«Vixca Lo Regne de Valéncia!», reportatge sobre blaverisme

1,518 views

Published on

Reportatge polític de 8 pàgines que analitza, explica i aprofundeix -amb cròniques, cronologies i entrevistes- en el fenomen del blaverisme, l'extrema dreta del País Valencià.

Vídeos de la commemoració del 15è aniversari de la mort de Guillem Agulló: https://www.youtube.com/playlist?list=PL862D5DF814A93DE8

Published in: News & Politics, Travel, Business
1 Comment
1 Like
Statistics
Notes
No Downloads
Views
Total views
1,518
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
61
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
1
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

«Vixca Lo Regne de Valéncia!», reportatge sobre blaverisme

  1. 1. REPORTATGE / 15 anys de l’assassinat de Guillem Agulló SÒNIA SERRA I BAGUDANCH // L’anticatalansime al País Valencià Vixca Lo Regne de Valéncia! F renar catalanisme. l’avenç del Aquest Juan García Sentandreu és C oalició Valenciana (CV) va obtenir 17.331 vots en les eleccions és el principal objectiu del el president autonòmiques de l’any passat. Va ser el blaverisme, l’anticatalansime de Coalició quart partit més votat al País Valencià, per valencià. Aquesta és la seva Valenciana, davant d’Esquera Republicana. El mateix principal raó de ser; el motiu un dels partits va passar a les eleccions municipals del de la seva existència; el que més 2007. En canvi, a les espanyoles del 9 de motiu de la seva lluita. esdeveniments març passat CV va baixar fins als 5.424 El periodista, lúdico-socials vots, situant-se al número nou dels llistat escriptor i estudiós del registra al de partits. blaverisme Francesc Viadel, País Valencià. Si a les eleccions autonòmiques autor de No mos fareu Organitza sumem els vots de Coalició amb els catalans -la consigna blavera actes a d’Unió -que es va presentar conjuntament per excel·lència-, assenyala l’engròs amb Los Verdes Ecopacisfistas- ens surt els tres aspectes més com grans un total de 40.000 vots i escaig de caràcter destacats del blaverisme: menjades, blaver. UV havia estat el partit emblema del el seu fort component manifestacions blaverisme des de la Transició. Tanmateix, xenòfob, la radicalitat del seu en contra de el Partit Popular li ha anat arrabassant els nacionalisme espanyol i el seu la intromissió vots. A més, des del sorgiment l’any 2004 antiintel·lectualisme. de Catalunya de Coalició Valenciana l’epicentre blaver Viadel es mostra contundent: i en defensa ha anat desviant-se cap a l’organització “El blaverisme, en tant que de la llengua liderada per Juan García Sentandreu. moviment social i polític, ha valenciana o Dos dels principals objectius de estat l’instrument més eficaç concerts en Coalició Valenciana són aturar l’avenç del del nacionalisme espanyol a castellà de catalanisme i aconseguir la recuperació de terres valencianes. Ha estat triunfitos. // la llengua valenciana. Els fruits que hagi una de les avantguardes més COALICIÓ pogut recol·lectar Coalició Valenciana, eficaces al conjunt de l’Estat VALENCIANA nascuda el 2004, es deuen tots al cap espanyol en la defensa Juan García Sentandreu, ànima i figura del principi de la radical del partit. Sentandreu és l’artífex de totes unitat d’Espanya lligada les mobilitzacions socials en defensa a un uniformisme cultural de la llengua valenciana i contra les intransigent”. intromissions catalanes que protagonitza Sembla clar, per Coalició. tant, contra qui actua el Brines descriu així la trajectòria blaverisme, un moviment de Sentandreu: “L’advocat Juan García aquest, que neix polític Sentandreu és l’actual figura màxima de per fer-se social. Al País l’anticatalanisme al País Valencià. D’antiga Valencià existeixen diversos militància falangista, va ser un estudiant partits polítics inscrits al mediocre que va trigar nou anys per a Registre de Partits Polítics treure’s la carrera. Des que va acabar, del Ministeri de l’Interior -sis- ha intentat buscar un lloc a la política que s’emmarquen a les tesis Antecedents exhaustiu treball de recerca forma d’evitar el contagi Valencià. Paradoxalment, i enceta un interessat valenciana de la mà de l’anticatalanisme. del blaverisme. Poden tenir Però d’on prové sobre el fenomen que ell català: “Arriba un moment aquells que eren acusats discurs anticatalanista al Com que a Unió Valenciana no el volien, va ideals diferenciats o abraçar l’anticatalanisme valencià? mateix es va encarregar de en què les forces centralistes de vendre’s a l’or català, es que vestiran amb tot un buscar empara al Grup Acció Valencianista tant la dreta com l’esquerra, I el més important, com ha donar-li forma de pàgina web emanades de la capital de venien a ells mateixos a l’or seguit de tesis històriques (GAV), on arribà a ser president. Aprofitant- però tenen un horitzó comú: arrelat a la societat? sota el nom d’Antiblavers. l’Estat espanyol fan creure al madrileny”, apunta Brines. i científique amb les quals se de la desfeta d’UV, intenta a hores d’ara esborrar qualsevol petjada Lluís Brines és info. Brines afirma que va poble valencià que existeix un D’aquesta manera, Madrid pretendran justificar i fer captar les restes del partit a través d’una de catalanisme al País advocat i historiador del ser Madrid qui es va inventar imperialisme català que pretén s’aprofita de la rivalitat oficial l’anticatalanisme. formació de caràcter clarament ultradretà Valencià. blaverisme; autor d’un l’anticatalanisme com a conquerir i annexionar el País entre Barcelona i València Per a Brines en són quatre: que es diu Coalición Valenciana”. - 1930. Lo perill català, - Blasquisme (de Vicente - Nosaltres els valencians, - 1980. Casp i Adlert: Llengua - Fernando Abril (1936-1998): “El - Emilio Attard (1915-1997): Ideòleg - Manuel Broseta (1932- - Juan Ferrando (1926-2007): Josep Maria Bayarri Blasco Ibáñez): Republicanisme Joan Fuster. Època valenciana oposada a les normes catalanisme a València és un càncer de l’anticatalanisme des de Las 1992): Elaboració doctrinal del Col·laborà activament amb el (1886-1970). espanyolista i anticatalanista. d’intel·lectuals com Enric Valor fabrianes. Creació Normes del que s’ha d’extirpar”. Impulsor de Provincias. Possible inventor del blaverisme a través de la UCD i GAV i protegí ultradretans violents o Manuel Sanchis Guarner. Puig (secessionisme) l’anticatalanisme durant la Transició. terme ‘Comunidad Valenciana’ de Las Provincias. anticatalanistes
  2. 2. REPORTATGE / 15 anys de l’assassinat de Guillem Agulló SÒNIA SERRA I BAGUDANCH // L’anticatalansime al País Valencià ’existència d’una suposada llengua valenciana diferent a la catalana -i que el suposat imperialisme català malda per fer desaparèixer-, el fet que a l’Edat Mitjana existissin denominacions locals per a la llengua -cosa molt normal a Europa, destaca Brines-, l’existència d’una bandera valenciana diferent de la catalana -la de la franja blava, d’aquí el nom del moviment- i el fet que després de la Reconquesta de Jaume I bona part dels repobladors del País Valencià fos de procedències no catalanes. blava de la qual és el màxim D’aquesta manera Tal com recorda manifestació pel 19 de febrer signe d’identitat blaver-, va ser com el PP va arribar Viadel en el seu llibre, “milers del 2005. 3.000 persones Prevenir la malaltia es va oficialitzar el nom de a la Generalitat Valenciana de persones, atentament es van reunir per reclamar Aquestes tesis “Comunitat Valenciana” i es el 1995. Tot i mantenir una escortades per un servei la dissolució de l’AVL. El catalanofòbiques es van va donar categoria de llengua postura centralista (amb de seguretat muntat amb líder de CV denunciava accentuar després de al dialecte valencià. Madrid) i gens favorable simpatitzants del partit que l’Acadèmia feia el joc la mort de Franco amb al poder valencià propi, ha d’extrema dreta España al tripartit català alhora que l’eclosió dels nacionalismes. Juan García Sentandreu, María Consuelo Reyna i Fernando Sánchez Dragó. L’escriptor i presentador de Blaverisme i PP reconegut i oficialitzat la unitat 2000, tingueren ocasió de acusava els acadèmics i al A Madrid els preocupava televisió que va venir expressament de Madrid per assistir a la presentació d’un llibre del líder de CV. Dragó Fou en aquest context de la llengua a través de desfogar-se a pler contra mateix president Francisco també va convidar Sentandreu al seu programa de Televisió Espanyola // LLUÍS BRINES el nacionalisme català atès quan aparegué el primer l’Acadèmia Valenciana de la Carod, Zapatero, l’AVL, el Camps de trair el poble que Catalunya era un dels partit polític estrictament Llengua (AVL), tot i eventuals PSPV i fins i tot contra el valencià. L’APUNT HISTÒRIC blaver: Unió Valenciana, condescendències als PP”. principals motors econòmics la Barcelona envejosa. de l’Estat. Brines puntualitza: Els mitjans de comunicació i “Reyna jugava amb amb l’anticatalanisme i el regionalisme com a eixos secessionistes. L’any 2006 I, de nou, els mitjans “Però els empipava encara aquestes visions talment es van mantenir negociacions de comunicació tenen més que es produís un el discurs anticatalanista com una deessa capaç de fonamentals. UV va aprofitar entre la Generalitat de l’última paraula. El dia de contagi del nacionalisme moldejar la realitat a pler la infraestructura del Grup Catalunya i Zaplana i Aznar la manifestació Canal 9, la d’Acció Valencianista (GAV) per tal d’assolir un acord que M català al País Valencià, car ort el dictador, calia fins a esdevenir totalment televisió pública valenciana, col·laboradors, no tan sols el País Valencià era un altre blava”, relata Viadel, que -grup fundat el 1977-, en va acabar amb la cració d’un passà de puntetes per aturar no ja les van fer de l’anticatalanisme dels motors econòmics de afegeix que es “va arribar l’aspecte social, i d’Alianza ens com l’AVL, que reconeixia sobre de la concentració de aspiracions catalanes, una implacable croada l’Estat espanyol. I si s’unien a uns límits insuportables Popular (AP) en l’aspecte la unitat lingüística. Pujol feia Sentandreu, minimitzant- sinó el contagi d’aquestes en la qual s’ignoraven Catalunya i el País Valencià, de violència i manipulació polític. pública la participació de la i ridiculitzant-la. Per altra cap al sud. Fou llavors deliberadament les mínimes junts representarien al informativa que era el que L’any 1991, aquest Francisco Camps mentre que banda, el president de la quan l’Estat espanyol regles de l’ètica periodística voltant d’un terç de la riquesa mantenia viu el conflicte partit assolí el seu sostre Zaplana negava que hagués Generalitat Valenciana va posar fil a l’agulla per o la moral política, sinó que econòmica de l’Estat”. valencià”. El Diario de electoral, arribant a 7 regidors negociat mai res amb Pujol. Francisco Camps procurà aconseguir que el País l’ampliaren a la persecució Franco va morir el Valencia -ja desaparegut- a l’Ajuntament de València El conflicte lingüístic portaria que el diari Las Provincias Valencià jugués al bàndol de personatges públics, 1975, però la democràcia no i el Valencia Hui són i set diputats autonòmics. cua anys després en el si del li publiqués aquell mateix de Madrid, i si podia ser actuacions o fets, en funció va arribar immediatament. els successors de Las El dirigent d’UV Vicente PP. Una cua que beneficiaria dia una entrevista en la que de manera confrontada a no sempre d’objectius Va caldre un període provincias de l’era Reyna. González Lizondo es va el discurs blaver. Tant és acusava el govern espanyol Catalunya millor. Fou així purament ideològics”. Això preconstitucional en què Com és que la quedar a les portes d’assolir així que la manifestació d’estar condicionat per un com Madrid va posar en és el que explica Francesc els càrrecs públics de la societat s’avenia a aquest l’alcaldia de València, i no convocada per Sentendreu el grup radical, en al·lusió a marxa tots els recursos Viadel, que ha analitzat dictadura es resistien a deixar statu quo? Viadel té tingué més remei que cedir- 27 de novembre de 2004 sota Esquerra Republicana”. que va tenir a mà. Un dels detalladament l’època de el poder. Al País Valencià l’explicació: “Una societat la a Rita Barberà (PP). el lema “No a la intromissió El conflicte lingüístic més importants (juntament Las Provincias a mans va començar l’anomanda més culta i amb un teixit Des d’aleshores la dreta de Catalunya i en defensa de portaria l’exfalangista amb les falles i el futbol) de Reyna. El periodista Batalla de València, una de cívic fort potser no hauria valenciana s’ha estructurat al la llengua valenciana” fou un Juan García Sentandreu eren, evidentment, els n’extreu aquesta conclusió: les etapes més violentes permès els linxaments voltant del Partit Popular. èxit rotund. a convocar una nova mitjans de comunicació. “Mai un mitjà havia servit i crispades de la història Per aconseguir tan reaccionàriament per informatius sistemàtics del moderna valenciana. l’expansió de configurar un realitat a diari o les campanyes de La Batalla de València l’anticatalanisme es van mid de les obsessions desestabilitació social que Sentandreu: “El tripartit catala tenir com a conseqüència servir bàsicament d’un i interessos de la seua somogueren la ciutat de no pot vindre a la Comunitat la versió final de l’Estatut diari: Las Provincias directora i dels poders que València sota la dictadura Valenciana a dirmos com d’Autonomia de 1982: la de l’era Reyna. María servia”. D’aquesta manera mediàtica de Reyna”. es nomena nostra llengua” senyera quatribarrada de la Consuelo Reyna fou s’anà introduint per la força Viadel conclou: [Es respecten les normes Corona d’Aragó -oficial al País directora del rotatiu des la imatge d’una València “Fixa’t si era cínica aquesta blaveres] Valencià entre 1978 i 1980, del 1978 fins al 1999. catalanitzada, envilida pel senyora, que s’atrevia a amb l’escut del Consell al rebaixar el seu càrrec al Segons CV, la manifestació “Las Provincias, centralisme roig, assetjada de ‘correctora d’estil’”. del 27 de novembre de 2004 mig- canvià per la senyera de Reyna i els seus per les mans negres de va reunir 300.000 persones // la ciutat de València -la franja COALICIÓ
  3. 3. REPORTATGE / 15 anys de l’assassinat de Guillem Agulló Blaverisme i extrema SÒNIA SERRA I BAGUDANCH // L’anticatalansime al País Valencià “Crec que en termes de 600 agressions feixistes Violència blavera L voluntat ningú pot tindre el ’Informe Raxen recull més mínim dubte sobre la qualsevol tipus d’odi que meua persona i sinceritat. Tingam paciència i seguim lluitant. El futur és nostre” dreta: complicitat o E l “Moviment contra la intolerància” és una plataforma espanyola que lluita contra el racisme i la violència. Cada any publica quatre números del conegut Informe Raxen, un contingui l’ús de la força. Violència racista, xenòfoba, homòfoba, islamòfoba, en confrontació? document que ofereix informació detallada de les agressions “Coalició Valenciana és una el futbol, vandàlica... Però feixistes que han succeït a l’Estat espanyol en tres mesos. resposta d’oposició social com és la violència amb un L’informe s’estructura en comunitats autònomes, de les quals nascuda del teixit més sensible rerefons polític? el País Valencià és la que més agressions registra. A principis del poble valencià al projecte Els atacs per d’aquest any l’ONG “Moviment contra la intolerància” va L de creació de l’Euroregió o motius polítics comprenen ’escriptor Francesc Viadel Acció Valencianista (GAV). pretensió del blaverisme per publicar un informe especial des d’on feia balanç de l’any 2007 Països Catalans per part de des de boicots a actes o Catalunya” insisteix a destacar un “Aquest és un grupuscle garantir el seu espai a través en matèria d’agressions per motius de racisme i intolerància. aspecte de l’anticatalanisme: radical, sovint violent, que dels mitjans de comunicació. manifestacions, pintades a L’informe conclou que el País Valencià va patir unes 600 “El blaverisme no tan sols acumula com ningú totes les En aquest sentit, el GAV fa locals o seus, amenaces, “Jo no crec en el nacionalisme. agressions -denunciades- per part de l’extrema dreta; la xifra És més, pense que és un recelà rabiosament de obsessions, mites i objectius ús de la revista Som per fer intimidacions i pallisses que més elevada de tot l’Estat espanyol. “Moviment contra la concepte incompatible amb la democràcia, sinó que del vlaverisme integrista”, oberta apologia de tots els moltes vegades es cometen intolerància” elabora els estudis gràcies a les subvencions del el foralisme i que arrencaria la darrere del seu regionalisme resumeix Viadel. actes violents que comet. amb armes. Ministeri de Treball espanyol i al Fons Social Europeu. nostra comunitat d’una realitat sentimetnal, del seu Brines descriu aixó En un número Per altra banda, cal Fruit d’aquesta conjuntura, va néixer a finals de l’any superior que és Espanya” antinacionalisme, ocultava l’agrupació: “El GAV és de la seva revista oficial ressenyar que la violència passat el col·lectiu Acció Popular contra la Impunitat, format també un antiautonomisme el grup que ha fet la feina Som que va sortir en motiu practicada per l’extrema “Espanya està en perill. Hi ha per partits polítics, ajuntaments, col·lectius socials i ONGs. furibund”. bruta del blaverisme des dels 25 anys de creació dreta no es pot catalogar “Les eleccions del 9 de març un xantatge a l’Estat que no Aquesta plataforma té com a objectiu combatre la impunitat Actualment el de la transició. Des de la del grup, es va pubicar un de manera tan senzilla, no les va guanyar ni el PP ni acabarà en negociació sinó en que regna al País Valencià contra aquestes accions: “Quan balverisme està estructurat transició fins ara, i amb una article polèmic. Es titulava atès que sovint es coordina el PSOE, sinó Convergència i secessió” les víctimes perden la por i decideixen denunciar, es troben en uns sis partits polítics total i vergonyosa impunitat “25 anys 25 accions” i s’hi entre ella. Cada grup no Unió, o sigui, Catalunya” amb la indefensió més absoluta a nivell jurídic i polític. Primer “Ha arribat el moment de registrats i prop d’una policial i judicial, aquest grup s’enumeraven les principals té un objectiu diferenciat, perquè l’acció policial és més aviat escassa contra els grups “La llengua valenciana i la plantejar una solució genuïna, desena de grups i entitats ha realitzat innombrables actuacions violentes en les sinó que tot allò que sigui agressors, que són posats en llibertat encara que hagin catalana tenen un tronc comú jove, preparada i audaç que defensen i lluiten per les pintades, actes vandàlics, que el GAV havia particpat diferent al que ells defensen estat apunt de matar la seua víctima. I en segon lloc, perquè que és el llatí. Nosaltres la que defensi els interessos tesis blaveres. L’associació amenaces, agressions i actes “com a resposta a l’agressió és susceptible de rebre. conservem i la parlem des de d’aquesta comunitat i els es reduïx el tema a baralles juvenils i s’amaga una realitat que més bé sintitetiza el que en definitiva violents”. catalanista”. El blaverisme, com sempre i ells la van arraconar conciliï amb els interessos preocupant. D’aquesta manera, s’imposa una doble condemna apuntava Viadel és el Grup És coneguda la a moviment social amb un fins fa dos segles” generals d’Espanya”. a la víctima, que se sent desemparada i desprotegida per qui, bon nombre de grups socials en teoria, hauria de vetllar pels seus drets”. Acció Popular i associacions activistes, contra la Impunitat confessa conèixer molts més casos que té a les seves esquenes no han estat denunciats per por. Sentandreu va “créixer esforços en intentar una llarga trajectòria de EL RETRAT successos violents. públicament sota l’ampla parasitar les restes d’Unió No el fareu català ombra de la directora de amb l’objectiu de garantir La xarxa de Casals Jaume I del País Valencià Lluís Brines recorda Las Provincias, María l’expansió del seu partit, (ACPV), repartits per tot el territori, és un dels que “si ells [els blavers] J uan García Sentandreu és un home atemoridor en el discurs. Format Consuelo Reyna, just quan el president Eduardo Coalició Valenciana. Una antropofàgia principals objectius del Grup Acció Valencianista // LLUÍS BRINES no hagueren cremat la senyera quatribarrada del Consell Preautonòmic, Zaplana es dipsosava a que ja va exhibir en a l’extrema dreta, fa la seva llarga etapa llavors oficial el 9 d’octubre gala d’una radicalitat universitària. Liderant de 1979, potser avui encara dialèctica temible. Es Alternativa Universitaria, continuaria essent aquesta mostra solemne, clar, Sentandreu va guanyar oficial”. eixut. És l’artífex del canvi totes les batalles contra O per exemple les del GAV. La irrupció de el català. Fins a tal bombes a les cases dels l’advocat i exfalangista va punt que encara avui intel·lectuals catalanistes tenir com a conseqüència la Universitat opta per Manuel Sanchis Guarner i la millora de la capacitat la prudència i evita Joan Fuster (en 1978 i 1981 organitzativa del pronunciar l’expressió respectivament), va marcar blaverisme. L’èxit va raure “classes de català”. la transició i posterior en una combinació eficaç Serveis secrets, evolució valenciana, “de de l’acció al carrer amb policies, assalts per manera semblant al 23-F la de tipus judicial en un escalrir, anades i a l’Estat espanyol”. “És intent d’alentir i aturar la vingudes als jutjats... evident que aquestes promoció del valencià en amb aquesta targeta de El dia 16 de febrer d’enguany un militant de l’organització bombes se les posaren el món acadèmic, social o hostilitzar amb UV fins a la independentista Endavant va ser agredit per un grup neonazi per ser precisament seua total destrucció”. presentació Sentandreu institucional. que li va gravar una esvàstica a la cara amb una navalla. catalanistes”, indica Brines. Ja amb Coalició és l’home que, ara mateix, L’any 1994 ja Dies abans, el 27 de gener, un grup de skinheads neonazis A més, durant el Nadal del Valenciana, Sentandreu dirigeix el front més actiu va agredir diverses persones i en va apunyalar una al pit era president del GAV, i i enardit del moviment mateix 1978 estigué a punt va llançar les seves armes amb una navalla a la ciutat de València // ACCIÓ POPULAR liderà el Grup durant set anticatalanista -i del d’esclatar-li una bomba a les anys. Però, com s’afanya més antropòfagues. mans a Sanchis Guarner, Va invertir tots els seus secessionisme lingüístic- a recordar Viadel, al País Valencià.
  4. 4. REPORTATGE / 15 anys de l’assassinat de Guillem Agulló SÒNIA SERRA I BAGUDANCH // L’anticatalansime al País Valencià que l’havia rebuda coma a L’escriptor Joan celebració d’un acte a Silla. regal nadalenc. Fuster (Sueca 1922- Tot amb tot, a finals de l’any 1992) va patir atacs Fuster va rebre ja blavers durant tota passat l’Ajuntament de un atemptat amb bomba la seva vida. Va ser València va permetre al GAV casolana el 1978. Les dues víctima d’atemptats, participar de nou a la fira bombes a Joan Fuster el 1981 va rebre paquets Expojove que s’organitza per bomba, pintades (amb quasi dos quilos en total ofensives a casa Nadal. de Goma-2), en canvi, sí que seva, li van cremar van ser de forta potència, i de efígies seves i, “Ja n’hi ha prou” fet li van fer volar mitja casa. fins i tot quan ja Diverses entitats, partits i havia mort, el van D’altra banda, la data del seu continuar agredint sindicats vénen denunciant esclat (11 de setembre, Diada profanant-li la des de fa temps el nombre Nacional de Catalunya), tomba // BRINES creixent d’agressions a també és suggeridora. ciutadans catalanistes, Durant els anys 70 progressistes o immigrants, i els atacs de caràcter polític passat, segons l’Informe - Durant un acte en - El 6 de desembre es va filtrar a diverses entitats culturals i/o se succeïren intermitentment Raxen. Es tracta de 600 homenatge a Maulets, tres un pamflet del GAV en el que acadèmiques, llibreries i seus com per exemple els actes accions comeses per part joves van rebre contusions a identificava dos professors i de partits i sindicats per part vandàlics i un incendi a la de l’extrema dreta, i per tant la cara i al tòrax. demanava “fer-hi front”. d’una petita minoria feixista llibreria “Tres i Quatre” de engloben tant les agressions - Una desena de persones - El 29 de novembre va i molt violenta, organitzada, València. anticatalanistes, com les de van ser agredides per grups esclatar un artefacte activa, i perfectament Dins de la violència diferent naturalesa. Algunes d’extrema dreta durant els explosiu a la seu d’Esquerra identificada per la policia. blavera pròpiament dita, no de les accions anticatalanes actes del 25 d’abril organitzats Republicana. Les diverses entitats obstant, s’ha de destacar un van ser aquestes: per l’ACPV. La policia els va - Uns desconeguts fan denuncien la impunitat de nom en particular: el Grup - Incendi provocat a la seu vexar per denunciar-ho en pintades amenaçants a la seu què gaudeixen aquests Acció Valencianista (GAV). del Bloc a Gandia per quarta català. d’Intersindical Valenciana grupuscles d’extrema dreta, “D’orígens foscos i fundat en - Denuncien una nova que es poden moure pel País A la manifestació neonazi de Torrent de dissabte passat, la policia va voler limitar la plena transició, aquest grup agressió a la seu del Casal Valencià amb total llibertat, reacció ciutadana // ANTIFEIXISTES ha dut, i continua duent avant Jaume I d’Elx encara que les forces de una violència contínua a tots - Apareixen més insults i seguretat valencianes L’ANÀLISI els nivells contra els suposats pintades amenaçants a i estatals coneguin la casa de Joan Fuster a S catalanistes, o simplement perfectament la situació. ón moltes les veus que s’animen a afirmar que l’extrema dreta no té futur, que contra la gent que a ells no els Sueca Els adherits a aquesta s’està morint i que ja només en són quatre gats espantats. Però el cert és que les agrada”. Així és com descriu denúncia pública han criticat agressions feixistes creixen dia rere dia, sobretot gràcies a l’impuls que la impunitat Brines l’actitud del GAV, de 2008 l’actitud del PP -i el conjunt judicial hegemònica al País Valencià, i denunciada reiteradament per amplis sectors qui en denuncia la impunitat L’Informe Raxen es publica de la dreta espanyolista- pel socials, els dóna. Certament, el blaver és un moviment que està patint certes penúries amb la que actua: “Tot això cada tres mesos. El primer que fa a “la criminalització, electorals i que ja només sobreviu gràcies als diners d’empresaris avantatjats o líders ho fan amb una vergonyosa trimsestre del 2008 no podia amb intencionalitat política excèntrics –o prostitució en el cas de l’extrema dreta-, però l’extrema dreta és molt més impunitat policial i judicial. ser pitjor. i electoral, de la immigració complexa que això. Els moviments ultres potser estan mal avinguts; però n’hi ha molts i Cap membre d’aquest grup - Atemptat contra la seu del i els nacionalismes tots comparteixen un objectiu: sembrar el pànic. L’odi alimenta aquests grupuscles que ha estat condemnat per les Bloc a Benicàssim. -menys l’espanyol, que quantitativament tan desapercebuts passen. Són agrupacions de gent ben organitzada, seues innombrables accions - El GAV ataca el Centre Social ells practiquen de forma amb les idees clares i que abandonen les divergències quan es tracta d’anar a atacar violentes”. Bar Terra de Benimaclet. excloent”.excloent-, i la El Bloc Nacionalista Valencià Aquestes són les restes que l’enemic. Els grups d’extrema dreta tenen aquesta particularitat: que tenen enemics. I L’any 1997 la tomba és el partit polític que més - El GAV ataca el local Ca passivitat de la Delegació del es van trobar a la seu d’ERPV aquesta és la nostra por. El blaverisme defensa determinades tesis –com el suposat de l’escriptor de Sueca agressions ha rebut per part a València el 29 de novembre, Revolta. Govern davant aquesta greu foment d’una llengua valenciana per exemple- que ben poc interessen a partits com (Ribera Baixa) Joan Fuster de l’anticatalanisme valencià després d’ahver esclatat un - El GAV boicoteja la amenaça per a la convivència Alianza Nacional o España2000, però que tanmateix es poden deixar de costat per servir va ser profanada; un acte que // ANTIFEIXISTES explosiu // ANTIFEIXISTES presentació d’un llibre de pacífica i democràtica al País una causa d’ordre major. La solució és clara: partits que practiquen i defensen els actes ha estat considerat “delirant i Víctor Alexandre al Casal Valencià”. violents no podrien actuar en un Estat de dret; netament demòcrata. aberrant” per amplis sectors vegada. Se li sumaven Jaume I de Sueca i agredeix A la mateixa - Pedro Cuevas, condemnat alguns dels assitents. de la societat valenciana. pintades feixistes. El 10 a catorze anys de presó manifestació d’enguany en Aquest 7 de juny passat la capital de l’Horta Sud, Torrent –una de les ciutats que més pateix La violència cap a d’octubre a més, un grup va - El GAV ataca la caseta commemoració a la Batalla per l’homicidi de Guillem els estralls de l’extrema dreta- va viure la manifestació més recent de l’extrema dreta. “catalanistes” ha acabat en col·loca un artefacte explosiu de Salvem Catarroja amb d’Almansa, un individu va Agulló -dels quals només Alianza Nacional va reunir uns 50 militants nazis en una concentració on va exhibir els alguns casos amb víctimes a la seu principal del Bloc a pintades i proclames estar apuntant amb una en va complir quatre-, es va seus tics més nacionalsocialistes. La convocatòria antifeixista “Torrent pe la diversitat, no mortals. D’aquests, sens València i va pintar un símbol anticatalanes. pistola des d’una terrassa presentar a les eleccions al racisme, no al feixisme” en canvi, va reunir prop d’un centenar de persones que volien dubte el cas més sonat va nazi a la façana. En menys - El GAV llença una bomb a durant l’estona que va durar la municipals per Alianza mostrar el seu rebuig a la presència de nazis a Torrent. Cap representant de l’Ajuntament ser la mort de Guillem Agulló, de dos mesos, dos membres de salfumant al Casal Jaume concentració. Alerta Solidària Nacional. de Torrent va assistir a la manifestació. Heus ací una de les claus de la societat valenciana. l’any 1993 a mans del militant amb càrrec del Bloc van ser I de Catarroja. va denunciar “l’alarmant - En una manifestació del Cada cop van naixent més associacions veïnals i entitats antifeixistes que estan tipes d’Alianza Nacional Pedro apallissats. - Membres del GAV ataquen passivitat policial”, atès que l 13 d’octubre convocada per dels actes violents i de la llibertat amb que la campen. Fins a 30 col•lectius de la comarca Cuevas. el Casal Jaume I de Monòver policia, tot i veure-ho, no va - Boicot a l’acte d’Esquerra España2000 es van cremar van anar a donar suport a la concentració antifeixista de Torrent aquest dissabte passat. per sisena vegada. fer res; no va anar ni a avisar Republicana al Palau de fotografies de Josep-Lluís En canvi, des dels poders polítics –fins i tot des d’un consistori local- només rebem Balanç violent del 2007 - El 27 de gener un noi va ser l’home. L’entitat va denunciar Congressos de València. 100 Carod-.Rovira i Juan José silencis i resignacions. Igualment des de les forces de seguretat. En el cas de Torrent, 600 van ser les agressions persones s’hi van congregar apunyalat. “la impunitat amb la qual els Ibarretxe. Un dels lemes era l’espectacle arribà a límits esperpèntics. La policia va demanar la documentació a tots de violència ultra que va patir amb crits, gestos feixistes i - El 29 de febrer 50 membres feixistes poden actuar arreu “Moros no, España no es un els antifeixistes al•legant que no tenien autorització per a concentrar-se. A més, els van el País Valencià durant l’any d’España2000 impedeixen la del País Valencià “. llançaments d’objectes. zoo”. requisar les pancartes, els megàfons i material gràfic per a queixar-se.
  5. 5. REPORTATGE / 15 anys de l’assassinat de Guillem Agulló SÒNIA SERRA I BAGUDANCH // L’anticatalansime al País Valencià 15 ANYS SENSE GUILLEM Guillem Agulló, ni oblit ni perdó LA LLUITA CONTINUA. La matinada de l’11 d’abril del 1993, un noi de Burjassot, Guillem Agulló i Salvador, moria assassinat a un carrer de Montanejos, a l’Alt Millars. Guillem Agulló era miitant de l’organització independentista Maulets i els seus assassins, de l’ultradretana Alianza Nacional Aquest any és un any de Hi havia anat amb una colla Antón (Modi) era detingut lluita per a l’independentisme d’amics a passar-hi les a casa seva. El dia 14 es català. I de fet, per a tota la vacances de Pasqua. Van lliurava, a Alacant, Pedro societat en general. Enguany tenir la desgràcia de coincidir- José Cuevas Silvestre (el es commemora el quinzè hi amb “els de Marxalenes”, Ventosa), que es confessava aniversari de l’assasinat de un grup d’aquest barri de autor material de la navallada. Guillem Agulló, el veí del barri València, d’extrema dreta, Tots van ser inculpats i valencià de Burjassot mort a que va trobar intolerable acusats d’assassinat. Tan mans del feixisme. el pedaç que duia Guillem sols un d’ells, Cuevas, El 12 d’abril passat la cosit al braç: “Nazis fora.” havia d’acabar condemnat. ciutat de València va viure la “Nosaltres som els nazis”, D’homicidi. La resta, absolts. gran festa de l’antifeixisme; expliquen els amics que El judici va ser polèmic. La un clam als quatre vents li van dir. I se li van tirar a sentència, també. I Cuevas en memòria de Guillem. Es sobre. Quan finalment van arribaria a complir tan sols venia d’un any marcat per fugir, alertats de la presència quatre dels catorze anys de una xifra: 600. Sis-centes d’un guàrdia de seguretat, presó que li havien de tocar. agressions feixistes havien “els de Marxalenes” deixaven A mesura que creixia sacsejat el País Valencià al darrere Guillem Agulló estès la indignació popular pel llarg del 2007. a terra, ferit de mort, i l’eco crim, n’augmentaven també Es venia també d’un dels crits que proferien tot les mostres públiques. El any marcat per una altra corrent: “Viva cas Agulló commocionà efemèride important: els 300 Franco!”, “Arriba España!”. profundament la societat anys de la Batalla d’Almansa; Les mateixes valenciana. Ja sigui per la de la desfeta catalana a mans pulsions que, de l’anomenada gravetat del cas, perquè va de les tropes borbòniques de transició ençà, feien succeir encendre les alarmes d’una Felip V. L’inici de la pèrdua de agressions i amenaces societat fràgil o bé pel que va les llibertats dels catalans. La contra tot allò que sonés a ser un judici sospitós. catarsi era més necessària nacionalista convertien en Arreu del que mai. Guillem era més a real la pitjor de les possibilitats país se succeïren les la memòria que mai. i un jove de divuit anys queia manifestacions de rebuig; La matinada de l’11 fulminat d’una punyalada al hi va haver pronunciaments d’abril del 1993, Guillem cor. d’institucions, universitats, Era un dia esperat. Tothom sabia que aquell dissabte 12 d’abril se n’havia de fer una de grossa. Maulets va posar tota la carn a la graella per organitzar una jornada Agulló i Salvador, fill de Dos dies després es instituts i escoles; a l’alçada de les circumstàncies. I ho va aconseguir. A 2/4 de 6 començava a la Plaça de l’Ajuntament de Burjassot -barri natal de Guillem Agulló- una manifestació Burjassot, a l’Horta, el mateix presentaven a la policia de d’organitzacions polítiques, que havia d’esdevenir un clam contra el feixisme, tan permès al País Valencià. Un clam que havia de ser més compromès que mai per tal de recordar i homenatjar poble que acabava València Gerardo Damián socials i cíviques; de la figura del xicot a qui un dia uns nazis van arrabassar la vida. Tenia 18 anys. Mil persones van omplir els carrers de Burjassot, que es van convertir en escenari d’enterrar el poeta Vicent Mora García, José Camilo d’una allau de consignes impotents, rabioses però plenes de combat i esperança. Uns crits tantes voltes repetits, però tanmateix mai gens oblidats. Després de la personalitats conegudes en Andrés Estellés era concentració, i ja altre cop a la Plaça de l’Ajuntament, havia de venir l’homenatge. Precedit per una imatge de Guillem més demolidora que mai, l’escenari havia de Cuñat Montaña (el Pollo) i els més diversos àmbits; ser protagonista d’una allau d’emocions tipes de fúria però farcides de record. Feliu Ventura, Obrint Pas, La Gossa Sorda i 121dB van acabar de reblar el clau amb assassinat en un carreró de Juan Manuel Sánchez López de milers de persones un concert musicalment ple de sentiment i coratge. “Guillem Agulló ni oblit ni perdó”, “la lluita continua”, “no estàs sol no tingues por” foren els lemes de la jornada Montanejos, a l’Alt Millars. (el Picha); Francisco García anònimes… // Crònica i fotografia: SÒNIA SERRA

×