Successfully reported this slideshow.
Your SlideShare is downloading. ×

Programació didàctica biologia i geologia curs 15 16

Ad
Ad
Ad
Ad
Ad
Ad
Ad
Ad
Ad
Ad
Ad
PROGRAMACIÓ DEPARTAMENT
DE
BIOLOGIA I GEOLOGIA
IES XARC
CURS 2015-2016
Departament de Biologia i Geologia IES XARC Curs 2015-16
2
ÍNDEX
1.-Introducció Pàgina 3
2.-Organització del departament P...
Departament de Biologia i Geologia IES XARC Curs 2015-16
3
6.4.-Seqüenciació de les unitats didàctiques i desdoblaments.
6...
Advertisement
Advertisement
Advertisement
Advertisement
Advertisement
Advertisement
Advertisement
Advertisement
Advertisement
Advertisement
Loading in …3
×

Check these out next

1 of 82 Ad

More Related Content

Similar to Programació didàctica biologia i geologia curs 15 16 (20)

Advertisement

More from Biologia i Geologia (20)

Recently uploaded (20)

Advertisement

Programació didàctica biologia i geologia curs 15 16

  1. 1. PROGRAMACIÓ DEPARTAMENT DE BIOLOGIA I GEOLOGIA IES XARC CURS 2015-2016
  2. 2. Departament de Biologia i Geologia IES XARC Curs 2015-16 2 ÍNDEX 1.-Introducció Pàgina 3 2.-Organització del departament Pàgina 5 2.1.-Components del departament. 2.2.-Distribució dels grups. 2.3.-Reunions del departament. 2.4.-Ocupació del laboratori. 3.-Programació Biologia i Geologia de primer i tercer d’ESO. Pàgina 7 3.1.-Finalitat de l’assignatura. 3.2.-Objectius específics. 3.3.-Estructura del currículum. 3.4.-Blocs de continguts. 3.5.-Contribució de l’assignatura al desenvolupament de les competències clau. 3.6.-Unitats didàctiques a primer d’ESO. 3.6.1.-Seqüenciació i desdoblaments. 3.6.2.-Activitats complementàries. 3.6.3.-Continguts i estàndards d’aprenentatge. 3.7.-Unitats didàctiques a tercer d’ESO. 3.7.1.-Seqüenciació i desdoblaments. 3.7.2.-Activitats complementàries. 3.7.3.-Continguts i estàndards d’aprenentatge. 3.8.-Orientacions metodològiques. Mètodes i propostes didàctiques. 3.9.-Recursos didàctics. 3.10.-Distribució de l’espai i del temps. 3.11.-Elements transversals. 3.12.-Criteris de qualificació i procediments de recuperació. 4.-Programació Biologia i Geologia quart d’ESO. Pàgina 26 4.1.-Objectius. 4.2.-Continguts. 4.3.-Seqüenciació d’unitats didàctics i temporalització. 4.4.-Relació de les unitats del llibre amb els objectius i continguts del currículum. 4.5.-Pràctiques de laboratori i activitats complementàries. 4.6.-Criteris d’avaluació. 4.7.-Criteris de qualificació. 5.-Programació Biologia i Geologia primer de Batxillerat. Pàgina 36 5.1.-Finalitat de l’assignatura. 5.2.-Objectius específics. 5.3.-Estructura del currículum, continguts, criteris d’avaluació i estàndards d’aprenentatge. 5.4.-Seqüenciació de les unitats didàctiques i desdoblaments. 5.5.-Criteris de qualificació. 5.6.-Orientacions metodològiques. 5.7.-Recursos didàctics. 6.-Programació Cultura Científica primer de Batxillerat. Pàgina 52 6.1.-Finalitat de l’assignatura. 6.2.-Objectius específics. 6.3.-Estructura del currículum, continguts, criteris d’avaluació i estàndards d’aprenentatge.
  3. 3. Departament de Biologia i Geologia IES XARC Curs 2015-16 3 6.4.-Seqüenciació de les unitats didàctiques i desdoblaments. 6.5.-Criteris de qualificació. 6.6.-Orientacions metodològiques. 6.7.-Recursos didàctics. 7.-Programació Biologia segon de Batxillerat. Pàgina 60 7.1.-Introducció. 7.2.-Objectius. 7.3.-Continguts. 7.4.-Seqüenciació d’unitats didàctiques. 7.5.-Criteris d’avaluació. 7.6.-Criteris de qualificació. 8.-Procediments de suport i adaptacions per a l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu. Pàgina 70 9.-Estratègies i procediments d’avaluació del procés d’ensenyament aprenentatge. Pàgina 71 9.1.-Característiques de l’avaluació. 9.2.-Procediments, mètodes i instruments d’avaluació. 9.3.-Criteris de qualificació de l’aprenentatge. 9.3.1.-Primer i tercer d’ESO. 9.3.2.-Quart d’ESO. 9.3.3.-Biologia i Geologia primer de batxillerat. 9.3.4.-Cultura Científica primer de batxillerat. 9.3.5.-Biologia segon de batxillerat. 9.4.-Criteris per a elaborar els plans personalitzats de recuperació de l’aprenentatge. 10.-Mètodes pedagògics. Enfocaments metodològics. Pàgina 78 10.1.-Criteris per al disseny de les activitats amb atenció a les competències clau i als diferents ritmes d’aprenentatge. 10.2.-Criteris per a l’organització del temps i dels espais. Formes d’organització de l’aula. 10.3.-Assignatures vinculades. 10.4.-Recursos didàctics. 11.-Tractament de llengües. Pàgina 81 12.-Tractament de la lectura, de les tecnologies de la informació i la comunicació, i l’educació en valors. Pàgina 81
  4. 4. Departament de Biologia i Geologia IES XARC Curs 2015-16 4 1.-INTRODUCCIÓ. Les programacions han estat elaborades pel conjunt del professorat del departament. Cadascú s’ha encarregat de les matèries i nivells que imparteix. Enguany davant l’aplicació dels següents decrets a primer i tercer d’ESO i primer de Batxillerat, s’han produït diversos canvis en la programació del departament de Biologia i Geologia - Decret 34/2015, de 15 de maig, pel qual s’estableix el currículum de l’educació secundària obligatòria a les Illes Balears. - Decret 35/2015, de 15 de maig, pel qual s’estableix el currículum del batxillerat a les Illes Balears. Aquests canvis han afectat a la distribució dels continguts en tots els nivells, la substitució de la matèria de Ciències per al món contemporani per Cultura Científica a primer de batxillerat, l’eliminació de les optatives de Taller de Ciències Experimentals a tercer d’ESO i Tècniques experimentals a primer de Batxillerat. Les programacions de quart d’ESO i segon de Batxillerat a causa de l’aplicació del calendari d’aquests decrets no han sofert força canvis. La coordinació estreta amb el departament de Física i Química enguany no es durà a terme ja que els desdoblaments de primer d’ESO no els realitzarà aquest departament sinó que els desenvoluparà el professorat del departament de Biologia i Geologia. Alhora els desdoblaments de segon d’ESO seran realitzats pel professorat de Física i Química que és l’encarregat d’impartir la matèria. També la matèria de tercer d’ESO, Ciències Naturals es desdobla en dues, Física i Química i Biologia i Geologia. Malgrat aquesta pèrdua de coordinació es promouran projectes transversals entre tots dos departaments. Els llibres de text s’han mantingut a quart d’ESO i segon de batxillerat. -Biologia i Geologia 4t d’ESO, Editorial Santillana. Els camins del Saber. -Biologia 2n de Batxillerat, Editorial Santillana. I s’han canviat el llibres a primer i tercer d’ESO i a primer de Batxillerat. -Biologia i Geologia 1r d’ESO. Editorial Edebe. -Biologia i Geologia 3r d’ESO. Editorial Edebe. -Biologia i Geologia 1r de Batxillerat. Editorial Santillana. -Cultura Científica 1r de batxillerat. Editorial Santillana.
  5. 5. Departament de Biologia i Geologia IES XARC Curs 2015-16 5 2- ORGANITZACIÓ DEL DEPARTAMENT 2.1.-COMPONENTS DEL DEPARTAMENT El departament de Ciències Naturals està integrat per: Salvador Llopis Moreno: (Cap de departament) - Formació: Llicenciat en Ciències Biològiques - Situació administrativa: definitiu - Antiguitat al centre: quinze anys - Experiència docent: devuit anys Andrea Daura Tur : (Coordinadora biblioteca) - Formació: Llicenciada en Ciències Biològiques. - Situació administrativa: definitiva. - Antiguitat al centre: dotze anys - Experiència docent: quinze anys Lorena Maneiro Calarde. (Tutora 1r ESO D) (Irene Prats) - Formació: Llicenciat en Ciències Biològiques - Situació administrativa: interí - Antiguitat al centre: Segon any - Experiència docent: Cinc anys 2.2 DISTRIBUCIÓ DELS GRUPS Al present curs els nostres alumnes es distribuiran així: E.S.O. - Primer: 4 grups de Biologia i Geologia. (4 desdoblaments) - Tercer: 4 grups de Biologia i Geologia. (4 desdoblaments) - Quart: 1 grup de Biologia i Geologia. (1 desdoblament) BATXILLERAT -Primer: 1 grup Biologia i Geologia (1 desdoblament) i 1 grup de Cultura Científica. -Segon: 1 grup Biologia. ANDREA DAURA TUR SALVADOR LLOPIS MORENO Coordinadora de biblioteca 2h Cap de departament 3h Biologia i Geologia de 1r batxillerat A 4h 4 x Biologia i Geologia 3r ESO A, B, C, D 8h 1 x Biologia i geologia 4t d’ESO A 3h 2 x desdoblament 1r ESO B i C 2h 2 x Biologia i geologia 1r d’ESO B i C 6h 1 x Biologia i Geologia 1r d’ESO A 3h 1 x Cultura científica 1r Batxillerat A 3h 1 x Biologia 2n Batxillerat A 4h 2 x Desdoblaments 1r d’ESO A i D 2h TOTAL 20h TOTAL 20h
  6. 6. Departament de Biologia i Geologia IES XARC Curs 2015-16 6 Lorena Maneiro Calarde (Irene Prats) 1 x Tutoria 1r d’ESO D 2 h 4 x Desdoblaments 3r d’ESO A, B, C i D 4h 1 x Desdoblament 4t d’ESO A 1h 1 x Desdoblament 1r Batxillerat A 1h 1 x 1r d’ESO D 3h Organització i gestió d’una petita empresa. 5h Ús públic en espais naturals 4h TOTAL 20h 2.3.-REUNIONS DE DEPARTAMENT: Les reunions de departament es realitzaran setmanalment, i tindran lloc els dimarts de 11,05h a 12,00 h. En elles es tractaran almenys els següents punts: •Informar dels acords presos a la Comissió de Coordinació Pedagògica. •Possibles despeses del departament. •Informacions rebudes de les Administracions Públiques, d’editorials, etc. •Anàlisi del desenvolupament dels desdoblaments i de les activitats programades a principi de curs, per veure si s’està complint la programació o cal modificar-la. (Seguiment de la programació) •Per nivells, anàlisi el desenvolupament del currículum i els criteris d’avaluació per a cadascuna de les unitats. (Seguiment de la programació). •Proposar el desenvolupament de les activitats complementàries i extraescolars programades. •Revisar el llistat de l’alumnat amb l’àrea pendent i el seu seguiment durant el curs, ja que cal que presenten periòdicament tasques així com la realització d’una prova escrita per a poder recuperar l’àrea. •Proposar les necessitats immediates del departament així com les futures, sobre tot en aspectes relacionats amb els recursos materials. La necessitat d’aquestes reunions queda palesa amb les importants decisions que hi tenen lloc, sobretot, la coordinació en els desdoblaments ja que sinó es realitzés, l’aprofitament dels mateixos per part de l’alumnat i el desenvolupament de determinats aspectes curriculars, és veuria afectat seriosament.
  7. 7. Departament de Biologia i Geologia IES XARC Curs 2015-16 7 2.4 OCUPACIÓ DEL LABORATORI. Enguany, igual que els cursos passats, es va tornar a sol·licitar a prefectura poder impartir les classes de batxillerat al laboratori així com tots els desdoblaments de pràctiques dels grups de l’ESO. A més a més els buits que havien quedat a l’horari del laboratori s’han omplert amb algunes hores de grups, ja que al laboratori hi cabem un màxim de 28 alumnes. L’horari d’ocupació del laboratori a quedat de la següent manera: OCUPACIÓ LABORATORI DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES 08:00 a 08:55 BIOLOGIA 2n BATX Salva BIOLOGIA 2n BATX Salva C.CIENTÍFICA 1r BATX A Andrea 08:55 a 09:50 DD BiG 3r ESO A Salva/Lorena BiG 4t ESO A Andrea DD BiG 3r ESO D Salva/Lorena 09:50 a 10:45 DD BiG 1r BATX A Andrea/Lorena BiG 1r BATX Andrea DD BiG 3r ESO B Salva/Lorena 11:05 a 12:00 BiG 1r BATX Andrea REUNIÓ DEPARTAMENT DD BiG 1r ESO A Salva/Andrea BIOLOGIA 2n BATX Salva BiG 1r BATX Andrea 12:00 a 12:55 DD BiG 1r ESO B Andrea/Salva DD BiG 3r ESO C Salva/Lorena DD BiG 1r ESO D Lorena/Andrea 13:10 a 14:05 DD BiG 1r ESO C Andrea/Salva C.CIENTÍFICA 1r BATX A Andrea BIOLOGIA 2n BATX Salva 14:05 a 15:00 BiG 4t ESO A Andrea DD BiG 4t ESO A Andrea/Lorena 3.-PROGRAMACIÓ BIOLOGIA I GEOLOGIA DE PRIMER I TERCER D’ESO. 3.1.-FINALITAT DE L’ASSIGNATURA L’assignatura de biologia i geologia ha de contribuir, durant l’educació secundària obligatòria, a fer que els alumnes assimilin uns coneixements i unes destreses bàsics que els permetin adquirir una cultura científica. Així mateix, ha de proporcionar els elements necessaris per garantir que els alumnes desenvolupin les diferents competències clau. Els alumnes s’han d’identificar com a agents actius i han de reconèixer que de les seves actuacions i coneixements en dependrà el desenvolupament del seu entorn. En finalitzar l’etapa, els alumnes han d’haver adquirit els coneixements essencials que s’inclouen en el currículum bàsic i les estratègies del mètode científic. La comprensió lectora, l’expressió oral i l’escrita, l’argumentació en públic i la utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació s’han de refermar durant aquesta etapa. Igualment, els alumnes han de desenvolupar actituds conduents a analitzar els grans avenços científics de l’actualitat, els avantatges que suposen i les
  8. 8. Departament de Biologia i Geologia IES XARC Curs 2015-16 8 implicacions ètiques que de vegades es plantegen i a reflexionar sobre aquestes qüestions, i han de conèixer i posar en pràctica les normes bàsiques de seguretat i ús del material de laboratori. Durant aquesta etapa es pretén que els alumnes refermin els coneixements ja adquirits a fi d’anar construint, curs a curs, coneixements i destreses que els permetin ser ciutadans respectuosos amb ells mateixos, amb els altres i amb el medi, així com amb el material que utilitzen o que tenen a la seva disposició. Així mateix, en aquesta etapa es pretén aconseguir que els alumnes siguin responsables i capaços de tenir criteris propis i de mantenir l’interès per aprendre. La formació científica adquirida al llarg d’aquesta etapa ha de formar part, sens dubte, de la cultura bàsica que han de tenir els alumnes en acabar l’educació secundària obligatòria a fi de poder-se inserir adequadament en la societat. Al llarg d’aquesta etapa, és convenient seleccionar i tractar els continguts que facin referència especialment als aspectes de la ciència relacionats amb l’entorn més acostat als alumnes. Per contextualitzar aquesta matèria a la nostra comunitat, les Illes Balears, hem de tenir en compte els aspectes següents: — Les característiques pròpies de cada illa pel que fa als ecosistemes, la biodiversitat, les característiques geològiques, la climatologia, etc. — La importància d’implantar models de desenvolupament sostenibles. — La problemàtica ambiental pròpia dels ecosistemes insulars, dins la qual destaca la fragilitat, agreujada per la intensa pressió humana a què estan sotmesos. 3.2.-OBJECTIUS ESPECÍFICS 1. Comprendre i utilitzar les estratègies i els conceptes bàsics de la biologia i la geologia per interpretar els fenòmens naturals i per analitzar i valorar les repercussions del desenvolupament científic i tècnic i les aplicacions d’aquest desenvolupament. 2. Aplicar, en la resolució de problemes, estratègies pròpies de les ciències, com ara la discussió de l’interès dels problemes plantejats, la formulació d’hipòtesis, l’elaboració d’estratègies de resolució i de dissenys experimentals, l’anàlisi de resultats, la consideració de les aplicacions i repercussions de l’estudi realitzat i la recerca de coherència global. 3. Entendre i expressar la informació científica utilitzant correctament el llenguatge oral i l’escrit; elaborar i interpretar diagrames, gràfics, taules, mapes i altres models de representació, i utilitzar expressions matemàtiques elementals per poder comunicar-se en l’àmbit de la ciència. 4. Obtenir informació sobre temes científics utilitzant diferents fonts, incloses les TIC, i valorar-ne el contingut per fonamentar i orientar treballs sobre aquests temes. 5. Adoptar actituds crítiques fonamentades en el coneixement de la biologia i la geologia per analitzar qüestions científiques individualment o en grup. 6. Desenvolupar actituds i hàbits favorables a la promoció de la salut personal i comunitària i facilitar estratègies que permetin afrontar els riscs de la societat actual en aspectes relacionats amb l’alimentació, el consum, les drogodependències i la sexualitat.
  9. 9. Departament de Biologia i Geologia IES XARC Curs 2015-16 9 7. Comprendre la importància d’utilitzar els coneixements de la biologia i la geologia per satisfer les necessitats humanes i participar en la necessària presa de decisions sobre problemes locals i globals. 8. Conèixer i valorar les interaccions de la ciència i la tecnologia amb la societat i el medi ambient, així com la necessitat cercar i aplicar solucions adequades per avançar cap a la sostenibilitat, fent atenció als problemes amb què es troba avui la humanitat, especialment els que afecten més directament les Illes Balears. 9. Reconèixer el caràcter provisional i creatiu de la biologia i la geologia, així com les aportacions que han fet al pensament humà al llarg de la història, i apreciar-ne els grans debats per superar els dogmatismes i les revolucions científiques que han marcat l’evolució cultural. 10. Conèixer i valorar el patrimoni natural de les Illes Balears i ser conscients de la necessitat de conservar-lo i gestionar-lo de forma sostenible, així com de la importància de promoure’l i, si escau, participar en iniciatives encaminades a conservar-lo. 11. Adquirir coneixements sobre els elements naturals i socioculturals del medi de les Illes Balears i d’altres àmbits geogràfics d’abast més ampli i utilitzar-los per fonamentar valors, actituds i comportaments favorables a la conservació dels recursos i la millora de la qualitat ambiental. 3.3.-ESTRUCTURA DEL CURRÍCULUM Durant el primer cicle de l’educació secundària obligatòria (cursos primer i tercer), l’eix vertebrador de la matèria gira al voltant dels éssers vius i la interacció d’aquests amb la Terra i s’incideix especialment en la importància que la conservació del medi ambient té per a tots els éssers vius. Així mateix, durant aquest cicle la matèria té com a nucli central la salut i la promoció d’aquesta. El principal objectiu és que els alumnes adquireixin les capacitats i les competències que els permetin cuidar el seu cos tant en l’aspecte físic com en el mental, així com ser crítics amb la informació i les actituds socials que puguin repercutir negativament en el seu desenvolupament físic, social i psicològic i valorar-les. Es pretén també que entenguin i valorin la importància de preservar el medi ambient per les repercussions que té sobre la seva salut. Així mateix, han d’aprendre a ser responsables de les seves decisions diàries i les conseqüències que tenen en la seva salut i en l’entorn que els envolta, i a comprendre el valor de la recerca en els avenços mèdics i en la qualitat de vida de les persones. 3.4.-BLOCS DE CONTINGUTS A DESENVOLUPAR EN PRIMER I TERCER D’ESO. Bloc 1. Habilitats, destreses i estratègies. Metodologia científica Aquest bloc es tracta de forma transversal al llarg de tot el curs i potencia les tècniques pròpies del treball científic (recerca, selecció i interpretació de la informació científica i realització de treballs experimentals senzills). Bloc 2. La Terra a l’Univers L’objecte d’aquest bloc és desenvolupar el coneixement de la Terra i situar, en el conjunt de l’Univers en general i del sistema solar en particular, l’estructura interna d’aquest planeta i les capes fluides que l’envolten, així com els principals tipus de minerals i roques que el componen.
  10. 10. Departament de Biologia i Geologia IES XARC Curs 2015-16 10 Bloc 3. La biodiversitat al planeta Terra Es dedica aquest bloc a l’estudi de les funcions i característiques generals dels éssers vius i de la cèl·lula com a element bàsic en la constitució d’aquests, així com al coneixement dels cinc grans regnes de la natura. Bloc 4. Les persones i la salut. Promoció de la salut En aquest bloc s’estudien l’anatomia i la fisiologia del cos humà, les principals malalties que l’afecten i els hàbits saludables que contribueixen a prevenir-les. Bloc 5. El relleu terrestre i la seva evolució En aquest bloc s’aborda l’estudi dels canvis constants que pateix el relleu terrestre com a conseqüència de l’actuació conjunta de les energies externes i de les internes que afecten el nostre planeta. Bloc 6. Els ecosistemes S’inclou en aquest bloc l’estudi dels components d’un ecosistema i els principals tipus d’ecosistemes, així com els factors més comuns que els desestabilitzen i la manera d’evitar-los. Bloc 7. Projecte de recerca Aquest bloc inclou el disseny, la realització i l’exposició d’un projecte de recerca en equip relacionat amb el tema d’algun dels blocs exposats anteriorment. Aquest bloc es pot tractar de forma transversal al llarg de tot el curs. 3.5.-CONTRIBUCIÓ DE L’ASSIGNATURA AL DESENVOLUPAMENT DE LES COMPETÈNCIES CLAU. a) Comunicació lingüística. CL La contribució de la biologia i la geologia a aquesta competència es duu a terme fomentant: — L’adquisició i l’ús adequat del llenguatge de la ciència, imprescindible per descriure fets i fenòmens del món natural. — La comprensió de textos i informacions de caràcter científic bàsic i la distinció de les idees essencials de les secundàries. — L’elaboració d’exposicions orals i escrites coherents i sintàcticament i lèxicament correctes a l’hora de fer comentaris de textos científics, proposar hipòtesis, argumentar proves, definir conceptes, etc. — El manteniment d’una actitud favorable cap a la lectura mitjançant la utilització de textos relacionats amb la ciència propers als interessos dels alumnes. b)Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia. CMCT La contribució de la biologia i la geologia a aquesta competència es duu a terme fomentant: — L’aplicació del raonament matemàtic amb la finalitat de resoldre diversos problemes relacionats amb la biologia i la geologia.
  11. 11. Departament de Biologia i Geologia IES XARC Curs 2015-16 11 — La comprensió de la informació presentada en format numèric o gràfic. — L’organització i la representació de la informació utilitzant procediments matemàtics. — La comprensió dels conceptes científics i tècnics i de les teories científiques bàsiques i el reconeixement de la recerca com una forma de construir el coneixement al llarg de la història. — La resolució de problemes relacionats amb el món natural. — La utilització del mètode científic amb la identificació de problemes, l’observació, el contrast hipòtesis i les conclusions, amb l’objectiu de fer prediccions i prendre decisions. — La valoració del coneixement científic i la seva capacitat d’aportar millores a la societat. — La valoració crítica de l’impacte físic i social de les activitats humanes. — La implicació en l’ús responsable dels recursos naturals, així com en la conservació del medi ambient. — La utilització i la manipulació d’eines tecnològiques (microscopis, lupes binoculars, balances de precisió, sistemes electrònics diversos, etc.) per obtenir informació o dades. — L’adquisició de pautes de vida saludable a partir del coneixement del funcionament del cos humà. c) Competència digital. CD La contribució de la biologia i la geologia a aquesta competència es duu a terme fomentant: — L’ús segur i crític de les TIC per al treball científic. — La utilització de les TIC per obtenir, emmagatzemar, processar, presentar i intercanviar informació relacionada amb la biologia i la geologia. — La utilització de les TIC perquè puguin interactuar professors amb alumnes i alumnes entre si (aula virtual, Moodle, blogs, etc.). — El desenvolupament de la capacitat de seleccionar la informació de manera crítica considerant la fiabilitat de les fonts científiques de les quals prové. d) Aprendre a aprendre. AA La contribució de la biologia i la geologia a aquesta competència es duu a terme fomentant: — L’habilitat per iniciar l’aprenentatge i persistir-hi, per organitzar el propi aprenentatge i per gestionar el temps i la informació de forma eficaç, ja sigui individualment o en grups. — La presa de consciència del mateix alumne sobre el que sap, així com sobre el que ha d’aprendre. — La determinació de les necessitats d’aprenentatge de l’alumne a fi d’esbrinar les oportunitats disponibles per ser capaç de superar els obstacles i culminar l’aprenentatge amb èxit. — L’adquisició d’estratègies per planificar l’execució d’una tasca i per supervisar-la i avaluar-la. — L’adquisició, el processament i l’assimilació de nous coneixements i capacitats.
  12. 12. Departament de Biologia i Geologia IES XARC Curs 2015-16 12 — La curiositat per aprendre basada en la percepció que l’alumne té de l’entorn. e) Competències socials i cíviques. CSC La contribució de la biologia i la geologia a aquesta competència es duu a terme fomentant: — El coneixement de la dimensió social i ètica dels avenços científics i tecnològics i dels debats que han sorgit sobre alguns d’aquests avenços, a fi que els alumnes entenguin l’evolució de la humanitat i es formin com a ciutadans amb opinió pròpia i capacitat per participar en les decisions que afecten la societat. — La valoració de la importància que té per a la humanitat conèixer els éssers vius, els sistemes terrestres i l’Univers. — L’avaluació de les conseqüències dels estils de vida, a fi d’assumir la responsabilitat que comporten i exercir una ciutadania activa compatible amb els principis del desenvolupament sostenible i el manteniment de la salut. — L’alfabetització científica i tecnològica per adquirir opinions pròpies i fonamentades, per poder participar en les principals controvèrsies de la societat actual. f) Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor. SIE La contribució de la biologia i la geologia a aquesta competència es duu a terme fomentant: — El desenvolupament dels projectes amb responsabilitat, mostrant iniciativa i creativitat, planificant-los adequadament i aprenent dels errors. — La creativitat, la innovació i l’assumpció de riscs, així com l’habilitat per planificar i gestionar projectes amb la finalitat d’assolir objectius. g) Consciència i expressions culturals. CEC La contribució de la biologia i la geologia a aquesta competència es duu a terme fomentant: — El coneixement del patrimoni natural, la dimensió cultural de la ciència i l’aportació de les diferents cultures a l’evolució del progrés de la humanitat. — L’adquisició de recursos per dur a terme tasques amb pulcritud i criteri estètic. — L’apreciació dels valors estètics i culturals del patrimoni natural. — La valoració de la importància de les persones que han fet possible l’evolució del pensament científic com a part de la cultura.
  13. 13. Departament de Biologia i Geologia IES XARC Curs 2015-16 13 3.6.-UNITATS DIDÀCTIQUES PRIMER D’ESO. 3.6.1.-Seqüenciació de les unitats didàctiques, desdoblaments i activitats complementàries. DD UNITAT DESD AULA DESD LABORATORI 1r TRIMESTRE 1 . Prova inicial Taula periòdica 2 UNITAT 1: L’ESTUDI DE LA NATURA Mesura de materials comuns. Pàg 18 Normes i material. Pag 15, 16 i 17 3 UNITAT 2: LA TERRA A LÚNIVERS L’orientació diurna. Pàg 42 Model Sol, Terra i Lluna. 4 UNITAT 3: LA GEOSFERA Roques de ca nostra. Pag 65 Solidificació de roques. Pàg 64 5 UNITAT 4: LA HIDROSFERA Depuració d’aigües. Pàg 82 i 83. La sal d’aigua. Pàg 84 6 UNITAT 5: L’ATMOSFERA Humitat de l’aire. Pàg 107 La meteorologia. Pàg 106. 2n TRIMESTRE 1 UNITAT 6: LA DINÀMICA INTERNA I EXTERNA. Mapes topogràfics. Pàg 129 Volcans. Pàg 130. 2 Prova final de bloc Prova final de bloc 3 UNITAT 7: ELS ECOSISTEMES. Hort. DVD. Estudi del Sòl. Pàg 156 4 UNITAT 8: ELS ÉSSERS VIUS Hort. Muntatge. Ús del microscopi. Pàg 171 5 Hort. Sembra. Observació cèl·lules vegetals. 3r TRIMESTRE 1 UNITAT 9: LES FUNCIONS VITALS. Hort. Manteniment. Fototropisme. Pàg 198 2 UNITAT 10: MONERES PROTOCTISTS I FONGS Hort. Manteniment. Observació de bacteris del iogurt i llevat. Algues i protozous. Pag 218
  14. 14. Departament de Biologia i Geologia IES XARC Curs 2015-16 14 3 UNITAT 11 i 12: LES PLANTES Hort. Identificació d’arbres per clau dicotòmica i de fruits. Pàg 251, 252 i 256. L’estructura floral. Pàg 258 4 UNITAT 13: ELS ANIMALS INVERTEBRATS. Hort. Recerca i classificacio d’nvertebrats i les seves funcions ecològiques. Disseccio d’un bivalve. Pàg 256. 5 UNITAT 14: ELS ANIMALS VERTEBRATS Hort. Recol·leccio. Catàleg d’espècies amenaçades. Pag 296. 6 Prova final bloc Prova final bloc 3.6.2.-Activitats complementàries. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES PRIMER TRIMESTRE SEGON TRIMESTRE TERCER TRIMESTRE Xerrades del CREM “La posidònia” Març Visita als Amunts. Flora mediterrània Eivissenca. Abril 3.6.3.-Continguts, criteris d’avaluació i estàndards d’aprenentatge. BLOC UNITAT I CONTINGUTS CRITERIS D’AVALUACIÓ I ESTÀNDARDS D’APRENENTATGE. BLOC 1. HABILITATS, DESTRESES I ESTRATÈGIES. METODOLOGIA CIENTÍFICA UNITAT 1: L’ESTUDI DE LA NATURALESA. -La metodologia científica. Característiques bàsiques. -L’experimentació en biologia i geologia: obtenció i selecció d’informació a partir de la selecció i la recollida de mostres del medi natural. 1. Utilitzar adequadament el vocabulari científic en un context precís i adequat al seu nivell. 1.1. Identifica els termes més freqüents del vocabulari científic i s’expressa de forma correcta tant oralment com per escrit. 2. Cercar, seleccionar i interpretar la informació de caràcter científic i utilitzar aquesta informació per formar-se una opinió pròpia, expressar-se amb precisió i argumentar sobre problemes relacionats amb el medi natural i la salut. 2.1. Cerca, selecciona i interpreta la informació de caràcter científic a partir de la utilització de diverses fonts. 2.2. Transmet la informació seleccionada de manera precisa utilitzant diversos suports. 2.3. Utilitza la informació de caràcter científic per formar-se una opinió pròpia i argumentar sobre problemes relacionats. 3. Fer un treball experimental amb l’ajuda d’un guió de pràctiques de laboratori o de camp, descriure’n l’execució i interpretar-ne els resultats. 3.1. Coneix i respecta les normes de seguretat al laboratori i té cura dels instruments i del material emprat. 3.2. Desenvolupa amb autonomia la planificació del treball experimental, utilitza tant instruments òptics de reconeixement com material bàsic de laboratori, argumenta el procés experimental seguit, descriu les seves observacions i interpreta els resultats del treball.
  15. 15. Departament de Biologia i Geologia IES XARC Curs 2015-16 15 BLOC 2. LA TERRA A L’UNIVERS UNITAT 2: LA TERRA A L’UNIVERS. -Els principals models sobre l’origen de l’Univers. -Característiques del sistema solar i dels seus components. -El planeta Terra. Característiques. Moviments: conseqüències i moviments. -La biosfera. Característiques que varen fer de la Terra un planeta habitable. 1. Reconèixer les idees principals sobre l’origen de l’Univers i la formació i l’evolució de les galàxies. 1.1. Identifica les idees principals sobre l’origen de l’Univers. 2. Exposar l’organització del sistema solar, així com algunes de les concepcions sobre aquest sistema planetari que hi ha hagut al llarg de la història. 2.1. Reconeix els components del sistema solar i en descriu les característiques generals. 3. Relacionar comparativament la posició d’un planeta al sistema solar amb les seves característiques. 3.1. Indica quines característiques té el planeta Terra que no tenen altres planetes, les quals permeten que s’hi desenvolupi la vida. 4. Localitzar la posició de la Terra dins el sistema solar. 4.1. Identifica la posició de la Terra dins el sistema solar. 5. Establir els moviments de la Terra, la Lluna i el Sol i relacionar- los amb l’existència del dia i la nit, les estacions, les marees i els eclipsis. 5.1. Categoritza els principals fenòmens relacionats amb el moviment i la posició dels astres i en dedueix la importància per a la vida. 5.2. Interpreta correctament, en gràfics i esquemes, fenòmens com les fases lunars i els eclipsis i estableix la relació que tenen amb la posició relativa de la Terra, la Lluna i el Sol. 15. Seleccionar les característiques que fan de la Terra un planeta especial per al desenvolupament de la vida. 15.1. Descriu les característiques que varen fer possible el desenvolupament de la vida a la Terra. UNITAT 3: LA GEOSFERA. -La geosfera. Estructura i composició de l’escorça, el mantell i el nucli. -Els minerals i les roques: propietats, característiques i utilitats. -Roques i minerals més representatius de les Illes Balears. 6. Identificar els materials terrestres segons l’abundància i la distribució a les grans capes de la Terra. 6.1. Descriu les característiques generals dels materials més freqüents a les zones externes del planeta i justifica com es distribueixen en capes segons la seva densitat. 6.2. Descriu les característiques generals de l’escorça, el mantell i el nucli terrestres i dels materials que els componen i relaciona aquestes característiques amb la seva ubicació. 7. Reconèixer les propietats i característiques dels minerals i de les roques, indicar els que són presents a les Illes Balears i destacar-ne les aplicacions més freqüents, la importància econòmica i la gestió sostenible. 7.1. Identifica minerals i roques utilitzant criteris que permeten diferenciar-los. 7.2. Descriu algunes de les aplicacions més freqüents dels minerals i les roques en l’àmbit de la vida quotidiana. 7.3. Reconeix la importància de l’ús responsable i la gestió sostenible dels recursos minerals. UNITAT 4: LA HIDROSFERA. -La hidrosfera. L’aigua a la Terra. Aigua dolça i aigua salada: importància per als éssers vius. Contaminació de l’aigua dolça i de la salada. -Problemàtica ambiental en relació amb la gestió de l’aigua a les Balears. 11. Descriure les propietats de l’aigua i la importància que té per a l’existència de la vida. 11.1. Reconeix les propietats anòmales de l’aigua i les relaciona amb les conseqüències que tenen per al manteniment de la vida a la Terra. 12. Interpretar la distribució de l’aigua a la Terra, així com el cicle de l’aigua i l’ús que en fa l’ésser humà. 12.1. Descriu el cicle de l’aigua i el relaciona amb els canvis d’estat d’agregació d’aquesta. 13. Valorar la necessitat d’una gestió sostenible de l’aigua i d’actuacions personals i col·lectives per potenciar que se’n redueixi el consum i que es reutilitzi. Estudiar la problemàtica específica de la gestió de l’aigua dolça a les Illes Balears. 13.1. Comprèn el significat de gestió sostenible de l’aigua dolça i enumera mesures concretes per aconseguir aquesta gestió sostenible. 14. Justificar i argumentar la importància de preservar i no contaminar les aigües dolces i les salades. 14.1. Reconeix els problemes de contaminació d’aigües dolces i salades i els relaciona amb les activitats humanes.
  16. 16. Departament de Biologia i Geologia IES XARC Curs 2015-16 16 UNITAT 5: L’ATMOSFERA. -L’atmosfera. Composició i estructura. Contaminació atmosfèrica. Efecte hivernacle. Importància de l’atmosfera per als éssers vius. 8. Analitzar les característiques i la composició de l’atmosfera i les propietats de l’aire. 8.1. Reconeix l’estructura i la composició de l’atmosfera. 8.2. Reconeix la composició de l’aire, n’identifica els contaminants principals i els relaciona amb l’origen que tenen. 8.3. Identifica i justifica, amb argumentacions senzilles, les causes per les quals l’atmosfera desenvolupa un paper protector per als éssers vius. 9. Investigar els problemes de contaminació ambiental actuals i les repercussions que poden tenir i desenvolupar actituds que contribueixin a solucionar-los. 9.1. Relaciona la contaminació ambiental amb el deteriorament del medi ambient i proposa accions i hàbits que contribueixen a trobar-hi una solució. 10. Reconèixer la importància del paper protector de l’atmosfera per als éssers vius i considerar com hi repercuteix l’activitat humana. 10.1. Indica situacions en les quals l’activitat humana interfereix en l’acció protectora de l’atmosfera. BLOC 5. EL RELLEU TERRESTRE I LA SEVA EVOLUCIÓ UNITAT 6: LA DINÀMICA INTERNA I EXTERNA. -Factors que condicionen el relleu terrestre. El modelatge del relleu. Els agents geològics externs i els processos de meteorització, erosió, transport i sedimentació. -Principals agents modeladors del relleu a les Illes Balears: la mar, els torrents i les aigües subterrànies. -Manifestacions de l’energia interna de la Terra. Activitat sísmica i volcànica. Distribució de volcans i terratrèmols. -Els riscs sísmic i volcànic. Importància de predir-los i prevenir-los. 1. Identificar algunes de les causes que fan el relleu diferent d’un lloc a un altre. 1.1. Identifica la influència del clima i de les característiques de les roques que condicionen els diferents tipus de relleu i hi influeixen. 2. Relacionar els processos geològics externs amb l’energia que els activa i diferenciar-los dels processos interns. 2.1. Relaciona l’energia solar amb els processos externs i justifica el paper de la gravetat en la dinàmica d’aquests. 2.2. Diferencia els processos de meteorització, erosió, transport i sedimentació i els efectes que tenen en el relleu. 10. Diferenciar els canvis a la superfície de la Terra generats per l’energia de l’interior terrestre dels que són d’origen extern. 10.1. Diferencia un procés geològic extern d’un d’intern i identifica els efectes que tenen en el relleu. 11. Analitzar les activitats sísmica i volcànica, les seves característiques i els efectes que generen. 11.1. Coneix i descriu com s’originen els sismes i els efectes que tenen. 11.2. Relaciona els tipus d’erupció volcànica amb el magma que els origina i els associa a la seva perillositat. 12. Relacionar l’activitat sísmica i la volcànica amb la dinàmica de l’interior terrestre i justificar-ne la distribució planetària. 12.1. Justifica l’existència de zones en les quals els terratrèmols són més freqüents i de més magnitud. 13. Valorar la importància de conèixer els riscs sísmic i volcànic i les formes de prevenir-lo. 13.1. Valora el risc sísmic i, si n’hi ha, el volcànic existent a la zona en la qual viu i coneix les mesures de prevenció que ha d’adoptar. BLOC 6. ELS ECOSISTEMES UNITAT 7: ELS ECOSISTEMES. -Ecosistema: identificació dels components. -Factors abiòtics i biòtics als ecosistemes. -Ecosistemes aquàtics. -Ecosistemes terrestres. -Factors desencadenants de desequilibris als ecosistemes. -Accions que afavoreixen la conservació del medi ambient. -El sòl com a ecosistema. -Tipus d’ecosistemes més representatius de les Illes Balears. 1. Diferenciar els diversos components d’un ecosistema. Identificar les característiques dels principals tipus d’ecosistemes de les Illes Balears. 1.1. Identifica els diferents components d’un ecosistema. 2. Identificar en un ecosistema els factors desencadenants de desequilibris i establir estratègies per restablir-ne l’equilibri. 2.1. Reconeix i enumera els factors desencadenants de desequilibris en un ecosistema. 3. Reconèixer i difondre accions que afavoreixen la conservació del medi ambient. 3.1. Selecciona accions que prevenen la destrucció del medi ambient. 4. Analitzar els components del sòl i esquematitzar les relacions que s’estableixen entre aquests. 4.1. Reconeix que el sòl és el resultat de les interaccions entre els components biòtics i els abiòtics i indica alguna interacció. 5. Valorar la importància del sòl i els riscs que comporta sobreexplotar-lo, degradar-lo o perdre’l.
  17. 17. Departament de Biologia i Geologia IES XARC Curs 2015-16 17 5.1. Reconeix la fragilitat del sòl i valora la necessitat de protegir- lo. BLOC 3. LA BIODIVERSITAT AL PLANETA TERRA UNITAT 8: ELS ÉSSERS VIUS. -La cèl·lula. Característiques bàsiques de les cèl·lules procariota i eucariota, animal i vegetal. -Sistemes de classificació dels éssers vius. Concepte d’espècie. Nomenclatura binomial. -Regnes dels éssers vius: moneres, protoctists, fongs, vegetals i animals. 1. Reconèixer que els éssers vius estan constituïts per cèl·lules i determinar les característiques que els diferencien de la matèria inerta. 1.1. Diferencia la matèria viva de la inerta partint de les característiques particulars d’ambdues. 1.2. Estableix comparativament les analogies i les diferències entre la cèl·lula procariota i l’eucariota i entre la cèl·lula animal i la vegetal. 3. Reconèixer les característiques morfològiques principals dels diferents grups taxonòmics. 3.1. Aplica criteris de classificació dels éssers vius i relaciona els animals i les plantes més comuns amb el seu grup taxonòmic. 4. Categoritzar els criteris que serveixen per classificar els éssers vius i identificar els principals models taxonòmics als quals pertanyen els animals i les plantes més comuns. 4.1. Identifica i reconeix exemplars característics de cada un d’aquests grups i en destaca la importància biològica. 5. Descriure les característiques generals dels grans grups taxonòmics i explicar-ne la importància en el conjunt dels éssers vius. 5.1. Discrimina les característiques generals i les singulars de cada grup taxonòmic. UNITAT 9: LES FUNCIONS VITALS. -Funcions vitals: nutrició, relació i reproducció. -Característiques principals, nutrició, relació i reproducció. 2. Descriure les funcions comunes a tots els éssers vius i diferenciar entre nutrició autòtrofa i heteròtrofa. 2.1. Comprèn i diferencia la importància de cada funció per al manteniment de la vida. 2.2. Contrasta el procés de nutrició autòtrofa i amb el de nutrició heteròtrofa i dedueix la relació que hi ha entre aquestes. UNITAT 10: MONERES, PROTOCTISTS I FONGS. -Moneres, protoctists i fongs. 5.1. Discrimina les característiques generals i les singulars de cada grup taxonòmic. UNITAT 11: LES PLANTES SENSE FLOR. -Vegetals: molses i falgueres. 9. Conèixer les funcions vitals de les plantes i reconèixer la importància que tenen per a la vida. 9.1. Detalla el procés de la nutrició autòtrofa i el relaciona amb la importància que té per al conjunt de tots els éssers vius. UNITAT 12: LES PLANTES AMB FLORS. -Vegetals: gimnospermes i angiospermes. 8.1. Classifica animals i plantes a partir de claus d’identificació. UNITAT 13: ELS ANIMALS INVERTEBRATS. -Invertebrats: porífers, celenterats, anèl·lids, mol·luscs, equinoderms i artròpodes. Característiques anatòmiques i fisiològiques. 6. Caracteritzar els principals grups d’invertebrats i de vertebrats. 6.1. Associa invertebrats comuns amb el grup taxonòmic al qual pertanyen. UNITAT 14: ELS ANIMALS VERTEBRATS. -Vertebrats: peixos, amfibis, rèptils, aus i mamífers. Característiques anatòmiques i fisiològiques. -Fauna i flora característica de les Illes Balears. Endemismes més destacables. 6.2. Reconeix diferents exemplars de vertebrats i els assigna a la classe a la qual pertanyen. 7. Determinar, a partir de l’observació, les adaptacions que permeten als animals i a les plantes sobreviure en determinats ecosistemes. 7.1. Identifica exemplars de plantes i animals propis d’alguns ecosistemes o d’interès especial pel fet de ser espècies en perill d’extinció o endèmiques. 7.2. Relaciona la presència de determinades estructures en els animals i les plantes més comuns amb la seva adaptació al medi. 8. Utilitzar claus dicotòmiques o altres mitjans per identificar i classificar animals i plantes. Reconèixer les espècies més característiques dels diferents ecosistemes de les Illes Balears. 8.1. Classifica animals i plantes a partir de claus d’identificació.
  18. 18. Departament de Biologia i Geologia IES XARC Curs 2015-16 18 3.7.-UNITATS DIDÀCTIQUES TERCER D’ESO. 3.7.1.-Seqüenciació d’unitats didàctiques, desdoblaments i activitats complementàries. DD UNITAT DESD AULA DESD LABORATORI 1r TRIMESTRE 1 Prova inicial Prova inicial 2 UNITAT 1: L’ÉSSER HUMÀ i LA SALUT Els hàbits de salut pàg 26 Ús del microscopi. 3 Drogues i drogodependència, pàg 22 i 23 Observació de teixits animal. 4 UNITAT 2: LA NUTRICIÓ Mesura i valoració de la pressió arterial. Pàg 48. Dissecció de pulmó 5 Anàlisi de sang. Pàg 54 i 55 Dissecció de cor 6 UNITAT 3: L’ALIMENTACIÓ La dieta pàg 64 i 65 Conservants, pàg 68 7 Experiment amb l’alimentació de ratolins. Pàg 74 Quantes calories té un cacahuet? 2n TRIMESTRE 1 UNITAT 4: LA RELACIÓ: PERCEPCIÓ i ANÀLISI. Anatomia dels sentits. Activitats interactives. La percepció d’estímuls. Pàg 90 2 Consum d’alcohol i maduració del cervell. Pàg 96. DVD cervell. 3 UNITAT 5: LA RELACIÓ: EMISSIÓ DE RESPOSTES. Hipoglucèmia i hiperglucèmia. Pàg 118-119. Dissecció cuixa de pollastre. Pàg 112 4 UNITAT 6: REPRODUCCIÓ I SEXUALITAT. Estudi del cicle endometrial pàg 134 DVD la gestació. 5 La síndrome premenstrual. Pàg 140. Els mètodes anticonceptius i les MTS. Pàg 132 i 133.
  19. 19. Departament de Biologia i Geologia IES XARC Curs 2015-16 19 6 Prova final bloc 1 Prova final bloc 1 3r TRIMESTRE 1 UNITAT 7: DINÀMICA INTERNA Distribució de volcans i terratrèmols. Pàg 160 i 161. Elaboració pangea. 2 Les plaques tectòniques. Pàg 170 i 171. Identificació dels principals minerals i roques. 3 UNITAT 8: DINÀMICA EXTERNA Els biomes pàg 202 i 203 Mapa topogràfic. Pàg 184. 4 Estudi d’un ecosistema pàg 208. Mapa topogràfic. 5 UNITAT 9: EL MEDI NATURAL. Estudi d’un ecosistema pàg 214. Mapa topogràfic. 6 Prova final bloc 2 Prova final bloc 2 3.7.2.-Activitats complementàries. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES PRIMER TRIMESTRE SEGON TRIMESTRE TERCER TRIMESTRE Tallers Fundació Banc de sang i Teixits. Sortides a ses estaques. “Estudi d’ecosistemes” 3.7.3.-Continguts, criteris d’avaluació i estàndards d’aprenentatge. BLOC CONTINGUTS i UNITAT CRITERIS D’AVALUACIÓ I ESTÀNDARDS D’APRENENTATGE. BLOC 4. LES PERSONES I LA SALUT. PROMOCIÓ DE LA SALUT UNITAT 1: L’ÉSSER HUMÀ I LA SALUT. -Nivells d’organització de la matèria viva. -Organització general del cos humà: cèl·lules, teixits, òrgans, aparells i sistemes -La salut i la malaltia. Malalties infeccioses i no infeccioses. Higiene i prevenció. -Les substàncies addictives: el tabac, l’alcohol i altres drogues. Problemes associats. 1. Catalogar els diferents nivells d’organització de la matèria viva —cèl·lules, teixits, i aparells o sistemes— les principals estructures cel·lulars i les funcions que tenen. 1.1. Interpreta els diferents nivells d’organització en l’ésser humà i cerca la relació que hi ha entre aquests. 1.2. Diferencia els diversos tipus cel·lulars i descriu la funció dels orgànuls més importants. 2. Diferenciar els teixits més importants de l’ésser humà i la funció que tenen. 2.1. Reconeix els principals teixits que conformen el cos humà i hi associa la funció que tenen. 3. Descobrir, a partir del coneixement dels conceptes de salut i malaltia, els factors que els determinen. 3.1. Argumenta les implicacions que tenen els hàbits per a la salut i justifica amb exemples les tries que fa o pot fer per promoure-la individualment i col·lectivament. 4. Classificar les malalties i valorar la importància dels estils de vida per prevenir-les. 4.1. Reconeix les malalties i les infeccions més comunes i les relaciona amb les causes que les provoquen. 5. Determinar les malalties infeccioses i les no infeccioses més
  20. 20. Departament de Biologia i Geologia IES XARC Curs 2015-16 20 comunes que afecten la població, les causes que les provoquen i com es poden prevenir i tractar. 5.1. Distingeix i explica els diferents mecanismes de transmissió de les malalties infeccioses. 6. Identificar hàbits saludables com a mètode de prevenció de les malalties. 6.1. Coneix i descriu hàbits de vida saludable i els identificant com a mitjà per promoure la seva salut i la dels altres. 6.2. Proposa mètodes per evitar el contagi i la propagació de les malalties infeccioses més comunes. 8. Reconèixer i transmetre la importància que té la prevenció com a pràctica habitual i integrada a les seves vides i les conseqüències positives de la donació de cèl·lules, sang i òrgans. 8.1. Detalla la importància que té per a la societat i per a l’ésser humà la donació de cèl·lules, sang i òrgans. 9. Investigar les alteracions produïdes per diferents tipus de substàncies addictives i elaborar propostes de prevenció i control. 9.1. Detecta les situacions de risc per a la salut relacionades amb el consum de substàncies tòxiques i estimulants com el tabac, l’alcohol, les drogues, etc.; contrasta els efectes nocius que tenen, i proposa mesures de prevenció i control. 10. Reconèixer les conseqüències de les conductes de risc en l’individu i en la societat. 10.1. Identifica les conseqüències de les conductes de risc amb les drogues per a l’individu i la societat. UNITAT 2: LA NUTRICIÓ -Nutrició, alimentació i salut. -Els nutrients, els aliments i hàbits alimentaris saludables. Trastorns de la conducta alimentària. 14. Explicar els processos fonamentals de la nutrició utilitzant esquemes gràfics dels diferents aparells que hi intervenen. 14.1. Determina i identifica, a partir de gràfics i esquemes, els diferents òrgans, aparells i sistemes implicats en la funció de nutrició i els relaciona amb la seva contribució al procés. 15. Conèixer quina fase del procés de nutrició duu a terme cada un dels aparells que hi estan implicats. 15.1. Reconeix la funció de cada un dels aparells i sistemes en la funció de nutrició. 16. Indagar sobre les malalties més habituals als aparells relacionats amb la nutrició i quines són les causes i la manera de prevenir-les. 16.1. Diferencia les malalties més freqüents dels òrgans, aparells i sistemes implicats en la nutrició i les associa a les causes que les provoquen. 17. Identificar els components dels aparells digestiu, circulatori, respiratori i excretor i conèixer-ne el funcionament. 17.1. Coneix i explica els components i el funcionament dels aparells digestiu, circulatori, respiratori i excretor. UNITAT 3: L’ALIMENTACIÓ. -La funció de nutrició. Anatomia i fisiologia dels aparells digestiu, respiratori, circulatori i excretor. -Alteracions més freqüents, malalties associades, prevenció d’aquestes i hàbits de vida saludables. 11. Reconèixer la diferència entre alimentació i nutrició i diferenciar els principals nutrients i les funcions bàsiques d’aquests. 11.1. Discrimina el procés de nutrició del d’alimentació. 11.2. Relaciona cada nutrient amb la funció que exerceix a l’organisme i reconeix hàbits nutricionals saludables. 12. Relacionar les dietes amb la salut a través d’exemples pràctics. 12.1. Dissenya hàbits nutricionals saludables mitjançant l’elaboració de dietes equilibrades, utilitzant taules amb diferents grups d’aliments amb els nutrients principals i el valor calòric que tenen. 13. Argumentar la importància d’una bona alimentació i de l’exercici físic per a la salut. 13.1. Valora una dieta equilibrada per a una vida saludable. UNITAT 4: LA RELACIÓ: PERCEPCIÓ I ANÀLISI. -La funció de relació. Sistema nerviós i sistema endocrí. La coordinació. -Organització i funció del sistema nerviós. Principals 18. Reconèixer i diferenciar els òrgans dels sentits i les cures de l’oïda i la vista. 18.1. Especifica la funció de cada un dels aparells i sistemes implicats en la funció de relació. 18.2. Descriu els processos implicats en la funció de relació i identifica l’òrgan o l’estructura responsable de cada procés. 18.3. Classifica diferents tipus de receptors sensorials i els
  21. 21. Departament de Biologia i Geologia IES XARC Curs 2015-16 21 alteracions i prevenció d’aquestes. -Òrgans dels sentits: estructura i funció, cura i higiene. relaciona amb els òrgans dels sentits en els quals es troben. 19. Explicar la missió integradora del sistema nerviós davant diferents estímuls i descriure’n el funcionament. 19.1. Identifica algunes malalties comunes del sistema nerviós i les relaciona amb les causes que les provoquen, els factors de risc i la forma de prevenir-les. UNITAT 5: LA RELACIÓ: RESPOSTA. -El sistema endocrí: glàndules endocrines i funcionament d’aquestes. Les principals alteracions. -L’aparell locomotor. Organització i relacions funcionals entre ossos i músculs. Prevenció de lesions. -Sistema immunitari. Vaccins. Els trasplantaments i la donació de cèl·lules, sang i òrgans. 7. Determinar el funcionament bàsic del sistema immunològic, així com les contínues aportacions de les ciències biomèdiques. 7.1. Explica en què consisteix el procés d’immunitat i valora el paper dels vaccins com a mètode de prevenció de les malalties. 20. Associar les principals glàndules endocrines amb les hormones que sintetitzen i la funció que exerceixen. 20.1. Enumera les glàndules endocrines i indica les hormones que segreguen i la funció que exerceixen. 21. Relacionar funcionalment el sistema neuroendocrí. 21.1. Reconeix algun procés que té lloc en la vida quotidiana en el qual s’evidencia clarament la integració neuroendocrina. 22. Identificar els principals ossos i músculs de l’aparell locomotor. 22.1. Localitza els principals ossos i músculs del cos humà en esquemes de l’aparell locomotor. 23. Analitzar les relacions funcionals entre ossos i músculs. 23.1. Distingeix els diferents tipus de músculs segons el tipus de contracció i els relaciona amb el sistema nerviós que els controla. 24. Detallar quines són i com es prevenen les lesions més freqüents a l’aparell locomotor. 24.1. Identifica els factors de risc més freqüents que poden afectar l’aparell locomotor i els relaciona amb les lesions que produeixen. UNITAT 6: LA REPRODUCCIÓ. -La reproducció humana. Anatomia i fisiologia de l’aparell reproductor. Canvis físics i psíquics en l’adolescència. -El cicle menstrual. Fecundació, embaràs i part. Anàlisi dels diferents mètodes anticonceptius. Tècniques de reproducció assistida. Les malalties de transmissió sexual i formes de prevenir-les. -La resposta sexual humana. -Sexe i sexualitat. Salut i higiene sexuals. 25. Indicar els aspectes bàsics de l’aparell reproductor i diferenciar entre sexualitat i reproducció. Interpretar dibuixos i esquemes de l’aparell reproductor. 25.1. Identifica en esquemes els diferents òrgans de l’aparell reproductor masculí i del femení i n’especifica la funció. 26. Reconèixer els aspectes bàsics de la reproducció humana i descriure els esdeveniments fonamentals de la fecundació, l’embaràs i el part. 26.1. Descriu les principals etapes del cicle menstrual i indica quines glàndules i quines hormones el regulen. 27. Comparar els diferents mètodes anticonceptius, classificar-los segons la seva eficàcia i reconèixer la importància que tenen alguns en la prevenció de malalties de transmissió sexual. 27.1. Discrimina els diferents mètodes d’anticoncepció humana. 27.2. Categoritza les principals malalties de transmissió sexual i argumenta sobre com prevenir-les. 28. Recopilar informació sobre les tècniques de reproducció assistida i de fecundació in vitro per argumentar el benefici que va suposar aquest avenç científic per a la societat. 28.1. Identifica les tècniques de reproducció assistida més freqüents. 29. Valorar i considerar la seva pròpia sexualitat i la de les persones que l’envolten i transmetre la necessitat de reflexionar, debatre, respectar i compartir. 29.1. Exerceix, decideix i defensa responsablement la seva sexualitat i la de les persones que l’envolten. BLOC 5. EL RELLEU TERRESTRE I LA SEVA EVOLUCIÓ UNITAT 7: LA DINÀMICA INTERNA DE LA TERRA. -Manifestacions de l’energia interna de la Terra. Origen i tipus de magmes. Activitat sísmica i volcànica. Distribució de volcans i terratrèmols. -Els riscs sísmic i volcànic. Importància de predir-los i prevenir-los. 10. Diferenciar els canvis a la superfície de la Terra generats per l’energia de l’interior terrestre dels que són d’origen extern. 10.1. Diferencia un procés geològic extern d’un d’intern i identifica els efectes que tenen en el relleu. 11. Analitzar les activitats sísmica i volcànica, les seves característiques i els efectes que generen. 11.1. Coneix i descriu com s’originen els sismes i els efectes que tenen. 11.2. Relaciona els tipus d’erupció volcànica amb el magma que els origina i els associa a la seva perillositat. 12. Relacionar l’activitat sísmica i la volcànica amb la dinàmica de l’interior terrestre i justificar-ne la distribució planetària.
  22. 22. Departament de Biologia i Geologia IES XARC Curs 2015-16 22 12.1. Justifica l’existència de zones en les quals els terratrèmols són més freqüents i de més magnitud. 13. Valorar la importància de conèixer els riscs sísmic i volcànic i les formes de prevenir-lo. 13.1. Valora el risc sísmic i, si n’hi ha, el volcànic existent a la zona en la qual viu i coneix les mesures de prevenció que ha d’adoptar. UNITAT 8: LA DINÀMICA EXTERNA DE LA TERRA. -Factors que condicionen el relleu terrestre. El modelatge del relleu. Els agents geològics externs i els processos de meteorització, erosió, transport i sedimentació. -Les aigües superficials i el modelatge del relleu. Formes característiques. Les aigües subterrànies, la circulació i l’explotació d’aquestes. -Acció geològica de la mar, del vent i de les glaceres. Formes d’erosió i dipòsits que originen. -Acció geològica dels éssers vius. L’espècie humana com a agent geològic. -Principals agents modeladors del relleu a les Illes Balears: la mar, els torrents i les aigües subterrànies. 1. Identificar algunes de les causes que fan el relleu diferent d’un lloc a un altre. 1.1. Identifica la influència del clima i de les característiques de les roques que condicionen els diferents tipus de relleu i hi influeixen. 2. Relacionar els processos geològics externs amb l’energia que els activa i diferenciar-los dels processos interns. 2.1. Relaciona l’energia solar amb els processos externs i justifica el paper de la gravetat en la dinàmica d’aquests. 2.2. Diferencia els processos de meteorització, erosió, transport i sedimentació i els efectes que tenen en el relleu. 3. Analitzar i predir l’acció de les aigües superficials i identificar les formes d’erosió i dipòsit més característiques. 3.1. Analitza les activitats d’erosió, transport i sedimentació produïdes per les aigües superficials i reconeix algun dels efectes que tenen en el relleu. 4. Valorar la importància de les aigües subterrànies i justificar-ne la dinàmica i la relació amb les aigües superficials. 4.1. Valora la importància de les aigües subterrànies i els riscs de sobreexplotar-les. 5. Analitzar la dinàmica marina i la influència que exerceix en el modelatge litoral. 5.1. Relaciona els moviments de l’aigua de la mar amb l’erosió, el transport i la sedimentació al litoral i identifica algunes formes resultants característiques. 6. Relacionar l’acció eòlica amb les condicions que la fan possible i identificar algunes formes que en resulten. 6.1. Associa l’activitat eòlica amb els ambients en els quals aquesta activitat geològica pot ser rellevant. 7. Analitzar l’acció geològica de les glaceres i justificar les característiques de les formes d’erosió i dipòsit resultants. 7.1. Analitza la dinàmica glacial i identifica els efectes que té sobre el relleu. 8. Indagar els diversos factors que condicionen el modelatge del paisatge a les Illes Balears. 8.1. Estudia el paisatge del seu entorn més pròxim i identifica alguns dels factors que n’han condicionat el modelat. 9. Reconèixer l’activitat geològica dels éssers vius i valorar la importància de l’espècie humana com a agent geològic extern. 9.1. Identifica la intervenció d’éssers vius en processos de meteorització, erosió i sedimentació. 9.2. Valora la importància d’activitats humanes en la transformació de la superfície terrestre. BLOC 6: ELS ECOSISTEMES UNITAT 9: EL MEDI NATURAL. -Ecosistema: identificació dels components. -Factors abiòtics i biòtics als ecosistemes. -Ecosistemes aquàtics. -Ecosistemes terrestres. -Factors desencadenants de desequilibris als ecosistemes. -Accions que afavoreixen la conservació del medi ambient. -Tipus d’ecosistemes més representatius de les Illes Balears. 1. Diferenciar els diversos components d’un ecosistema. Identificar les característiques dels principals tipus d’ecosistemes de les Illes Balears. 1.1. Identifica els diferents components d’un ecosistema. 2. Identificar en un ecosistema els factors desencadenants de desequilibris i establir estratègies per restablir-ne l’equilibri. 2.1. Reconeix i enumera els factors desencadenants de desequilibris en un ecosistema. 3. Reconèixer i difondre accions que afavoreixen la conservació del medi ambient. 3.1. Selecciona accions que prevenen la destrucció del medi ambient. BLOC 7. PROJECTE DE RECERCA PROJECTE DE RECERCA EN EQUIP. 1. Planejar, aplicar i integrar les destreses i les habilitats pròpies del treball científic.
  23. 23. Departament de Biologia i Geologia IES XARC Curs 2015-16 23 1.1. Integra i aplica les destreses pròpies del mètode científic. 2. Elaborar hipòtesis i contrastar-les a través de l’experimentació o l’observació i l’argumentació. 2.1. Utilitza arguments i justifica les hipòtesis que proposa. 3. Utilitzar fonts d’informació variada, discriminar la informació i prendre decisions sobre aquesta i els mètodes emprats per obtenir-la. 3.1. Utilitza diferents fonts d’informació, basant-se en les TIC, per elaborar i presentar la seva recerca. 4. Valorar i respectar la feina individual i en equip i participar-hi. 4.1. Valora i respecta la feina individual i en grup i hi participa. 5. Exposar i defensar en públic el projecte de recerca. 5.1. Dissenya petits treballs de recerca sobre animals i/o plantes, els ecosistemes del seu entorn o l’alimentació i la nutrició humanes per presentar-los i defensar-los a l’aula. 5.2. Expressa les conclusions de la seva recerca amb precisió i coherència, tant oralment com per escrit. 3.8.-ORIENTACIONS METODOLÒGIQUES. MÈTODES I PROPOSTES DIDÀCTIQUES La metodologia que s’ha d’emprar ha de ser l’adequada perquè els alumnes assoleixin les competències clau en aquesta etapa educativa. Atesa la gran diversitat dels alumnes presents a l’educació secundària obligatòria, s’han d’utilitzar en cada cas les estratègies metodològiques més adequades a fi de tenir en compte les diferències individuals dins el grup classe i el context sociocultural en què es duu a terme la pràctica educativa. La metodologia didàctica triada ha d’assegurar en qualsevol cas que els alumnes adquireixin les competències clau, que es facin responsables del seu propi aprenentatge, que es plantegin problemes i que desenvolupin habilitats per avaluar críticament la informació que seleccionen o reben. Sempre hem de tenir en consideració tant les idees com els coneixements previs dels alumnes, així com els seus interessos i motivacions en relació amb els diferents temes. S’han d’abordar els temes, sempre que sigui possible, a partir de les situacions pròpies de la vida quotidiana dels alumnes o relacionant-los amb qüestions d’actualitat. Així ens assegurarem que l’aprenentatge dels coneixements científics és significatiu, és a dir, té sentit i és útil per entendre millor el món que ens envolta. Les diferents estratègies metodològiques que s’empraran són: -El mètode d’aprenentatge basat en problemes. -Les explicacions col·lectives. -Les activitats en grup petit. -La feina individualitzada. -La feina al laboratori. -Les activitats al medi natural. -L’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació per facilitar la interacció alumne/professor.
  24. 24. Departament de Biologia i Geologia IES XARC Curs 2015-16 24 Els treballs pràctics i els treballs al laboratori adquiriran una gran rellevància en l’ensenyament- aprenentatge de les ciències : experiments il·lustratius, exercicis pràctics, experiments per contrastar hipòtesis, petites recerques, etc. I faciliten que els alumnes s’aproximin a la realitat del treball científic. En alguns casos, s’aplicarà una metodologia didàctica per descobriment guiat, que consisteix en un aprenentatge basat en problemes mitjançant el qual els alumnes construeixen el seu coneixement sobre la base de problemes de la vida real. Normalment suposa que els alumnes facin feina en grups petits i el professor faci de mediador i facilitador de tot el procés. Durant el desenvolupament d’aquesta metodologia, els alumnes aconsegueixen comprendre la importància de fer feina cooperativament, desenvolupen habilitats d’anàlisi i síntesi de la informació i assoleixen, en definitiva, les competències clau necessàries. 3.9.-RECURSOS DIDÀCTICS La selecció dels diferents tipus de recursos que s’utilitzin depèn de l’estratègia didàctica de cada professor i de les particularitats del grup classe que els hagi d’utilitzar. Els recursos han de ser diversos, senzills i fàcilment comprensibles per a l’alumnat i han de possibilitar que aquests es converteixin en els veritables protagonistes del seu aprenentatge. En aquest sentit, són molt millors els recursos que afavoreixen la participació activa dels alumnes i que els estimulen a emprar la imaginació. A més, els recursos utilitzats han d’afavorir la connexió dels continguts científics amb situacions, observacions i experiències que resultaria difícil aconseguir d’una altra manera. Es disposa dels recursos següents: — Material audiovisual: pissarres digitals, canons de projecció multimèdia, pel·lícules i documentals. — Material TIC: ordinadors personals i programes informàtics interactius, aules virtuals, llibres de text digitals, recursos en xarxa, etc. — Material de laboratori: microscopis, lupes binoculars, models anatòmics, col·leccions de minerals i roques, material fungible, reactius químics, etc. — Material bibliogràfic: llibres de text, guies de camp, llibres de consulta, etc. — Fitxes de treball, guions de pràctiques i guions per a sortides al medi natural. 3.10.-DISTRIBUCIÓ ESPAI-TEMPS. El perfil de cada activitat d’ensenyament-aprenentatge condiciona la localització: aula normal, laboratori o medi natural) i la durada de l’activitat. En cada cas, l’alumnat pot fer feina de forma individualitzada o en petits grups. Al laboratori s’ha de fer feina en grup, amb un nombre d’alumnes per grup que pot variar segons la disponibilitat de material. I es realitzarà el desdoblament o la presència d’un altre professor al laboratori en cas d’anar-hi tot el grup classe. En qualsevol cas, els agrupaments han de ser flexibles i han d’atendre a les circumstàncies, les característiques i les necessitats dels alumnes.
  25. 25. Departament de Biologia i Geologia IES XARC Curs 2015-16 25 3.11.-ELEMENTS TRANSVERSALS. Alguns temes que formen part del currículum de biologia i geologia es tractaran de forma transversal des de la perspectiva de diverses matèries. Per exemple: Alguns temes del bloc de la Terra a l’Univers o del bloc d’estudi del relleu s’abordaran conjuntament amb l’assignatura de geografia. L’estudi de la promoció de la salut, que afecta tant la matèria de biologia com la d’educació física. I amb l’assignatura de física i química en relació amb els blocs de metodologia científica i projecte de recerca. 3.12.-CRITERIS DE QUALIFICACIÓ I PROCEDIMENTS DE RECUPERACIÓ. Els criteris de qualificació de primer i tercer d’ESO seran els següents: -Proves escrites( exàmens o controls) : 50% -Si la nota d‘alguna de les proves escrita no arriba a 3, no es farà la mitjana amb la resta de notes i l’avaluació quedarà suspesa automàticament. Els exàmens no realitzats sense justificar comptaran com un zero, i per tant, pot fer suspendre l’avaluació. Es decisió del professorat responsable el repetir o no l’examen. -Treballs (10%), laboratori (10%), deures (10%) i llibreta de classe (20%) -Actitud : serà avaluada en tots els instruments d’avaluació i si fos MOLT NEGATIVA pot fer baixar la nota global de la matèria fins un 20%. -Si l’alumnat presenta moltes faltes d’ortografia (més de 10 diferents) se li pot baixar la nota fins a un 10%. -El lliurament amb retard de qualsevol de les tasques anteriors també poden baixar la nota. -El professorat podrà proposar a l’alumnat, sempre i quan ho trobi adient, activitats o proves per a recuperar els trimestres suspesos. -Els treballs demanats s’han de realitzar obligatòriament. -El lliurament amb retard de qualsevol de les tasques anteriors també poden fer baixar la nota. -A final de cadascun dels volums del llibre de text, si l’alumne/a ha suspès, es podrà recuperar amb una prova final que es realitzarà al finalitzar el volum. Aquesta prova es realitzarà a tot el grup poder així avaluar el procés d'aprenentatge del grup. -Si l’alumnat aprova la prova final escrita de cada volum, es farà la mitjana amb la nota del 50% corresponent a treballs, pràctiques, llibreta.... si la mitjana no és superior a 5 l’alumne/a no superarà l’assignatura. -Si en juny l’alumne/a no supera positivament l'assignatura s’haurà d’examinar en setembre de tot i fer un treball de recuperació durant l’estiu on la prova escrita comptarà un 70% i el treball un 30% de la nota final de setembre.
  26. 26. Departament de Biologia i Geologia IES XARC Curs 2015-16 26 4-PROGRAMACIÓ QUART CURS D’ESO. 4.1.-OBJECTIUS. 1. Utilitzar correctament el llenguatge científic relacionat amb els continguts del llibre tant en l’expressió escrita com en l’oral. 2. Valorar positivament els canvis registrats en els diferents models científics que s’han elaborat per explicar la constitució de la matèria i dels sers vius i interpretar-los com un procés de construcció del saber científic. 3. Localitzar i interpretar les diverses etapes de la mitosi i de la meiosi en els principals cicles biològics dels éssers vius. 4. Reconèixer el funcionament de la transmissió dels gens entre diferents individus. 5. Planificar i dur a terme experiències que permetin interpretar les lleis de Mendel i d’altres de relacionades amb la transmissió dels gens. 6. Identificar les malalties genètiques principals. 7. Reconèixer la informació genètica continguda en l’ADN i en l’ARN i la seva relació amb la síntesi de proteïnes a través del codi genètic. 8. Valorar els avanços de la biotecnologia i reconèixer la importància de les aplicacions tècniques i científiques en la medicina i la biologia. 9. Diferenciar i discutir les principals teories evolutives. 10. Reconèixer que l’ésser humà és un producte de l’evolució i identificar els representants principals de l’arbre genealògic de l’espècie humana. 11. Associar els processos evolutius que han tengut lloc a l’arxipèlag balear al llarg de la història amb la insularitat. 12. Reconèixer els components d’un ecosistema i les relaciones que s’estableixen entre ells. 13. Identificar les adaptacions dels éssers vius a les condicions ambientals com la temperatura, la llum, l’oxigen, etc. 14. Reconèixer i apreciar la gran diversitat d’ecosistemes presents a la biosfera i particularment a les Illes Balears. 15. Utilitzar el coneixement sobre el funcionament dels ecosistemes per entendre millor els problemes de conservació del medi natural i per implicar-se de forma activa en la seva defensa, especialment dels corresponents a les Balears. 16. Apreciar la gran diversitat d'éssers vius i entendre la necessitat d’establir mecanismes per preservar l’estabilitat de l’hàbitat natural de les espècies. 17. Descriure i comprendre la dinàmica dels ecosistemes a través de l’estudi de l’intercanvi de matèria i energies.
  27. 27. Departament de Biologia i Geologia IES XARC Curs 2015-16 27 18. Utilitzar el coneixement de la dinàmica dels ecosistemes per descriure els cicles del fòsfor, del carboni, del nitrogen i de l’aigua. 19. Reconèixer determinats hàbits i costums que tenen efectes perjudicials sobre la salut i reforçar l’adquisició dels hàbits de cura i salut corporals. 20. Observar i valorar críticament l’actuació del ser humà sobre el medi balear, tenint en compte els problemes ecològics que ens són més propers. 21. Identificar els factors que influeixen en el modelat del paisatge balear. 22. Relacionar el relleu present en les diverses regions climàtiques de la Terra amb l’agent geològic extern que hi predomina. 23. Reconèixer les plaques principals de la litosfera i els diferents límits de plaques sobre mapes físics que posin de manifest els accidentes geogràfics característics. 24. Estudiar l’evolució de les illes Balears en el context tectònic de la Mediterrània. 25. Descriure les manifestacions principals de la dinàmica interna de la Terra (sismes, volcans, serralades, plecs i falles) a la llum de la tectònica global. 26. Reconèixer l’aplicació científica dels fòssils dels jaciments per deduir la història geològica del nostre arxipèlag. 27. Descriure les diverses etapes de la història geològica de la Terra, des de la seva formació fins a l’aparició de l’espècie humana. 28. Participar activament en el propi procés d’aprenentatge i en la realització i planificació col·lectiva d’activitats com experiències o treballs monogràfics. 29. Valorar els esforços de les diverses àrees de coneixement que s’integren per millorar la qualitat de vida de la humanitat i preservar el medi ambient. 4.2.-CONTINGUTS Bloc 0.-Continguts comuns B0.1- Familiarització amb les característiques bàsiques del treball científic: plantejament de problemes i discussió de l ’interès d’aquests, formulació d’hipòtesis, estratègies i dissenys experimentals, realització de treballs pràctics, anàlisi i interpretació i comunicació de resultats. B0.2- Resolució de problemes mitjançant l ’aplicació de conceptes i l ’ús de les tècniques bàsiques de l ’àmbit científic. B0.3-Recerca i selecció d ’informació de caràcter científic utilitzant les tecnologies de la informació i la comunicació i altres fonts com premsa, llibres, enciclopèdies, revistes científiques, etc. B0.4-Interpretació d ’informació de caràcter científic i utilització d’aquesta informació per formar-se una opinió pròpia, expressar-se amb precisió i prendre decisions sobre problemes relacionats amb la física i la química.
  28. 28. Departament de Biologia i Geologia IES XARC Curs 2015-16 28 B0.5- Utilització de les TIC en l ’aprenentatge de la biologia i la geologia per comprendre diferents processos amb simulacions i models i en l’ús de programes bàsics per a l ’obtenció i tractament de dades. B0.6- Reconeixement de les relacions de la biologia i la geologia amb la tecnologia, la societat i el medi ambient, considerant les possibles aplicacions de l’estudi realitzat i les repercussions d ’aquest. B0.7- Selecció i aplicació de tècniques i maneig d’instruments usuals en els laboratoris de biologia i la geologia, adquisició d’hàbits que impliquin un correcte maneig i cura de les substàncies i el material així com un comportament conforme a les normes de seguretat en el laboratori i en el tractament de residus. B0.8-Realització d’informes escrits amb estructura coherent i presentació adient per exposar el plantejament, el desenvolupament i els resultats d’una investigació. B0.9- Expressió de mesures i resultats amb la concreció i la precisió adequades usant correctament la notació científica. B0.10- Respecte per l’entorn natural i fiançament d ’actituds favorables a la conservació i protecció d’aquest, tot fent atenció a les circumstàncies ambientals relatives a la insularitat de la nostra comunitat. B0.11-Reconeixement de la importància del treball en equip i el respecte a les aportacions dels altres en la labor científica i tècnica. B0.12-Adquisició de les actituds característiques del treball científic: raonament de les solucions, rigor, precisió, creativitat, curiositat i obertura a noves idees. Continguts específics de l’àrea Bloc 1. La Terra, un planeta en canvi continu B1.1- La història de la Terra. L ’origen de la Terra. El temps geològic: idees històriques sobre l ’edat de la Terra. B1.2-Principis i procediments que permeten reconstruir-ne la història. B1.3-Utilització de l ’actualisme com a principi d ’interpretació. B1.4-Els fòssils, la seva importància com a testimoni del passat. Els primers éssers vius i la seva influència en el planeta. B1.5-Les eres geològiques: ubicació d’esdeveniments geològics i biològics importants. B1.6-Identificació d ’alguns fòssils característics. B1.7- Reconstrucció elemental de la història d ’un territori a partir d ’una columna estratigràfica senzilla. B1.8- La tectònica de plaques i les seves manifestacions. Distribució de volcans i terratrèmols. B1.9-Les plaques litosfèriques i els seus límits. Les dorsals i el fenomen de l’expansió del fons oceànic.
  29. 29. Departament de Biologia i Geologia IES XARC Curs 2015-16 29 B1.10-Formació de les serralades. B1.11-Proves del desplaçament dels continents. B1.12- El cicle de les roques. B1.13- La teoria de la tectònica de plaques, una revolució en les ciències de la Terra. B1.14-Utilització de la teoria de la tectònica de plaques per a la interpretació del relleu i dels esdeveniments geològics. B1.15-Valoració dels efectes de la dinàmica de l’interior terrestre sobre la superfície del planeta. Bloc 2. La cèl·lula i la teoria cel·lular B2.1- La cèl·lula, unitat de vida. La teoria cel·lular i la seva importància en la biologia. B2.2- La cèl·lula com a unitat estructural i funcional dels éssers vius. B2.3-Els processos de divisió cel·lular; la mitosi i la meiosi. B2.4- Característiques diferencials i importància biològica de cada tipus de divisió. B2.5- Els nivells d ’organització biològica. Interès pel món microscòpic. B2.6- Estudi bàsic de l ’ADN: composició, estructura i propietats. B2.7-Valoració de la importància del seu descobriment en l ’evolució posterior de les ciències biològiques. Bloc 3.L ’herència i la transmissió dels caràcters B3.1- El mendelisme. B3.2-Resolució de problemes senzills relacionats amb les lleis de Mendel. B3.3-Genètica humana. L ’herència del sexe. L ’herència lligada al sexe. Estudi d ’algunes malalties hereditàries. B3.5-Aproximació al concepte de gen. El codi genètic. Les mutacions. B3.6-Enginyeria i manipulació genètica: aplicacions, repercussions i problemàtica. Els aliments transgènics. La clonació. El genoma humà. B3.7-Implicacions ecològiques, socials i ètiques dels avenços en biotecnologia genètica i reproductiva. Bloc 4. L ’evolució de la vida B4.1- Origen i evolució dels éssers vius: hipòtesis sobre l ’origen de la vida a la Terra. B4.2-Evolució dels éssers vius: teories fixistes i evolucionistes. Dades i fets que donen suport a l a teoria de l ’evolució de les espècies.
  30. 30. Departament de Biologia i Geologia IES XARC Curs 2015-16 30 B4.3-Reconeixement de les principals característiques de fòssils representatius. Aparició i extinció d ’espècies. B4.4-Teories actuals de l ’evolució. Gradualisme i equilibri puntuat. B4.5-La biodiversitat com a resultat del procés evolutiu. B4.6- La pèrdua de biodiversitat: el paper de la humanitat en l ’extinció d ’espècies. B4.7-Característiques generals del procés de l ’evolució humana. Bloc 5. Les transformacions en els ecosistemes B5.1-La dinàmica dels ecosistemes. Les relacions tròfiques. B5.2-Cicle de matèria i flux d ’energia. B5.3-Identificació de cadenes i xarxes tròfiques en ecosistemes terrestres i aquàtics. B5.4-Cicles biogeoquímics. B5.5-Autoregulació de l ’ecosistema. Les successions ecològiques. B5.6-Les plagues i lluita biològica contra aquestes. B5.7-La formació i la destrucció de sòls. B5.8-Impacte dels incendis forestals importància de prevenir-los. B5.9-La modificació d’ambients pels éssers vius i les adaptacions dels éssers vius als canvis mediambientals de la història de la Terra. B5.10- Canvis produïts als ecosistemes de les Illes Balears per intervenció humana: extincions i introduccions d ’espècies i transformacions de les comunitats naturals. B5.11-La cura de les condicions mediambientals i dels éssers vius com a part essencial de la protecció del medi natural i de les condicions de vida de la humanitat. 4.3.-SEQÜENCIACIÓ D'UNITATS DIDÀCTIQUES I TEMPORALITZACIÓ: Les unitats didàctiques que es desenvoluparan aquest curs son les següents: 1r TRIMESTRE: setembre-desembre Unitat 1: La cèl·lula. Unitat de vida Unitat 2: La informació genètica Unitat 3: Herència i transmissió de caràcters Unitat 4: Origen i evolució dels éssers vius
  31. 31. Departament de Biologia i Geologia IES XARC Curs 2015-16 31 2n TRIMESTRE: gener- març Unitat 10: La història del nostre planeta Unitat 7: El relleu i el seu modelatge Unitat 8: Estructura i dinàmica de la Terra Unitat 9: Manifestacions de la dinàmica terrestre 3r TRIMESTRE: abril- juny Unitat 5: Estructura dels ecosistemes Unitat 6: Dinàmica dels ecosistemes 4.4.-RELACIÓ DE LES UNITATS DEL LLIBRE AMB ELS OBJECTIUS I CONTINGUTS DEL CURRÍCULUM DE BIOLOGIA I GEOLOGIA DE QUART D'ESO : TRIMESTRE UNITAT OBJECTIUS BLOC I CB PRIMER 1.-La cèl·lula. Unitat de vida. 1, 2, 3, 28, 29 B2.1, B2.2, B2.3, B2.4, B2.5, CIMF 2.-La informació genètica. 1, 4, 7, 8, 28, 29 B2.6, B2.7 , CIMF, CM, CTICD 3.-Herència i transmissió de caràcters. 1, 5, 6, 7, 19, 28, 29 B3.1, B3.2, B3.3, B3.4, B3.5, B3.6, B3.7 CIMF, CM, CTICD 4.-Origen i evolució dels éssers vius. 1,9, 10, 28, 29 B4.1, B4.2, B4.3, B4.4, B4.5, B4.6, B4.7 CIMF, CM SEGON 10.-La història del nostre planeta. 1, 11, 26, 27, 28, 29 B1.1, B1.2, B1.3, B1.4 CIMF, CSC, CM, CAA 7.-El modelatge del relleu 1, 21, 22, 28, 29 B1.5, B1.6, CIMF 8.-Estructura i dinàmica de la Terra. 1, 23, 24, 28,29 B1.5,B1.6, CIMF 9.-Manifestacions de la dinàmica terrestre. 1, 25, 28, 29 B1.5, B1.6, CIMF TERCER 5.-L’estudi dels ecosistemes. 1, 12, 13, 14, 28, 29 B5.5, B5.6, B5.7, B5.8, B5.9, B5.10, CIMF, CM 6.-Canvis dels ecosistemes 1, 15, 16, 17, 18, 20, 28, 29 B5.1, B5.2, B5.3, B5.4, B5.11 CIMF, CSC, CM 4.5.-PRÀCTIQUES DE LABORATORI I ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES 4t ESO CURS 15-16 La seqüenciació de les pràctiques de laboratori i de les activitat a l’aula és la següent: -Professora d’assignatura: ANDREA DAURA TUR -Professora de desdoblament: LORENA MANEIRO/IRENE PRATS
  32. 32. Departament de Biologia i Geologia IES XARC Curs 2015-16 32 -Dia de pràctiques de laboratori de pràctiques: Dimarts a 7a hora (14:05-15:00) TRIMESTRE UNITAT PRÀCTICA LABORATORI ACTIVITATS (Llibre volum 4) PRIMER 1.-La cèl·lula. Unitat de vida. 1-Ús del microscopi. 2-Observació de mostres histològiques. 3- DVD: La cèl·lula 4-Elaboració de cariotips. -Primer assaig mundial amb cèl·lules embrionàries en humans. Pàg. 244-245 2.-La informació genètica. 1-Extracció del teu ADN. Pàg.43 -Aliments transgènics. Pàg. 246-247 3.-Herència i transmissió de caràcters. 1-Problemes de genètica I II. 2-DVD(ECV): Cèl·lula y genètica. 3-Identificació de grups sanguinis. ( Web: nobelprize) -Toxicitat del bisfenol A. Pàg. 248-249 4.-Origen i evolució dels éssers vius. 1-DVD: La millor que tenim. Darwin i l'evolució 2-DVD: Fòssils a través del temps. 3-Identificació de fòssils -Canvi evolutiu en una població. Pàg. 250-251 SEGON 10.-La història del nostre planeta. 1-Tira cronològica 2-PWP de la història de la Terra amb els esdeveniments biològics i geològics de cadascun. Exposició oral -L’impacte del límit cretàcic-terciari. Pàg.264-265 7.-El modelatge del relleu 1-DVD: Les glaceres -Pluja àcida. Pàg.258-259 8.-Estructura i dinàmica de la Terra. 1-Visum tres tipus de roques. Observació i identificació. -L’astenosfera Pàg.260-21 9.-Manifestacions de la dinàmica terrestre. 1-DVD: Volcans 2-DVD:Terratrèmols -Riscos geològics. Pàg.262-263 TERCER 5.-L’estudi dels ecosistemes. -DVD: Els ecosistemes. La biodiversitat. -DVD: Sis espècies, sis joies. -PWP: Figures de protecció dels espais naturals -Quan l’oxigen és un verí mortal. Pàg.252-253 -Correcció d’impactes ambientals. Pàg. 254-255 6.-Canvis dels ecosistemes -Encalentiment global Pàg. 256-257
  33. 33. Departament de Biologia i Geologia IES XARC Curs 2015-16 33 4.6.-SORTIDES I ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES QUART ESO CURS 2015-16 SORTIDA ACTIVITAT PRIMER TRIMESTRE SEGON TRIMESTRE -Sortida al bosc de Ses Estaques per l’observació del modelatge del litoral per l’efecte de l’aire i de l’aigua. TERCER TRIMESTRE - Sortida a Sant Llorenç al centre d‘interpretació des Amunts: geologia (12 Abril 2016). -Sortida a la platja de Ses Estaques, Santa Eulària, per a realitzar l’activitat - Xerrada IBANAT sobre la prevenció d‘incendis.(3 ó 10 maig 2016) - Muntatge de l‘aquari. - Xerrada del CREM sobre les espècies 4.6.-CRITERIS D’AVALUACIÓ: TRIMESTRE UNITAT CRITERIS D’AVALUACIÓ COMPETÈNCIA BÀSICA PRIMER 1.-La cèl·lula. Unitat de vida. 1. Aplicar els postulats de la teoria cel·lular a l’estudi de diferents tipus d’éssers vius. 2. Identificar les estructures característiques de la cèl·lula procariòtica i de la cèl·lula eucariòtica vegetal i animal. 3.Relacionar cadascun dels elements cel·lulars amb la seva funció biològica. 4.Reconèixer les característiques del cicle cel·lular i descriure la reproducció cel·lular, assenyalant les diferències principals entre meiosi i mitosi, així com el significat biològic de cadascuna. L’alumnat ha de ser capaç de reconèixer, utilitzant les tècniques adequades, l’existència de cèl·lules en diferents organismes. Es tracta d’avaluar també si és capaç d’identificar les estructures cel·lulars en dibuixos i microfotografies ,i d’assenyalar la funció de cadascuna d’aquestes. Així mateix, ha d’entendre la necessitat de coordinació de les cèl·lules que componen els organismes pluricel·lulars. Comprovar que l’alumnat reconeix la mitosi com a un tipus de divisió cel·lular asexual, necessària en la reproducció dels organismes unicel·lulars i que assegura el creixement i la reparació del cos en els organismes pluricel·lulars. També ha d’explicar el paper de la meiosi i dels gàmetes a la reproducció sexual. Es tracta de comparar els dos tipus de divisió cel·lular en aspectes com ara: els tipus de cèl·lules que la fan, el seu mecanisme d’acció, els resultats obtinguts i la importància biològica dels dos processos, mitjançant la utilització i interpretació de dibuixos esquemàtics, models de cicles cel·lulars, fotografies de cariotips, o altres recursos. 2.-La informació genètica. 1-Reconèixer que els gens estan constituïts per ADN i ubicats en els cromosomes. 2-Interpretar el paper de la diversitat genètica (intraespecífica i Avaluar si l ’alumnat és capaç d’ explicar que l’emmagatzematge de la informació genètica resideix en els cromosomes ,interpretar mitjançant la teoria cromosòmica de l ’herència les excepcions a les lleis de Mendel i explicar el concepte molecular de gen, així
  34. 34. Departament de Biologia i Geologia IES XARC Curs 2015-16 34 interespecífica) i les mutacions a partir del concepte de gen. 3-Valorar críticament les conseqüències dels avenços actuals de l’enginyeria genètica. com l ’existència de mutacions i les seves implicacions en l ’evolució i la diversitat dels éssers vius. També s’ha de valorar si utilitza els seus coneixements per valorar les repercussions sanitàries i socials dels avenços en el coneixement del genoma i analitzar, des d’una perspectiva social, científica i ètica, els avantatges i els inconvenients de la biotecnologia moderna (teràpia gènica, aliments transgènics, etc.). 3.-Herència i transmissió de caràcters. 1-Resoldre problemes pràctics de genètica en diversos tipus d’encreuaments utilitzant les lleis de Mendel i aplicar els coneixements adquirits per investigar la transmissió de determinats caràcters en la nostra espècie. Avaluar si l ’alumnat és capaç de diferenciar els conceptes bàsics de genètica i resoldre problemes senzills sobre la transmissió de caràcters hereditaris calculant percentatges genotípics i fenotípics dels descendents i reconeixent en aquests resultats el seu caràcter aleatori. També s’ha de valorar si és capaç d’aplicar aquests coneixements a problemes concrets de l’herència humana, com ara l’hemofília ,el daltonisme, el factor Rh, el color dels ulls i els cabells, etc. 4.-Origen i evolució dels éssers vius. 1- Exposar raonadament els problemes que van conduir a enunciar la teoria de l’evolució, els principis bàsics d’aquesta teoria i les controvèrsies científiques, socials i religioses que va suscitar. 2- Relacionar l ’evolució i la distribució dels éssers vius, i destacar les adaptacions més importants, amb els mecanismes de selecció natural que actuen sobre la variabilitat genètica de cada espècie. -Avaluar si l ’alumnat coneix les controvèrsies entre fixisme i evolucionisme ,i entre diferents teories evolucionistes, com les de Lamarck i Darwin, així com les teories evolucionistes actuals. -Valorar si l’alumnat sap interpretar, basant - se en la teoria de l’evolució, les dades més rellevants del registre paleontològic l’anatomia comparada; les semblances i diferències genètiques, embriològiques i bioquímiques; la distribució biogeogràfica i altres aspectes relacionats amb l ’evolució dels éssers vius. SEGON 10.-La història del nostre planeta. 1-Identificar i descriure fets que mostrin la Terra com a un planeta canviant i registrar alguns dels canvis més notables de la seva llarga història utilitzant models temporals a escala. -L’alumnat ha de reconèixer la magnitud del temps geològic mitjançant la identificació dels esdeveniments fonamentals de la història de la Terra en una taula cronològica i , especialment, a través de la identificació i ubicació dels fòssils més representatius de les principals eres geològiques i altres registres geològics com ara l’ adaptació estratigràfica, els tipus de roques, les serralades i els processos orogènics o les transgressions i regressions marines. 7.-El modelatge del relleu 1-Identificar els diversos relleus depenent de l‘agent geològic que l‘ha format. -L‘alumnat ha de reconèixer els diversos relleus i les seves formes geològiques identificatives.
  35. 35. Departament de Biologia i Geologia IES XARC Curs 2015-16 35 8.-Estructura i dinàmica de la Terra. 1-Utilitzar el model dinàmic de l’estructura interna de la Terra i la teoria de la tectònica de plaques per estudiar els fenòmens geològics associats al moviment de la litosfera i relacionar-los amb la seva ubicació en mapes terrestres. -Avaluar la capacitat de l’alumnat per aplicar el model dinàmic de l ’estructura interna de la Terra i la teoria de la tectònica de plaques en l’explicació de fenòmens aparentment no relacionats entre si, com ara la formació de serralades, l’expansió del fons oceànic, la coincidència geogràfica de terratrèmols i volcans en molts llocs de la Terra, les coincidències geològiques i paleontològiques en territoris actualment separats per grans oceans, etc. -També s’ha de comprovar si és capaç d ’associar la distribució de sismes i volcans als límits de les plaques litosfèriques en mapes d’escala adequada, i de relacionar tots aquests processos. 9.Manifestacions de la dinàmica terrestre. TERCER 5.-L’estudi dels ecosistemes. 1-Explicar com es produeix la transferència de matèria i energia al llarg d’una cadena o xarxa tròfica concreta i deduir-ne les conseqüències pràctiques per a la gestió sostenible d ’alguns recursos per part de l ’ésser humà. -Es tracta de valorar si l ’alumnat és capaç de relacionar les pèrdues energètiques produïdes a cada nivell amb l’aprofitament sostenible dels recursos alimentaris del planeta (consum d’aliments que pertanyen als últims nivells tròfics)i les repercussions de les activitats humanes en el manteniment de la biodiversitat en els ecosistemes (desaparició de depredadors, sobreexplotació pesquera, introducció d’espècies exòtiques, etc.). 6.-Canvis dels ecosistemes 4.7..-CRITERIS DE QUALIFICACIÓ La matèria de Biologia i Geologia de 4t ESO es qualificarà de la següent manera: - Proves escrites( exàmens o controls) : 60%. - La nota mínima per fer mitjana amb les altres notes és de 3, si no l‘avaluació queda suspesa automàticament. - Si l’alumnat presenta moltes faltes d’ortografia ( més de 10 diferents) se li pot baixar la nota fins a un 10%. Els exàmens no realitzats sense justificar comptaran com un zero, i per tant, pot fer suspendre l’avaluació. Es decisió del professorat responsable el repetir o no l’examen. - Treballs, pràctiques, desdoblament i llibreta de classe : 40% - Actitud : serà avaluada en tots els instruments d’avaluació però una actitud no adequada i negativa podria fer baixar la nota global fins un 20%. -El lliurament amb retard de qualsevol de les tasques anteriors també poden baixar la nota. - El professorat podrà proposar a l’alumnat, sempre i quan ho trobi adient, activitats o proves per a recuperar els trimestres suspesos.
  36. 36. Departament de Biologia i Geologia IES XARC Curs 2015-16 36 - Els treballs demanats s’han de realitzar obligatòriament. - A final de curs si l’alumne/a ha suspès alguna avaluació al llarg del curs ho podrà recuperar en una prova final global que el professor realitzarà a tot el grup a final de curs, en juny, i així avaluar el procés d'aprenentatge del grup. - Si l’alumne aprova la prova final escrita es farà sa mitjana amb la nota del 40% corresponent a treballs, pràctiques, llibreta.... si la mitjana no és superior a 5 l’alumne/a no superarà l’assignatura. - Si en juny l’alumne/a no supera positivament l'assignatura s’haurà d’examinar en setembre de tot realitzant una prova escrita que comptarà un 70% i un treball d‘estiu que valdrà 30% i lliurarà el mateix dia del la prova escrita. 5.-PROGRAMACIÓ DE BIOLOGIA I GEOLOGIA DE PRIMER DE BATXILLERAT 5.1.-FINALITAT DE L’ASSIGNATURA Al batxillerat, la matèria de biologia i geologia aprofundeix en els coneixements adquirits a l’educació́ secundaria obligatòria, analitzant amb més detall l’organització́, la biodiversitat i la distribució́ dels éssers vius i els factors que hi influeixen, així́ com el comportament de la Terra com un planeta amb continua activitat. La matèria de biologia i geologia en aquest nivell no tan sols descriu fenòmens de l’entorn natural, sinó́ que els explica a partir de les dues grans teories que varen revolucionar aquestes ciències en el moment en què es varen formular: la teoria de la tectònica de plaques a geologia i la teoria de l’evolució́ a biologia. L’estudi d’aquestes teories permet evidenciar l’avenç continu de la ciència i les implicacions socials que ha tingut al llarg de la història. La biologia, partint de la base dels coneixements que els alumnes han adquirit a l’educació secundària obligatòria, s’inicia amb l’estudi dels nivells d’organització dels éssers vius: composició química, organització cel·lular i estudi dels teixits animals i vegetals. En aquesta etapa, també es desenvolupa i completa l’estudi de la classificació i l’organització dels éssers vius, especialment des del punt de vista del funcionament i l’adaptació al medi en què habiten. La geologia aprofundeix en continguts ja tractats a quart de l’educació secundària obligatòria i pren com a fil conductor la teoria de la tectònica de plaques. A partir d’aquesta teoria, es fa èmfasi en la composició, l’estructura i la dinàmica de l’interior de la Terra, es continua amb l’anàlisi dels moviments de les plaques i les conseqüències que aquests tenen i, finalment, s’estudia la geodinàmica externa. Els continguts d’aquesta assignatura són la base d’estudis posteriors a assignatures de segon de batxillerat, com la biologia, la geologia i les ciències de la Terra i el medi ambient. Atès que la biologia i la geologia són ciències que estudien la naturalesa, se n’han de relacionar els continguts amb l’entorn més acostat als alumnes, és a dir, l’entorn natural de les Illes Balears. Aquest tractament permet conèixer millor el medi natural i acostar-s’hi, la qual cosa fa que se’l respecti i valori més i fomenta actituds responsables pel que fa a tenir-ne cura i preservar-lo. En el nostre cas, hem de tenir en compte les característiques climàtiques, geològiques i de biodiversitat de les nostres illes, considerar les peculiaritats de cada illa i l’especial fragilitat dels nostres ecosistemes a causa de
  37. 37. Departament de Biologia i Geologia IES XARC Curs 2015-16 37 la gran pressió humana que suporten i posar l’accent en la necessitat de conservar el nostre entorn i gestionar-lo de forma sostenible. La matèria de biologia i geologia al batxillerat no tan sols permet que els alumnes consolidin els coneixements i les destreses en ciències, sinó que també completa la seva formació perquè siguin ciutadans responsables, respectuosos amb si mateixos, amb els altres i amb el medi, i capaços de tenir criteris propis i de mantenir l’interès per aprendre i descobrir. 5.2.-OBJECTIUS ESPECÍFICS 1. Desenvolupar valors, actituds i hàbits propis del treball científic, utilitzant amb autonomia habilitats i procediments científics. 2. Analitzar críticament hipòtesis i teories científiques contraposades que permeten desenvolupar el pensament crític, valorar les aportacions que han fet al progrés de la biologia i la geologia i reconèixer la ciència com un procés canviant i dinàmic. 3. Comprendre i utilitzar les estratègies i els conceptes bàsics de la biologia i la geologia per interpretar els fenòmens naturals i situacions quotidianes. 4. Analitzar i valorar les repercussions i les aplicacions en la societat dels avenços en el camp de la biologia i geologia. 5. Reconèixer les característiques definitòries dels éssers vius en relació amb la composició, les funcions, la unitat bàsica i els nivells estructurals d’organització que els són propis. 6. Entendre la gran diversitat dels éssers vius com diferents estratègies adaptatives al medi ambient i comprendre l’explicació que ofereix la teoria de l’evolució a aquesta diversitat. 7. Aproximar-se als diversos models d’organització dels éssers vius i intentar comprendre’n l’estructura i el funcionament com una possible resposta als problemes de supervivència en un entorn determinat. 8. Analitzar les dades que tenim de l’interior de la Terra i elaborar amb aquestes dades una hipòtesi que n’expliqui la composició, el procés de formació i la dinàmica i l’evolució al llarg del temps geològic. 9. Reconèixer la visió coherent i globalitzadora que ofereix la teoria de la tectònica de plaques per explicar una gran varietat de fenòmens geològics i adquirir una idea bàsica dels processos de dinàmica terrestre. 10. Conèixer i valorar el patrimoni natural de les Illes Balears i ser conscients de la necessitat de conservar-lo i gestionar-lo de forma sostenible, així com de la importància de promoure iniciatives encaminades conservar-lo. 5.3.-ESTRUCTURA DEL CURRÍCULUM, CONTINGUTS, CRITERIS D’AVALUACIÓ́ I ESTÀNDARDS D’APRENENTATGE AVALUABLES BLOCS Continguts Criteris d‘avaluació Bloc 1. Els éssers vius: composició Característiques dels éssers vius i nivells d’organització. 1. Especificar les característiques que defineixen els éssers vius. 1.1. Descriu les característiques que defineixen els éssers vius: funcions de

×