Aprendre ciències tot aprenent a escriure i llegir ciències

1,425 views

Published on

Presentació "El llenguatge de les ciències" de la Neus Sanmartí, en el marc de les jornades de sensibilització organitzades pel Servei d'Immersió i Acolliment Lingüístic per a professorat de secundària el 25 de novembre del 2011 a Barcelona

Published in: Education
0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
1,425
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
343
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Aprendre ciències tot aprenent a escriure i llegir ciències

  1. 1. APRENDRE CIÈNCIES TOT APRENENT A ESCRIURE I LLEGIR CIÈNCIES APRENDRE CIAPRENDRE CIÈÈNCIES TOTNCIES TOT APRENENT A ESCRIURE IAPRENENT A ESCRIURE I LLEGIR CILLEGIR CIÈÈNCIESNCIES Neus Sanmartí Setembre, 2011
  2. 2. “El llenguatge no és només vocabulari i gramàtica: és un sistema de recursos per construir significats. El nostre llenguatge ens proporciona una semàntica. (...). Necessitem la semàntica perquè qualsevol concepte o idea només té sentit en funció de les relacions que té amb altres conceptes i idees” LEMKE, J.L. (1997). Aprender a hablar ciencia. Lenguaje, aprendizaje y valores. Barcelona: Paidós.
  3. 3. LL’’alumnat no entalumnat no entéén els textos i no sapn els textos i no sap escriure perquescriure perquèè no sap llegir i escriure ono sap llegir i escriure o perquperquèè no coneix els continguts?no coneix els continguts? Els diferents tipus de textEls diferents tipus de text --descriptiu,descriptiu, explicatiu, argumentatiu...explicatiu, argumentatiu...-- ss’’escriuen amb lesescriuen amb les mateixesmateixes ‘‘regles del jocregles del joc’’ a totes lesa totes les ààrees?rees? Cal ensenyar a escriure ciCal ensenyar a escriure cièències per aprendrencies per aprendre cicièències?ncies? PREGUNTES PER A LA REFLEXIPREGUNTES PER A LA REFLEXIÓÓ
  4. 4. El llenguatgeEl llenguatge éés ls l’’instrument mediador deinstrument mediador de ll’’aprenentatge per excelaprenentatge per excel··llèència.ncia. Cada disciplina tCada disciplina téé el seu propiel seu propi ““patrpatróó linglingüíüísticstic””.. El patrEl patróó linglingüíüístic i el patrstic i el patróó temtemààtic stic s’’aprenen alaprenen al mateix temps (si lmateix temps (si l’’aprenentatgeaprenentatge éés significatiu).s significatiu). La finalitat noLa finalitat no éés aprendres aprendre ‘‘llenguallengua’’ a les classes dea les classes de cicièències, sinncies, sinóó la dla d’’aprendre els coneixements propisaprendre els coneixements propis de les cide les cièènciesncies…… però no hi ha dubte que tambperò no hi ha dubte que tambéé ss’’apraprèèn llengua.n llengua. Per quPer quèè ens plantegem aquestesens plantegem aquestes preguntes? Amb quina finalitat?preguntes? Amb quina finalitat?
  5. 5. • ImaginaImagina’’t que ets unt que ets un poetapoeta:: Descriu aquest bosc.Descriu aquest bosc. •• ImaginaImagina’’t que ets unat que ets una ecòlogaecòloga:: Descriu aquest bosc.Descriu aquest bosc. Cada disciplina tCada disciplina téé elel seuseu ““patrpatróó linglingüíüísticstic””
  6. 6. DificultatsDificultats dede ll’’alumnatalumnat:: Diferenciar contextosDiferenciar contextos AmbAmb elsels amicsamics ((contextcontext quotidiquotidiàà):): ““AquestAquest matmatíí hhee agafatagafat moltmolt dede fredfred!!”” QuanQuan parlemparlem cientcientííficamentficament ((contextcontext cientcientííficfic):): ““HeHe transferittransferit energenergiaia en forma de caloren forma de calor deldel meumeu cos acos a ll’’entornentorn ””
  7. 7. El ferroEl ferro ttéé òxid,òxid, tinctinc forforçça,a, ttéé un color blauun color blau…… HeHe agafatagafat fred, la llet hafred, la llet ha agafatagafat el gust dolel gust dolçç del sucre, el sucre hadel sucre, el sucre ha passatpassat el gust dolel gust dolçç a laa la lletllet…… En la digestiEn la digestióó sese separenseparen els alimentsels aliments úútilstils dels que no ens serveixendels que no ens serveixen DificultatsDificultats dede ll’’alumnatalumnat:: ElsEls verbsverbs
  8. 8. NomNomééss canviantcanviant la forma verballa forma verbal canviacanvia elel modelmodel interpretatiuinterpretatiu deldel fenomenfenomen ElsEls cactuscactus estanestan adaptatsadaptats aa viureviure enen llocsllocs ambamb pocapoca aiguaaigua.. ElsEls cactuscactus ss’’hanhan adaptatadaptat aa viureviure enen llocsllocs ambamb pocapoca aiguaaigua..
  9. 9. Llavors..., llavorsLlavors..., llavors pensament linealpensament lineal reforreforççaa pensament hipotpensament hipotèètictic afavoreixafavoreix Ja que ...,Ja que ..., PerquPerquèè ...... Si ..., aleshoresSi ..., aleshores ...... (Ús del subjuntiu i del condicional) pensament causalpensament causal afavoreixafavoreix (confonen causes i conseqüències…) DificultatsDificultats dede ll’’alumnatalumnat:: ElsEls connectorsconnectors
  10. 10. agafo una provetaagafo una proveta poso aigua a la provetaposo aigua a la proveta miro a quina ratlla arriba lmiro a quina ratlla arriba l’’aiguaaigua llegeixo quants ml sllegeixo quants ml sóónn tiro el sòlid dins la proveta ...tiro el sòlid dins la proveta ... torno a mirar el nivelltorno a mirar el nivell resto els ml dresto els ml d’’ara als dara als d’’abansabans el resultatel resultat éés el volum del sòlids el volum del sòlid MESURAR UN VOLUMMESURAR UN VOLUM Com dir-ho en només tres ‘accions’? REDACCIREDACCIÓÓ FINALFINAL DificultatsDificultats dede ll’’alumnatalumnat:: SintetitzarSintetitzar
  11. 11. ‘Explica’ per què un arbre que ara pesa 250 kg fa 20 anys només pesava 1kg. DificultatsDificultats dede ll’’alumnatalumnat:: DiferenciarDiferenciar nivellsnivells dd’’explicacionsexplicacions
  12. 12. PerquPerquèè haha crescutcrescut, s, s’’haha fetfet mmééss gran,gran, hanhan passatpassat elsels anysanys…… ((tautologiatautologia)) PerquPerquèè ttéé mmééss branques,branques, mmééss fullesfulles, el, el tronctronc ééss mmééss gruixutgruixut…… (no explica,(no explica, nomnomééss anomenaanomena conseqconseqüèüènciesncies)) PerquPerquèè absorbeixabsorbeix aiguaaigua,, adobsadobs, CO2, CO2…… ((explicaciexplicacióó queque relacionarelaciona fetsfets)) PerquPerquèè fabricafabrica elsels seusseus alimentsaliments a partir dea partir de ll’’aiguaaigua, el, el CO2 iCO2 i ll’’energenergiaia del Soldel Sol fentfent lala fotosfotosííntesintesi ii elsels transforma entransforma en partsparts dede ll’’arbrearbre ((justificacijustificacióó)) TipusTipus dede respostesrespostes
  13. 13. Enunciar qualitats, propietats,Enunciar qualitats, propietats, caractercaracteríístiques, etc., destiques, etc., de ll’’objecte o del fenomenobjecte o del fenomen DESCRIUREDESCRIURE Produir raons o arguments... enProduir raons o arguments... en relacirelacióó al corpus deal corpus de coneixement (teoria)coneixement (teoria) Produir raons o arguments...Produir raons o arguments... amb la finalitat de convamb la finalitat de convèèncerncer JUSTIFICARJUSTIFICAR ARGUMENTARARGUMENTAR EXPLICAREXPLICAR Produir raons o arguments...Produir raons o arguments... Establint relacions entreEstablint relacions entre raons i arguments...raons i arguments... HabilitatsHabilitats cognitivolingcognitivolingüíüístiquesstiques (1)(1)
  14. 14. Expressar les caracterExpressar les caracteríístiquesstiques necessnecessààries i suficients perquries i suficients perquèè un concepte no es puguiun concepte no es pugui confondre amb un altreconfondre amb un altre DEFINIRDEFINIR Seleccionar i condensar idees oSeleccionar i condensar idees o accionsaccions dd’’acordacord ambamb lala finalitatfinalitat de la tascade la tasca RESUMIRRESUMIR Narrar, demostrar, comparar, exposar, fer hipòtesis… HabilitatsHabilitats cognitivolingcognitivolingüíüístiquesstiques (2)(2) JORBA, J; GÓMEZ, I; PRAT, A. (1998). Parlar i escriure per aprendre. Barcelona: ICE UAB.
  15. 15. Ensenyar a justificar:Ensenyar a justificar: Explicar el perquExplicar el perquèè del perqudel perquèè
  16. 16. Per què quan l’aire s’escalfa es dilata? AprendreAprendre aa justificarjustificar
  17. 17. ElEl globusglobus ss’’inflainfla AllòAllò queque ll’’alumnealumne observa iobserva i expressaexpressa en elen el contextcontext quotidiquotidiàà AllòAllò queque ll’’alumnealumne desconeixdesconeix i hai ha dede conconèèixerixer perper poder parlar enpoder parlar en elel contextcontext cientcientííficfic CalCal aprendreaprendre aa traduirtraduir Ha de parlar de:Ha de parlar de: ll’’aireaire, un gas,, un gas, augmentaugment dede temperatura i detemperatura i de volumvolum, de, de dilatacidilatacióó, de, de partpartíículescules, del, del seuseu movimentmoviment,, distribucidistribució…ó… peròperò Una justificaciUna justificacióó cientcientííficafica éés com un icebergs com un iceberg
  18. 18. LL’’aire quan saire quan s’’escalfa es dilata Per quescalfa es dilata Per quèè?? Material formatMaterial format per partper partíículescules que es mouenque es mouen en totesen totes direccionsdireccions Escalfa =Escalfa = augmenta la Taugmenta la T Dilata = augmentaDilata = augmenta el volumel volum QuQuèè sabem?sabem? ÉÉs un gass un gas EnEn augmentaraugmentar la T,la T, augmenta laaugmenta la velocitat develocitat de les partles partíículescules Augmenta el volumAugmenta el volum perquperquèè augmenta laaugmenta la separaciseparacióó entre lesentre les partpartíículescules Comencem per traduirComencem per traduir
  19. 19. LL’’aire quan saire quan s’’escalfa es dilataescalfa es dilata LL’’aire quan saire quan s’’escalfa augmenta la sevaescalfa augmenta la seva temperatura,temperatura, ja queja que les seves molles seves molèècules es mouencules es mouen a ma méés velocitat;s velocitat; per tant,per tant, augmenta la distaugmenta la distàànciancia entre elles i ocupen mentre elles i ocupen méés espai.s espai. ConseqConseqüüentment,entment, ll’’aire es dilataaire es dilata perquperquèè com quecom que ja queja que Arguments teòricsArguments teòrics per tantper tant conseqconseqüüentmententment Organitzem les idees amb ajuda de connectorsOrganitzem les idees amb ajuda de connectors
  20. 20. Per quPer quèè la temperatura de lla temperatura de l’’aigua noaigua no canvia mentre scanvia mentre s’’estestàà congelant?congelant? En petit grupEn petit grup TraducciTraduccióó
  21. 21. 4 Com utilitzar la lectura per aprendre? 4 Per què no té massa sentit llegir llibres de text? 4 Però, què comporta llegir textos no “validats”? I la lectura?I la lectura?
  22. 22. Llegir no és conèixer les paraules, no és un procés lineal ni una simple acumulació de significats, i tampoc es redueix a la localització de la informació.
  23. 23. Ja saps que elsJa saps que els lacumolslacumols de la matde la matèèria estan unitsria estan units en sòlids i len sòlids i lííquids i cal donar energia per separarquids i cal donar energia per separar-- los. Elslos. Els lacumolslacumols estan formats per lacus unitsestan formats per lacus units fortament i tambfortament i tambéé cal donar energia per separarcal donar energia per separar--los.los. TambTambéé saps que tot estsaps que tot estàà format performat per lacumolslacumols; o per; o per cumscums o per grans estructures de molts lacus unitso per grans estructures de molts lacus units fortament entre ells. I per separar les sevesfortament entre ells. I per separar les seves ccààrregues, tambrregues, tambéé cal energia.cal energia. Si relaciones totes aquestes afirmacions entendrSi relaciones totes aquestes afirmacions entendrààss com es produeix la unicom es produeix la unióó entre els lacus,entre els lacus, éés a dir,s a dir, ll’’enllaenllaçç.. COM SCOM S’’UNEIXEN ELS LACUS?UNEIXEN ELS LACUS? Llegir i entendre un text
  24. 24. √ Per construir-abstreure coneixements √ Identificant les idees principals que recull el text √ Relacionant-les amb els coneixements previs √ Interpretant, inferint, analitzant… √ Per aplicar-los a l’anàlisi de noves situacions √ Valorant, criticant, proposant… Per què la lectura és important en l’aprenentatge?
  25. 25. Normalment plantegemNormalment plantegem preguntes per afavorir lapreguntes per afavorir la comprensicomprensióó dd’’un textun text Però, atenciPerò, atencióó a com esa com es formulen les preguntes i alformulen les preguntes i al nombre!nombre!
  26. 26. De cranta, un brosqui pidró las grascas y una murolla nascró filotudamente. No lo ligaron lligamente, pero no le sarretaron tan plam. Cuando el brosqui manijó las grascas, la murolla drinó priscamente. 1- ¿Qué pidró el brosqui? 2- ¿Cómo nascó la murolla? 3- ¿Cómo lo sarretaron? 4- ¿Quién drinó? Quin interQuin interèès ts téé aquest tipusaquest tipus dede preguntes?preguntes?
  27. 27. 2n ESO IES Dr. Puigvert, B. Oliveras Com convencerCom convencerííem un amic sobre siem un amic sobre si un abric escalfa o no?un abric escalfa o no? Exemple dExemple d’’altres preguntesaltres preguntes
  28. 28. Quines raons dóna? Quins arguments poden ser útils per als qui no hi estiguin d’acord? Quines evidències aporta? Són creïbles? Quina és la idea que defensa el text? Lectura cooperativa
  29. 29. Test amb 76% d’eficàcia reafirmant provat amb 136 dones (i millora el bon humor, i la vida és més bonica!). I per afavorir laI per afavorir la lectura crlectura crííticatica?? Grup de recerca LIEC de la UAB
  30. 30. Qüestionari C.R.I.T.I.C. C Consigna o afirmació que exposa el text R Rol del que fa l'afirmació. Qui pot estar escrivint aquesta notícia? Quins interessos hi pot tenir? I Idees. Quines idees o creences hi ha darrere l'afirmació? T Test. Es podria fer un test o experiment per comprovar-ho? I Informació. Quines evidències o proves s’exposen o podrien exposar-se per donar suport a l’afirmació? C Conclusions. Les idees o creences que hi ha darrere d’aquesta afirmació estan d'acord amb el coneixement científic actual ?
  31. 31. ““““No llegim ni comprenem significatsNo llegim ni comprenem significatsNo llegim ni comprenem significatsNo llegim ni comprenem significats neutres; llegim discursos del nostreneutres; llegim discursos del nostreneutres; llegim discursos del nostreneutres; llegim discursos del nostre entorn i comprenem dades i informacionsentorn i comprenem dades i informacionsentorn i comprenem dades i informacionsentorn i comprenem dades i informacions que ens permeten interactuar i modificarque ens permeten interactuar i modificarque ens permeten interactuar i modificarque ens permeten interactuar i modificar la nostra vidala nostra vidala nostra vidala nostra vida”””” Paulo FreirePaulo FreirePaulo FreirePaulo Freire
  32. 32. Menjo la sopa a la forMenjo la sopa a la forççaa ForForçça Bara Barççaa Menjar dMenjar dóóna forna forççaa Anar al cine mAnar al cine m’’agrada foragrada forççaa Tinc forTinc forççaa Com mCom méés gran ms gran méés fors forçça pots fera pots fer Faig forFaig forççaa DificultatsDificultats dede ll’’alumnatalumnat:: PolisPolisèèmiamia
  33. 33. Descriu flors.Descriu flors. Defineix quDefineix quèè ééss una flor.una flor. Argumenta siArgumenta si una pinya, unauna pinya, una carxofacarxofa……,, éés unas una flor.flor. RelacionsRelacions entre laentre la descripcidescripcióó, la, la definicidefinicióó i lai la justificacijustificacióó (o(o ll’’argumentaciargumentacióó))
  34. 34. Sistematitza,Sistematitza, quantifica,quantifica, utilitza termesutilitza termes cientcientíífics...fics... IdentificaIdentifica aspectesaspectes necessarisnecessaris i suficientsi suficients Es refereix alsEs refereix als aspectesaspectes recollits enrecollits en la definicila definicióó
  35. 35. No...No... No...No... No...No... No...No...
  36. 36. CCoopia del llibrepia del llibre sense comprendresense comprendre En argumentar,En argumentar, no es refereix ano es refereix a aspectesaspectes rellevantsrellevants
  37. 37. Pensar en: • A quin grup pertany -d’objectes, materials, éssers vius…, o de parts- (per exemple, la flor és una part d’una planta). • Quines parts, propietats o característiques són imprescindibles (ex. totes les flors tenen pistil i/o estams, però no totes tenen pètals). • En quina és la seva funció o aplicacions, és a dir, per a què serveix (per exemple, la flor serveix perquè la planta es pugui reproduir). QuQuèè hem de fer per definir?hem de fer per definir? Una florUna flor éés una part ds una part d’’una planta que sempre tuna planta que sempre téé un pistilun pistil (òvuls) i/o estams (pol(òvuls) i/o estams (pol··len) i que serveix perqulen) i que serveix perquèè la plantala planta es pugui reproduires pugui reproduir””..
  38. 38. 4t ESO, IES Dr. Puigvert Oliveras, B.; Sanmartí, N. (2008). Treballant les competències a la classe de Química, Educació Química, 1, 17-23. http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000052/00000008.pdf La Vanguardia, 10.09.2007. Ll. Serra
  39. 39. Treball previ a la lectura Identificació de la finalitat de la lectura Coneixements científics sobre el tema Activació de coneixements previs Estructura del text Autor / Diari Títol / Imatges Per què llegim aquest artícle a la classe de ciències?
  40. 40. Amb quina finalitat va escriure aquest artícle? Creus que és científic, a més de periodista? Lectura cooperativa Es podrien esborrar aquestes pintades? Quins coneixements creus que es necessiten per poder resoldre el problema? Quin problema planteja l’autor de l’article? Creus que té solució? Quina? Quina és la vostra opinió sobre els grafits i els grafiters? Com l’argumenteu?
  41. 41. Com es plantejaria el problema una persona científica? Com planificaria la recerca d’una solució al problema? Aprofundiment en el rol científic Treball després de la lectura
  42. 42. Avaluació crítica del contingut científic de l’article Identificació de paraules-clau per a la recerca a INTERNET d’informació complementària. Planificació de l’acció Activació del model teòric
  43. 43. Quin tipus de text escriurem? A qui? Per què? Sobre què volem convèncer, quins arguments podem aportar…? Avaluació-regulació de la redacció Rol escriptor Treball després de la lectura
  44. 44. Arguments en contra de la meva idea poden ser… La meva idea és que… Les meves raons són… Convenceria algú que no em creu amb… L’evidència que donaria per convèncer els altres és… Planificació d’un text argumentatiu
  45. 45. Criteris d’avaluació Sí R No Què aconsellaries per millorar-lo 1. La idea o idees que es defensen són rellevants en relació al problema plantejat? 3. Es fa referència a totes les idees possibles? 3. Les raons o arguments tenen fonament científic? 3. Tenen en compte els punts de vista contraris? 4. Dóna evidències que convencen? 5. Està escrit d’una manera que s’entén? Coavaluació dels escrits

×