Diari des Xarc

693 views

Published on

Published in: Education
1 Comment
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
693
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
270
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
1
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Diari des Xarc

  1. 1. Reforma de la plaça més important a Santa Eulària.El  novembre  passat  començava  la  reforma  de  la  plaça  més important i emblemàtica del rústic i turístic poble de Santa Eulària des  Riu.  Aquestes  obres  tenen  prevista  la  seva  finalització  per començaments de lèpoca turística, en juny.El càncer pulmonar de la Mediterrània són totesaquelles persones que volen ferdesapareixer la posidònia.El ball com a llenguatge universal.Diferents  centres  escolars  dEivissa  estan  treballant  amb professionals  de  la  música  per  crear  danses  i  balls  creatius  i originals.  Els  participants  seran  nens  i  nenes  des  dels  tres  anys fins adults. Un espectacle musical està a punt de començar!Un ascens extraordinari de la Penya de Santa Eulària des Riu Un partit decisiu per guanyar el títol. 
  2. 2. Medioambiente. Página 1­ I què passa amb els fems ja reciclats? On s’enduen i què es fa amb ells? Javi:  Totes  les  fraccions  es  porten  des  dels  ajuntaments  a  la  planta  de  transferència  al costat de GESA on es dipositen tant vidre com envasos i paper. D’allí, el consells els envia per  els  sistemes  integrals  de  gestió,  que  son  Ecoembes,  Ecovidrio...  Ho  envien  a  les recicladores, fàbriques on es recuperen. El paper va a Mallorca a una fàbrica que es diu “Vaersa”, el vidre va a Saragossa i els envasos també van a la península, però varia molt depenent de, per exemple, quina fàbrica paga més sous.Pilar: A Eivissa no hi ha fàbriques, per això s’han d’enviar fora.­ És més fàcil parlar amb la gent jove sobre aquest tema que amb la major?Javi: És veritat que a vegades et trobes amb dificultats a partir d’una certa edat ja que és més difícil explicar­los com ho han de fer i, sobre tot, per què. Però hi ha excepcions.­ Esteu preparant més a la gent més jove?Javi:  Sí,  clar.  De  la  nostra  generació  depèn  el  futur  immediat,  però  de  la  gent  que  va  a pàrvuls ara, depèn el futur dels nostres fills. Han de estar conscienciats de la realitat.­  Durant  el  temps  que  heu  estat  al  càrrec,  heu  notat  canvi  en  el  número  de  gent  que recicla?Javi: Sí, i tant. No només la gent ha reciclat més sinó que els ajuntaments han agafat més consciència. Quan vaig començar a treballar a l’ajuntament, havia 23 contenidors d’envasos per  tot  el  municipi.  Avui  en  tenim  casi  400.  Si  dones  facilitat  als  ciutadans,  respondran. Quan vaig començar, es recollia menys del 1% i ara hem arribat gairebé al 18%. Això ha passat  perquè  hi  ha  controls,  es  fa  molta  educació  ambiental,  sobre  tot  a  les  escoles, donem facilitat...­ Les bosses de reciclatge que vareu repartir han ajudat en això?Javi: Sí, això va ser una proposta que es va fer per fomentar la reculla selectiva. En el 2005, vàrem aconseguir fer un conveni amb el consell: com eren molt cares, la primera vegada que varem comprar­ne, les varem pagar entre l’ajuntament i el consell. Com va funcionar tan bé, el consell va seguir comprant­ne i la gent les fa servir molt.­ Els hotels participen en el reciclatge activament?Javi: Cada vegada mes, perquè els gestors dels hotels s’adonen de que és un avantatge no només ambiental, sinó també económic. A més, hotels tenen unes empreses que porten els turistes als hotels i sempre busquen lo de més qualitat. Ara mateix, això es equivalent amb beneficiar el medi ambient, per tant, busquen hotels que fan les coses d’una forma ambientalment sostenible. Per tant, cada vegada col·laboren més. Ho controlam molt. Si un hotel diu “jo faig recollida selectiva del paper i cartró” i nosaltres, quan feim una inspecció detectam que no és cert i en el contenidor que posa paper i cartró hi ha altres fems, els sancionem. Per les inspeccions de l’any passat ens hem adonat que ho fan bastant bé en comparació a l’anys anteriors. Potser abans pensaven que econòmicament és més rentable fer­ho malament que de la forma correcta. A veure què ens trobem enguany.Els residus separats no es tornen a juntar i són sempre reciclats. 15.04.13. Varem fer una entrevista a Javier Gómez,  tècnic  de  medi  ambient,  i  a  Pilar Escandell,  la  consultora  ambiental  sobre  la gestió  de  residus.  A  més,  varem  fer  un estudi sobre la gent que recicla. ­  Què  passa  si  en  un  contenidor  de  reciclatge  cau  un objecte  que  no  és  del  material  indicat  per  les instruccions? Javi:  ja  s’assumeix  que  dins  dels  contenidors  de  reciclatge n’hi ha un tant per cent impropi. A la planta es fa una tria i tot  el  que  no  sigui  paper  es  rebutja,  encara  que  genera problemes  a  la  cadena  de  reciclatge.  A  més  de  tenir  que retirar aquest material impropi, per el ajuntament, que rep un  petit  percentatge  de  tot  el  paper  recollit,  suposa  una pèrdua de diners de la assignació que correspon. Per tant, com millor es faci aquesta reculla selectiva, més recuperem dels objectes que reciclem.  ­  Doncs  és  millor  retirar,  per  exemple,  la  cinta  adhesiva abans de reciclar una caixa de cartró? Pilar: Quan més separem nosaltres a casa, més fàcil i més beneficiós serà el procés de reciclatge. Javi:  Totes  les  feines  que  feim  abans  d’anar  al  contenidor ajuden  a  adequar  tots  els  residus  a  les  necessitats  del sistema de recollida, per exemple, una caixa de cartó convé plegar­la, perquè pesa molt poc i ocupa molt d’espai i, si no ho fem, molt d’espai està ocupat per aire. Així no recuperem res:  costa  molt  transportar  aire,  per  tant  com  més  ben col·locat estiga, millor. Pilar: Perquè cabrà dins molt més.  ­ És veritat que al final tots els fems són juntats? Javi:  Aquest  mite  ja  l’hem  aconseguit  trencar,  com  podeu llegir  al  diari  d’Eivissa  d’avui  (15.04.13).  N’hi  ha  una  gran notícia  amb  estadístiques  de  reciclatge.  Potser  que  anys enrere  hagi  anat  tot  al  mateix  lloc  ja  que  la  recollida selectiva  encara  no  estava  prou  avançada,  n’hi havia pocs llocs amb contenidors específics per a cada material... però des de fa exactament 10 anys, quan jo vaig començar, no ha anat cap camió de paper, envasos o vidre allò on no tenia que  anar.  Si  passara  això,  l’empresa  que  ho  hagi  dut  no només  deixaria  de  treballar  amb  l’ajuntament,  sinó  que s’asseguraria  una  sanció  molt  gran  a  més  de  sortir  en  el diari, és a dir, quedaria en evidencia. Però això no es la raó principal, per cada tonelada de envasos de plàstic, llaunes i vidre,  l’ajuntament  recupera  una  part,  a  causa  de  la  llei d’envasos:  els  ajuntaments  estan  obligats  a  recolzar  la recollida  de  residus  i  els  fabricants  estan  obligats  a  pagar una part de lo que costa aquesta. Per exemple, quan només tenies una bossa de fems, pagaves el camió, la recollida... ara  no  has  de  tenir  un  camió  sinó  quatre  i  això  produeix sobrecosts  que  han  de  pagar  els  fabricants  a  través  dels ajuntaments.  Per  tant,  la  llauna  de  Coca­cola,  en  lloc  de costar  10  cèntims  passarà  a  costar  11  per  pagar  amb aquest cèntim els costs que suposa la reculla selectiva. Per cada quilo recuperat, l’ajuntament cobra una part que ajuda a  pagar  aquests  camions.  Com  feim  molt  bona  recollida selectiva,  recuperam  gran  part  del  que  ens  costa.  La  part ambiental  és  una  altra:  per  exemple,  una  bossa  ocupa  10 litres. Aquesta bossa va a l’abocador, que és un forat molt gran on es van acumulant els residus i on només caben uns litres determinats. Per això, hem de fer que aquesta bossa ocupi  7  litres  i  no  10,  treient­li  llaunes,  vidre  i  paper. Guanyam espai a l’abocador i aquest ens durarà molt més anys. Aquest és el factor més important perquè quan s’acabi aquest espai, haurem de buscar alternatives, com eliminació, transport a Mallorca... molt més cares totes. L’abocador ha de durar el màxim temps possible.   ­  Tots els fems que arriben a la planta de reciclatge són reciclats? Javi: Sí. La tecnologia de reciclatge està molt avançada. Per exemple, les ampolles de vidre s’han de dipositar sense el tap,  ja  que  el  primer  que  fa  la  màquina  és  triturar­ho tot, però  molta  gent  no  ho  fa.  Per  això,  les  màquines  han  de saber  què  es  pot  reciclar  i  què  no.  Llavors,  es  passa  un aimant i casi tots els taps queden aferrats. Són impropis que s’assumeixen  però  s’intenten  minvar  i  en  el  reciclatge  de paper,  intervé  molt  l’industria  química.  També  s’intenta traure  tot  el  que  no  sigui  paper  mitjançant  processos tecnològics. El que es fa per poder reciclar­ho en aquest cas és  dissoldre  totes  les  fibres  que  estan  dins  el  paper  i  el 
  3. 3. Medioambiente. Página 2El càncer pulmonar de laMediterrània són totesaquelles persones quevolen fer desapareixer laposidònia, i la principalcausa daquest càncerésla falta dinformació.En  aquest  article  trobaràs  tota  mena dinformació  sobre  la  posidònia,  juntament amb enquestes, entrevistes, fotos i vídeos. El  major  propòsit  daquest  article  és informar  als  lectors  sobre  la  importància daquesta  planta  marina  i  així,  fer  una espècie  de  cura  al  càncer  que  sofreix  la nostra mar, la Mediterrània.Què és la posidònia?La posidònia és una planta aquàtica  que viu als fons marins de la mar mediterrània, a 40 metres de profunditat. De cada tija  (que  és  subterrània),  surt  un  feix  de  fulles,  que  són allargades  i  acintades.  Floreixen  a  la  tardor  i  a  estiu  les fulles (normalment verdes), es tornen brunes. El fruit és verd i s’assembla a una oliva, de fet, rep el nom d’oliva de mar i conté la llavor.Importància de la posidònia.En  l’ecosistema  marí  i  coster,  la  posidònia  té  un  paper fonamental  per  diverses  raons  com:  gràcies  al  seu desenvolupament  de  les  fulles,  allibera  l’ambient  fins  20 litres  d’oxigen  per  dia  i  per  m2  de  praderia.  Produeix  i exporta  biomassa  tant  en  els  ecosistemes  veïns  com  en profunditat.Proporciona  refugi  i  és  zona  de  reproducció  per  a  molts peixos,  cefalèpodes,  bivalves,  gastròpodes,  equinoderms  i tunicats.Consolida  els  fons  de  les  costes  i  ajuda  a contrarrestar un excesiu transport de sediments degut a les corrents costeresActua com a barrera, atenuant la força de les corrents i les ones,  prevenint  així  l’erosió  costera;  l’amortiguació  de l’onatge provocat per l’estrat de fulles mortes en las platjes les protegeix de l’erosió, especialment durant el període de tormentes hivernals.Beneficis.­  La  Posidònia  aporta  al  medi  marí  quantitats  de  matèria orgànica aprofitable com a aliment.­ Les  praderies  enriqueixen  la  biodiversitat  del  medi  marí  i garanteixen  el  seu  manteniment.  Produeixen  una  elevada quantitat doxigen.­ La disposició de les praderies evita la pèrdua de sorra de les platges.­ Depuren i netegen laigua. La presència de restes de fulles de  Posidònia  a  la  platja  controla  la  regressió  i  pèrdua  de sorra de la platja.­ Sha usat per protegir i embalar, en medicina popular, etc.Amenaces.La  desaparició  de  les  praderies  té  efectes  negatius  no només en lecosistema de la posidònia sinó també en altres ecosistemes.  Les  causes  daquesta  regressió  es  poden trobar en:­  Contaminació:  la  posidònia  és  molt  sensible  als  agents contaminants.­ Pesca darrossegament.­  Pràctica  desports  nàutics  (danys  deguts  a  les  àncores, vessaments  dhidrocarburs,  detergents,  pintures,  residus sòlids, etc.)­  Construcció  dobres  costaneres,  que  impliquen  la instal·lació de desguassos que alliberen les aigües residuals a la mar, augmentant la terbolesa de laigua i dificultant la fotosíntesi.­ Construcció de dics i altres barreres que modifiquen la taxa de sedimentació al mar.­  Eutrofització  de  les  aigües  costaneres,  que  causa  un creixement  anormal  dalgues  epífites,  obstaculitzant  així  la fotosíntesis.Recentment, les praderies també es veuen amenaçades per la  competència  de  dues  algues  tropicals  alliberades La protecció del litoral és el nostre ponta unes platges millors i a més turisme,descobreix com ajudar i que no has defer per  assegurar un millor futur a lilla.En  aquest  article  trobaràs  algunes  de  les  lleis  proposades  per protegir  el  litoral,  ben  explicades  totes  ,  el  serveis  que lajuntament aporta en la platja i per teriminar una esquesta feta a  persones  que  circulaven  per  el  passeig  maritim.  El  que  volem que  entenguis  amb  aquest  article  es  que,  sabent  les  normes  de protecció del litoral pugis ajudar a protegir­lo.Llei de costesAquesta llei es concreta en:­ Mantenir les platges i llocs públics de banys en les degudes condicions de neteja, higiene i salubritat.­  Vigilar  lobservança  de  les  normes  i  instruccions  dictades  per  lAdministració  de  lEstat sobre salvament i seguretat de les vides humanes.Estableix les normes en relació a:­ Protecció de latmosfera davant contaminació.­ Aigües residuals i abocaments­ Residus sòlids urbans­ Protecció de parcs, jardins, arbrat urbà i neteja viària.­ Protecció d’animals i la seva regulació.Dotació de serveis a les platjes.Es  imprescindible  establir  polítiques  sostenibles,  on  sha  de  tenir  en  compte,  el  Medi Ambient, l’Economia i la SocietatPolítiques Sostenibles de platges:­ Preservar els sistemes naturals litorals ­ Sistema natural platja.­ Atractiu turístic i motor econòmic.­ La societat ha de poder gaudir tant d’un medi ambient saludable, així com un estat de benestar. (Turisme i Medi Ambient=sostenibilitat econòmica).Cada platja haurà de tenir com a serveis els seguents:­ Servei de salvament i socorrisme.­ Les platges disposen de diversa cartelleria de platja, situada en els seus accessos.­ Cartelleria de socorrisme, normes de conducta i serveis.­ Cartelleria de Bandera Blava.
  4. 4. Sociedad. Página 1Dilla oblidada a símbol turístic global. Quin  és  el  factor  daquest  radical  canvi  de terra  pagesa  i  pura  a  motiu  de  parla internacional?  Per  què  no  tota  la  població de  Santa  Eulària  està  a  favor?  Segueix llegint  per  a  conèixer  i,  a  més,  entendre millor  el  brusc  moviment  amb  una  tira còmica.  Eivissa era una petita illa amagada dels pirates berberiscos. A  la  seva  població  només  els  importava  poder  sobreviure pescant i caçant, utilitzant recursos naturals i defensant­se dels atacs barbars dels otomans, acosadors de mercancies mediterrànies. Per  aquest  motiu,  aquests  habitants  no  varen  donar importancia  a  les  belleses  de  la  seva  terra  fins  que  varen saber que no tenien que preocupar­se més. Aixó va passar fins  abans  de  la  Guerra  Civil.  Després  de  que  s’acabi  el conflicte,  a  finals  dels  anys  ‘60  el  famós  grup  musical  Pink Floyd va visitar un bar d’Eivissa i li va dedicar una cançó en el  seu  tercer  àlbum,  More.  Això  va  provocar  una  gran influència hippie en l’illa i l’increment enormement elevat de la  població  gràcies  al  turisme.  Ja  que  molta  gent  venia  a Eivissa,  molts  artistes  volien  donar  concerts  a  tot  aquell públic  i  això  va  produir  un  efecte  en  cadena  que  encara roman  en  aquests  dies.  A  continuació,  es  mostrarán  les conversacions  amb  la  gent  entrevistada  sobre  aquest aquest increment.   ­  Hola,  estem  fent  una  enquesta  sobre  lincrement  del turisme. Ets daquí? ­ Sí. Antifaç i Rodes, un projecte increïble  que  va experimentar  lalumnat  de diversos instituts.Antifaç  i  rodes,  una  nova  i  increïble experiència  que  varen  experimentar  els alumnes  dels  instituts  Ies  Xarc  i  Sa Colomina a Eivissa. Us proporcionarem una sèrie de fotos, videos i algunes entrevistes fetes a lalumnat i al profesorat de linstitut del Ies Xarc.El passat mes de gener linstitut  Xarc junt amb la ONCE, el CEIP Solivera, lIES Sa Colomina i els Ajuntaments dEivissa i Santa  Eulària,  varen  dur  a  terme  un  projecte  anomenat Antifaç  i  rodes,  el  qual  consistia  en  que  els  alumnes  i  el professorat  tenien  que  viure  una  nova  experiència  com  a persones discapacitades durant unes hores.En aquest projecte molts alumnes varen viure en les seves carns com era viure unes hores sense veure res, es a dir, com una persona cega, en canvi altres anaven en cadira de rodes  i  inclós  nhi  havien  dalguns  que  anaven  amb auriculars  per  experimentar  como  es  sent  una  persona sorda. Els alumnes varen contar amb lajuda duna persona discapacitada, Mariano, que els va mostrar com era el seu dia a dia amb el seu cà i amb la seva discapacitat i els va fer recapacitar que malgrat ser una persona discapacitada pots fer una vida normal com qualsevol altra persona.Els alumnes del institut Ies Xarc varen contar amb lajuda de lalumnat  de  altres  instituts  i  tots  es  varen  mostrar  el  seu interés  i  les  seves  ganes  en  participar  en  aquest  increïble projecte.Després  dhaver  parlat  amb  alguns  dels  alumnes  i professors,  ens  van  mostrar  la  dificultat  que  va  ser  per alguns  participants  aguantar  sense  veure,  sense  poder caminar, sense poder escoltar, aleshores sense poder parlar també  i  varen  mostrar  la  seva  solidaritat  amb  totes aquestes persones discapacitades. De fet, les persones que passaven  per  el  carrer  es  paraven  i  volien  ajudar  als alumnes que es feien pasar per discapacitats.Com  a  conclusió,  aquest  projecte  creat  per  la  professora deducació física de linstitut  Xarc, Victòria Alemany, va tenir molt  èxit,  fent  que  tot  el  món  vivès  aquesta  maravillosa experiència  en  les  seves  pròpies  carns.  Els  alumnes sadonaren  de  les  dificult  ats  que  es  trova  una  persona discapacitada al llarg dun dia.­  Sí,  estic  dacord  perquè està  bé  que  hi  hagi  aquest canvi,  ara  lilla  sha transformat en un lloc turístic on  hi  ha  mes  treball, divertiment, oci...  ­  Hola,  estem  fent  una enquesta  sobre  el  turisme  i el seu desenvolupament. Ets daquí? ­ No, no ho sóc. ­ Estàs  a  favor  del  turisme  i el desenvolupament que sha provocat? ­  Sí,  perquè  per  això  estic aquí  cada  estiu  passant  les vacances.  ­  Bon  dia,  estem  fent  un projecte sobre el turisme, és vosté daquí? ­ No, jo no sóc daquí. ­ Està a favor del turisme i el desenvolupament daquest? ­  Bé,  més  o  menys,  perquè per  feina,  divertiment...  sí, però  pel  medi  ambient,  no, perquè  ara  hi  ha  molta  més contaminació. ­  Llavors,  vostè  hauria preferit  que  quedés  com abans? ­ No,  però  sí  que  contamina bastant.  ­ Hola, és vosté daquí? ­ Sí, ho sóc. ­  Està  a  favor  de  laugment radical del turisme a Eivissa? ­  No,  perquè  abans  posseïa molt  més  terrenys  i,  a  més, Eivissa  ja  no  és  el  que  era. Tot va canviar.  *  Aquestes  conversacions són  només  un  exemple  de totes les alternatives i varen ser  gravades  en  vídeo  i transcrites en document.  Les  estadístiques  ho mostren:  de  43  persones entrevistades,  32  estan  a favor del turisme i  només 11 en  contra.  Del  punt  de  vista econòmic,  Eivissa  sobreviu gràcies  a  aquesta  gran quantitat  de  viatgers, alquilers dhotels i ventes de souvenirs. 
  5. 5. Sociedad. Página 2Santa Eulària, el primer municipi balear reconegut per l UnicefA  aquest  municipi  de  l’  illa  d’  Eivissa  li  ha estat otorgat el títol de “Ciutat Amiga de la Infància”  el passat mes de novembre. Així es  converteix  en  el  primer  municipi  balear que  aconseguí  l’  aprobació  del  Comité  d’ Unicef per l’ obtenció d’ aquest títol.Mitjançant la presentació d’ un projecte i comprovar que ja s’estava  desenvolupant,  es  va  considerar  el  municipi  de Santa  Eulària  candidat  per  al  títol.  Tras  l’  observació  del Comité  d’  Unicef  Espanya  i  l’  estudi  del  projecte,  varen deliberar en novembre el seu reconeixement, que ha deixat a la Plaça del Ajuntament una gran placa demostrativa. El  títol  Ciutat  Amiga  de  l’  Infància  (CAI)  implica  una  plena atenció als jovens a nivell municipal, és a dir, es garantitza el dret de l’ infància a influir a les decisions que es prenen al seu municipi, expressar les seves opinions i suggeriments, i rebre una salut, educació i protecció totalment assegurades. El municipi també es compromet amb la protecció en contra de la explotació infantil, la violència o el abús ­tant a l’ àmbit privat com a l’ àmbit escolar­, l’ existència d’ espacis d’ oci, i la fàcil accesibilitat a activitats culturals i socials o tallers als quals participar. Tantmateix, el punt clau d’ aquest títol és la visió del menor com a ciutadà amb plens drets i deures, independentment de la seva edat u origen. Segons l’ informació aportada pel Comité, l’ obtenció del títol es basa sobre nou pilars essencials que han d’ integrar­se a la política municipal, tal i com han fet en Santa Eulària. Els  més  importants  són:  promoure  la  participació,  escoltar les  opinions  dels  infants,  garantint  un  marc  reglamentari ferm,  i  sobre  tot,  desenvolupar  una  agenda  detallada  que compti amb la Convenció sobre els Drets del Nin. (CDN)Per  altra  banda,  Unicef  ha  comunicat  que  Santa  Eulària rebrà el premi de Buenas Prácticas del VI Certàmen de Drets de l’ Infància i Política Municipal, concedit per aquesta entitat junt  amb  el  Ministeri  de  Serveis  Socials,  la  Federació Espanyola de Municipis i Províncies i l’ Institut Universitari de Necessitats i Drets de l’ Infància i l’ Adolescència. Els qui han dut  les  mesures  a  terme,  han  estat  el  batlle  del  municipi Vicent Marí, i la presidenta del Comité Unicef en les Pitïuses, Carmen Fano, que conjuntament lluitaren pel títol. Parlant amb Pedro AguadoPedro  és  un  presentador  de  televisió  i  ex­jugador de waterpolo espanyol.  Va  superar  la  seva  addicció  de  drogues  i  escriure  el llibre  Mañana  lo  dejo,  on  explica  les  seves  experiències. Actualment  presenta  el  programa  Hermano  mayor.  Els protagonistes són joves entre 18 i 22 anys dedat que tenen una forma diferent de relacionar­se amb els seus pares, buscant una major independència i més temps doci. Pere serveix com a gran germà  i  intenta  ajudar­los  canviar.  Varem  tenir  loportunitat  de xerrar  una  estona  amb  ell  i  que  ens  expliques  les  seves experiències. E: Per què has decidit dedicar­te a ajudar als altres?P:  Bona  pregunta!  Al  2003  em  van  diagnosticar  una  malaltia,  i  des  dallà,  després  de  la meva recuperació daquesta addicció, vaig pensar que seria bo que tot el que havia après el utilitzes per ajudar els altres i des de llavors jo estic dedicat a ajudar a altres.E: Quin va ser el problema o el motiu que te va portar a entrar i sortir del món de la droga?P: El que em va impulsar a entrar no era res en particular. Vaig començar a no a beure o per  prendre  altres  substàncies  per  res  en  particular,  només  ho  feia  perquè  els  meus col·legues ho feien.E: Per què creus que els pares arriben a la situació de perdre el control dels seus fills?P:  Crec  que  aquesta  pregunta  te  la  pot  contestar  Francisco,  és  un  professor  dinstitut  i tracta amb nens amb problemes diàriament.F: Crec que és perquè donem als nostres fills tot i no posam límits i quan ens demanen alguna cosa que no podem donar­los, comença la situació de desordre, i ens trobem amb els casos que Pedro tracta a “Hermano mayor”.E: Bé una pregunta que es fa tothom, en el programa és tots real o hi ha ficció?P: Es real com la vida! No hi ha res fictici, els nens tenen molt poca capacitat dautocontrol, no  són  conscient  de  que  estan  gravant­los.  Les  coses  que  passen  són  reals,  no  hi  ha actors, allà no existeix el guió. Tot el que passa és cert. Iniciem una acció però el que no sabem és com acabarà.E: Alguna vegada thas sentit superat per algun cas?P: No, però aquest any hi havia moments on he dit que em va costar més del que havia pensat,  perquè  en  els  casos  que  hi  ha  una  addició  o  que  hi  ha  hagut  trastorn,has dentendre  que  aquest  noi  viu  frustrat,  senten  impotència  i  el  resultat  és  violència  i agressió.  De  vegades  et  trobes  nois  que  es  rebel·len  contra  els  pares  perquè  abans  ho tenien tot i ara amb la crisi no poden consentir­los­ho tot i no els agraeixen tot el que han fet els pares per ells.Davant aquestos casos, no sé com ajudar perquè aquesta forma de ser va en contra els meus principis. Els seus pares li han donat tot, han fet el millor que han estat capaços la seva feina deducadors. Tot i així, ells els tracten malament i responen que “així els han educat”. A les hores, des­educar una persona de 18, 19 i 20 anys no és tan fàcil. Aquestos casos mhan costat més, però mai he abandonat.E: Què és per vostè la felicitat?P: Bona pregunta, ara per a mi, la felicitat té una condició que són els meus fills, és a dir, si veig als meus fills que surten per endevant, som feliç. I a nivell individual, sé que estic fent coses bé: deixar aquest món una mica millor ajudant a les persones. Ajudar els altres et fa bastant feliç, encara que no sempre és gratificant.E: Quan de temps li dedica a un adolescent?P: Vostè sap la fórmula de la Coca­Cola? Bé no? Per tant, no vaig el temps que necessita cada persona. És un secret. (riu)E: I quan es reforma ladolescent...?P: Rehabilitar un nen pren més temps del que es veu. Aconseguim un punt de trobada amb la  família,  que  és  una  convivència  que  va  ser  destruïda,  des  de  aquest  punt  has  de construir, però és difícil aconseguir­ho.E: I tu encara segueixes veient els adolescents que ajudes ? Veus la seva progressió?P: Sí, en alguns veig progressió en altres veig regressió. Amb alguns ja no tinc contacte a  encara  és  molt  bo  perquè ajuda a la gent, i perquè ha llançat una realitat social que existeix,  així  la  gent  i  els pares  tenen  menys  por  de demanar  ajuda  i  reconèixer que    el  seu  fill  sa  desviat del camí.E: Bé, això és tot. Gràcies per donar­nos  lentrevista  i  ha estat un plaer.P:  A  vostè  per  pensar  que podia ser interessant el que podria  dir.  Gràcies  a vosaltres. 
  6. 6. Cultura y Espectáculos. Página 1El ball com a llenguatge universal.Diferents centres  escolars  dEivissa  estantreballant  amb  professionals  de  la  música per crear danses i balls creatius i originals. Els participants seran nens i nenes des delstres anys fins adults. Un espectacle musicalestà a punt de començar!És  un  treball  que  junta  gent  de  tres  a  setze  anys  amb professionals  de  la  música  i  de  la  dansa.  Fomenta  la creativitat, que avui en dia és la característica que diferència la  gent. Els  participants  són  nens  i  nenes  de  tres  anys, tercer  i  sisè  del  CEIP  sOlivera,  tercer  i  quart  de  Santa Gertrudis, sisè de Sant Ciriac, tres grups de teatre, primer i segon  de  lESO,  primer  A  i  B  de  batxillerat,  lalumnat  d expressió  corporal,  grups  de  teatre  de  persones  amb discapacitat  mental  (Va  per  Vostès),  el  grup  de  metall, lescola  municipal  de  música,  el  grup  de  viola  patronat  de música (nens de vuit anys), Romana (cantant professional), Mónica Rosel (Ballarina de dansa creativa) i alguns alumnes de lIES Xarc (Astrid Friederichs ­ Violinista i pianista, Omar Lopez  ­  Guitarrista,  Cristian  Exposito  ­  Guitarrista,  Noel  ­Percussionista, Chus Colomer ­ Saxofonista, Vicent Matoses ­ Trompetista...) Sha anat organitzant i treballant amb tots els grups des doctubre i ara estan començant a barrejar els grups  que  es  relacionaran. Després  tindran  dos  assajos generals  per  juntar  totes  les  parts. El  procés  sestà desenvolupant a cada aula, però el projecte final es farà al Palau de Congressos (lauditori) de Santa Eulàlia.  Lestrena serà el 29 de maig, amb dues sessions; una a les onze del matí per col·legis i instituts i una altra a les vuit del vespre per pares, mares i altres públics. Honorat i Viky, professors de lIES Xarc, diuen que la dansa i la música igualen a tot tipus de persones en tots els aspectes. Ells consideren que els  moviments  de  la  dansa  són  un  element  únic  en  cada persona,  per  tant,  en  cadascuna,  serà  diferent.  Han  fet entendre  que  volen  que  la  música  i  la  dansa  siguin Diferents balls, diferents èpoquesComparació de dos èpoques mitjançant dos balls. Eivissa, cultura i tradició.Hem entrevistat a dues persones de cada ball. Hem comprovat que són totalment diferents per les seves èpoques, vestimenta i música. Andrea Maza, alumna de lIES Xarc és ballarina moderna i opina que el ball és més que un estil de vida, perquè ho és tot per a ella des de petita. A més,  ens va comentar que hi ha un tipus de ball només, ja que el ball modern és una de les branques del ball en general. Assagen tres vegades per setmana i normalment, solen utilitzar roba i calçat còmode. A part, ens va donar informació sobre quan actuen, en les festes del poble i en lauditori, normalment, i com sestructura el ball modern. Aquesta estructura és bastant senzilla: es divideix en vuit temps, és a dir, cada pas consta de vuit parts  que  van  per  cops  de  música  i  es  van  lligant  per  compondre  la  coreografia.  Poden haver­hi  també  passos  lliures,  on  cada  ballarí  /  na  fa  un  pas,  que  es  pot  inventar  amb anteoritat o improvisar en el mateix moment en què es balla.Parlant amb Juan José Noguera Juan, un ballarí de ball pagès des dels  vuit anys, varem comparar  dos  cultures  diferents  que  sobreviuen  a  la  nostra  ciutat.  Amablement  ens  va explicar què és el ball pagès i quin significat té. És un ball tradicional que es practica a lilla dEivissa i consisteix en què lhome convida a ballar la dona amb un cop fort de castanyoles. Practicar  aquest  ball  és  festejar  a  la  dona.  Així  doncs,  ens  va  dir  que  el  ball  pagès sacostuma a ballar el dia de Santa Eulària, el primer diumenge de maig, tots els dissabtes a lestiu per als turistes i fora de Santa Eulària si hi ha alguna festa amb més gent. A més, ens  va  dir  que  hi  ha  sis  balls:  Sa  curta,  Sa  llarga,  Ses  dos  balladores,  Es  cambio  de parella,Sa filera i Ses nou rodades.Per finalitzar, la duració del ball depèn del que aguantin els homes saltant, ja que ho fan per impressionar les dones, però també del temps que tinguin per assajar. El ball més curt és Sa curta i el més llarg Les nou rodades. Fins i tot ens va parlar de les joies que porten els homes i dones quan ballen, que són els cascavells de filigrana, els botons de la camisa, també de filigrana, i el coll de la camisa, que està decorada amb bells brodats. En canvi, la dona, pot portar moltes depenent del seu vestit (vestit blanc de núvia, la gonella antiga i el  vestit del  treball)  i  les  pot  combinar  de  moltes  maneres.  Per  exemple,  pot  combinar lemprendada de corall amb una gustinada de nacre. A les mans porten vint anells, tres en cada dit, menys al dit gran.Finalment, ens va dir que una dona triga a vestir hora i mitja, en canvi lhome mitja hora. Podem creure que aquests balls sextingiran? No, no podem, ja que està clar que són balls 
  7. 7. Deportes. Página 1Entrevista a Vicent Marí, una promesa aEivissa.Vicent Marí, un jove motorista que no té límits.­ Com obtens patrocinadors per al motocross? Qui et patrocina?Intentam que sens vegi un poc i així ajudem regalant peces i qualsevol tipus de material. En aquest moment em patrocinen l empresa del meu pare que és Autos Marí, Motoman i Rock Soria, que ens proporcionen material i equipatge per a la moto.­ Es recomanable portar totes les proteccions per a competir?Sí, sempre perquè es molt perillós, et pots fer molt de mal.­ Has tingut molts accidents al llarg de la teva progressió?Molts sí, però greu cap.­ Al públic li agrada veure­us patir?No, el públic si ve es perquè li agraden les motos i lespectacle.­ En el teu temps lliure pràctiques altres esports?Sí, de vegades jugo a tennis i vaig a córrer pel camp.­ Montes en moto fora dels circuits?No, perquè no tinc carnet.­ Ho has passat alguna vegada malament amb la moto?Sí, les vegades que m he caigut.­ Als quants anys vares començar a córrer en motocross?Als set anys, em varen comprar la meva primera moto, una Kawasaki 65.­ Qui és el teu pilot favorit? Per què?El meu pilot favorit és en Dani Juan dEivissa ja que es el millor pilot que ha tingut la lilla.­ Com recordes la teva infància? Parlans com va sorgir la teva relació amb les motos, la teva primera cursa.A mi no magradaven les motos però a través del meu pare em van començar a agradar, poc a poc he arribat a aquest moment.­ Què cal fer per atreure el gran públic a aquest espectacular esport?Lajuntament ha dajudar un poc deixant fer carreres i un circuit ja que el que tenim tan sols el podem fer servir dues vegades al més.­ Defineix que es el motocross per a tu.Diversió i molta bogeria.­ Com et descriuries?Com un noi tranquil.­ Quina és la teva meta per lany que ve?Aconseguir entrar en el campionat de Balears.Moltes gràcies a Vicent per haver­nos donat aquesta enquesta, ens acomiadem i et desitgem la millor sort.
  8. 8. Deportes. Página 2  Un ascens extraordinari de la Penya   Esportiva de Santa Eulària des RiuPartit decisiu per a guanyar el títolLa Penya Esportiva es campiona de Tercera Divisió. Un gol de Borja Pando en el minut 22 fou suficient per noquear al Montuïri i sentenciar el campionat de la Lliga a falta de quatre jornades pel final. És el trecer títol en la història del club de Santa Eulària, que ja havia guanyat abans en les temporades 2003/04 i 2006/07.La temporada realitzada pel conjunt de Mario Ormaechea ha set casi perfecta. Lequip de la Villa del Rio suma 77 punts, 14 més que el segon clsificat, el Poblense, amb 63. Ha guanyat 24 dels 34 partits, empatant 5 i perdent altres 5, amb 65 gols a favor i 27 en contra. Nomès el Racing Ferrol(grup 1), el Burgos(grup 8), el Extremadura(grup 14) i el Haro Deportivo(gurp 16) presenten millors números que la Penya en Tercera.La derrota del dissabte del Poblense en el camp del Mercadal li va donar la primera oportunitat matemàtica de ser campió. I el líder no la va deixar escapar.La primera ocasió fou, precisament, per Borja Pando. Raúl Gómez va centrar per la dreta i el jugador va rematar de cap per que  Octavi  demostrara  la  seva  qualitat  despejant  el  baló  a  corner.  Da  Silva,  poc  després,  també  va  poder  marcar  per partida doble, però el seu remat de cap i el seu tir va ser refusat pel guardameta visitant.El  gol  duia  temps  rondant  la  porteria  mallorquina,  i  finalment  va  arribar  al  minut  22.  Ramiro,  un  dels  millors  aquesta temporada amb la Penya, va donar un pase al mig i Pando va rematar de cap de manera increible al fons de la red.El  club  va  ser  fundat  lany 1945  i  va  aconseguir  arribar al  grup  balear  de  la  Tercera Divisió  la  temporada  1985­86, després de renunciar a la seva  plaça  lUnió  Esportiva Porreres.  Amb  Toni  Arabí lequip  aconsegueix  disputar una  temporada  a  la  Segona Divisió  B,  acabant  penúltim  i descendint  a  la  Tercera Divisió  novament.  Les temporades  2003­2004  i 2005­2006  aconsegueix guanyar  el  campionat  a Tercera  però  no  lascens  als play­offs.  La  temporada 2007­2008 queda tercer a la fase  regular  de  Tercera Divisió i aconsegueix lascens per  segona  vegada  a  la història a la Segona Divisió B contra el Don Benito.
  9. 9. Ciencia y Tecnología. Página 1Reforma de la plaça més important aSanta Eulària.El  novembre  passat  començava  la  reforma  de  la  plaça  més important i emblemàtica del rústic i turístic poble de Santa Eulària des  Riu.  Aquestes  obres  tenen  prevista  la  seva  finalització  per començaments de lèpoca turística, en juny.El 20 de novembre de 2012, fa quasi mig any, es començaven les obres de remodelació de la històrica plaça Espanya, vora l’ajuntament de Santa Eulària des Riu. I es que qualsevol habitant d’aquest poble ha viscut amb aquesta plaça. Fa uns dies, les obres començaven a donar  els  primers  fruits  ,  amb  la  instal·lació  de  la  font.  La  font  consta  de  diferents  tubs independents  entre  ells,  que  expulsen  aigua  amb  jocs  lumínics  i  sonors,  resultat  d’uns efectes produïts amb uns il·luminadors de tipus LED instal·lats i amplificadors.Aquestes  obres  tenen  prevista  la  seva  finalització  a  mitjans  de  juny.  Òbviament, l’ajuntament vol que les obres estiguin finalitzades per estiu, ja que es preveu una onada de turisme, com cada any.Aquestes  obres  tenen  prevista  la  seva  finalització  a  mitjans  de  juny.  Òbviament, l’ajuntament vol que les obres estiguin finalitzades per estiu, ja que es preveu una onada de turisme, com cada any.Però, aquestes obres de remodelació de la plaça de l’ajuntament (plaça Espanya) no són les úniques previstes. Està prevista la segona part de les obres d’un projecte més ampli, amb la finalitat de peatonalitzar tota la zona, des de l’ajuntament fins el passeig marítim. Tot el passeig de s’Alamera i voltants quedarà remodelat. La segona part començarà quan s’hagi acabat l’època de turisme.Les finalitats generals del gran projecte són modernitzar el centre emblemàtic del poble, peatonalitzar  i  pacificar  de  trànsit  tota  la  zona,  millorar  l’eficiència  energètica  i  dotar ent i contribuirà a evitar problemes, de caràcter pluvial, molt puntualsEl projecte final s’està executant en dos temps per evitar interferir negativament amb l’activitat dels negocis i assegurar que els visitants puguin gaudir al màxim de l’entorn i de la zona en plena temporada turística. La data establerta per la continuació del projecte amb la segona part d’aquest està fixada a principis d’octubre de 2013.Els treballs suposaran la peatonalització de l’àrea, que quedarà com un gran espai de reunió, passeig i àmbit cultural, ja que és el punt de sortida de la ruta que connecta amb el passeig marítim, el riu i l’històric Puig de Missa.La adaptació de la nova plaça també beneficiarà les persones amb mobilitat reduïda, ja que inclourà millores pels vianants. Hi haurà també un canvi d’enllumenat i mobiliari urbà a un més  actual  i  eficient  en  consum  i  manteniment  i  es  reduirà  el  pas  de  vehicles  al  mínim imprescindible dels serveis d’emergència i de subministrament dels negocis de la zona.En quant a la xarxa de sanejament, la renovació de les canalitzacions d’aigua, recollida de pluges i clavegueram servirà per oferir un servei més eficient per a tots els veïns. A més, permetrà  reduir  les  complicacions  que  sorgeixen  en  moments  de  pluges  fortes,  que suposen problemes d’entollament en alguns punts de la plaça i passeig de s’Alamera.La famosa font Es Broll, el nucli del que va sorgir i créixer el nostre poble Santa Eulària des Riu, es veurà renovada i tomarà un nou protagonisme.A més, sha trobat un refugi de la Guerra Civil mentres es netejava la zona que compren la reforma.Es tracta duna petita excavació en la que la gent del poble trobava amagatall, que ara serà daccés públic.La  segona  fase  comprendrà  la  peatonalització  del  passeig  de  s’Alamera,  inclòs  el  tram anexe  del  carrer  Sant  Jaume.  La  vessant  dreta  de  la  via  quedarà  tancada  al  tràfic  en trà mantenir la seva actual posició a la parada de taxis.El pressupost de la primera meitat del projecte, és a dir, de les reformes de la plaça d’Espanya, és de aproximadament un milió dos cents mil euros.Com a extra, l’equip de redactors de l’article, hem fet dues enquestes a 20 persones.La primera enquesta reflecteix l’opinió dels habitants del poble respecte a les obres i el preu en general.La segona s’ha fet igual, però explicant les finalitats de les reformes abans de enquestar.La primera enquesta està reflectida a la ‘’Gràfica 1’’, mentre que la segona ho està a la ‘’Gràfica 2’’.
  10. 10. Ciencia y Tecnología. Página 2Les Noves Tecnologies a Eivissa El Consell Insular dEivissa gestiona sistemes informàtics i de comunicacions de veu i dades de la institució amb lobjectiu de modernitzar i facilitar les gestions dels ciutadans.   El Consell és també lencarregat dadministrar tots els sistemes dinformació corporatius, així com la coordinació de diverses activitats de promoció de les noves tecnologies i divulgació de la Societat de la Informació i el Coneixement. Sencarrega de:La  planificació,  coordinació  i  execució  de  programes  de  simplificació  administrativa;  desenvolupament  daccions  corporatives  de  modernització administrativa guia de procediments i tràmits.Manteniment i actualització de continguts de la pàgina web de la Corporació Insular. Desenvolupament de la Seu Electrònica.Programes i projectes dInnovació Tecnològica i impuls de la Societat de la Informació. Entre daltres:Televisió Digital Terrestre (TDT) i estudis sobre la cobertura a la illa amb la finalitat delevar al Govern Balear les propostes de modificació de la mateixa.Pla de dinamització dels Centres dAccés Públic a Internet i alfabetització digital (Telecentres).Política de Protecció de Dades de Caràcter Personal de la Corporació Insular.Actualment participa en diversos projectes de modernització i administració electrònica a nivell balear:Plataforma dInteroperabilitat Interadministrativa: LAPIBA.A finals de 2009 sinicia el projecte Plataforma SOA (Arquitectura orientada a serveis) dInteroperabilitat Tècnica, Semàntica i Organitzativa, que consisteix en el desenvolupament, adaptació, implantació i posada en funcionament duna plataforma SOA basada en ESB (Bus de serveis) que permeti interactuar de  manera  efectiva  a  les  diferents  administracions  de  Balears  i  utilitzar  de  manera  coordinada  els  sistemes  de  nova  creació  i  els  sistemes existents.Aquesta  plataforma  ha  de  possibilitar  lintercanvi  de  dades  entre  les  administracions  públiques  de  Balears,  dacord  amb  els  esquemes dinteroperabilitat  que  defineixi  lOficina  Tècnica  dAdministració  Electrònica  del  Govern  Balear  i  utilitzant  els  mecanismes  dautenticació  necessaris.  La finalitat de tot es agilitzar els intercanvis entre administracions de Balears i evitar la itinerància dels ciutadans entre diverses administracions no demanant documents al ciutadà que ja obrin en poder dalguna daquelles. Pla ANIBAL: El pla dactuació per a la implantació de lAdministració Electrònica a les Illes Balears, conegut com el Pla ANIBAL, incorpora la possibilitat defectuar tràmits amb qualsevol administració per mitjans electrònics i la possibilitat descollir el canal per accedir als serveis públics . Garantint, a més, lefectivitat de les tramitacions al llarg dels set dies de la setmana i durant 24 hores.  Aquest projecte, que compta amb finançament del Pla Avanza estatal, es preveu que estigui plenament aplicat a mitjans de lexercici, la qual cosa suposarà la total adaptació dels organismes al ciutadà, i no al revés. Projecte de Modernització dels ajuntaments de lilla dEivissa: PROMOEIV​   Lobjectiu daquest projecte és establir i anivellar tècnicament tots els ajuntaments de lilla dEivissa, aconseguint una Plataforma Tecnològica homogènia per emprendre amb èxit les actuacions que es deriven de lAdministració Electrònica a lilla dEivissa.
  11. 11. CréditosPROFESORESAna Planells IvarsSalvador Llopis MorenoCarmen Salas Vidal ALUMNOSIker Alvarez ValleJacobo Moral BuendíaDaniel Muñoz AndreuNina Schmitz AClaudia Palomo RodríguezFran Villaú SandovalLourdes Martín MaríLalka Tsoneva GeorgievaAlba Patiño NogueraArancha Rramon CalleJordi Garcia FerrerDavid Garcia MoyaAndrea Maza SolerFrancisco javier Palma PalmaAlexandra García MorenoOmar López RubioCiprian Strachinariu AEdward cristian Frasineanu ----Marcos Campos MateSara Laghdassi ZamamraErick Maldonado BermudezSamuel Ortiz BarnesCarini Rosa ZanchetaAstrid Canales FriederichsElena García GarcíaCréditos

×