Fauna dEspanya
ÍNDEX ·Introducció·Fauna a la Península Ibèrica-Amfibis  -Peixos  -Aus  -Rèptils -Mamífers·Faunaa les Illes Balears·Fauna ...
IntroduccióLa fauna dEspanya presenta una àmplia  diversitat que es deu en gran part a la     posició geogràfica de la Pen...
Fauna de la Península Ibèrica  A la Península Ibèrica és possible trobar  espècies desaparegudes en altres regions europee...
En la península ibèrica                                  habiten trenta espècies                               damfibis de...
Tritó pirinenc                                   Calotriton asperÉs endèmica dels Pirineus.  Pell grisenca coberta de tube...
Salamandra penibètica   Salamandra longirostrisEspècie robusta, amb el   musell punxegut itaques quadrades en el          ...
Endemisme dAndalusiaGripau parter ibèric    oriental. 32,8 - 56,6 mm.  Alytes dickhilleni   Dors de color grisenc amb     ...
Gripau desperons       Dors cremós, brunenc o                           verdós, amb clapes Pelobates cultripes   brunenque...
Granota pirenaicaRana pyrenaica           Espècie robusta, amb el musell punxegut i           taques de forma quadrangular...
Granota de Sant Antoni    Hyla molleriGranota trepadora de 3,5 - 5 cm ipell llisa generalment verda. Comcroen quan saproxi...
PEIXOSLa península ibèrica és una zonaamb un elevat nombre despèciesendèmiques: trenta-una.
Madrilleta roja           Fins 10 cm i 40 g.                        Coloració fosca en elAchondrostoma arcasii            ...
Calandino                                      Squalius alburnoides complexOmnívor, color verdós. Tramsmitjans i baixos de...
JarabugoAnaecypris hispanica                Escates abundants i molt petites.                 Habita en rierols de poc cor...
Gobi                              Gobio lozanoi         8 - 20 cm  Trams mitjans dels rius. Cada estiu la femella posa   e...
FartetAphanius iberus                                     gregari                  Omnívor amb gran dimorfisme sexual en l...
AUSLa avifauna de la Península Ibèrica  consta de 346 espècies, de les quals una és endèmica. Nou es troben globalment ame...
Perdiu dÀfrica Alectoris barbara                          Llargària: 33 - 34 cm.                       Envergadura: 46 – 4...
Morell cap-roig     Aythya ferina                 45 cm.   Mascle: cap rogenc, pit i cua             negre icos gris.  Fem...
GangaPterocles alchata                         Llargària: 31 cm                     Envergadura: 54-65 cm                 ...
GruaGrus grus    Llargària: 114 i 127 cm          Pes: 4-7 kg  Envergadura: 200 - 230 cm.     Camallarga i esvelta.
Cigonya blanca Ciconia ciconia                      Llargària: 95 - 110 cm                   Envergadura: 180 - 210 cm    ...
Ibis ermitàGeronticus eremita                             Llargària: 70 - 80 cm                            Envergadura: 12...
RÈPTILS En la Península Ibèrica   existeix una gran varietat de rèptils, tant marins com terrestres.
Mida mitjana, robusta.  Cua gairebé dues vegades lagrandària del cos. Espècie lligada   a penyals dalta muntanya.Depredado...
Sargantana serrana   Iberolacerta monticola     Sargantana mitjana,     aspecte robust i caprelativament aixafat, hàbitat ...
Colobreta cega    Blanus cinereusHàbitats naturals: boscos de pins,    erms i camps de conreu.      Depredadors: rèptils. ...
Sargantana de Bocage Podarcis bocagei                       Rèptil escamós duns 20cm,                    silueta esvelta i...
Víbora cantàbricaVipera seoanei                  Pot arribar als 70 cm.                  Cola petita. Es troba            ...
Bívia ibèrica Chalcides bedriagai                        Petit, cap triangular i musell                         arrodonit....
La població de mamífers silvestres que viuen enla península ibèrica consta de 96 espècies, deles quals vuit són endèmiques...
Espècie amb fort dimorfisme    sexual. Habiten tant en boscos    com en extensions herbàcies.       Dieta predominantment ...
Grandària intermèdia: 49 - 52     cm. Pes: 2,6 - 3,2 kg.     Habita en bruguerars i  boscos de muntanya, a fins       2000...
Isard pirinenc                                    Rupicapra pyrenaica  De petita grandària. Banyes amb forma deganxo. Depr...
Talpó de cabrera    Microtus cabrerae Robust, de pelatge llarg i    espès. Habita zones climàtiques estrictamentmediterràn...
Mida mitjana, amb el cos entre 47 i 54 mm.                    Entre 10 i 18 grams de pes. Presenta un                     ...
Ratpenat hortolà       mediterrani                  Eptesicus isabellinus46 - 55 mm. Pes entre 17 i 28     grams. Pelatge ...
Fauna de les IllesBalears              Hi ha dues espècies              endèmiques en les               Illes Balears. Són:
Ferreret Alytes muletensis                       Petit tòtil endèmic de Mallorca i Menorca.                      Primers e...
Només a les Pitiüses.      Llargària: 30 - 38 cm   Envergadura: 76 - 89 cm           Pes: 500 g  És anomenada «baldritja»,...
Fauna de les Illes Canàries Presenta una complexa diversitat a causa   de dos factors determinants: insularitat iclima. Ha...
Només es troba en boscs de les                          Canàries (Tenerife, La Palma, El                                Fe...
Xixella canària                                   Columba junoniae  Es considera el símbol    natural de la illa de laGome...
Bitxac canari Saxicola dacotiae Només a Fuerteventura. Brufosc, cap negre. Llesta blancafins a darrere de lull. Laterals d...
Pioc hubara  Chlamydotis undulata                               Llargària: 55 - 65 cm                           Envergadur...
Mosquiter canari     Phylloscopus canariensis                                     Amenaces: certs                         ...
Tamany mitjà, orelles i               pelatge llarg, bru o gris                 fosc. Cua, orelles i              extremit...
Pinsà blau         Fringilla teydea     Bec gris i pelatge  uniforme. Femelles decolor marró o gris, mascles de pelatge bl...
Aufrany majorerNeophron percnopterus majorensis                                      Única au carronyera de               ...
Dragò de Boettger            Dragò de Tenerife       Tarentola boettgeri     Tarentola delalandii                         ...
El Hierro                                            La Gomera           A més a més, hi ha nombrosos rèptils endèmics    ...
Ceuta i Melilla,  Nord dÀfricaEls territoris espanyols transfretans,(Ceuta, Melilla i illots nord-africans),  malgrat la s...
Eriçó clar Atelerix algirusMesura al voltant de 20 cm.Habita en prats o conreus.  És nocturn. Consumeix insectes, cucs, ca...
ArruíAmmotragus lervia          Mida màxima: 165 cm de llarg i 110 dalçada.         Pes: 145 kg. Camina per terrenys relli...
Mangosta comunaHerpestes ichneumon                       Té una silueta allargada i afilada. El                      cos m...
Mesura: 55-60 centímetres. Pes:1,2 - 2,5 quilos. Viuen en boscos.   Són depredadors nocturns.   Preses principals: insecte...
Llebre magrebí Lepus capensis schlumbergeriDe grandària semblant al   de la llebre ibèrica. Semblant en zones de matoll am...
Musaranya elefant     De mida petita, aspe                          rabassut. Ocupanord-africana           hàbitats àrids ...
Musaranya de WhitakerCrocidura whitakeri                            Petita grandària. Ocupa des                         du...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Fauna d'espanya

996 views

Published on

Treball realitzat per Nina i Alendra de 1r de batxillerat A. Ies Xarc.

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
996
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
219
Actions
Shares
0
Downloads
2
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Fauna d'espanya

  1. 1. Fauna dEspanya
  2. 2. ÍNDEX ·Introducció·Fauna a la Península Ibèrica-Amfibis -Peixos -Aus -Rèptils -Mamífers·Faunaa les Illes Balears·Fauna ales Illes Canàries·Fauna a Ceuta i Melilla(nord dÀfrica)
  3. 3. IntroduccióLa fauna dEspanya presenta una àmplia diversitat que es deu en gran part a la posició geogràfica de la Península Ibèrica, entre lAtlàntic i el Mediterrani i entre Àfrica i Euràsia, i la gran diversitat dhàbitats i biòtops, conseqüència duna varietat considerable de climes i regions ben diferenciades.
  4. 4. Fauna de la Península Ibèrica A la Península Ibèrica és possible trobar espècies desaparegudes en altres regions europees, a causa de haver sigut un territori escassament poblat comparat amb païsoscom Alemanya, Gran Bretanya o Itàlia, i de la seva tardana industrialització. Les hem classificat segons el nivell de perill dextinció: Extinta en Gairebé llibertat amenaçada
  5. 5. En la península ibèrica habiten trenta espècies damfibis dels ordres Anura i Caudata, sent tretze delles endemismes de la península ibèrica i dues introduïdes. Amfibis AMF I BI SExisteixen representants dees famílies Salamandridae, Alytidae, Pelobatidae, Pelodytidae, Bufonidae, Hylidae i Ranidae.
  6. 6. Tritó pirinenc Calotriton asperÉs endèmica dels Pirineus. Pell grisenca coberta de tubercles, amb una franja groga en lesquena. Les femelles tenen el ventre
  7. 7. Salamandra penibètica Salamandra longirostrisEspècie robusta, amb el musell punxegut itaques quadrades en el cos.
  8. 8. Endemisme dAndalusiaGripau parter ibèric oriental. 32,8 - 56,6 mm. Alytes dickhilleni Dors de color grisenc amb taques fosques, finament granulat. Tubercles en el dors.
  9. 9. Gripau desperons Dors cremós, brunenc o verdós, amb clapes Pelobates cultripes brunenques verdes. Ventre amb taques. Femelles fins a 10, mascles fins a 7,5 cm. Viu enterrat durant el dia.
  10. 10. Granota pirenaicaRana pyrenaica Espècie robusta, amb el musell punxegut i taques de forma quadrangular en el cos. 18,5 - 23 cm
  11. 11. Granota de Sant Antoni Hyla molleriGranota trepadora de 3,5 - 5 cm ipell llisa generalment verda. Comcroen quan saproxima pluja, erenusades antigament com abaròmetre.
  12. 12. PEIXOSLa península ibèrica és una zonaamb un elevat nombre despèciesendèmiques: trenta-una.
  13. 13. Madrilleta roja Fins 10 cm i 40 g. Coloració fosca en elAchondrostoma arcasii dors i vermella a la base de les aletes pares. Alimentació oportunista: omnívor..
  14. 14. Calandino Squalius alburnoides complexOmnívor, color verdós. Tramsmitjans i baixos dels rius. Suportabaixes concentracions doxigen enlaigua.
  15. 15. JarabugoAnaecypris hispanica Escates abundants i molt petites. Habita en rierols de poc corrent. Omnívor duns 10 cm, allargat, de color platejat.
  16. 16. Gobi Gobio lozanoi 8 - 20 cm Trams mitjans dels rius. Cada estiu la femella posa entre mil i vintmil ous.Omnívor sedentari.
  17. 17. FartetAphanius iberus gregari Omnívor amb gran dimorfisme sexual en la coloració: femelles marró verdoses, mascles grisos o blavencs. Viu entre la vegetació subaquàtica.
  18. 18. AUSLa avifauna de la Península Ibèrica consta de 346 espècies, de les quals una és endèmica. Nou es troben globalment amenaçades dextinció.
  19. 19. Perdiu dÀfrica Alectoris barbara Llargària: 33 - 34 cm. Envergadura: 46 – 49 cm. Aspecte arrodonit i escàs dimorfisme sexual. Dors gris-marró i parts inferiors gris beix. Ampli collar marró vermellós clapejat de clar. Potes i bec de color rogenc.
  20. 20. Morell cap-roig Aythya ferina 45 cm. Mascle: cap rogenc, pit i cua negre icos gris. Femella: terrosa, té una petitabrida de color clar que va del bec a lull i sestén cap a la nuca. La gorja presenta la mateixa tonalitat.
  21. 21. GangaPterocles alchata Llargària: 31 cm Envergadura: 54-65 cm Pes: 200-280 g. Ventre de color blanc, ales blanques amb la punta negra.
  22. 22. GruaGrus grus Llargària: 114 i 127 cm Pes: 4-7 kg Envergadura: 200 - 230 cm. Camallarga i esvelta.
  23. 23. Cigonya blanca Ciconia ciconia Llargària: 95 - 110 cm Envergadura: 180 - 210 cm Pes: 2 - 4 kg Au migratòria que passa lhivern a Àfrica. Posa de 2 a 6 ous. Alimentació bàsicament piscívora.
  24. 24. Ibis ermitàGeronticus eremita Llargària: 70 - 80 cm Envergadura: 120 - 135 Espècie reintroduïda que salimenta dinvertebrats, escorpins i coleòpters. Supervivència i reproducció lligada disponibilitat de laigua.
  25. 25. RÈPTILS En la Península Ibèrica existeix una gran varietat de rèptils, tant marins com terrestres.
  26. 26. Mida mitjana, robusta. Cua gairebé dues vegades lagrandària del cos. Espècie lligada a penyals dalta muntanya.Depredadors habituals són rèptils.Sargantana carpetana Iberolacerta cyreni
  27. 27. Sargantana serrana Iberolacerta monticola Sargantana mitjana, aspecte robust i caprelativament aixafat, hàbitat lligat a penyals dalta muntanya.
  28. 28. Colobreta cega Blanus cinereusHàbitats naturals: boscos de pins, erms i camps de conreu. Depredadors: rèptils. Pot arribar a 254 mm. Té dents.
  29. 29. Sargantana de Bocage Podarcis bocagei Rèptil escamós duns 20cm, silueta esvelta i cua mitjana. Viu en paratges pedregosos. Caça coleòpters, papallones, isòpodes i aranyes.
  30. 30. Víbora cantàbricaVipera seoanei Pot arribar als 70 cm. Cola petita. Es troba entre boscos i prats. És depredada per rapinyaires.
  31. 31. Bívia ibèrica Chalcides bedriagai Petit, cap triangular i musell arrodonit. Cos curt i gruix recobert descates llises i brillants. Extremitats petites, Cua de menor longitud que el cos.
  32. 32. La població de mamífers silvestres que viuen enla península ibèrica consta de 96 espècies, deles quals vuit són endèmiques. Mamífers
  33. 33. Espècie amb fort dimorfisme sexual. Habiten tant en boscos com en extensions herbàcies. Dieta predominantment herbàcia. Capra pyrenaicaCabra salvatge ibèrica
  34. 34. Grandària intermèdia: 49 - 52 cm. Pes: 2,6 - 3,2 kg. Habita en bruguerars i boscos de muntanya, a fins 2000 m daltitud. Lepus castroviejoiLlebre de piornal
  35. 35. Isard pirinenc Rupicapra pyrenaica De petita grandària. Banyes amb forma deganxo. Depredadors: laguineu, làguila real, lós bru i el llop.
  36. 36. Talpó de cabrera Microtus cabrerae Robust, de pelatge llarg i espès. Habita zones climàtiques estrictamentmediterrànies i és presa de rapinyaires.
  37. 37. Mida mitjana, amb el cos entre 47 i 54 mm. Entre 10 i 18 grams de pes. Presenta un pelatge dorsal. Pelatge dorsal gris contrastant amb el ventre gairebé blanc, antifaç fosc en els ulls.Rhinolophus mehelyiRatpenat deferradura mitjà
  38. 38. Ratpenat hortolà mediterrani Eptesicus isabellinus46 - 55 mm. Pes entre 17 i 28 grams. Pelatge pàl·lid groguenc. Ventre més clar.Joves de color grisenc. Orellestriangulars i curtes, glop lineal amb lextrem arrodonit.
  39. 39. Fauna de les IllesBalears Hi ha dues espècies endèmiques en les Illes Balears. Són:
  40. 40. Ferreret Alytes muletensis Petit tòtil endèmic de Mallorca i Menorca. Primers exemplars vius a Mallorca (1980). A Menorca no sen coneixen exemplars vius, shi extingí de Menorca després de larribada dels romans.
  41. 41. Només a les Pitiüses. Llargària: 30 - 38 cm Envergadura: 76 - 89 cm Pes: 500 g És anomenada «baldritja», «baldritxa», o «virot petit» aMallorca i Menorca, «virot» a les Pitiüses. Virot petit Puffinus mauretanicus
  42. 42. Fauna de les Illes Canàries Presenta una complexa diversitat a causa de dos factors determinants: insularitat iclima. Han estat des de sempre aïllades del continent, això es reflecteix en la seva fauna amb poques espècies i molts endemismes:
  43. 43. Només es troba en boscs de les Canàries (Tenerife, La Palma, El Ferro i La Gomera) El seu nom es deu al naturalista alemany Carl Bolle. Columba bolliiColom canari de Bolle
  44. 44. Xixella canària Columba junoniae Es considera el símbol natural de la illa de laGomera, conjuntament amb el Viñátigo. Només habitazones molt concretes de la Gomera, La Palma i Tenerife.
  45. 45. Bitxac canari Saxicola dacotiae Només a Fuerteventura. Brufosc, cap negre. Llesta blancafins a darrere de lull. Laterals de coll blancs i pit ataronjat.
  46. 46. Pioc hubara Chlamydotis undulata Llargària: 55 - 65 cm Envergadura: 135 - 170 cm Pes: 1,15 - 2,4 kg (mascles) 1 - 1,7 kg (femelles) Color marró per sobre i blanc per sota, banda negra sota el coll.
  47. 47. Mosquiter canari Phylloscopus canariensis Amenaces: certs mamífers introduïts a les illes (gats, rates...) Les poblacions de les illes més orientals es van extingir.
  48. 48. Tamany mitjà, orelles i pelatge llarg, bru o gris fosc. Cua, orelles i extremitats de color més clar i cobertes de pèls fins i blancs. Crocidura canariensisMusaranya de Canàries
  49. 49. Pinsà blau Fringilla teydea Bec gris i pelatge uniforme. Femelles decolor marró o gris, mascles de pelatge blau en època de cria i gris blavenc la resta de lany.
  50. 50. Aufrany majorerNeophron percnopterus majorensis Única au carronyera de Canàries. Fa dècades habitava en totes les illes, actualment només a Lanzarote i Fuerteventura.
  51. 51. Dragò de Boettger Dragò de Tenerife Tarentola boettgeri Tarentola delalandii Dragò de La Gomera Tarentola gomerensis
  52. 52. El Hierro La Gomera A més a més, hi ha nombrosos rèptils endèmics a les diferents illes. Gairebé tots estan en perill dextinció.Tenerife Gran Canaria
  53. 53. Ceuta i Melilla, Nord dÀfricaEls territoris espanyols transfretans,(Ceuta, Melilla i illots nord-africans), malgrat la seva reduïda extensió suposen un important punt de diversitat en la fauna dEspanya. Entre els mamífers destaquen:
  54. 54. Eriçó clar Atelerix algirusMesura al voltant de 20 cm.Habita en prats o conreus. És nocturn. Consumeix insectes, cucs, cargols i fruits caiguts de larbre.
  55. 55. ArruíAmmotragus lervia Mida màxima: 165 cm de llarg i 110 dalçada. Pes: 145 kg. Camina per terrenys relliscosos i rocosos. La seva dieta es compon de líquens, herbes, arbustos i branques. Depredadors: caracal, lleopard i lhome.
  56. 56. Mangosta comunaHerpestes ichneumon Té una silueta allargada i afilada. El cos mesura entre 48 i 60 cm, i la cua, entre 33 i 54 cm. El seu pes oscil · la entre 1,7 i 4 kg. Habita en zones costaneres, lacustres i riberenques.
  57. 57. Mesura: 55-60 centímetres. Pes:1,2 - 2,5 quilos. Viuen en boscos. Són depredadors nocturns. Preses principals: insectes, mamífers petits, llangardaixos, ocells i de vegades fruits. Genetta genetta Geneta comú
  58. 58. Llebre magrebí Lepus capensis schlumbergeriDe grandària semblant al de la llebre ibèrica. Semblant en zones de matoll amb mitja, baixacobertura o en àrees de cultiu i matoll obert. Ésdepredada pel xacal o la guineu.
  59. 59. Musaranya elefant De mida petita, aspe rabassut. Ocupanord-africana hàbitats àrids amb mitjans rocosos i accidentats. SalimeElephantulus rozeti dinsectes, vegetals llet.
  60. 60. Musaranya de WhitakerCrocidura whitakeri Petita grandària. Ocupa des dunes litorals a límits del desert. Dieta: invertebrats terrestres, insectes i aràcnids. La òliba és el depredador habitual de lespècie. No vaig trobar ninguna foto daquest animal, així que vaig optar per posar una dun gremlin.

×