1. FUNCIONAMENT D’UNA EDAR
A.-LÍNIA D’AIGUA
1.-Pretractament,
Separació de sòlids en suspensió o flotants de gran mida i densitat (draps, pals, fulles,
plàstics, etc) que arriben al col·lector d’entrada de l’estació depuradora i podrien impedir
el bon funcionament de les altres fases del tractament.
-Desbast: retenció a través de reixes gruixudes o fines dels materials més
voluminosos que després es dipositen en contenidors per al seu transport a
abocadors o incineradores.
-Desarenat: sistema de circulació de l’aigua en cambres a velocitats
controlades per provocar el dipòsit d’arenes en el fons i la seva posterior
extracció i eliminació.
-Desgreixat: eliminació de greixos, olis i altres materials flotants com pèls o
fibres. també es duu a terme amb cambres de velocitat controlada on aquests
materials queden en la superfície.
2.-Tractament primari. la finalitat d’aquest tractament consisteix a eliminar la màxima
quantitat possible de partícules en suspensió no retinguts en el pretractament i disminuir
en part la DBO. Es duu a terme en dues fases:
-El tamisatge de les partícules en suspensió, que consisteix a fer passar

2. l’aigua a través d’un filtre.
-La decantació en els decantadors primaris, tancs de manera circular o
rectangular amb mecanismes d’arrossegament i extracció de greixos i fangs.
-La floculació per formar agregats, dels sòlids en suspensió, de major mida
facilitant la seva sedimentació. Finalment hi ha procesos de neutralització o ajust
del pH que permeten els tractaments posteriors.
3.--Tractament secundari. En aquests processos s’aconsequeix l’eliminació de la
matèria orgànica i microorganismes. Consta de dos passos:
-La descomposició de matèria orgànica en fangs o llots actius que es
porta a terme a partir de l’acció de bacteris descomponedors en un tanc ben
airetjat per tal d’agilitzar el mecanisme de degradació de la matèria orgànican
per processos d’oxidació. També es poden utilitzar llits o filtres bacterians,
dipòsits que contenen una extensa massa de matèria inert molt porosa i
sobre la qual s’adhereixen els microorganismes descomponedors formant una
biopel·lícula. L’aigua residual es fa passar a través del filtre en forma de pluja i
els microorganismes van degradant la matèria orgànica.
-La decantació secundària, sedimentació de les restes de matèria orgànica.
4.-Tractament terciari. L’objectiu d’aquest tractament és l’eliminació de substàncies
químiques inorgàniques, de matèria orgànica suplementària no eliminada anteriorment
o per reduir nutrients de N i P. Aquest tractament és molt car i no totes les EDAR
l’apliquen.
5.-Desinfecció. tractament destinat a evitar problemes de salut a causa de la
presència de microorganismes. Es pot fer mitjançant l’us de clor,d’ozó o de llum
ultraviolada.
B.-LÍNIA DE FANGS
1.-Espessiment de fangs en un decantador. Reduir el volum eliminant la major part
de l’aigua que contenen mitjançant mecanismes de gravetat o flotació.
2.-Estabilització de fangs. Per eliminar la matèria orgànica presents en ells. Es pot
realitzar per via aeròbia o anaeròbia.
-Estabilització aeròbia, airejament dels fangs per aportar-los oxigen i així que
els microorganismes puguin actuar.
-Estabilització anaeròbia en digestors, dipòsits tancats on tenen lloc reaccions

3. de fermentació que transformen la matèria orgànica en àcids i gasos com el
metà i el diòxid de carboni que formen el biogàs.
3.-Condicionament químic. Addició de compostos com calç i clorur fèrric, o calor a
pressió per provocar la la coagulació de sòlids.
4.-Deshidratació. Assecat, filtres, premsa, centrifugació, etc per eliminar l’aigua que
encara contenen els fangs. D’aquí ja podem dur-los a un abocador, una incineradora o
usar-los per al compostatge i la seva posterior utilització a l’agricultura.
C.-LÍNIA DE GASOS
Quan es fa la digestió anaeròbica es produeix metà; aquest gas es pot utilitzar com a font
d’energia o es crema, ja que pot representar un risc pel seu poder explosiu.