recursos hídrics. ➔ La regulació dels recursos hídrics: La legislació sobre l’aigua ◆ LLEI D’AIGÜES d’Espanya: La planificació hidrològica tindrà per objectius generals aconseguir el bon estat ecològic del domini públic hidràulic i la satisfacció de les demandes d’aigua, l’equilibri del desenvolupament regional i sectorial, incrementant les disponibilitats del recurs, protegint-ne la qualitat, economitzant-ne l’ús i racionalitzant-ne els usos, en harmonia amb el medi ambient i amb els altres recursos naturals. ◆ DIRECTRIU MARC DE L’AIGUA de la Unió Europea: En virtut d’aquesta directriu, i fins el 2020, els estats de la UE es comprometen a impulsar mesures per aconseguir el bon estat ecològic de les aigües i una qualitat que permeti la supervivència i el manteniment dels ecosistemes, el subministrament per a beure i per a altres necessitats econòmiques i l’atenuació dels efectes adversos de les inundacions i sequeres.
  14. 14. 1. El medi natural com a recurs: l’aigua LA POLÍTICA HIDRÀULICA ➔ La gestió dels recursos hídrics: la planificació hidrològica. ◆ Plans hidrològics de conca: determinen les necessitats i les obres de cada conca. ◆ Pla hidrològic nacional: coordina els plans de les conques i dissenya les actuacions generals. Objectius: ● Aconseguir l’autoabastament hídric de cada conca, eliminant la dependència del clima i de l’abastament extern: ◆ ◆ ● ● ● Realització de noves obres hidràuliques: construcció de plantes dessaladores en el litoral mediterrani. Millor aprofitament dels recursos existents amb mesures com la reparació de xarxes, la reducció del consum, la millora del regadiu i la reutilització de l’aigua depurada per al reg. Aconseguir una bona qualitat de l’aigua, per açò es milloraran les potabilitzadores, es construiran depuradores i es recuperaran els sistemes hídrics deteriorats. Prevenir les inundacions i sequeres mitjançant el condicionament dels llits i la reforestació de les riberes. Impulsar la investigació i la innovació tecnològica
  15. 15. Cicle artificial de l’aigua
  16. 16. 1. El medi natural com a recurs: la vegetació ➔ Proporciona recursos: aliments, matèries primeres per a la indústria (tèxtil, construcció, moble, paper, etc.), subministra fonts d’energia (carbó, llenya) i constitueix un recurs per a l’oci i l’esplai. ➔ Contribueix a la protecció i millora del medi ambient: redueix la contaminació atmosfèrica, actua com a pantalla contra el renou, mitiga l’evaporació, redueix el risc d’inundacions, protegeix el sòl, col·labora a la fertilitat dels sòls.
  17. 17. 2. Els riscs naturals Els riscs naturals són trets ambientals que amenacen el benestar o la vida humana per les conseqüències catastròfiques que poden produir. Els més freqüents a Espanya són d’origen geològic i climàtic, i poden ocasionar quantioses pèrdues humanes i materials, com ara danys en infraestructures, edificis i collites. 2.1. Els riscs geològics. ➔ Els sismes. ➔ Les erupcions volcàniques. ➔ Els moviments de vessant. 2.2. Els riscs climàtics. ➔ Les inundacions. ➔ Les sequeres. 2.3. Les actuacions enfront dels riscs naturals.
  18. 18. Desastre natural Fenòmen extrem i de caràcter imprevisible, que amenaça el benestar o la vida humana per les conseqüències catastròfiques que pot produir. Els més freqüents a Espanya són d’origen geològic (sismes) i climàtic (sequera, inundacions), i poden ocasionar quantioses pèrdues humanes i materials (danys en infraestructures, edificis i collites). Exemples: Terratrèmol a Lorca (Múrcia) el 2012.
  19. 19. 2. Els riscs naturals: geològics Els riscs geològics procedeixen de l’interior de la Terra, en forma de sismes i d’erupcions volcàniques; o de l’exterior, com els moviments de vessant. ➔ Els sismes o tremolors de terra es deuen a la posició de la península Ibèrica en la zona de contacte entre les plaques africana i euroasiàtica, per la qual cosa amenacen principalment el sud i el sud-est peninsular. De forma secundària, afecten els Pirineus i Catalunya, on estan motivats pels moviments d’assentament de la serralada, que encara no han finalitzat. ➔ Les erupcions volcàniques es limiten a les illes canàries de la Palma, el Hierro, Tenerife i Lanzarote.
  20. 20. 2. Els riscs naturals: geològics ➔ Els moviments de vessant són ràpids desplaçaments de grans masses de terra o de roques per un vessant. Poden ser de dos tipus: ◆ Els lliscaments són propis de regions humides amb forts pendents coberts per herba o prats, que no subjecten prou un sòl saturat per pluges fortes. Poden produir-se a partir d’un horitzó argilós del sòl o d’una fractura del vessant. ◆ Els despreniments tenen lloc en vessants en el cim dels quals es produeixen fractures de roques. Els fragments trencats roden pel vessant; s’acumulen en el lloc on se suavitza la inclinació, i poden desprendre’s si es produeixen tensions locals (congelació, infiltració d’aigua, etc.)
  21. 21. 2. Els riscs naturals: climàtics Els riscs climàtics més freqüents són les inundacions i les sequeres: ➔ Les inundacions estan motivades per intenses precipitacions caigudes en poc temps o per la ràpida fusió de la neu. Afecten principalment les façanes mediterrània i cantàbrica. ➔ Les sequeres són dèficits pluviomètrics temporals i prolongats respecte a les precipitacions mitjanes d’un territori. Incideixen sobretot al sud i sud-est peninsular. A Espanya, en el segle XX, hi va haver escassetat de precipitacions un de cada quatre anys i sequeres severes una vegada cada onze anys. Altres riscs climàtics menys freqüents són el calabruix (pedra), les tempestes amb gran aparell elèctric, les onades de fred, els temporals de neu, les onades de calor i els temporals de vent.
  22. 22. Sequera Falta d’aigua i humitat a causa de dos factors: l’escassetat o insuficiència de precipitacions i les temperatures elevades. Una característica important del clima mediterrani és la sequera estival (tres o quatre mesos amb precipitacions inferiors a 30 mm). Exemples: Les zones que pateixen més sequera són el sud-est peninsular i les Illes Canàries.
  23. 23. 2. Els riscs naturals LES ACTUACIONS ENFRONT DELS RISCS NATURALS ➔ La construcció d’infraestructures: ◆ Drenatge, plantació d’arbres i reforç dels vessants. ◆ Reforestació i condicionament dels llits dels rius. ◆ Obres hidràuliques per a controlar les inundacions i pal·liar la sequera. ➔ La creació de sistemes de previsió i de vigilància: xarxes de vigilància sísmica, volcànica i hidrològica. Plans de gestió de la sequera. ➔ Les accions d’emergència per a protegir la població quan es produeix un fenomen extrem. A Espanya, aquestes accions les coordina Protecció Civil. ➔ La prevenció de riscs: establiment de normes que l’evitin, educació i informació a la ciutadania.

×