Tema 10 (b). goya ii

1,128 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
1,128
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
3
Actions
Shares
0
Downloads
71
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Tema 10 (b). goya ii

  1. 1. TEMA 10 (b): GOYA II Salvador Vila Esteve Història de l’Art 2n de Batxillerat
  2. 2. 3.5.- Quart període: 1808-1824 (I): la Guerra de la Independència (1808-14). Les barbaritats comeses durant la guerra causen la segona crisi en Goya, qui evita posicionar-se i el que fa és denunciar les atrocitats Realisme dramàtic: Goya pinta la guerra com un cúmul de tragèdies i desgràcies i no com un espectacle com s’havia fet fins eixe moment La temàtica es torna violenta, terrible i desagradable La llum quasi desapareix (sembla fugir més que il·luminar) i els colors ocres i negres són els predominants, fins i tot als retrats La pinzellada es fa més solta, oberta i pastosa: llibertat de traç i intensitat cromàtica Els personatges semblen marionetes davant la situació que se’ls imposa i els embruteix Destaca el contingut moral i simbòlic i l’expressivitat dels personatges Als quadres històrics cal destacar el moviment i el dolor i els efectes expressius que aconsegueix a partir dels jocs de llums i ombres, a més de la seua compassió pel sofriment de les persones (s’avança al romanticisme i l’impressionisme) A la sèrie de gravats d’”Els Desastres de la Guerra” mostra imatges terriblement dramà- tiques en què contrasta la il·luminació blanca amb les diferents intensitats de negre L’obra més important és Els afusellaments del 3 de maig
  3. 3. Titot mort (1808-12)
  4. 4. Maja i Celestina (1808-12)
  5. 5. Juan Martín, El Empecinado (1809) i Juan Antonio Llorente (1810)
  6. 6. Majas a la balconada (cap al 1810)
  7. 7. Canibalisme (c.1810)
  8. 8. Salvatges degollant una dona (c.1810)
  9. 9. Bandolers despullant una dona (c.1811)
  10. 10. Bandolers apunyalant una dona (c.1811)
  11. 11. El mateix (1812-15)
  12. 12. Carretes al cementeri (1812-15)
  13. 13. Tampoc (1812-15)
  14. 14. Açò és pitjor (1812-15)
  15. 15. Quin coratge! (1812-15)
  16. 16. Què cal fer més? (1812-15)
  17. 17. Gran gesta! Amb morts! (1789)
  18. 18. El 2 de maig de 1808: la càrrega dels mamelucs (1814)
  19. 19. Els afusellaments del 3 de maig de 1808 (1814)
  20. 20. 3.5.- Quart període: 1808-1824 (II). A la tornada de Ferran VII Goya es trobarà cada vegada més aïllat i es refugiarà en un realisme fantàstic: l’amargura deriva en sarcasme i ironia amb una pintura absolutament personal, surrealista i fantàstica de traços molt grossos i colors obscurs D’aquesta època són els gravats de la sèrie “Tauromàquia”, on mostra la seua afició pels bous A la sèrie de gravats d’”Els Disbarats”, contemporània a les pintures negres, mostra una extraordinària imaginació on la crítica social i anticlerical se’ns presenta en forma de visions horribles amb monstres i dimonis
  21. 21. Ferran VII (1814)
  22. 22. El soterrat de la sardina (1812-18)
  23. 23. Processó de flagel·lants (1812-18)
  24. 24. Auto de fe del Tribunal de la Inquisició (1812-18)
  25. 25. Interior d’una presó (1814)
  26. 26. Manicomi (1814-15)
  27. 27. Autoretrat (1815)
  28. 28. Entreteniment espanyol (c.1815)
  29. 29. El morisc Gazul, el primer en llancejar bous (c.1815)
  30. 30. La lleugeresa i atreviment de Juan Apiñani en la plaça de Madrid (c.1815)
  31. 31. Disbarat fúnebre (1815-23)
  32. 32. Manera de volar (1815-23)
  33. 33. Disbarat matrimonial (1815-23)
  34. 34. Cavall raptor (1815-23)
  35. 35. Disbarat animal (1815-23)
  36. 36. L’última comunió de sant Josep de Calasanç (1819)
  37. 37. Crist al mont de les oliveres (1819)
  38. 38. Autoretrat amb el doctor Arrieta (1820)
  39. 39. Tio Paquete (c.1820)
  40. 40. Sant Pere penitent (1820-24?)
  41. 41. 3.5.- Quart període: 1808-1824 (III): les pintures negres (1819-24). Goya s’aïlla totalment en la seua nova casa (“Quinta del Sordo”) on pintara en oli sobre les parets amb una absoluta llibertat creativa, fent coses que ningú havia fet abans Continua fent crítica social, ara de manera molt descarnada i, fins i tot, desagradable: món poblat de monstres i malsons, de bruixes i vells desdentats, de violència i degradació Representa la crònica negra d’Espanya i l’obscuritat del subconscient col·lectiu i personal Són obres de difícil significat que permeten múltiples interpretacions L’ambient és molt dens, l’atmosfera obscura i l’espai intangible, crenat-se una forta tensió psicològica, expressió de la seua lluita interna i de les idees liberals fracassades Predomini absolut del color negre, matisat per ocres terrosos Pràcticament no es pot parlar de pinzellada, sinó de taques pastoses de color Aquestes pintures són precedents, a la vegada, del romanticisme (passió, desordre febril, culte d’allò fúnebre i macabre), de l’expressionisme (el dibuix i les masses distorsionen la imatge buscant una comunicació més intensa) i del surrealisme (món oníric o dels somnis) Obres més importants: Saturn devorant el seu fill , A garrotades i L’aquelarre
  42. 42. La romeria de sant Isidre (1820-23)
  43. 43. Asmódea (1820-23)
  44. 44. Àtropos o Les parques (1820-23)
  45. 45. Duel a garrotades (1820-23)
  46. 46. Manola o La Leocadia (1820-23)
  47. 47. Homes llegint (1820-23)
  48. 48. Saturn devorant els seus fills (1820-23)
  49. 49. Gos semienfonsat (1820-23)
  50. 50. Dos vells (1820-23)
  51. 51. Dos dones i un home (1820-23)
  52. 52. Vells menjant sopa (1820-23)
  53. 53. L’aquelarre o El gran cabró (1820-23)
  54. 54. Judith i Holofernes (1820-23)
  55. 55. 3.4.- Cinquè període: 1824-28 . Amb la tornada a l’absolutisme (1824) s’autoexilia a Burdeus i comença una última etapa en què destaca La Lletera de Burdeus A l’obra torna una major lluminositat, amb predomini dels blaus i una pinzellada de traços molt solts i una captació de la llum i l’atmosfera que ens avancen l’impressionisme
  56. 56. Leandro Fernández de Moratín (1824)
  57. 57. Encara aprenc (1824-28)
  58. 58. Vell sobre una corda (1824-28)
  59. 59. Fantasma ballant amb castanyoles (1824-28)
  60. 60. Juan Bautista de Muguiro (1827)
  61. 61. La lletera de Burdeus (1827)

×