Tema 1.- L'Europa de l'Antic Règim

5,387 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
5,387
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
84
Actions
Shares
0
Downloads
260
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Tema 1.- L'Europa de l'Antic Règim

  1. 1. TEMA 1.- L’ANTICTEMA 1.- L’ANTIC RÈGIM.RÈGIM. Salvador Vila EsteveSalvador Vila Esteve Història del Món ContemporaniHistòria del Món Contemporani 1r de Batxillerat1r de Batxillerat
  2. 2. 0.- INTRODUCCIÓ0.- INTRODUCCIÓ  Què és? Un sistema econòmic, social iQuè és? Un sistema econòmic, social i polític.polític.  On es va produir? A Europa.On es va produir? A Europa.  Quan? Entre els segles XVI i XIX.Quan? Entre els segles XVI i XIX.  Característiques:Característiques:  Economia: règim senyorial (feudalisme tardà).Economia: règim senyorial (feudalisme tardà).  Societat: estamental.Societat: estamental.  Demografia: població estancada.Demografia: població estancada.  Política: absolutisme monàrquic.Política: absolutisme monàrquic.
  3. 3. 1.- UNA ECONOMIA DE BASE1.- UNA ECONOMIA DE BASE SENYORIAL.SENYORIAL.  1.0.- Introducció.1.0.- Introducció.  1.1.- La propietat de la terra.1.1.- La propietat de la terra.  1.2.- Els drets senyorials.1.2.- Els drets senyorials.  1.3.- Una producció insuficient.1.3.- Una producció insuficient.  1.4.- Una població estancada.1.4.- Una població estancada.  1.5.- Indústria tradicional i manufactures.1.5.- Indústria tradicional i manufactures.  1.6.- La insuficiència dels transports.1.6.- La insuficiència dels transports.  1.7.- Comerç interior i comerç colonial.1.7.- Comerç interior i comerç colonial.
  4. 4. 1.0.-1.0.- IntroduccióIntroducció..  Economia rural: 80 % de la població alEconomia rural: 80 % de la població al camp.camp.  Economia d’autoconsum (comerç escàs).Economia d’autoconsum (comerç escàs).  Els privilegiats (noblesa i clergat)Els privilegiats (noblesa i clergat) posseixen quasi tota la terra.posseixen quasi tota la terra.  Des del segle XVI: desenvolupament delDes del segle XVI: desenvolupament del comerç → creixement de l’artesania.comerç → creixement de l’artesania.
  5. 5. 1.1.-1.1.- La propietat de la terraLa propietat de la terra..  Era la principal font de riquesa.Era la principal font de riquesa.  Pertanyia majoritàriament als senyors.Pertanyia majoritàriament als senyors.  No la podien vendre ni perdre maiNo la podien vendre ni perdre mai (propietat vinculada).(propietat vinculada).  Divisió de la senyoria territorial en:Divisió de la senyoria territorial en:  Reserva senyorial.Reserva senyorial.  Masos.Masos.
  6. 6. 1.2.-1.2.- Els drets senyorialsEls drets senyorials..  Definició.Definició.  Procedència:Procedència:  Drets territorials (derivats de la terra i monopolis).Drets territorials (derivats de la terra i monopolis).  Drets jurisdiccionals: ban, justícia, immunitat,…Drets jurisdiccionals: ban, justícia, immunitat,…  L’església, a més, rebia el delme.L’església, a més, rebia el delme.
  7. 7. 1.3.-1.3.- Una producció insuficientUna producció insuficient..  Agricultura endarrerida, de subsistència iAgricultura endarrerida, de subsistència i policonreupoliconreu → escàs comerç.→ escàs comerç.  Tipus d’explotacions:Tipus d’explotacions:  Camps oberts oCamps oberts o openfieldsopenfields: rotació triennal.: rotació triennal.  Terres comunals.Terres comunals.  Insuficient producció ramadera.Insuficient producció ramadera.  Conseqüències: crisis de subsistència → famConseqüències: crisis de subsistència → fam → desnutrició → mortalitat alta i menor→ desnutrició → mortalitat alta i menor natalitat i revoltes (revoltes del pa).natalitat i revoltes (revoltes del pa).
  8. 8. 1.4.-1.4.- Una població estancadaUna població estancada..  Escàs creixement demogràfic.Escàs creixement demogràfic.  Causes: pèssimes condicions alimentàries,Causes: pèssimes condicions alimentàries, sanitàries, higièniques i de vida de la major partsanitàries, higièniques i de vida de la major part de la població.de la població.  Provoca: mortalitat i natalitat altes, baixaProvoca: mortalitat i natalitat altes, baixa esperança de vida i alta mortalitat infantil.esperança de vida i alta mortalitat infantil.
  9. 9. 1.5.-1.5.- Indústria tradicional iIndústria tradicional i manufacturesmanufactures..  Autosuficiència econòmica al camp.Autosuficiència econòmica al camp.  Els gremis a les ciutats:Els gremis a les ciutats:  Associacions d’artesans del mateix ofici.Associacions d’artesans del mateix ofici.  Controlen la producció i venda dels productes.Controlen la producció i venda dels productes.  Eviten la competència.Eviten la competència.  Assistència mútua dels seus associats.Assistència mútua dels seus associats.  Per a evitar el control dels gremis:Per a evitar el control dels gremis:  Domestic systemDomestic system o treball a domicili.o treball a domicili.  Manufactures reials o privades.Manufactures reials o privades.
  10. 10. 1.6.-1.6.- La insuficiència delsLa insuficiència dels transportstransports..  Mitjans de transport rudimentarisMitjans de transport rudimentaris →→ dificulten el creixement del comerç.dificulten el creixement del comerç.  Transport terrestre molt deficient →Transport terrestre molt deficient → desplaçaments llargs i costosos.desplaçaments llargs i costosos.  Navegació marítima lenta i limitada (càrrega)Navegació marítima lenta i limitada (càrrega) → dependència dels vents.→ dependència dels vents.  Navegació fluvial més fàcil i barata →Navegació fluvial més fàcil i barata → dependència de la hidrografia i els canals.dependència de la hidrografia i els canals.
  11. 11. 1.7.-1.7.- Comerç interior i comerçComerç interior i comerç colonialcolonial..  Comerç interior limitat a les fires i mercats.Comerç interior limitat a les fires i mercats.  Noves rutes marítimes (segle XVI)Noves rutes marítimes (segle XVI) → creixement→ creixement del comerç colonial → acumulació de capital, nousdel comerç colonial → acumulació de capital, nous mercats i matèries primeres.mercats i matèries primeres.  Enriquiment de la burgesia comercial i financeraEnriquiment de la burgesia comercial i financera (creixement de les finances).(creixement de les finances).  El mercantilisme (segles XVII i XVIII): protegirEl mercantilisme (segles XVII i XVIII): protegir l’economia nacional per acumular metalls preciososl’economia nacional per acumular metalls preciosos (proteccionisme i riquesa fixa). COLBERT.(proteccionisme i riquesa fixa). COLBERT.
  12. 12. 2.- LA SOCIETAT ESTAMENTAL.2.- LA SOCIETAT ESTAMENTAL.  2.1.- Els estaments.2.1.- Els estaments.  2.2.- Els privilegiats.2.2.- Els privilegiats.  2.3.- Els no privilegiats.2.3.- Els no privilegiats.
  13. 13. 2.1.-2.1.- Els estamentsEls estaments..  Divisió teòrica en tresDivisió teòrica en tres ordres o estaments:ordres o estaments:  Clergat.Clergat.  Noblesa.Noblesa.  Tercer Estat.Tercer Estat.  Divisió real en dosDivisió real en dos classes socials:classes socials:  Privilegiats.Privilegiats.  No privilegiats.No privilegiats.
  14. 14. 2.2.-2.2.- ElsEls privilegiats.privilegiats.  Gaudien de drets i privilegis.Gaudien de drets i privilegis.  Composició: noblesa i clergat.Composició: noblesa i clergat.  La noblesa:La noblesa:  Eren el 2-3% de la població.Eren el 2-3% de la població.  Riquesa procedent de les seues propietats territorialsRiquesa procedent de les seues propietats territorials i els seus privilegis.i els seus privilegis.  Diferències internes segons títol i procedència.Diferències internes segons títol i procedència.  El clergat:El clergat:  Eren menys de l’1% de la població.Eren menys de l’1% de la població.  Es dividia en:Es dividia en:  Alt clergat: fills de nobles que ocupaven els alts càrrecs.Alt clergat: fills de nobles que ocupaven els alts càrrecs.  Baix clergat: origen modest i vida més senzilla.Baix clergat: origen modest i vida més senzilla. Las Amistades Peligrosas / Dangerous Liaisons. 1988. Escenas.
  15. 15. 2.3.-2.3.- Els no privilegiatsEls no privilegiats..  Grup heterogeni sense drets ni privilegis que suposaGrup heterogeni sense drets ni privilegis que suposa més del 90% de la població.més del 90% de la població.  Composició: burgesia, classes populars urbanes iComposició: burgesia, classes populars urbanes i camperolat.camperolat.  La burgesia:La burgesia:  Classe minoritària que s’enriqueix i aconsegueix més poderClasse minoritària que s’enriqueix i aconsegueix més poder (ennobliment).(ennobliment).  Divisió interna segons la riquesa i ocupació.Divisió interna segons la riquesa i ocupació.  Classes populars urbanes: treballadors urbans queClasses populars urbanes: treballadors urbans que vivien en males condicions (artesans,…).vivien en males condicions (artesans,…).  El camperolat:El camperolat:  Més del 80% de la població, vivint en pèssimes condicions.Més del 80% de la població, vivint en pèssimes condicions.  Diferències internes segons la riquesa i si són lliures o serfs.Diferències internes segons la riquesa i si són lliures o serfs. Imatge p.11 baix La sociedad del Antiguo Régimen
  16. 16. 3.- L’ABSOLUTISME3.- L’ABSOLUTISME MONÀRQUIC.MONÀRQUIC.  3.1.- La monarquia absoluta de dret diví.3.1.- La monarquia absoluta de dret diví.  3.2.- Els inicis del parlamentarisme.3.2.- Els inicis del parlamentarisme.  3.3.- La independència dels Estats Units.3.3.- La independència dels Estats Units.
  17. 17. 3.1.-3.1.- La monarquia absoluta deLa monarquia absoluta de dret diví.dret diví.  El rei tenia el poder absolut, provinent directament de Déu i sense control. Lluís XIV.  L’ajuden en el govern els Consells i secretaris d’Estat (nomenats pel rei), funcionaris i buròcrates.  Administració provincial i local: governadors i intendents, també nomenats pel rei.  Límits teòrics del poder reial:  La llei divina.  El dret natural i lleis fonamentals (les pot canviar).  Les Corts o Parlaments (perden competències i no les convoca). Sergei Eisenstein: Ivan the Terrible (1944). Part 1.
  18. 18. 3.2.-3.2.- Els inicis del parlamentarismeEls inicis del parlamentarisme..  Llocs sense monarquia absoluta: Anglaterra, PaïsosLlocs sense monarquia absoluta: Anglaterra, Països Baixos i repúbliques italianes.Baixos i repúbliques italianes.  El model anglès:El model anglès:  Revolució de 1649: República fins 1660.Revolució de 1649: República fins 1660.  Es tracta d’una monarquia parlamentària.Es tracta d’una monarquia parlamentària.  L’L’Habeas CorpusHabeas Corpus (1679).(1679).  La Revolució de 1689:La Revolució de 1689:  Destronament de Jacob II (Guillem d’Orange).Destronament de Jacob II (Guillem d’Orange).  Declaració de Drets (Declaració de Drets (Bill of RightsBill of Rights): limits al poder reial.): limits al poder reial.  Separació de poders.Separació de poders.  Límits del model anglès: el rei té el poder executiu sense controlLímits del model anglès: el rei té el poder executiu sense control i és un pacte entre noblesa i burgesia (sols vota el 15%).i és un pacte entre noblesa i burgesia (sols vota el 15%).  Influència en el pensament il·lustrat.Influència en el pensament il·lustrat. Execution of king Charles I. To kill a king (2001)
  19. 19. 3.3.-3.3.- La independència dels Estats UnitsLa independència dels Estats Units..  Situació: Gran Bretanya tenia a la costa est dels Estats Units tretze colònies, independents entre elles, governades per un governador enviat pel govern britànic.  Causes de la independència: - El govern britànic tenia el mono- poli comercial: no podien comerciar amb ningú més. - Havien de pagar els impostos aprovats pel govern i parlament britànics. - No els deixen elegir representants al Parlament britànic. - Arriben a les colònies americanes les idees il·lustrades d’igualtat, llibertat i tolerància.
  20. 20. 3.3.-3.3.- La independència dels Estats UnitsLa independència dels Estats Units..  El precedent de la revolta del té (1773): la decisió britànica d’atorgar el monopoli de la venda del té a una companyia anglesa provocà la primera revolta, en què colons americans van atacar un vaixell d’aquesta companyia a Boston i tirar el carregament a la mar.
  21. 21. 3.3.-3.3.- La independència dels Estats UnitsLa independència dels Estats Units..  El 4 de juliol del 1776 els americans aproven la Declaració d’Independència i comença una llarga guerra entre els independentistes americans, dirigits per George Washington, i el govern britànic. We hold these truths to be self-evident, that all men are created equal, that they are endowed by their Creator with certain unalienable Rights, that among these are Life, Liberty and the pursuit of Happiness.--That to secure these rights, Governments are instituted among Men, deriving their just powers from the consent of the governed, --That whenever any Form of Government becomes destructive of these ends, it is the Right of the People to alter or to abolish it, and to institute new Government, laying its foundation on such principles and organizing its powers in such form, as to them shall seem most likely to effect their Safety and Happiness. (…) But when a long train of abuses and usurpations, pursuing invariably the same Object evinces a design to reduce them under absolute Despotism, it is their right, it is their duty, to throw off such Government, and to provide new Guards for their future security.(…) We, therefore, the Representatives of the united States of America, in General Congress, Assembled, appealing to the Supreme Judge of the world for the rectitude of our intentions, do, in the Name, and by Authority of the good People of these Colonies, solemnly publish and declare, That these United Colonies are, and of Right ought to be Free and Independent States; that they are Absolved from all Allegiance to the British Crown. Declaration of Independence (Philadelphia, 4th of July 1776). Sostenim com a evidents per si mateixes les següent veritats, que tots els homes són creats iguals, que són dotats pel seu Creador de certs Drets inalienables, entre els quals hi ha el dret a la Vida, a la Llibertat i a la recerca de la Felicitat. Que per garantir aquests drets, s'institueixen els Governs entre els Homes, els quals obtenen els seus poders legítims del consentiment dels governats, Que quan s'esdevingui que qualsevol Forma de Govern es faci destructora d'aquestes finalitats, és el Dret del Poble reformar-la o abolir-la, i instituir un nou Govern que es fonamenti en els esmentats principis, tot organitzant els seus poders de la forma que segons el seu judici ofereixi les més grans possibilitats d'aconseguir la seva Seguretat i Felicitat. (...) Però quan una llarga sèrie d'abusos i usurpacions, dirigida invariablement al mateix Objectiu, demostra el designi de sotmetre al poble a un Despotisme absolut, és el seu dret, és el seu deure, derrocar aquest Govern i establir nous Resguards per la seva futura seguretat. (...) Per tant, els Representants dels Estats Units d'Amèrica, convocats en Congrés General, Reunits en Assemblea, apel·lant al Jutge Suprem del món per la rectitud de les nostres intencions, en Nom i per l'Autoritat del bon Poble d'aquestes Colònies, solemnement fem públic i declarem: Que aquestes Colònies Unides són, i han de ser per Dret, Estats Lliures i Independents; que queden Absoltes de tota Lleialtat a la Corona Britànica. Declaració d’Independència dels Estats Units (Filadèlfia, 4 de juliol de 1776). John Adams. Declaración de Independencia.
  22. 22. 3.3.-3.3.- La independència dels Estats UnitsLa independència dels Estats Units..  En 1783 Gran Bretanya reconeix la derrota i, amb ella, la independència dels EUA, que tindran com a primer president a George Washington.
  23. 23. 3.3.-3.3.- La independència dels Estats UnitsLa independència dels Estats Units..  En 1787 els EUA aproven la primera constitució escrita de la història, amb forma de govern republicana, separació i equilibri de poders, amplis poders per al president i estructura federal del nou estat.
  24. 24. 3.3.-3.3.- La independència dels Estats UnitsLa independència dels Estats Units..  La Constitució va ser completada amb una àmplia Declaració de Drets: propietat privada, habeas corpus, dret a la vida i la llibertat, llibertats d’impremta, expressió, reunió i religió, jurats,...
  25. 25. 4.- LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM.4.- LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM.  4.0.- Introducció.4.0.- Introducció.  4.1.- L’esperit de la Il·lustració.4.1.- L’esperit de la Il·lustració.  4.2.- La crítica a l’Antic Règim.4.2.- La crítica a l’Antic Règim.  4.3.- El despotisme il·lustrat.4.3.- El despotisme il·lustrat.
  26. 26. 4.0.-4.0.- IntroduccióIntroducció..  Causes de la crisi de l’Antic Règim:Causes de la crisi de l’Antic Règim:  Expansió del comerç.Expansió del comerç.  Noves formes de producció:Noves formes de producció: domestic systemdomestic system i manufactures.i manufactures.  Poder econòmic de la burgesiaPoder econòmic de la burgesia → demanarà→ demanarà tindre privilegis i poder polític.tindre privilegis i poder polític.  Construcció d’una ideologia burgesa: laConstrucció d’una ideologia burgesa: la Il·lustració, base la independència dels EUA i de laIl·lustració, base la independència dels EUA i de la Revolució Francesa.Revolució Francesa.
  27. 27. 4.1.-4.1.- L’esperit de la Il·lustracióL’esperit de la Il·lustració..  Ideologia al servei de la burgesia.Ideologia al servei de la burgesia.  Precedents:Precedents:  Newton: mètode científic.Newton: mètode científic.  Locke: crítica a l’Antic Règim, divisió de poders,Locke: crítica a l’Antic Règim, divisió de poders, igualtat legal i drets bàsics individuals.igualtat legal i drets bàsics individuals.  Racionalisme i fe absoluta en la rao (atac alRacionalisme i fe absoluta en la rao (atac al teocentrisme i la religió).teocentrisme i la religió).
  28. 28. 4.2.-4.2.- La crítica a l’Antic RègimLa crítica a l’Antic Règim..  Proposen un nou model polític i social basat en laProposen un nou model polític i social basat en la llibertat i la igualtat: crítica a l’absolutisme, posant lesllibertat i la igualtat: crítica a l’absolutisme, posant les bases del liberalisme (igualtat legal i d’oportunitats).bases del liberalisme (igualtat legal i d’oportunitats).  Montesquieu: divisió de poders.Montesquieu: divisió de poders.  Rousseau: sobirania nacional, llibertat i igualtat.Rousseau: sobirania nacional, llibertat i igualtat.  Voltaire: tolerància i llibertat de consciència.Voltaire: tolerància i llibertat de consciència.  Llibertat econòmica: fisiòcrates (Quesnay) i liberals.Llibertat econòmica: fisiòcrates (Quesnay) i liberals.
  29. 29. 4.3.-4.3.- El despotisme il·lustratEl despotisme il·lustrat..  ““Tot per al poble, però sense el poble”.Tot per al poble, però sense el poble”.  Exemples: Frederic II (Prússia), Mª TeresaExemples: Frederic II (Prússia), Mª Teresa (Àustria), Caterina (Rússia), Carles III.(Àustria), Caterina (Rússia), Carles III.  Què fan?: centralisme, reformes administratives,Què fan?: centralisme, reformes administratives, foment de l’educació i millores econòmiquesfoment de l’educació i millores econòmiques (agricultura, indústria i comerç).(agricultura, indústria i comerç).  Límits: reformes econòmiques, però no socials iLímits: reformes econòmiques, però no socials i polítiques de fonspolítiques de fons → caiguda de l’Antic Règim.→ caiguda de l’Antic Règim.

×