TEMA 7.- LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA I L'URSS (1917-41)

5,461 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
4 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
5,461
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
311
Actions
Shares
0
Downloads
284
Comments
0
Likes
4
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

TEMA 7.- LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA I L'URSS (1917-41)

  1. 1. TEMA 7.- LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA I L’URSS (1917-41). Salvador Vila Esteve Història del Món Contemporani 1r de Batxillerat
  2. 2. TEMA 7.- LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA I L’URSS (1917-41). <ul><li>1.- LES CAUSES DE LA REVOLUCIÓ. </li></ul><ul><li>2.- L’ANTECEDENT: EL DIUMENGE SAGNANT O REVOLUCIÓ DEL 1905. </li></ul><ul><li>3.- LA REVOLUCIÓ BURGESA DE FEBRER DEL 1917. </li></ul><ul><li>4.- LA REVOLUCIÓ OBRERA D’OCTUBRE DEL 1917. </li></ul><ul><li>5.- DE LENIN A STALIN. </li></ul><ul><li>6.- L’ÈPOCA DE STALIN. </li></ul>
  3. 3. 1.- LES CAUSES DE LA REVOLUCIÓ. <ul><li>1.1.- Causes econòmiques . </li></ul><ul><li>1.2.- Causes socials . </li></ul><ul><li>1.3.- Causes demogràfiques . </li></ul><ul><li>1.4.- Causes polítiques . </li></ul>
  4. 4. 1.1.- Causes econòmiques . Agricultura arcaica, endarrerida i de subsistència: la majoria de la població es dedica a ella i no es produeix suficient -> misèria i fam. Repartiment molt desigual de la propietat: tsar, església i noblesa tenen quasi tota la terra, mentre els camperols no tenen a penes terres pròpies ( -> descontent) Industrialització tardana, feble, depenent del capital estranger i centrada a les grans ciutats -> proletariat molt pobre (-> descontent) “ El recolzament estatal a la indústria, l’escala en què s’actuava, la concentració del control, els estrets vincles entre les indústries i els bancs, i la presència de capital estranger van ser les característiques de l’economia russa en aquesta època” TOM KEMP: La Revolució Industrial a l’Europa del segle XIX . La Iª Guerra Mundial afectarà més als pobres, agreujant les diferències econòmiques i socials i el descontent
  5. 5. 1.2.- Causes socials . Societat quasi feudal, fortament polaritzada Classes altes propietàries: tsar, aristocràcia, esglèsia i escassa burgesia Classes baixes molt nombroses i molt pobres: camperols pobres sobretot i el nou proletariat industrial de les grans ciutats Escassa classe mitjana: poca demanda interna i grans diferències entre rics i pobres -> dificultats per modernitzar el país Molt de poder i influència de l’església ortodoxa, que recolza els rics front els pobres Tradició de revoltes i protestes al camp i organització ràpida del nou proletariat a les ciutats -> protestes
  6. 6. 1.3.- Causes demogràfiques . 1.4.- Causes polítiques (I) . DEMOGRÀFIQUES: es passa de 87 milions (1870) a 175 (1914) -> superpoblació rural: el 80% de la població es dedica a l’agricultura i no hi ha prou menjar per a tots POLÍTIQUES Autocràcia tsarista: el tsar és un monarca absolut que té tot el poder i governa amb l’ajuda de la noblesa, l’església, l’exèrcit, la policia secreta i una burocràcia corrupta Molta corrupció política i a l’administració Absència total de drets i llibertats individuals “ Benvolgut germà: Aquest qualificatiu em sembla el més convenient perquè, en aquesta carta, em dirigeisc menys a l’emperador i a l’home que al germà. I, a més, us escric quasi des de l’altre món, trobant-me a l’espera d’una mort molt pròxima. (...) Una tercera part de Rússia està sotmesa a una contínua vigilància policial; l’exèrcit de policies coneguts i secrets augmenta sense parar; les presons, els llocs de deportació i els calabossos estan plens; a més de dos-cents mil criminals de dret comú, hi ha un nombre considerable de condemnats polítics entre els quals hi ha ara multitud d’obrers. La censura, amb les seues mesures repressives, ha arribat fins a un grau mai conegut. Les persecucions religioses no van ser mai tan freqüents ni tan cruels com ara, i cada vegada ho són més. A les ciutats i els centres industrials s’han concentrat les tropes, que armades amb fusells s’han enviat contra el poble. En alguns punts ja s’han produït xocs i matances i en altres punts es preparen, i la seua crueltat encara serà major. El resultat de tota aquesta activitat cruel del govern és que el poble agricultor, els cent milions d’homes sobre els quals està fundada la potència de Rússia, malgrat les despeses del govern que creixen considerablement, o millor dit gràcies a aquest creixement del pressupost, s’empobreixen d’any en any, de forma que la fam ha arribat a ser l’estat normal, a l’igual que el descontent de totes les classes i la seua hostilitat contra el govern. L’autocràcia és una forma de govern que ha mort. Tal vegada responga encara a les necessitats d’algun poble de l’Àfrica central, allunyats de la resta del món, però no respon a les necessitats d’un poble rus cada dia més culte, gràcies a la instrucció que va sent cada vegada més general. Així és que per a sostindre aquesta forma de govern i l’ortodòxia lligada a ell és precís, com es fa ara, utilitzar tots els mitjans de violència, la vigilància policial més activa i severa que abans, els suplicis, les persecucions religioses, la prohibició de llibres i de periòdics, la deformació de l’educació i de tota classe d’actes de perversió i crueltat. Tals han estat fins ara els actes del vostre regnat (...).” LEO TOLSTOI: Carta al tsar Nicolau II (16 de gener del 1902). Pèssima política exterior del tsar Nicolau II Derrotes contra Japó (1904-05) Entrada en la Iª Guerra Mundial Fort descontent
  7. 7. 1.4.- Causes polítiques (II) . OPOSICIÓ POLÍTICA Anarquistes nihilistes (Kropotkin): partidaris del terrorisme dels camperols per acabar amb l’explotació Populistes o narodniki : partidaris d’una revolució social camperola que col·lectivitzara la terra Socialrevolucionaris o eserites (Kerenski): hereus dels anteriors, volen una societat col·lectivista, recolzats pels camperols pobres Partit Constitucional Democràtic o kadet (Milyukov): liberals capitalistes, partidaris d’una república parlamentària a l’estil occidental Partit Obrer Socialdemòcrata Rus (POSDR): marxistes que es basen en el proletariat industrial Menxevics o minoritaris (Plejanov, Martov): partidaris d’una revolució burgesa que donara pas a una societat capitalista abans de fer una revolució socialista Bolxevics o majoritaris (Lenin, Trotski): partidaris d’una revolució socialista, sense necessitat d’una fase capitalista o burgesa intermèdia
  8. 8. 2.- L’ANTECEDENT: EL DIUMENGE SAGNANT O REVOLUCIÓ DEL 1905. Causes anteriors + Derrotes russes en la guerra contra Japó (1904-05) + Dificultats econòmiques derivades de la guerra = PROTESTES Manifestació pacífica a Sant Petersburg, reclamant reformes polítiques i socials Violenta repressió de l’exèrcit i la policia tsarista: més de 300 morts Les vagues i protestes de camperols, obrers, estudiants i soldats (Cuirassat Potiòmkin) s’estenen pel país Durant les protestes es creen soviets per tot el país, que dirigiran la lluita i les revolucions del 1917 El tsar Nicolau II, per frenar les protestes, convoca eleccions a la Duma o parlament (però no tindrà poder -> pseudoconstitucionalisme ) i promet llibertats i una reforma agrària que fracassarà. 1. Concedir a la població la llibertat civil, establerta d’una manera infrangible sobre la base la inviolabilitat personal, i les llibertats de consciència, de reunió i d’associació. 2. No obstaculitzar les eleccions a la Duma Imperial i admetre en la participació a les eleccions a les classes de població que han estat privades fins ara del dret de vot. 3. Establir com a regla infrangible que qualsevol llei no serà efectiva sense la sanció de la Duma Imperial i que els represen- tants del poble tindran els mitjans per participar realment en el control de la legalitat dels actes realitzats pels membres de la Nostra administració. Decret imperial del 30 d’octubre del 1905 .
  9. 9. 3.- LA REVOLUCIÓ BURGESA DE FEBRER DEL 1917. <ul><li>3.1.- La caiguda del tsarisme . </li></ul><ul><li>3.2.- L’aprofundiment de la Revolució . </li></ul>
  10. 10. 3.1.- La caiguda del tsarisme . CAUSES Totes les que hem vist a l’apartat 1 L’incompliment de les promeses fetes pel tsar en 1905 L’entrada en la Iª G.M. Derrotes militars Gran quantitat de morts Fam, misèria, fred i morts La població reclama al tsar que abandone la guerra “ Segons el portaveu del grup obrer de les indústries de guerra, el proletariat de la capital està a tall de la desesperació; es creu que la més mínima explosió, deguda al més xicotet pretext, conduirà a motins incontrolables, amb desenes de milers de víctimes. (...) La situació econòmica de les masses, malgrat la important pujada de salaris, es troba prop de la misèria. Fins i tot si es valora la pujada dels salaris en un 100 per 100, el cost de la vida ha pujat un 300 per 100. La impossibilitat d’obtenir productes, la pèrdua de temps que signifiquen les hores de cua davant els establiments, la creixent mortalitat deguda a les males condicions d’allotjament, al fred i a la humitat que originen la manca de carbó; totes aquestes condicions han creat una situació tal que la massa dels obrers està disposada a cometre els excessos més salvatges” Informe policial de gener del 1917 . Vaga general dels soviets d’obrers de Petrograd, exigint pau, pa i terra (febrer) Les vagues i protestes s’estenen per tot el país Els soldats recol- zen les protestes El tsar abdica “ Ruzski ha vingut a veurem pel matí i m’ha llegit una llarguíssima conversa per cable directe amb Rodzianko. Segons aquesta, la situació a Petrograd era tal que cap ministre de la Duma tenia poder per a fer res, ja que havien de lluitar contra el Partit Socialdemòcrata, representat pel soviet de treballadors. S’exigeix la meua abdicació (...). En essència el que diuen és que per a salvar Rússia i mantindre l’exèrcit en el front ha de donar-se aquest pas. Jo he acceptat. Des del quarter general vaig enviar l’esborrany d’una proclama. Per la vesprada arribaren de Petrograd Guchkov i Shulgin, amb els quals vaig discutir l’assumpte I als quals vaig entregar la proclama signada i corregida. A la una de la matinada del dia 16 vaig abandonar Pskov amb el cor destrossat per tot el que havia passat. Al meu voltant sols hi ha traïció, covardia i engany.” Fragment del diari íntim del tsar Nicolau II de Rússia. Es forma un govern provisional liberal presidit per Luow i recolzat per liberals, menxevics i esserites, prometent llibertats polítiques, reformes socials i eleccions a una assemblea constituent (rev. burgesa) El nou govern es nega a abandonar la guerra i a donar la terra als camperols i les indústries als obrers, com demanaven els soviets Divisió El govern té el poder Els soviets tenen la força
  11. 11. 3.2.- L’aprofundiment de la Revolució . Lenin torna de l’exili i publica les “tesis d’abril”, demanant una revolució socialista (abolició de la propietat privada), l’eixida de la guerra i tot el poder per als soviets Protestes per tot el país Luow dimiteix i és substituït per l’esserita Kerenski Partidari de fer més reformes, però sense revolució S’enfronta amb els soviets i els bolxevics Es nega a eixir de la guerra i ajorna les eleccions Intent de colp d’estat del general Kornilov (agost) Kerenski necessita l’ajuda dels soviets per a frenar el colp d’estat Es demostra la feblesa del govern i el poder dels soviets Els bolxevics aproven dur a terme la revolució de manera immediata (10 d’octubre) Els soviets de Petrograd i Moscou la recolzaran “ Poble rus: La Mare Pàtria està en vies de desaparèixer, l’hora final s’aproxima. Obligat a expressar-me amb claredat, jo, el general Kornilov, afirme que el govern provisional actua baix la pressió de la majoria bolxevic dels soviets, de ple acord amb l’Estat Major alemany que planeja un desembarcament en Riga, destrueix l’exèrcit i desorganitza el país. Aquells que tenen un cor que batega per Rússia, que creuen en Déu i la seua Església, preguen al nostre Senyor per a que es realitze el més gran dels miracles: la salvació de la nostra terra natal. Jo, el general Kornilov, fill d’un camperol cosac, us dic a tots que no desitge res més que la salvació de la gran Rússia. Jure que gràcies a la victòria sobre l’enemic, aconseguiré portar al poble fins l’Assemblea Constituent en què es decidirà el seu propi destí i podrà elegir la seua forma de govern.” Proclama del general Kornilov (agost del 1917). “ El pas del poder als soviets significa, hui, la insurrecció armada: renunciar a la insurrecció armada equivaldria a renunciar a la consigna principal del bolxevisme: “ Tot el poder per als soviets ”, i a tot internacionalisme proletari i revolucionari en general. Però la insurrecció armada és un aspecte especial de la lluita política sotmès a lleis especials, que han de ser profundament analitzades (...). Aplicat a Rússia i al mes d’octubre del 1917 vol dir (...) cercar i aïllar Petrograd, apoderar-se de la ciutat mitjançant un atac combinat de la flota, els obrers i les tropes: una missió que requereix habilitat i triple audàcia. Formar amb els millors elements obrers destacaments armats de fusells i bombes de mà per atacar i cercar els centres de l’enemic (escoles militars, centrals de telègrafs i telèfons,...). La consigna d’aquests elements ha de ser: “ Abans morir tots que deixar passar a l’enemic ”. El triomf de la revolució russa i de la revolució mundial depèn de dos o tres dies de lluita.” Carta de Lenin al Comité Central (8 d’octubre del 1917).
  12. 12. 4.- LA REVOLUCIÓ OBRERA D’OCTUBRE DEL 1917. <ul><li>4.1.- Les jornades revolucionàries . </li></ul><ul><li>4.2.- Les primeres mesures revolucionàries . </li></ul><ul><li>4.3.- La guerra civil i el comunisme de guerra (1918-21) . </li></ul><ul><li>4.4.- De la NEP a la mort de Lenin (1921-24) . </li></ul>
  13. 13. 4.1.- Les jornades revolucionàries . Els soviets de Petrograd i Moscou, dirigits pels bolxevics (Lenin i Trotski) comencen la revolució Els obrers armats, ajudats pels mariners de Kronstadt i la passivitat de l’exèrcit, assalten el palau d’hivern de Petrograd (25 d’octubre), detenen el govern provisional (excepte Kerenski) i es fan amb el poder “ Ciutadans de Rússia! El govern provisional ha estat enderrocat. El poder ha passat a les mans del Comitè Militar Revolucionari, òrgan del Soviet de Diputats Obrers i Soldats de Petrograd. Les causes per les quals el poble s’ha llençat a la lluita són la pau immediata, l’abolició de la gran propietat de la terra i el control de la producció pels treballadors. Tot això s’ha assolit i, per tant, el poble ha triomfat definitivament. Visca la revolució dels obrers, els soldats i els camperols! Adaptació d’una proclama del soviet de Petrograd (octubre de 1917)) El triomf de la revolució suposa el primer intent de construir una societat igualitària des de l’Estat (triomf marxista) i influirà en tot el món durant tot el segle XX
  14. 14. 4.2.- Les primeres mesures revolucionàries . Primeres mesures Abolició de les grans propietats privades, que passen a mans dels soviets de camperols Els obrers passen a controlar les fàbriques a través de les seues institucions Nacionalització de la banca Lenin i els bolxevics controlen el poder a través del Consell de Comissaris del Poble Decret de nacionalitats: igualtat, sobirania i autodeterminació de tots els pobles de Rússia Negociar la pau amb Alemanya: pau de Brest-Litovsk (1918) -> grans pèrdues territorials Les eleccions de novembre les guanyen els eserites Trotski, al front de la Guàrdia Roja, dissol l’Assemblea Constituent en la primera sessió -> dictadura del proletariat bolxevic Problemes que ha d’afrontar el govern: ser acceptat per tots (oposició clandestina), adaptar el marxisme a un país endarrerit, negociar la pau amb pèrdues territorials, organitzar una economia desfeta i, sobretot, superar la guerra civil que va a esclatar, amb intervenció de potències estrangeres
  15. 15. 4.3.- La guerra civil i el comunisme de guerra (1918-21) (I): la guerra civil . CAUSES Unió dels contrarevolucionaris en l’Exèrcit Blanc: tsaristes, propietaris, liberals, eserites,... Descontent per les pèrdues de territoris i recursos en la pau de Brest-Litovsk Intervenció de països estrangers per l’eixida de Rússia de la Iª G.M. i el perill de “contagi revolucionari”: Gran Bretanya, Estats Units, França, Japó, Polònia i Txecoslovàquia. El recolzament popular, la formació d’un Exèrcit Roig ben preparat i comandat per Trotski i la major unió i concentració de les seues tropes donen la victòria als bolxevics després de tres anys de lluita La guerra suposa: Persecució de l’oposició política (tribunals especials) El comunisme de guerra com a política econòmica
  16. 16. 4.3.- La guerra civil i el comunisme de guerra (1918-21) (II): el comunisme de guerra . És un intent de l’Estat de controlar tota l’economia en mig d’una situació de guerra que el farà fracassar MESURES Nacionalització de les indústries de més de 20 treballadors, gestionades pels obrers Nacionalització del comerç i la banca Control de l’agricultura: col·lectivitzacions i control i distribució de la producció per part de l’Estat, a qual se li han de vendre les collites a un preu fixat Eliminació parcial de la moneda i supressió del dret d’herència Treball obligatori per a tots, augment de la jornada, limitació dels drets sindicals, mobilització militar dels obrers, control de l’absentisme,... Valoració negativa: s’imposa per la força, descendeixen les produccions (guerra), pugen els preus, torna la fam i s’enfonsa el comerç -> descontent Protestes i revoltes contra el comunisme de guerra (mariners de Kronstadt) Lenin canvia la política econòmica en acabar la guerra (1921) -> comença la NEP
  17. 17. 4.4.- De la NEP a la mort de Lenin (1921-24) (I) . OBJECTIUS de la NEP: augmentar la producció, recuperar la confiança de la gent i afavorir el creixement econòmic per a tornar a intentar més tard les col·lectivitzacions amb una major riquesa MESURES ECONÒMIQUES Agricultura: s’eliminen les requises de collita a preu fixat i s’aplica un impost únic sobre la producció, permetent el lliure comerç i reconeixent la propietat privada dels camperols mitjans o kulaki (no dels latifundis) “ Hem avançat massa en la nacionalització del comerç i la indústria, en el bloqueig dels intercanvis locals. Era una errada? Cert. Podem admetre en certa mesura el lliure intercanvi local, sense destruir el poder polític del proletariat sinó, al contrari, consolidant-lo. (...) El camperol pot i ha de treballar amb zel en el seu propi interès ja que no se li demanaran tots els seus excedents, sinó sols un impost, que és necessari fixar d’avantmà. Allò fonamental és que el xicotet camperol estiga estimulat, impulsat, incitat.” V.I. LENIN: Discurs en el X Congrés dels Soviets (1921). Indústria: es tornen les xicotetes i mitjanes empreses al sector privat, es dona llibertat per canviar d’empresa i es restableix la jerarquia de salaris Comerç: llibertat de comerç interior, però l’Estat controla el comerç exterior, la banca i els transports Altres: es crea un nou ruble més estable i es restableix parcialment l’herència
  18. 18. 4.4.- De la NEP a la mort de Lenin (1921-24) (II) . VALORACIÓ Positiva: creixement econòmic, tant de la producció agrícola com de la industrial Negativa: pugen els preus i els guanys privats -> diferències de riquesa Discussió entre conservadors (continuar amb la NEP) i radicals (acabar amb ella i la propietat privada) ALTRES MESURES Es crea la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS) El poder real el tindrà el Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS), que instaura una dictadura de partit, prenent les decisions i triant realment el govern Es tanquen les esglésies, s’executa als bisbes que s’oposen i es prohibeix la religió als menors de 18 anys Eliminació de l’aristocràcia i l’alta burgesia (terror roig) Es potencien les avantguardes culturals i el realisme socialista
  19. 19. 5.- DE LENIN A STALIN (1924-28) La Revolució Russa té influència en tota Europa: espartaquistes (Al.), Hongria, França, Espanya,... Mort de Lenin (1924) Lluita successòria El triumvirat de Zinoniev, Kamenev i Stalin es fa amb el poder transitori i desplacen a Trotski En 1928 Stalin derrota a l’oposició radical (exili de Trotski, acusant-lo de contrarevolucionari), es fa amb tot el poder, abandona la NEP i orienta la política cap a l’abolició de la propietat privada Es funda la IIIª Internacional o Internacional Comunista per reunir tots els partits comunistes del món i amb una revolució mundial com a objectiu Enterrament de Lenin
  20. 20. 6.- L’ÈPOCA DE STALIN <ul><li>El govern de Stalin (1928-53) o estalinisme es caracteritza per un fort creixement econòmic, la transformació de l’URSS en una superpotència mundial i la forta repressió a qualsevol intent d’oposició al seu poder. </li></ul><ul><li>6.1.- La planificació i col·lectivització de l’economia . </li></ul><ul><li>6.2.- El terror estalinista dels anys trenta . </li></ul><ul><li>6.3.- L’URSS i les tensions mundials fins 1941 . </li></ul>
  21. 21. 6.1.- Política econòmica: col·lectivisme i planificació . Fi de la NEP i aplicació del comunisme econòmic Col·lectivització del camp Propietat estatal de la indústria i el comerç Planificació total de l’economia a través dels plans quinquennals Col·lectivització del camp: les terres es col·lectivitzen en granges estatals (per la força en el cas dels camperols rics), es mecanitzen i es dirigeixen des de l’Estat Propietat estatal de la indústria i el comerç: als industrials que s’oposen se’ls apliquen alts impostos, no se’ls donen matèries primeres i no es deixen accedir al transport. Planificació completa de l’economia amb plans quinquennals (Gosplan) 1r pla (1928-32): indústria pesada, energia i col·lectivitzacions 2n pla (1933-37): indústria lleugera, energia i transports 3r pla (1938-42): creixement equilibrat i formació de tècnics Valoració: creixement econòmic sense precedents: l’URSS es converteix en una gran potència industrialitzada en deu anys Creixement repartit socialment, encara que l’agricultura creix molt menys que la indústria
  22. 22. 6.2.- El terror estalinista dels anys trenta . Stalin té cada vegada més poder i, en els anys trenta, elimina a tota l’oposició política del propi partit El terror estalinista i les “purgues”: judicis on s’acusa de contrarevolucionaris a tots aquells que s’oposen a Stalin (tortures prèvies) i s’els elimina físicament o políticament Processos de Moscou (1936-38): s’elimina tant als opositors d’esquerres (trotskistes) com als conservadors (Zinoniev, Kamenev, Bujarin,...).
  23. 23. 6.3.- L’URSS i les tensions mundials fins 1941 . Gran importància de l’URSS des de la revolució d’octubre: mostra als obrers que és possible el triomf de la revolució i tots els països capitalistes tenen por al contagi i aïllen l’URSS Amb la mort de Lenin (1924) l’URSS accepta les tesis de “socialisme en un sol país”, es mostra pacífica i l’admetran a la Societat de Nacions Es funda la IIIª Internacional o Internacional Comunista, controlada des de l’URSS i que suposa la unió de tots els partits comunistes del món: la revolució mundial L’ascens del feixisme i el seu anticomunisme (pacte Antikomintern) fa que l’URSS s’opose fortament a aquest feixisme: ajuda als republicans espanyol contra Franco en la guerra civil (1936-39) Rebutjada per Occident i amb el perill d’un atac nazi, signarà un pacte de no-agressió amb Alemanya (1939), però Alemanya l’atacarà i l’URSS entrarà en la IIª Guerra Mundial (1941)

×