PATPATPla d'acció tutorialPla d'acció tutorial
Actualització deActualització de
setembre de 2014setembre de 2014
Pàgina 1 ...
Taula de continguts
1. Introducció...........................................................................................
1. Introducció
La Llei 12/2009, de 10 de juliol, d’educació (LEC), en el preàmbul assigna a la societat
catalana la volunt...
lleure, valors i cura de la imatge, autogestió de les emocions i afectivitat,
autoregulació i hàbits de vida.
• Orientació...
2. Organització tutorial
En l’educació secundària obligatòria a cada grup d’alumnes de cada nivell d’escolarització
se li ...
l'institut de l'Arboç. En aquest sentit, la tutoria, com a part de l’acció docent, dóna resposta
a la diversitat de ritmes...
• Adoptar decisions relatives a la promoció de l’alumnat d’un curs al següent,
escoltant la Junta d’Avaluació.
• Fomentar ...
Així, l’exercici de les funcions assignades al tutor comporta l’establiment de relacions
amb tot l’alumnat del grup classe...
• Informar la família de les qüestions que afecten el grup classe i/o a cada
alumne en concret. Per fer-ho és interessant ...
3. Objectius i actuacions en relació amb la tutoria individual i
de grup
Els objectius que en relació amb el seu àmbit tut...
és provinent d'una altre àmbit territorial, hi ha un traspàs d’informació amb el centre
de procedència d'aquest.
3.2. L’at...
• Hàbits saludables en l’alimentació.
• Consciència i respecte per l'entorn i pel centre.
Pel que fa a l’orientació educat...
3.4. L’orientació acadèmica i professional
L’orientació esdevé una eina bàsica per tal d'aconseguir oferir una resposta
ed...
d'educació primària un seguit de sessions de treball per donar coherència a
aspectes com ara: el disseny i la planificació...
adequades per al seu rendiment educatiu.
A tall de síntesi, la coordinació entre primària i secundària es construeix a par...
En tots els casos, l’equip docent és qui ha de prendre aquesta decisió -d’acord
amb la família- abans d’iniciar el curs, e...
família, ajudaran l’alumne en la tria d’aquest itinerari de 4t d’ESO.
Amb aquest objectiu, l'institut de l'Arboç proporcio...
Centre, el compromís de la direcció i la dinamització i participació en equip
dels altres professionals.
• Transformar les...
3.4.5. Criteris de centre per a l’assignació de la tutoria
La direcció de l'institut de l'Arboç, a l’hora d’assignar profe...
3.5. La relació amb les famílies
El professorat no només programa i guia els processos d’aprenentatge de cada
estudiant si...
5. Coordinació dins dels departaments i seminaris
Els caps de departament, designats per la direcció del centre, es reunei...
7. Avaluació del PAT
En l’avaluació del PAT intervenen els diferents sectors que configuren la comunitat
educativa de l'in...
8. Relació del projecte de convivència del centre amb l'acció
tutorial
Pàgina 23 de 88
9. Concreció i desenvolupament de les activitats de tutoria
Les sessions de tutoria han de servir per tal de resoldre aspe...
Orientació
personal
Assetjament i
ciberassetjament
(9.1.4)
Convivència i
solidaritat (9.1.5)
Marató TV3 (9.1.6)
Xerrades M...
Document de mostra
• El primer dia de classe els tutors de 1r d’ESO aniran cridant els alumnes per grups i
després cada tu...
5. No es pot menjar xiclet.
6. S’han d’utilitzar sempre les prestatgeries annexes a consergeria per tal de
guardarmotxille...
• Reflexió sobre els resultats obtinguts.
• Presa de consciència referent a les mancances i cerca d'estratègies de millora...
Quan una alumne/a és maltractat/da repetidament i al llarg del temps per part
d’un o més estudiants mitjançant l’ús d’eine...
• Tinc el dret a la privacitat de les meves dades i NINGÚ no ha de difondre-les ni
suplantar la meva identitat
• Tinc dret...
• Induir a compartir informació confidencial i difondre-la a través d’Internet (dades
personals, informació íntima...)
• E...
ciberassetjat.
• En el cas que el ciberassetjament es produeixi a través del mòbil, no descartis
canviar de número de telè...
per millorar la convivència.
7. Ets dels que ciberassetgen?
Si ets un noi o una noia que estàs embolicat en aquest tipus d...
3. Si t’insulten, difonen rumors, pengen fotos o vídeos sobre tu a través del
mòbil o d’Internet, és millor no tornar-s’hi...
• No responguis a un missatge que et molesti o que t’afecti. Moltes vegades
és una bona tàctica no respondre a la provocac...
9.1.6. Conferències divulgatives de la Marató de TV3
Objectius
• Sensibilitzar l'alumnat sobre la temàtica tractada per la...
conferències amb l'Àrea Policial del Baix Penedès dels Mossos d'Esquadra.
9.1.8. Xerrades del cos de Mossos d'Esquadra IT ...
Temporització
Una sessió de tutoria
Informació sobre les activitats
Gràcies a la bona coordinació entre el CAP de l'Arboç ...
plasmi per escrit aquestes reflexions.
Finalitzada aquesta part de la dinàmica, només cal escollir un alumne encarregat
d'...
captar-ne el sentit global i marcar els mots o passatges que no entenguem
per a un posterior aclariment.
◦ Lectura d'aprof...
temple a la vista.
Ja al centre de la ciutat, construïen altres grans edificis, dedicats a la diversió. Els
ciutadans més ...
Els prefixos aporten algun tret
de significat al mot a què
s'anteposen. Per exemple:
ante- afegeix el significat
d'“anteri...
probablement el que més por els feia era la fam i la set, perquè si el viatge era
massa llarg i no podien fer escala en al...
actualment, segons va anunciar ahir l’ONU en l’última projecció sobre el creixement de la
població mundial, que per primer...
• És una tècnica d'estudi que afavoreix el repàs i la memorització i el seu objectiu
és estructurar les idees principals d...
 Pla d'acció tutorial (pat) - curs acadèmic 2014-2015 - versió de setembre de 2014 en fase de revisió
 Pla d'acció tutorial (pat) - curs acadèmic 2014-2015 - versió de setembre de 2014 en fase de revisió
 Pla d'acció tutorial (pat) - curs acadèmic 2014-2015 - versió de setembre de 2014 en fase de revisió
 Pla d'acció tutorial (pat) - curs acadèmic 2014-2015 - versió de setembre de 2014 en fase de revisió
 Pla d'acció tutorial (pat) - curs acadèmic 2014-2015 - versió de setembre de 2014 en fase de revisió
 Pla d'acció tutorial (pat) - curs acadèmic 2014-2015 - versió de setembre de 2014 en fase de revisió
 Pla d'acció tutorial (pat) - curs acadèmic 2014-2015 - versió de setembre de 2014 en fase de revisió
 Pla d'acció tutorial (pat) - curs acadèmic 2014-2015 - versió de setembre de 2014 en fase de revisió
 Pla d'acció tutorial (pat) - curs acadèmic 2014-2015 - versió de setembre de 2014 en fase de revisió
 Pla d'acció tutorial (pat) - curs acadèmic 2014-2015 - versió de setembre de 2014 en fase de revisió
 Pla d'acció tutorial (pat) - curs acadèmic 2014-2015 - versió de setembre de 2014 en fase de revisió
 Pla d'acció tutorial (pat) - curs acadèmic 2014-2015 - versió de setembre de 2014 en fase de revisió
 Pla d'acció tutorial (pat) - curs acadèmic 2014-2015 - versió de setembre de 2014 en fase de revisió
 Pla d'acció tutorial (pat) - curs acadèmic 2014-2015 - versió de setembre de 2014 en fase de revisió
 Pla d'acció tutorial (pat) - curs acadèmic 2014-2015 - versió de setembre de 2014 en fase de revisió
 Pla d'acció tutorial (pat) - curs acadèmic 2014-2015 - versió de setembre de 2014 en fase de revisió
 Pla d'acció tutorial (pat) - curs acadèmic 2014-2015 - versió de setembre de 2014 en fase de revisió
 Pla d'acció tutorial (pat) - curs acadèmic 2014-2015 - versió de setembre de 2014 en fase de revisió
 Pla d'acció tutorial (pat) - curs acadèmic 2014-2015 - versió de setembre de 2014 en fase de revisió
 Pla d'acció tutorial (pat) - curs acadèmic 2014-2015 - versió de setembre de 2014 en fase de revisió
 Pla d'acció tutorial (pat) - curs acadèmic 2014-2015 - versió de setembre de 2014 en fase de revisió
 Pla d'acció tutorial (pat) - curs acadèmic 2014-2015 - versió de setembre de 2014 en fase de revisió
 Pla d'acció tutorial (pat) - curs acadèmic 2014-2015 - versió de setembre de 2014 en fase de revisió
 Pla d'acció tutorial (pat) - curs acadèmic 2014-2015 - versió de setembre de 2014 en fase de revisió
 Pla d'acció tutorial (pat) - curs acadèmic 2014-2015 - versió de setembre de 2014 en fase de revisió
 Pla d'acció tutorial (pat) - curs acadèmic 2014-2015 - versió de setembre de 2014 en fase de revisió
 Pla d'acció tutorial (pat) - curs acadèmic 2014-2015 - versió de setembre de 2014 en fase de revisió
 Pla d'acció tutorial (pat) - curs acadèmic 2014-2015 - versió de setembre de 2014 en fase de revisió
 Pla d'acció tutorial (pat) - curs acadèmic 2014-2015 - versió de setembre de 2014 en fase de revisió
 Pla d'acció tutorial (pat) - curs acadèmic 2014-2015 - versió de setembre de 2014 en fase de revisió
 Pla d'acció tutorial (pat) - curs acadèmic 2014-2015 - versió de setembre de 2014 en fase de revisió
 Pla d'acció tutorial (pat) - curs acadèmic 2014-2015 - versió de setembre de 2014 en fase de revisió
 Pla d'acció tutorial (pat) - curs acadèmic 2014-2015 - versió de setembre de 2014 en fase de revisió
 Pla d'acció tutorial (pat) - curs acadèmic 2014-2015 - versió de setembre de 2014 en fase de revisió
 Pla d'acció tutorial (pat) - curs acadèmic 2014-2015 - versió de setembre de 2014 en fase de revisió
 Pla d'acció tutorial (pat) - curs acadèmic 2014-2015 - versió de setembre de 2014 en fase de revisió
 Pla d'acció tutorial (pat) - curs acadèmic 2014-2015 - versió de setembre de 2014 en fase de revisió
 Pla d'acció tutorial (pat) - curs acadèmic 2014-2015 - versió de setembre de 2014 en fase de revisió
 Pla d'acció tutorial (pat) - curs acadèmic 2014-2015 - versió de setembre de 2014 en fase de revisió
 Pla d'acció tutorial (pat) - curs acadèmic 2014-2015 - versió de setembre de 2014 en fase de revisió
 Pla d'acció tutorial (pat) - curs acadèmic 2014-2015 - versió de setembre de 2014 en fase de revisió
 Pla d'acció tutorial (pat) - curs acadèmic 2014-2015 - versió de setembre de 2014 en fase de revisió
 Pla d'acció tutorial (pat) - curs acadèmic 2014-2015 - versió de setembre de 2014 en fase de revisió
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Pla d'acció tutorial (pat) - curs acadèmic 2014-2015 - versió de setembre de 2014 en fase de revisió

2,235 views

Published on

PAT en revisió

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
2,235
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
39
Actions
Shares
0
Downloads
37
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Pla d'acció tutorial (pat) - curs acadèmic 2014-2015 - versió de setembre de 2014 en fase de revisió

  1. 1. PATPATPla d'acció tutorialPla d'acció tutorial Actualització deActualització de setembre de 2014setembre de 2014 Pàgina 1 de 88
  2. 2. Taula de continguts 1. Introducció........................................................................................................................................3 2. Organització tutorial.........................................................................................................................5 2.1. Funcions del tutor.....................................................................................................................6 2.2. Els àmbits d’actuació del tutor..................................................................................................7 2.2.1. Amb l’alumnat del grup....................................................................................................8 2.2.2. Amb el professorat del grup..............................................................................................8 2.2.3. Amb la família...................................................................................................................8 3. Objectius i actuacions en relació amb la tutoria individual i de grup.............................................10 3.1. L’obtenció de dades de l’alumnat...........................................................................................10 3.2. L’atenció individualitzada.......................................................................................................11 3.3. Organització de les sessions de tutoria amb el grup d’alumnes..............................................11 3.4. L’orientació acadèmica i professional.........................................................................................13 3.5. La relació amb les famílies.....................................................................................................20 4. Coordinació entre professors/es d'un mateix nivell........................................................................20 5. Coordinació dins dels departaments i seminaris............................................................................21 6. Coordinació entre l'equip directiu i les coordinacions d'ESO i Batxillerat....................................21 7. Avaluació del PAT...........................................................................................................................22 8. Relació del projecte de convivència del centre amb l'acció tutorial...............................................23 9. Concreció i desenvolupament de les activitats de tutoria...............................................................24 10. Annexos........................................................................................................................................67 10.1. Pla d'acollida del tutor..........................................................................................................67 10.2. Models d’entrevista...............................................................................................................78 10.2.1. Model d’entrevista inicial amb pares, mares i/o representants legals...........................78 10.2.2. Entrevista curricular amb pares i/o representants legals...............................................79 10.2.3. Model d’entrevista disciplinar amb pares, mares i/o tutors legals................................80 10.2.4. Models d’entrevista amb pares, mares i/o representants legal per canvi de grup:........81 10.3. Full de compromisos.............................................................................................................82 10.4. Graella de seguiment d’un alumne per part del / de la tutor/a..............................................83 10.5. Guia de l’alumne/a d’ESO....................................................................................................83 10.6. Guia de l’alumne/a de Batxillerat.........................................................................................86 Pàgina 2 de 88
  3. 3. 1. Introducció La Llei 12/2009, de 10 de juliol, d’educació (LEC), en el preàmbul assigna a la societat catalana la voluntat de proporcionar a les noves generacions la millor educació; concepte que la Llei concreta en la idea col·lectiva de donar oportunitats educatives a tothom durant tota la vida i en el propòsit individual de cada persona de dur a terme lliurement el seu projecte de vida. En el mateix preàmbul, la Llei estableix que el dret de totes les persones a l’educació s’ha de garantir al llarg de tota la vida i, per fer-ho, convé fer atenció a totes les facetes del desenvolupament tant personal com professional. Per la seva banda, el Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia de centres educatius posa en relleu la necessitat d’un lideratge fort i distribuït de les direccions per a l’exercici de la seva autonomia pedagògica desenvolupada en torn del projecte educatiu de centre. Per a l’ús d’aquesta autonomia pedagògica i per a l’organització dels currículums, aquest decreten el seu article 15.1 atribueix a l’acció tutorial la finalitat de contribuir, en col·laboració amb les famílies, al desenvolupament personal i social de l’alumnat en aspectes que diferencia de forma expressa entre, l’intel·lectual, l’emocional i el moral. A més a més, en l'article 15.2, el Decret 102/2010 dóna orientacions sobre la funció que ha de tenir una Planificació de l’Acció Tutorial (PAT): • La planificació de l’acció tutorial determina els aspectes organitzatius i funcionals de l’acció tutorial i els procediments de seguiment i d’avaluació • La planificació de l’acció tutorial ha d’esdevenir un referent per a la coordinació del professorat i pel desenvolupament de l’acció educativa. En conseqüència, el decret determina que l’activitat docent implica impartir els ensenyaments propis de l’àrea a través del seguiment i l’orientació del procés d’aprenentatge de l’alumnat i l’adaptació dels ensenyaments a la diversitat de necessitats educatives que presenten els alumnes. En virtut d'això, durant l’escolarització de l’alumnat es fa necessària la coherència i la continuïtat de l’acció tutorial, a partir de la qual l'institut de l'Arboç concreta els objectius i les activitats que es duen a terme en relació amb: • L’orientació acadèmica, personal i professional de l’alumnat. • La cohesió i dinamització del grup classe. • La coordinació de l’activitat educativa entre els membres dels equips docents. • La comunicació del centre amb les famílies de l’alumnat. • La col·laboració en aspectes organitzatius del centre. I cal afegir-hi que, per tal d’afavorir el procés de formació integral de l’alumnat, en l’acció tutorial es considera també el desenvolupament, conjuntament amb les famílies, dels aspectes següents: • Desenvolupament personal: autoconeixement, organització del temps d’estudi i de Pàgina 3 de 88
  4. 4. lleure, valors i cura de la imatge, autogestió de les emocions i afectivitat, autoregulació i hàbits de vida. • Orientació escolar: procés d’aprenentatge, opcionalitats, avaluació i autoavaluació i perspectives de futur, entre d'altres. • Orientació acadèmica i professional: itineraris acadèmics i professionals, situació de l’entorn, món laboral i presa de decisions… Així, i en conseqüència amb l’article15.2 d i e de l'esmentat decret, s’assenyala com actuació mínima de l’acció tutorial, la gestió de la informació i l’orientació de caràcter personal, acadèmic i professional de l’alumnat, tot evitant percepcions maniquees lligades al gènere; i sempre vetllant per la convivència del grup d’alumnes i la seva participació en les activitats del centre. En aquest sentit i d’acord amb l’article 38.1 del Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia de centres educatius i, en concordança amb la Llei d’educació, s’estableix que la tutoria i l’orientació de l’alumnat forma part i esdevé una part imprescindible de la funció docent. A més a més, matisa que tot el professorat del claustre d’un centre públic ha d’exercir les funcions de tutor o tutora quan correspongui. En virtut d’aquesta visió de la tutoria com a part pròpia de la funció docent, l’article 40.1 b i c del mateix decret apunta que la coordinació del personal docent ha de dirigir-se a millorar l’orientació de caràcter personal, acadèmic i professional de l’alumnat i a millorar els processos d’ensenyament i aprenentatge i la seva avaluació. Aquesta és la raó per la qual, el Decret 143/2007, de 26 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’educació secundària obligatòria, dedica tot el capítol 5 a l’acció tutorial i determina les següents especificitats: "L’acció tutorial és el conjunt d’accions educatives que contribueixen al desenvolupament personal dels alumnes, el seguiment del seu procés d’aprenentatge i l’orientació escolar, acadèmica i professional per tal de potenciar la seva maduresa, autonomia i presa de decisions coherents i responsables, de manera que tots els alumnes aconsegueixin un major i millor creixement personal i integració social." Pàgina 4 de 88
  5. 5. 2. Organització tutorial En l’educació secundària obligatòria a cada grup d’alumnes de cada nivell d’escolarització se li assigna un professor de l’equip docent corresponent, el qual esdevé el tutor del conjunt. La tutoria, com a funció pròpia de la docència, ha de contribuir al desenvolupament personal i social de l’alumnat en els aspectes intel·lectual, emocional i moral, com bé indica el ja esmentat article 15 del Decret 102/2010, d’autonomia de centres, i per tant, aquesta acció docent ha de tenir garantit l’espai i el temps específic per treballar el currículum de manera que afavoreixi l’aprenentatge i el desenvolupament de l’autonomia i la formació integral de l’alumne. D'aquesta manera, cal treballar la tutoria com a un conjunt d’activitats educatives interrelacionades i destinades a assolir les competències següents: • L’aprendre a ser un mateix; amb confiança, responsabilitat, humilitat, seguretat, autoconeixement, constància i autoestima. • L’aprendre a ser autònom; a partir de la cura d’un mateix i de l’entorn, de participar i orientar-se en la presa de decisions en l’espai i el temps. • L’aprendre a aprendre; amb hàbits de treball, pautes d’estudi, capacitat d’esforç, disciplina, atenció, reflexió, escolta activa, pensament divergent, crític i creatiu). • L’aprendre a comunicar-se; a partir de l’expressió de les pròpies emocions, sentiments, necessitats i idees, capacitat de conversar en grup per construir, tenint en compte la comunicació verbal i la no verbal. • L’aprendre a conviure en democràcia; a partir de les relacions amb els altres, el treball de cooperació, la comprensió i interacció amb la realitat social, el sentiment de pertinença, el valor i respecte per les diferències. El treball d’aquestes competències forma part de la planificació de l’acció tutorial i respon al criteri de coherència curricular i al d’ajustament metodològic, didàctic i de l’avaluació dels aprenentatges dels alumnes. Aquesta planificació de l’acció tutorial representa una manera de treballar del centre i és inclosa en el disseny i organització d’activitats que contribueixen al creixement i al desenvolupament integral i complet de la persona. Així, l’acció tutorial emmarca el conjunt d’actuacions que tenen lloc a l'institut de l'Arboç i es fa necessari, doncs, planificar i treballar aquestes competències en el marc d’una tutoria grupal; de la mateixa manera que cal organitzar la tutoria individualitzada com a eina de centre per potenciar l’acompanyament i l’orientació de l’alumnat, durant els tres trimestres que conformen cada curs escolar. Per als alumnes de nova incorporació, l’organització del centre planifica un seguiment més sovintejat, que inclou sessions de tutoria individualitzada d’acollida i un control exhaustiu durant tot el període lectiu. La prevenció de l’abandonament escolar és també una prioritat de l’acció tutorial de Pàgina 5 de 88
  6. 6. l'institut de l'Arboç. En aquest sentit, la tutoria, com a part de l’acció docent, dóna resposta a la diversitat de ritmes, nivells i estils d’aprenentatge; i a les diferents situacions personals mitjançant la detecció precoç de les dificultats i les potencialitats dels alumnes. Així mateix, promou la continuïtat dels alumnes vers les diverses opcions dels estudis post obligatoris existents d’acord amb les seves possibilitats i interessos. L’acció tutorial, a més a més, incorpora elements que permeten la implicació i l’autonomia dels alumnes en el seu procés educatiu. En aquest sentit, contribueix al desenvolupament d’una dinàmica positiva en el grup classe i a la vinculació dels alumnes en la dinàmica del centre, tot fent possible que, aquest, esdevingui eix de la formació integral de l’alumnat. D’acord amb el projecte educatiu, l'institut de l'Arboç concreta els aspectes organitzatius i funcionals de l’acció tutorial, així com els procediments de seguiment i d’avaluació, que han d’esdevenir el referent per a la coordinació dels professors i per al desenvolupament de l’acció educativa i té en compte el conjunt de l'etapa educativa. És mitjançant la tutoria que es planifica la implicació i la col·laboració de les famílies i es promou la corresponsabilitat i la participació activa en el procés educatiu dels seus fills; orientant-les i aportant pautes per a l’acompanyament i el seguiment escolar en l'entorn familiar. Per aquesta raó, el tutor de l’alumne i la família han d’establir els acords i compromisos adequats per a dur a terme les mesures educatives segons les característiques i necessitats de l’alumne. 2.1. Funcions del tutor Tal i com preveu l'article 56 del Decret 120/2002, de 27 de setembre, pel qual s’aprova el reglament orgànic dels instituts d’educació secundària el tutor d’un grup d’alumnes és el responsable de garantir que la proposta educativa del centre, tal i com està dissenyada en el projecte curricular, esdevingui una realitat per a cadascun dels alumnes del grup. Així, les funcions del tutor d’un grup d’alumnes són les següents: • Efectuar el seguiment global dels processos d’aprenentatge de l’alumnat amb la intenció de descobrir les dificultats i les necessitats educatives especials, articular les respostes adequades i cercar els assessoraments i suports oportuns, amb l’ajut de l’equip docent i l’assessorament psicopedagògic. • Orientar l’alumnat a l’hora de l’elecció de les matèries optatives. • Coordinar l’acció tutorial realitzada pel professorat que imparteix docència en el seu grup d’alumnes. • Realitzar les sessions de tutoria adreçades al seu grup d’alumnes i proposades en el PAT. • Coordinar el procés d’avaluació un cop escoltada la Junta d’avaluació. Pàgina 6 de 88
  7. 7. • Adoptar decisions relatives a la promoció de l’alumnat d’un curs al següent, escoltant la Junta d’Avaluació. • Fomentar en el grup d’alumnes el desenvolupament d’actituds participatives, el respecte pel medi ambient, la col·laboració a la seva sostenibilitat, la inserció en l’entorn sociocultural i natural i l’educació en valors. • Afavorir en l’alumnat l’autoestima personal i ajudar-lo en la superació dels fracassos en els processos d’aprenentatge i les dificultats de qualsevol altre tipus. • Contribuir a l’establiment de relacions fluïdes amb la família de l’alumnat i facilitar la connexió entre el centre educatiu i les famílies. • Fer de mediador en les situacions de conflicte . • Col∙laborar en els processos d’escolarització i atenció educativa a aquell alumnat que procedeix de contextos socials i culturals marginats. • Tenir cura, juntament amb el secretari del centre, de vetllar per l’elaboració dels documents acreditatius dels resultats de l’avaluació i de la comunicació corresponent als pares o als representants legals dels i de les alumnes. • En cas de canvi de grup -ordinari, Programa Intensiu de Millora- elaborar amb l’equip docent un informe de petició de canvi de grup i lliurar-lo a la coordinació pedagògica per tal de fer-ne la valoració a la Comissió d’Atenció a la Diversitat (CAD). En cas d’aprovar-lo, el tutor, amb la col·laboració del psicopedagog, informarà els pares o els representants legals de la proposta i a continuació la posarà en coneixement de l’alumne. • En cas de necessitat d’intervenció de l’EAP, del psicopedagog o dels serveis socials, caldrà omplir els fulls de demanda i lliurar-los a la coordinació pedagògica. 2.2. Els àmbits d’actuació del tutor El tutor lidera el grup i gestiona les relacions que s’hi estableixen. La seva intervenció té una influència decisiva en la dinàmica del grup i en la creació de condicions favorables pel creixement adequat i autònom de tots els alumnes en el seu grup de referència. És bàsic que el tutor estigui implicat en el seguiment del procés de progrés de tots els alumnes del seu grup, que supervisi i decideixi quin currículum s’ofereix als alumnes, siguin quines siguin les seves necessitats, que vetlli per la coordinació entre tots els docents que intervenen en l‘activitat pedagògica del grup i que serveixi d'enllaç amb les famílies. Pàgina 7 de 88
  8. 8. Així, l’exercici de les funcions assignades al tutor comporta l’establiment de relacions amb tot l’alumnat del grup classe, amb el professorat que hi imparteix alguna àrea i amb la família. 2.2.1. Amb l’alumnat del grup El tutor esdevé una eina fonamental pel que fa al coneixement i el seguiment del procés d’aprenentatge de cada alumne i, en general, del seu progrés en el seu desenvolupament integral. A més a més, disposa d'una hora setmanal d’atenció individualitzada, que els alumnes han de conèixer. Aquesta hora de reunió setmanal d'atenció individualitzada ha de servir per: • Conèixer millor situacions concretes -tant a nivell personal com acadèmic- que afecten l'alumnat. • Establir uns vincles que permetin el diàleg i la confiança entre la figura del tutor i l'alumnat. 2.2.2. Amb el professorat del grup El tutor és el primer canal de traspàs d'informació entre els alumnes i el conjunt de professionals que imparteixen docència i/o que estan vinculats al seu grup. És en aquest marc que el tutor ha de: • Informar de les característiques del grup i de la situació personal de cadascun dels de les alumnes. L’equip docent de nivell es reuneix un cop per setmana i aquesta és una de les seves finalitats. • Coordinar l’acció tutorial amb el coordinador de nivell. • Seguir l’evolució dels aprenentatges del grup classe. • Presidir i coordinar les actuacions de la junta d’avaluació i la resta de reunions dels professors del grup. • Redactar els acords de les reunions i lliurar l’acta a coordinació pedagògica. • Gestionar els plans individualitzats dels alumnes de la tutoria i coordinar-ne l'avaluació. 2.2.3. Amb la família Com ja s'ha fet esment, és fonamental que el tutor estableixi un diàleg fluid amb cada família de la seva tutoria. En aquest sentit el tutor ha de: • Informar a la família de manera immediata i per via telefònica, de qualsevol falta lleu o greu comesa pel seu fill. Pàgina 8 de 88
  9. 9. • Informar la família de les qüestions que afecten el grup classe i/o a cada alumne en concret. Per fer-ho és interessant que el tutor disposi de les adreces de correu electrònic de la família per tal d'agilitzar aquesta comunicació. • Comunicar les faltes d’assistència injustificades a les famílies. • Lliurar a l’alumnat el butlletí de notes en acabar cada trimestre. • Mantenir entrevistes amb les famílies. Cada tutor disposa en el seu horari setmanal d’una hora destinada a rebre les visites de les famílies. Com a mínim, cada curs hi ha d’haver una reunió entre el tutor i cadascuna de les famílies dels alumnes del grup que aquest tutoritza. • Participar a l’inici de curs de la reunió general dels tutors i tutores amb les famílies de cada grup. La finalitat és la de presentar els objectius i les perspectives del curs. • Col·laborar en les activitats formatives complementàries i extraescolars promogudes pel centre i per l’AMPA. Pàgina 9 de 88
  10. 10. 3. Objectius i actuacions en relació amb la tutoria individual i de grup Els objectius que en relació amb el seu àmbit tutorial tots els docents responsables d'un grup han de plantejar assolir satisfactòriament quan s'inicia cada curs escolar són: • Conèixer com s’organitza el centre, presentar el professorat i donar-ne a notar tota la informació necessària a l'alumnat. • Aconseguir la formació integral de cada alumne de la seva tutoria. • Conèixer i actuar sobre les dinàmiques de grup, tant a nivell educatiu com a nivell emocional, que afecten la seva tutoria. • Saber organitzar el temps de treball a la sessió de tutoria tant a nivell individual com a nivell col·lectiu. • Orientar l'alumnat de forma adequada i emprar tots els recursos de que es disposi per tal d'afavorir la tria que més s'adeqüi a les seves aptituds i/o interessos. 3.1. L’obtenció de dades de l’alumnat El traspàs d'informació entre primària i secundària és un aspecte fonamental per tal de garantir la millor resposta educativa a l'alumnat que s'incorpora a l'institut de l'Arboç i procedeix d'un centre de primària. És el tutor de sisè de primària qui ha de lliurar tota la informació sobre cada alumne al centre de secundària quan aquest s'hi matriculi. A més a més, des de l'institut de l'Arboç es mantenen reunions amb cadascun dels tutors dels centres de procedència de l'alumnat i es duu a terme el seminari d'intercanvi d'experiències primària secundària, sobre el qual es farà una referència més acurada a l'apartat 3 d'aquest PAT. Els professionals en qui s'hagi delegat aquesta funció per part de la coordinació pedagògica i per part del servei d'orientació del centre són els responsables d’assistir a les reunions i fer el traspàs de tota la informació necessària a l’equip docent que correspongui. A més a més, l’EAP facilita la informació necessària que s'escaigui sobre l’alumnat; i n'elabora els informes que els equips docents puguin necessitar. En acabar el curs, cada equip docent es reuneix per valorar els possibles canvis d’alumnat d’un grup a un altre o bé per configurar grups nous o la integració o sortida d'alumnes del Programa Intensiu de Millora (PIM). En aquest sentit, és responsabilitat del tutor traspassar la informació que cregui pertinent a l’equip docent. Finalment, cal fer esment a que quan un alumne es matricula a l'institut de l'Arboç i Pàgina 10 de 88
  11. 11. és provinent d'una altre àmbit territorial, hi ha un traspàs d’informació amb el centre de procedència d'aquest. 3.2. L’atenció individualitzada Els tutors dels grups d’ESO disposen de tres hores setmanals per dur a terme l’acció tutorial. Una d’aquestes hores es dedica a la tutoria del grup classe i les altres tenen l'objectiu de fer un seguiment individual i d’atenció a les famílies. Les actuacions que concreten l’atenció individualitzada a l’alumnat són: • Revisió d’informes de les escoles de procedència. • Creació i actualització de la fitxa de dades individuals. • Entrevistes personals amb alumne i/o amb la família. • Informació individual respecte de les diferents sortides acadèmiques o professionals. • Adequacions curriculars individuals recomanades pels diferents departaments i amb suport i amb l'assessorament del psicopedagog del centre. • Derivació, quan s'escaigui, a l'atenció del psicopedagog del centre. 3.3. Organització de les sessions de tutoria amb el grup d’alumnes El coordinador d’ESO és qui programa les sessions de tutoria, en disposa les informacions de caire orientatiu i, mitjançant els coordinadors de nivell, fa arribar a cada tutor les activitats programades. Aquestes dinàmiques es desenvolupen a raó d’una hora setmanal i hi ha de participar tot el grup. Tanmateix, el tutor pot seleccionar els continguts i les activitats que durà a terme i pot establir-ne la seqüència en funció de les característiques del conjunt i de les inquietuds concretes que aquest tingui. Al marge de qüestions puntuals i esporàdiques que es puguin plantejar en la dinàmica del curs, o d’interès general o d’actualitat, les qüestions que es treballen de forma prioritària en les sessions de tutoria són: Pel que fa a l’orientació personal: • Interessos. • Valors. • Personalitat. • Autoestima. • Presa de decisions. • Aptituds. • Relacions personals. Pàgina 11 de 88
  12. 12. • Hàbits saludables en l’alimentació. • Consciència i respecte per l'entorn i pel centre. Pel que fa a l’orientació educativa: • Disseny del propi currículum. • Hàbits d’estudi. • Informació del sistema educatiu i plans d’estudi. • Preparació de les sessions d’avaluació. • Comentari de les avaluacions i estratègies per millorar els resultats. Pel que fa a l’orientació professional: • Sortides acadèmiques. • Sortides professionals. • Interessos i aptituds amb relació a l’entorn laboral. A més a més, cada sessió de tutoria de grup s’organitza en diferents apartats que engloben activitats que es poden agrupar sota els següents títols: • Coneixement sobre l'actualitat del centre. • Detecció i discussió de les vivències del grup. • Traspàs d’informació del grup. • Informacions i notícies d’interès general de la comunitat educativa. • Activitats i dinàmiques previstes en el calendari. • Revisió d’agendes a 1r i 2n de l’ESO. • Comentari del full d’incidències setmanal. La metodologia que s’utilitzi depèn del grup, del tutor i de la sessió corresponent. Val a dir què es lliuren activitats i qüestionaris que inviten l'alumne a la reflexió personal, o a practicar tècniques de dinàmica de grups, procurant que l’alumnat tingui la màxima participació possible. Finalment, aquesta planificació només pretén ser una guia orientativa; cada tutor pot plantejar les sessions com millor cregui per adaptar-se a les característiques concretes del seu grup i estimular al màxim la participació i la integració de l’alumnat al grup classe i al centre. Pàgina 12 de 88
  13. 13. 3.4. L’orientació acadèmica i professional L’orientació esdevé una eina bàsica per tal d'aconseguir oferir una resposta educativa de qualitat als alumnes i requereix continuïtat i seguiment per part dels equips docents de l'institut de l'Arboç i, especialment, entre les diferents etapes educatives. Així mateix, l’orientació educativa, per poder-se desenvolupar en tota la seva dimensió marcada per la transversalitat, compta amb una visió de lideratge pedagògic de la direcció del centre, compartida amb un equip de docents dels diferents àmbits curriculars que conformen el projecte educatiu de centre. L’acompanyament personalitzat del procés d’aprenentatge i d’escolarització de l’alumne s’ha de considerar com un eix de la formació. D’acord amb aquest plantejament, l'institut de l'Arboç implementa estratègies organitzatives dins el seu projecte educatiu per fer de l’orientació educativa una eina bàsica per atendre la diversitat i la singularitat de l’alumnat. D'aquesta manera, orientar un procés d’escolarització demana una planificació i coordinació del conjunt de les accions que conformen un centre educatiu. Aquesta és la raó per la qual la responsabilitat de l’orientació educativa i de la tutoria és de tot l’equip docent. Les actuacions de tutoria i d’orientació responen a criteris ajustats als nivells de l’etapa i, també, a plantejaments adequats als nivells i ritmes d’aprenentatge de l’alumne, que de forma seqüencial l’ajudin en el seu procés d’autonomia, en la seva maduresa personal i integració social. Això demana una intervenció educativa de conjunt i continuada que es recull en aquesta planificació de l’acció tutorial i dóna resposta a una manera de treballar, de fer i de ser de l'institut de l'Arboç projectada vers el desenvolupament integral de l’alumnat. 3.4.1. Aspectes generals de l’orientació: La Coordinació Primària Secundària L’assoliment de l’èxit educatiu de l’alumne és el resultat d’un procés orientador continuat al llarg de la seva escolarització. Aquest resultat es determina pel grau de planificació, de coordinació i d’avaluació que de la tasca orientadora en fan les direccions i l’equip docent dels centres en els que l’alumne cursa les etapes educatives obligatòries. El conjunt d’aspectes pedagògics que reforcen l’acompanyament de l’ alumne reverteix en la seva formació integral. Aquesta és la raó per la qual l’assoliment d’un acompanyament reeixit de l’alumne i del grup classe té a veure amb les estratègies d’aula -de clima, de gestió i dinàmica- i d’aprenentatge -metodològiques, didàctiques, d’avaluació- que el professorat i el centre dissenyen per donar resposta a la singularitat de nivells, estils i ritmes d’aprenentatge de la persona. El treball pedagògic compartit i la continuïtat educativa entre etapes és un factor d’èxit i de qualitat educativa. En virtut d'això, l'institut de l'Arboç planifica la coordinació primària secundària d’acord amb un plantejament de continuïtat i de coherència pedagògica entre etapes. Per aquest motiu estableix amb els centres Pàgina 13 de 88
  14. 14. d'educació primària un seguit de sessions de treball per donar coherència a aspectes com ara: el disseny i la planificació de la tutoria, el currículum, la metodologia i l’avaluació com a base sòlida per assolir l'esmentada transició a nivell educatiu. Aquesta dinàmica de treball afavoreix tant el coneixement que els centres tenen del seu estil docent i educatiu, com el coneixement i el sentiment de pertinença en el centre per part de l’alumnat i de la família. Amb aquesta finalitat, la coordinació pedagògica de l'institut de l'Arboç i de les escoles d’on procedeix cada alumne planifiquen la realització d’aquestes sessions de coordinació per oferir una orientació sòlida en el procés educatiu i l’itinerari formatiu més adient per cadascun d'ells. Els continguts de la coordinació entre l’etapa de primària i la de secundària inclouen la planificació de l’orientació educativa en el centre i es distribueixen en tres grans blocs: 1. El primer bloc fa referència a: • La concreció i desenvolupament del currículum; objectius, competència, continguts claus, estratègies didàctiques, metodològiques i avaluació formativa. • L’organització i funcionament de centre al servei de l’acció orientadora i del plantejament d’escola inclusiva. En el moment de la transició dels alumnes -a punt de finalitzar el curs de 6è de primària- s'intensifica la coordinació amb aquests altres aspectes més concrets del segon bloc. 2. El segon bloc es refereix a: • Coneixement de l’alumne; nivells competencials, desenvolupament personal i social i situació familiar. • Treball conjunt d’escola i institut per elaborar les activitats de reforç dels alumnes que les requereixin. Aquesta tasca vindrà facilitada per la coordinació continuada d’orientació que es fa entre els centres. • Realització d’entrevistes per concretar les adequacions metodològiques i didàctiques que l’equip docent haurà d’aplicar per acompanyar el procés d’aprenentatge de l’alumne. Així doncs, s'organitzen sessions de diàleg entre els tutors del darrer cicle de l’educació primària i els tutors del primer curs de l’educació secundària obligatòria de l'institut de l'Arboç, de les quals també hi participa la persona que s'encarrega de l'orientació i el responsable designat per la coordinació pedagògica, entre d'altres. 3. Una vegada els alumnes de nova incorporació ja han promocionat a 1r d’ESO s’atenen als continguts d’aquest tercer bloc: • Seguiment del procés d’adaptació a l’institut, tant pel que fa a aspectes de desenvolupament personal i social com de les estratègies didàctiques Pàgina 14 de 88
  15. 15. adequades per al seu rendiment educatiu. A tall de síntesi, la coordinació entre primària i secundària es construeix a partir d’aquests tres moments i sobre els diversos continguts pedagògics que integra cadascun dels blocs; i es planifica d’acord amb el nombre d’escoles de primària que té adscrites l'institut de l'Arboç. En aquesta transició l’escola ha de lliurar -en una trobada planificada i amb els professionals que sigui necessari- el traspàs de tota la informació al centre de secundària. De forma molt especial, la d’aquells alumnes amb necessitats educatives especials i amb talents superiors. D'aquesta manera, l'institut de l'Arboç sol·licita cada curs als centres de primària una còpia de l’historial acadèmic de l’alumne i l’informe individualitzat, amb la informació que es considera convenient per a la millor incorporació de l’alumne a la nova etapa educativa. Una de les dades rellevants que l’escola ha de facilitar als centres per afavorir la incorporació de l’alumne és la dels resultats de la prova oficial de les competències bàsiques. 3.4.2. La tutoria i l’orientació a 1r i 2n d’ESO: El full de seguiment acadèmic L’ orientador, conjuntament amb el coordinador pedagògic, o la persona amb qui delegui la direcció del centre, és qui dóna a conèixer als tutors de 1r d’ESO la informació del traspàs de primària a secundària. L’equip d’assessorament i d’orientació psicopedagògica intervé en aquesta tasca en els casos dels alumnes amb els quals hagi exercit les seves competències professionals -designades a la Resolució comunicada de 20 de febrer de 2012, de la Direcció General d’Educació Infantil i Primària que estableix el procediment a seguir i els protocols que han d’utilitzar els equips d’orientació i assessorament psicopedagògic (EAP)- per a l’elaboració dels dictàmens d’escolarització de l’alumnat amb necessitats educatives especials i d’informes d’alumnat amb necessitats educatives específiques derivades de situacions socioeconòmiques o socioculturals desfavorides. Aquesta activitat de recollida d’informació es desenvolupa amb la màxima previsió i programació anticipada atès que el seu objectiu principal és que l’equip de professors ajusti la seva activitat docent a les característiques del grup classe. El coneixement d’aquesta informació per part de l’equip tutorial es treballa amb l’equip docent assignat per a 1r d’ESO amb la finalitat de preveure i consensuar metodologies d’aula per atendre la singularitat de cada alumne. El professorat de l’especialitat d’orientació educativa dinamitza aquesta tasca pedagògica. La coordinació entre tutors i docents, tant a 1r d’ESO com a 2n d’ESO, ha de servir també per a prendre mesures específiques per als alumnes que ho puguin necessitar. És l’exemple d’alumnat que pugui comptar amb l’oportunitat de cursar un Programa Intensiu de Millora (PIM), d’alumnat amb altes capacitats o alumnes amb dificultats d’aprenentatge que requereixin estratègies ajustades a les seves característiques. Pàgina 15 de 88
  16. 16. En tots els casos, l’equip docent és qui ha de prendre aquesta decisió -d’acord amb la família- abans d’iniciar el curs, encara que en alguns casos pugui també valorar-se la necessitat de les mesures un cop iniciat el curs. La recollida i constància d’aquestes decisions i aplicació de mesures de grup i individuals es recull mitjançant el full de seguiment acadèmic prescrit en l’art.25 de l’Ordre 295/2008, de 13 de juny, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procés d’avaluació a l’educació secundària obligatòria. Així doncs, el full de seguiment acadèmic registra i inclou les observacions, decisions i mesures realitzades en referència al procés d’aprenentatge de l’alumne, i el seu contingut ha d’actualitzar-se periòdicament d’acord amb l’evolució d’aquest procés. Aquest document també recull els compromisos adquirits pel tutor, la família i per l’alumne. Una vegada finalitzat cada curs de l’etapa educativa, els tutors han de compartir el full de seguiment acadèmic per tal d’ajustar i enriquir a les decisions, acords i pràctiques pedagògiques aplicades per atendre les necessitats educatives de cada alumne. També cal tenir present que la tutoria a 1r i 2n d’ESO té com a objectiu principal motivar l’alumne i implicar la seva família en el procés d’aprenentatge. Per això l’assignació de la tutoria requereix una atenció especial dins l’organització i funcionament del centre. El coneixement de l’alumne que es deriva d’aquesta tasca de tutoria ha de servir per a l’enriquiment de l’aprenentatge des de l’àrea curricular, des de l’aula, dins o fora del centre educatiu. 3.4.3. La tutoria i l’orientació a 3r i 4t d’ESO: El document orientador L’objectiu principal de la tutoria i l’orientació a 3r i 4t d’ESO és guiar l’alumne cap a la responsabilitat de la presa de decisions. En aquest punt, el procés orientador construït a partir de la coordinació primària secundària, planificat i coordinat en els dos primers cursos de l’ESO, ha permès a l’alumne l’autoconeixement com a referent essencial per a la seva decisió i, per tant, té a veure amb la percepció que l’alumne té de les seves capacitats i possibilitats personals. La tutoria a 3r i 4t d’ESO ha de permetre la detecció i anàlisi de les habilitats i potencialitats de l’alumnat. Així, els tutors d’aquests cursos recullen dels equips docents -incorporant la informació dels fulls de seguiment- l’aprenentatge de l’alumnat i les estratègies didàctiques emprades en el treball específic de les àrees. Aquesta informació permet planificar de forma seqüenciada activitats de tutoria encaminades a la concreció de l’itinerari formatiu de l’alumne. El pas de 3r d’ESO a 4t d’ESO és de major concreció per la tria de les matèries optatives i hipotètics itineraris. Així, el tutor i l’orientador -com a referents principals del procés orientador que ha rebut l’alumne- conjuntament amb la Pàgina 16 de 88
  17. 17. família, ajudaran l’alumne en la tria d’aquest itinerari de 4t d’ESO. Amb aquest objectiu, l'institut de l'Arboç proporciona als alumnes la informació suficient i l’orientació necessària per triar les opcions més adequades al seu procés d’aprenentatge, d’acord amb les ofertes acadèmiques i professionals existents, tant durant l’escolarització com en l’accés a estudis o en activitats posteriors. En aquest sentit cal que l’alumne conegui els programes de diversificació curricular com a mesura d’atenció a la diversitat. Amb l’aval del treball global de centre i entre etapes educatives, en finalitzar 4t d’ESO, l'institut posa a disposició de la família un Document Orientador -com preveu art. 17 de l’Ordre 295/2008, de 13 de juny, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procés d’avaluació a l’educació secundària obligatòria- per a l’alumne sobre les opcions més adequades per al seu futur acadèmic i professional, que ha de tenir caràcter confidencial i el seu contingut no pot ser prescriptiu. Aquest document orientador conté els aspectes més rellevants de l’aprenentatge competencial de l’alumne al llarg de l’etapa educativa -competències i nivells de competència- i, a partir d’aquestes dades, concreta l’orientació i la continuïtat per al seu projecte personal. Per tal de poder desenvolupar el document orientador de l'alumnat, l'encarregat de coordinar aquesta tasca a l'institut de l'Arboç dictaminarà les sessions de tutoria de 4t d'ESO que seran necessàries, quina en serà la seva metodologia de treball i en proposarà dates concretes a l'equip docent. 3.4.4. Especificacions per a l’orientació acadèmica i professional L’orientació acadèmica i professional complementa de forma gradual l’aprenentatge competencial de l’alumne, i per aquesta raó cerca donar resposta tant a la projecció professional com a la continuïtat formativa de l’ alumnat. Els objectius d’aquesta orientació, com a eina de millora de l'alumnat des de la perspectiva acadèmica, social i de l'orientació professional, són: • Perfilar i concretar l’itinerari formatiu de l’alumnat d’acord amb les seus coneixements, habilitats i actituds. • Detectar els interessos i/o expectatives acadèmiques i professionals a través d’eines i recursos per identificar les opcions del seu projecte personal. • Enriquir la descoberta de les opcions formatives tot fent ús de fonts d’informació que permeten relacionar-les amb diversos entorns acadèmics i professionals. En virtut d'aquests objectius, per dur a terme activitats d’orientació acadèmica i professional l'institut de l'Arboç té en compte les següents orientacions: • Donar prioritat a l’orientació educativa com a eix del Projecte Educatiu de Pàgina 17 de 88
  18. 18. Centre, el compromís de la direcció i la dinamització i participació en equip dels altres professionals. • Transformar les intencions educatives en propostes concretes a partir d’estratègies metodològiques planificades. • Desenvolupar activitats d’ensenyament aprenentatge que condueixin a resultats relacionats amb les competències professionals. • Relacionar les competències bàsiques amb les professionals. • Motivar l’alumne vers un perspectiva de formació al llarg de la vida. • Millorar les expectatives de les famílies envers els estudis dels seus fills. • Planificar de forma gradual les actuacions dins l’etapa educativa • Avaluar el grau d’assoliment de les activitats i la identificació dels aspectes a millorar i la proposta d’accions de progrés A més a més, en aquest treball de projecció acadèmica i professional cal comptar amb els agents educatius de l’entorn i, de manera molt especial, amb la participació dels referents familiars. Les activitats d’orientació acadèmica i professional a 3r i 4t d’ESO tenen la finalitat d'ajudar els alumnes a la concreció dels itineraris formatius més adequats a les seves potencialitats i ajustats als seus objectius professionals futurs. En aquest sentit, l'aprovació del III Pla General de la Formació Professional a Catalunya 2013/2016 contempla el desenvolupament d’un sistema integrat d’informació i orientació professional que contindrà un protocol d’orientació i una xarxa d’informació i orientació. Entre els objectius d’aquest protocol d’orientació hi ha el de donar a conèixer els serveis d’orientació existents integrant-los dins del sistema i implantar una metodologia bàsica en el servei d’orientació professional. A tall de resum i pel que fa a qüestions concretes, entre 3r i 4t d’ESO es treballa l’orientació acadèmica i professional a les sessions de tutoria de grup i mitjançant sortides específiques amb el suport de l'equip d'orientació del centre. A més a més, i si és necessari, es fa una atenció individualitzada per garantir la millor orientació de l'alumnat. A nivell de BAT, els estudiants disposen d’un conjunt d’informacions -gràcies a la documentació que es facilita des del centre i a les activitats específiques que es realitzen amb aquest propòsit- sobre les sortides que hi han un cop acabada l’etapa postobligatòria: universitat, cicles formatius, món laboral, etc. Els tutors i el coordinador de BAT són els encarregats de fer arribar aquestes formacions a l’alumnat. Pàgina 18 de 88
  19. 19. 3.4.5. Criteris de centre per a l’assignació de la tutoria La direcció de l'institut de l'Arboç, a l’hora d’assignar professorat, dóna prioritat a la tutoria i l’orientació com a tasques i accions que afavoreixen les competències de l’alumne i l’èxit educatiu. A banda de la tutoria grupal, l’organització de la tutoria individual afavoreix l’acompanyament personalitzat de l’alumne. En aquest cas, tot professor del centre pot ser designat tutor individual. Les activitats que el professorat dissenya, per a l’assoliment d’aquest objectiu, han d’afavorir l’autoanàlisi, la reflexió i l’autoavaluació sobre el procés d’aprenentatge personal, acadèmic i professional que permetrà anar perfilant el seu projecte singular de vida. Els instruments que ajuden a afavorir aquest objectiu són les eines d’acompanyament enteses com estratègies mediadores per afavorir l'autoorientació i la presa de consciència dels aprenentatges i de l’evolució personal de cadascun dels alumnes. Aquestes eines es divideixen en dos grans grups: 1. D’aprenentatge i d’avaluació formativa inherents als models didàctics competencials i orientadors, dins de les àrees (fitxes de reflexió sobre l’aprenentatge; pautes d’interrogació; rúbriques; carpetes d’aprenentatge). 2. De tutoria afavoridores de l'autoconeixement, la reformulació i definició d’accions de canvi i millora tant pel que fa a l’evolució personal com relacional i cívica (els projectes de millora personal, itineraris d’orientació acadèmica i professional). 3.4.6. Recursos a l’abast per a l’orientació acadèmica i professional El Departament d’Ensenyament ofereix suports i serveis als docents, tutors i orientadors dels serveis i centres educatius. El web Estudiar a Catalunya1 informa de l’oferta formativa a Catalunya i de les vies per accedir a les diferents opcions ocupacionals. També facilita suggeriments d’activitats, models i eines per al treball intel·lectual i l’autoconeixement. La Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya (XTEC), dins la secció Currículum i Orientació> Orientació educativa conté materials, enregistraments d’experiències de centre i fonaments teòrics de l’orientació educativa. El Saló de l’Ensenyament, les Fires i els Salons comarcals dels municipis ofereixen la informació actualitzada de l’ àmplia oferta d’estudis i formació ocupacional presencial i a distància de forma personalitzada. 1Enllaç web: http://www20.gencat.cat/portal/site/queestudiar Pàgina 19 de 88
  20. 20. 3.5. La relació amb les famílies El professorat no només programa i guia els processos d’aprenentatge de cada estudiant sinó que l’orienta en el desenvolupament de la seva personalitat i en la configuració d’un itinerari de vida, i ho fa en estreta relació amb la família de cada alumne. Una bona relació amb les famílies incideix positivament en l’acció tutorial. La finalitat de les diferents accions que es realitzen pretén millorar aquesta relació. Amb aquest objextiu, durant les primeres setmanes de curs es fan diverses reunions amb les famílies de cada nivell d'ESO i de Batxillerat. L’equip directiu informa del funcionament general del centre i tot seguit cada tutor informa de manera col∙lectiva dels trets bàsics del grup classe. En aquesta reunió es lliura a cada família un díptic informatiu sobre diferents aspectes del funcionament centre que els ha de ser útil. En el marc del temps dedicat a l’exercici de la funció tutorial, el tutor organitza les entrevistes amb les famílies i amb l’alumnat, aquestes durant la seva hora setmanal d’atenció individualitzada. A l’hora de planificar les entrevistes es tenen en compte alguns aspectes organitzatius: horari laboral de la família, horari del tutor, canal per sol∙licitar i convocar l’entrevista o calendari d’entrevistes, entre d'altres. Totes les famílies del centre han de ser convocades un mínim d’una vegada al curs i caldrà arxivar els acords adoptats en previsió de consultes posteriors. És responsabilitat de la tutoria comunicar a les famílies qualsevol esdeveniment important que afecti els seus fills. És el tutor qui sol∙licita la intervenció psicopedagògica, un cop consultat l’equip docent, la CAD i les famílies. Finalment, i com ja s'ha especificat anteriorment, cal agilitzar la comunicació institut- família, i per fer-ho és important afavorir aquest feedback mitjançant l'ús del correu electrònic. 4. Coordinació entre professors/es d'un mateix nivell El professorat es reuneix periòdicament, tant per programar accions conjuntes que afecten diverses àrees, com per avaluar i fer el seguiment dels alumnes d‘un mateix nivell. A tot efecte, atès que no n’hi ha prou amb la junta d’avaluació trimestral, setmanalment hi ha fixades reunions dels equips docents, per tal de poder fer un seguiment més acurat dels grups i de cada alumne en particular. A més a més, mitjançant aquestes reunions s’afavoreix el treball en equip per part dels docents i es coordinen les accions a dur a terme sobre l’alumnat. Així mateix, aquestes reunions potencien que el tutor pugui exercir la seva funció de mediador entre l’equip docent i tots els professionals relacionats amb l'entorn educatiu. Així doncs, a l’horari de tots els professors implicats en cada nivell, sempre i quan l’organització del centre ho permeti, s’hi contempla una hora setmanal dedicada a la reunió de coordinació d’equip docent. Pàgina 20 de 88
  21. 21. 5. Coordinació dins dels departaments i seminaris Els caps de departament, designats per la direcció del centre, es reuneixen amb la coordinació pedagògica i la direcció de forma periòdica pel tal de rebre les informacions i les indicacions que després hauran de trametre a la resta dels membres del departament o seminari didàctic. Cada setmana, el professorat d’un mateix departament o seminari es reuneix durant una hora amb el corresponent cap de departament. En aquestes reunions es tracten aspectes molt diversos relacionats amb el currículum, l’organització i el treball intern de cada departament, l’acció tutorial, etc. Així mateix es determinen també les estratègies i les actuacions que es consideren més a per afavorir l’aprenentatge de les matèries de l’àrea per a cada grup. Es posen en comú les actuacions pedagògiques individuals i es preparen les activitats metodològiques i les adaptacions curriculars que es consideren més adients, segons les indicacions i/o demandes dels equips docents. 6. Coordinació entre l'equip directiu i les coordinacions d'ESO i Batxillerat De forma setmanal té lloc una reunió en la qual hi estan convocats i hi participen el director, el cap d’estudis, el coordinador pedagògic, el secretari de l'institut, el coordinador d’ESO, el coordinador de Batxillerat i el coordinador d’activitats i serveis. En aquesta reunió es duen a terme les accions següents: • Transmissió d’informacions als equips docents i recollida de les seves opinions i decisions. • Tractament d’aspectes relacionats amb el dia a dia del centre. • Treball de qüestions relacionades amb la pràctica educativa des de les diverses àrees. • Organització del calendari escolar i previsió d’activitats. De la mateixa manera, les coordinacions d’ESO i de Batxillerat disposen d’una hora a la setmana per a transmetre aquestes informacions, mitjançant la qual tambe es fa la planificació de les tutories amb els coordinadors de nivell en el cas de l’ESO i amb els tutors en el cas del Batxillerat. Finalment, els tutors seran els responsables de trametre la informació a l’alumnat. Pàgina 21 de 88
  22. 22. 7. Avaluació del PAT En l’avaluació del PAT intervenen els diferents sectors que configuren la comunitat educativa de l'institut de l'Arboç i cadascun valora la resolució dels objectius, les actuacions i els procediments que es volen aconseguir. Al final de curs s’avaluen els resultats anuals per tal de replantejar la programació del PAT de cara al curs següent. Dins de l’avaluació es tenen en compte: • El grau d’adequació dels plantejaments generals del PAT a les necessitats i els interessos generals de l’alumnat del centre. • El desenvolupament de les activitats i de les dinàmiques planificades per a cada nivell. Així doncs, l’avaluació de l’acció tutorial i del PAT inclou els tres moments propis de l’avaluació: 1. Avaluació inicial: obliga a recollir un seguit de dades que afecten cadascun dels grups d’alumnes, els alumnes en concret, el professorat i les famílies. A partir d’aquí es va configurant l’elaboració i sobretot el desplegament d'aquest document. És en aquest estadi inicial que s'hi ha de situar la detecció de necessitats que fa que el Pla d’Acció Tutorial sigui definit com a flexible i obert i que s'adapti a les necessitats concretes de cada nivell i de cada individu. 2. Avaluació formativa: es realitza una avaluació continuada al llarg de tot el procés de desplegament del PAT amb la finalitat d’introduir canvis en qualsevol dels aspectes avaluats, fent d'aquest un document viu i d’acord amb les necessitats de l’etapa i del centre. 3. Avaluació final: és la que ens permet fer una reflexió complerta i acurada que garanteix poder recollir tota una sèrie de dades amb la finalitat de tenir una visió de conjunt dels resultats per poder fer els canvis pertinents pel curs següent. Pàgina 22 de 88
  23. 23. 8. Relació del projecte de convivència del centre amb l'acció tutorial Pàgina 23 de 88
  24. 24. 9. Concreció i desenvolupament de les activitats de tutoria Les sessions de tutoria han de servir per tal de resoldre aspectes interns de l’aula – disposició, acollida, disciplina i seguiment del curs a nivell individual i col·lectiu, entre d’altres-, i per desenvolupar activitats d’aprenentatge a nivell transversal que siguin útils a l'hora d'oferir la millor resposta educativa a l'alumnat. En aquest sentit, el Pla d’Acció Tutorial de l'institut de l'Arboç, estableix tres subtipus d'activitat depenent de l'orientació i els objectius que aquesta tingui, i en són els següents: 1. Orientació personal: Interessos, valors, personalitat, autoestima, presa de decisions, aptituds, mediació, hàbits saludables i respecte amb el medi ambient, entre d'altres. 2. Orientació educativa: Disseny del currículum, hàbits d’estudi, informació del sistema educatiu i plans d’estudi, preparació de les sessions d’avaluació i estratègies de millora de resultats, entre d'altres. 3. Orientació professional: Sortides acadèmiques i professionals i interessos i aptituds relacionats amb l’entorn l’aboral. A més a més, les activitats de tutoria també varien segons el nivell a que s'adrecen. Així, el PAT estableix una distinció per curs, tot i que existeixen un seguit de propostes d'activitat que s'efectuen a nivell transversal, com es mostra a la següent taula: Transversals 1r d'ESO 2n d'ESO 3r d'ESO 4t d'ESO Orientació educativa Presentació del curs (9.1.1) Elecció de delegat (9.1.2) Preavaluacions, avaluacions i postavaluacions (9.1.3) Hàbits en l'ús de l'agenda (9.2.1) Tècniques bàsiques d'estudi (9.2.2) Treball en equip i dinàmiques de treball (9.2.3) Aprenguem a treballar a la biblioteca (9.2.4) Preparació d'exàmens (9.3.1.) Tècniques bàsiques d'estudi (9.3.2) Hàbits d'Estudi: qüestionari i reflexió (9.4.1) Programa d'orientació de l'institut de l'Arboç (3.4.3 / 3.4.4) Pàgina 24 de 88
  25. 25. Orientació personal Assetjament i ciberassetjament (9.1.4) Convivència i solidaritat (9.1.5) Marató TV3 (9.1.6) Xerrades Mossos Esquadra: Seguretat ciutadana (9.1.7) Xerrades Mossos Esquadra: Atenció viària (9.1.8) Xerrades Salut (9.1.9) Sexisme 1: gènere i sexisme (9.2.5) Dieta saludable: fem un bon esmorzar (9.2.6) Reduïm l'ús del paper d'alumini (9.2.7) Com estic? (9.2.8) Sexisme 2: relacions de parella i amor romàntic (9.3.3) Dieta saludable: fem un bon esmorzar (9.3.4) Relacions familiars (9.3.5) Tots contra el tabaquisme (9.3.6) Sexisme 3: Violència de gènere (9.4.2) Programa Delegats en 3D (9.4.3.) Sexisme 4: Assetjament escolar i perspectiva de gènere (9.5.1) Programa d'educació financera a les escoles de Catalunya - EFEC (9.5.2) Orientació professional El full de seguiment acadèmic (3.4.2) El full de seguiment acadèmic (3.4.2) El document orientador (3.4.3) El document orientador (3.4.3) Per tal facilitar la tasca al tutor, els apartats 9.1, 9.2, 9.3, 9.4 i 9.5 serviran per concretar les activitats a desenvolupar a les sessions de tutoria i com a marc de referència i suport orientatiu de treball en l'acció tutorial. La seqüència d'activitats s'ordenarà seguint l'exemple del quadre superior -per curs, per subtipus d'activitat i per nivell d'orientació al que fa referència. Cal fer esment també a que l'apartat d'informació relacionada amb l'orientació professional de l'alumnat està inclòs en els punts 3.4.2 i 3.4.3 d'aquest Pla d'Acció Tutorial. 9.1. Activitats de tipus transversal 9.1.1. Presentació del curs Objectius de l'activitat ▪ Conèixer el centre i el seu organigrama -1r d'ESO- i l'organització del curs. ▪ Facilitar la informació necessària per iniciar el curs. Temporització La sessió inicial de curs. Dos hores en el cas de 1r d'ESO i una a 2n, 3r i 4t d'ESO. Pàgina 25 de 88
  26. 26. Document de mostra • El primer dia de classe els tutors de 1r d’ESO aniran cridant els alumnes per grups i després cada tutor els acompanyarà a la seva aula. La resta dels alumnes -2n, 3r i 4t d’ESO- miraran les llistes i pujaran a la seva aula, on els esperarà el tutor. Les llistes es trobaran en un lloc ben visible del pati central de l’edifici. • El tutor passarà llista i anotarà les faltes d’assistència al Llistat d'alumnes i incidències que s'haurà facilitat prèviament. Cal que els tutors tinguin present que aquest llistat ha de romandre a la taula del professor i que s’ha de canviar abans d’iniciar la primera sessió de cada setmana, ja que esdevé eina fonamental pel control de tot tipus d'incidència que es pugui ocasionar. • Tot seguit, el tutor ha de: 1. Els tutors de 1r d'ESO: sol·licitar els documents de tasques d'estiu als alumnes. 2. Donar els horaris generals del grup i l’assignació individual d’optatives (a 1r, 2n i3r d’ESO). 3. Facilitar els horaris als alumnes de PIM (1r i 2n d'ESO), USEE, AA i AO. 4. Penjar al suro de l’aula els horaris, llistats individuals d’optatives, normativa de la biblioteca, full setmanal de deures, calendari mensual d'exàmens i altres informacions que el tutor consideri convenient. 5. El tutor (preferentment a primer cicle d'ESO) haurà de fer una elecció provisional d'alumne responsable d'apuntar els deures/exàmens al full que s'haurà de penjar al suro de l'aula. 6. Distribuir provisionalment els alumnes a l'aula i apuntar-ho al Full de distribució d'alumnes a l'aula perquè així en quedi constància i per tal que tots els docents ho puguin respectar ja des del primer dia. 7. A més a més, es poden presentar els professors que els alumnes tindran a les diferents àrees. • També és important que els tutors comuniquin algunes qüestions relacionades amb la normativa del centre i incloses al document Decàleg de la convivència, com: 1. Els alumnes no poden sortir al passadís entre classe i classe. 2. Els alumnes no poden anar al lavabo durant el transcurs d’una sessió i entre classe i classe, excepte en casos justificats. 3. Els alumnes només poden menjar al patí exterior. 4. Cal respectar les aules i l’edifici. Tot desperfecte degut a un mal ús i/o negligència serà pagat per l’alumne. Pàgina 26 de 88
  27. 27. 5. No es pot menjar xiclet. 6. S’han d’utilitzar sempre les prestatgeries annexes a consergeria per tal de guardarmotxilles i bosses. Cal comunicar a l’alumnat que s’hi ha instal·lat una càmera de vigilància per tal d’evitar qualsevol furt. 7. Els alumnes no poden portar telèfon mòbil. Cal que recordin que, en cas de necessitat,el centre ja disposa de telèfon. 8. Els alumnes disposen d’un Boc’n Roll per tal d’embolicar-hi l’entrepà. Tots els alumnes de 1r d’ESO en rebran un. Els alumnes dels altres cursos que en necessitin el poden comprar a secretaria per 3 euros aproximadament. 9. Els tutors -preferentment els de 1r d'ESO- hauran de comunicar als alumnes la normativa disciplinària que afecta l'esbarjo. 10.El tutor pot facilitar les dades del centre –telèfon i adreces- perquè els alumnes les anotin a l’agenda, que trobaran a l'aula. 9.1.2. Elecció i Funcions del delegat Objectius • Conscienciar l'alumnat sobre la importància de conèixer les funcions del delegat. • Afavorir l'elecció reflexiva de l'alumne que compleixi els requisits que estableixen les funcions. • Afavorir la presa de decisions col·legiades de forma consensuada. Temporització Dues sessions de tutoria: la primera per explicar quins són els àmbits d'actuació del delegat i la segona per elegir-lo. Documents adjunts • Acta d'elecció de delegat: Document inclòs en l'apartat 10.1. Pla d'acollida del tutor. • Funcions i procés d'elecció de delegat: Document inclòs en l'apartat 10.1. Pla d'acollida del tutor. 9.1.3. Preavaluacions i avaluacions Objectius Pàgina 27 de 88
  28. 28. • Reflexió sobre els resultats obtinguts. • Presa de consciència referent a les mancances i cerca d'estratègies de millora. Temporització Les sessions de tutoria immediatament posteriors a les sessions de preavaluació i d'avaluació. Observacions És important la cerca d'acords i el seguiment d'aquells alumnes oper tal d'afavorir les seves possibilitats d'èxit educatiu. En aquest sentit, és necessari establir un fort vincle de cooperació amb les famílies i amb els professionals del centre que poden actuar com a orientador i interlocutor vàlid. 9.1.4. Assetjament i ciberassetjament Objectius • Conèixer els diferents tipus d'assetjament que existeixen. • Conscienciar l'alumnat sobre la necessitat de fer un bon ús de l'entorn virtual. • Facilitar les eines perquè l'alumnat detecti i denunciï les activitats que poden ser considerades assetjament. Temporització Una sessió de tutoria. Seqüenciació de la dinàmica: Font: xtec/internet segura a. Es projectarà l’aula el film "A internet, controles?" i, al finalitzar-lo s'hi reflexionarà oralment. b. En volem (i hem de) saber més! • Comentem les conclusions del film. • Concloem que n’hem de saber més: què és el ciberassetjament entre iguals i com podem respondre-hi (I TU, QUÈ HI POTS FER?) • Acabem la sessió recordant els i per acabar, 10 idees per pensar-hi Informació de suport I TU, QUÈ HI POTS FER? 1. Què és el ciberassetjament entre iguals? Pàgina 28 de 88
  29. 29. Quan una alumne/a és maltractat/da repetidament i al llarg del temps per part d’un o més estudiants mitjançant l’ús d’eines tecnològiques parlem de ciberassetjament. Les relacions amb els companys poden ser molt gratificants; de fet amb ells hi estem bé, i compartim i aprenem moltes coses importants de la vida. Però a vegades, volent o sense voler, ens fem mal i això genera infelicitat, malestar i patiment. Gairebé tothom, en algun moment de la seva vida, ha tractat o ha estat tractat amb desconsideració per part d’algun company. Però quan aquesta situació és sistemàtica i repetida en el temps, és quan parlem de maltractament entre iguals. Actualment, es parla dels joves com a nadius digitals perquè se suposa que coneixeu com utilitzar les TIC i totes les avantatges que la telefonia mòbil i, sobretot, Internet us proporcionen. Internet us permet ampliar coneixements i us facilita la comunicació i la relació amb molts altres joves. Tanmateix, no sempre sou conscients de la transcendència que poden tenir els vostres actes a través d’Internet i com poden arribar a afectar la vida dels vostres companys. Mitjançant els telèfons mòbil, a través dels xats i les xarxes socials, i sobretot de les plataformes de difusió de continguts d’Internet (webs, blocs, ...) es donen situacions de xantatge, vexacions, insults, es difon informació difamatòria… Sovint comença com una broma, sense mala intenció, que es va escalant de mica en mica. Es tracta d’adonar-se que algú hi pot prendre mal, i que entre tots podem evitar-ho. Així aconseguirem que es respectin els nostres drets i els drets dels altres. Així aconseguirem viure millor i ser més feliços. Heu de saber que aquestes conductes poden arribar a tenir conseqüències greus, tant per qui les fa com per qui les rep, però també pels qui ho contemplen o en tenen coneixement i no fan res per evitar-ho. Per això hem de tenir clar quins són els nostres drets i les nostres responsabilitats. 2. Els nostres drets Totes les persones tenim DRET a ser ben tractades. En aquest centre i a tot arreu: • Tinc dret a ser jo mateix i NINGÚ no em tractarà de manera injusta pel meu aspecte, ni per les meves idees, ni per la meva manera de ser... • Tinc dret a ser feliç i NINGÚ no m’ha d’insultar, no s’ha de burlar ni riure’s de mi, ni ferir els meus sentiments... • Tinc el dret a ser respectat i NINGÚ no ha de malparlar, ni escampar rumors sobre mi... • Tinc el dret a gaudir de les relacions socials i NINGÚ no m’ha d’excloure, ni m’ha d’impedir participar de les activitats de grup... Pàgina 29 de 88
  30. 30. • Tinc el dret a la privacitat de les meves dades i NINGÚ no ha de difondre-les ni suplantar la meva identitat • Tinc dret a sentir-me segur i NINGÚ no m’ha de fer cap tipus de xantatge manipulant informacions o imatges meves. Tots aquests DRETS han de ser respectats en qualsevol circumstància. 3. … i les nostres responsabilitats Totes les persones tenim la RESPONSABILITAT de tractar bé els altres. En aquest centre i a tot arreu: • Tinc la responsabilitat de tractar de manera justa els altres i JO no discriminaré ningú pel seu aspecte, ni per les seves idees, ni per la seva manera de ser... • Tinc la responsabilitat de col·laborar per fer del centre, i de qualsevol altre espai, un lloc segur i JO no he d’agredir, ni amenaçar, ni intimidar, ni atemorir els altres... • Tinc la responsabilitat de no ferir els sentiments dels altres i JO no he d’insultar, burlar-me’n ni riure de ningú... • Tinc la responsabilitat de respectar els altres i JO no he de malparlar ni escampar rumors sobre ningú... • Tinc la responsabilitat d’establir bones relacions socials amb els altres i JO no he d’excloure, ni impedir participar ningú de les activitats de grup... • Tinc la responsabilitat de respectar el dret a la privacitat dels altres i JO no he de difondre dades, ni materials, ni manipular-los, ni suplantar la identitat de ningú... • Tinc la responsabilitat de respectar les propietats dels altres i JO no he de fer cap tipus de xantatge a partir de la manipulació d’informacions o imatges dels altres. Tinc la RESPONSABILITAT de protegir els meus drets i els drets dels altres 4. De què parlem? Quan un noi o una noia (o un grup) agredeix, utilitza eines tecnològiques com el mòbil, Internet o vídeoconsoles per a difondre xafarderies, informació difamatòria, insultar, vexar, fer xantatge, o per excloure’l intencionadament de les activitats d’un grup.... en definitiva, per a maltractar un company o companya estem parlant de ciberssetjament. A continuació trobareu una relació d’algunes de les manifestacions més freqüents del ciberassetjament. • Enviar continuadament missatges ofensius o insultants, amenaçants i/o intimidatoris • Difondre rumors a través d’Internet • Robar contrasenyes i suplantar la identitat per difondre materials o informacions, per participar en xats o en jocs en línia Pàgina 30 de 88
  31. 31. • Induir a compartir informació confidencial i difondre-la a través d’Internet (dades personals, informació íntima...) • Excloure algú intencionadament d’un grup en línia • Enviar programes brossa: virus, software espia... • Col·lapsar la bústia amb enviament massiu de correus • Subscriure a llistes de pornografia, llocs webs de joc en línia.. • Gravar i penjar a Internet vídeos d’assetjament físic de manera que quedin exposats a tothom • Gravar i enviar activitats sexuals amb el mòbil o la webcam i enviar-ho a la parella o als amics amb la intenció de molestar i denigrar intencionadament • Utilitzar un blog personal per a parlar malament d’una persona • Manipular fotografies, converses, correus electrònics i difondre aquests materials • Realitzar i/o participar en enquestes a Internet que tenen com a objectiu denigrar alguna persona 5. Ets víctima de ciberassetjament? Quan una persona és maltractada se sent vulnerable, confosa i espantada; a vegades se sent avergonyida i culpable. El cert és que pateix una situació injusta de la qual difícilment se’n pot sortir tota sola. Si te n’assabentes que algú està fent coses desagradables i ofensives que et fan sentir malament utilitzant alguna eina tecnològica, com ara que algú: • ha gravat i penjat imatges teves sense el teu consentiment en un web o en una xarxa social • t’ha etiquetat en una foto de manera insultant • t’ha enviat sms o correus ofensius o insultants • t’ha negat l’accés a un fòrum o en un xat • t’ha insultat o vexat en un espai virtual • està difonent informació falsa sobre tu et pot semblar que el millor és no dir res, però això no atura el ciberassetjament. Sobretot no t’ho callis. Explicar els “fets” i com “t’has sentit” t’ajudarà. Parla-ho: ? Amb els teus pares ? Amb el tutor o a un professor amb qui tinguis confiança ? Treu el tema a tutoria i fes que se’n parli ? Directament al cap d’estudis o al director ? I si no pots parlar-ho directament, demana a un amic que t’hi acompanyi, fes que algú ho expliqui en nom teu o denuncia la situació per escrit. • No et culpabilitzis del que t’està passant. Ningú no es mereix ser Pàgina 31 de 88
  32. 32. ciberassetjat. • En el cas que el ciberassetjament es produeixi a través del mòbil, no descartis canviar de número de telèfon. • Evita accedir a determinats espais virtuals i si en algun d’aquests llocs algú et maltracta, bloqueja’l i/o tanca l’ordinador. • Intenta mantenir la calma i no respondre a les provocacions: respondre de la mateixa manera pot agreujar la situació. • Fes saber a qui t’assetja que el que està fent et molesta i demana-li, sense agressivitat ni amenaces que deixi de fer-ho. • Comunica a qui t’assetja que les conductes de ciberassetjament poden ser considerades un delicte i es poden denunciar. • Escriu un diari amb els incidents, si creus que et pot ajudar a explicar millor els fets i guarda les proves (correus, sms, imatges...). • Denunciar el que t’està passant no és ser un covard, ben al contrari és una manera intel·ligent d’actuar. Dir-ho no és “xivar-se”, és defensar el teu dret a estar bé. 6. Ets testimoni d’una situació de ciberassetjament? Hi ha companys que són espectadors, coneixen la situació de ciberassetjament i callen i no fan res. Les raons del silenci poden ser molt diferents, de vegades és per vergonya, una altra possibilitat és que tinguin por de passar a estar ells en el punt de mira del ciberassetjador, o bé perquè no saben què fer per aturar-ho o evitar-ho, però pot ser que en gaudeixin En algunes situacions, més sovint del que seria desitjable, alguns espectadors fins i tot s’afegeixen a la ciberagressió, és a dir, no només encobreixen el ciberassetjador sinó que difonen els fotomontatges, els rumors... que els fa arribar. El fet de ser espectador de situacions de ciberassetjament també té conseqüències per a un mateix: • Encara que a vegades pots pensar: “no va amb mi”, “jo no m’hi embolico” i coses així, ser testimoni d’una ciberagressió i no intervenir ni informar ningú, suposa esdevenir-ne còmplice i a la llarga t’insensibilitza davant de la violència. • És normal sentir rebuig i, fins i tot, por davant de situacions d’abús i de maltractament, però no ens han de deixar indiferents. Demostrar obertament que aquella situació no ens agrada la pot aturar, sobretot si no ho fas tu sol. De vegades només cal que algú comenci. • Potser també fem veure que no sabem res per por o per no buscar-nos problemes. Hem d’actuar amb intel·ligència i valorar si podem donar suport o ajudar directament a la víctima, o si és millor anar a buscar l’ajuda d’un professor o professora. • Si coneixeu algun company o companya que és víctima de ciberassetjament li heu de fer costat. Ningú no es mereix ser assetjat de cap manera. Defensar els drets dels altres també és defensar els teus drets i treballar Pàgina 32 de 88
  33. 33. per millorar la convivència. 7. Ets dels que ciberassetgen? Si ets un noi o una noia que estàs embolicat en aquest tipus de conductes, segurament tens un problema. Quan una persona maltracta i/o abusa d’una altra, sovint ho fa perquè no es troba bé amb ella mateixa. Si és el teu cas, hauries de buscar què et passa i per què necessites “ficar-te” amb d’altres persones, especialment si són més dèbils que tu. És molt important que pensis bé en què és el que et genera tan malestar que no pots controlar-te i necessites maltractar altres persones per mitjà de la força. De vegades agredim o abusem d’algú perquè ens sentim enfadats, ferits o espantats i no sabem com expressar els nostres sentiments amb paraules; llavors “descarreguem” la nostra ràbia o neguit sobre algú altre. Així ens podem sentir valents, forts i poderosos, però això no soluciona res, ja que continuem tenint el problema. La violència, tot i ser indirecta, no és la millor manera de resoldre conflictes, la única cosa que produeix és més violència. És important que també valoris les conseqüències d’aquestes actuacions sobre la persona a la que estàs agredint i sobre tu mateix. Si en algun moment has pensat que Internet dóna la possibilitat de fer coses que no gosaries fer cara a cara perquè ningú no ho veu i ningú no sabrà qui és l’autor pensa que l’anonimat no existeix: de tot el que passa a Internet en queden senyals. Si per un moment t’atures a pensar com se sent la persona a la que fem mal, segurament no ho faries. Sortir d’aquesta situació no sempre és fàcil. Valora la possibilitat de demanar ajuda als pares o al tutor o tutora. Encara que no t’ho sembli, aquesta és una actitud ben intel·ligent. Hem d’aprendre altres maneres de resoldre els problemes i de relacionar- nos. Hem de trobar maneres que satisfacin a tothom. Així augmentarem també el nostre benestar. Les persones felices no necessiten fer mal als altres per sentir-se millor. 8. I per acabar, 10 idees per pensar-hi 1. L’assetjament a través del mòbil o d’Internet no és una broma. En una broma riu tothom; si hi ha algú que es molesta, s’espanta o pateix, ja no és una broma. El ciberassetjament vulnera els drets de les persones i això no fa riure. 2. Ningú no es mereix ser ciberassetjat. Es diu que “hi ha gent que s’ho busca”, però això només és una excusa per justificar la ciberagressió i quedar bé. Tots tenim el dret a ser tractats amb respecte. Pàgina 33 de 88
  34. 34. 3. Si t’insulten, difonen rumors, pengen fotos o vídeos sobre tu a través del mòbil o d’Internet, és millor no tornar-s’hi. Respondre de la mateixa manera empitjora la situació. Cal trobar maneres positives de resoldre els conflictes. 4. No només ciberassetgen els nois. Tant les noies com els noies tenen conductes d’assetjament mitjançant el mòbil o a través d’Internet. 5. Els nois i les noies que són ciberassetjats no són covards. Quan un noi o noia, o bé un grup, intimida una persona mitjançant el mòbil o Internet, és molt difícil fer-hi front perquè no es coneix l’agressor i no es respecta la intimitat; cap lloc ni cap moment són segurs. Els covards són els que necessiten amagar-se en l’anonimat per sentir-se forts. 6. Anar-ho a dir al professor o als pares no és “xivar-se”. Patir o ser testimoni d’una situació de ciberassetjament i dir-ho a un adult és defensar els drets d’una persona que necessita ajuda i això és ser solidari, intel·ligent, honest i responsable. 7. Hem d’ajudar els nois i les noies que són ciberassetjats. Sovint estan tristos, sofreixen durant molt de temps i són infeliços perquè pateixen una situació injusta. 8. Si es coneix algú que té conductes ciberassetjadores no s’ha de col·laborar amb ell difonent allò que ens pugui enviar, ben al contrari, s’ha de buscar la manera d’aturar aquesta situació. Si no es pot o no se sap com fer-ho, és important informar la víctima i, si és necessari, es pot demanar l’ajuda d’un adult. Un espectador esdevé còmplice quan no intervé ni denuncia les agressions. 9. Sancionar els nois i les noies que maltracten els altres és necessari, però també cal ajudar-los. És important facilitar que els nois i noies trobin maneres positives de relacionar-se. Per això als instituts es treballa per millorar la convivència. 10. La víctima necessita ajuda, però també els nois i les noies que ciberassetgen; sovint no se senten bé amb ells mateixos. Tots necessitem aprendre maneres positives de resoldre els conflictes per millorar la convivència i ser més feliços. Recomanacions específiques • Protegeix-te amb un bon antivirus, un bon tallafocs i altres mesures tècniques. Alguns programes maliciosos poden posar-te en risc de patir alguna mena de ciberassetjament. No t’oblidis d’actualitzar sovint les versions. • Mai no responguis e-mails que et demanin el teu nom d’usuari i la teva contrasenya, ni els introdueixis en pàgines que no siguin de confiança. • La contrasenya d’e-mail i la del teu mòbil són personals. No les diguis als teus amics. Tampoc utilitzis contrasenyes fàcils com dates assenyalades o noms que tinguin relació directa amb tu. • Sigues sempre respectuós i tolerant amb les opinions dels altres en blocs, fòrums o xats. • Respecta la “netiqueta” (les normes bàsiques per relacionar-se bé a Internet) Pàgina 34 de 88
  35. 35. • No responguis a un missatge que et molesti o que t’afecti. Moltes vegades és una bona tàctica no respondre a la provocació i ignorar l’assetjador. • Bloqueja la gent que et molesti en el xat, o l’adreça de qui t’envia correus ofensius. • Sigues prudent amb la utilització de la webcam: apaga-la sempre que no la utilitzis i fes-la servir sempre amb gent que coneguis personalment. • Fes recerca a Internet sobre tu mateix de tant en tant i tingues cura de la informació que tu mateix publiques. Busca també el teu número de mòbil i el teu e-mail. • No pengis les teves fotos a Internet; ja saps que hi ha persones malintencionades que poden fer-ne un mal ús. • Per protegir la teva intimitat recorda’t d’esborrar periòdicament l’historial, les galetes i els arxius del teu ordinador. • Si et connectes des de l’institut o des d’un lloc públic (biblioteca, cibercafè...) estigues atent i no marquis cap casella en la que posi “recordar la contrasenya” i assegura’t de tancar totalment la sessió en acabar. • Si reps amenaces a través del mòbil o d’Internet no esborris les proves. • Utilitza Internet de manera responsable i no dubtis en demanar ajuda als mestres o als pares si tens algun problema. 9.1.5. Convivència i solidaritat Objectius • Fomentar els valors de la convivència i la solidaritat entre l'alumnat. • Afavorir la participació activa a l'aula i en les activitats que ofereix el centre. • Conscienciar sobre les diferències socials i econòmiques que existeixen en el nostre entorn. Temporització Nombre de sessions de tutoria variable depenent de l'activitat i el nivell sobre el qual es treballi. Informació sobre la dinàmica La Coordinació d'Activitats i Serveis de l'Institut de l'Arboç projecta cada curs durant el mes de desembre un seguit d'activitats que han de servir per. Aquestes activitats prenen com a marc de referència i objectiu afavorir la relació i el coneixement de les necessitats de l'entorn de l'alumnat i fomentar la resposta activa i la solidaritat davant d'aquest tipus de casuístiques. Aquesta dinàmica s'adapta sempre i es treballa de forma concreta a cada cicle. Pàgina 35 de 88
  36. 36. 9.1.6. Conferències divulgatives de la Marató de TV3 Objectius • Sensibilitzar l'alumnat sobre la temàtica tractada per la Marató de TV3. • Fomentar la participació activa de l'alumnat en projectes solidaris. Temporització Una sessió de tutoria. Informació sobre la conferència Cada nova edició de La Marató de TV3 va precedida d'una campanya de sensibilització i difusió sobre les malalties que centren el programa. Així, els mesos previs a la celebració de La Marató, professionals de la salut imparteixen conferències divulgatives sobre les malalties objecte del programa a cada tutoria de l'institut de l'Arboç. Com a suport de les sessions, la Fundació de la Marató edita un vídeo divulgatiu que inclou testimonis de malalts i d'experts mèdics per fer més entenedores les explicacions sobre les malalties que aquests professionals realitzen. 9.1.7. Xerrades del cos de Mossos d'Esquadra de l'Àrea Policial del Baix Penedès Objectius • Conscienciar l'alumnat de les conseqüències que poden comportar les conductes risc entre els adolescents. • Promoure i adquirir un model d'interacció social que transmeti valors i actituds relacionades amb la tolerància, el civisme i el respecte. Temporització Una/dues sessions de tutoria Informació sobre la conferència Amb l’objectiu d’informar, alertar i conscienciar dels perills, les activitats il·lícites i les situacions de risc de les quals els menors poder ser víctimes potencials; el cos de Mossos d’Esquadra, ofereix un seguit de conferències que s'adeqüen a les franges d'edat i a aspectes d'actualitat sobre que aquest es pretén treballar. La coordinació pedagògica de l'institut de l'Arboç acorda cada curs aquestes Pàgina 36 de 88
  37. 37. conferències amb l'Àrea Policial del Baix Penedès dels Mossos d'Esquadra. 9.1.8. Xerrades del cos de Mossos d'Esquadra IT PG Tarragona sobre mobilitat segura Objectius • Conscienciar l'alumnat sobre el perill que representen i les conseqüències que poden comportar les conductes risc en la conducció de vehicles. • Afavorir i adquirir un model de mobilitat sostenible que transmeti valors i actituds relacionades amb la tolerància, el civisme i el respecte. Temporització Una/dues sessions de tutoria. Informació sobre la conferència L’educació per a la mobilitat segura té una llarga tradició a Catalunya. No es tracta d’aprendre un seguit de normes i senyals de trànsit per circular millor; es tracta de promoure un canvi de mentalitat i d’adquirir un model de mobilitat sostenible que transmeti valors i actituds de civisme, tolerància i respecte davant la ciutadania. Des dels Mossos d'Esquadra, s’està donant una empenta a les accions educatives per reduir l’accidentalitat. Fer sessions de mobilitat segura a l’institut és una forma d’incidir en els comportaments dels joves, ja sigui com a conductors (de bicicleta, ciclomotor o altres), com a ocupants de vehicles o com a vianants, respecte al trànsit. A tal efecte, s’ha creat un currículum on hi ha una activitat diferent per a cada curs, durant tot el cicle escolar, i així els joves no repeteixen cap activitat. A tés, les activitats que es fan són complementàries a les que poden realitzar les policies locals. La coordinació pedagògica de l'institut de l'Arboç acorda cada curs aquestes conferències amb el cos de Mossos d'Esquadra IT PG Tarragona. 9.1.9. Xerrades sobre salut Objectius • Conscienciar l'alumnat sobre els perills que les conductes de risc poden tenir per la salut. • Conèixer els recursos que l'alumnat té a l'abast a l'hora d'aconseguir suport davant de les diferents situacions que, relacionades amb la seva salut, el poden inquietar. Pàgina 37 de 88
  38. 38. Temporització Una sessió de tutoria Informació sobre les activitats Gràcies a la bona coordinació entre el CAP de l'Arboç i la coordinació de Salut de l'institut de l'Arboç, periòdicament es duen a terme xerrades sobre qüestions relacionades amb la salut que esdevenen d'interès per tal de conscienciar a l'alumnat sobre conductes de risc i les conseqüències que aquestes poden comportar. Així, la Coordinació de Salut de l'institut de l'Arboç es reuneix amb els responsables del CAP de l'Arboç cada inici de curs per tal de fer la planificació i d'organitzar les xerrades que es duran a terme. 9.2. Activitats concretes per a 1r d'ESO 9.2.1. Hàbits en l'ús de l'agenda Objectius • Conèixer com s'organitza l'agenda escolar. • Conscienciar els alumnes sobre la importància d'apuntar les activitats que encomanen els docents. • Afavorir que l'agenda serveixi com una eina més per la comunicació amb la família. • Planificar el temps de treball i estudi. • Planificar la preparació dels exàmens. Temporització Una sessió de tutoria per l'activitat i un espai de cada sessió perquè el tutor en pugui fer la revisió. Informació sobre la dinàmica L'agenda escolar de l'alumne és una eina fonamental perquè pugui gestionar i organitzar millor el seu treball i, per tant, cal potenciar el seu ús tant per part de l'alumne com per part del professorat i de les famílies. Per tal de fomentar-ne el seu ús, esdevé interessant que el tutor plantegi al grup classe per què serveix l'agenda i que n'apunti les respostes. Quan això s'hagi completat, la segona pregunta ha de fer referència a quins creuen els alumnes que són els avantatges de fer un ús correcte de l'agenda. És convenient que l'alumnat Pàgina 38 de 88
  39. 39. plasmi per escrit aquestes reflexions. Finalitzada aquesta part de la dinàmica, només cal escollir un alumne encarregat d'apuntar les activitats i les proves que marquen els docents al full d'activitats setmanal i al calendari mensual d'exàmens (documents adjunts al dossier d'acollida del tutor), que hauran de restar exposats a l'aula. 9.2.2. Tècniques bàsiques d'estudi Objectius • Valorar la importància dels hàbits de treball intel·lectual i dels exercicis de memorització de l'estudi. • Identificar i utilitzar les tècniques de tractament de la informació que millor s'adaptin a cada necessitat concreta. • Utilitzar i aplicar de forma específica les tècniques d'estudi en diferents contextos i amb diferents finalitats. • Acostumar-se a treballar les tècniques de recepció de la informació oral i escrita i les tècniques de memorització de la informació significativa. • Millorar la capacitat que l'alumne té per llegir fluidament i la seva capacitat d'expressar-se tant oralment com per escrit amb rigor i precisió. Temporització Quatre sessions de tutoria. El tutor, depenent de la naturalesa i de les necessitats de cada grup, pot optar per completar la dinàmica fent ús de sessions seguides de tutoria o bé pot optar per espaiar-les en el temps. Informació sobre la dinàmica La dinàmica es divideix en diferents apartats concrets, que es realitzaran de forma individual i que són els següents: 1. LA LECTURA ATENTA • Abans de fer un resum, un esquema, un comentari, un mapa conceptual, etc, d'un text caldrà, lògicament, entendre'l. • Una comprensió absoluta del text és imprescindible per poder estudiar i fer els exercicis que se'ns demanin. Una lectura en dues fases ens serà de gran utilitat: ◦ Lectura d'aproximació: és una lectura del text sencer que ens permetrà Pàgina 39 de 88
  40. 40. captar-ne el sentit global i marcar els mots o passatges que no entenguem per a un posterior aclariment. ◦ Lectura d'aprofundiment: és una segona lectura que ens permetrà assegurar la comprensió del text. És el moment de consultar diccionaris, enciclopèdies o diferent informació a Internet. Hem d'assegurar-nos que: ▪ Determinem les idees principals, les idees secundàries i els exemples. ▪ Determinem quines són les parts del text, que no sempre coincideixen amb els paràgrafs. 2. EL SUBRATLLAT El seu objectiu és destacar la informació essencial per comprendre un text i és una bona manera de començar a estudiar. • Hem de subratllar les idees fonamentals i, encara millor, només les paraules clau d'aquestes idees. • Cal subratllar sempre durant la segona o tercera lectura del text, mai durant la primera lectura. • No s'han de subratllar les idees repetides. • No s'han de subratllar els fragments que no s'entenen. • Si s'abusa del subratllat, perd la seva utilitat. 2.1. Activitats 1. Llegeix el text i esbrina de què tracta: Pedra sobre pedra Els arquitectes actuals continuen admirant, després de dos mil anys, els gran edificis públics de l'antiga Roma. Cada un d'aquests edificis tenia una finalitat diferent. Construïen temples en llocs elevats, generalment als afores, per al culte religiós. I com que veneraven molts déus, miressis cap a on miressis sempre tenies un Pàgina 40 de 88
  41. 41. temple a la vista. Ja al centre de la ciutat, construïen altres grans edificis, dedicats a la diversió. Els ciutadans més cultes podien anar al teatre, en els quals es representaven obres compostes pels grans poetes. Si buscaven més acció, disposaven dels amfiteatres, on el públic assistia amb passió a les lluites dels gladiadors. I si els agradava la sang, els quedava el circ, on tenien lloc carreres frenètiques de cavalls que feien passar una bona estona a rics i pobres, grans i menuts. I, finalment, les termes, uns acollidors edificis especialment preparats per als banys, on els clients podien no només rentar-se, sinó també passar una tarda agradable conversant i relaxant-se de piscina en piscina. Tema del text: 2. Torna a llegir el text i subratlla'n les idees més importants. 3. Subratlla els mots clau d'aquest text. Després, respon copiant els mots que has subratllat. Per reconèixer els polígons regulars cal observar amb atenció la forma que tenen. D'una banda, has de saber que tenen tots els costats iguals, és a dir, que cada un dels seus costats té la mateixa mesura. L'altra característica fonamental és que tenen tots els angles iguals. De què tracta el text? Escriu-ne el tema. Quins dos trets tenen els polígons regulars? 4. Busca en cada text el tema i subratlla'n les idees importants: Els prefixos són partícules que s'afegeixen al principi d'alguns mots per formar-ne de nous. Així, el mot superheroi s'ha format anteposant el prefix super- al mot heroi. Un dels elements que fan que els poemes “sonin bé” és la rima. La rima és la coincidència de sons que tenen dos o més mots a partir de la vocal tònica. Hi ha rima consonant quan Pàgina 41 de 88
  42. 42. Els prefixos aporten algun tret de significat al mot a què s'anteposen. Per exemple: ante- afegeix el significat d'“anterior, abans de” al mot sala quan junts formen el terme antesala. coincideixen les vocals i les consonants a partir de la vocal tònica. És la rima que percebem més fàcilment. La rima, però, també pot ser assonant quan, a partir de la síl·laba tònica, només coincideixen les vocals. Tema del text: Tema del text: 5. El text següent tracta dels viatges en les naus antigues. Subratlla'n les idees més importants. Bon viatge! O potser no? Antigament, els viatges amb vaixell resultaven molt durs. No tenien res a veure amb els d'ara. Els preparatius començaven mesos abans de fer-se a la mar, quan els mariners reparaven el vaixell. Per exemple, tapaven amb fusta i brea els forats que pogués tenir el buc; també cosien les veles que estaven esquinçades i netejaven a fons la bodega, per eliminar-ne insectes i rosegadors. Just abans de salpar, carregaven els queviures a la nau, que incloïen animals vius perquè després els anaven matant i cuinant a poc a poc. Era una manera de disposar sempre de carn fresca. També hi carregaven barrils d'aigua i de vi. Un dels animals preferits per als viatges llargs era el porc. Els navegants sabien aprofitar fins a l'últim trosset del pobre porc. Per descomptat, se'n menjaven la carn, i la sang, una vegada quallada, també es convertia en un plat exquisit. En reservaven part de la pell per reparar les veles; el greix servia tant per encendre el foc de la cuina com per greixar les corrioles; els ossos llargs, una vegada secs, podien servir com a ferramentes, i fins i tot els ossets de la columna vertebral eren utilitzats per jugar al joc de l'osset. Durant les travessies llargues, els mariners s'enfrontaven amb múltiples perills. Per començar, estaven exposats a les tempestats en alta mar i a la falta de vent. A vegades emmalaltien d'escorbut per no menjar verdures i fruites fresques, i això provocava que els caiguessin les dents i, fins i tot, que morissin. Però Pàgina 42 de 88
  43. 43. probablement el que més por els feia era la fam i la set, perquè si el viatge era massa llarg i no podien fer escala en algun port, tenien la mort assegurada. 3. EL RESUM • Abans de fer un resum, haurem de llegir i subratllar el text. • És una tècnica d'estudi que afavoreix el repàs i la memorització, perquè tracta d'expressar de manera senzilla i breu el contingut d'un tema. • Ha de ser breu. Només cal incloure-hi les idees més importants del text deixant de banda els detalls anecdòtics o secundaris. Malgrat això, no és una enumeració d'idees, aquestes han d'estar relacionades entre si formant un text nou. Un resum està ben fet quan s'entèn el seu significat sense conèixer el text originari. • S'ha de resumir utilitzant els nostres mots, sempre que això sigui possible. Per tant, no cal copiar directament allò que deia el text originari. 3.1. Activitats 1. Llegeix el text següent i, després, completa les activitats. Els principals fenòmens atmosfèrics són les precipitacions i el vent. Les precipitacions són les diverses formes en què l'aigua cau de l'atmosfera a la superfície terrestre. Pot ser en forma de pluja, de neu o de granís. El vent és el moviment de l'aire d'uns punts de la Terra a uns altres. En alguns llocs, els vents tenen noms propis; per exemple, en les zones de costa els vents que bufen del mar a la terra durant el dia i de la terra al mar durant la nit reben el nom de brises. 2. Redacta'n un resum. 3. Llegeix el text següent atentament. Subratlla'n els mots clau i proposa un títol escaient que aporti informació sobre el contingut del text. La població mundial s’estabilitzarà cap a l’any 2300 en uns 9000 milions d’éssers humans, sempre que la taxa de fertilitat es redueixi a dos fills per dona, dels 2,7 en què se situa Pàgina 43 de 88
  44. 44. actualment, segons va anunciar ahir l’ONU en l’última projecció sobre el creixement de la població mundial, que per primera vegada es fa tan a llarg termini. Actualment hi ha 6300 milions de persones a la Terra, amb una expectativa de vida cada vegada més alta, cosa que a més planteja nombroses demandes als planificadors socials. «La bona notícia és que les famílies cada vegada són més petites, de manera que és probable que ens estabilitzem en 9.000 milions. Però els 3.000 milions addicionals sobre la població actual apareixeran en els pròxims cinquanta anys, o sigui que hem de continuar ajudant les dones perquè tinguin el nombre de fills desitjat, que segons ens diuen és de dos», va explicar Joseph Chamie, director de la Divisió de Població de les Nacions Unides. Si la taxa actual de fertilitat es mantingués, la població mundial es dispararia a 24.4000 milions de persones el 2150, va advertir l’ONU. «Hi hauria 100 persones per metre quadrat i tot el món seria com Hong Kong», va il·lustrar Chamie. Es tractaria d’una allau insostenible d’éssers humans i, sobretot, de gent gran, ja que la mitjana del planeta és avui de 26 anys i el 2300 serà de 50. En aquests moments, un 10% de la població mundial té més de 60 anys, mentre que aquest percentatge passarà al 38% el 2300. Si les projeccions de l’ONU s’acaben complint, Europa es quedarà molt endarrerida pel que fa al percentatge de la població mundial, que l’any 1950 era del 25% i en aquests moments és del 12%. Si es manté la baixa fertilitat del Vell Continent, el 2300 un 7% escàs dels pobladors de la Terra seran europeus. El Periódico (10 de desembre 2003) 4. Digues si els enunciats següents són certs o falsos d'acord amb el contingut del text anterior: • Actualment, la mitjana d'edat de la població mundial és de vint-i-sis anys. • L'ONU anuncia que regularà l'índex de creixement de la població. • Si augmentés la població mundial com fins ara, la situació no es podrà sostenir. • Es preveu que durant els pròxims cinquanta anys la població mundial disminuirà. 4. L'ESQUEMA • Abans de fer un esquema, haurem de llegir i subratllar el text. Així com també haurem d'haver-lo entès bé i haver seleccionat les idees principals. Pàgina 44 de 88
  45. 45. • És una tècnica d'estudi que afavoreix el repàs i la memorització i el seu objectiu és estructurar les idees principals d'un text o una lliçó, permetent-nos veure amb un sol cop d'ull l'ordre i la importància d'aquestes. • No podem pretendre que tota la informació que sabem d'un tema hi estigui inclosa. Cal emprar mots o frases molt curtes, telegràfiques. • N'hi ha de diferents tipus: d'arbre o de claus, de nombres o lletres i de guionets. L'elecció d'un tipus o un altre, dependrà de les preferències personals i del tema que estem treballant. Per exemple: Esquema numèric 1. Idea principal 1.1. Idea secundària 1.2. Idea secundària 1.2.1. Detall 2. Idea principal 2.1. Idea secundària 2.1.1. Detall 2.1.2. Detall Esquema de claus 4.1. Activitats 1. Elabora un esquema de qualsevol tipus amb la informació del text següent: Els adjectius tenen gènere: poden ser masculins o femenins; per exemple, bell és masculí i bella, femení. Els adjectius també tenen nombre: estan en singular o en plural; per exemple, simpàtica està en singular i simpàtiques està en plural. I, per últim, els adjectius tenen grau: grau positiu, grau comparatiu i grau superlatiu; per exemple, amable està en grau positiu, tan amable com està en grau comparatiu i Pàgina 45 de 88

×