LIBERALISME I NACIONALISME (1789-1870)

7,103 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
3 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
7,103
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
477
Actions
Shares
0
Downloads
313
Comments
0
Likes
3
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

LIBERALISME I NACIONALISME (1789-1870)

  1. 1. TEMA 3.- LIBERALISME I NACIONALISME (1789-1870) Salvador Vila Esteve Història del Món Contemporani 1r de Batxillerat
  2. 2. TEMA 3.- LIBERALISME I NACIONALISME (1789-1870). <ul><li>1.- LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789-99). </li></ul><ul><li>2.- NAPOLEÓ BONAPARTE (1799-1814). </li></ul><ul><li>3.- CONSEQÜÈNCIES DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA. </li></ul><ul><li>4.- L’EUROPA DE LA RESTAURACIÓ. </li></ul><ul><li>5.- LES REVOLUCIONS LIBERALS (1820-48). </li></ul><ul><li>6.- LA CONSTRUCCIÓ DELS ESTATS NACIONALS. </li></ul>
  3. 3. 1.- LA REVOLUCIÓ FRANCESA. 1.0.- Introducció: gran importància Política: de l’absolutisme al liberalisme. Social: de súbdits a ciutadans. Cultural: noves formes de pensar. Influència en tot el món. 1.1.- Causes de la Revolució Francesa. 1.2.- La conjuntura revolucionària i la convocatòria d’Estats Generals. 1.3.- La ruptura revolucionària burgesa de juliol del 1789. 1.4.- L’Assemblea Nacional Constituent (1789-91). 1.5.- La radicalització de la Revolució: la caiguda de la monarquia (1791-92). 1.6.- La Convenció Nacional: una República democràtica (1792-95). 1.7.- El Directori o República burgesa (1795-99).
  4. 4. 1.1.- Causes de la R.F. (I): econòmiques . Pobresa del camperolat i les classes populars urbanes + Males collites i pujada del preu del pa = La revolució com a única eixida per canviar-ho tot Burgesia enriquida + Els privilegiats li neguen a la burgesia el poder polític i els privilegis = Sols una revolució li pot donar el poder polític i social Successió de males collites Manca de blat (crisi de subsistència) Forta pujada del pa Fam El rei permet l’entrada de teixits anglesos a canvi de préstecs (1786) Els artesans francesos no poden competir Culpen al rei Participaran a la R.F. “ Havien rebut (els burgesos), en general, una educació que els era més necessària que als gentilhomes, els quals, per naixement i per riquesa, obtenien els primers llocs de l’Estat sense mèrit i sense talent, mentre que altres estaven destinats a romandre en les ocupacions subalternes de l’exèrcit (...). Així, a París i a les grans ciutats, la burgesia era superior en riqueses, en talent i en mèrit personal. Tenien a les ciutats de províncies la mateix superioritat sobre la noblesa rural, i sentien aquesta superioritat, encara que en totes parts era humiliada.” Marquès de Bouillé (1739-1800): Memòries sobre la Revolució Francesa .
  5. 5. 1.1.- Causes de la R.F. (II): socials . Diferències legals entre privilegiats i no privilegiats: els no privilegiats mantenen als privilegiats amb les seues rendes (camperols) i paguen impostos. La burgesia s’enriqueix, però continua sent no privilegiada i no pot accedir al poder polític, malgrat tindre el poder econòmic. “ Els impostos senyorials eren els més durs i els més impopulars. el règim feudal pesava sobre totes les terres i comportava la percepció de drets (...). Els drets pròpiament senyorials eren els drets de caça; pesca; coloms; peatges; mercats; treballs principals al servei del senyor; moldre al molí del senyor; (...) el senyor conservava la propietat directa de les terres que conreaven els camperols, per les quals pagaven rèdits anuals de les collites (rendes i censos en diners o part de la collita). Aquest règim variava d’intensitat segons les regions (...). Per apreciar el seu nivell cal tindre en compte, no sols els mateixos impostos, sinó també les vexacions i abusos als quals donava lloc.” Soboul, Albert: La Revolució Francesa (1981). “ Perquè sou un gran senyor, vos creieu un gran geni. Noblesa, fortuna, rang, posició, tot això és el que us fa ser tan arrogant. Però, què heu fet per a merèixer eixes fortunes? Us heu pres la molèstia de nàixer, però res més. Per altra banda, sou un home bastant ordinari. En quant a mi, Déu meu, perdut entre l’obscura multitud, he hagut d’utilitzar de més ciència i expedients tan sols per a subsistir dels que s’han utilitzat en els últims cent anys per a governar Espanya. M’esforce per seguir una carrera honorable i a totes les parts em veig rebutjat. Aprenc la química, la farmàcia, la cirurgia, i tota la influència d’un gran senyor és prou per a posar-me a la mà una llanceta de veterinari.” Beaumarchais: Les Bodes de Fígaro (1874). Presa de consciència per part dels no privilegiats de la seua injusta situació Demanda de canvis Els privilegiats es neguen Revolució
  6. 6. 1.1.- Causes de la R.F. (III): polítiques . Mala administració i pèssima recaptació d’impostos (corrupció i mala organització) Molts dels diners recaptats no arriben al govern del rei Monarquia absoluta que no vol deixar ni compartir el poder davant la demanda de canvis (Lluís XVI) “ És sols en la meua persona on resideix el poder sobirà, basat en l’esperit de consell, justícia i raó. És a mi a qui deuen els seus cortesans la seua existència i la seua autoritat. La plenitud de la seua autoritat que ells no exerceixen més que en el meu nom resideix sempre en mi i no pot tornar-se mai en contra meua. Sols a mi pertany el poder legislatiu, sense dependència i sense divisió. És per la meua autoritat que els oficials de la meua Cort procedeixen no a la formació, sinó al registre, a la publicació i a l’execució de la llei. L’ordre públic emana de mi, i els drets i els interessos de la Nació, dels que es sol parlar de manera separada des del monarca, estan units necessàriament al meu i no descansen més que en les meues mans.” Discurs de Lluís XV al Parlament de París (3 de març de 1766). Convocatòria de Corts estamentals per part de Lluís XVI per intentar parar la crisi Es vota per estament Protestes del Tercer Estat
  7. 7. 1.1.- Causes de la R.F. (IV): ideològiques . Crítiques dels il·lustrats a l’absolutisme, demanant: Igualtat legal Declaració de Drets Fi dels privilegis i la societat estamental Divisió de poders Fi de la monarquia absoluta Les idees il·lustrades de llibertat, igualtat, fraternitat, felicitat, govern representatiu,... es difonen per tota França en vespres de la Revolució Influència de la Independència dels EUA Declaració de Drets (igualtat legal) Model liberal de Constitució 1. Tots els homes són, per naturalesa, igualment lliures i independents, i posseeixen certs drets inherents a la seua persona. 2. Tot el poder resideix en el poble i, per consegüent, deriva d’ell; els magistrats són els seus delegats i servents, i en qualsevol ocasió són responsables davant d’aquell. 5. Els poders legislatiu i executiu de l’Estat han de separar-se i distingir-se del judicial. 6. Les eleccions dels membres que actuen com a representants del poble han de ser lliures. Tots els homes que tinguen evidència suficient de l’interés comú tenen dret al sufragi, i no se’ls poden imposar impostos o expropiar la seua propietat sense el seu consentiment o el dels seus representants així elegits. Declaració de Drets de Virgínia (1776)
  8. 8. 1.1.- Causes de la R.F (V): financeres . Excessives despeses (ajuda en la guerra als independentistes americans) Bancarrota de la Hisenda Reial Lluís XVI es veu obligat a convocar Corts (Estats Generals) per aconseguir diners Nos necessitem el concurs dels nostres fidels súbdits per a que ens ajuden a superar les dificultats que Nos trobem relatives a l’estat de les nostres finances, i per a establir, d’acord amb els nostres desitjos, un ordre constant i invariable en tots els aspectes del govern que tenen a veure amb la felicitat dels nostres súbdits i amb la prosperitat del nostre regne. Aquestes importants raons ens han determinat a convocar l’Assemblea dels Estats Generals de totes les províncies, tant per a que ens aconsellen i ens assisteisquen en tots els assumptes que siguen exposats davant Nos, com per a fer-mos saber els desitjos i queixes dels nostres súbdits, de forma que per una mútua confiança i amor recíproc, s’aporte el més prompte possible un remei eficaç als mals de l’Estat, que els abusos de tot tipus siguen reformats i previnguts per bones i fermes disposicions que asseguren la felicitat pública i que ens aporten a Nos particularment la calma i la tranquil·litat de la que Nos hem mancat des de fa llarg temps. Convocatòria dels Estats General , Lluís XVI a Versalles el 14 de gener del 1789. 118.193.133 DÈFICIT PÚBLIC     503.546.049 Total 621.739.182 Total 137.999.161 Resta d’ingressos 310.426.744 Pagament del deute  207.963.427 Impostos indirectes 165.510.050 Despeses militars 157.583.461 Impostos directes 145.802.388 Despeses civils  INGRESSOS DESPESES PRESSUPOST DE FRANÇA EN 1788. EN LLIURES.
  9. 9. 1.2.- La conjuntura revolucionària i la convocatòria d’Estats Generals . Males collites de blat Misèria i fam dels camperols Dificultats per pagar rendes i impostos Els camperols demanen la fi del feudalisme i la propietat plena de les terres Pujada del preu del pa + Competència del tèxtil anglès = Protestes d’artesans i classes populars a les ciutats Bancarrota de la Hisenda (1787) El rei demana als privilegiats que paguen impostos Els privilegiats es neguen Lluís XVI convoca Estats Generals El Tercer Estat no accepta el vot per estament S’elaboren quaderns de queixes: atacs als privilegiats i demandes d’igualtat legal i sobirania popular. Art. 1.- Declarem tindre l’honor d’exposar a Sa Majestat que els pobles bretons, tant de les ciutats com del camp, són tractats com a esclaus pels nobles i membres de l’alt clergat. Forcen al Tercer Estat a moldre i coure en els seus molins i forns banals, per a ser robats per empleats infames que malgasten el nostre blat i ens roben impunement. (...) Que ens siga permès d’ara endavant moure i coure en els molins i forns dles senyors que ens agraden més i que no hi haja ja esclaus a Bretanya sobre aquest assumpte i que cadascú siga lliure. Art. 13.- Que en endavant es triarà als dotze representants de la comunitat de Pont-L’Abbé de la següent manera: quatre d’entre els burgesos, quatre d’entre els més notables artesans i quatre d’entre els més nobles llauradors; i que tots els càrrecs municipals siguen tant per a llauradors i artesans com per als burgesos. Doncs és indigne i injust privar a honestos ciutadans dels càrrecs municipals de la seua parròquia, com ho venen fent els burgesos de Pont- L’Abbé des de fa pocs anys. Quadern de queixes dels llauradors de Pont-L’Abbé . “ Ací el pobre no té dret ni a encendre el foc en la seua llar per a posar-se a l’abric del fred, si no el compra ben car al senyor per una contribució descomptada dels seus mitjans de subsistència i dels de la seua família. Aquest dret inhumà existeix en Broues baix el nom de dret de foc. Allí l’agricultor no té ni tan sols el dret d’alimentar el seu ramat amb l’herba que creix en el seu camp: si la toca, se’l denuncia i castiga amb una multa que l’arruïna. L’exercici més legítim dels drets de la seua propietat està subordinat a la voluntat arbitrària del senyor, que té la pretensió al dret universal sobre totes les pastures del territori. S’han d’abolir tots els drets dels senyors.” Quadern de queixes de Marsella.
  10. 10. 1.3.- La ruptura revolucionària burgesa de juliol del 1789 . S’obrin els Estats Generals (maig 1789) El Tercer Estat demana el vot per persona Els privilegiats i el rei es neguen El Tercer Estat s’atorga la representativitat de la Nació i es constitueix en Assemblea Nacional El poble recolza els seus diputats Presa de la Bastilla (14-VII-1789) Violència contra els senyors: GRAN POR Exili de la noblesa Ruptura amb l’absolutisme i l’Antic Règim
  11. 11. 1.4.- L’Assemblea Nacional Constituent (1789-91) . PRINCIPALS LLEIS DE L’ASSEMBLEA NACIONAL Decret d’abolició del feudalisme Declaració de Drets de l’Home i el Ciutadà Llibertat i igualtat legal Constitució Civil del clergat Separació església-Estat Constitució del 1791 Monarquia constitucional Divisió de poders Sufragi censatari Drets i llibertats individuals Impostos universals Llibertat econòmica i mercat nacional Desamortització dels béns eclesiàstics Art. 1.- L’Assemblea Nacional suprimeix sencerament el règim feudal i decreta que els drets i deures, tant feudals com censals, els que els refereixen a la mà morta real o personal i a la servitud personal i aquells que les represen- ten, són abolits sense indemnització, i la resta declarats redimibles, i que el preu i la forma de redempció seran fixats per l’Assemblea Nacional. Art. 4.- Totes les justícies senyorials són suprimides sense indemnització. Art. 5.- Els delmes de qualsevol tipus i els censos a què donaren lloc baix qualsevol denominació amb què siguen coneguts i percebuts (...) seran abolits. Art. 7.- La venalitat dels oficis de la judicatura i de la municipalitat queden suprimits des d’aquest instant. La justícia serà gratuïta. Art. 11.- Tots els ciutadans, sense distinció de naixement, poden ser admesos a totes les dignitats i treballs eclesiàs- tics, civils o militars. Art. 12.- En el futur no seran enviats a la Cort de Roma, a la vicedelegació d’Avinyó, ni a la nunciatura de Llucerna, cap diner per annates o per qualsevol altra causa que siga. Decret d’abolició del règim feudal (4 d’agost del 1789). TÍTOL III, art.1.- La sobirania és una, indivisible, inaliena- ble i imprescriptible. Pertany a la Nació. Cap sector del poble, cap ciutadà, pot atribuir-se el seu exercici. CAPÍTOL II, SECCIÓ 1ª, art. 3.- A França cap autoritat és superior a la de la llei. El Rei sols regna per ella, i sols en el seu nom pot exigir obediència. Fragment de la Constitució francesa del 1791.
  12. 12. 1.5.- La radicalització de la Revolució: la caiguda de la monarquia (1791-92) (I) . LA CONTRAREVOLUCIÓ És l’intent dels privilegiats de derrotar als revolucionaris per la força i tornar a l’Antic Règim. Els nobles exiliats busquen ajuda exterior per envair França i acabar amb la Revolució. El rei intenta fugir a Àustria i posar-se al front dels contrarevolucionaris, però és capturat a Varennes. L’Assemblea pren mesures: Confisca els béns dels nobles exiliats Declara la guerra a Àustria (i Prússia) Radicalització social dels més pobres: Els camperols demanen la propietat de les terres i deixar de pagar rendes. Les masses urbanes reclamen Democràcia i República. Fi de la unitat revolucionària: els burgesos volen frenar la revolució i els pobres anar més enllà (igualtat, democràcia i república).
  13. 13. 1.5.- La radicalització de la Revolució: la caiguda de la monarquia (1791-92) (II) . Insurrecció popular de juny-agost de 1792 El poble assalta les Tulleries Abolició de la monarquia -> República Convocatòria d’eleccions per sufragi uni- versal masculí a la Convenció Nacional
  14. 14. 1.6.- La Convenció Nacional: una República democràtica (1792-95) (I) . Els partits polítics de la Convenció: Girondins: republicans moderats de la burgesia liberal (Brissot, Mirabeau) Jacobins: republicans radicals populars (Danton, Robespierre, Marat) La Plana: entre els dos grups anteriors Els problemes de la Convenció Guerra exterior Perill de contrarevolució Revolta popular La Convenció derivarà en una dictadura dels diferents governs.
  15. 15. 1.6.- La Convenció Nacional (1792-95) (II): la Convenció girondina (set. 92 – juny 93) . Execució de Lluís XVI La guerra s’amplia contra totes les potències europees Problemes en la guerra Guerra civil interna ( La Vendée ): absolutistes vs. revolucionaris. Radicalització popular ( sans-culottes ) + + Caiguda dels girondins, substituïts i executats pels jacobins. = “ Sol·licitem la mort del rei per gravar profunda- ment als cors el menyspreu per la reialesa i om- plir d’estupor a tots els partidaris del rei... No hem de dictar cap sentència a favor o en contra d’un home, sinó prendre una mesura de salut pública... Dins d’una República, un rei destronat sols val per a dues coses: una, torbar la tranqui- litat de l’Estat i quebrantar la llibertat; altra, la de servir de mitjà per afirmar a la vegada l’una i l’altra...” Intervenció de Robespierre en la Convenció.
  16. 16. 1.6.- La Convenció Nacional (1792-95) (III): la Convenció jacobina (juny 93 – juliol 94) . Detenció i execució de monàrquics, contrarevolucionaris i líders girondins Radicalització popular (influència dels sans-culottes) Constitució del 1793: sobirania popular, democràcia social i sufragi universal directe Establiment d’un Comitè de Salut Pública per jutjar i executar a tots els considerats com a enemics de la Revolució EL TERROR “ Si el resort del govern popular en la pau és la virtut, el resort del govern popular en la guerra és la revolució: és a la vegada la virtut i el terror; la virtut, sense la qual el terror és funest; el terror, sense el qual la virtut és impotent. El terror no és altra cosa que la justícia ràpida, severa i inflexible; és, doncs, una expressió de la virtut; és menys un principi particular que una conseqüència del principi general de la democràcia apli- cada a les més urgents necessitats de la Pàtria. (...) El govern de la Revolució és el despotisme de la llibertat en la lluita contra la tirania.” Discurs de Robespierre en nom del Comitè de Salut Pública a París el 18 de plujós de l’any II (5-II-1794). “ S’ordena arrestar a aquells que per la seua conducta o les seues relacions o els seus propòsits o els seus escrits s’hagen mostrat partidaris de la tirania o del federalisme, i enemics de la llibertat (...) i també als familiars dels emigrats, els funcio- naris públics suspesos o destituïts per la Convenció Nacional o els seus comissaris, i aquells a qui se’ls haja denegat el certificat de civisme” Llei de Sospitosos del 17 de setembre del 1793. Victòries militars importants: els exèrcits estrangers són expulsats i s’ocupa Bèlgica. Reformes socials: repartiment de terres entre camperols, preus màxims, educació gratuïta,... LLEI DE MÀXIMUM “ Art. 1.- Els productes (...) de primera necessitat i dels quals s’ha cregut necessari fixar un preu són: la carn fresca, la mantega, el peix salat, el pa, la cervesa, els ciris, el sucre, l’oli, el vi, la sal, el ferro. Art. 4.- Qualsevol persona que en compre o en venga (...) a un preu més alt del que està fixat haurà de pagar una multa del doble del valor fixar i serà inscrit a la llista de persones sospi- toses i tractat com a tal (contrarevolucionari).” Govern revolucionari dels jacobins (1793) Política de descristianització: execució de refractaris, religió de la raó, nou calendari,... Descontent de la burgesia Dictadura del Terror Malestar dels sans-culottes Colp d’estat dels girondins i la Plana, execució dels jacobins i tornada a una revolució burgesa.
  17. 17. 1.6.- La Convenció Nacional (1792-95) (IV): la Convenció termidoriana (juliol 94 – set. 95) . Amb el colp d’estat de Termidor la burgesia moderada torna al poder: fi revolució popular Anul·len les mesures socials dels jacobins i executen els seus líders Reprimeixen per la força les protestes del poble (jacobins i sans-culottes ). Constitució del 1795 És una constitució burgesa (moderada) Sufragi censatari El poder executiu recau en un Directori de cinc membres El poder legislatiu el comparteixen dues cambres “ Hem de ser governats pels millors: els millors són els més ins- truïts, els més interessats en el manteniment de les lleis; ara bé, amb moltes excepcions, no trobareu homes d’aquest tipus més que entre aquells que, tenint una propietat, estan apegats al país en què es troben, a les lleis que la protegeixen, a la tranquil·litat que la conserva, i que deuen a eixa propietat i al benestar que proporciona l’educació que els ha fet aptes per discutir amb sagacitat i justícia els avantatges i els inconve- nients de les lleis que determinen el destí de la seua pàtria. L’home sense propietats, pel contrari, necessita un constant esforç de virtut per interessar-se per un ordre que no li conser- va res i per oposar-se als moviments que li ofereixen algunes esperances. (...) Un país governat pels propietaris està dins de l’ordre so- cial; un país en què governen els no propietaris està en un es- tat salvatge” Discurs del diputat Boissy d’Anglas en la discussió del projec- te de constitució (París, 1795) .
  18. 18. 1.7.- El Directori o República burgesa (1795-99) . Govern autoritari de la burgesia conservadora Reprimeixen per la força les protestes de l’oposició Monàrquics absolutistes (exterior) Radicals revolucionaris (interior): revolta “comunista” de Babeuf. L’exèrcit té cada vegada més poder Colp d’estat del 18 de Brumari de l’any VIII: Napoleó pren el poder
  19. 19. 2.- NAPOLEÓ BONAPARTE (1799-1815) . Govern personalista i autoritari de Napoleó, amb una ideologia burgesa moderada i un Estat sòlid i centralitzat Dos períodes Consolat (1799-1804) Imperi (1804-1815) Té el recolzament de la burgesia i els camperols mitjans i menuts Art. 39.- El govern està confiat a tres cònsols nomenats per deu anys, i indefinidament reelegibles. La Constitució no- mena Primer Cònsol al ciutadà Bonapart (...) Art. 40.- El Primer Cònsol té funcions i atribucions parti- culars, en les quals serà momentàniament substituït, quan hi haja lloc, per un dels seus col·legues. Art. 41.- El Primer Cònsol promulga les lleis, nomena i re- voca a la seua voluntat als membres del Consell d’Estat, als ministres, als ambaixadors i a altres membres de les administracions locals i als comissaris del govern entre els tribunals. Nomena als jutges (...), sense poder revocar-los. Art. 42.- En els altres actes de govern, el Segon i Tercer Cònsol tenen veu consultiva. Constitució de l’any VIII (aprovada el 13-XII-1799). Reforma l’administració, promulga un Codi Civil, i un Penal i desenvolupa el sistema educatiu. Estén la R.F. per tota Europa amb les seus victòries militars (Ulm, Austerlitz, Bailén,...). A partir de 1812 comencen les derrotes militars a Rússia i Espanya. La derrota a Waterloo i el Congrés de Viena (1815) suposen la fi de la R. F.: Restauració absolutista.
  20. 20. 3.- CONSEQÜÈNCIES DE LA R.F. Igualtat legal Pas d’una societat estamental a una societat de classes Els homes passen de ser súbdits a ser ciutadans Llibertat Triomfen idees liberals bàsiques: sobirania nacional i sistema representatiu (sufragi). Laboratori dels sistemes polítics posteriors: monarquia constitucional, república burgesa, república democràtica i social, autoritarisme personal. És el germen de totes les ideologies contemporànies: liberalisme, democràcia, republicanisme i socialisme. Serà el model de revolució política per a totes les revolucions posteriors Els límits dels canvis Es deixa fora dels avanços polítics i socials a les dones Continuen les diferències, ara per raons econòmiques: la burgesia és la nova classe dominant Acabarà triomfant el sufragi censatari: la burgesia al poder La Restauració acabarà amb la Revolució, però no amb les seues idees, que triomfaran al llarg del segle XIX
  21. 21. 4.- L’EUROPA DE LA RESTAURACIÓ. <ul><li>- La Restauració suposa la tornada a l’absolutisme anterior a la R.F. </li></ul><ul><li>4.1.- El sistema de la Restauració: el Congrés de Viena (1814-15) . </li></ul><ul><li>4.2.- La reordenació del mapa europeu . </li></ul>
  22. 22. 4.1.- El sistema de la Restauració: el Congrés de Viena (1814-15) . Congrés de Viena (1815) Es restaura l’absolutisme, amb algunes concessions a la burgesia per evitar noves revolucions. Defensen el legitimisme monàrquic i l’absolutisme Monarquia absoluta a França: Lluís XVIII i Carles X governen amb una Carta Atorgada Es restaura l’absolutisme a Rússia, Àustria i Espanya. Monarquia parlamentària a Gran Bretanya
  23. 23. 4.2.- La reordenació del mapa europeu . El Congrés de Viena i el sistema Metternich imposen un nou equilibri territorial: remodelen les fronteres europees per a evitar l’hegemonia d’un país sobre els altres. La Santa Aliança (Quadruple Aliança després) com a garantia Nous principis de política internacional La celebració de congressos com a mitjà per solucionar els problemes LA SANTA ALIANÇA “ Ses Majestats l’emperador d’Àustria, el rei de Prússia i l’empe- rador de totes les Rússies: Art. 1.- Conforme a les paraules de les Sagrades Escriptures, que ordenen a tots els homes mirar-se com a germans, els tres monar- ques contractants romandran units pels lligams d’una fraternitat vertadera i indissoluble, i considerant-se com a compatriotes es prestaran en tota ocasió i en tot lloc assistència, ajuda i socors: considerant-se vers els seus súbdits i exèrcits com a pares de fa- mília, els dirigiran amb el mateix esperit de fraternitat que utilit- zen per protegir la religió, la pau i la justícia. Art. 2.- En conseqüència, l’únic principi en vigor, ja siga entre els dits governs, ja siga entre els seus súbdits, serà el de prestar-se recíprocament ajuda.”
  24. 24. 5.- LES REVOLUCIONS LIBERALS (1820-48) <ul><li>5.1.- El liberalisme . </li></ul><ul><li>5.2.- Les revolucions del 1820 i el 1830 . </li></ul><ul><li>5.3.- L’experiència democràtica i social: les revolucions del 1848 . </li></ul>
  25. 25. 5.1.- El liberalisme . Definició de liberalisme Bases del liberalisme polític: llibertat individual, igualtat legal, propietat privada, separació de poders i sobirania nacional (sufragi) La Constitució com a norma fonamental Diferències entre: Liberals moderats: sufragi censatari, poques llibertats, monarquia,... Liberals democràtics: sufragi universal, més llibertats, república,... Les classes populars abandonen el liberalisme quan la burgesia arriba al poder i les seues condicions de vida no milloren -> socialisme i anarquisme
  26. 26. 5.2.- Les revolucions del 1820 i el 1830 . Els liberals s’organitzen clandestinament per organitzar revolucions i acabar amb l’absolutisme Tres onades revolucionàries: 1820-24, 1829-39 i 1848 L’onada revolucionària de 1820-24 Triomfen a Amèrica Llatina definitivament (independència) Triomfen temporalment a Espanya, Portugal, Nàpols i Piemont Intervenció de la Santa Aliança Comença la guerra d’Independència grega Dura repressió L’onada revolucionària de 1829-39 Triomfa en: França: revolució de 1830 i monarquia constitucional de Lluis Felip d’Orleans Grècia i Bèlgica: independència Espanya: liberalisme Fracassa en Polònia, Àustria i els estats alemanys i italians Triomf del liberalisme moderat burgès (Constitució del 91 com a referent): sufragi censatari, llibertats restringides, reformes polítiques insuficient i govern de l’alta burgesia
  27. 27. 5.3.- L’experiència democràtica i social: les revolucions del 1848 (I) . CAUSES Males condicions de vida d’artesans i obrers Crisis de subsistència Revoltes i motins + = Insuficiència de les reformes burgeses posteriors a 1830 Repressió dels moviments socials per part dels governs burgesos Augment de la classe obrera i les seues protestes “ Les revolucions del 48 tenen un component social nou i de gran importància per al desenvolupament de futurs esdeveni- ments en Europa: es tracta del proletariat, que ascendeix amb força i amb consciència de classe; i considera necessària la seua intervenció en l’Estat per a poder dur a terme reformes de tipus social, com la limitació de l’horari de treball, el sala- ri mínim,... Així doncs, els conflictes socials es presenten en 1848 com una lluita de classes triangular, amb dues burgesies (la gran i la xicoteta) i la massa popular. Contra la gran burgesia es farà la revolució de febrer, encara que després les dues burgesies tornaran a soldar-se davant el perill social i aillaran al prole- tariat.” DROZ (1984): Restauració i revolució en Europa . DUES ZONES Europa Oriental: aconsegueixen l’abolició del feudalisme (excepte a Rússia). Europa Occidental: noves idees democrà- tiques, nacionalistes i moviment obrer. Les noves idees democràtiques tenen com a referent la Constitució del 1793: sobirania po- pular, igualtat social i sufragi universal masc. Inicis del nacionalisme als estats alemanys i italians i a les nacions de l’Imperi Austríac
  28. 28. 5.3.- L’experiència democràtica i social: les revolucions del 1848 (II) . LA REVOLUCIÓ DEL 1848 A FRANÇA Triomfa la revolució de febrer de la xicoteta burgesia i les classes populars República, democràcia i reformes polí- tiques i socials (Tallers Nacionals). Fracàs de la revolució popular de juny Duríssima repressió i govern liberal moderat Segon Imperi, amb Napoleó III BALANÇ Les revolucions fracassen en part, però perduraran les seues idees: democràcia, nacionalisme i moviment obrer La xicoteta burgesia i els camperols propietaris abandonen als obrers i no s’uniran més a ells El proletariat adquireix consciència de classe i s’organitza de manera autònoma
  29. 29. 6.- LA CONSTRUCCIÓ DELS ESTATS NACIONALS. <ul><li>Els moviments nacionalistes naixen al segle XIX i pretenen fer coincidir les fronteres dels estats amb les de les nacions. </li></ul><ul><li>6.1.- Nació i moviments nacionalistes . </li></ul><ul><li>6.2.- Els primers moviments nacionalistes (1820-30) . </li></ul><ul><li>6.3.- La “primavera dels pobles” . </li></ul><ul><li>6.4.- La unificació d’Itàlia . </li></ul><ul><li>6.5.- La unificació d’Alemanya . </li></ul>
  30. 30. 6.1.- Nació i moviments nacionalistes . Dues definicions de nació França: la nació com un conjunt de ciutadans units per la voluntat de viure en comú i regir-se per les mateixes lleis i institucions Alemanya: la nació com una ànima espiritual, immutable i eterna que es manifesta en una llengua i una cultura i va més enllà del desig individual o la voluntat dels ciutadans. Tres situacions diferents Coincideixen les fronteres de l’Estat amb les nacions: Portugal, Holanda. Estats formats per diverses nacions: França, G.B., Espanya, Àustria. Nacions repartides per diferents estats Alemanya i Itàlia
  31. 31. 6.2.- Els primers moviments nacionalistes (1820-30) . Grècia s’independitza de l’Imperi Turc i Bèlgica del regne dels Països Baixos (1830).
  32. 32. 6.3.- La “primavera dels pobles” . Revolucions del 1848: unió del nacionalisme amb el liberalisme i els primers demòcrates Triomfa la insurrecció a Viena Abolició de l’Antic Règim Nou imperi liberal amb dos Estats: Àustria i Hongria Constitució Model liberal amb sufragi censatari Intents revolucionaris nacionalistes a Praga, Polònia, Croàcia i Piemont-Sardenya Hongria proclama la independència i entra en guerra amb Àustria Una monarquia amb dos Estats: Àustria i Hongria
  33. 33. 6.4.- La unificació d’Itàlia . Estava dividida en multitud d’Estats, amb domini d’Àustria al nord i el Regne de les dues Sicílies al sud L’intent liberal democràtic d’unificació de Mazzini fracassa (1848-49), però no al Piemont, on s’instaura una monarquia liberal constitucional Les campanyes militars des de 1859 de Cavour al nord i Garibaldi al sud, aconseguint la unificació (1860-61) La unificació es completa amb la conquesta dels Estats Pontificis en 1870 (Roma com a capital) Problemes Hostilitat del Papa i part dels catòlics Contrast entre el nord i el sud del país Caràcter incomplet: Ístria i Trento pertanyen a Àustria
  34. 34. 6.5.- La unificació d’Alemanya . Antecedents i intents d’unificació anteriors La Confederació Germànica (1815) La Unió Duanera o Zollverein (1834) El fracassat intent d’unificació del 1848: Prússia i Àustria desconfien l’una de l’altra La unificació es farà des de dalt, dirigida per Prússia (Bismarck) i deixant fora a Àustria Estratègia militar, amb tres fases: Victòria contra Dinamarca (1864): conquesta de Schleswig i Holstein Victòria contra Àustria (1866) Victòria a la guerra francoprussiana (1870-71), arribant fins a París Proclamació de la unificació alemanya i el II Reich a París, amb Guillem II com a emperador i Bismarck com a canceller Una Alemanya confederal, conservadora i militarista, amb Prússia al front i sense Àustria

×