1.
JAIME AMENGUAL GUITIAN JOAN ROIG SANCHIS RUBÉN GARCÍA FONTARROSA 4A

2.
PRODUCCIÓ D’OXIGEN <ul><li>La fotosíntesi és el procés fisiològic que utilitzen tant la Posidonia oceanica com les algues que viuen en la praderia per produir matèria orgànica. Bàsicament utilitzen l’energia de la llum per fixar carboni inorgànic (CO2) i com a conseqüència d’aquest procés es produeix oxigen (O2). L’elevada producció primària de la praderia es determinant pels animals que viuen a la praderia com per la posidònia i les algues . </li></ul><ul><li>Les posidònies i les poblacions d’algures epífites que mantenem els seu fullam són , per tant, un factor important en el procés d’oxigenació de les aigües i en la seva qualitat general. </li></ul>

3.
INFLUÈNCIA SOBRE LA DINÀMICA LITORAL <ul><li>Les praderies de posidònia tenen una acció molt important en la protecció de la zona costanera, ja que els seus rizomes fixen el sediment, donant lloc a estructures (mata, escull barrera) que amorteixen l’acció dels corrents i les onades. El fullam de posidònia dissipa l’energia de les onades, de forma que aquesta no arriba a actuar sobre els sediments, impedint-ne , la resuspensió i erosió . Així, la taxa d’erosió de sediments baix un dosser de posidònia és d’unes 4 a 6 vegades inferior que en absència d’aquest. </li></ul>

4.
PRODUCCIÓ DE SEDIMENTS CARBONATATS <ul><li>La praderia és també un productor net de sediment, el qual podem veure en forma de grans d’arena a les platges. </li></ul><ul><li>Una part molt important de la flora i la fauna epífites de posidònia està formada per organismes amb un esquelet calcari ( coral·linàcies, briozous, foraminífer,etc) i quan les fulles de posidònia moren i es degraden, aquests esquelets carbonatats també es fragmenten i es transformen en partícules constituents del sediment </li></ul>

5.
PROTECCIÓ I RECER D’ORGANISME I LLOC DE FIXACIÓ <ul><li>Els alguers són zones de refugi per a nombroses espècies de peixos i invertebrats , que hi troben aliment, hi deposi-te'n llurs postes i utilitzen la zona per a l’alevinatge, per la qual cosa la praderia interacciona amb molts d’altres ecosistemes i poblacions marines. </li></ul><ul><li>L’increment d’estabilitat envers d’un fons de sediments sense cobertura, així com la proliferació de microhàbitats deguts a la compartimentació de l’ambient per les fulles ,l'elevada producció de matèria orgànica i la gran biodiversitat són al darrer d’aquesta funció. </li></ul>

6.
FIXACIÓ DE CO 2 <ul><li>Posidònia oceànica utilitza com a font de carboni per al seu creixement CO2 que es troba dissolt a l’aigua de mar i que absorbeix a través de les fulles. </li></ul><ul><li>Una fracció important de la biomassa produïda per posidònia és resistent a la degradació i queda enterrada al sediment on pot romandre quasi sense descompondre’s durant cents o milers d’anys . </li></ul>

7.
CONCLUSIÓ <ul><li>Tots aquests factors que hem exposat fan dels alguers de posidònia una de les comunitats bentòniques mediterrànies més característiques i interessants. Atesa la seva ubicació superficial i les múltiples agressions que rep, és també una de les més necessitades de protecció. La desaparició de les seves praderies ens duria a una degradació de l’ecosistema i a la pèrdua de valor per a aquests usuaris, també comportaria una despesa important per mantenir les funcions i els serveis que la posidònia ofereix de manera natural, que s’haurien de substituir mitjançant esforços tecnològics. </li></ul>