Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Tema 2. Art Clàssic II(A). Roma

3,082 views

Published on

  • Hola Salva! Hi ha dos powers de Roma, és mitat i mitat o només cal un dels dos? Adeu!
       Reply 
    Are you sure you want to  Yes  No
    Your message goes here
  • Be the first to like this

Tema 2. Art Clàssic II(A). Roma

  1. 1. TEMA 2(a).- L’ART CLÀSSIC II: ROMA Salvador Vila Esteve Història de l’Art 2n de Batxillerat
  2. 2. TEMA 2.- L’ART CLÀSSIC II(a): ROMA. <ul><li>1.- EL CONTEXT HISTÒRIC . </li></ul><ul><li>2.- INFLUÈNCIES I PRECEDENTS . </li></ul><ul><li>3.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE L’ART ROMÀ . </li></ul><ul><li>4.- L’URBANISME . </li></ul><ul><li>5.- L’ARQUITECTURA . </li></ul>
  3. 3. 1.- EL CONTEXT HISTÒRIC (I): LOCALITZACIÓ I CRONOLOGIA. Localització: la Roma clàssica parteix de l’actual Roma, però ocupa primer la península Itàlica, nord d’Àfrica i península Ibèrica i fa un immens imperi al voltant de la Mediterrània Cronologia: podem datar la cultura romana clàssica entre els segles VIII a.C. i l’any 476 d.C.
  4. 4. 1.- EL CONTEXT HISTÒRIC (II): CARACTERÍSTIQUES GENERALS (I). Segons la llegenda Roma va ser fundada en set colines al costat del Tíber l’any 753 a.C. per Ròmul i Rem, encara que sembla que va ser fundada per un poble llatí o pels sabins Economia: combinen una base agrícola i ramadera amb un comerç i una artesania cada vegada més importants, especialment amb l’expansió per tota la Mediterrània Societat esclavista (divisió en amos i esclaus), encara que els lliures es dividien també en ciutadans romans amb drets (dividits en el patriciat descendent dels primers pobladors i els plebeus o poble pla) i no ciutadans Civilització urbana: les ciutats són molt importants, centre de l’economia i la cultura romanes Encara que l’imperi es dividirà en províncies per a gestionar-les millor, totes les grans decisions es prenien a Roma, des d’on es dirigia tot l’imperi Esperit militarista: la seua situació en el centre de la península itàlica i amenaçats per molts pobles que els envolten els faran un poble guerrer i amb un esperit militarista que els farà dominar tot el seu imperi (afany de dominació política i econòmica) Caràcter pràgmatic: busquen per damunt de tot que les coses serveisquen a la funció a que estan destinades, pragmatisme que es veurà plasmat al seu art
  5. 5. 1.- EL CONTEXT HISTÒRIC (III): CARACTERÍSTIQUES GENERALS (II). Romanització: implanten la seua llengua i la seua cultura en tots els territoris que ocupen, encara que procuren enriquir-la amb els elements culturals interessants i pràctics de cada lloc Influències El propi substrat llatí: llengua, sentit pràctic o funcionalisme i esperit militar o imperialisme La cultura i art etruscos del centre i nord de la península itàlica: realisme i culte a avantpassats La cultura i art grecs del sud (Magna Grècia) i dels propis regnes hel·lenístics quan els conquereixen: filosofia, religió, literatura i art La religió politeista romana està clarament basada en la grega (els mateixos déus canviant els noms), però incorpora el culte als avantpassats dels etruscos, el culte a l’emperador com un déu i elements de les religions mistèriques orientals (tolerància religiosa) El cristianisme anirà guanyant pes des de finals del segle I d.C. i acabarà substituint el politeisme anterior: l’any 313 Constantí declara el cristianisme religió oficial de l’Imperi Tres períodes: monarquia (753-509 a. C.), república (509-31 a.C.) i imperi (31 a.C.-476 d.C.)
  6. 6. 1.- EL CONTEXT HISTÒRIC (IV): LA MONARQUIA (753-509 a.C.). Roma es funda en el centre-oest de la península itàlica, envoltada de pobles en conflicte: sabins, etruscos, umbres, sannites,... Des del 616a.C. reis etruscos manen a Roma: la monarquia etrusca Durant aquesta època s’introdueix la influència etrusca en Roma L’any 509 a.C. els llatins es revolten contra l’últim rei etrusc (Tarquini Superb), el fan fora i instauren una República
  7. 7. 1.- EL CONTEXT HISTÒRIC (V): LA REPÚBLICA (509-31 a.C.). La nova República està dirigida pel Senat, els magistrats (cònsols i pretors sobretot) i les comitia o eleccions per zones de la ciutat que feien els ciutadans Roma passa a ser molt poderosa, amb el seu exèrcit al cap, i comença la seua expansió per tota la península Itàlica i pel Mediterrani occidental (derrota als cartaginesos en les guerres púniques) Al segle I a.C. Roma ja controla tota la Mediterrània i ha construït un gran imperi, romanitzant tots els territoris i apropiant-se d’allò que veu profitós (influència de la Grècia hel·lenística) En el segle I a.C. es produeix una guerra civil pel poder entre Cèsar i Pompeu que acaba amb la victòria de Juli Cèsar i la seua proclamació com a dictador vitalici, però serà assassinat al Senat Octavi August serà el que aconseguirà el poder i serà proclamat el primer emperador, fent-se amb tots els càrrecs importants de Roma i posant fi a la República (31 a.C.)
  8. 8. 1.- EL CONTEXT HISTÒRIC (VI): L’IMPERI (31 a.C.-476 d.C.). Tot el poder es concentra en l’emperador, considerat un déu i adorat com a tal Alt Imperi (31 a.C.-193 d.C) Període de màxima expansió territorial (Trajà) i intensa activitat econòmica i cultural, amb un poder cada vegada major de l’exèrcit sobre la política Es produeix un completa romanització de tots els territoris de l’imperi Baix Imperi (193-476 d.C.) És un període de decadència: es paren les conquestes militars, es produeixen invasions dels bàrbars i el centre de gravetat de l’Imperi es desplaça cap a Orient Des del segle III: greu crisi de les ciutats i un procés de ruralització 313: Constantí proclama el cristianisme com a religió oficial de l’Imperi L’any 379: Teodosi divideix l’Imperi en dos: Orient per a Arcadi i Occident per a Honori L’any 476 les tropes bàrbares d’Odoacre envaixen Roma i deposen a Ròmul Augústul: fi de l’Imperi Romà d’Occident i de la Roma clàssica
  9. 9. 2.- INFLUÈNCIES I PRECEDENTS (I): L’ART GREC. Considerem com a influència més important l’art grec, especialment l’hel·lenístic, i com a precedent l’art etrusc, a més del pragmatisme de les cultures llatines primitives La influència de l’art grec No es tracta de copiar directament tot l’art grec, sinó d’agafar allò que els interessa i adaptar-lo a les seues necessitats i gust El coneixen a través de la Magna Grècia (sud d’Itàlia) i la seua conquesta durant les guerres púniques i amb el contacte directe amb els grecs quan els envaeixen, quedant fascinats per la seua cultura (l’hel·lenisme sobretot) De l’art grec prenen l’ús dels ordres arquitectònics (afegint-ne dos més), els models per a alguns edificis (temples, teatres,...), l’ús d’estructures arquitravades i els models oficials d’escultura (fan nombroses còpies directes)
  10. 10. 2.- INFLUÈNCIES I PRECEDENTS (II): L’ART ETRUSC. Eren un poble d’origen incert (Àsia Menor possiblement) que habitaven el centre-nord de la península Itàlica i tenien un art que combinava elements de la Grècia arcaica i d’Orient Art fonamentalment religiós (temples) i funerari (tombes: importància del culte als morts) Art senzill i quotidià Aportacions a l’art romà en arquitectura Ús de l’arc i la volta (procedents d’Orient) Ús habitual de la fusta i la rajola com a materials constructius Model de temple (a partir del temple grec): sobre podi, amb una sola entrada i cel·la dividida en tres parts Ordre toscà: columna amb fust llis i base i capitell geomètrics, arquitrau llis, fris senzill sense triglifs ni mètopes i cornisa La pintura etrusca era funerària (parets de tombes), es feia al fresc (influència en Roma) i té una clara influència grega i oriental (línies, desproporció,...), però és més realista Realisme en els rostres (derivat de les màscares funeràries de cera) Importància dels retrats Decoració escultòrica dels sarcòfags Aportacions a l’art romà en escultura
  11. 11. 3.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE L’ART ROMÀ. Art pragmàtic i funcional: el més important és que l’art complisca la missió per a la qual s’ha fet, ja siga l’arquitectura (teatres, aqüeductes, amfiteatres, ponts, edificis,...) o l’escultura (retrats o relleus commemoratius o de propaganda) Es passa del platonisme de l’art grec, que buscava la bellesa per damunt de tot (abstracció i idealisme), a l’aristotelisme romà, centrat en allò pràctic, sensitiu i concret Individualització: ja no sols es fan les coses pensant en els homes (antropocentrisme), sinó en individus i fets concrets (relleus de fets concrets amb personatges, retrats,...) Caràcter eclèctic: agafen les influències que consideren interessants de cada lloc i les fusionen amb la resta, creant un art nou Art propagandístic i commemoratiu: l’art és per a fer propaganda d’aquell qui paga, ja siga l’Estat o un individu particular (els grans edificis i obres públiques, les escultures,...) Art realista, especialment en l’escultura (retrats) i la pintura Monumentalitat i colossalisme: la grandiositat dels edificis i obres públiques denotava major poder d’aquell que havia pagat l’obra, a més de donar cabuda a grans masses Aplicació d’avanços tècnics, que són els que fan possible la grandiositat i monumentalitat Escassa teorització: les solucions es prenen més en la pràctica que en la teoria Anonimat dels artistes, considerats artesans: allò que importa és el nom del mecenes <ul><li>“ Si te haces escultor, no serás más que un peón, agotarás tu cuerpo (…), no percibirás más que un salario vil y módico (…), no serás más que un obrero, un hombre perdido entre la multitud, arrodillado ante los grandes, humilde servidor de los que poseen la elocuencia; vivirás como una liebre destinada a ser presa del más fuerte,. Y, aunque llegues a ser un Fidias o un Policleto, aunque realizases mil obras maestras, lo que se alabará será tu arte, y entre aquellos que lo contemplen no habrá uno solo que desee emularte, ya que, por muy hábil que seas, siempre serás considerado un artesano, un vil obrero que vive del trabajo de sus manos.” LUCIANO, siglo II d. C. </li></ul>
  12. 12. 4.- L’URBANISME. L’urbanisme grec, probablement a través dels etruscos, influeix en el romà Es planifiquen les ciutats de nova fundació seguint el model del campament romà: a partir de dos carrers principals perpendiculars anomenats cardo (nord-sud) i decumanus (est-oest), es dissenyen la resta de carrers, formant una quadrícula El principal lloc de la ciutat és el fòrum o plaça principal (semblant a l’àgora grega), situada en el lloc on es creuen els dos carrers principals
  13. 13. <ul><li>5.1.- Característiques generals de l’arquitectura romana . </li></ul><ul><li>5.2.- L’arquitectura religiosa: el temple . </li></ul><ul><li>5.3.- L’arquitectura civil: els habitatges . </li></ul><ul><li>5.4.- L’arquitectura civil: els edificis per a la diversió . </li></ul><ul><li>5.5.- L’arquitectura civil: els monuments commemoratius . </li></ul><ul><li>5.6.- L’arquitectura civil: els edificis administratius . </li></ul><ul><li>5.7.- L’arquitectura civil: les obres públiques . </li></ul>5.- L’ARQUITECTURA.
  14. 14. 5.1.- Característiques generals de l’arquitectura romana (I) . És el resultat de la fusió de les influències etrusca i grega i l’originalitat i pragmatisme romans Materials més consistents i barats: rajola, fusta, el formigó o morter romà ( opus caementicium: pedres o grava, arena, calç i aigua), pedra (carreus),... recoberts de pedres (diferents paraments), pintures, mosaics i enlluïts Sistemes constructius: utilitzen tant el sistema arquitravat grec de columnes o pilars i entaulaments (més estàtic) com l’arc de mig punt, les voltes de canó i d’aresta i les cúpules d’influència etrusca (més dinàmics), combinant-los moltes vegades en una mateixa construcció més dinàmica, equilibrada i sòlida Utilitzen cinc ordres arquitectònics, sovint superposant-los en una mateixa construcció: els tres ordres grecs (dòric, jònic i corinti), l’ordre toscà etrusc i l’ordre compost inventat pels romans (capitell amb fulles d’acant corínties i volutes jòniques) Els entaulaments s’enriqueixen en la seua decoració (garlandes sostingudes per bucranis,...) Pragmatisme i funcionalitat: front a l’esteticisme i bellesa grecs, els romans busquen que la construcció compleisca la funció a què es destina de la millor manera possible Importància dels enginyers-arquitectes anònims (no són considerats artistes) que busquen solucions molt pràctiques a tots els problemes constructius que es plantegen
  15. 15. 5.1.- Característiques generals de l’arquitectura romana (I) . Eclecticisme: com ja hem vist copiaven tot allò que els semblava útil i ho combinaven de la manera més pràctica possible per aconseguir una finalitat Monumentalitat (grandiositat) i cert luxe: front a la mesura humana grega, l’art romà busca la grandiositat i el luxe, especialment quan té com a objectiu la propaganda de qui l’ha pagat Simetria axial: busquen que les construccions no sols siguen simètriques sobre el plànol (horitzontal), sinó també verticalment Importància dels espais interiors: front a la importància de l’exterior en l’art grec, els romans donen també importància a l’espai interior, creant espais dinàmics i amb amplitud espacial Major importància de l’arquitectura civil (més pràctica) a Roma front a la major importància de l’arquitectura religiosa (el temple) a Grècia Tipologia arquitectònica Arquitectura religiosa: temples (sobretot) i construccions funeràries Arquitectura civil (és la més important) Arquitectura domèstica: habitatges (cases i pisos) Edificis per a la diversió: teatres, amfiteatres, circs i termes Arq. commemorativa: arcs de triomf i columnes Edificis administratius: basíliques Obres públiques: calçades, ponts, aqüeductes ,…
  16. 16. 5.2.- L’arquitectura religiosa: el temple . Els temples són de clara influència grega, ja siga de manera directa o a través del temple etrusc, model directe del temple romà Tres tipus de temples: el temple rectangular, el temple circular i el Partenó (excepció) Els temples circulars segueixen el model del tholos grec (temple de Vesta en Roma) Temples rectangulars Segueixen el model grec que arriba a través dels etruscs El construeixen sobre un podi: major importància de la façana Té una única entrada frontal a través d’una escalinata Són pseudoperípters (columnes adosades) Dos parts: pòrtic amb columnes i cel·la rectangular, massissa i tancada Cel·la dividida en tres parts en honor als tres déus principals (Júpiter, Juno i Minerva) Temples principals: Maison Carrée (Nimes), Fortuna Viril o Fortuno (Roma), temple de Diana (Mèrida) i temple d’Asua (Vic) El Panteó d’Agripa (Roma) és l’excepció i també el temple romà més impressionant (l’estudiarem a banda) Temple d’Hercules Victor Olivarius (mal dit de Vesta), Roma, 150 a.C. Temple de Gaius i Lucius (Maison Carrée), Nimes, 16 a.C. Temple de Fortuno (dit de Fortuna Viril), Roma, 70-40 a.C. Temple d’Ausa, Vic, s. II d.C. Temple de Diana, Mèrida, s. II d.C. Cal destacar monuments funeraris com els mausoleus d’August, d’Adrià i de Cecília Metel·la o la piràmide de Caius Cestius Mausoleu d’Adrià (segle II d.C.) Mausoleu d’August (segle I d.C.) Tomba de Cecília Metel·la (segle I d.C.) Piràmide de Caius Cestius (segle I d.C.)
  17. 17. Panteó d’Agripa (Apoliodor, Roma, s.II d.C.) La construcció original va ser un temple en honor a tots els déus (Panteó) que va encarregar Agripa (gendre d’August) el 27 d.C., però després de diversos incendis es va reconstruir el segle II d.C. (possiblement per Apoliodor i pagat per l’emperador Adrià) Dues parts Un pòrtic d’entrada octàstil i de tres cosos rematat per un frontó (influència grega) Una enorme cel·la circular on els murs actuen com a tambor d’una immensa cúpula que remata l’edifici, amb un oculum en la part superior i que descansa sobre un complex sistema de descàrregues ocult ocult entre les parets i els murs A l’interior (de planta circular i simètric) trobem una part baixa en forma de façana fictícia, un atri amb finestres cobertes i l’enorme cúpula, símbol de la cúpula celestial És un edifici enormement original, fruit de la combinació d’elements de diverses influències i de l’originalitat, el treball dels espais interiors i els coneixements tècnics romans Influirà molt en la història de l’art, especialment en el Renaixement, el Barroc i el Neoclàssic, amb la utilització de cúpules El Panteón de Agripa se ha conservado con bastante fidelidad a su origen, por haberse habilitado casi desde los primeros momentos del cristianismo como iglesia para el culto. En las capillas interiores, donde antaño estaban estatuas de las divinidades adoradas, existen hoy capillas con numerosas obras de arte y entre ellas hay tumbas de ilustres personajes de la historia y del arte romanos, como por ejemplo la de Rafael de Urbino. Conserva todavía su pavimento antiguo de mármoles y restos de policromía sobre los relieves del pórtico. De cualquier forma lo más extraordinario del Panteón es el hecho de ser el primer edificio en el que aparece el moderno concepto de la arquitectura como &quot;arte creador de espacios interiores&quot;. Es la primera construcción de la Antigüedad en la que claramente se pretende crear un caparazón, no preocupándose en extremo de los volúmenes exteriores. La arquitectura griega creaba sus edificios para ser contemplados desde el exterior donde se reunía el pueblo para las celebraciones religiosas. En el Panteón, por el contrario, se crea un espacio interior donde los creyentes romanos adoran a sus dioses aislándose del universo exterior porque el cosmos está bajo su cúpula. Realmente la obra es una perfecta síntesis de armonía e inteligencia constructiva y nunca, hasta el Renacimiento, catorce siglos después, el hombre se había atrevido a realizar una obra tan gigantesca. Miguel Ángel dijo de este edificio que tenía &quot;un diseño angélico y no humano&quot;. …” la arquitectura romana es resultado de una síntesis. Hombres nutridos en las tradiciones estéticas y técnicas de Grecia supieron resolver los problemas inéditos que planteaba la nueva sociedad organizada por el genio de Roma. Su imaginación, servida por el progreso técnico, creó formas nuevas, en las que nunca dejaron de integrar las formas helénicas tradicionales. La posición que adoptan nos asombra a menudo por su acento moderno, pero la ejecución, que se caracteriza ordinariamente por el afán de decoración, demuestra que nunca tuvieron conciencia de una ruptura con el pasado. En este sentido, su ejemplo es para nosotros doblemente fructífero, pues demuestra que la audacia no es incompatible con el respeto a la tradición.” René Huyghe
  18. 18. 5.3.- L’arquitectura civil: els habitatges . Els habitatges o vivendes particulars eren el primer edifici on es veuen les característiques de l’arquitectura romana Tipus d’habitatges Domus : són cases rectangulars estructurades al voltant d’un pati central Insulae : edificis de pisos que podien arribar fins a quatre altures Villae : grans cases dels més rics, situades al camp i que també eren el centre de les explotacions agràries Palaus: grans vivendes d’emperadors i patricis rics a la ciutat
  19. 19. 5.4.- L’arquitectura civil: els edificis per a la diversió (introducció) . La política romana de donar-li al poble pa i circ ( panem et circenses ) fa molt importants a aquests edificis com a símbol i lloc de propaganda política: teatres, amfiteatres, circs i termes
  20. 20. 5.4.- L’arquitectura civil: els edificis per a la diversió (el teatre) . Eren els edificis destinats a la representació teatral (comèdies, tragèdies, farses,...), però també es podien celebrar cerimònies religioses Tenien un evident ús polític: entretindre a les masses i transmetre-li consignes polítiques, a més de la propaganda de patrocinar l’espectacle o edifici Deriva del teatre grec, però amb algunes diferències que incrementen la seua funcionalitat: pot estar totalment exempt i no amb la grada excavada en la roca, la planta és semicircular (no ultrasemicircular), l’escena és més gran i alta, utilitzen l’arc i la volta anular, es cuida més l’aspecte exterior (façana i escultures decoratives) i es solen superposar ordres arquitectònics en façana i escena Divisió en tres parts Grada o cavea semicircular, dividida en tres parts Orchestra semicircular Escena més gran, amb fons arquitectònic arquitravat dividit en tres La façana exterior combina els arcs amb les columnes i les estructures arquitravades, superposant diferents ordres arquitectònics En l’interior de la grada presenta una sèrie de passadissos i escales que donen accés a la grada pels vomitoris i que possibilitaven la ràpida entrada i eixida del públic Exemples: teatre de Marcel (Roma), de Mèrida, de Sagunt,...
  21. 21. Teatre Marcel (Roma, 23-11 a.C.)
  22. 22. Teatre de Mérida (18-8 a.C.)
  23. 23. Teatre de Sagunt (segle I d.C.)
  24. 24. Teatre d’Aspendus (Turquia)
  25. 25. Teatre d’Orange (França)
  26. 26. Teatre de Verona (Itàlia)
  27. 27. Odeó d’Herodes Àtic (Atenes, 131 d.C.)
  28. 28. 5.4.- L’arquitectura civil: els edificis per a la diversió (l’amfiteatre) . Estava destinat a les lluites de gladiadors, les lluites entre animals, les lluites entre gladiadors i feres (o les feres devorant condemnats) i les naumàquies (batalles navals) Utilització política i de propaganda: entretindre al poble i fer-se propaganda És un edifici original romà, fruit de la unió de dos teatres per la part de l’escena Planta el·líptica, amb dues parts Arena central on es feia l’espectacle Grades o cavea: envoltaven l’arena i es separaven d’ella pel pulpitum Baix de l’arena hi havia tota una sèrie de passadissos i estàncies per a preparar els espectacles Es construïa exempt, encara que de vegades part de la grada podia estar excavada en la roca La construcció era molt semblant a la del teatre en la part exterior i en l’estructura interna d’accés a les grades Exemples: el Colosseu o Amfiteatre Flavi (Roma) i els amfiteatres de Nimes, Pompeia, Verona, Mèrida, Itàlica i Tarragona
  29. 29. Amfiteatre Flavi o Colosseu (Roma, 72-80 d.C.)
  30. 30. Amfiteatre d’Arles (França)
  31. 31. Amfiteatre de Nimes (França)
  32. 32. Amfiteatre o Arena de Verona (Itàlia)
  33. 33. Amfiteatre o Colosseu d’El Djem (Tunis)
  34. 34. Amfiteatre de Mérida
  35. 35. Amfiteatre d’Itàlica (Sevilla)
  36. 36. Amfiteatre de Tarragona
  37. 37. 5.4.- L’arquitectura civil: els edificis per a la diversió (el circ) . Eren els llocs on es celebraven les curses de cavalls i carros i activitats atlètiques Donaven cabuda a grans masses i els espectadors es dividien en diferents colors (segons a qui recolzaven) i feien apostes És una adaptació de l’estadi grec, amb una planta estreta i allargada en forma de U amb dos costats llargs laterals i dos costats curts, un en forma corba (on estava la porta triomfal per on eixien els vencedors) i altre recte (on estaven les quadres) Estructura semblant als amfiteatres: l’arena (amb una spina separadora en mig) i les grades Exemples: els diferents circs de Roma, especialment l’enorme Circ Màxim i el circ de Mèrida
  38. 38. Circ Màxim (Roma)
  39. 39. Circ de Mérida
  40. 40. Piazza Navona (Roma): antic circ Agonal
  41. 41. 5.4.- L’arquitectura civil: els edificis per a la diversió (les termes) . Ús higiènic i lúdic: eren els banys públics, però anaven més enllà (gimnàs, massatges,...) i es convertiren en complexos d’oci i relació social (llocs de reunió entre amics o per a fer negocis) Són immensos complexos d’edificis dividits en sales de banys calents, temperats i freds, vestidors, palestres o llocs de lluita, gimnasos, tendes, banys de vapor, saunes, biblioteques,... Eren complexos grandiosos on s’aplicaven enginyoses solucions arquitectòniques en la construcció i que servien de propaganda a qui els pagava L’exemple més grandiós són les termes de Caracalla (Roma)
  42. 42. Termes de Caracal·la (Roma, 212-235 d.C.)
  43. 43. Termes de Dioclecià (Roma)
  44. 44. Termes d’Herculà
  45. 45. Termes de Bath (Anglaterra)
  46. 46. 5.5.- L’arquitectura civil: els monuments commemoratius (introducció) . Es tracta d’elements arquitectònics trets del seu context i sobredimensionats amb una funció de propaganda, commemoració i demostració de poder d’aquell que els ha pagat Els dos principals són els arcs de triomf i les columnes commemoratives, que tindran importància més tard en l’art neoclàssic i l’art barroc respectivament
  47. 47. 5.5.- L’arquitectura civil: els monuments commemoratius (l’arc de triomf) . Tenen forma de portes monumentals de ciutat aïllades amb doble façana (exemptes) Poden ser d’un van (arc), de tres vans o de planta quadrada i quatre façanes (quadrifons) Són exclusivament construccions de propaganda per a commemorar la victòria d’un general o emperador, sovint decorades amb escultures i relleus propagandístics Combina l’arc i la volta amb les columnes i les estructures arquitravades, amb elements decoratius (columnes, relleus i escultures) que el completen Parts Basament Columnes o murs que sostenen els arcs de mig punt Àtic amb inscripció commemorativa referent a l’heroi Remat en forma d’estàtua o carro triomfal Solien estar fets de pedra o marbre Exemples: arcs de Tit, Septimi Sever i Constantí a Roma i arcs de Berà, Cabanes, Medinaceli
  48. 48. Arc de Tit (Roma, 1 a.C. – 1d.C.)
  49. 49. Arc de Caparra (74 d.C.)
  50. 50. Arc de Medinaceli (segle I d.C.)
  51. 51. Arc de Berà (finals segle I d.C.)
  52. 52. Arc de Cabanes (segle II d.C.)
  53. 53. Arc de Septimi Sever (Roma, 203 d.C.)
  54. 54. Arc de Constantí (Roma, 315 d.C.)
  55. 55. 5.5.- L’arquitectura civil: els monuments commemoratius (la columna commemorativa) . Tenen la mateixa finalitat commemorativa i propagandística que els arcs de triomf Es tracta de grandioses columnes exemptes amb tres parts Basament Columna amb el fust decorat amb un relleu helicoïdal de les gestes de l’heroi Remat amb l’estàtua de l’heroi Destaquen la columna de Trajà (amb la conquesta de la Dàcia) i la de Marc Aureli (amb les victòries sobre els germànics), ambdues a Roma
  56. 56. Columna de Trajà (Roma, 113 d.C.)
  57. 57. 5.6.- L’arquitectura civil: els edificis administratius (la basílica) . Entre els edificis administratius cal destacar les basíliques Són edificis multifuncionals (administració de justícia, comerç, mercat, actes públics) de planta rectangular, amb una o tres naus, coberts per una volta de canó o voltes d’aresta i amb dues mitges cúpules que rematen cadascun dels dos fons Aquest model serà el que prendran els cristians per a les seues esglésies Destaca la basílica de Majenci o Constantí (Roma)
  58. 58. Basílica Ulpia (Roma, 98-117 d.C.)
  59. 59. Basílica de Magenci i Constantí (Roma, 307-314 d.C.)
  60. 60. 5.7.- L’arquitectura civil: les obres públiques (introducció) . Les obres públiques són les que millor mostren el caràcter pràctic dels romans i la seua enorme capacitat com a enginyers i per a aplicar solucions tècniques Van servir a la romanització i control de l’imperi i són múltiples: calçades, ponts, aqüeductes, embassaments, ports, fars, muralles, clavegueres,... Tindran una enorme repercussió en l’enginyeria i arquitectura en general i no seran superades clarament fins més de mil anys després
  61. 61. 5.7.- L’arquitectura civil: les obres públiques (les calçades) . Cobrien tot l’imperi i eren projectades per topògrafs militars, formant una xarxa viària que connectava tots els territoris de l’imperi (control i organització) Eren construïdes en diferents capes i amb lloses de pedra unides per morter o formigó i amb voreres, de forma convexa per a que drenaren bé en cas de pluja
  62. 62. 5.7.- L’arquitectura civil: les obres públiques (el pont) . Són el resultat de passar la calçada per damunt d’un riu, salvant el desnivell amb l’ús de pilars i arcs de mig punt Van ser autèntics mestres en la seua construcció, cobrint superfícies immenses amb les arcades, amb ponts que han arribat fins a l’actualitat Primer els feien de fusta i després de morter o formigó i rajola o pedra Exemples: ponts d’Alcántara, Mérida, Saragossa, Còrdova,...
  63. 63. Pont d’Alcantara (105-106 d.C.)
  64. 64. Pont de Mérida
  65. 65. Pont de Còrdova
  66. 66. 5.7.- L’arquitectura civil: les obres públiques (l’aqüeducte) . És una construcció pràctica i funcional que serveix per a salvar desnivells i fer que l’aigua arribe des de l’embassament o lloc de captació a la ciutat A l’igual que en el cas dels ponts s’utilitzen pilars i arcs construïts amb morter o formigó i pedra o rajola Exemples: pont du Gard (pont i aqüeducte) i aqüeductes de Segòvia, dels Miracles (Mérida), de les Ferreres (Tarragona), de Peña Cortada (Chelva) o els nou aqüeductes que abastien Roma
  67. 67. Pont du Gard (Nimes, segle I d.C.)
  68. 68. Aqüeducte de Segovia (18 a.C.)
  69. 69. Aqüeducte dels Miracles (Mérida)
  70. 70. Aqüeducte de les Ferreres o Pont del Diable (Tarragona)
  71. 71. Aqüeducte de la Peña Cortada (Chelva)

×