Tema 6. La Primera Guerra Mundial (1914 18).

6,954 views

Published on

2 Comments
3 Likes
Statistics
Notes
No Downloads
Views
Total views
6,954
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
184
Actions
Shares
0
Downloads
365
Comments
2
Likes
3
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Tema 6. La Primera Guerra Mundial (1914 18).

  1. 1. TEMA 6.- LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL (1914-18) Història del Món Contemporani 1r Batxillerat Salvador Vila Esteve
  2. 2. TEMA 6.- LA Iª GUERRA MUNDIAL (1914-18) <ul><li>1.- CAUSES DE LA Iª GUERRA MUNDIAL. </li></ul><ul><li>2.- EL DESENVOLUPAMENT DE LA GRAN GUERRA (1914-18). </li></ul><ul><li>3.- LA PAU DELS VENCEDORS. </li></ul><ul><li>4.- LES CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA. </li></ul>
  3. 3. 1.- CAUSES DE LA Iª GUERRA MUNDIAL (I). Rivalitats econòmiques Les diferents potències busquen colònies on aconseguir mercats reservats i matèries primeres barates -> enfrontaments entre elles en les colònies Alemanya, amb un fort creixement econòmic, canvia la seua política amb Guillem II i intenta fer-se amb colònies, però arriba tard -> conquestes “ Però la competència entre exportadors alemanys i anglesos era molt dura en quasi tots els mercats europeus (...). En 1898, les compres efectuades per França en Alemanya no arriba- ven a les tres cinquenes parts de les britàniques; en 1913, les importa- cions alemanyes i angleses es trobaven quasi al mateix nivell. En Bèlgica on, en 1898, eren més importants les importacions angle- ses que les alemanyes, ara les alemanyes sobrepassen en 200 milions de francs belgues a les angleses. Per últim, la supremacia del comerç alemany sobre l’anglès, des del 1890 a Romania i des del 1901 a Sèrbia, s’estén el 1911 a Bulgària.” P. RENOUVIN: Història de les relacions internacionals . Enfrontaments colonials Crisi de Fashoda (1898): retirada francesa davant l’exèrcit britànic Iª crisi marroquina (1905-06): els alemanys donen suport al soldà del Marroc contra França -> la Conferència d’Algesires dóna el protectorat del Marroc a França i Espanya, però Alemanya no es rendeix IIª crisi marroquina (1911): els alemanys envien un canoner al port d’Agadir (Marroc) -> França concedeix a Alemanya el Camerun Dos blocs França i G.B. Alemanya
  4. 4. 1.- CAUSES DE LA Iª GUERRA MUNDIAL (II). CRISIS BALCÀNIQUES Enfrontaments per influir sobre els territoris que s’independitzen de l’imperi turc: Àustria-Hongria contra Rússia Alemanya i Itàlia recolzen Àustria-Hongria i França i Gran Bretanya a Rússia -> es formen els blocs de la Iª Guerra Mundial Crisi del 1908: Àustria-Hongria ocupa Bòsnia -> cabreig serbi i rus Crisi del 1912: Rússia, Sèrbia, Grècia i Montenegro ataquen Turquia i aconsegueixen territoris -> cabreig d’Àustria-Hongria Crisi del 1913: Sèrbia s’enfronta amb Bulgària, obtenint territoris
  5. 5. 1.- CAUSES DE LA Iª GUERRA MUNDIAL (III). RIVALITATS I FORMACIÓ DE BLOCS Enfrontament entre França i Alemanya des de la guerra franco- prussiana (Alsàcia i Lorena), agreujat per les crisis marroquines Enfrontament entre Gran Bretanya i Alemanya per ser la primera potència econòmica i pel domini naval de les mars Enfrontament entre Àustria-Hongria i Rússia pels Balcans Es formen dos blocs: la Triple Aliança (Alemanya, Àustria-Hongria i Itàlia) i la Triple Entesa (França, Rússia i Gran Bretanya) TRACTAT DE LA TRIPLE ALIANÇA “ Ses Majestats l’emperador d’Àustria i rei d’Hongria, l’emperador d’Alemanya i rei de Prússia i el rei d’Itàlia, animats pel desig d’augmentar les garanties de la pau general, d’enfortir el principi monàrquic, han acordat el segúent: Art. 1.- (...) es comprometen recíprocament pau i amistat, i no entraran en alian- ça o compromís algun dirigit contra qualsevol dels seus Estats. Art. 2.- En cas de que Itàlia, sense provocació directa per la seua part, fora atacada per França, les altres dues parts estaran disposades a prestar a la part atacada socors i ajuda amb totes les sues forces. La mateixa obligació tindrà Itàlia en cas d’una agressió, no directament provocada, de França a Alemanya. Art. 3.- Si una o dues de les parts contractants, sense provocació directa per la seua part, arriben a ser atacades i es veuen en guerra amb dues o més grans po- tències no signants del present tractat, el casus foederis es presentarà simultà- niament a totes les parts contractants (...).” Viena, a 20 de maig del 1882. “ L’Entente Cordiale entre Gran Bretanya i França compleix deu anys de feliç existència (...). L’acord entre les dues potències ha resistit totes les temptatives deliberades per a debilitar-lo, i els esdeveniments han aportat proves de la solidesa dels seus fonaments en l’amistat i l’assistència recíproques. (...) En cadascuna de les múltiples ocasions en què la política Alemanya ha desafiat deliberadament l’amistat francobritànica per comprovar la seua solide- sa, aquesta ha eixit de la prova reforçada. Hui, fortificada per l’acord anglo-rus des de fa set anys, es presenta com la garantia suprema de la pau en Europa (...).” Daily Telegraph , 9 d’abril del 1914.
  6. 6. 1.- CAUSES DE LA Iª GUERRA MUNDIAL (IV). ALTRES CAUSES El nacionalisme: cada nació es creu superior a la resta i s’afirma amb menyspreu i hostilitat contra els veïns (Alemanya, G.B., França,...) Cursa d’armaments (“Pau Armada”): comença una cursa per armar-se en tota Europa (rivalitat psicològica), creant-se un clima prebèl·lic El detonant de la guerra: l’estudiant serbobosni Gavrilo Princip assassina l’arxiduc Francesc Ferran d’Àustria i la seua dona en Sarajevo (28 de juny del 1914) Àustria-Hongria declara la guerra a Sèrbia (28 de juliol del 1914) -> comença la Iª G.M.
  7. 7. 2.- EL DESENVOLUPAMENT DE LA GRAN GUERRA (1914-18) <ul><li>2.0.- Característiques generals . </li></ul><ul><li>2.1.- L’esclat del conflicte . </li></ul><ul><li>2.2.- De la guerra de moviments a la guerra de trinxeres (1914-16) . </li></ul><ul><li>2.3.- La mundialització del conflicte . </li></ul><ul><li>2.4.- Un nou tipus de guerra . </li></ul><ul><li>2.5.- De la crisi de l’any 1917 al final de la guerra . </li></ul>
  8. 8. 2.0.- Característiques generals . Gran extensió: afecta a totes les grans potències, amb les seues colònies i lluitant en fronts de milers de quilòmetres per tot el món Llarga durada: més de quatre anys de guerra total, amb un esforç econòmic, social, demogràfic, ideològic i moral enorme “ Tant en França com en Alemanya s’esperava que les batalles serien lluitades i guanyades en poques setmanes. Es pensava que les reserves d’equipament i municions de temps de pau serien suficients per a les necessitats estratègiques que durien a la victòria. El resultat en França va ser que, el 15 de setembre, després de 30 dies d’operacions, els stocks estaven mig buits i els arsenals disposaven sols de 120.000 projectils per a canons de 75 mm. (...) Els ministres i els seus consellers militars pensaven que estaven portant a terme una guerra “com altra qualsevol”, esperant que el seu desenllaç es determinara en unes poques batalles d’anihilament. En realitat, havien entregat als pobles de les seues nacions a un llarg procés de desgast”. R. ARON: Un segle de guerra total . Armament sofisticat: tancs, armes químiques, avions, dirigibles, cuirassats, submarins, nous fusells, metralladores, artilleria de gran calibre,... Mobilització general de tota la població Ús intensiu de la propaganda: cartells, controls dels mitjans de comunicació,... Importància de la reraguarda: fabricació d’armes, hospitals, diners,...
  9. 9. 2.1.- L’esclat del conflicte . Assassinat de Francesc Ferran a Sarajevo Ultimàtum i declaració de guerra d’Àustria-Hongria a Sèrbia Rússia declara la guerra a Àustria-Hongria Alemanya declara la guerra a Rússia i França i envaeix Bèlgica França declara la guerra a Alemanya i Àustria-Hongria Gran Bretanya declara la guerra a Alemanya i Àustria-Hongria Itàlia es manté neutral (en principi) DOS BLOCS
  10. 10. 2.2.- De la guerra de moviments a la guerra de trinxeres (1914-16) . Guerra de moviments (juliol-set. 1914) Alemanya necessita una guerra ràpida: té dos fronts simultanis (est i oest) i està envoltada d’enemics El Pla Schlieffen: atac ràpid per Bèlgica per envair França Els francesos aturen els alemanys en Marne -> guerra de trinxeres Guerra de trinxeres (set. 1914–1918): el front occidental no es mou, però es produeixen sagnants batalles amb milions de morts (Verdun, Somme,...) Front oriental: de l’inicial avanç rus a l’avanç alemany, ocupant Polònia i part de Rússia (1915) PROPAGANDA “ Les bales alemanyes no maten. Els nostres soldats s’han acostumat a les bales alemanyes (...) i la ineficàcia dels projectils és l’objecte de totes les converses.” L’Intransigent , 17 d’agost del 1914. “ Excepte cinc minuts al mes, el perill és mínim, fins i tot en les situacions crítiques. No sé com mes les vaig a arreglar sense pegar-me aquesta vida quan la guerra acabe.” Petit Parisien , 22 de maig del 1915. “ La veritat és que alguns (dels refugis de Verdun) són relativament con- fortables: calefacció central i electricitat (...). La veritat és que no m’avo- rria molt.” Petit Journal , 1 de març del 1916. “ Esperàvem l’hora de l’atac com qui espera una festa.” Petit Journal , 3 d’octubre del 1915. “ A propòsit de Verdun: les pèrdues han estat mínimes.” Écho de Paris , 25 de febrer del 1916.
  11. 11. 2.3.- La mundialització del conflicte . Itàlia entra en la guerra en favor de la Triple Entesa a canvi de promeses territorials (Tractat Secret de Londres, 1915) Japó participa a favor de la Triple Entesa -> Xina, enemiga del Japó, a favor de les potències centrals Participació de les colònies: matèries primeres, aliments, tropes, mà d’obra i escenari de batalles (Togo, Camerun,...) Guerra submarina: els alemanys estenen el conflicte per tots els oceans Els alemanys enfonsen el Lusitània britànic amb ciutadans americans dins (1917) Estats Units declara la guerra a Alemanya (1917), canviant el signe del conflicte
  12. 12. 2.4.- Un nou tipus de guerra . La guerra afecta a tota la població: refugiats, destruccions, soldats mobilitzats, bombardeigos Economia de guerra: l’Estat controla l’economia i les fàbriques (fabricació d’armes) El paper de les dones a la reraguarda: treballen a les fàbriques, infermeres,... Tots els països s’endeuten molt per fer front a la guerra, sobretot França i Gran Bretanya
  13. 13. 2.5.- De la crisi del 1917 al final de la guerra . En 1917 comencen les protestes contra la guerra en tots els països, a la reraguarda i als fronts “ En Anglaterra la resistència a l’autoritat va anar en augment. Fins i tot abans de votar-se la llei de reclutament, els tribunals ja enviaven a la presó a un nombre creixen de persones a causa de la guerra. En agost del 1915 van ser 15 treballadors, en juliol del 1916, 772. En França es va actuar contra els sindicalistes: quan algú especialment incòmode obtenia pròrroga d’incorporació per malaltia, se’l feia acudir a un tribunal de metges militars alliçonats, que el declarava útil i l’enviava al front (...). Des del 1917 a Itàlia es van succeir les grans manifestacions pacifistes i la consegüent repressió: 1000 detinguts l’1 de maig d’aquell any. La protesta pública de dones camperoles es va agreujar amb la petició de pau i tornada dels marits. En Torí, la repressió policial es saldà amb 50 morts, 800 ferits i 1500 detinguts. La resistència masculina també era evident. En 1917 va haver en Itàlia 49.282 pròfugs i 56.286 desertors, xifres que van anar en aug- ment fins el final de la guerra (...). Així, es va produir una onada de vagues en 1917: en Anglaterra es va passar dels 276.000 vaguistes del 1916 als 872.000 del 1917; en França de 41.000 a 294.000; en Itàlia de 136.000 a 170.000; en Alemanya de 129.000 a 667.000. En Rússia el descontent va ser més greu i el descontent arribà abans: ja en 1916 un milió de persones estava en vaga”. G. CARDONA: Els horrors de la guerra . El triomf bolxevic en la Revolució Russa fa que Rússia negocia la pau amb les potències centrals: pau de Brest-Litovsk (març 1918), per la qual Rússia perd Ucraïna, Polònia, Finlàndia Estònia, Letònia, Lituània i Bielorússia (Alemanya), Bessàrabia (Romania) i Armènia (Turquia) DESENLLAÇ (1918) Front oriental: G.B. derrota a Turquia, França a Bulgària i Itàlia a Àustria-Hongria Front occidental Els alemanys, amb el reforç de les tropes del front rus, inicien un atac França, G.B. i EUA aturen l’atac i inicien una contraofensiva des de juliol (IIª batalla del Marne) que els portarà a la victòria En novembre del 1918 Guillem II abdica i Alemanya es rendeix amb l’armistici de Rethondes -> Fi de la Iª Guerra Mundial
  14. 14. 3.- LA PAU DELS VENCEDORS. <ul><li>En 1919 es reuneixen a París els presidents dels països vencedors per a imposar les condicions de pau a Alemanya. </li></ul><ul><li>Els vencedors tenen interessos molt diferents: França que Alemanya li pague el cost de la guerra, EUA un nou ordre mundial estable, Itàlia que li donen els territoris promesos i G.B. una posició intermèdia. </li></ul><ul><li>3.1.- Els tractats de pau . </li></ul><ul><li>3.2.- La Societat de Nacions (SDN) . </li></ul><ul><li>3.3.- Una pau inestable . </li></ul>“ Des de tots els punts de vista, em sembla que ens hem d’esforçar per establir un acord de pau com si fórem àrbitres imparcials, oblidant les passions de la guerra. Aquest acord haurà de tindre tres objectius: davant tot, fer justícia als aliats, tenint en compte la respon- sabilitat d’Alemanya en els orígens i els mètodes de la guerra; seguidament, l’acord s’ha de fer de tal forma que un govern alemany conscient de les seues responsabilitats puga signar-lo estimant que pot complir les seues obligacions; per últim, aquest acord no haurà de tindre cap clàusula que puga provocar noves guerres, i haurà d’oferir una alternativa al bolxevisme, perquè serà per a la gent raonable una solució igualitària del problema europeu”. Memorandum de Lloyd George (president britànic), 25 de març del 1919. “ Espere que Vosté estiga d’acord, en principi, com el senyor Lloyd George, en la modera- ció que és necessari mostrar amb Alemanya. No volem ni podem destruir-la: la nostra major errada seria donar-li raons poderosos per a una revenja. Clàusules excessives sembrarien la llavor segura de la guerra (...). És necessari que evitem donar als nostres enemics la impressió d’injustícia. No tem per al futur les guerres preparades per complots secrets dels governs, sinó més bé els conflictes creats pel descontent de les poblacions. Si nosaltres mateix som culpables de cometre una injustícia, aquest descontent és inevi- table.” El president Wilson (EUA) dirigint-se a Clemenceau en el Consell dels Quatre. “ Prenc nota de les paraules i de les excel·lents intencions del president Wilson. Ell elimi- na el sentiment i el record: és ací on tinc una observació que fer respecte al que acaba de dir. El president dels EUA desconeix el fons de la naturalesa humana. El fet de la guerra no pot ser oblidat. Amèrica no ha vist aquesta guerra de prop durant els tres primers anys; nosaltres durant aquest temps vam perdre un milió i mig d’homes. No ens queda mà d’obra. Els nostres amics anglesos, que han perdut menys que nosaltres, però també han patit molt, em comprendran. Les proves que hem hagut de passar han creat un sentiment profund sobre les reparacions que ens són degudes; i no es tracta sols de reparacions materials: la necessitat de repara- cions morals no és menys forta (...). Busqueu fer justícia als alemanys. No es penseu que ells ens van a perdonar, buscaran l’ocasió de la revenja, res acabarà amb la ràbia d’aquells que han volgut establir la seua dominació en el món i que s’han cregut tan prop d’aconseguir-ho.” El cap del govern francès, Georges Clemenceau, dirigint-se al Consell dels Quatre.
  15. 15. 3.1.- Els tractats de pau (I) . El precedent dels 14 punts de Wilson (intent de pau, 1918): llibertat de navegació, liberalisme econòmic, creació de la SDN, autodeterminació de les nacions, renúncies territorials alemanyes TRACTAT DE VERSALLES És una imposició dels vencedors a Alemanya, considerada responsable de tot -> resentiment Art. 231.- Els governs aliats i associats declaren i Alemanya reconeix, que Alemanya i els seus aliats són responsables, per haver-los causat, de tots els danys soferts pels governs aliats i els seus associats i els seus habitants com a conseqüència de la guerra, a la qual els ha conduït l’agressió d’Alemanya i dels seus aliats. Tractat de Versalles. Part VIII. Reparacions. Condicions polítiques Pèrdues territorials alemanyes: Alsàcia i Lorena (França), Eupen i Malmedy (Bèlgica), Schleswig (Dinamarca), Posnània (Polònia) i Danzig Es prohibeix la unió d’Alemanya i la nova república d’Àustria Pèrdua i renúncia a totes les colònies: passen a ser mandats dels aliats Art. 80.- Alemanya reconeix, i respectarà estrictament, la independència d’Àustria dins de les fronteres que es fixen en un tractat celebrat entre les potències aliades i associades, i reconeix que aquesta independència serà inalienable, a no ser amb el consentiment del Consell de la Societat de Nacions. Art. 119.- Alemanya renuncia a tots els seus drets i títols sobre les seues possessions d’Ultramar en favor de les potències aliades i associades...
  16. 16. 3.1- Els tractats de pau (II) . Reparacions de guerra Pagament de fortes compensacions econòmiques, sobretot a França Cessió d’Alsàcia i Lorena i les mines de carbó de Sarre i Silèsia a França Confiscació dels béns alemanys a l’exterior i de la flota mercant Cessió de totes les colònies Art. 232.- Els governs aliats i associats exigeixen, i Alemanya s’hi compromet, que siguen reparats tots els danys causats a la població civil de les potències aliades i associades i als seus béns. Art. 233.- La quantia d’aquests danys, per la reparació dels quals Alemanya ha de pagar, serà fixada per una comissió inter- aliada, que prendrà el títol de Comissió de Reparacions. Tractat de Versalles, Part VIII, Reparacions. Art. 45.- En compensació per la destrucció de les mines de carbó del nord de França, i amb càrrec a l’import de la reparació de danys de guerra deguda per Alemanya, aquests cedeix a França la propietat sencera i absoluta, franca i lliure de deutes i càrregues, amb dret exclusiu d’explotació, de les mines de carbó situades a la conca del Sarre (...) Art. 51.- Els territoris cedits a Alemanya en virtut dels preliminars de pau signats a Versalles el 26 de febrer del 1871 (Alsàcia i Lorena), (...) queden reintegrats a la sobirania francesa a partir de l’armistici de l’11 de novembre del 1918. Condicions militars Abolició del servei militar Desarmament i reducció de l’exèrcit a 100.000 homes Ribera del Rhin: ocupació de la ribera esquerra durant quinze anys i desmilitarització de la ribera dreta fins 50 quilòmetres Art. 173.- Quedarà suprimit a Alemanya tot servei militar obligatori. L’exèrcit alemany sols podrà constituir-se i reclutar-se mitjançant voluntaris (...) Art. 160.- Des d’aquest moment, la totalitat dels efectius de l’exèrcit alemany no deurà excedir de 100.000 homes, inclosos els oficials i dipòsits, i serà destinat exclusivament al manteniment de l’ordre i en el territori i a la policia de les fronteres (...). Art. 169.- Dins del termini de dos mesos, (...) les armes, les municions i el material de guerra alemany, fins i tot el destinat a la defensa contra aeronaus, existents a Alemanya i que superen les quantitats autoritzades, hauran de ser lliurats als governs de les principals potències aliades i associades per a que siguen destruïts o inutilitzats (...). Art. 190.- Queda prohibit a Alemanya construir o adquirir altres vaixells de guerra que els destinats a substituir a les unitats armades previstes en aquest tractat (...). Art. 198.- Les forces armades d’Alemanya no poden tindre aviació militar ni naval (...). Art. 180.- Totes les fortaleses i fortificacions de campanya situades en territori alemany a occident de la línia traçada a 50 quilòmetres a l’est del Rhin seran desarmades i desmantellades. Art. 428.- A títol de garantia d’execució, per part d’Alemanya, del present Tractat, els territoris alemanys situats a l’oest del Rhin, juntament amb els caps de pont, seran ocupats per les tropes de les potències aliades i associades durant un període de quinze anys des de que entre en vigor el Tractat (...). Valoració: la imposició del tractat a Alemanya impedirà que es recupere econòmicament dels efectes de la guerra i generarà un fort ressentiment en el poble alemany El Tractat de Versalles és una de les causes de l’ascens del nazisme i la IIª Guerra Mundial “ El Tractat de Versalles, en particular, va ser un dels acords més controvertits que mai s’han signat, i fins i tot va ser criticat en els països aliats per la seua extremada duresa amb els alemanys, els quals, sense dubte, protestarien tan violentament que seria impossible evitar, més tard o més prompte, una altra guerra. No es necessari realitzar la crònica detallada de la història del període d’entreguerres per a comprendre que el Tractat de Ver- salles no podia ser la base d’una pau estable. Estava condemnat al fracàs des del principi i, per tant, l’esclat d’una nova guerra era pràcticament segur.” N. LOWE: Guia Ilustrada de la Historia Moderna , Londres, 1997.
  17. 17. 3.1.- Els tractats de pau (III) . ALTRES TRACTATS Saint-Germain: Àustria perd tots els territoris eslaus, es separa d’Hongria, queda reduïda a una xicoteta república alpina, se li imposen reparacions i se li prohibeix unir-se a Alemanya Trianon: Hongria perd l’eixida a la mar i territoris en favor de la nova Txecoslovàquia, Iugoslàvia i Romania Sévres: Turquia deixa de ser un imperi i cedeix territoris a àrabs, grecs i armenis i els territoris d’Orient Pròxim com a mandats a França i Gran Bretanya (futura Israel) Neuilly: Bulgària cedeix territoris a Grècia
  18. 18. 3.2.- La Societat de Nacions . Es crea per fomentar la col·laboració entre països i evitar els conflictes, per a vigilar el compliment dels tractats de pau i fomentar el desarmament general Va ser impulsada pel president Wilson, però el Parlament dels EUA es va negar a entrar i als països vençuts i la URSS se’ls va prohibir l’entrada en principi -> acabarà fracassant PREÀMBUL: Les altes parts contractants, considerant que per a fomentar la cooperació entre les nacions i per a garantir la pau i la seguretat importa: acceptar els compromisos de no recórrer a la guerra i mantindre a la llum del dia les relacions internacionals, fundades sobre la justícia i l’honor; observar rigorosament les prescripcions del Dret Internacional reconegudes d’ara endavant com a norma de conducta dels Governs; fer que regne la justícia i respectar escrupolosament totes les obliga- cions dels tractats en les relacions mútues dels pobles organitzats, adoptant el present pacte, que institueix la Societat de Nacions: (...) Art. 5.1.- Tret d’haver una disposició expressa en contrari del present Pacte, les decisions de l’Assemblea o del Consell es prendran per unanimitat dels membres representats en la reunió (...). Art. 7.1.- Els membres de la Societat reconeixen que el manteniment de la pau exigeix la reducció dels armaments nacionals al mínim compatible amb la seguretat nacional (...) Art. 10.- Els membres de la Societat es comprometen a respectar i a mantindre contra tota agressió exterior la integritat territorial i la independència política present de tots els membres de la Societat (...). Art. 161.- Si un membre de la Societat recorrira a la guerra (...) se’l considerarà ipso facto com si haguera comés un acte de guerra contra la resta de membres de la Societat. Aquests es comprometen a trencar immediatament tota relació comercial o financera amb ell (...). LA SOCIETAT DE NACIONS: Preàmbul i articulat (1919).
  19. 19. 3.3.- Una pau inestable . Quasi tots acaben descontents amb les paus de París: EUA s’aïlla i no entra a la SDN, els vençuts es queixen per ser humiliats i no tindre’ls en compte (ascens del nazisme), Itàlia no rep els territoris que li havien promès, la URSS és aïllada, les noves fronteres són criticades,... Els obrers són els que més han patit la guerra i, en tornar a la normalitat, continuen explotats, però amb un nou referent: la nova URSS, on ha triomfat una revolució obrera Intents revolucionaris i vagues obreres importants a tota Europa: els espartaquistes alemanys, Baviera, Hongria, França, Itàlia, Gran Bretanya i Espanya La revolució espartaquista a Alemanya: el KPD (Liebcknecht, Luxemburg) intenten una revolució només acabar la guerra -> forta repressió per part del govern socialdemòcrata Pèrdues territorials + mala situació econòmica + por de la burgesia a una revolució obrera = ascens del feixisme (Itàlia, Alemanya i Espanya)
  20. 20. 4.- LES CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA (I): DEMOGRÀFIQUES. 9 milions de morts directes, 6 milions de minusvàlids i milions de morts indirectes per fam i grip “ Generacions buides”: en morir sobretot homes joves, aquests no poden tindre els fills que es pertocarien, amb la qual cosa baixa la natalitat i també descendeix la població posterior 8.000.000 Huérfanos 4.250.000 Viudas 6.500.000 Inválidos 9.272.000 Fallecidos CONSECUENCIAS DEMOGRÁFICAS
  21. 21. 4.- LES CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA (II): ECONÒMIQUES. Devasta els llocs de lluita: collites, terra, cases, infraestructures, mà d’obra,... -> reconstrucció Els països en guerra s’endeuten moltíssim Els països vençuts, a més de la devastació i el deute, han de pagar reparacions als vencedors Europa deixa de ser el líder econòmic mundial: EUA i Japó són els més beneficiats
  22. 22. 4.- LES CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA (III): TERRITORIALS. Aparició de nous estats: Polònia, Finlàndia, Iugoslàvia, Txecoslovàquia, Hongria, Àustria, Estònia, Letònia i Lituània. Fi i desmembrament dels grans imperis: Àustria-Hongria, Rússia, Alemanya, Imperi Turc Otomà
  23. 23. 4.- LES CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA (IV): POLÍTIQUES. Avanç de les democràcies liberals, sobretot les repúbliques, però les dificultats dels anys de postguerra les faran caure en el descrèdit i entrar en crisi en molts països Generalització del sufragi universal masculí S’atorga el vot a les dones en molts països Triomf de la Revoució Bolxevic a Rússia -> primer Estats socialista Les colònies, que havien ajudat en la guerra, demanen a canvi la independència
  24. 24. 4.- LES CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA (V): SOCIALS. La misèria augmenta entre les classes treballadores, mentre els preus continuen pujant Part de la burgesia aprofita per a fer negoci Augmenten la tensió social, les vagues i els intents de revolució, imitant la URSS Millora en les condicions laborals per frenar les protestes (jornada de 8 hores,...) Nou paper social de les dones: s’incorporen al treball durant la guerra, comença l’emancipació femenina (alliberament dels costums) i obtenen el dret a vot en molts països

×